CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Acció Sindical

No hi ha contracte programa per a Rodalies entre Renfe i Generalitat de Catalunya

Des del passat 9 de juny de 2009, mitjançant acord de desconvocatoria de vaga, va quedar recollida la creació d’una taula de negociació i seguiment on estarien presents les autoritats ferroviàries (Ministeri de Foment i Generalitat de Catalunya), Renfe i les organitzacions sindicals, amb l’objectiu de participar en cadascun dels processos derivats de les transferències. En aquest acord es va establir com data límit per a la conclusió de la negociació d’un Contracte Programa Renfe-Generalitat el primer semestre de 2010 (30 de juny).

Transcorregut el termini de negociació ens trobem amb que a mes de setembre no s’ha tancat encara el Contracte Programa ni hi ha cap aspecte que es tanqui. El Reial Decret 2034/2009, de 30 de desembre, pel qual es materialitza el traspàs a la Generalitat de les funcions de l’Administració de l’Estat, inclou la potestat d’aquesta última de disposar del material i del personal. Si finalment la Generalitat a partir del 31 de desembre, decidís no renovar el contracte amb Renfe-Operadora, l’Estat i la Generalitat acordarien la valoració dels 197 trens i els més de 1.000 treballadors/es a transferir a la Generalitat.

És evident que els trens i els treballadors desapareixeran deixant buides les dependències, passarien a dependre d’un nou operador públic creat a aquest efecte o d’un privat que guanyés l’oferta pública de concessió, sent el personal subrogat al mateix i definitivament separat de la seva empresa actual, Renfe, que quedaria greument mutilada.

Les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes en principi per a finals de novembre de 2010, estan mediatizant la concreció del Contracte Programa. A dia d’avui totes les notícies apunten que no hi haurà tancament del mateix abans de les eleccions i després de les mateixes, amb la nova composició del Parlament, ens trobarem amb canvis en la relació de Renfe amb la Generalitat, fins i tot per als serveis de Mitja Distància.

La gravetat dels fets exigeix que el Comitè General acordi les mesures oportunes per a garantir que Renfe continuï sent la prestadora d’aquests serveis, pel que des de CGT ens hem dirigit al CGE a fi de mantenir una reunió com més aviat millor. També, ens hem dirigit a la Direcció de Renfe perquè ens informi en reunió a aquest efecte dels avanços en la concreció del Contracte Programa, que segons ells, hauria d’haver-se signat abans de finalitzar el mes de juliol de 2010.

El Sindicat Federal Ferroviari de la CGT seguirà defensant la integritat de la plantilla i el material de l’empresa Renfe-Operadora i prendrem les mesures sindicals oportunes en el cas que la Direcció no ens aporti garanties de futur.

SFF-CGT

Llegir més »
Acció Sindical

Conferència de delegats/des de CGT Ponent sobre la Vaga General

Conferència de delegats i delegades de CGT de les comarques de Ponent sobre la Vaga General del 29 de setembre

Dijous 09 de setembre a les 10:30 hores.

Local CGT Lleida, Av. Catalunya 2, 8è

Intervindran:

Angel Luis García (Sec. Acció Sindical de la CGT)

Quim Garreta (Sec. Organització de la CGT de Catalunya)

Bruno Valtueña (Sec. General de la CGT de Catalunya)

Organitza: Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)

Llegir més »
Acció Sindical

Guia de Nocions Bàsiques i Criteris Tècnics pel desenvolupament de la Vaga

Us facilitem en document adjunt, la Guia de Nocions Bàsiques i Criteris Tècnics pel desenvolupament de la Vaga, elaborada per la Secretaria de Jurídica de CGT Catalunya, de cara a la convocatòria de vaga general del 29 de setembre, però d’utilitat també per a qualsevol convocatòria de vaga.

En aquesta guia s’ha ampliat el contingut de la guia editada des del Comitè Confederal Criterios Técnicos de Actuación para el desarrollo de la Huelga General del 29 de septiembre de 2010 , que també us passem en document adjunt.

Llegir més »
Acció Sindical

Carta de Bruno Valtueña, secretari general de CGT Catalunya, a totes les afiliades i afiliats, animant-los a participar en la vaga general del 29-S

EL 29 DE SETEMBRE, TOTS I TOTES A LA VAGA GENERAL

Benvolguda companya, benvolgut company

A través d’aquesta carta, en representació de la CGT de Catalunya, et volem informar de que ja hem formalitzat la convocatòria de Vaga General pel 29 de setembre. Des del nostre XVIè Congrés, realitzat a Màlaga el passat mes de juliol, des de la CGT hem estat treballant per a organitzar una Vaga General.

Llegir més »
Acció Sindical

“Compte enrere per a la vaga general del 29-S”: Circular informativa del SP de CGT Catalunya amb propostes i recomanacions per al desenvolupament de la vaga general

A tota la CGT – A tota l’Afiliació – A tots els Ens Confederals

Compte enrere per a la Vaga General del 29-S

Com organització, ja hem procedit a la convocatòria de la Vaga General per al 29 de setembre. La primera reflexió és que l’afiliació, la militància, les persones que formem la CGT i els ens orgànics que l’estructuren, hem complert amb el “full de ruta” que ens havíem marcat: La vaga general ha de ser una cosa demanada pels treballadors i treballadores, per les organitzacions sindicals i socials, per la globalitat de la societat que sofreix, per la majoria social que veu com ens ignoren en el dia a dia. Per tant, no hem arribat a aquest moment per casualitat, ni per atzar, ni en unes circumstàncies temeràries o improvisades.

Treballar per a crear les condicions adequades d’una convocatòria de vaga general laboral i social no ha estat fàcil i prova d’això és la tardança a procedir a la convocatòria esperant que es donessin les condicions mínimes de suports perquè la vaga sigui un èxit. Sens dubte, el model de desmobilització i de pacte al que ha estat sotmès el moviment obrer en les últimes dècades, ha estat un element negatiu per a poder iniciar una resposta contundent i amb rapidesa de la classe treballadora contra la política antisocial del govern i les seves connivències amb la patronal i la banca. Hem de sentir-nos satisfets perquè l’esforç de l’acció sindical i social de tota la CGT ha merescut la pena i ha donat els seus fruits.

Com CGT cal sentir-se protagonistes d’aquesta convocatòria de Vaga General per al 29 de setembre de 2010 ja que han estat moltes les accions i mobilitzacions que hem desplegat per tot el país en aquests últims anys per a assolir mobilitzar a la societat. El treball de CGT ha estat una crida constant a tots els i les treballadores, a totes les organitzacions socials i sindicals, a les classes populars, per a no romandre impassibles mentre vèiem com la banca, els polítics, la patronal adoptaven mesures només i exclusivament per a salvar els seus interessos. Sense cap tipus de vanagloria, hem de sentir-nos satisfets perquè una part dels mèrits de que s’hagi convocat la Vaga General per les altres centrals sindicals correspon al treball sindical i social de la CGT.

Després de dos anys de “crisi oficial” del sistema capitalista, la CGT s’ha mobilitzat en la seva totalitat, com ningú, amb centenars d’accions per tot el país, per tots els sectors, convocant vagues sectorials, vagues d’empresa, lluites contra els ERO, contra la repressió de les i els treballadors, contra les privatitzacions dels serveis i empreses públiques, reivindicant, treballant, propiciant, creant les condicions perquè la convocatòria de la vaga general arribés a ser una realitat avalada i recolzada per la classe treballadora i la societat en general.

El fet que la convocatòria de Vaga General es vagi a produir per pràcticament la totalitat d’organitzacions sindicals i el suport de les organitzacions socials ja és un èxit i recull el fastig que la societat en el seu conjunt sent sobre aquesta crisi i les seves conseqüències.

Dit això, les persones que formem CGT tenim absolutament clar que la Vaga no és un fi en si mateixa, que un dia de Vaga no serà suficient per a aconseguir totes les reivindicacions que recull el nostre Manifest a la Vaga General, però sens dubte l’èxit de la Vaga sí marcarà un punt de partida en la recuperació de la dignitat de la classe treballadora.

El dia de la Vaga General les treballadores i els treballadors ens hi juguem molt perquè el fracàs de la convocatòria sí es convertiria en un arma en mans del govern i la patronal al sentir que no existeix cap tipus d’oposició a les seves polítiques econòmiques nefastes i al prepotent sistema capitalista.

Conscients, per tant, del bon ús de la Vaga General i conscients de la resistència continuada contra el sistema que hauríem de seguir mantenint a partir de l’endemà a la Vaga, els homes i dones que formem part de CGT hem posat i seguirem posant la nostra intel·ligència i tota la nostra energia perquè els missatges, el discurs, les propostes, les alternatives laborals, socials, econòmiques, ecològiques… arribin a tots i cadascun dels centres de treball, a totes les places de ciutats i pobles, a tots i cadascun dels col·lectius clarament perdedors amb la crisi econòmica.

CGT mai ha estat ni sectària ni prepotent, sinó que ha buscat la coordinació, la col·laboració amb totes aquelles organitzacions que aspiren a que la crisi no la paguem les treballadores i els treballadors, que la crisi no es resolgui amb el reforçament de les polítiques capitalistes, sinó que es preparin les bases d’un nou model social i productiu que respecti la naturalesa i garanteixi la justícia social i la llibertat.

Hem fet bé el nostre treball, els homes i dones que formem la CGT, hem estat compromesos amb tot el procés que ens ha dut fins a aquest compte enrere. Ara resta realitzar l’últim esforç per a aconseguir que la Vaga General sigui un èxit. Hem de parar el país, les seves fàbriques, les seves empreses, la seva activitat, els seus serveis, les seves ciutats, els seus negocis… Anem a lluitar junts, anem a divulgar les nostres propostes perquè arribin fins a l’últim racó i l’última persona. Anem a inundar la societat d’idees, debat, acció i mobilització.

Amb aquesta Vaga General anem a començar a canviar les regles del seu joc i transformar-les per unes altres en les quals no tinguin cabuda l’atur, la precarietat, l’exclusió, la submissió, l’explotació.

Finalment, us adjuntem algunes idees, acords, propostes i documents que ens ajudaran a aconseguir que la Vaga General sigui un èxit.

Llegir més »
Presentació convocatòria vaga Catalunya
Acció Sindical

La CGT de Catalunya ha registrat avui la seva pròpia convocatòria de vaga general pel 29-S

Avui 6 de setembre, Bruno Valtueña, Secretari General de la CGT de Catalunya, ha registrat al Departament de Treball de la Generalitat la convocatòria de vaga general de la CGT en l’àmbit de Catalunya pel dimecres 29 de setembre.

– Us facilitem en document adjunt la convocatòria de vaga a nivell de Catalunya en format pdf amb els corresponents segells i signatura, per tal que la pugueu utilitzar en les vostres empreses i sectors de cara a demostrar l’existència de la convocatòria de vaga general del 29-S.

Llegir més »
Cartell en català
Acció Sindical

Manifestació anarcosindicalista a Barcelona contra la reforma laboral i les retallades laborals i socials

A TOTS ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES

AL CONJUNT DE LA CIUTADANIA

CRISI! DE QUI? PERQUÈ?

REFORMES, QUI LES APLICA I QUI LES PATEIX?

Perquè no podem quedar-nos impassibles davant aquesta ofensiva dels polítics i el capital amb reformes laborals que defensen la reducció i les congelacions salarials, l’abaratiment de l’acomiadament fins a aconseguir que sigui lliure i gratuït; allargar l’edat de jubilació i la possibilitat d’incomplir allò acordat en els convenis col·lectius.

Perquè no hem de consentir més retallades socials com la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions, l’eliminació de les ajudes a les persones grans dependents, o la privatització i retallades en la sanitat. Perquè diuen que hi ha una crisi que nosaltres no hem creat i que, en tot cas, és producte de la seva organització de la societat, entenem que els que l’han provocat han de pagar els seus excessos, de la mateixa manera que els especuladors de l’habitatge i els explotadors agrupats sota les sigles de les organitzacions empresarials del sistema han de fer-se càrrec de la seva crisi i no els treballadors i treballadores, ja que aquests no són els responsables i mai han tingut accés als mitjans de control social.

Llegir més »
Acció Sindical

L’ecologisme secunda la Vaga General del 29 de setembre

Davant la convocatòria d’una euromanifestació a Brussel·les contra les polítiques d’ajustament econòmic i social de la Unió Europea, i d’una Vaga General a Espanya el dia 29 de setembre, les persones sotasignades, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, considerem que aquestes mobilitzacions converteixen aquest dia en una jornada clau en la qual estaran en joc elements bàsics del nostre model social.

Si bé les retallades socials, la supressió de drets laborals, i en definitiva, la reculada cap a graus majors de desigualtat són motius més que suficients per a convocar una vaga general, els temes ambientals no són aliens a aquesta jornada decisiva.

La Humanitat està travessant una crisi molt més greu que l’econòmica, la crisi ambiental. Estem superant els límits del planeta en el qual vivim, saturant aire, aigua i sòl de contaminants, i balafiant els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són signes evidents de l’esgotament de la Terra.

La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la naturalesa ens garanteix l’aliment, l’aigua neta, l’aire, els llocs d’esplai, els materials per als nostres habitatges, gran part dels medicaments, etc…

A aquesta crisi ambiental sense precedents ens ha dut el sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que ara exigeix una major liberalització dels mercats i noves retallades socials, està tenint conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el “tsunami” urbanitzador, ser el territori europeu amb més superfície de cultius transgènics i quilòmetres d’autovies, un parc automobilístic en expansió contínua, o un consum energètic intensiu que només deté el seu creixement en moments de crisis.

Tot això implica l’incompliment del Protocol de Kioto, el deteriorament irremissible de béns escassos, com el sòl fèrtil, i problemes com que la meitat de la població respiri aire contaminat, la sobre explotació de recursos hídrics, o que l’anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l’ós bru estiguin en situació crítica.

Exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social tinguin el pes que es mereixen enfront de l’econòmic. No ens basten ja els discursos buits.

Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per a acoblar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d’avançar ràpidament cap a un canvi del mix energètic basat en energies renovables.

Fa falta fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts i cultiu ecològic. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per a satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul·les emissions de carboni, sense eliminar a la resta d’éssers vius amb els quals convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.

Aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors i a les treballadores dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments d’ocupació sostenible, d’acord amb el principi de “transició justa” compartit pel sindicalisme i l’ecologisme internacional.

Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no val qualsevol forma de sortir de la crisi. No valen polítiques laborals que ens retornin al segle XIX. No valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per a donar prioritat a un model econòmic que atén als interessos d’una minoria i aboca a la Humanitat a un atzucac mediambiental.

El moviment ecologista no pot romandre al marge d’aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d’altre model econòmic i altres polítiques, com ho ha fet sempre. Per això manifestem el nostre suport a la convocatòria de vaga general del 29 de setembre.

Llegir més »
Acció Sindical

Resposta de CGT a la consellera de Sanitat Marina Geli davant l’ampliació del servei d’urgències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

La secció sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona vol mostrar el seu més absolut desacord amb la pretensió de l’empresa d’obrir les urgències noves, que s’han incrementat amb més de 1,000 m2 però sense dotar el nou servei del personal necessari. Considerem que no es pot ampliar espai i servei sense personal ja que, si no es fa així, més que millorar la qualitat assistencial aquesta empitjora.

Llegir més »
Acció Sindical

La Barceloneta en peu de vaga

Assemblea de barri

dijous 9 de setembre a les 20h. a la plaça de l’església de la Barceloneta

Quina és la teva vaga?

V de Veïna, V de Vaga

Veí, veïna:

Com ja deus saber, aquest 29 de setembre del 2010 hi ha vaga general. Ja era hora a aquestes alçades de la Crisi convocar una vaga general, tot i així creiem que amb una aturada de 24 hores no n’hi ha prou. És per això, per fer front a aquesta situació i per a preparar una vaga general valenta, que s’està formant l’Assemblea de Barcelona, on participen, treballant des de l’horitzontalitat, gent de sindicats diversos, cooperatives, associacions de veïns, centres socials i ateneus, etc.

Llegir més »
Acció Sindical

124 treballadors de SAS es concentren davant del Departament de Treball a Barcelona

Els 124 treballadors es van concentrar el dissabte 4 de setembre durant més d’una hora enfront del Departament de Treball a partir de les 12:00 del migdia fins que van aconseguir ser rebuts per Salvador Álvarez, Secretari de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat, al que van traslladar les seves peticions. Després de la reunió va tenir lloc una assemblea en el mateix carrer en la qual es va explicar com havia transcorregut la reunió.

SAS és una proveïdora que treballa per a SEAT dintre de la seva factoria de Martorell i que es dedica al muntatge de cockpits (el quadre de comandament i els seus components; cablejat, calefactor, pedalera, rellotges, comptaquilòmetres). SAS munta els cockpits dels models León i Exeo.

A principis de juny la Direcció de Peguform (empresa que munta els cockpits de la resta de models de SEAT) va contactar amb el Comitè d’Empresa de SAS per a explicar que SEAT li permet quedar-se amb la producció per a tots els models sempre que arribi a un acord amb el Comitè de SAS. En aquestes converses Peguform va plantejar una sèrie de rebaixes salarials i acomiadaments que van ser rebutjats pel comitè i les assemblees de treballadors.

Tot aquest procés va acabar un dia abans de les vacances amb un ERO d’extinció per a 124 treballadors encara que durant les converses se’ns havia tranquil·litzat referent a això doncs els contractes amb SEAT per al muntatge d’aquests cockpits no vencien fins a 2014.

El 6 de setembre comença el període de consultes de l’ERO, però ja als treballadors i al Comitè se’ls nega l’accés al centre de treball, informant-los que es troben en situació de permís retribuït.

Des de la secció de CGT a SAS denunciem que l’objectiu d’aquests moviments està a adjudicar el nostre centre de treball a Peguform per al muntatge del model Q3, aprofitant les infraestructures que des d’allí permetrien enviar-los fins al taller de muntatge de SEAT i pel qual enviem l’Exeo.

El que ens resulta més greu als treballadors de SAS és que la fàbrica de Martorell va rebre 300 milions d’euros en subvencions per al llançament del Q3 per un acord arribat el 2009 i que serviria per a crear 6.500 llocs de treball indirectes en proveïdors i garantir no destruir ocupacions en els pròxims anys, i ara tenim que veure 124 famílies en el carrer.

Els treballadors de SAS reclamen a la Generalitat que sigui retirat l’ERO i readmesos tots els treballadors per mitjà d’una subrogació.

CGT Barcelona

Llegir més »
Acció Sindical

Conferència de delegats/des de CGT del Camp de Tarragona sobre la Vaga General

Conferència de delegats i delegades de CGT del Camp de Tarragona sobre la Vaga General del 29 de setembre

Dimecres 08 de setembre a les 9:30 hores.

Centre Cívic de Torreforta, Plaça Tarragonès s/n (Tarragona)

Intervindran:

Jacinto Ceacero (Sec. General de la CGT)

Blanca Rivas (Sec. Jurídica de la CGT de Catalunya)

Bruno Valtueña (Sec. General de la CGT de Catalunya)

Organitza: Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)

Llegir més »
Acció Sindical

Festa de suport a la CNT-F del departament 66 (Pirineus Orientals)

Festa de suport a la CNT 66 (Catalunya Nord)

La Unió de Sindicats de la CNT 66 (el número 66 correspon al Departament administratiu francès dels Pirineus Orientals) aquest any torna a celebrar la seva festa a l’espai a l’aire lliure Sant Jordi, a 150 metres de la Salud, a Pià (Rosselló), localitat que està al costat de Perpinyà, durant el migdia i la tarda, fins al vespre, del dissabte 11 de setembre.

Aquesta vegada la convocatòria està relacionada amb la jornada del 7 de setembre contra l’ampliació de l’edat de jubilació que vol imposar el Govern francès. En aquest sentit, la festa agafa per lema “Aturem els atracaments contra les nostres pensions’.

Aperitiu del migdia seguit d’un bou a la bourguignon (hi ha opció vegetariana…)

Amanida i postres

Vi i cafè

Participació a les despeses 13€ (persones aturades i precàries 8€)

– Programa:

15h30 – Breus intervencions sindicals

16h – Animació musical amb La Barricade (Chorale de St. Etienne)

21h30 – Brassen’s not Dead (participació lliure)

Actes previs:

– Dijous 9 setembre a les 18h:

A la llibreria Torcatis (10, rue Mailly, PERPINYÀ)

La CNT 66 i la llibreria Torcatis organitzen la presentació del llibre “Fragments épars pour un anarchisme sans dogmes” (Fragmentos dispersos para un anarquismo sin dogmas) amb la intervenció del seu autor Tomas Ibañez, ex-professor de psicologia social a la Universitat Autònoma de Barcelona i afiliat a la CGT.

Llegir més »
Acció Sindical

Acte públic a Vilanova i la Geltrú contra la reforma laboral i les retallades socials

Acte obert a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, el 3 de setembre a les 18.30 h.

– Es parlarà clar de:

La reforma laboral

L’atac a les pensions

Les retallades públiques i socials

La vaga general

– Intervencions de:

Juanan Sànchez, Secretari d’Acció Sindical CGT Catalunya

Diego Rejón, Secretari d’Acció Sindical FESIM-CGT

Bruno Valtueña, Secretari General CGT Catalunya

Organitza: Federació Intercomarcal Garraf-Alt Penedès CGT

Adjuntem cartell.

Llegir més »
Acció Sindical

Prop de 4,5 milions de treballadors, sense conveni

Prop de 4,5 milions de treballadors a Espanya estan pendents de la renovació del seu conveni col·lectiu, que regula totes les seves condicions laborals. CCOO va avisar ahir de la lentitud amb què discorre la negociació col·lectiva aquest any i va posar una dada sobre la taula: encara hi ha 3.117 convenis pendents de renovar i la vigència del qual va finalitzar entre 2008 i 2009. Això significa que les millores salarials d’aquests 4,5 milions d’empleats estan paralitzades, llevat d’en els casos en els quals l’empresa hagi decidit avançar la pujada.

Llegir més »
Acció Sindical

29-S: Si les treballadores i les treballadors informàtics parem, tot es para

VAGA GENERAL: ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES INFORMÀTICS ENS DESENDOLLEM DE LA XARXA.

El passat 29 de juliol, el Govern va perpetrar la major agressió als drets dels treballadors dels últims 30 anys. Aclamat pels empresaris, el FMI, la banca espanyola i la resta de grups de dreta del parlament (al marge del show per a la galeria) es van posar les bases per a la completa precarietat i submissió a l’empresari de tots els treballadors de l’estat.

Llegir més »
Acció Sindical

Alguna cosa fa olor ha podrit en la Privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera

La Direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona pretén sumar una nova privatització del servei públic, incomplint d’aquesta manera amb els Estatuts de l’Institut i amb el Conveni Col·lectiu, que diuen que aquests treballs s’executaran de forma directa i amb personal propi. En aquest cas es tracta de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d’Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri.

El motiu que argumenta la Direcció de l’Institut, excusant-se en la crisi econòmica, per a aquest nova privatització, és la falta de mitjans humans i materials per a portar a terme les tasques encomanades a la brigada de la zona i per això opta per privatitzar el servei a través d’empreses “d’inserció dedicades a treballs de reinserció social i laboral de personis amb especials dificultats”.

Durant molts anys el Comitè d’Empresa ha reclamat Ofertes Públiques d’Ocupació ben nodrides que incorporessin un ampli percentatge de personal discapacitat per a plantar cara a les necessitats de personal i així portar a terme les tasques encomanades a aquest Institut de manera eficient. Ara ens comuniquen que per falta de personal es veuen obligats a privatitzar la jardineria pública d’un barri de la ciutat.

L’aposta d’aquesta ciutat per la jardineria pública des de la sortida del franquisme fins als anys 90 va ser una constant. Parcs i Jardins de Barcelona ha estat referència jardinística a nivell estatal, i ara la gestió política de la Direcció municipal d’ICV-EUiA estan truncant una trajectòria professional que era l’enveja de qualsevol servei municipal de jardineria.

El 27 de juliol de 2010 es va celebrar l’obertura de les ofertes de la contracta destinada a mantenir la zona enjardinada del barri de la Sagrera. S’han presentat 5 ofertes, i curiosament 4 d’elles han estat ofertes de 0.02 euros per sota del preu de sortida. Fantàstica coincidència en la qual totes les empreses ofertants han proposat ofertes de 272.729,38 euros. L’única empresa que ha rebaixat substancialment el preu de sortida de la plica ha estat Barna Verd, l’antiga empresa a càrrec del Parc de la Guineueta que va perdre la contracta en el mes d’abril després de 25 anys.

No és casualitat que totes les persones i personatges als quals se’ls va comentar el tema prèviament a l’obertura d’ofertes van vaticinar que Barna Verd aconseguiria el contracte. No és encara definitiu, però ja ve olorant a podrit. Tots els indicis donen a entendre que a Barna Verd se li va a concedir la contracta, àdhuc a risc d’acusacions de prevaricació, d’amiguisme, de pagament de favors, d’especulació, d’informació privilegiada…

La contractació de serveis a empreses especials per a la reinserció de persones amb discapacitat no és un cas aïllat, ja el 2007 vam veure com el Parc d’Aigües del Guinardó i la seva zona urbana d’influència passava a mans privades. I des de fa molts anys altres jardins com el Parc de la Guineueta, El Putxet, o Vil·la Amelia treballen amb personal discapacitat. Personal que lluny d’integrar-se en l’Institut es perpetuen en les condicions laborals, precàries i amb sous miserables, d’aquestes empreses especials àmpliament subvencionades.

El senyor Ricard Gomà i Carmona, com president del Institut Municipal de Personis amb Discapacitat i company de partit de la presidenta de Parcs i Jardins, la sra. Imma Mayol, expressa de la següent manera les seves funcions: “…impulsar polítiques i actuacions perquè les persones amb qualsevol tipus de discapacitat puguin desenvolupar els seus projectes vitals d’una manera autònoma, en igualtat de condicions, i amb respecte als diferències.” (Vaja, que amb 600€ al mes es pot viure)

L’Institut Municipal de Parcs i Jardins també ha anat incorporant personal d’aquestes característiques i treballen totalment integrats en la plantilla amb els mateixos drets, deures i sou que qualsevol treballador, amb la qual cosa les seves possibilitats d’emancipació, les seves expectatives d’independència i per tant la seva integració tant laboral com social es fan més possibles. Per contra, en aquestes empreses d’integració els sous ronden els 600 euros i els seus drets laborals són els mínims, el que dificulta la integració real d’aquestes persones i crea un assistencialisme no desitjable.

De tot això podem extreure que els motius de la privatització d’aquest servei no parteix de l’ànim de la integració laboral, sinó de desmembrar Parcs i Jardins mitjançant la no contractació de personal propi. Al no contractar personal propi no podem donar el servei en condicions, i això ens durà a poc a poc a una cessió dels espais públics al benefici empresarial.

No hem de deixar que aquest servei municipal passi a mans privades, sinó que hem de tractar de reforçar-nos mitjançant la contractació de personal i l’adquisició dels mitjans necessaris per a poder donar al ciutadà un servei acord a les expectatives; sense excuses; sense deixar que les zones verdes es deteriorin. L’augment en 70 persones del cos tècnic (la majoria d’ells contractats a dit) durant els últims 4 anys i la disminució del personal directe de manteniment i conservació dels jardins públics no és gratuït, respon a una clara intenció de desprestigiar i de malbaratar el nostre servei públic, abandonant les zones verdes.

Les brigades i personal de carrer de Parcs i Jardins no són els culpables de la mala gestió, sinó víctimes de la precarietat de mitjans, de la falta de personal i inversió pública. La contraprestació és l’externalització, els serveis en benefici de l’empresa privada. Amb això volen desprendre’s

Llegir més »
Acció Sindical

Les línies 9 i 10 del Metro de Barcelona en greu situació per avaries

La CGT del Metro de Barcelona informa dels motius de la degradació del servei en les línies 9 i 10 del Metro des de les 10.22 hores del dimecres 11 d’Agost i sense data per a la seva normalització.

La CGT del Metro, com sindicat més votat en l’Empresa i per responsabilitat davant tots els passatgers que utilitzen aquest mitjà de transport públic, vol denunciar la GREU SITUACIÓ en que es troben les línies 9 i 10 de la xarxa de metroxarxa del Metro. El dia 11 d’agost, al voltant de les 10:22 hores, el servidor informàtic que controla el sistema de conducció automàtica (A.T.C.) de les línies 9 i 10 va caure per una avaria que està afectant tant a la xarxa de servei com a la d’emergència. En aquests moments la Direcció de les línies automàtiques és incapaç de solucionar l’avaria, havent de recórrer a tècnics francesos a qui encara estem esperant.

Quan es va inaugurar, per qüestions polítiques, la línia 9 en el mes de desembre de l’any passat, la CGT ja va denunciar que la improvisació, l’estalvi econòmic en qüestions tècniques (no existeixen semàfors, no hi ha localitzador de trens, no hi ha A.T.C., etc.) i l’estalvi de més de 2/3 en plantilla operativa, farien inviable que els trens funcionessin amb conductor en cas d’avaria i exactament això és el que està passant ara, però no és la primera vegada.

Des de l’engegada de les línies, més d’un 35% del temps de servei les línies han estat desocupades o amb serveis parcials i restringits, la qual cosa és una barbaritat, conseqüència d’una aposta equivocada per l’automatització total que aquesta Direcció de l’empresa és incapaç de mantenir per a donar un servei satisfactori als ciutadans i per la qual cosa NINGÚ DEMANARÀ RESPONSABILITATS, com no va haver-hi cap responsable aquesta primavera quan LES RODES DE TOTS ELS TRENS DE LES LÍNIES AUTOMÀTIQUES VAN HAVER DE SER TORNEJADES URGENTMENT PERQUÈ ELS PERFILS ESTAVEN FORA DE LES COTES DE SEGURETAT, A CAUSA DE UN DESGAST ANORMAL QUE PODIA HAVER PROVOCAT ALGUN DESCARRILAMENT.

Per a CGT és vergonyós que el responsable polític del transport de la Generalitat Joaquim Nadal tregui importància a l’afectació sobre la ciutadania de l’avaria en el Metro de Barcelona, declarant que té poca importància “al ser un mes que la demanda és menor”. Això ho declara qui té un cotxe oficial en la porta de la seva casa i el transport públic només ho utilitza en les inauguracions i davant de les càmeres de televisió. Suposem també que si aquesta situació es donés en barris d’alt poder adquisitiu en lloc d’en barris obrers l’actitud de l’empresa i del polític seriosa altra.

CGT considera també desafortunada la declaració per part de Joaquim Nadal que es podria fer una conducció manual dels trens, però que han optat per buscar una solució a l’avaria del sistema informàtic. Si de debò es pogués fer una conducció manual amb totes les garanties de seguretat per al passatge seria una irresponsabilitat per part de l’empresa no fer-lo i buscar arreglar els problemes per les nits quan el metre no aquesta de servei. La CGT afirmem que no es podria realitzar un servei continuat amb conducció manual, sense perill.

Així funciona la Direcció del Metro i la DIRECCIÓ GENERAL DE PORTS I TRANSPORTS DE LA GENERALITAT, responsable de garantir el bon funcionament dels sistemes ferroviaris, NO INTERVÉ, NI INTERVINDRÀ a causa del color polític dels responsables del METRO.

CGT-Metro Barcelona

Llegir més »
Acció Sindical

Sips TV conversa amb Ermengol Gassiot

“En el context de la crisis global del sistema capitalista, la classe treballadora dels Països Catalans es troba immersa en un procés de retallada dels seus drets socials i laborals. Ermengol Gassiot, Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya, explica el procés que s’està portant a terme des del sindicalisme rupturista para combatre aquesta enèsima envestida del capital.”

Llegir més »
Acció Sindical

1.700 certificats sense repartir a Correos de Castelldefels

Com cada any en període vacacional Correos no substitueix a tots els treballadors que realitzen les vacances provocant retards. Ja el 20 de Maig del 2010 l’Ajuntament de Castelldefels va aprovar una moció en la qual comminava a Correos que complís la llei i que no es repetissin els mateixos problemes de retards i acumulacions que vénen sofrint any rere any.

Aquest any a data 4 d’agost del 2010 i mitjançant un escrit signat per 19 treballadors de l’Oficina de Castelldefels i presentat per CGT, s’informa a l’ajuntament que 4 zones de repartiment no s’estan repartint i que hi ha acumulats 1.700 certificats enviats, molts d’ells procedents de llocs oficials com: Hisenda, INEM, jutjats, etc, és a dir cartes que tenen terminis legals per a ser contestades o presentar-se a citacions.

CGT donarem suport i promourem mobilitzacions entre els treballadors, donat la sordera de l’empresa i la incapacitat manifesta per a solucionar uns problema que no són “fets puntuals”, com sempre diu Correos, sinó que estem amb una insuficiència de plantilles crònico-estructural, que ve donada pel costum de Correos que triga anys a actualitzar els treballadors necessaris per a poblacions o els polígons que estan en creixement, agreujant-se la situació al no estar les plantilles mai completes al 100%.

CGT Correos Barcelona

Llegir més »
Cartell
Acció Sindical

Marxa a Brussel·les contra la Reforma Laboral i pels Drets Socials

MARXA A BRUSSEL·LES

Contra la Reforma Laboral i pels Drets Socials.

Sortida: Saragossa 14 d’agost – Arribada: Brussel·les 27 de setembre

Ens fan rotar entre l’atur i la precarietat.

Ens han retallat el salari.

Ens han pujat l’IVA al 18%.

Ens obliguen a jubilar-nos als 67 anys.

Ens acomiadaran amb 20 dies per any treballat.

Ens suspendran el conveni quan vulguin.

Ens congelen la pensió i després ens la reduiran.

Aviat els bancs s’apoderaran de les Caixes d’Estalvi.

Els serveis públics seran convertits en simples nínxolsde negoci.

Llegir més »
Acció Sindical

Sindicalisme Pavlov

Pavlov era un d’aquests científics xalats del segle passat al que li agradava experimentar amb animals, les seves al·lucinacions de laboratori. Així un dia va deixar al món científic amb la boca oberta al demostrar la seva teoria sobre el reflex condicionat, que li va fer ell al seu gos (se’l va anomenar el gos de Pavlov, segons sembla el pobre gos no tenia nom). La cosa consistia a demostrar el conductivisme en la conducta tant d’animals com de persones i per a això, al gos desgraciat sense nom tancat en una gàbia metàl·lica, se li feia escoltar una campaneta cada vegada que menjava, al final, només amb escoltar la campana, ja començava a segregar saliva (“se li feia la boca aigua”). Amb això el seu amo demostrava, per tant, que el reflex condicionat és inconscient, que no requereix intel·ligència (al gos se li suposa menys que al científic), ni lliure albir (el gos no pot secretar saliva a la seva voluntat, sinó només quan escolta la campaneta).

Bé, d’igual manera, les cúpules de vividors de CCOO i UGT (aquesta última, més de cent anys de sindicalisme groc, val la pena recordar-ho), quan el govern de torn pronuncia les paraules màgiques “Diàleg social”, corren ràpids a la taula de negociació que sigui, per a aconseguir l’acord que sigui. L’important no és tant el que es pacta: contractes escombraries per a tots, barra lliure per a l’acomiadament, rebaixa en les cotitzacions de la Seguretat social per a les empreses, ETT en la funció pública, adéu als convenis sectorials, congelació i reducció salaria a tort i a dret, etc. L’important és poder participar en tot el ritual simbòlic i mediàtic que el propi pacte implica en si mateix.

Per a aquests gossos, igual que per al desgraciat de Pavlov, el reflex condicionat inconscient (pasta, pasta….), no requereix massa intel·ligència, més aviat busquen la legitimitat política per mitjà d’això que en diuen “ el consens social”, i no sabem tampoc si respon al lliure albir, perquè sembla un acte ineludible per a poder pertànyer a aquesta elit “democràtica” xoricera que ens governa. En fi, el de sempre, pèrdua de consciència de classe i reivindicació d’un protagonisme molt rendible per a mantenir la subsistència de tota una estructura de vividors i oportunistes. I “Mientrastanto”, la classe obrera en el paradís, de cartró pedra i conservants, però paradís en definitiva.

Algú dirà que la realitat és ineludible, per molt que li tirem mala llet: el sindicalisme conductivista groc segueix mantenint la majoria sindical. No és per negar la major, però cabria preguntar-se a què es deu aquesta majoria en els Comitès. Potser descobrim veritats no molt lloables: com els que els voten per favors prestats o per prestar ( per exemple, les administracions locals són el que són), uns altres, una gran majoria, ho fa per conductivisme mediàtic després d’una gran campanya de màrqueting amb coses tan imprescindibles per al treballador d’avui com gorres, encenedors, clauers, bolígrafs, llibretes, samarretes, preservatius (això és la ostia, ja !) etc, etc.

Vaja, que la cosa funciona una mica així com els catàlegs de punts de la Visa: doneu-nos tants vots i us “regalem”, a més de tot el que veus en aquestes pàgines, a uns personatges per a uns quants anys, que us garanteixen a més que no us tornaran a molestar en els pròxims quatre. Vosaltres quedeu lliures i ells alliberats.

També estan els votants, que formarien una espècie de paquet que podríem anomenar obrer-afiliat-intel·ligent-conscient, amb pedigrí històric format en l’heroica Transició. Són els sectors crítics dintre sobretot de CCOO, tan crítics ells, que han acabat embalsamats en les seves pròpies teories sobre la revolució permanent i la necessitat de la Nova Internacional i no es quantes parrafades més per a justificar la seva encertada “visió històrica de la realitat”. I finalment estaria el votant-militant forofo i fidel com un seguidor: “Pepe, el sindicalista. El millor amic de l’amo”. No és el títol d’una novel·la (encara), que seria el fidel reflex d’aquells tipus que estan en un d’aquests dos sindicats, perquè a alguna cosa s’ha de pertànyer, sinó de que hòsties discutirien en l’hora del bocata.

Aquestes son les majories que ens perdem des de la CGT. Com es veu ens corroeix l’enveja anarcosindicalista. No és d’estranyar que per tant alguns segueixin apostant en la nostra Confederació per aquest model “conductivista” de sindindicalisme groc. Perquè clar atreure a aquestes majories per una nostra coherència sindical i social diària (la propaganda pels fets), demostrar que som una sindicat combatiu i compromès per carregar-se aquesta merda de societat capitalista, això requereix militància i moltes hòsties i, amics, d’aquestes mels pocs en volen…

Però cal insistir una i mil vegades: la CGT no és cap “casa de barrets” on hi cap qualsevol i de qualsevol forma. Aquí es ve a lluitar, no a gaudir. Tret que es gaudeixi lluitant per a aportar alguna cosa a això que històricament venim anomenant anarcosindicalisme. Si a més considerem com diu el company “Lizano” que l’Anarkia és la poesia del comunisme, el gaudi es converteix en plaer permanent tant pel que vam ser i com pel que podem ser.

La realitat s’imposa, malgrat tot. Són temps difícils, els nostres temps difícils. Temps de mobilitzacions sense les mobilitzacions necessàries. Temps de rebel·lia sense les rebel·lies necessàries, temps de Vagues Generals indefinides, amb Vagues Generals a temps parcial. En fi temps de paranoia col·lectiva. Però mira per on, alguns incrèduls dintre de la nostra “casa catalana” segueixen tretze són tretze: amb el criteri de que son temps d’unitat, de fronts populars sindicals, amb qui sigui, inclosos els sindicalistes Pavlov. Tots junts, ara una vegada més contra l’Estat, el Capital, i el Món Mundial.

Incrèduls, els temps de Vagues Generals conjuntes han passat. La realitat ha demostrat o està demostrant que el que en altres moments nosaltres mateixos consideràvem com una Vaga Tàctica, limitada en un temps i unes circumstàncies molt concretes, era un error i ha passat a la Història, que per cert va a velocitat de creuer. Un gran error, que l’última mobilització del 8 de juny no ha fet més que demostrar.

El Decretazo Zapatero, la Reforma Laboral, la Reforma del Pacte de Toledo i la negativa repercussió que això implicarà per al dret una jubilació digna, sumat evidentment als milers d’acomiadaments “polítics” (per causes econòmiques, evidentment) obliga a donar una resposta contundent des de la CGT i els moviments socials afins en l’ideològic i en l’estratègic a molt curt termini.

Però ja n’hi ha prou de seguidisme d’aquests gossos sindicalistes. O convoquem unaVaga General o no la convoquem. Si cada acord congressual en aquesta Confederació s’ha de convertir en un dogma, doncs molt bé. Però tinguem en compte que no hi ha dogma amb el qual la realitat no pugui. I la realitat és que si som incapaces des de dintre de CGT de coordinar lluites i mobilitzacions generals a nivell sectorial, com podrem doncs convocar una Vaga General amb quatre moviments socials.? Ai, no podem. Però podem esperar que CCOO i UGT es decideixin, l’única cosa que igual ja ens hem jubilat tots. Almenys algun SP hauria d’haver passat ja a la Història d’aquest sindicat, doncs la seva obsessió per la Vaga General ens està posant dels nervis a una gran part de la militància. A veure si al final aquests companys el que realment envegen és estar dintre de la gàbia metàl·lica perquè el xiflat de Pavlov de torn els garanteixi, a toc de campaneta, la manutenció diària.

Martín Navarro, afiliat al Sindicat d’Administració Pública de CGT Barcelona

Llegir més »