Mecànic. Va intervenir des de molt jove a les lluites socials del moviment obrer. La seva combativa intervenció en la vaga general d’agost de 1917, li va valer la seva expulsió de la UGT. Poques setmanes després es va exiliar a França per no presentar-se al servei militar. A l’octubre de 1922 va fundar amb Francisco Ascaso, Garcia Oliver, Aurelio Fernández, Ricardo Sanz, i altres, el grup anarquista Los Solidarios. A principis de 1923 va ser detingut a Madrid i alliberat al juny. L’1 de setembre va participar en l’atracament al Banc d’Espanya a Gijón i proclamada la Dictadura de Primo de Rivera el 23 del mateix mes, va decidir exiliar-se.

Al gener de 1924, Ascaso i Durruti van instal·lar a París. Al novembre de 1924 van participar en el complot de Vera de Bidasoa, que pretenia la invasió d’Espanya per petits grups guerrillers. Després del fracàs, al desembre de 1924, Durruti i Ascaso van marxar a Amèrica, on van combinar el treball en diversos oficis, amb els atracaments per finançar l’alliberament de presos, la fundació d’escoles racionalistes i altres projectes, en un periple que els va portar a New York, Mèxic, Cuba, Xile, Argentina, Uruguai, tornant París al maig de 1926. Al juliol de 1926 Durruti, Ascaso i Jover van ser detinguts sota l’acusació de preparar un atemptat contra Alfons XIII, que visitava París el 14 de juliol de 1926. Es va iniciar una intensa i massiva campanya popular per evitar l’extradició dels anarquistes espanyols a l’Argentina o Espanya, que va aconseguir el seu alliberament al juliol de 1927. Després d’un període de clandestinitat i constants expulsions a la frontera franco-belga, a principis de 1929 se’ls concedit residència legal a Brussel·les.