CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

L’ONU insta l’Estat espanyol a investigar els crims del franquisme

En l’última setmana s’han rebut bones notícies per a la recuperació de la “memòria històrica”. Primer va ser aprovada pel parlament navarrès una llei de reconeixement de les víctimes del franquisme. Encara que aquesta llei emmalalteixi de moltes millores és un pas important el reconèixer l’existència de les víctimes del franquisme per part d’un parlament autonòmic quan estem assistint a importants greuges comparatius respecte de les, sempre honrades, víctimes del terrorisme, del terrorisme que ells consideren com a tal; ja que nosaltres també considerem terrorisme i d’estat els atacs als drets humans comesos per les forces franquistes i els seus seguidors.

I ara, ja és definitiu, s’ha fet públic l’informe de la Comissió de Desaparicions Forçades de l’ONU. En el seu informe els relators de l’ONU denuncien totes les deficiències, que s’han criticat una i mil vegades, de l’anomenada Llei de Memòria Històrica. Però, el que és més important, també recalca que és missió de l’Estat i no de les víctimes investigar on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l’etapa de la guerra civil. S’ha aconseguit salvar el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la que va ser signada per l’estat espanyol, i deixa clar que els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts. Però encara va més enllà perquè amb l’informe es dóna una estirada d’orelles no solament a l’executiu i legislatiu sinó que denuncia l’actuació portada a terme per la justícia espanyola en aquests casos. Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d’una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d’investigació.

CGT espera poc del govern espanyol davant les recomanacions de les organitzacions internacionals que no són d’obligat compliment. Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l’ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l’estat i les empreses afins, aconsegueixin declarar al franquisme règim sanguinari i els seus seguidors proscrits i que siguin equiparats al nazisme i, per tant, prohibida l’exhibició de la seva ideologia feixista.

CHARO ARROYO
COORDINADORA MEMÒRIA LLIBERTÀRIA CGT

CGT es congratula que l’ONU insti a l’estat espanyol a investigar els crims del franquisme

La Confederació General del Treball es congratula de l’informe del Comitè de Desaparicions Forçades de l’ONU que insta a l’estat espanyol a investigar els crims del franquisme. Així mateix l’informe recalca que és missió de l’Estat i no de les víctimes l’investigar el lloc on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l’etapa de la guerra civil. A més els relators de l’ONU denuncien totes les deficiències de la cridada Llei de Memòria Històrica.

S’ha aconseguit que no es portarà a terme el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la qual va ser signada per l’estat espanyol. Queda meridianament clar que els delictes contra els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts. Però encara es va més enllà perquè amb l’informe es dóna una estirada d’orelles no solament a l’executiu i legislatiu sinó que denuncia l’actuació portada a terme per la judicatura espanyola davant aquests casos. Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d’una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d’investigació.

CGT espera poc del govern espanyol respecte de les recomanacions de les organitzacions internacionals, que no són d’obligat compliment. Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l’ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l’Estat i les empreses afins, s’aconsegueixi declarar al franquisme règim sanguinari i als seus seguidors proscrits, equiparats al nazisme i prohibida l’exhibició de la seva ideologia feixista.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

L'ONU INSTA A L'ESTAT ESPANYOL A INVESTIGAR ELS CRIMS DEL FRANQUISME. Comunicado sp cgt from CGT Catalunya

Attached documents

Comunicat memòria històrica CGT

Llegir més »
Portada llibre
Memòria històrica

“Vint i Ramon Barnils”, un llibre de Laia Altarriba que retrata la trajectòria del periodista Ramon Barnils

VINT I RAMON BARNILS

És el darrer títol de la col·lecció Retrats, un volum realitzat conjuntament per Edicions DAU i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre, escrit per Laia Altarriba, va acompanyat del documental BARNILS TAL COM RAJA, realitzat per Albert Lloreta i Laia Soldevila.

El llibre i el documental recullen una sèrie d’entrevistes a familiars, amics, periodistes, polítics, noctàmbuls, etc. que van conèixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, Sergi Pàmies, Carles Flavià, March Recha, Ferran Torrent, Montse Majench i Ignasi Solé Sugranyes, entre molts d’altres. Un llibre i un documental que retraten un periodista d’estil corrosiu i crític i els tempsque li va tocar viure.

Llegir més »

Diccionari militant: Martí, Ada (1915-1960)

Maria de la Concepció Martí Fuster, coneguda com Ada Martí, va néixer a Barcelona l’1 de juliol de 1915, en el si d’una família de classe mitjana. Anarquista, intel·lectual cultíssima i escriptora amb gran facilitat d’expressió, tant en castellà com en català. Universitària. Dirigent de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures. Militant de Dones Lliures.

Va impressionar i seduir els joves de la seva generació per la seva bellesa, la seva intel·ligència, les seves àmplies lectures, la seva culta conversa, la seva passió intel·lectual, la seva llarga cabellera negra i la blanca vestimenta.

Llegir més »
Cartell ruta contra el feixisme
Memòria històrica

Ruta contra el feixisme el 9 de novembre a Barcelona

Ruta contra el feixisme – 9N
En record de la Nit dels vidres trencats (1938-2013)

Dissabte, 9 de novembre, 17h

Punt d’inici: Jardinets de Gràcia (Metro Diagonal (L3, L5); FGC Provença), Barcelona.

Ruta guiada amb explicacions, per tal que no s’oblidi la brutalitat del feixisme, ni la història de la lluita antifeixista.

Llegir més »
Cartell cicle anarquisme
Memòria històrica

AureaSocial acull la memòria històrica de l’anarquisme català amb un cicle de xerrades durant el mes de novembre a Barcelona

El pròxim cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial – Cooperativa Integral Catalana (Sardenya, 263, baixos, Barcelona), Fem-lo Comú, versarà, durant el mes de novembre sobre la Memòria històrica de l’anarquisme a Catalunya.

Es tracta, en certa mesura, d’entendre una part de la cruïlla en què es troba actualment Catalunya a partir de la recerca del passat llibertari, que s’allargassa fins els nous i darrers moviments socials.

Llegir més »

Ferrer i Guàrdia, o Gaietà Ripoll…

El 1826 el valencià Gaietà Ripoll, nascut a Solsona i que exercia com a mestre a Russafa, va ser condemnat a la forca per les Juntes de Fe de la Inquisició per menjar carn el divendres, retirar el crucifix de l’aula on feia classe i no impartir la doctrina cristiana. Acusat d’heretge i maçó, el seu cos va ser cremat pels inquisidors.

Des d’una perspectiva històrica aquest va ser el darrer assassinat que l’Església Catòlica per tal de mantenir la fe entre el poble que tractava com si fos d’una ramat de bens; els que creien rebien herba i els que no, garrotada. L’últim assassinat hem dit? No. Almenys n’hi hagué un altre, o molts més segons com ens ho mirem. Un altre que per la seva transcendència cal recordar i tornar a recordar. Si Gaietà era un mestre, Francesc Ferrer i Guàrdia era un pedagog, un pedagog que creia en els infants i els respectava com a persones en formació que són, pensava que el mestre havia d’acompanyar-los en el seu aprenentatge, ni adoctrinar-los ni castigar-los. Amb aquesta intenció va crear l’Escola Moderna, la seva proposta i la seva realitat per plantar cara a l’obscurantisme de l’escola religiosa majoritària a l’època, religiosa i no per a tothom, ésclar.

Llegir més »
Cartell campanya La Flor de Maig
Memòria històrica

Campanya per exigir que l’Ateneu Flor de Maig, al Poble Nou, no sigui desallotjat

El franquisme la va expropiar, el POBLEnou la reCOOPERA

La Flor de Maig va ser, des del segle XIX, un espai d’autoorganització popular, seu d’una gran cooperativa i centre cultural i lúdic a Barcelona. Els treballadors del Poblenou la van crear com a resposta a les injustícies del capitalisme, treballant per una economia autogestionada i al servei del poble. El somni d’aquells obrers va quedar estroncat quan el franquisme, al guanyar la guerra, va desvirtuar aquell esperit i va acabar traspassant la propietat a una família feixista.

Llegir més »

Comunicat de la CGT davant la macrobeatificació del 13 d’octubre a Tarragona: Avui com ahir, no passaran!

El 13 d’octubre de 2013 es beatificaran a Tarragona 522 religiosos morts durant la Guerra Civil. La Conferència Episcopal afirma que aquestes persones són màrtirs de la fe, víctimes de la persecució religiosa que segons ells va tenir lloc durant “els anys trenta” del segle XX.

Així és com ens expliquen la història els que van guanyar la guerra. El que no ens expliquen és que l’Església havia pres i va continuar prenent part activa en els conflictes socials d’aquella època. Va defensar amb violència un estat catòlic, que no hi hagués llibertat de culte, ni escoles laiques, ni divorci, ni matrimoni civil. Però, sobretot, va lluitar pels seus privilegis i per mantenir el seu poder a les institucions. L’Església volia recuperar les subvencions estatals i les grans propietats que mantenia fora de la producció i que li servien per a especular.

Llegir més »

La marca espanyola

Tres fronts neguitegen la casta que té el poder efectiu de l’Estat. L’acció directa dels ciutadans, l’independentisme català creixent i el procés de memòria històrica sorgit des de la societat civil.

Podria haver-hi un nacionalisme espanyol plural, transversal, republicà. Tanmateix, la Guerra Civil i el franquisme s’ho van endur tot i avui els símbols, imposats a punta de pistola durant la transició, han resultat ser els d’uns sectors de la societat espanyola responsables i beneficiaris de la gran tragèdia del franquisme. Ara per ara, només es veuen agitar banderes espanyoles, o bé en manifestacions esportives en expressions d’allò que Michael Billig denomina “nacionalisme banal”, o associades a actes on una minoria social exigeix la restricció de drets individuals o col·lectius (contra l’avortament, els casaments gais o l’autonomia i la identitat de les nacions de matriu no castellana). En contraposició, en les creixents protestes arreu de la geografia peninsular, ja siguin antipolítiques o sectorials, la bandera republicana com altres símbols rupturistes, al costat de banderes que representen les identitats perifèriques, són les que es deixen veure damunt d’una ciutadania transversal, plural, i cada vegada mésemprenyada amb l’ordre vigent.

Llegir més »

“La violència il·lustrada”, un llibre sobre l’autonomia obrera a la Itàlia dels anys 70

La violència il·lustrada

Nanni Balestrini

Tigre de Paper edicions, 2013, 162 pàg.

Només cal que obris el llibre per qualsevol pàgina. Aferrat a qualsevol fragment. Trobaràs la violència de les seves frases, la mateixa violència que travessa el nostre estil de vida, la societat on vivim, la història del nostre dia a dia, des dels moments insignificants als grans esdeveniments. Les històries d’un moment, d’uns conflictes que van sacsejar Itàlia i tota Europa durant els anys 70, un llibre que empra la violència escrita contra qui s’atreveix a llegir-lo, no ens deixarà indiferents.

Llegir més »
Cartell Jornades
Memòria històrica

El Lokal organitza unes Jornades sobre la “Transacció democràtica” a Can Batlló el 18, 19 i 20 d’octubre

Un any després de les primeres jornades que vam organitzar per commemorar el 25è aniversari de la creació del Lokal, tornem a Can Batlló amb unes altres jornades. Ara hem volgut centrar-nos en el període de la fi del règim feixista i la gestació del nou marc de dominació, que continua avui establint els marges acceptats de la pràctica política. La nostra voluntat és allunyar-nos d’anàlisis històriques acadèmiques i de les maniobres i pactes de les elits.

Llegir més »

Declaració d’Europa Laica davant la beatificació de màrtirs del 13 d’octubre a Tarragona

Davant la beatificació a Tarragona, el pròxim 13 d’octubre, de 522 “màrtirs” que van morir, segons la Conferència Episcopal Espanyola, “durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX”, Europa Laica declara:

1- Denunciem que aquest acte sigui qualificat com “d’humanitat i reconciliació”, mentre que cada vegada que es planteja restituir la memòria de les desenes de milers de persones, alguns d’ells cristians i religiosos, del que es denomina com “bàndol republicà”, la jerarquia catòlica i la dreta reaccionària bramin, perquè suposadament es “reobren” les ferides de la Guerra civil. En contra de l’opinió de milions de persones i d’organismes internacionals, com l’ONU, que ve exigint que es persegueixin els crims franquistes.

Llegir més »
Cartell xerrada Xile
Memòria històrica

Conferència a Granollers el 5 d’octubre amb motiu del 40è aniversari del cop d’estat a Xile

Xerrada-debat sobre “El Xile del govern d’Unitat Popular i el cop militar en el seu 40è aniversari”, a càrrec de Mariano Maturana, xilè resident a Barcelona i militant de la CGT

Es durà a terme el dissabte 5 d’octubre a les 18.30h al restaurant-llibreria Anònims (C. Miquel Ricomà, 57 Granollers) i està organitzada per l’Anònims i l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental.

Cartell en document adjunt.

Llegir més »

CGT Catalunya s’adhereix a la querella d’Argentina pels crims del franquisme

La Confederació General del Treball de Catalunya (CGT) en reunió del Secretariat Permanent celebrada el 9 de setembre de 2013, va acordar per unanimitat, l’adhesió i suport a la querella 4591-10 del jutjat nº1 de Buenos Aires, República Argentina, que porta a terme davant la magistrada Sra. María Servini de Cubría per delicte de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Manifestar que la impunitat que han gaudit i gaudeixen els autors de delictes qualificats en la normativa internacional com crims contra la humanitat i la situació de desampara en que es troben les víctimes del genocidi, que no han rebut per part de l´estat espanyol cap tipus de reparació judicial pels enormes danys que han sofert, afecta a tot l´entremat social damnificat per la falta de justícia.

Llegir més »

CGT es congratula de l’ordre de detenció internacional contra quatre torturadors de la dictadura franquista

La Confederació General del Treball (CGT) es congratula de l’actuació de la jutgessa argentina, María Servini, per admetre una denúncia provinent de ciutadans massacrats en un altre Estat, assumint així la investigació dels fets denunciats, i per dictar una ordre de detenció internacional contra quatre torturadors de la dictadura franquista: Juan Antonio González Pacheco, José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús CanellsAguilar.

Llegir més »

CGT dóna suport a les mobilitzacions de resposta davant les “Beatificaciones de los mártires de España” a Tarragona

Col·lectius del Camp es mobilitzen per protestar davant les “Beatificaciones de los mártires de España” a Tarragona

Els col·lectius, sindicats i organitzacions de l’esquerra anticapitalista i l’esquerra independentista estan treballant conjuntament per a preparar una resposta davant la beatificació massiva de “los mártires del Siglo XX” que es farà a Tarragona. Concretament, convocaran a una manifestació el dia 12 d’octubre, que sortirà a les 18h de l’Estàtua dels Despellutats (a Tarragona), i desenvoluparan una campanya d’apostasia, a banda d’altres actes, com el que tindrà lloc el dia internacional per la despenalització de l’avortament, el proper 28 de setembre.

Llegir més »

Discurs de Salvador Seguí a l’Ateneu de Madrid el 1919

“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en el moment en què es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans.

Llegir més »

Autonomia, nacionalisme i CNT. Resolució del II Congrés de la CNT (ara CGT) de Catalunya. Barcelona, 9 – 10 de novembre de 1985.

Introducció

Només la renovació del llenguatge i dels conceptes expressats per ell poden permetre el moviment i la vigència d’unes idees; en el pensament antiautoritari del qual es nodreix la CNT aquesta renovació ha de suposar el desbloqueig dels motlles i expressions formades en el passat i que ara es veuen com un llast anacrònic; en la CNT de Catalunya aquest desbloqueig ha de significar la clarificació sense embuts de l’anomenat “problema nacional” que suposi la identificació de l’organització amb aquesta terra damunt de la qual vivim i ensdefineix culturalment.

Llegir més »

Homenatge al Guerriller anarquista Facerias, divendres 30 d’agost a Barcelona

Com cada any, el 30 d’agost arriba l’homenatge al Guerriller anarquista Facerias, al lloc on els sicaris de l’Estat el van assassinar el 30 d’agost de l’any 1957, a l’encreuament dels carrers Passeig de Verdum i Carrer Doctor Pi i Molist, prop de l’estació de Metro Llucmajor, actual Plaça de les Madres de Mayo.

Més informació:

WEB MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS

GRUP FACEBOOK MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS

Llegir més »

Crònica en imatges de la Marxa Homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat 2013

Crònica en imatges de la Marxa Homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat d’enguany.

dinar marxa homenatge maquis a ametlla de merola 2013:

marxa homenatge als maquis a l’Ametlla de Merola (Puig-reig) a la Creu del Perelló i vam acabar la ruta a Castellnou de Bages 2013:

marxa homenatge als maquis plantilla caracremada a ruta 2013:

Josep Maria Reguant explicant com van anar amb el seu pare a recollir el cos de Ramon Vila. També va parlar els companys Marc, Xavi i Jann-Marc Rouillan i va ser llegida un nota que enviava Joan Busquets des de Normandia:

FONT: BLLIBERTARI.ORG

Llegir més »