Companys, companyes,

Us enviem en arxiu PDF adjunt juntament amb aquest correu l’escrit que la Secció Sindical de la CGT vam fer arribar el divendres passat, dia 6 d’octubre, al Diputat delegat d’Hisenda, Recursos Humans, Processos i Societat de la Informació, en Joan Carles Garcia Cañizares, amb còpia a la Directora dels Serveis de Recursos Humans, Lola Miró Folgado. No afegirem aquí gran cosa més a la que ja es diu en aquest escrit, en el qual es deixa ben clar quina és la nostra posició respecte l’actuació de la Diputació durant els dies 2, 3 i 4 d’octubre i, més concretament, en allò que fa referència a la convocatòria legal de vaga general a tota Catalunya del dia 3, convocada per la CGT i altres organitzacions del sindicalisme alternatiu. Tanmateix, ens interessa destacar el següent, per a que tothom ho tingui clar:

– El dia 3 d’octubre hi havia una convocatòria de VAGA GENERAL a tota Catalunya en tots els sectors econòmics, formalitzada legalment per la CGT de Catalunya el 21 de setembre, i amb serveis mínims dictats per l’autoritat laboral. Aquesta establia, doncs, un marc legal per a què tots els treballadors i treballadores que volguessin es poguessin absentar aquell dia del seu lloc de treball i sortir al carrer a protestar.

ARRIBA L’ATAC MÉS GREU DELS ÚLTIMS ANYS ALS NOSTRES DRETS LABORALS

NI UN PAS ENRERE EN LA DEFENSA DELS NOSTRES DRETS I CONDICIONS DE TREBALL!

Companyes, companys,

Us fem arribar aquest comunicat per a informar-vos del que probablement sigui l’atac més greu als drets i condicions de treball de les treballadores i treballadors de la Diputació en els últims anys. El proppassat mes de juliol, la Sindicatura de Comptes, òrgan dependent del Parlament de Catalunya encarregat de supervisar l’activitat del sector públic català, va fer públic un informe en el qual analitzava les despeses de personal durant l’exercici 2013 a les 4 diputacions del Principat (l’informe esmentat el podeu trobar penjat al seu web: http://bit.ly/2wV9TXt). Sorprenentment, en aquest es dedica un apartat a fiscalitzar les condicions establertes per la via de la negociació col·lectiva en l’Acord sobre condicions de treball del personal funcionari i en el Conveni col·lectiu de la Diputació, tot establint (però sense argumentar-ho ni fonamentar-ho jurídicament) que algunes d’aquestes no s’ajusten a la normativa vigent.

El primer que hem de dir és que ens provoca perplexitat la manca de justificació jurídica d’aquestes presumptes il·legalitats, com també el fet que un organisme de l’autogovern català es dediqui a vulnerar de facto l’autonomia local i també l’autonomia de les parts actores en la negociació col·lectiva (que, volem recordar, és un dret fonamental) tot establint com han de ser i com han de deixar de ser els acords assolits a la Mesa General de Negociació de la Diputació. Uns acords, d’altra banda, similars en força punts als vigents en altres administracions catalanes, i que van passar en el seu dia per tots els controls de legalitat propis de la corporació (serveis jurídics, Secretaria, Intervenció) i van ser validats políticament pel Ple de la mateixa. D’altra banda, ens sorprèn també enormement que en un context polític com el que s’està vivint avui a Catalunya, hi hagi organismes parlamentaris que maldin per controlar que els acords sobre condicions de treball de les administracions locals d’aquest país s’ajustin a la interpretació més restrictiva dels decrets de retallades del govern espanyol del PP, és a dir, en realitat, a la voluntat dels senyorsRajoy i Montoro.