Conegut amb l´apel.latiu del “Noi del Sucre”, pel seu hàbit de menjar-se els terrosos de sucre del servei de café, va néixer en una família de clase obrera, molt pobre. Va arribar a Barcelona als dos anys. Va començar a treballar amb una edat de jove, com aprenent de pintor. Fou un autodidacta , que es va decantar per l´anarcosindicalisme. Molt aviat va sobresortir en el moviment obrer com un excel.lent orador i organitzador.

L´any 1907 es va enfrontar als lerrouxistes (populistes republicans) al míting que havien convocat al Teatre Condal. Quan Emiliano Iglesias va acusar als dirigents anarquistes de col·locar bombes als carrers barcelonins, Seguí va sortir a l´escenari per rebatre aquestes difamacions, produint-se un aldarull de bufetades, cops de puny, cadires trencades, fins que va sonar un tret que va ferir mortalment el lerrouxista Soteras quan colpejava a Seguí. Malgrat l’evidència que estava desarmat i que era el destinatari del tret, Seguí va ser empresonat durant nou mesos fins que es va decretar la seva innocència.

Mecànic. Va intervenir des de molt jove a les lluites socials del moviment obrer. La seva combativa intervenció en la vaga general d’agost de 1917, li va valer la seva expulsió de la UGT. Poques setmanes després es va exiliar a França per no presentar-se al servei militar. A l’octubre de 1922 va fundar amb Francisco Ascaso, Garcia Oliver, Aurelio Fernández, Ricardo Sanz, i altres, el grup anarquista Los Solidarios. A principis de 1923 va ser detingut a Madrid i alliberat al juny. L’1 de setembre va participar en l’atracament al Banc d’Espanya a Gijón i proclamada la Dictadura de Primo de Rivera el 23 del mateix mes, va decidir exiliar-se.

Al gener de 1924, Ascaso i Durruti van instal·lar a París. Al novembre de 1924 van participar en el complot de Vera de Bidasoa, que pretenia la invasió d’Espanya per petits grups guerrillers. Després del fracàs, al desembre de 1924, Durruti i Ascaso van marxar a Amèrica, on van combinar el treball en diversos oficis, amb els atracaments per finançar l’alliberament de presos, la fundació d’escoles racionalistes i altres projectes, en un periple que els va portar a New York, Mèxic, Cuba, Xile, Argentina, Uruguai, tornant París al maig de 1926. Al juliol de 1926 Durruti, Ascaso i Jover van ser detinguts sota l’acusació de preparar un atemptat contra Alfons XIII, que visitava París el 14 de juliol de 1926. Es va iniciar una intensa i massiva campanya popular per evitar l’extradició dels anarquistes espanyols a l’Argentina o Espanya, que va aconseguir el seu alliberament al juliol de 1927. Després d’un període de clandestinitat i constants expulsions a la frontera franco-belga, a principis de 1929 se’ls concedit residència legal a Brussel·les.