CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: La CGT i la seva actuació sindical

Acció Sindical

CGT obté 5 delegats al comitè d’empresa d´Alcampo a Mataró

ELECCIONS SINDICALS A L’ALCAMPO MATARÓ

La CGT ha obtingut 5 delegats al comitè de l’empresa Alcampo a Mataró.

Aquest és un resultat molt positiu ja que sortíem sense tenir cap delegat ni estar presents a l’empresa i en tres mesos i després d’una molt dura campanya portada endavant per la direcció i la seva branca sindical Fetico amb coaccions, amenaces d’acomiadament, etc, per a que no es presentessin per la CGT (d’aquesta manera ens van tombar la candidatura de les botigues), algunes treballadores van tenir por ja que aquest sector esta ple de contractes temporals i en precari amb salaris baixos i tot i així hem tret aquest resultat. Hem de dir que només hem pogut presentar candidatura al col•legi de tècnics i administratius que és el col•legi a ón estan integrades per Conveni Col•lectiu les treballadores que estan a les caixes i on també han votat els comandaments i administratius molt pressionats per l’empresa perquè votesin al seu sindicat fetico.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT i els treballadors/es guanyen les eleccions sindicals a l´empresa HYDRO ALUMINIUM EXTRUSIÓN S.A. de Santa Oliva (Baix Penedès)

CGT i els treballadors/es guanyen eleccions sindicals a l’empresa HYDRO ALUMINIUM EXTRUSIÓN S.A. de Santa Oliva (Baix Penedès)

En el dia d’avui s’han realitzat en HYDRO ALUMINIUM EXTRUSIÓ SA de Santa Oliva (Tarragona) les Eleccions Sindicals en què CGT s’ha presentat per primera vegada.

La candidatura de CGT al col·legi d’especialistes ha obtingut un molt bon resultat, obtenint 25 dels 45 vots emesos i que la resta han estat 11 per CCOO i 9 per UGT, sindicats que porten establerts en l’empresa des dels seus inicis.

Aquesta nota informativa no s’hauria emès d’haver-se desenvolupat el procés de forma normal, però lamentablement no ha estat així. A principis del mes de novembre de l’any passat es van presentar la companya i companys que han estat a la candidatura de CGT
al sindicat, mostrant les seves inquietuds pel mal o nul funcionament del Comitè, fent-nos saber que en breu es celebrarien eleccions al seu centre de treball.

Des de CGT se’ls va donar tot el suport i després de parlar amb ells se’ls va comunicar que no hi hauria problema a avalar la candidatura. El dia 21 de Novembre efectivament CCOO promou les eleccions i per tant les companyes comencen a fer saber que es
presentarien per CGT per defensar els drets de tots els treballadors. L’empresa el dia 30 de novembre acomiada de forma il·legal a la companya Clara que encapçalarà la candidatura ja sabent que té el suport de molt bona part dels seus companys.

Llegir més »
Acció Sindical

Compte de Solidaritat acomiadats/des i sancionats/des de CGT a Caprabo

La Direcció de Caprabo continua la persecució de la militància de la CGT amenaçant amb noves sancions als delegats/des. Us recordem que hi han companys i companyes amb sancions de sou i feina, i que als acomiadats i acomiadades se’ls ha restat de la liquidació una part important dels seus sous, pel que necessiten del suport econòmic de la Organització, fem una crida a que tots els Ens de la CGT facin aportacions econòmiques al CC:

2100 1391 96 0200043433

També us recordem al convocatòria de concentració al jutjat nº 7, situat al Carrer Girona 2 de Barcelona, el dimecres 25 de Gener a les 10.10h. en que tindrà lloc el judici de tres dels quatre acomiadats.

Llegir més »
Acció Sindical

Piquet de solidaritat a Barcelona amb els acomiadats del Bus Turístic City Tour

SOLIDARITAT AMB ELS COMPANYS ACOMIADATS DEL BUS TURISTIC CITY – TOUR

PIQUET DE SUPORT A BARCELONA

DIJOUS 5 DE GENER, 10.00 HORES, PLAÇA CATALUNYA (RAMBLA CATALUNYA 8)

City Tour és una empresa de Julià Travel i Marfina Bus que explota una de les línies del Bus Turístic de Barcelona, una empresa en la que Direcció ha agafat una deriva reaccionària contra els treballadors/es que reclamen millorar les seves condicions laborals.

Llegir més »
Acció Sindical

En aquests moments a Caprabo Barcelona hi ha tres companys de CGT acomiadats i dos sancionats

En concret, en aquests moments hi ha tres companys acomiadats i dos sancionats amb 35 dies d’ocupació i sou per no assistir al treball, just en les hores de dedicació sindical, perquè l’empresa no reconeix els resultats de les eleccions sindicals que oficialment són vàlids segons el Jutjat Social i el requeriment d’Inspecció de Treball.

Caprabo, vulnerant la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, ha acomiadat als companys Domi Ramos, Gabi Monzón i Ysa Fernández, representants sindicals de CGT escollits en el Comitè d’Agrupació de Centres de Barcelona, i amenacen amb seguir acomiadant a tots els delegats de CGT que no es pleguin als seus interessos.

Els companys i companyes delegats de la Secció Sindical de la CGT de Caprabo estan sent agredits per la Direcció d’Eroski-Caprabo, aprofitant el conflicte que tenen obert la Secció Sindical amb alguns components del SP del Sindicat d’Hosteleria de la CGT de Barcelona.

La Direcció de Caprabo utilitza una comunicació del Sindicat d’Hosteleria com argument per a la seva agressió injustificable. Simplement Caprabo intenta acabar amb la CGT en aquesta empresa amb la complicitat de la UGT i d’algunes persones de CGT.

Us adjuntem els documents que els delegats de Caprabo estan repartint en les portes dels centres de Caprabo per a clients, per a treballadors no afiliats a CGT i per a afiliats si s’identifiquen com a tals, en algunes botigues i centres de Caprabo-Eroski. En ells hi trobareu més informació sobre el cas.

Llegir més »
Acció Sindical

Caprabo amenaça amb aplicar el règim sancionador a diversos dels representants dels treballadors i treballadores

La direcció de Caprabo vulnera la Llei orgànica de llibertat sindical amenaçant amb aplicar el règim sancionador del conveni de Supermercats i Autoserveis de Barcelona a diversos dels representants legals dels treballadors del l’Agrupació de Centres de Barcelona si segueixen exercint el seu dret de representació i fent ús del crèdit d’hores sindicals.

Llegir més »
Acció Sindical

Guia ràpida d’autodefensa per a treballadors d’informàtica

Totes les persones que treballem en el sector de la informàtica i consultoria hem viscut uns inicis força semblants: quan comences a treballar en aquest sector t’enganyen amb promeses que veus incomplides una per una, et manipulen perquè facis hores, perquè no coneguis els teus drets i un llarg etcètera amb la promesa que ho estàs fent per ser recompensat ‘en el futur’.

Hi ha empreses que s’aprofiten d’aquesta falta de coneixement del treballador jove, o no tan jove, i l’espremen fins que s’adona de les mentides que justifiquen unes condicions degradants i un sou mínim. Llavors, quan se’n va, fitxen a nous treballadors i treballadores joves no cremats.

Llegir més »
Acció Sindical

La seva postura és usura

Des de la Secció Sindical de CGT a Saint-Gobain Cristalleria S.L. informen que donat el bloqueig en les negociacions del Conveni Col·lectiu, el qual regula les condicions laborals d’uns 1000 treballadores i treballadors, les Organitzacions sindicals presents en la Taula Negociadora, (CGT, CCOO i UGT) han convocat les aturades acordades en les diferents Assemblees. Les aturades estan convocades per a tots els centres de l’Estat Espanyol, Madrid (oficines generals), Avilés (Astúries), Renedo (Cantàbria), Azuqueca (Guadalajara) i L’Arboç (Tarragona).

Llegir més »
Acció Sindical

[Barcelona] 7 dies de tancada a la seu de “Parcs i Jardins”

6 DIES DE TANCADA A LA SEU DE PARCS I JARDINS, EN DEFENSA DEL CONVENI, LA JUBILACIÓ PARCIAL I L’OCUPACIÓ|ÚS PÚBLICA.

Ahir diumenge, el cinquè dia de tancament, als 15 treballadors/es que inicialment van ocupar les oficines centrals de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, se’ls van unir, al llarg del cap de setmana, unes altres 7 persones (alguns d’ells possibles rellevistes dels jubilats parcials, actualment a l’atur), en la seva lluita per aconseguir que s’apliqui el conveni col·lectiu de l’Institut i es formalitzi el dret a la jubilació parcial amb contracte de relleu que l’empresa té paralitzat unilateralment des de primersd’any.

Llegir més »
jpg_assemblea_2.jpg
Acció Sindical

La CGT de Catalunya estableix propostes concretes per continuar la lluita social

Sota el títol “Després del 29-s que fem?” La CGT de Catalunya convocava el passat dia 6 de Novembre, una conferència d’afiliats i afiliades, on aproximadament un centenar de persones discutiren sobre com continuar lluitant i fent força, per tal d’impulsar una nova jornada de lluita com la Vaga General.

La CGT va renovar el seu compromís amb la unitat d’acció amb les forces anticapitalistes, que es troben en l’entorn de lluita contra les reformes neoliberals que la patronal imposa a l’executiu de Zapatero.

Llegir més »
Acció Sindical

Solidaritat amb la CGT de Ford-Almusafes (València) contra la repressió

PETICIÓ SOLIDARITAT AMB PAQUI CUESTA I MIGUEL FERRERO

Companys i companyes, des de la Federació del Metall de CGT us fem una petició de solidaritat per a la companya Paqui Cuesta (Secretària General CGT Ford), i també per al company Miguel Ferrero Padilla, repressaliats per Ford amb uns acomiadaments arbitraris i de represàlia per a atemorir a la plantilla i sobretot als afiliats de la CGT.

La companya Paqui Cuesta té el judici contra el seu acomiadament el pròxim 22 de novembre a les 11 hores a València.

DES DE LA FESIM CRIDEM A LA SOLIDARITAT, DES D’AVUI, DAVANT ELS CONCESSIONARIS DE FORD, REPARTINT LA FULLA A DUES CARES ADJUNTA.

EL DIA 22, A MÉS D’ANAR ALS CONCESSIONARIS ES FA UNA CRIDA A ASSISTIR, EN LA MESURA DE LES POSSIBILITATS DE CADA TERRITORI, A VALÈNCIA A CONCENTRAR-NOS DAVANT EL JUTJAT SOCIAL (Avinguda del Saler 14, València) PER A EXIGIR LA IMMEDIATA READMISSIÓ DE PAQUI PER VULNERACIÓ DE LA LLIBERTAT SINDICAL, ÚNICA RAÓ DEL SEU ACOMIADAMENT.

Llegir més »
Acció Sindical

Neix SinControl, publicació de la CGT a CELLS (Sincrotró Alba)

Tens a les teves mans (o a la teva pantalla) el primer número de SinControl, una petita publicació amb la que, des de la Secció Sindical de CGT-CELLS, volem fer arribar als treballadors d’ALBA informació que considerem interessants.

Volem promoure el debat sobre qüestions que ens afecten com a treballadors, però en un sentit ampli. I és que a la secció sindical de CGT-CELLS creiem que no té sentit viure mirant-nos el melic: podem aprendre de les experiències de lluita en altres centres, podem comprendre millor els problemes a què ens enfrontem si analitzem les
seves causes, podem vèncer l’apatia si percebem que no estem sols i que hi ha molta gent disposada a ajudar-nos.

Llegir més »
jpg_dsg-gearbox-cutaway.jpg
Acció Sindical

Comunicat de CGT a Gearbox El Prat davant les celebracions del 20è aniversari de la fàbrica i la situació interna

A la CGT trobem interessant la programació d’actes lúdics i socials que l’empresa ha organitzat per a la celebració del 20 aniversari, el dissabte 11 de setembre, volent donar a les nostres famílies una sensació de bon feeling entre l’empresa i els treballadors.

Si aquest interès s’hagués dut a terme durant els últims anys, CGT hauria participat encantada en l’organització i difusió de les bondats de treballar a Gearbox del Prat. Sense embargament en el dia a dia es vénen arrossegant greus problemes no solucionats com a: Salut Laboral, promocions, incompliments del Conveni, augment de les càrregues de treball, etc., i especialment el tema de la política de contractació.

Llegir més »
Acció Sindical

Posició de CGT contra les retallades, el decretazo, la reforma laboral i l’atac a les pensions

Les mesures antisocials del Govern per a sortir de la crisi són la reforma laboral, el pla d’ajustament per a reduir el dèficit públic i la reforma del sistema de pensions.

PER A LA CGT LA SORTIDA DE LA CRISI NOMÉS POT SER EL REPARTIMENT DE LA RIQUESA I DEL TREBALL EN UN NOU MODEL SOCIAL I PRODUCTIU.

Fa ja diversos anys que com classe treballadora estem sofrint les conseqüències de la crisi. Els diferents governs, independentment del color polític, estan engegant una sèrie de mesures que suposen una reculada i una retallada dels drets laborals i socials. Ara, aquestes mesures clarament antisocials s’estan intensificant per a corregir el dèficit provocat per la diferència entre els ingressos i les despeses. Les mesures imposades per decret des del govern només incideixen en el capítol de reducció de despeses, ignorant que la despesa pública social de l’Estat Espanyol és la més baixa de tota la zona euro (fins i tot que la de Portugal o Grècia), ja que representa el 21% del PIB mentre que la mitjana europea és del 27%…

Per tant, el veritable problema del dèficit no està en l’excés de despeses, sinó en la falta d’ingressos, a causa de una baixa càrrega fiscal a empresaris i a les rendes del capital. L’eliminació de l’impost del patrimoni o el paradís fiscal que representen les societats d’inversió SICAV són un clar exemple i el que els empresaris espanyols declarin de mitjana 6.500 euros menys que les persones treballadores resulta significatiu, per no dir escandalós.

A això hem d’afegir un elevat frau fiscal, situat ja en 90.000 milions d’euros i una economia submergida que suposa el 23,3% del PIB, 10 punts per sobre de la zona euro. Per què no es busquen els ingressos allí on estan els diners en lloc de seguir robant als treballadors, a les treballadores i a les classes populars?

Durant els últims temps hem assistit a la privatització de grans empreses en sectors estratègics com l’energètic, les telecomunicacions, els transports, la gestió d’aigua i a poc a poc l’educació, la sanitat, els serveis socials…

També hem pogut veure com augmenta la privatització de les pensions amb el foment constant dels plans privats de jubilació (el 1995 els fons privats de pensions en el món gestionaven 4,9 bilions d’euros, arribant en el 2009 a la xifra de 12,7 bilions, és a dir, el 27% del PIB mundial).

Si a tot aquest procés generalitzat de privatitzacions, li afegim la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora a causa de la reducció o congelació dels salaris i les constants reduccions d’impostos a les classes adinerades, tenim com resultat que grans quantitats de diners han passat de mans públiques a mans privades, més concretament a poques mans, les grans multinacionals i sector financer, és a dir, el nucli dur del sistema capitalista.

Aquest sistema, obeint a la seva lògica de màxim rendiment, ha seguit buscant el benefici il·limitat, utilitzant aquest excedent de capital en la concessió de crèdits sense mesura a les classes populars perquè poguéssim seguir consumint els productes que genera el propi sistema, creant una espiral infernal fins a arribar al col·lapse. Un col·lapse que es traduïx en l’impagament de préstecs dels consumidors als bancs i al seu torn, l’impagament d’aquests als mercats financers i a altres bancs. Com colofó, el govern opta per protegir a la banca perquè no faci fallida, però sobretot perquè els creditors (aquests mateixos mercats que han generat aquesta dinàmica) no deixin de cobrar. Per a això, es presta diners públics a la banca, però com els estats tampoc tenen diners han de recórrer novament als mercats financers per a demanar més diners, el que provoca més augment de la despesa pública.

Doncs bé, aquesta bogeria és l’eix central d’una política econòmica globalitzada que porta a les poblacions a la pobresa i exclusió social. I que en el cas concret de l’Estat Espanyol implica:

– 1,3 milions de llars tenen tots els seus membres actius en l’atur.

– 600.000 persones porten sense poder treballar més de dos anys i a juny 2010, gairebé 2 milions porten més d’un any.

– El nombre de persones parades ha augmentat en 602.000 l’últim any.

– El 20% de la població es troba en la pobresa.

LES MESURES D’AJUSTAMENT PER A REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC: LES RETALLADES

El govern, seguint les instruccions dels mercats, els bancs i les mateixes institucions que han generat la crisi, ha engegat diverses mesures, una d’elles coneguda com el Tijeretazo , que afecten a:

– Les i els treballadors públics del sector públic, ja que, per decret i de forma autoritària, estan veient reduïts els seus salaris, suficientment baixos ja en la major part de l’escala salarial, o estan veient com només es cobriran 3 vacants de cada 10 jubilacions, el que dóna com resultat un deteriorament encara més gran dels serveis públics com la salut, l’ensenyament dels nostres fills i filles o la gestió de les prestacions socials tan necessàries en aquests temps dramàtics (atur, dependència, jubilació).

– Els jubilats i jubilades, que veuran congelades les seves pensions en l’any 2011, quan més del 70% dels 8,7 milions de pensionistes no cobra els 830 euros de la pensió mitja mensual.

– 3,2 milions de persones treballadores en situació d’atur amb prestació d’atur, els quals tenen de mitjana un atur de 820 € i més de 554.000 d’ells només perceben durant 6 mesos 426 €.

– A més de 2,5 milions de treballadors/es que han estat acomiadats impunement des del 2008 fins a ara. El 92% dels contractes segueixen sent precaris i temporals.

– Centenars de milers de dones i homes que opten per no tenir fills i filles, ja que, no poden comptar amb escoles infantils públiques i tampoc existeixen polítiques d’ajuda familiar.

LA REFORMA LABORAL: EL DECRETAZO

No considerant suficient les mesures anteriors, el govern ha engegat el Reial decret 10/2010 de mesures urgents per a la Reforma del Mercat de Treball, amb un contingut que insisteix, una vegada més, a fer pagar les conseqüències de la crisi a les persones que no som responsables de la mateixa. Aquesta enèsima reforma farà més fàcil i barat l’acomiadament per als empresaris, segueix subvencionant la contractació i elimina qualsevol llibertat o dret al treballador en el control de l’organització del treball, fent que l’entrada, la permanència i la sortida del mercat de treball, és a dir, tot el recorregut del contracte, es caracteritzi per la precarietat i inestabilitat.

Els aspectes més regressius d’aquesta Reforma Laboral són:

– Rebaixa dels costos del contracte, ja que estableix bonificacions als empresaris a càrrec de l’erari públic de 2.800 milions d’euros, en pràcticament tots els contractes a la carta amb els quals compten.

– Reducció d’indemnitzacions per acomiadament. Facilitat absoluta per als empresaris en acomiadaments objectius, bé individuals, bé col·lectius, per qualsevol causa: econòmica, tècnica, productiva, organitzativa i reduint sensiblement les indemnitzacions empresarials en aquests acomiadaments, 20 dies i damunt l’Erari Públic (tots nosaltres) a través del FOGASA assumeix l’equivalent a 8 dies, igualant d’aquesta manera el cost entre un contracte temporal (12 dies per any en el 2015, ara 8) i un contracte fix.

– Eliminació en la pràctica del dret fonamental a la tutela judicial en els acomiadaments objectius, doncs el Jutge no podrà entrar, sinó és molt tangencialment, a analitzar si existeix o no raó, doncs a l’empresari només se li exigeix una mínima raonabilitat en la causa extintiva.

– Es generalitza el Contracte de Foment a la Contractació Indefinida (CFCI), el dels 33 dies, passant a ser el contracte ordinari mentre que el de 45 dies quedarà com una relíquia.

– Privatització dels Serveis Públics d’Ocupació. Facilita l’entrada de les ETTs en sectors que fins a ara tenien restringits com l’Administració Pública i es dóna entrada a les Agències de Col·locació Privades en la gestió dels Serveis d’Ocupació.

– Flexibilitza les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, sistemes de torns i sistemes de retribució), eliminant el control administratiu i afeblint el control per part dels treballadors i treballadores de les condicions col·lectives.

– Precaritza encara més la contractació juvenil.

– Fa inservible la negociació col·lectiva al possibilitar que les empreses pactin convenis i es modifiquin condicions de treball substancials, bé col·lectives, bé individuals: jornada, mobilitat funcional, horaris, sistemes de torns i sistemes de retribució, a l’endemà de pactar-los, deixant els mateixos en paper mullat, alhora que facilita a les empreses el no-compliment (clàusules de despenjament) de les pujades salarials.

LA REFORMA DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS: EL PENSIONAZO

Pendent de plasmar les mesures concretes, els polítics, els banquers, la patronal, els mercats, les institucions que ens governen, insistiran una vegada i una altra fins a aconseguir que l’opinió pública els sigui favorable per a aplicar mesures com:

– Augmentar l’edat de jubilació fins als 70 anys.

– Considerar tota la vida laboral per a calcular la pensió a percebre.

– Augmentar fins a 20-25 anys el nombre mínim d’anys cotitzats per a tenir dret a la pensió de jubilació.

– Reduir i congelar la pensió a percebre.

– Pretenen que les persones visquem per a treballar negant-se’ns el dret al benestar.

Els Beneficis de les empreses de l’IBEX 35

Els guanys que les principals Empreses i Multinacionals privades han obtingut explotant als treballadors i treballadores i aprofitant tot tipus d’ajudes públiques, no han revertit a la societat, més aviat el contrari, el repartiment ha estat inexistent, quedant tot en mans dels accionistes, directius i executius d’aquestes multinacionals.

Els beneficis fins a març de 2010 de les 35 majors empreses i bancs, van créixer un 25% fins a situar-se, solament en un trimestre, en 11.598 Milions d’euros. Només un Banc, el Santander, va obtenir uns guanys nets en aquest primer trimestre de 2.215 Milions d’euros. Telefònica va obtenir 1.656 Milions d’euros, Endesa 1.535 Milions d’euros, el BBVA 1.249 Milions d’euros… Els 584 consellers executius i alts directius de les empreses de l’Ibex 35, van cobrar un milió d’euros de mitjana, en el pitjor any de la “crisi”.

Els sous dels qui proposen i defenen el tijeretazo, el decretazo i el pensionazo

Alguns pensionistes i funcionaris de luxe són qui defensen i promouen ferventment les retallades i restriccions per a les classes populars. Alguns exemples: José Ignacio Goirigolzarri –conseller delegat del BBVA- es va jubilar anticipadament amb 68,7 milions d’euros de pensió. Francisco González, actual President del BBVA, al jubilar-se percebrà una pensió de 79,8 milions d’euros. La d’Emilio Botín, President del Banc Santander, serà de 24,6 milions d’euros. El Conseller Delegat d’aquest mateix banc, percebrà una pensió de 85,7 milions…. I així un llarg etcètera.

Conclusions

Des de la CGT estem denunciant des de sempre aquesta situació d’injustícia i proposant com ALTERNATIVA el contrari al que s’ha fet: el repartiment de la riquesa, entesa no com repartiment de dividends o accions entre la població, sinó emprant aquests diners en uns serveis públics de qualitat i amb caràcter veritablement universal perquè puguem gaudir-los les i els quals realment produïm aquesta riquesa.

Perquè això sigui possible resulta imprescindible que passin a gestió totalment pública el control de les energies, els transports, les telecomunicacions, la gestió de l’aigua, la sanitat, l’educació, tots els serveis públics, etc. No només s’ha de repartir la riquesa, sinó també cal repartir el treball. En l’era de l’avanç tecnològic no és admissible donar un salt enrere en les relacions laborals o en els drets socials pretenent que treballem fins a 65 hores setmanals. Seria com tornar als vehicles de tracció animal.

Les persones no tenim el mateix concepte de rendibilitat que el sistema capitalista, per tant, els recursos i infraestructures necessàries per a fer possible que tota la població tingui cobertes les necessitats bàsiques no poden estar gestionats per qui ens han dut a aquesta situació, sinó que cal un nou model social i productiu basat en la llibertat, la justícia social i l’autogestió.

Pensem que ha arribat el moment de dir PROU, però no només als mercats, sinó també als estats i les institucions que segueixen les instruccions d’aquests mercats. És inadmissible que les pròpies entitats que van generar la crisi siguin les que estiguin imposant les seves propostes per a sortir de la mateixa i resulta vergonyós l’acatament sense dubtes de tota la classe política.

Repartir la riquesa i el treball, és la garantia perquè milions i milions de persones visquem amb el necessari i ningú manqui del bàsic, buscant alhora un equilibri amb la vida del planeta, deixant de saquejar-la, perquè les nostres generacions futures puguin viure amb dignitat. Hem de mobilitzar-nos. Cal canviar el sistema. La nostra passivitat no és només la seva força, sinó el nostre suïcidi.

Confederació General del Treball (CGT)

Attached documents

Full català

Full castellà

Llegir més »
Acció Sindical

La Coordinadora d’Informàtica de CGT obre una secció d’Assistència Laboral Gratuïta a qualsevol treballador/a

Es pot evitar que m’absorbeixin en la nòmina els increments per trienni d’antiguitat? Les clàusules del meu contracte, o simplement el meu contracte, són legals? Pot l’empresa obligar-me a treballar fora del meu horari laboral? Treball en client, tinc dret a fer la seva jornada intensiva? L’empresa fa el que vol amb els treballadors, què podríem fer per a plantar cara?

Els treballadors i treballadores que formem part de la Coordinadora d’Informàtica de CGT hem obert una secció en la nostra Web ( http://www.nodo50.org/coord-informatica ) des d’on qualsevol treballador informàtic pugui fer-nos arribar qualsevol dubte laboral, sigui de tipus legal o no.

Podrem donar una primera aproximació legal a qualsevol company o companya que ho necessiti perquè conegui exactament els drets que té segons la Llei, i igual d’important, saber com defensar els drets que aquesta no reconeix (dret a no ser un esclau de l’empresa, a no tenir sous o condicions precàries, a ser respectat).

Si sempre t’has preguntat l’abast d’alguna mesura laboral que t’afecta, conèixer la legalitat o no d’accions de l’empresa, dubtes sobre algun dels nostres drets, nòmines, com formar un comitè d’empresa, una secció sindical o, en definitiva, qualsevol altre dubte que puguis tenir no t’ho pensis i emplena el formulari de Contacte que trobaràs a: www.nodo50.org/coord-informatica/?q=contact

Els nostres problemes com treballadors només s’arreglen si ens involucrem en la seva solució, esperem que aquesta iniciativa permeti que no sigui el desconeixement o l’aïllament, fomentat per les empreses, el que ho impedeixi. El coneixement legal és important, però l’organització dels treballadors és l’única via que permet evitar ser trepitjats. Davant la prepotència empresarial, solidaritat entre els treballadors.

(La resposta enviada no té un caràcter vinculant, sent purament informativa: sempre recomanem parlar amb un advocat laboralista en cas de dubte)

Coordinadora d’Informàtica de CGT

Llegir més »
Acció Sindical

CGT obté 3 delegades a DAS Barcelona

El dilluns 28 de juny es van dur a terme les eleccions sindicals a DAS Barcelona.

El resultat de les mateixes ens van donar 3 delegats, mentre CC.OO. obtenia els 2 restants.

La nostra més sincera felicitació als companys que han fet possible aquesta victòria electoral.

Llegir més »
Acció Sindical

El TSJ de Catalunya admet un recurs de CGT contra el “Decretazo” de la Generalitat

A la Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya li han admès a tràmit un recurs presentat a la sala Contenciós-Administratiu Secció Segona del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, contra el conegut com “Decretazo” de la Generalitat de Catalunya o amb el nom tècnic de “contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la contenció del dèficit”, (Decret Llei 3/2010 de 29 de maig) que rebaixa els salaris dels empleats públics.

Aquest Contenciós s’ha presentat a l’empara del disposat a l’Article 114 de la llei Jurisdiccional, en defensa dels drets fonamentals reconeguts en els articles 14 i 28 de la Constitució.

Llegir més »
Acció Sindical

Noves Seccions Sindicals de CGT-RTVE a Barcelona i Toledo

Amb molt treball, amb coherència, amb lluita i amb honradesa constatem en la CGT-RTVE que cada vegada hi ha més treballadors que es van adonant que deixar els seus assumptes a les mans de buròcrates no porta res més que a un nou retrocés en les condicions de treball de tots.

Llegir més »
Acció Sindical

Informe sobre increments salarials per a l’any 2009 realitzat per la Secretaria de Jurídica de la CGT

En el present any ens trobem amb que davant la crisi econòmica i l’escenari d’una inflació reduïda i fins i tot auguris sobre possibles escenaris deflacionistes, les empreses, en el marc de l’actualització de les retribucions salarials establertes en els convenis col·lectius i lligades a l’Increment de Preus al Consum (IPC), és a dir, lligades a l’actualització respecte a l’IPC previst per a l’any 2009, bé establint idèntica pujada a la de l’IPC previst o bé un increment salarial corresponent a l’IPC més uns determinats percentatges, s’està rebutjant tal actualització, sostenint-se l’absència del referit IPC establert legalment.

En primer lloc, hem d’indicar que la previsió inflacionària ha quedat des de la constitució de l’espai de moneda única dintre de les competències del Banc Central Europeu, que de conformitat amb l’establert en l’article 105.1 del Tractat Constitutiu de la Unió Europea ha mantingut la previsió inflacionària per a l’espai de la Unió Europea, sent l’Índex Harmonitzat de Preus al Consum previst amb l’objectiu del 2%.

I encara més, independentment que es reculli o no l’expressió literal de “IPC” o “inflació prevista”, per a l’any 2009, existeixen múltiples referències en textos normatius que reflecteixen que les actuacions governamentals i legislatives, i que han establert l’IPC previst o la inflació prevista, en el 2%.

En aquest sentit podem citar la Llei 2/2008, de 23 de Desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009 (BOE de data 24.12.2008), que estableix en el seu article 44.1 “Les pensions de Classes Passives de l’Estat, excepte les excepcions que es contenen en els següents articles d’aquest Capítol i que els siguin d’aplicació, experimentaran en el 2009 un increment del 2 per cent, de conformitat amb el previst en l’article 27 del text refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat ”.

En la referida norma, a la qual reenvia la citada Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, Reial decret Legislatiu 679/1987, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de Llei de Classes Passives de l’Estat, s’estableix, en l’esmentat article “Les pensions de classes passives, inclòs l’import de pensió mínima, i els havers reguladors aplicables per a la determinació de la quantia de les mateixes seran revaloritzades al començament de cada any, en funció de l’índex de preus al consum previst per a aquest any”.

Que igualment i en el mateix sentit, el referit article 44, en el seu apartat Dos, de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, s’estableix “Les pensions abonades pel sistema de Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva, experimentaran en l’any 2009 un increment del 2 per cent, de conformitat amb el previst en l’article 48 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, sense perjudici de les excepcions contingudes en els articles següents d’aquest Capítol i que els siguin expressament d’aplicació”.

L’esmentat article 48 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social regula, confirmant que l’IPC previst correspon al 2% a l’establir que “Les pensions de la Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva, incloent l’import de la pensió mínima, seran revaloritzades al començament de l’any, en funció del corresponent índex de preus al consum previst per a aquest any”.

En el mateix sentit podem invocar el Reial decret 1/2009, de revaloració i complements de les pensions de Classes Passives per a l’any 2009, que invoca en el mateix sentit la ja citada Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, i que sosté que “De conformitat amb el disposat en l’apartat primer de l’article 44 de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009, les pensions abonades per Classes Passives s’incrementaran en un dos per cent respecte de les quanties que a aquelles haguessin correspost a 31 de desembre de 2008, excepte les regulades en el títol II del Reial decret 851/1992, de 10 de juliol, que s’adaptaran als imports que corresponguin conforme a la seva legislació pròpia”.

Per tot l’exposat anteriorment hem de concloure defensant l’absoluta legalitat de la inflació o IPC previst en el 2%, com xifra de referència, per a l’actualització de les retribucions salarialsper a l’any 2009.

Llegir més »

“Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva – 2007”: més del mateix

Com cada dos anys des de ja fa deu, CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME van subscriure el passat dia 6 de febrer l’anomenat “Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva – 2007”, que estarà vigent durant tot l’any 2007. Són ja amb aquest cinc pactes que, signats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 “orientar la negociació dels convenis col·lectius” en sectors i empreses.

Llegir més »

CGT davant la nova Reforma de la Seguretat Social

Divendres passat 16 de febrer el Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la Seguretat Social sota l’eufemístic nom de “Llei de Mesures en Matèria Social” i que desenvolupa l’acord al que van arribar UGT, CCOO, CEOE, CEPYME i Govern signat el 13 de juliol de 2006.

Llegir més »

Solidaritat real, coherència i ètica, en l’acció

La CGT no és una organització de “professionals” del sindicalisme, ni ha de ser-ho, per això la seva capacitat per a dinamitzar i coordinar es veu limitada per la disponibilitat del treball militant dels companys/es. Els companys/es que tenen càrrecs de responsabilitat en l’organització es troben amb infinitat de problemes per a desenvolupar el seu treball, però també és cert que alguns no volen esprémer al màxim els recursos (en temps i mitjans) dels quals disposen, situació aquesta que hauríem de corregir, exigint més als que més recursostinguin.

Llegir més »

Eleccions Sindicals

Que el creixement a través de les Eleccions Sindicals es converteixi en un objectiu de la nostra organització, seria un pas extremadament perillós que ens faria perdre gran part del nostre caràcter llibertari. Les eleccions sindicals són un mitjà, no un fi. La confiança de ciutadans i ciutadanes s’obté a base de treball i credibilitat, caure en el joc indiscriminat de la resta de centrals sindicals suposaria l’acceptació del sistema que tant critiquem, amb el risc que a la curta ens vérem absorbitsper ell.

Llegir més »