La CGT de Manresa convoca una concentració el divendres 27 d’abril a la plaça Crist Rei a les 19h. amb motiu de la jornada de mobilització i lluita del 1r de Maig.
Contra la reforma laboral i les retallades.
Ni rendir-se ni pactar, és l’hora de lluitar.
Federació Local CGT Manresa
Adjuntem cartell.
Programa d’activitats dissabte 28 d’abril
Manifestació: 17 h. Plaça de la Corona de Granollers
18.00h Míting a la Plaça Maluquer i Salvador a càrrec dels sindicats convocants i Octavio Alberola, històric lluitador
19.30h Concert amb Juanito Piquete
Organitzen: CGT, CNT, COS, IAC
Recolzen: Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, Assemblea
en Defensa dels Drets Socials i els Serveis Públics, Ateneu de
Granollers, AAVV 3 Torres, AAVV GranollersCentre,
El passat dia 12 d’abril va tenir lloc en el Departament d’Empresa i Ocupació de Barcelona l’acte de conciliació previ en el procés de CONFLICTE COL·LECTIU interposat per la Secció Sindical de CGT a Ficosa Electronics per l’ERO de Suspensió Temporal que té presentat l’empresa i que va concloure amb un ACTA DE NO ACORD al persistir l’Empresa en la seva actitud de no retirar l’ERO. Es tracta d’un tràmit burocràtic que s’ha de complir abans del judici, pel que la denúncia segueix el seu curs fins que es porti a terme la citació en el JUTJAT SOCIAL de Terrassa.
Volem recordar que aquest fet ve precedit d’una denúncia interposada per la Secció Sindical de CGT a Ficosa Electronics el passat dia 28 de Març per entendre que aquest ERO presentat no només manca de fonaments, sinó que a més pot ser fraudulent.
El passat mes de Desembre l’empresa va comunicar que el volia presentar, però després d’arribar a un acord amb el comitè que va ser confirmat per la plantilla, es va donar per retirat. En aquest acord la plantilla renunciava a més de 2 punts de pujada per al 2011 i part de la pujada del 2012, pactava una borsa de 64 hores més 2 dies de calendari a lliure disposició de l’empresa i s’obria un període de baixes incentivades.
Han passat escassament 3 mesos i l’empresa ho torna a presentar, ho posa per causes econòmiques a pesar de no presentar comptes ni balanços de l’any passat, simplement ho fa fent referència als articles de premsa que auguren uns dolents resultats per al futur del sector de l’automòbil. No contenta amb això, demana als treballadors que vinguin a recuperar hores de la borsa pactada i fins i tot no deixa que alguns treballadors s’acullin a les baixes incentivades.
En resum, d’una banda presenta un ERO de Suspensió perquè assegura no tenir càrrega de treball per a la plantilla i paral·lelament imposa mesures per a tot el contrari, creiem que aquí el que hi ha és un clar exemple d’un frau de llei i una mostra del gran buit que deixa la nova legislació perquè les empreses puguin usurpar diners públics com una font més d’ingressos degradant la naturalesa per a la qual van ser constituïts els Expedients de Regulació d’Ocupació de Suspensió.
A això cal afegir que està a punt d’expirar el pacte de 2 anys que es va signar entre Sony, Ficosa i el comitè d’empresa. En ell es recollia que, a l’octubre de 2012, Ficosa anunciaria per a quins treballadors no tenia càrregues de treball perquè aquests poguessin acollir-se a una indemnització de 45 dies per any per abandonar l’empresa i fa poc van comunicar a la plantilla que de moment només podien oferir ocupació a una mica més de la meitat de la plantilla.
Com es pot entendre, tot això unit no dóna com resultat l’ambient de treball més propici.
P.D. per a qualsevol consulta, el tel. 622 842184 pertany a Juan José Rico, Secretari d’Acció Sindical de la Secció Sindical de CGT Ficosa Electronics.
Secció Sindical CGT Ficosa Electronics
CONTRA LA RETALLADA DE LES PENSIONS
El pacte de pensions retallarà la nostra jubilació més d’un 25%
Les Condicions de jubilació i les pensions del funcionariat, van ser modificades per l’acord de pensions (pensionàs)
de 3 de febrer de 2011 entre el govern Zapatero, la CEOE, CEPYME i els sindicats institucionalsCCOO i UGT.
La vaga general del 29 de març va tenir un
seguiment força significatiu als centres escolars
públics catalans. Molts docents, altres professionals
i PAS vàrem entendre que era una vaga general
contra la reforma laboral i també contra les retallades
en drets i serveis socials del govern central i del
govern català. I que volem tant la retirada de la
reforma com la recuperació d’uns drets laborals i
socials que se’ns han usurpat en un curt termini de
temps.
Les mesures anunciades pel ministre són anticonstitucionals, de no modificar-se la LOE.
Des de la Federació d’Ensenyament de CGT mostrem el nostre rebuig a les mesures que el Ministre Sr. José Ignacio Wert ha anunciat en el dia d’ahir a les persones responsables de l’educació en les diferents comunitats autònomes de l’Estat.
En primer lloc per entendre que neixen d’un improvisat afany demagògic per a anunciar que el Govern del PP desitja ferventment reduir la despesa pública. CGT entén que el Ministre no té dades fiables sobre com ha d’evolucionar la despesa en educació. Entenent que difícilment pot fer comptes sense conèixer els ingressos que l’estat tindrà. Sense una política agressiva recaudatòria d’impostos en grans fortunes i mobilització dels passius i persecució del frau sobretot en paradisos fiscals, no és coherent plantejar reduccions de les obligacions socials que l’estat va contreure amb la ciutadania, i que competencialment estan en mans de les autonomies.
En segon lloc perquè si de mesures extraordinàries es tractés aquestes haurien d’afectar a tot el sistema educatiu no només al sector públic. L’ensenyament privat no sembla veure’s
En documents adjunts en format pdf i power point hi teniu un esquemàtic document sobre la última reforma laboral, elaborat per la Secretaria de Jurídica de CGT Catalunya.
Reforma Laboral 2012 Power Point nou
View more presentations from CGT Catalunya
Open publication – Free publishing – More cgt
Attached documents
LA COMUNITAT EDUCATIVA DE CATALUNYA CONVOCA UNA MOBILITZACiÓ UNITÀRIA:
“PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA DE CATALUNYA, CAP RETALLADA”
Front les continues retallades que està patint l’educació pública amb el pretext de la crisi econòmica, la comunitat educativa de Catalunya fa una crida a les famílies, estudiants, professionals de l’educació, i a tota la ciutadania a mobilitzar-se participant en la manifestació del proper dissabte dia 21 d’abril a les 17h, per fer visibles els efectes que estan tenint les retallades sobre el model educatiu públic.
El Maig Global desborda les xarxes. “Convertim els carrers en l’altaveu més gran del món el 12 de maig”. Amb aquesta intenció, les xarxes sorgides arran del 15M i de Occupy Wall Street (OWS) preparen una nova cita per a sortir als carrers a manifestar el seu descontentament amb la gestió de la crisi financera. I, sobretot, a expressar que “compartim un desig de reapropiar-nos de les nostres vides i dels béns comuns per mitjà d’una democràcia real al servei de totes les persones”, com diu una de els crides. Un any després de la manifestació de Democràcia Real Ja (DRY), el #12M15M és una aposta per superar les mobilitzacions simultànies del passat 15 d’octubre i visibilitzar l’existència d’un moviment global que proposa alternatives factibles. “No podem confiar que els nostres líders resoldran els nostres problemes, hauríem de fer-lo nosaltres”, declara la web en la qual s’articula l’organització de la convocatòria.
El 12 de maig és el dia triat per a les marxes i manifestacions i el 15 de maig es faran accions disruptives “que intervinguin en els fluxos del capital i en la mobilitat”. Es parla de vaga, però no en termes laborals: és el moment de seguir experimentant una vaga social (de consum, de cures, que incorpori a treballadores precàries…) com la que ja es va assajar en l’Estat espanyol el passat 29 de març. Per als dies contigus també es planegen activitats, fins a 400 segons el mapa en el qual s’estan registrant (http://squaresdatabase.crowdmap.com), però és difícil estimar quin desenvolupament tindran.
Un procés assembleari
La confluència es fa esperar des de la tardor, quan el moviment Occupy s’estenia des de Wall Street a nombroses ciutats d’EE UU i va proposar el dia 11 de novembre com a data per a consolidar-se mundialment. Encara que no va quallar — a l’Estat espanyol es van moure els nodes de DRY de Barcelona i Madrid, però va passar molt desapercebuda—, va servir perquè les assemblees s’engeguessin.
“Fer-lo bé requereix mesos de treball, no es pot pretendre fer una mani en un mes”, explica Aitor, de la comissió internacional de DRY, que va viure el procés de sis mesos en el qual es va gestar el 15 de maig de 2011. Miguel, que participa en xarxes de coordinació del 15M també des de l’any passat, opina que “s’està organitzant molt millor que la del 15 d’octubre, amb més gent involucrada i més anticipació; és molt important la situació de OWS, que ja és un moviment madur”.
En el cas d’EE UU, finalment la jornada d’atur serà el 1 de maig. Allí no és festiu ni està legalment permès convocar una vaga general, pel que s’ha fet una crida a no acudir als centres de treball o estudi sense comptar amb els sindicats. Les associacions pels drets de les persones migrants i treballadors no regulats també són protagonistes en aquest particular May Day.
Amb la data triada al desembre, des de gener es convoquen reunions en sales de xat a internet. Són espais de coordinació per a posar en comú les idees que circulen per les assemblees de les places, que decidiran a nivell local a quin repertori d’accions s’adhereixen. A Madrid i Barcelona, les ciutats més actives, hi ha grups de treball amb assemblees setmanals des de febrer. Les xarxes generades en les acampades s’han tornat a reactivar i en llocs com Màlaga, Valladolid, Vigo, Mallorca o Sevilla ja es van tenint plans clars per a maig.
Algunes accions plantejades
Seguint la dispersió descentralitzada del 15M, les accions “no es cenyiran a una sola temàtica, tocaran tots els problemes socials identificats”, explica T., que participa en la xarxa de comunicació estatal i internacional. “Moltes es basen a oferir informació, crear consciència i empoderar”, així com presentar les alternatives que ja s’han començant a construir en aquest últim any: cooperatives integrals, grups d’autoconsum o rehabilitació veïnal d’espais abandonats. Entre les que més sonen: desobediència civil a l’estil “Jo no pago”, bloqueig de transports i nodes de comunicacions, ocupacions d’edificis i espais públics, enviaments massius d’e-mails a autoritats, i retirada de diners de bancs per a transferir-lo a entitats ètiques. Des de Ruraels Enredadxs, el col·lectiu que des del 15M opta per l’autogestió fora de les ciutats, es proposa un èxode a ecoaldees.
Curs introductori i bàsic del delegat sindical de la CGT
(II sessió)
Barcelona 18 d’abril de 2012
PEPE BERLANGA
Locals sindicals a Barcelona
Via Laietana 18, 10a planta
REPRESENTACIO UNITARIA I SINDICAL A L’EMPRESA
QUADERN DE LLIÇONS EN AQUESTA SECCIÓ:
– Drets i deures dels representants dels treballadors
– Representació unitària a l’empresa
– El Comitè d’Empresa
– Els/les Delegats/des de Personal
– Garanties dels Representats dels Treballadors
– Representació Sindical a l’Empresa
– La Secció Sindical
– El/la Delegat/de Sindical
– Llibertat Sindical
QUI ÉS LA CGT ?
Després de més de dos anys de negociació CCOO-UGT han decidit ajupir el cap i sotmetre’s al que volen els taurons de la patronal.
De vergonya és que fa unes setmanes ens demanessin a la classe treballadora que ens aixequéssim en una vaga general per unes mesures que ens enfonsen en la precarietat i que ens eliminen drets bàsics, i ara, d’esquena a tot el món, sense comptar amb els sindicats que estem presents en la negociació del conveni, amb un silenci còmplice pretenen “vendre’ns” una “pujada salarial moderada”, i sense més tancar el Conveni.
Aquesta pujada, pel que sembla, suposa un miserable 0,5% per cada any de conveni que tindria una vigència de 5 anys i comprendria el període 2010-2015. Només amb la pujada que va sofrir l’IPC en l’any 2010 se superaria la possible pujada salarial d’aquest conveni de cinc anys, pel que els treballadors de Telemàrqueting podríem sofrir una pèrdua de poder adquisitiu d’entre un 10- 12% durant la vigència d’aquest nou conveni, situant-nos a la cua de les professions més precàries d’aquest país.
S’obliden, o sembla que no volen tenir present, que els llops de la patronal s’han dedicat en aquests últims mesos a eliminar centenars de llocs de treball, aplicant tant la nova reforma laboral, com aplicant expedients de regulació o qualsevol dels articles i facilitats que ja els dóna el conveni actual en el seu actual redactat.
Tenim el coneixement que delegats i delegades d’un dels sindicats signants han rebut unes “instruccions per a donar la cara” en les que parlen d’unes pujades salarials ridícules i gairebé d’acudit, i d’altra banda se’ls insta a escudar-se en la reforma laboral i en “la crisi” per a enfonsar i fer callar qualsevol tipus de realitat.
Sí, diem realitat, ja que el real en el sector de Contact Center són les empreses i els empresaris en el seu millor moment, guanyant el que mai, invertint en la deslocalització per a guanyar més i augmentant les seves arques a costa de la nostra explotació diària i constant, de les nostres miserables condicions de contractació, dels nostres horaris inconciliables i del nostre precari salari.
Encara no s’ha signat el Conveni, la següent reunió (aquesta sí, amb llum i taquígrafs) serà dilluns 16 d’abril a les 16:00, a la qual esperem no presenciar com el futur de més de seixanta mil persones que ens guanyem la vida amb aquest treball ens el venen miserablement i fan que les nostres vides siguin més precàries que en l’actualitat.
Des de CGT acudirem a la reunió per a informar-vos amb rigor de tot el que ocorre en la mateixa, ens mantindrem fermes en la defensa d’unes condicions dignes i intentarem que una veu d’indignació s’alci enfront de qualsevol abús que ja tinguin pastelejat.
És el moment també d’exigir als i les delegades de CCOO-UGT en les nostres empreses una explicació sobre les misèries que volen signar i en canvi de què i també per a dir-los que si no estan d’acord amb el que vagin a signar les seves cúpules que deixin de representar als quals venen i trafiquen amb el nostre treball diari.
Coordinadora de Telemàrqueting de la CGT
Tots estem al corrent de les noves realitats que a poc a poc van envaint el nostre món laboral. Els incessants sacrificis que s’estan exigint als treballadors ens porten a una precarització de les nostres condicions laborals i econòmiques amb la terrible excusa de la crisi, que els seus culpables cal buscar-los en: els especuladors, gestors corruptes i ineficaços, mercats financers insaciables i mal exemple dels governants.
Estem veient a més com les empreses públiques són atacades per la “suposada” garantia i “estabilitat” laboral i salarial que representen. No és més que una estratègia que busca la destrucció d’ocupació fixa i de qualitat per uns altres en règim de “semiesclavatge” i pretenent la complicitat de la societat presentant-nos com treballadors privilegiats enfront de l’escassa i precària oferta laboral.
Sofrim un bloqueig en l’avanç dels convenis col·lectius, no oblidem que aquesta nova reforma laboral destrueix la retroactivitat i ens obligaria a l’aplicació de l’Estatut dels Treballadors i haver de negociar des de la jornada laboral, vacances, dies de llicència (…) Ningú s’atreveix a exigir millores en les nostres condicions actuals per molt dolentes que siguin o per molts compromisos que la pròpia empresa hagi adquirit mesos anteriors.
La capacitat de reivindicació s’està anul·lant, la nostra prioritat es fonamenta en el manteniment del nostre salari per molt devaluat que es trobi pels augments d’IRPF, o disminució d’ingressos per cosines, variables (…).
Per altra banda les nostres funcions dintre de l’empresa en el canal de venda, segueixen sofrint els dubtes de la seva permanència tal com les coneixem ara, màxim quan a part de la pròpia disminució de càrregues de treball generada per la pròpia empresa, la desaparició de les categories laborals i la imposició de grups professionals, que no és més que una reclassificació gratis si no hi posem remei, ens enfosqueix encara més el panorama.
Les opcions que tenim no són moltes però si clares, tots els treballadors hem d’oposar-nos a l’aplicació d’una reforma laboral que ens desarma per a defensar els nostres drets i conquestes de molts anys enrere. I unes “tisorades” que lluny de generar ocupació i confiança, solament beneficien als que menys estan sofrint aquesta crisi i en definitiva els causants de la mateixa.
No sabem encara quin rumb, davant el nou panorama polític, prendran les empreses ferroviàries, encara que veient el que hi ha, poques alegries esperem. Tampoc sabem si queda per moure algun que altra butaca de la Direcció, acostumats a improvisacions, falta d’encert i falta de voluntat per a solucionar els conflictes, qualsevol cosa és possible.
De qualsevol forma, ja siguin altres o els mateixos interlocutors, el nostre missatge segueix sent igual de rotund que des del primer dia, més encara quan no han cessat els atacs tant a la nostra activitat, amb la contínua externalització de càrregues de treball, com als nostres ingressos, que any rere any veiem com disminuïxen.
Hem deixat clar per part de CGT que no anem a tolerar cap separació de la nostra activitat dels treballadors en diferents empreses, que es perdi sense justificar cap lloc de treball per molt que ho intentin disfressar o que seguim amb la sagnia de perduda d’ingressos. Aquí està el treball que estem desenvolupant per a impedir la nostra desaparició de les estacions de Barcelona Passeig de Gracia i Barcelona Terme, la total oposició del transvasament del canal de venda a Renfe sense clarificar la situació dels treballadors i el seguiment continuat de l’actualització i correcte abonament de les primes d’estacions.
Per a nosaltres és irrenunciable, per si alguns ho posen en dubte, el nostre propòsit d’arribar a acords sobre les nostres reivindicacions. Perquè sense això, seguirà obert el conflicte cridant a noves mobilitzacions a tots com fins a ara. Estem farts de ser ignorats per l’empresa, de veure com es juga amb els nostres llocs de treball i amb el nostre futur, veient com s’externalitzen càrregues de treball, ja sigui en el propi canal de venda, pàrquings, consignes, informació i atenció al client(…).
La nostra resposta seguirà sent la mobilització que alguns caps, irresponsablement, tenen assumida sense buscar solucions, esperem que els que hagin de venir aportin voluntats diferents. Recordar-los les nostres reivindicacions, garanties de futur sense mobilitats forçoses, menyscapte de diners, turnicitat i treballs en festius, així i un sistema de primes millorat. Són aspiracions que necessitem obtinguin una resposta satisfactòria per a tots.
Les polítiques de retallada, desinversions i precarització solament generaran mes pobresa, menys oportunitats per a tots. Donar suport les mobilitzacions, apostar per la lluita constant, i no donar per perduda cap lluita pot ser l’inici de la reconquesta del que duem perdut en els últims temps i que els governants es pensin mantenir l’assetjament i persecució dels treballadors que duem patint durant aquests temps.
LA LLUITA QUE ES PERD ÉS AQUELLA QUE NO ES COMENÇA!
No a la reforma Laboral!
Les organitzacions sindicals Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) i Solidaritat Obrera (SO), convocants de la Vaga General del 29 de Març, valorem molt positivament el grau de seguiment i participació en les mobilitzacions durant aquesta jornada de vaga.
A pesar de la intimidació i de les amenaces amb que moltes empreses han tractat d’impedir la participació en la vaga, a pesar de la campanya mediàtica contra la mateixa, a pesar dels intents de criminalització i repressió del govern, milions de treballadors i treballadores han mostrat el seu rebuig a la reforma laboral, les retallades socials i a una política econòmica que està atacant els drets i el nivell de vida de la majoria de la població, afirmant la seva voluntat de lluita.
Valorem de forma especialment important, el grau de participació en els piquets i mobilitzacions d’aquelles organitzacions sindicals i moviments socials combatius, oposats al Pacte Social que entenem que, davant els atacs del govern, no hi ha res que negociar i que l’única opció és la continuació i l’enduriment de la mobilització fins a aconseguir la derogació de la reforma laboral i tota la bateria de retallades i lleis econòmiques antiobreras i antisociales que ens agredeixen brutalment.
De l’efectivitat de la Vaga i les manifestacions contra els atacs del govern donen fe els recents intents de criminalitzar i impedir la mobilització i l’activisme social mitjançant reformes del codi penal que rebutgem frontalment.
Ara es tracta de seguir plantejant noves accions que donin continuïtat al 29M. En aquest sentit, CGT, CNT, SO cridem a la participació massiva dels treballadors i treballadores de tota condició en les mobilitzacions que convoquem per al 1r de Maig, una jornada que ha de donar continuïtat a la dinàmica de lluita engegada per la vaga general del 29M. Igualment, donem suport a les mobilitzacions convocades a nivell mundial i en l’estat espanyol per a les jornades de maig 12M i 15M.
Per a CGT, CNT i SO la dinàmica de negociació permanent i cessió de drets de la qual és depenent el sindicalisme institucional, està esgotada. Per això, entenem que la vaga del 29M marca el camí a seguir, que no pot ser altre que el de la confrontació i la lluita contra un sistema que vol acabar amb els drets més elementals.
Així, ens comprometem a impulsar noves mobilitzacions, jornades de lluita, la convocatòria d’una nova Vaga General…, que ens permetin acumular forces per a aconseguir els nostres objectius de defensa dels drets laborals, socials, llibertat i justícia social. Finalment, tornem a reiterar que aquesta lluita volem fer-la al costat d’aquelles organitzacions sindicals de classe i moviments socials combatius que comparteixin aquesta necessitat.
Confederació General del Treball – CGT Confederació Nacional del Treball – CNT Solidaritat Obrera – SO
Attached documents
Comunicat de CGT – CNT – SO després de la Vaga General del 29M
– Arran de la vaga general de 29-M, des d’alguns sectors s’està intentant criminalitzar la CGT per la seva possible responsabilitat en alguns dels fets en el marc de la mobilització contra la reforma laboral. Com veu el sindicat aquesta dinàmica?
Amb un punt de preocupació i, alhora, amb una certa esperança. De preocupació, perquè és sorprenent que des de la Conselleria de l’Interior s’inclogui la CGT, una organització anarcosindicalista, en aquest calaix de sastre que, tan ambiguament, consideren grups «neoanarquistes»; sembla que la paraula antisistema ja no genera el rebuig social que busquen. Les acusacions que han fet en contra de la CGT, les haurien de sustentar amb proves després d’una investigació, cosa que no han fet. A més, el senyor Puig s’hauria de fer una autocrítica, ja que amb la seva actuació sobre les manifestacions de la tarda a Barcelona tampoc no va aturar els aldarulls. Intenta emmarcar-nos dins d’una trama per desprestigiar l’alternativa real que som. Estic completament convençut que els milers de treballadors que van anar a la manifestació de la CGT i d’altres organitzacions anarcosindicalistes no volien que la manifestació acabés en disturbis. D’altra banda, l’esperança que tenim és que cada vegada són més les dones i els homes receptius davant el nostre missatge i les idees que plantegem per sortir de la crisi.
1r de Maig 2012
Contra la Reforma Laboral, les Retallades i el Pacte Social
El 1r de Maig commemorem la lluita que milions d’homes i dones venim mantenint des de sempre en defensa de la dignitat i els drets de la classe treballadora. Aquest dia recordem la lluita de 1886 a Chicago per la jornada de 8 hores en la qual van assassinar a cinc treballadors anarquistes. Des de llavors han estat moltes les conquestes que hem arrencat a la patronal: reconeixement del dret al treball, a la seguretat i salut laboral, a la negociació col·lectiva, a les condicions de treball dignes…, encara que queda molt camí per recórrer i recuperar.
El capitalisme del segle XXI ha arribat al màxim de desenvolupament i globalització i està incrementant els seus nivells d’explotació de la classe treballadora a nivell mundial, intentant que tornem a les condicions de semiesclavatge de segles enrere, robant-nos els drets que tant esforç i vides ens han costat.
Dissabte 14 d’abril, El Vendrell
18h. c/Dr. Robert, davant edifici sindical, concentració solidària amb els estudiants que encara es troben en règim de presó preventiva.
19h. Sala d’actes edifici sindical, xerrada sobre els fets del 29M a Barcelona, amb la presència d’Alerta Solidària, els tres vendrellencs que van ser detinguts i familiars de l’Isma, el company del Vendrell que encara està empressonat.
Companys/es:
Fem una crida a tota l’afiliació de la CGT del Vallès Oriental i la resta de sindicats de Catalunya ha assistir el proper dimecres 25 d’Abril a les 10.30h. al Jutjat número 1 de Sabadell, Avinguda Francesc Macià 34-36, per tal de recolzar a la companya Charo Luchena, en el judici que es celebrarà pel seu acomiadament per part de l’empresa Nidec, situada a Santa Perpètua de Mogoda.
Comunicat de Premsa per a l’Assemblea d’Usuaris/es i treballadors/es que tindrà lloc dimecres 11 d’Abril a les 13h a la Sala d’Actes de l’Hospital de Bellvitge.
– L’Assemblea acordarà noves estratègies de lluita a l’Hospital de Bellvitge per a exigir el funcionament de l’Hospital al 100 % i el cessament de la violència contra la ciutadania.
– La Direcció de l’Hospital menteix: A data del 10 d’abril NO S’HA OBERT LA UNITAT 5-3 que la Direcció de l’Hospital va prometre obrir el dia 1 del mateix mes.
Haver de bregar amb una realitat nua, salvatge i sense edulcorar és una altra de les moltes violències de la crisi. De sobte cau la bena dels ulls i un es troba aquí, sol o sola en l’habitació, sentint davant la respiració pesada de la bèstia. El suau torpor dels clixés i els llocs comuns, aquest temps gairebé-màgic on coincideixen paraula i realitat, ha estat interromput. Sense ideologia que ho cobreixi, el real apareix com una força dura, cruel, gairebé immanejable. La conseqüència és que un darrere d’altre, els relats habituals del poder cedeixen sota el pes d’allò que ja no poden contenir. L’únic imperatiu que ens queda diu llavors que tota raó ha de ser qüestionada, tot poder profanat i tota paraula negada, perquè ja sabem el que són: mentida.
Alguna cosa així ha passat amb els Pressupostos Generals de l’Estat: els números estan aquí davant, amenaçadors, grollers, com un mirall còncau en el qual tot es veu des de massa prop. El pressupost del Ministeri de Defensa doblega el d’Educació, però es retalla menys de la meitat. La retallada en Sanitat triplica la del Ministeri de l’Interior. En temps d’emergència pressupostària, les Sicav seguiran tributant al 1% i els rendiments del capital molt per sota de les rendes del treball. Segons tècnics de l’Agència Tributària, el frau fiscal de les grans fortunes suma uns 64.000 milions d’euros a l’any (el 72% del total): en lloc de suposar confiscacions, pèrdua de nacionalitat i penes de presó, el rentat d’aquests diners tributarà al 8% entre crits demanant l’amnistia. Quan cauen els vels de la ideologia, totes les paraules semblen perverses.
Però per sobre de tot, el mirall trencat dels Pressupostos diu que l’Estat retallarà en 2012 la mateixa quantitat que va destinar a pagar els interessos del deute públic en 2011, uns 27.000 milions d’euros. És la lletra petita d’aquella reforma express de la constitució: l’Estat retalla salvatgement la sanitat, l’educació, o la dependència per a seguir transvasant riquesa als seus creditors, silenciosa i infatigablement, a raó d’uns 850 euros per segon. Poc sembla importar que aquests creditors siguin en gran mesura els mateixos causants de la crisi, diverses vegades trencats i rescatats amb uns diners públics que no existeix, és a dir a càrrec de més deute futur.
En lloc de trencar aquest cercle satànic, l’Estat decideix amputar-se la mà esquerra mentre s’enguixa la dreta. Els abusos policials de València queden en la impunitat, els poders públics persegueixen als piquets i falsegen les xifres de la vaga, des de la premsa es prepara a l’opinió pública per a un ús massiu de la legislació anti-terrorista contra els manifestants, a Barcelona diversos detinguts entren a la presó “per” si poguessin fer en el futur una cosa que no han fet encara.
Al triar a qui serveix i a qui persegueix, el Govern despulla per fi la seva pròpia retòrica i es revela com el que és: un testaferro d’interessos espuris, criminals, essencialment improductius, que reclamen l’execució dels nostres drets com garantia del cobrament del seu deute. Això és el que expressen els Pressupostos: la lògica d’aquest sacrifici, i l’esbós d’un nou equilibri de forces.
Aquesta és la imatge que ens retorna el mirall, la imatge de l’espoli a les mans d’un poder que ja està gairebé nu, que s’ha quedat sense paraules, sense llençols ideològics per a embolicar-lo. Cada vegada que diu “austeritat” l’Estat menteix. L’excepció s’ha fet altra vegada la norma, s’ha fet paradigma de govern: es tracta de repartir-se el que queda, el que sigui possible, i d’administrar amb policia la pobresa. Per això no hi ha temps que perdre. La rotunda victòria de la vaga general ha de servir perquè cadascú assumeixi el seu lloc en la batalla. De moment, cal omplir tots els buits, aixecar-se i dir la veritat sobre les coses. Si el nostre futur és ser pobres, haurem de ser-ho a la nostra manera, a una manera que està encara per inventar.
* Article publicat al web de Madrilonia http://madrilonia.org/2012/04/reflexiones-sobre-la-violencia/
L’autor del llibre “Barcelona rebelde” (Debate editorial, 2011) reflexiona sobre el moviment llibertari en l’actualitat i els perills que de nou li esperen.
El passat 29M, sobre el migdia, es va viure un espectacle visual impactant i no previst a Barcelona. Una marxa de piquets anarcosindicalistes es va transformar en la major manifestació llibertària en la Península. Eren varis milers de persones -17.000, segons la CGT-. La cosa, que consistia a avançar relaxadament pel carrer i somrient amb la boca plena de dents, ocupava bona part de Passeig de Gràcia. Hagués estat una fita i alguna cosa a tenir en compte si, a la tarda, la manifestació convocada per CGT-CNT contra la Reforma Laboral -va transcórrer en un carrer paral·lel a la que albergava la manifestació majoritària, que demanava la negociació de la Reforma-, no hagués triplicat amb escreix en nombre a la manifestació espontània del matí.
En aquesta manifestació llibertària -colossal- no només es podia veure als usuaris d’una cosmovisió que en les 4 últimes dècades ha avançat pel desert -generalment, en cercles-, sinó usuaris nous, noves i grans incorporacions que adoptaven la forma d’homes, dones, parelles amb nens, estudiants, treballadors, o nuvis i núvies menjant-se la boca i amb ganes de proclamar la Primavera. Érem, en fi, un grup nou i cridaner, encantat de conèixer-se, i que modulava aquesta cara que se’t posa en el rostre quan l’optimisme de la voluntat t’acaricia el front. Les abraçades emocionades eren una cosa comuna, que demostrava que el que estàvem vivint era una cosa en absolut comú. A saber: el moviment llibertari aixecava, aparentment, el cap. Era, per altra banda, un cap bell i divertit.
En l’àrea metropolitana de Barcelona es va viure una cosa semblant. Els usuaris de la cosmovisió llibertària van ser un component ampli i viu en unes manifestacions que van ser, al seu torn, històriques pel volum de persones que van acudir a elles. Va haver-hi manifestacions convocades per sindicats, com la de Sabadell, on, fins i tot, el component llibertari va ser el major de tots. A Saragossa es van congregar més de 15.000 persones, una cosa mai més vista. Com a Madrid, on la manifestació multitudinària de la tarda va acollir també la major concentració llibertària en anys, i en la qual es va viure també la perplexitat i l’emoció que neix quan coincideixes i reconeixes en ple carrer a milers de persones. És difícil interpretar aquesta explosió. En primera instància, el succeït té molt a veure amb el treball de l’anarcosindicalisme en aquests últims i severs anys, en els quals s’ha vertebrat un sindicalisme honest, absorbent, dur i, freqüentment, amb poques recompenses estètiques. Però, potser, aquestes concentracions també poden ser un indicatiu que la cultura llibertària està renaixent de les seves cendres. Si això fora així, significaria que vivim un moment màgic. Malgrat l’alegria que això pugui provocar, convé recordar que no és el primer moment màgic d’aquestes característiques. I, sobretot, convé recordar com van finalitzar altres períodes màgics anteriors.
L’última vegada que el moviment llibertari local va viure una cosa semblant va anar en els70’s
– Com valores el seguiment de la vaga? I com penseu arribar a aquells col·lectius que encara no s’han mobilitzat?
Pel que fa a la participació considerem que la vaga general ha estat un èxit i ha superat amb escreix les xifres de la del 29 de setembre de 2010. Les aturades en alguns sectors han estat gairebé del 100% i la mobilització als carrers ha portat a manifestacions considerades històriques, pel gruix de participants, en moltes localitats. I la CGT hi hem estat presents.
Conclusions del Dictamen 5/2012, de 3 d’abril, sobre el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral elaborat pel Consell de Garanties Estatutàries:
Primera. L’article 12 (apartats U i Dos, primer paràgraf) i l’article 14
(apartats U, Tres i Sis) del Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de
mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, són inconstitucionals
perquè vulneren els límits materials establerts per l’article 86.1 de la
Constitució.
Si no tinguéssim la literatura ens seria impossible entendre les rodes de premsa de personatges d’un intel·lecte tan ridícul i mínim com aquest Felip Puig que els convergents han posat al capdavant de la conselleria repartidora de cops de porra, pots de fum i pilotes de goma. Per sort, un ciutadà exemplar com George Orwell, que va venir a lluitar a casa nostra contra els antecedents ideològics del conselleret, ja ens ho va explicar abastament a una de les seves obres més citades i recitades. Efectivament, malgrat els intens d’apropiació i defecació en forma de brossa televisiva, “1984” continua donant-nos elements lingüístics suficientsper entendre la realitat que hi ha i que vindrà.
Les tremendes mobilitzacions que van paralitzar a la península el 29 de març no van tenir com protagonistes exclusius als tradicionals sindicats; van irrompre joves, migrants, dones, majors i estudiantes, amb imaginació i accions que, encara que no uniformes, van collint èxits i obrint un camí al futur.
Estat Espanyol. Les vagues han estat un nou èxit de la política de moviment. Que els ajuntaments en mans dels conservadors hagin optat per encendre la llum durant el dia amb l’únic objecte d’intentar minvar les estadístiques que proven la paràlisi total del país és la millor prova. Manipulen de manera basta fins a les més elementals regles de joc.
Però si hem dit “vagues” i no “vaga”, en singular, és perquè, en realitat, aquesta vaga ha estat doble. D’una banda ha estat la vaga general convocada pels acovardits sindicats espanyols, sempre prudents a l’hora de convocar a la mobilització social i que durant les últimes dècades han deixat la iniciativa a successius governs i partits. Però, per altra banda, també ha estat una altra vaga; una forma emergent de repertori d’acció col·lectiva que tot just ha començat a donar els seus primers passos, però que com hem pogut veure des de l’anterior vaga del 29S madura a gran velocitat.
En efecte, la vaga general sindical està veient emergir un altre tipus de vaga: la vaga metropolitana del precariat, animada per xarxes d’activistes que no han cessat de formar-se, d’agregar-se, de recombinar-se en els últims mesos. Aquest altre tipus de vaga ha desbordat el vell repertori de la paràlisi del transport, de l’atur fabril, del col·lapse de la producció provocat des dels centres de treball i ha posat en relleu un altre repertori concurrencial, innovador, dinamitzador i capaç de projectar sinèrgicament la política de moviment més enllà de les seves formes tradicionals: centres universitaris ocupats des del dilluns, vagues de consum, piquets metropolitans de joves, migrants, dones o gent gran, la riquesa desplegada una vegada més per aquesta multitud no coneix les limitacions institucionals de l’acció social concertada que en el seu moment es va instituir amb els Pactes de la Moncloa.
El progrés del nou repertori no és fàcil, encara no està institucionalitzat i tot just arriba a a definir una estratègia comuna. Per si no fos poc, l’esquerra tradicional, després d’anys de resistencialisme i posicions defensives, no poques vegades ho ha atacat de manera visceral, ideològica, freturosa d’alternatives que oferir més enllà de l’hegemonia que ha mantingut sobre el treball representat en les negociacions (cada vegada més distant i menys representatiu del treball real). No importa, l’ona de mobilitzacions prossegueix amb èxit un camí que deixa ja un llistat d’èxits: el 29F, el 17N, el 15O, el 15M, el 29S…
Aquesta ona és imparable. No almenys mentre el règim polític no canviï de rumb. Res apunta que serà així. Ja a l’estiu el comandament va blindar el règim contra qualsevol possibilitat modificant la Constitució de 1978 per mitjà del pacte entre el partit socialista i el partit popular. A pesar de la persistent reivindicació del 15M per a modificar la llei electoral, els grans partits, obscens beneficiaris d’aquesta lògica, estan disposats a seguir mantenint aquesta pedra angular del comandament mentre sigui possible.
De fet, només la mobilització en el carrer, l’emergència de nous actors, la dissociació i el distanciament entre la constitució formal del govern i la constitució material de la societat, obren una possibilitat amb futur. La ruptura del règim i la instauració d’un règim alternatiu és cada dia menys el desig ideològic del revolucionari i més l’imperatiu de la situació quotidiana de la gent corrent. Qui vulgui treball haurà d’organitzar-se en una cooperativa, qui vulgui aprendre haurà d’organitzar-se la seva pròpia universitat alternativa, qui vulgui obtenir cultura haurà de compartir-la. Aquest és el règim polític del comú que progressa avui en els carrers.
* Raimundo Viejo Viñas és Llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Ciència Política i de l’Administració, actualment professor a la UPF de Barcelona. Article publicat a http://desinformemonos.org/2012/04/huelga-general-29m-suma-sigue-espana/
Per a moltes i molts la Vaga General del 29 de març a l’Estat espanyol, representa un èxit sense precedents, un augment quantitatiu i qualitatiu de la conflictivitat social contra l’Estat i el capital, una expressió popular contra la por, i un pas endavant en l’autoorganització de la classe treballadora i dels moviments populars i combatius.
Barricades … (conversa entre militants per email l’endemà de la vaga)
Paloma: “que dic jo que … és bo que estiguem en les barricades, sobretot amb vosaltres, els meus companys, sou els millors que puc tenir … que sí, que m’he posat una mica sentimental, però és el que hi ha avui i que em duri molts dies. “
