Conegut amb l´apel.latiu del “Noi del Sucre”, pel seu hàbit de menjar-se els terrosos de sucre del servei de café, va néixer en una família de clase obrera, molt pobre. Va arribar a Barcelona als dos anys. Va començar a treballar amb una edat de jove, com aprenent de pintor. Fou un autodidacta , que es va decantar per l´anarcosindicalisme. Molt aviat va sobresortir en el moviment obrer com un excel.lent orador i organitzador.

L´any 1907 es va enfrontar als lerrouxistes (populistes republicans) al míting que havien convocat al Teatre Condal. Quan Emiliano Iglesias va acusar als dirigents anarquistes de col·locar bombes als carrers barcelonins, Seguí va sortir a l´escenari per rebatre aquestes difamacions, produint-se un aldarull de bufetades, cops de puny, cadires trencades, fins que va sonar un tret que va ferir mortalment el lerrouxista Soteras quan colpejava a Seguí. Malgrat l’evidència que estava desarmat i que era el destinatari del tret, Seguí va ser empresonat durant nou mesos fins que es va decretar la seva innocència.