El projecte pretén cobrir la necessitat de poder accedir al coneixement de les fonts originals i facilitar el seu lliure estudi.
https://cgtcatalunya.cat/memoriahistorica/fonts/
No us passa que hi ha imatges que associeu a l’època dels vostres avis o besavis? A mi sí, tot i que òbviament no l’he viscuda directament. Quan veig imatges en blanc i negre de nens i nenes prims, amb el cap pelat per evitar polls, amb roba apedaçada i espardenyes tot i ser hivern, per exemple. O també en les fotografies de pageses amb la cara cremada pel sol i les arrugues d’anys de treball anant a mercat.
Tot plegat em recorda una època on en el nostre imaginari, em temo que no només en el meu sinó també en el col·lectiu, la suor del treball i les penúries de la misèria eren el pa de cada dia dels treballadors/es. Els meus avis i àvies me’n parlaven i m’ensenyaven alguna de les poques imatges que guardaven d’aquells temps, com per acompanyar els seus records viscuts. També a aquells temps associo imatges de nens fugint dels bombardejos feixistes o, uns anys abans, a famílies desallotjades per la Guàrdia Civil d’unes terres que els eren necessàries per viure. Conflicte, patiment i brutalitat d’un poder que es mostrava descarnat en un país on a inicis de s. XX la immensa majoria de la població patia penúriesper viure.
Xerrada “Sindicalisme revolucionari. Una perspectiva històrica”, el 28 de novembre a Tarragona
DIA: 28 DE NOVEMBRE 2013
HORA: 18H
LLOC: AL LOCAL DE CGT A TARRAGONA (PLAÇA IMPERIAL TARRACO, 1º, 3ª PLANTA
A càrrec d’Emili Cortavitarte, historiador i sindicalista de CGT Ensenyament.
Homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti, en l’aniversari de la mort de Durruti, davant les tres tombes, en el cementiri de Montjuic, Barcelona, el diumenge 24 de novembre de 2013 a les 12 del migdia.
Presentarà l’acte Antonina Rodrigo. Intervindran: Ferran Aisa, escriptor; Núria Bazaga (Dones Llibertàries de Catalunya) i Llum Ventura. El cantautor Alfredo González Vilela interpretarà poemes musicatsde Federico García lorca i Mario Benedetti.
Entre mitjan segle XIX i 1939, el cooperativisme arrelà en els barris obrers de Barcelona per fer front a les dificultats econòmiques que patia el proletariat industrial. Partint de la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives es convertiren en institucions socials de primer ordre i organitzaren el consum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores seguint els principis de la democràcia econòmica.
Inicialment, destacaren les cooperatives obreres de consum, associacions de consumidors que, suprimint els intermediaris burgesos, compraven a l’engròs productes bàsics per aconseguir millors condicions de qualitat i preu, i que després els distribuïen entre les famílies associades. Amb els excedents de la compra mancomunada, desenvolupaven prestacions socials, culturals i educatives: escoles; fons de previsió per malaltia, vellesa o mort; caixes de resistència per a vagues; i mútues de salut. A partir de la fórmula autogestionària, les cooperatives milloraren la vida dels seus membres, tot aspirant a substituir les relacions socials capitalistesper la pràctica de la cooperació.
En l’última setmana s’han rebut bones notícies per a la recuperació de la “memòria històrica”. Primer va ser aprovada pel parlament navarrès una llei de reconeixement de les víctimes del franquisme. Encara que aquesta llei emmalalteixi de moltes millores és un pas important el reconèixer l’existència de les víctimes del franquisme per part d’un parlament autonòmic quan estem assistint a importants greuges comparatius respecte de les, sempre honrades, víctimes del terrorisme, del terrorisme que ells consideren com a tal; ja que nosaltres també considerem terrorisme i d’estat els atacs als drets humans comesos per les forces franquistes i els seus seguidors.
I ara, ja és definitiu, s’ha fet públic l’informe de la Comissió de Desaparicions Forçades de l’ONU. En el seu informe els relators de l’ONU denuncien totes les deficiències, que s’han criticat una i mil vegades, de l’anomenada Llei de Memòria Històrica. Però, el que és més important, també recalca que és missió de l’Estat i no de les víctimes investigar on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l’etapa de la guerra civil. S’ha aconseguit salvar el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la que va ser signada per l’estat espanyol, i deixa clar que els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts. Però encara va més enllà perquè amb l’informe es dóna una estirada d’orelles no solament a l’executiu i legislatiu sinó que denuncia l’actuació portada a terme per la justícia espanyola en aquests casos. Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d’una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d’investigació.
CGT espera poc del govern espanyol davant les recomanacions de les organitzacions internacionals que no són d’obligat compliment. Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l’ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l’estat i les empreses afins, aconsegueixin declarar al franquisme règim sanguinari i els seus seguidors proscrits i que siguin equiparats al nazisme i, per tant, prohibida l’exhibició de la seva ideologia feixista.
CHARO ARROYO
COORDINADORA MEMÒRIA LLIBERTÀRIA CGT
CGT es congratula que l’ONU insti a l’estat espanyol a investigar els crims del franquisme
La Confederació General del Treball es congratula de l’informe del Comitè de Desaparicions Forçades de l’ONU que insta a l’estat espanyol a investigar els crims del franquisme. Així mateix l’informe recalca que és missió de l’Estat i no de les víctimes l’investigar el lloc on es troben les fosses i rescatar de les cunetes als assassinats des de l’etapa de la guerra civil. A més els relators de l’ONU denuncien totes les deficiències de la cridada Llei de Memòria Històrica.
S’ha aconseguit que no es portarà a terme el desig del govern espanyol que el Grup de Desaparicions Forçades apliqués la convenció internacional a partir de 2010, data en la qual va ser signada per l’estat espanyol. Queda meridianament clar que els delictes contra els drets humans no prescriuen i que, a més, els delictes de desaparicions forçades són persistents en el temps fins que se sàpiga el parador dels desapareguts. Però encara es va més enllà perquè amb l’informe es dóna una estirada d’orelles no solament a l’executiu i legislatiu sinó que denuncia l’actuació portada a terme per la judicatura espanyola davant aquests casos. Per això, entre diverses recomanacions, proposa la creació d’una Comissió de la Veritat que pugui ajudar a canalitzar els treballs d’investigació.
CGT espera poc del govern espanyol respecte de les recomanacions de les organitzacions internacionals, que no són d’obligat compliment. Però si desitja que conjuntament amb les actuacions portades a terme a Argentina, on CGT ha denunciat l’ús dels presos del franquisme com esclaus per a benefici de l’Estat i les empreses afins, s’aconsegueixi declarar al franquisme règim sanguinari i als seus seguidors proscrits, equiparats al nazisme i prohibida l’exhibició de la seva ideologia feixista.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
L'ONU INSTA A L'ESTAT ESPANYOL A INVESTIGAR ELS CRIMS DEL FRANQUISME. Comunicado sp cgt from CGT Catalunya
Attached documents
VINT I RAMON BARNILS
És el darrer títol de la col·lecció Retrats, un volum realitzat conjuntament per Edicions DAU i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre, escrit per Laia Altarriba, va acompanyat del documental BARNILS TAL COM RAJA, realitzat per Albert Lloreta i Laia Soldevila.
El llibre i el documental recullen una sèrie d’entrevistes a familiars, amics, periodistes, polítics, noctàmbuls, etc. que van conèixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, Sergi Pàmies, Carles Flavià, March Recha, Ferran Torrent, Montse Majench i Ignasi Solé Sugranyes, entre molts d’altres. Un llibre i un documental que retraten un periodista d’estil corrosiu i crític i els tempsque li va tocar viure.
Maria de la Concepció Martí Fuster, coneguda com Ada Martí, va néixer a Barcelona l’1 de juliol de 1915, en el si d’una família de classe mitjana. Anarquista, intel·lectual cultíssima i escriptora amb gran facilitat d’expressió, tant en castellà com en català. Universitària. Dirigent de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures. Militant de Dones Lliures.
Va impressionar i seduir els joves de la seva generació per la seva bellesa, la seva intel·ligència, les seves àmplies lectures, la seva culta conversa, la seva passió intel·lectual, la seva llarga cabellera negra i la blanca vestimenta.
Ruta contra el feixisme – 9N
En record de la Nit dels vidres trencats (1938-2013)
Dissabte, 9 de novembre, 17h
Punt d’inici: Jardinets de Gràcia (Metro Diagonal (L3, L5); FGC Provença), Barcelona.
Ruta guiada amb explicacions, per tal que no s’oblidi la brutalitat del feixisme, ni la història de la lluita antifeixista.
El pròxim cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial – Cooperativa Integral Catalana (Sardenya, 263, baixos, Barcelona), Fem-lo Comú, versarà, durant el mes de novembre sobre la Memòria històrica de l’anarquisme a Catalunya.
Es tracta, en certa mesura, d’entendre una part de la cruïlla en què es troba actualment Catalunya a partir de la recerca del passat llibertari, que s’allargassa fins els nous i darrers moviments socials.
19 H: Inauguració d’una Placa d’homenatge davant la casa natal de Josep Ester i Borràs (carrer mossen Comellas, 3)
19.30 H. Xerrada sobre la figura de Josep Ester i Borràs a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat (carrer del Balç 4)
20.30 H, Castanyada amb berenar-sopar amb castanyes, moniatos, panellets i crema de carbassa.
El 1826 el valencià Gaietà Ripoll, nascut a Solsona i que exercia com a mestre a Russafa, va ser condemnat a la forca per les Juntes de Fe de la Inquisició per menjar carn el divendres, retirar el crucifix de l’aula on feia classe i no impartir la doctrina cristiana. Acusat d’heretge i maçó, el seu cos va ser cremat pels inquisidors.
Des d’una perspectiva històrica aquest va ser el darrer assassinat que l’Església Catòlica per tal de mantenir la fe entre el poble que tractava com si fos d’una ramat de bens; els que creien rebien herba i els que no, garrotada. L’últim assassinat hem dit? No. Almenys n’hi hagué un altre, o molts més segons com ens ho mirem. Un altre que per la seva transcendència cal recordar i tornar a recordar. Si Gaietà era un mestre, Francesc Ferrer i Guàrdia era un pedagog, un pedagog que creia en els infants i els respectava com a persones en formació que són, pensava que el mestre havia d’acompanyar-los en el seu aprenentatge, ni adoctrinar-los ni castigar-los. Amb aquesta intenció va crear l’Escola Moderna, la seva proposta i la seva realitat per plantar cara a l’obscurantisme de l’escola religiosa majoritària a l’època, religiosa i no per a tothom, ésclar.
El franquisme la va expropiar, el POBLEnou la reCOOPERA
La Flor de Maig va ser, des del segle XIX, un espai d’autoorganització popular, seu d’una gran cooperativa i centre cultural i lúdic a Barcelona. Els treballadors del Poblenou la van crear com a resposta a les injustícies del capitalisme, treballant per una economia autogestionada i al servei del poble. El somni d’aquells obrers va quedar estroncat quan el franquisme, al guanyar la guerra, va desvirtuar aquell esperit i va acabar traspassant la propietat a una família feixista.
El 13 d’octubre de 2013 es beatificaran a Tarragona 522 religiosos morts durant la Guerra Civil. La Conferència Episcopal afirma que aquestes persones són màrtirs de la fe, víctimes de la persecució religiosa que segons ells va tenir lloc durant “els anys trenta” del segle XX.
Així és com ens expliquen la història els que van guanyar la guerra. El que no ens expliquen és que l’Església havia pres i va continuar prenent part activa en els conflictes socials d’aquella època. Va defensar amb violència un estat catòlic, que no hi hagués llibertat de culte, ni escoles laiques, ni divorci, ni matrimoni civil. Però, sobretot, va lluitar pels seus privilegis i per mantenir el seu poder a les institucions. L’Església volia recuperar les subvencions estatals i les grans propietats que mantenia fora de la producció i que li servien per a especular.
A l’Estat espanyol, la inquisició es va suprimir el 1820 però les seves pràctiques de tortura no van acabar fins 14 anys després. D’aleshores ençà,però, l’Església catòlica mai no ha deixat d’exercir tota mena de violències contra les persones i sobretot contra aquelles que no es plegaven a la seva dominació mental i física.
Tres fronts neguitegen la casta que té el poder efectiu de l’Estat. L’acció directa dels ciutadans, l’independentisme català creixent i el procés de memòria històrica sorgit des de la societat civil.
Podria haver-hi un nacionalisme espanyol plural, transversal, republicà. Tanmateix, la Guerra Civil i el franquisme s’ho van endur tot i avui els símbols, imposats a punta de pistola durant la transició, han resultat ser els d’uns sectors de la societat espanyola responsables i beneficiaris de la gran tragèdia del franquisme. Ara per ara, només es veuen agitar banderes espanyoles, o bé en manifestacions esportives en expressions d’allò que Michael Billig denomina “nacionalisme banal”, o associades a actes on una minoria social exigeix la restricció de drets individuals o col·lectius (contra l’avortament, els casaments gais o l’autonomia i la identitat de les nacions de matriu no castellana). En contraposició, en les creixents protestes arreu de la geografia peninsular, ja siguin antipolítiques o sectorials, la bandera republicana com altres símbols rupturistes, al costat de banderes que representen les identitats perifèriques, són les que es deixen veure damunt d’una ciutadania transversal, plural, i cada vegada mésemprenyada amb l’ordre vigent.
La violència il·lustrada
Nanni Balestrini
Tigre de Paper edicions, 2013, 162 pàg.
Només cal que obris el llibre per qualsevol pàgina. Aferrat a qualsevol fragment. Trobaràs la violència de les seves frases, la mateixa violència que travessa el nostre estil de vida, la societat on vivim, la història del nostre dia a dia, des dels moments insignificants als grans esdeveniments. Les històries d’un moment, d’uns conflictes que van sacsejar Itàlia i tota Europa durant els anys 70, un llibre que empra la violència escrita contra qui s’atreveix a llegir-lo, no ens deixarà indiferents.
Un any després de les primeres jornades que vam organitzar per commemorar el 25è aniversari de la creació del Lokal, tornem a Can Batlló amb unes altres jornades. Ara hem volgut centrar-nos en el període de la fi del règim feixista i la gestació del nou marc de dominació, que continua avui establint els marges acceptats de la pràctica política. La nostra voluntat és allunyar-nos d’anàlisis històriques acadèmiques i de les maniobres i pactes de les elits.
Davant la beatificació a Tarragona, el pròxim 13 d’octubre, de 522 “màrtirs” que van morir, segons la Conferència Episcopal Espanyola, “durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX”, Europa Laica declara:
1- Denunciem que aquest acte sigui qualificat com “d’humanitat i reconciliació”, mentre que cada vegada que es planteja restituir la memòria de les desenes de milers de persones, alguns d’ells cristians i religiosos, del que es denomina com “bàndol republicà”, la jerarquia catòlica i la dreta reaccionària bramin, perquè suposadament es “reobren” les ferides de la Guerra civil. En contra de l’opinió de milions de persones i d’organismes internacionals, com l’ONU, que ve exigint que es persegueixin els crims franquistes.
Xerrada-debat sobre “El Xile del govern d’Unitat Popular i el cop militar en el seu 40è aniversari”, a càrrec de Mariano Maturana, xilè resident a Barcelona i militant de la CGT
Es durà a terme el dissabte 5 d’octubre a les 18.30h al restaurant-llibreria Anònims (C. Miquel Ricomà, 57 Granollers) i està organitzada per l’Anònims i l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental.
Cartell en document adjunt.
La Confederació General del Treball de Catalunya (CGT) en reunió del Secretariat Permanent celebrada el 9 de setembre de 2013, va acordar per unanimitat, l’adhesió i suport a la querella 4591-10 del jutjat nº1 de Buenos Aires, República Argentina, que porta a terme davant la magistrada Sra. María Servini de Cubría per delicte de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Manifestar que la impunitat que han gaudit i gaudeixen els autors de delictes qualificats en la normativa internacional com crims contra la humanitat i la situació de desampara en que es troben les víctimes del genocidi, que no han rebut per part de l´estat espanyol cap tipus de reparació judicial pels enormes danys que han sofert, afecta a tot l´entremat social damnificat per la falta de justícia.
Entre els dies 11 i 13 d’octubre, la Conferència Episcopal Espanyola ha organitzat la beatificació de més de 500 “mártires españoles del S.XX”, a Tarragona, assenyalant-los com a víctimes de la persecució religiosa del S.XX (veure web oficial de l’esdeveniment per a més informació http://www.beatificacion2013.com/).
L’exèrcit franquista va arribar a recloure al març de 1939 a 3197 presoners en plena zona pantanosa.de l´illa de Saltés. Els presos van sobreviure un any a la intempèrie, entre fam, xinxes, puces i mosquits
La Confederació General del Treball (CGT) es congratula de l’actuació de la jutgessa argentina, María Servini, per admetre una denúncia provinent de ciutadans massacrats en un altre Estat, assumint així la investigació dels fets denunciats, i per dictar una ordre de detenció internacional contra quatre torturadors de la dictadura franquista: Juan Antonio González Pacheco, José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús CanellsAguilar.
Col·lectius del Camp es mobilitzen per protestar davant les “Beatificaciones de los mártires de España” a Tarragona
Els col·lectius, sindicats i organitzacions de l’esquerra anticapitalista i l’esquerra independentista estan treballant conjuntament per a preparar una resposta davant la beatificació massiva de “los mártires del Siglo XX” que es farà a Tarragona. Concretament, convocaran a una manifestació el dia 12 d’octubre, que sortirà a les 18h de l’Estàtua dels Despellutats (a Tarragona), i desenvoluparan una campanya d’apostasia, a banda d’altres actes, com el que tindrà lloc el dia internacional per la despenalització de l’avortament, el proper 28 de setembre.
