Del 22 al 30 de març.- Exposició “La muerte de la llibertad”.
Del 24 al 27 de març.- Taules rodones entorn de l’anarcosindicalisme i l’acció social.
Lloc : Centre Cívic Teodoro Sánchez Punter, Pl. Mayor, s/n, Barrio San José
100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME (1910-2010)
Cicle de documentals FILMEN DONES
Cada divendres a les 19h. A l’Ateneu Llibertari Alomà, C/Misser Sitges 9, TARRAGONA
5 de març – 9 d’abril 2010
– 5 de març
Entre l’anonimat i la resistència (dones i franquisme).
Giulio Tinessa – Diagonal núm. 118
Una convocatòria llançada des de les organitzacions d’immigrants intenta repetir a França i Itàlia l’èxit del ‘mayday’ hispà realitzat als Estats Units l’any 2006. “Intenteu viure un dia sense nosaltres”. Aquest el lema sota el qual el pròxim 1 de març se celebrarà la primera vaga d’immigrants en territori europeu.
La idea ha sorgit a França, quan una periodista d’origen marroquí, Nadia Lamarkbi, va obrir un grup a Facebook titulat “24 hores sense nosaltres”. De seguida es van produir més de 33.000 adhesions i el que al principi semblava només una provocació s’ha transformat en una proposta concreta. Per a “demostrar que França no és sols Sarkozy” i “fer visible la veritable riquesa que comporta la immigració”, segons les paraules de la mateixa periodista, s’ha creat un blog per a gestionar la coordinació a nivell nacional i centenars de comitès locals.
La data triada per a aquesta iniciativa tampoc és casual. El dia 1 de març de fa tres anys es va aprovar a França la nova llei d’immigració, durament criticada per diversos sectors de la societat civil, per la seva visió utilitària dels immigrants basada en purs criteris econòmics.
Xarxes de segones generacions
Ràpidament, aquesta iniciativa s’ha estès a Itàlia, on la tràgica situació dels immigrants és des de fa temps una de les claus del debat polític i social. La convocatòria va arribar a Itàlia coincidint amb l’expulsió violenta de prop de 2.500 treballadors agrícoles africans de la localitat calabresa de Rosarno. “El dia 1 de març de 2010”, ens explica Stefania Ragusa, periodista i una de les promotores de l’esdeveniment, “sorgeix com moviment espontani, allunyat de partits polítics o sindicats, impulsat per quatre dones de diferent procedència, totes actives en el món de la interculturalitat. Quan ens assabentem de la iniciativa que s’estava concretant a França, vam decidir intentar fer el mateix també a Itàlia, convençudes que la vaga seria més eficaç i visible assumint una dimensió europea. Les adhesions d’immigrants, de xarxes de segones generacions i de ciutadans no han trigat a arribar”.
“Infeliçment”, afegeix Stefania, “molts italians ignoren totalment la realitat dels immigrants: pocs saben que el 10% del nostre PIB depèn d’ells, que una de cada deu famílies necessita una empleada de la llar per a cuidar dels nens o dels ancians, que més del 50% dels obrers són estrangers… És fàcil llavors imaginar què podria passar si un dia tots els immigrants creuessin els braços i decidissin no treballar durant 24 hores. Tot el país es quedaria immobilitzat”. “Espero”, acaba la periodista, “que aquesta iniciativa ajudi la societat italiana a obrir els ulls sobre la realitat de les migracions i que impulsi el Govern a canviar de rumb en la seva política d’estrangeria. Estic convençuda que el 1 de març de 2010 no és un punt d’arribada, sinó el començament d’una nova etapa en la lluita pels drets dels immigrants”.
“Si ens parem, s’aturen els EE UU”
A Europa és una acció nova, però hi ha un precedent en l’altre costat de l’oceà: el dia 1 de maig de 2006 les ciutats de Los Àngeles i San Francisco van quedar pràcticament paralitzades per la vaga dels treballadors d’origen hispà, sota el lema “Si ens parem nosaltres, es paren els Estats Units”. Queda per veure si la potent aliança de milers de grups de base que va treure endavant la mobilització més important a EEUU des de la guerra de Vietnam es repeteix aquest any a Europa.
Article publicat al núm. 118 de la revista Diagonal
Des del dissabte 27 de febrer a les 12h. a la plaça de Catalunya de Barcelona fins al dia 1 de març a les 14h., immigrants i autòctons farem una vaga de fam de 50h. en solidaritat amb:
– Els immigrants tancats en el CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) de Zona Franca que s’han posat en vaga de fam per a intentar evitar les seves expulsions.
– La vaga d’immigrants convocada el dia 1 de març a França i Itàlia.
L’entrada en vigor de la reforma de la llei d’estrangeria ha reduït encara més els drets dels immigrants: posant més difícil poder obtenir els papers i la reagrupació familiars; i facilitant les expulsions.
Els polítics (aquells que van fer ingressos multimilionaris als bancs), ara carreguen contra els immigrants en un discurs xenòfob i manipulador, traient del bagul la coneguda frase de la dreta d’aquí “no hi cabem tots”.
Al juny (just al finalitzar la presidència europea), es redactarà un reglament de llei on es pot eliminar o retallar l’arrelament (l’única forma d’obtenir papers a part del matrimoni).
A poc a poc, col·lectiu a col·lectiu, estan retallant drets a la gent del carrer: estudiants (Pla Bolonya), gent gran (reforma del sistema de pensions), immigrants (nova llei d’estrangeria), treballadors (reforma laboral)… qui seran els següents?
Exigim que tots tinguem els mateixos drets, que si el petroli viatja lliurement entre països, també ho pugui fer la meva veïna. Que cessin les expulsions i els tancaments en els CIE.
Per això et convoquem que vinguis el dissabte 27 de febrer a les 12h. a plaça Catalunya, on començarem una vaga de 50 hores de fam.
Vine a unir-te o a donar-nos suport.
Per a col·laborar o contactar:
Lara(EdPAC)
lara@nulledpac.org
Ha mort a la ciutat occitana de Besièrs, el company Emili Valls Puig, membre de les Agrupacions Confederals i Afinitats Llibertàries de la CGT a l’Exterior. Reproduïm la nota que amb tal motiu ha publicat la Fundació Salvador Seguí.
Redacció: Gabinet d’Estudis i Gabinet Jurídic Confederal.
Continguts: Tramitació de la Llei – Instruments de desenvolupament – Estructura de la Llei – Quadre comparatiu amb les principals modificacions – Conclusions – La nostra posició com CGT.
INTRODUCCIÓ:
La nostra pretensió és analitzar la recent reforma de la Llei d’Estrangeria, des d’una posició crítica, tant des del nou articulat (el que es modifica), com des de la materialitat del mateix en les pràctiques diàries del poder (Estat, Institucions, Policia i Judicatura), sobre les milers de persones immigrants a les quals va dirigida.
Analitzem el nou articulat, recordant el procediment de tramitació de la Reforma i realitzant una comparativa amb l’anterior redacció, fent especial èmfasi en els aspectes de la Reforma que vulneren els Drets Fonamentals, els quals incompleixen la normativa existent i les noves categories polítiques de discriminació i racisme institucional que produeix aquesta reforma.
El passat 12 de Desembre de 2009 es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat la Llei Orgànica 2/2009, de reforma de la Llei Orgànica 4/2000 de 11 de Gener, sobre Drets i Llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.
Per a reformar la llei s’han donat una sèrie de motius detallats que consten en l’exposició de motius de la reforma. Un d’aquests motius és l’ampliació dels drets reconeguts en el Títol I de la Llei d’Estrangeria. Aquest reconeixement de drets fonamentals com el de vaga, sindicació, llibertat d’expressió…no es plasma per la voluntat del Govern sinó com a conseqüència de les Sentències del Tribunal Constitucional de novembre i desembre de 2007, per tant la incorporació d’aquests drets no és tant un mèrit del Govern, sinó que deriva de l’exigència constitucional.
Un altre dels motius de la Reforma és la incorporació a l’ordenament espanyol de les Directives comunitàries, efectivament s’ha produït un augment del nombre de normes comunitàries que afecten al dret d’estrangeria. La majoria d’aquestes normes comunitàries responen a la lògica del control dels fluxos migratoris mitjançant la restricció dels drets de les persones immigrants i l’externalització de fronteres. Entre aquestes normes comunitàries cal destacar el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil confirmat en el Consell europeu de 16 d’octubre de 2008 i la Directiva 2008/115/CEE, de 16 de Desembre de 2008, del Parlament Europeu i el Consell, també coneguda com Directiva de la Vergonya, on entre altres coses es permet l’internament de ciutadans/nes estrangers/es fins a 18 mesos.
La realitat és que la Llei d’Estrangeria i el seu respectiu Reglament, com instruments normatius al servei d’unes determinades polítiques migratòries, se segueixen basant en la centralitat del treball, sent aquesta la clau en tota la regulació de l’estrangeria. Pot afirmar-se que “des del punt de vista del dret l’estrangeria és l’eina que Europa ha inventat per a crear i excloure no als estrangers, sinó als immigrants extracomunitaris pobres”. (Mestre.R.)
Aquestes persones no tenen els mateixos drets que les persones amb nacionalitat espanyola. Des de l’òptica laboralista, el règim normatiu de l’estrangeria constitueix un instrument idoni per al domini de les treballadores estrangeres que l’Estat posa en mans de la patronal, atès que el dret d’aquests treballadors a romandre i poder renovar les seves autoritzacions depèn en gran mesura de “la seva bona relació amb el seu patró”, és a dir, que la voluntat unilateral del patró, és qui possibilita la renovació o no del seu contracte (igual que en la resta de treballadors en l’actual marc de relacions laborals), i per tant la seva permanència o no en el país, model que l’actual reforma manté i aprofundeix.
La Unió Europea aborda el tema de les migracions des d’aquesta perspectiva economicista: la lliure mobilitat de les persones i els treballadors (comunitaris) per a la Unió exigeix suprimir les fronteres internes. Però també aixecar controls més precisos en les fronteres exteriors, per a totes aquelles persones extracomunitàries. Les persones estrangeres només es contemplen en la UE mentre que treballadors útils a les economies nacionals. Per això tant el seu accés al territori de la UE com la seva mobilitat per ell estan severament restringits. Quant als seus drets ciutadans o la seva integració social, la UE simplement es desentén. L’Estat Espanyol aplica, igualment, aquesta política comunitària.
Teniu el butlletí en el document adjunt.
A partir d’ara els immigrants ’sense papers’, els seus advocats, els fiscals, i fins i tot els jutges, no coneixeran com aplica i interpreta la Policia la nova Llei d’Estrangeria. El Ministeri de l’Interior ha dictat una circular (número 1/2010 de la Comissaria General d’Estrangeria) en la qual ordena que els expedients d’expulsió es tramitin «el més aviat i en el temps mínim imprescindible»… però també sota el màxim secret.
La postil·la sobre la confidencialitat apareix al peu de totes les pàgines de la circular, un document «d’ús restringit per a unitats d’estrangeria» i de difusió «prohibida». La polèmica ordre 1/2010, que s’ha distribuït per les comissaries de tota Espanya, porta data del 25 de gener i la signa el màxim responsable d’immigració de la institució, el comissari general d’Estrangeria i Fronteres, Juan Enrique Taborda Álvarez.
Aquest secretisme ha sorprès als propis comandaments policials. L’Administració, en particular la Secretaria d’Estat d’Immigració, té instruccions de fer públiques totes les instruccions internes que afectin al dret de defensa dels estrangers. El propi Defensor del Poble ve insistint que totes les ordres o circulars en aquesta matèria siguin publicades en butlletins oficials per a evitar una sort de “infradret”, aliè al coneixement d’advocats i jutges.
La circular, que ha aixecat per això butllofes entre els lletrats d’immigració, introdueix diversos punts controvertits i, en alguns aspectes, va molt més allà del que estableix la Llei d’Estrangeria, que va entrar en vigor el passat 13 de desembre. Un aspecte cridaner és que Interior insta sense dissimular a obviar els canvis introduïts per la reforma que, precisament, aporta modificacions importants en els procediments de deportació. «La reforma de la Llei d’Estrangeria -afirma el document- no suposa cap novetat que impliqui un canvi en l’actuació de les unitats d’estrangeria o de seguretat ciutadana en la via pública».
Detenció «cautelar»
En aquest sentit les ordres són clares: «Detenció preventiva» de qualsevol que, àdhuc sent regular, no pugui acreditar-lo en aquell moment en el carrer. Aquest arrest «cautelar» té l’empara de la nova llei, però el legislador (en els articles 61 i 63) només parla d’ella com una opció («podrà») no com una obligació. La circular, fins i tot, introdueix una nova figura jurídica que no apareix en la Llei d’Estrangeria: la detenció «a l’efecte d’identificació». Interior ordena aquestes «detencions cautelars» amb caràcter previ a l’expedient d’expulsió, sense saber si hi ha una causa real que la justifiqui. És a dir, ordena privar de llibertat sense conèixer encara si la sanció desembocarà en una ordre d’expulsió, ja que podria acabar en una simple multa.
La Comissaria General fa també una interpretació molt personal sobre quan es tramitarà un expedient ordinari de repatriació -el que ha de ser la norma general, segons la llei- i quan el procediment serà «preferent». El document convida a usar aquest últim. Així, per exemple, l’article 62.1 de la llei apunta que un dels aspectes «a prendre en consideració» perquè el jutge decideixi l’internament d’un irregular és la «falta de domicili». Interior va molt més allà i decideix pel seu compte que farà expedients “exprés” de deportació quan l’immigrant tingui domicili, però «aquest ni sigui fix ni estable, sinó temporal o de trànsit».
En el tema del domicili, Interior va molt més allà de qualsevol normativa. Ordena, sense que existeixi cap referència en les lleis, considerar que hi ha un «risc d’incompareixença» de l’estranger -risc de fugida- quan visqui amb persones que, al seu entendre, no són molt de fiar. Això és, són més de fiar els irregulars que «convisquin amb familiars» que aquells que habitin amb «persones diferents», «si són tots amics, si alguns amics i altres coneguts…».
Expulsions sense pausa
L’esperit de l’ordre d’Interior queda especialment palès en la seva preocupació que hi hagi sempre, les 24 hores del dia, algú en la comissaria amb potestat per a iniciar «l’expedient d’expulsió el més aviat i en el mínim temps imprescindible». Per això, la circular ordena que en tots els llocs hi hagi «delegació de signatura», de tal manera que «en cap cas i en cap supòsit pugui esperar-se que arribi o es personi -el funcionari autoritzat- perquè dicti l’acord d’iniciació -de l’expedient d’expulsió-». La circular també dóna consells per a sortejar els problemes que puguin plantejar-los els advocats defensors en els expedients d’expulsió. En els dos últims anys, s’ha deportat a 84.460 immigrants.
Notícia extreta de:
www.nodo50.org/info/El-Ministerio-del-Interior-dicta.html
La circular 1/2010 es pot visualitzar (tot i que amb apartats il·legibles en les últimes pàgines) en el següent enllaç:
http://mugak.eu/fitxategiak/CIRCULAR-1-2010-INSTRUCCIONES-POLICIALES-DERIVAS-DE-LA-NUEVA-LEY-DE-EXTRANJERIA-2-2009-1.pdf
Mireu també la notícia publicada a Kaos en la Red: www.kaosenlared.net/noticia/caza-inmigrante-policia-ordena-iniciar-expulsion-inmigrantes-mayor-bre
Cicle de presentacions a Catalunya:
– Dilluns 22 febrer, 19 h. AIGUAFREDA, Biblioteca Lluís Millet.
– Dimarts 23 febrer, 19.30 h. LLEIDA, CSA La Maranya.
– Dimecres 24 febrer, 20.30 h. BALAGUER, El Lokalillo.
– Dijous 25 febrer, 20 h. GRÀCIA-BCN, Info Espai (Pl. del Sol 19-20).
L’exposició mostra la trajectòria de l’editorial Ruedo Ibérico a traves dels llibres publicats, col·laboradors, temàtiques, fotografies i fins i tot les planxes que utilitzaven per a imprimir les il·lustracions dels llibres.
– Divendres 5, 19h
“Reportaje del Movimiento Revolucionario en Barcelona” + “Barcelona trabaja para el frente”.
(Mateo Santos, 1936)
En la primera sessió de les quatre de què consta el cicle es visionaran dos documentals dirigits pel periodista anarquista Mateo Santos. Es tracta de “Reportaje del movimiento revolucionario en Barcelona” i “Barcelona trabaja para el frente”. Tots dos van ser realitzats als primers mesos de la Guerra Civil. Al primer, s’explica l’esclat de la sublevació militar feixista del 19 de juliol, els primers controls de seguretat al carrer i la sortida de les columnes de milicians cap al front d’Aragó. Es tracta d’una pel·lícula veritablement impactant, tant per les imatges -impressionants les escenes d’exposició de les mòmies de monges a l’exterior dels convents o la desfilada d’autobusos urbans reconvertits improvisadament en vehicles militars- com per la narració incendiària del fets que s’estaven succeint.
“Voces de la memoria”: segones jornades de memòria històrica.
Els dies 12, 13 i 14 de febrer a la sala polivalent de la Casa de la Cultura de Vallderoures (comarca del Matarranya, La Franja, Terol)
PROGRAMA
– Divendres 12:
19 h. Inauguració de les Jornades. Presentació de l’exposició “Huellas y voces” de Pedro Pérez i José Giménez Corbatón, que podrà visitar-se del 12 al 22 de febrer a la Casa de Cultura.
Fa poc més d’un any, diversos col·lectius comencem a cridar l’atenció sobre la situació dels denominats “MANTEROS”, els venedors del top manta, sobre la injustícia del Codi penal quan castiga amb penes de sis mesos a dos anys de presó i multa la simple exposició i venda de còpies no autoritzades de DVDs i CD, entre altres obres.
Les col·lectivitzacions d’empreses a Catalunya (juliol 1936-gener 1939)
Exposició al Centre Cívic Pati Llimona (Carrer Regomir 3, Barcelona)
Del 14 de gener a 8 de febrer de 2010
Presenta la Federació Local de Barcelona de la CGT
Inauguració: dijous 14 de gener a les19.30 h.
Presentació
El món àrab ha esdevingut protagonista de les nostres vides. Massa sovint els mitjans de comunicació ens parlen de morts, d’enfrontaments, de conflictes que tenen a veure amb la gent i els pobles d’aquesta regió. En els nostres pobles i barris, tenim nous veïns i veïnes, vinguts de diferents parts d’aquest món que, més enllà dels tòpics, esdevé per tots nosaltres un gran desconegut.
Davant la barbaritat que l’Ajuntament de Vic vol tirar endavant amb els nous criteris per empadronar-se a la ciutat, s’han produït noves reaccions i comunicats de diverses organitzacions, del Ministre de Treball i de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Per situar-vos en el tema podeu anar a la noticia publicada en el web de CGT Catalunya el 6 de gener:
Els nous criteris d’empadronament d’estrangers a la ciutat de Vic, un atac als drets fonamentals d’una part de la població
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3485
– Per un costat adjuntem el document de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocatsde Barcelona.
Presentació del llibre:
“República, guerra i revolució: l’Ajuntament de Barcelona 1931-1939”,
de Ferran Aisa,
L’acte anirà a càrrec de Santi Sobrequés, editor, i de l’autor.
Tindrà lloc el proper dimarts 19 de gener de 2010, a les 19h, a la sala de conferències de la Biblioteca Pública Arús, Passeig de Sant Joan, 26, 08010 Barcelona.
Revoltes d’immigrants en el sud d’Itàlia contra l’esclavitud laboral, l’explotació i el racisme. Una part de la població autòctona ha respost a aquestes protestes incrementant els atacs racistes i deslligant una autèntica campanya de caça i captura contra l’immigrant.
CGT ha presentat una denúncia a l’Agència de Protecció de Dades perquè s’han lliurat, a les associacions que fan apologia del franquisme i han demandat al Jutge Garzón per prevaricació, els noms de les víctimes, familiars i persones vives que van denunciar al franquisme per crims de lesa humanitat.
L’ajuntament de la ciutat de Vic, governat per CiU-ERC-PSC, ha pres la decisió de negar-se a empadronar els immigrants que no tinguin el permís de residència. A partir d’ara, quan una persona immigrant s’hi vulgui empadronar, li demanaran el permís de residència. En cas de no tenir-lo, disposarà de tres mesos per a presentar-lo, al termini dels quals, si no ho ha fet, serà denunciat a la Policia Nacional, que és qui té les competències d’estrangeria i podria obrir un expedient d’expulsió. La mesura no afectarà els immigrants ja empadronatsa la ciutat, un 25% de la població.
A propòsit del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”.
En el mes de setembre de 1936, dies de fragor revolucionari a Catalunya i en plena Guerra Civil espanyola, la CNT-FAI va llançar una crida en la qual demanava armes, diners i soldats per a ser enviats a Espanya, així com mitjans per a la propaganda internacional de les seves idees anarcosindicalistes. Responent a aquesta crida, una jove anarquista escocesa, periodista de professió, va acceptar la invitació per a anar a Barcelona amb la finalitat de col·laborar en la creació de la secció anglesa del servei d’informació de la CNT-FAI El nom d’aquesta jove activista és Ethel MacDonald, i aquest documental pretén recrear els passos del seu trànsit per Catalunya en aquells anys tumultuosos. La seva visió com a estrangera, periodista i observadora de la realitat atorguen a la Guerra Civil i al fenomen anarquista una perspectiva internacional gairebé inèdita.
Amb motiu del 50 aniversari de la mort en combat de Quico Sabaté, la Comissió 50 anys Quico Sabaté posa en marxa, a partir de dimarts dia 5 de gener i fins al mes de juny, un extens programa d’actes per commemorar l’assassinat del guerriller de l’Hospitalet del Llobregat, en què hi haurà exposicions, actes d’homenatge, presentacions de llibres, debats i concerts com el de Paco Ibáñez, entre d’altres.
“AUTONOMIA OBRERA” és una pel·lícula sobre les lluites autònomes a l’Estat espanyol en els anys 70, un relat de l’altre moviment obrer, una reescriptura de la transició postfranquista. Contra la memòria històrica, memòria política.
2008.
75 minuts.
Lucio: Anarquista, Atracador, Falsificador, pero sobre todo… albañil
El documental sobre Lucio Urtubia, va ser projectat en el Festival Internacional de Cinema de Donostia-San Sebastián i també va ser nominat als Goya com a millor pel·lícula documental. El documental sobre l’anarquista navarrés “Lucio” està dirigit pels guipuscoans Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi. BSO del prestigiós compositor Pascal Gaigne, produïda per Irusoin, Moriarti Produkzioak amb la participació de TVE i EiTB, amb el suport del ICAA (Ministerio de Cultura), Govern Basc i Media, ….
