CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Austeritat, reforma o sortida de l’euro: quina és l’alternativa?

El 25 de maig s’han celebrat eleccions al Parlament Europeu, uns comicis que estaran marcats per les polítiques d’austeritat que han portat a l’actual situació d’estancament econòmic i de deteriorament de les condicions de vida de la població, amb uns nivells d’atur inèdits, atacs sistemàtics a les condicions laborals de la classe treballadora i una situació general d’empobriment (segons l’índex Arope, la pobresa i l’exclusió han arribat al 25% al conjunt de la Unió Europea). En aquest context de crisi, la moneda comuna ha esdevingut la palanca definitiva per institucionalitzar l’austeritat salarial com a única política econòmica possible i estendre-la a àmbits del salari socialitzat, com la protecció social, els serveis públics o les pensions. L’euro fa que els estats no puguin disposar de política monetària pròpia, determinada exclusivament pel Banc Central Europeu (BCE). La competència entre països en matèria fiscal ha esdevingut, així, l’única eina utilitzada per dirigir la política industrial. Els guanyadors, una vegada més, han estat els grans grups empresarials, que han vist com es flexibilitzaven els mercats de treball nacionals i com es reduïen els salaris, a més de gaudir de privilegis fiscals. És possible una alternativa a aquesta situació en el marc de la Unió Econòmica Monetària?

Llegir més »

Una coalició paneuropea rebutja el tractat comercial TTIP entre UE i EEUU

El tractat comercial UE_EEUU és la major transferència de poder al capital que s’ha vist en generacions, així com un atac als drets i a la democràcia.

Amb motiu de la cinquena ronda de negociacions entre el 19 i el 23 de maig a Arlington (Virginia, EUA), una àmplia coalició de moviments socials de tota Europa ha rebutjat en un comunicat conjunt l’agenda corporativa de l’Aliança Transatlàntica de Comerç i Inversions (TTIP) entre la Unió Europea i els Estats Units. El manifest (1) està signat per grups ecologistes, associacions de consumidores, organitzacions de defensa de la democràcia i els drets humans i sindicats, i protegit per la Campanya “No al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions” de l’Estat espanyol (2).

El TTIP afectaria a la seguretat alimentària, els drets de privadesa i protecció de dades, les normes socials i laborals i lleis de protecció ambiental.

La coalició europea opina que el tractat està sent negociat únicament en nom dels interessos de les grans corporacions, mercats financers i indústries, a costa de la ciutadania.

En la declaració conjunta exigeixen la suspensió de les negociacions i carreguen contra el mecanisme de solució de controvèrsies entre inversor i Estat (ISDS), que permet a les corporacions transnacionals demandar als governs per aquelles polítiques públiques que poguessin significar un detriment en els seus beneficis econòmics esperats.

Perdrem lleis que protegeixen la salut i la seguretat en els aliments o els productes químics, per exemple, perquè l’objectiu principal del TTIP és baixar les normes, reglaments i procediments per a adaptar-les en benefici de les grans multinacionals.

Denuncien que “la creació d’un mercat comú transatlàntic és el nucli de l’agenda de liberalització de la UE, i el TTIP amenaça amb aprofundir les polítiques autoritàries i neoliberals aprovades en els últims anys.

La UE està revelant-se a si mateixa com una màquina que fa competir a les treballadores i els treballadors entre si, al mateix temps que es desmantellen totes les prestacions socials.

(1) La declaració completa de la Campanya “No al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions” es pot descarregar aquí: http://www.bilaterals.org/?people-environment-and-democracy

(2)] El blog de la Campanya “No al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions”: http://noalttip.blogspot.com.es

Gabinet de Premsa Confederal de la CGT

Llegir més »

De què va la Unió Europea? Qui pren les decisions a la UE?

Material amb les preguntes i respostes que estem traient conjuntament CGT, Ecologistes en Acció i Baladre sobre la UE per difondre amb vista a que sigui un instrument molt pedagògic.

Qui pren les decisions a la UE?

A la UE 28, les decisions executives són preses per la Comissió Europea. Elabora directives que són d’obligat compliment per a tots els estats membres, si el tema està transferit a la UE. També estableix les prioritats generals de despesa a llarg termini per a la Unió en el que es denomina el “marc financer” de la UE. I elabora el pressupost.

La Comissió està formada per 28 comissaris, un per cada país de la UE, que tenen un mandat de cinc anys. No són triats democràticament, sinó que els designa el Consell Europeu. L’actual President de la Comissió Europea és José Manuel Durao Barroso, que va renovar per la seva segona vegada el seu mandat al febrer de 2010.

Al seu torn, el Consell Europeu reuneix als caps d’Estat o de Govern de cada país de la UE, al president de la Comissió i al president del Consell Europeu, que és qui presideix les reunions. Recordem que els caps d’Estat són triats amb sistemes electorals no proporcionals i que solen comptar amb el suport de menys de la meitat de les seves poblacions. Actualment, i fins a finals de novembre de 2014, el president del Consell és Herman Van Rompuy. No cal confondre’l amb el Consell de la Unió Europea, format pels ministres de cada temàtica.

El famós “Ecofin”, per exemple, que pren decisions econòmiques que ens afecten a totes i tots, és el Consell de la Unió que reuneix als ministres d’Economia i Hisenda. A més, és molt decisiva en les nostres vides la labor del Banc Central Europeu (BCE), que és qui gestiona la moneda i, per tant, la política monetària. Això ho fa sense cap control públic possible.

El Parlament Europeu, únic òrgan electoralment triat, no té iniciativa legislativa (no pot proposar lleis) i solament té potestat per a validar o rebutjar les que li arriben de la Comissió o el Consell. Un exemple clar de qui mana: La Comissió Europea intervé en els pressupostos de cada estat membre, abans que arribin si més no als Parlaments estatals, per a vigilar que compleixen amb les mesures neoliberals que emanen dels òrgans de la UE, segons dicten el Pacte de l’Euro o Pacte Fiscal. És el que es coneix com “Semestre europeu”.

Les directives europees condicionen tota la política dels estats: mercats de treball, polítiques d’immigració, desplaçament de treballadores/és, mercats interiors i exteriors, transports, competència, alimentació, medi ambient, agricultura, sobirania alimentària, etc. No obstant això, els pobles que patiran aquestes polítiques no tenen oportunitat de triar a qui ha d’elaborar-les.

Si a aquesta falta de democràcia afegim la presència molt activa de més de 15.000 lobbistes i 2.500 empreses que pressionen de forma regular a les institucions europees, és fàcil adonar-se que la política de la UE persegueix afavorir interessos privats. Amb les seves ingerències, condicionen i manipulen les iniciatives legislatives de la UE.

Abans de res, és necessari qüestionar novament el paper de la UE. Fins a quin punt els lobbies han determinat les polítiques de la Unió Europea? A qui serveixen les institucions europees?

Fonts:
http://europa.eu
http://corporateeurope.org/
http://www.lobbyingspain.com

És legítim el deute de la UE?

Des de les institucions europees s’insisteix que el principal problema de les economies de la UE és el deute públic, però quan s’analitzen les dades del deute dels estats de la UE observem alguna cosa ben diferent. A la fi de 2011, el deute públic dels estats de la Zona Euro suposava només 15% del total del deute, mentre que el deute privat (de les famílies, de les empreses no financeres i de la banca) suposava el 85% restant.

Davant aquest greu volum de sobreendeutament del sector privat, el que més preocupa als governs i banquers és l’impagament d’aquest deute. Per això, des del començament de la crisi financera, estan maldant per convertir aquest deute privat en deute públic. El més clar exemple ho tenim en el rescat de la banca espanyola que, ja des d’abans del començament de la crisi, ha rebut la xifra de 1,42 bilions de € d’ajudes públiques.

Per a poder salvar a la banca, l’Estat espanyol s’ha hagut d’endeutar més encara i ha hagut de fer dures retallades en els serveis socials bàsics per a la població com són la sanitat, l’educació o les pensions. I això mateix ha ocorregut en la major part dels Estats de la UE, especialment els de la perifèria europea (Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal). Així doncs, aquest deute, en origen privat i convertit en públic, és, sens dubte, un deute il·legítim, ja que lluny d’ajudar a la població a pal·liar els danys socioeconòmics de la crisi, els ha aguditzat encara més.

Però la perversió del deute no resideix només en la injustícia de fer-nos carregar a totes les persones amb un deute que no és nostre, sinó en la seva utilització per a sotmetre a les poblacions europees als dictats dels “mercats”, als interessos dels poders financers. Així, els rescats duen associats tot un seguit de condicions que, amb l’excusa de sanejar les economies dels països rescatats, permeten a organismes tan poc democràtics com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, coneguts com la Troica, intervenir en les polítiques nacionals i segrestar les seves sobiranies. Aquesta ingerència ha provocat, en el cas de l’Estat espanyol, la reforma de la Constitució en el seu article 135 per a prioritzar el pagament del deute sobre la despesa social. Per tant, aquest deute il·legítim ha de ser repudiat i no pagat.

No devem, no paguem!

Què tenen a veure les reformes laboralsamb la UE?

Llegir més »

Teoría e historia de la revolución noviolenta, un llibre de Jesús Castañar Pérez sobre l’eficàcia de les estratègies noviolentes

Teoría e historia de la revolución noviolenta

Jesús Castañar Pérez

Virus editorial, 2014, 328 pàg.

Les discussions entre l’esquerra revolucionària sobre la legitimitat de l’ús de la violència i sobre l’eficàcia de les estratègies noviolentes travessen tota la història del moviment obrer i dels moviments socials. A l’Estat espanyol aquesta discussió es va veure renovada i potenciada amb la irrupció d’un potent moviment antimilitarista i la campanya d’insubmissió, en els anys vuitanta i noranta. La capacitat de mobilització, així com la creativitat i originalitat de les seves accions van ajudar a renovar per complet les eines d’acció i agitació dels moviments socials, i el seu llegat segueix estant molt present en les mobilitzacions del 15M, les diferents campanyes per la sanitat i l’educació públiques, i, especialment, en les accions de la PAH.

A pesar de les discussions que segueix provocant la noviolència entre els seus partidaris i detractors, pocs coneixen l’intricat camí que han seguit les idees de la noviolència, i els diferents corrents de les quals ha begut i que s’han anat fargant a partir de les experiències històriques i les discussions teòriques de múltiples protagonistes. Darrere del concepte de noviolència s’amaga una riquíssima tradició teòrica, que abasta des de corrents que l’entenen com un tot (corrent holista), sobre la base de concepcions filosòfiques i/o religioses, fins a corrents que l’entenen com una praxi integral político-social, de caràcter revolucionari, d’influència principalment anarquista, passant per aquelles que aposten per raons merament pragmàtiques per l’acció noviolenta per al canvi polític.

El present llibre ens fa partícips de les discussions i discrepàncies existents entre els corrents defensors de la noviolencia, a l’hora de definir què s’entén per acció noviolenta i quins són els seus límits (el sabotatge o destrucció de béns, la pressió psicològica o la coacció, la violència a nivell simbòlic…), i ens presenta la noviolencia com una eina eficaç de la qual s’han apropiat nombrosos moviments polítics al llarg de la història, sense declarar-se noviolents i sense renunciar a altres formes de lluita.

Llegir més »

Vídeo de la xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró

Xerrada sobre el llegat del cooperativista i sindicalista Joan Peiró.

Xerrada realitzada a Mataró, on va néixer al 1887 i va desenvolupar el seu llegat cooperativista del vidre a Mataró, dins les jornades prèvies al Xè Congrés de CGT Catalunya:

Més informació:

PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK Xè CONGRÉS CGT CATALUNYA

Llegir més »

Comunicat de Multireferèndum davant la prohibició de la Junta Electoral Central: VOTAREM!

Davant la prohibició de la Junta Electoral Central de la celebració del Multireferèndum, manifestem que:

– la Junta Provincial de Girona s’havia ja mostrat favorable a la celebració del multireferèndum a data de 8 de maig, entenent que no afectava al normal desenvolupament de les eleccions i només fixant com a condició l’ubicació de les meses a una distància de 100 metres dels col·legis electorals,

Llegir més »

El 25 de maig, desobeïm la prohibició, desobeïm la por i votem al multireferèndum!

Què és la democràcia sinó opinar lliurement, contrastar opinions, respectar les contràries i decidir entre totes les persones les coses que ens afecten com a col·lectivitat? Què és la democràcia sinó el govern de totes i tots? Què és? Doncs res de tot això, segons la Junta Electoral Central, una colla de buròcrates que decideixen què pot ser i què no, què pot passar i què no, en els moments que ells mateixos titllen de “festesde la democràcia”.

Llegir més »
concentració El Prat 20 maig
Acció Sindical

Realitzades concentracions de CGT el 20 de maig a l’aeroport del Prat i l’estació de Sants contra les privatitzacions

EL 20 DE MAIG ELS DELEGATS DE TARRAGONA I BARCELONA DE LA CGT EN LES EMPRESES PÚBLIQUES AENA, ADIF I RENFE HAN REALITZAT 2 CONCENTRACIONS EN CONTRA DE LA PRIVATITZACIÓ: A LES 10h. A L’AEROPORT DEL PRAT (T-1) I A LES 12h. A L’ESTACIÓ DE TREN DE BARCELONA-SANTS.

Per a CGT, no existeix ni un sol argument relacionat amb l’interès general i el benefici públic per a legitimar aquestes operacions, que suposen en la pràctica el lliurament de sectors públics estratègics, finançats amb els impostos de tots els espanyols, per al benefici exclusiu d’uns pocs empresaris afins al govern de torn, ara al PP i en altres etapes al PSOE.

Les conseqüències per a l’interès dels ciutadans que hem pagat amb els nostres impostos la xarxa d’aeroports d’Aena i la xarxa ferroviària (convencional i d’alta velocitat), seran molt negatives. Altres experiències internacionals de privatització de serveis públics s’han saldat amb menor qualitat, major preu per a l’usuari, pitjor manteniment i un major nombre d’incidents.

En el Sector Aeroportuari, un exemple d’això és el procés realitzat per a fer “més atractiva” la inversió privada en AENA que ja s’ha saldat amb pujades generalitzades de taxes que enfonsen els tràfics (Barajas), acomiadament del 20% de la plantilla i el tancament operatiu de desenes d’instal·lacions. En l’aeroport de Reus s’ha reduït la plantilla el 22% en els dos últims anys. El curiós de tot això és que AENA és una empresa rendible.

En el Sector Ferroviari el govern vol privatitzar l’explotació de línies de viatgers, inclosa l’alta velocitat, beneficiant al sector privat amb unes inversions públiques que han de tenir rendibilitat per al conjunt de la societat, quan la resta d’Europa (Alemanya i França, principalment) no preveuen l’obertura del seu ferrocarril a la competència abans de 2019 i aposten per no separar l’explotació de la infraestructura. Els diners se’ls han endut les inversions en línies d’alta velocitat juntament amb els sobrecostos que aquests dies aireja la premsa entre acusacions de corrupció.

No hi ha bones notícies per als usuaris del ferrocarril:

– Adif (propietari de vies i estacions): pràcticament no queda pressupost i existeixen problemes amb el subministrament de materials i recanvis per a les instal·lacions, hi ha falta de personal i preparen el tancament d’algunes bases de manteniment de la infraestructura (com la de Reus) amb el que el temps de resposta davant les incidències i avaries augmentarà.

– Renfe (ha estat fragmentada en quatre societats anònimes): falta de personal en tots els serveis (maquinistes, personal d’estacions, de trens i de tallers), privatitzarà el servei d’estacions de Rodalies i les instal·lacions de manteniment de trens envelleixen per falta d’inversions.

CGT està fent una crida a la ciutadania per a defensar els serveis públics.

SECCIONS SINDICALS DE LA CGT A ADIF I RENFE

Llegir més »

Ningú ens representa, ningú no representarà el 15M

Preguntar-nos sobre la vigència del 15M implica interrogar-nos sobre què entenem per “moviment 15M”. És a dir, si el concebem com un moviment organitzat, una estructura política o si per contra és, com ha definit Amador Fernández-Savater, un clima social. Em sembla obvi que, afortunadament, el 15M no és una coordinadora de col·lectius ni un “moviment de moviments”. És, com a mínim, un estat d’opinió que ha esquerdat els consensos sobre els quals s’assenta el règim del 78, la Cultura de la Transició.

Llegir més »

Concentracions dimarts 20 de maig a la T-1 de l’aeroport del Prat (10h) i a l’estació de Sants (12h) contra la privatització d’AENA i d’ADIF-RENFE

DIMARTS 20 DE MAIG, CGT CONVOCA DUES CONCENTRACIONS AL MATÍ:

A LES 10 HORES A L’AEROPORT DEL PRAT (T-1) CONVOCADA PER TREBALLADORS D’AENA EN CONTRA DE LA PRIVATITZACIÓ I A LES 12 HORES CONVOCADA PELS FERROVIARIS DE LA CGT EN LA ESTACIÓ DE RENFE-SANTS, TAMBÉ CONTRA LA PRIVATIZACIÓ.

LA CONCENTRACIÓ A LES 10 HORES EN EL PRAT (T-1), LA REALITZEN UN CONJUNT DE TREBALLADORS D’AENA CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, I HI DÓNA SUPORT EL SECTOR FERROVIARI DE CGT QUE CONVOCA A SANTS-ESTACIO A LES 12 HORES.

El Govern espanyol ha posat a la venda i està a punt de desprendre’s de la propietat i control d’un sector clau i estratègic per al nostre país com és la seva xarxa d’aeroports d’interès general.

Per a CGT, no existeix ni un sol argument relacionat amb l’interès general i el benefici públic per a legitimar aquestes operacions, que suposen en la pràctica el lliurament de sectors públics estratègics, finançats amb els impostos de tots els espanyols, per al benefici exclusiu d’uns pocs empresaris afins al govern de torn, ara al PP i en altres etapes al PSOE.

Les conseqüències per a l’interès dels ciutadans que hem pagat amb els nostres impostos la xarxa d’aeroports d’Aena i la xarxa ferroviària (convencional i d’alta velocitat), seran molt negatives. Altres experiències internacionals de privatització de serveis públics s’han saldat amb menor qualitat, major preu per a l’usuari, pitjor manteniment i un major nombre d’incidents.

Un exemple d’això és el procés per a fer “més atractiva” la inversió privada a AENA, que ja s’ha saldat amb pujades generalitzades de taxes que enfonsen els tràfics, cas de Barajas, i que han suposat l’acomiadament del 20% del personal i el tancament operatiu de desenes d’instal·lacions. El curiós de tot això és que AENA és rendible.

En el Sector Ferroviari el govern posarà en mans privades l’explotació de línies de viatgers, inclosa l’alta velocitat, beneficiant al sector privat amb unes inversions que han de tenir rendibilitat pública, quan la resta d’Europa (Alemanya i França, principalment) no preveuen l’obertura del seu ferrocarril a la competència abans de 2019, mentre aposten per no separar l’explotació de la infraestructura.

Els diners se’ls han endut les inversions en línies d’alta velocitat juntament amb els sobrecostos que aquests dies aireja la premsa entre acusacions de corrupció (8000 milions d’euros). No hi ha bones notícies per als usuaris de les Rodalies: a ADIF, que és el propietari de vies i estacions, pràcticament “no queda diners ni per a fotocòpies” i existeixen problemes amb el subministrament de materials i recanvis per a les instal·lacions. També falta personal i per a rematar preparen una reorganització de les bases de manteniment de la infraestructura, tancant algunes de les existents, amb el que el temps de resposta davant les incidències augmentaria.

A RENFE, recentment fragmentada en quatre societats anònimes, les coses no caminen millor: falta personal en tots els serveis: maquinistes, personal d’estacions, de trens i de tallers. Volen privatitzar el servei de 11 estacions de Rodalies: Calella, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedes, Aeroport del Prat, Sabadell Centre, Cerdanyola, Sant Andreu Comtal i Arenal, entre altres. Les instal·lacions de manteniment de trens envelleixen per falta d’inversions.

Per tot això CGT està fent una crida a la ciutadania per a defensar els serveis públics.

CGT Premsa Barcelona

Carlos Navarro, tel. 649839490

Attached documents

Comunicat concentracions 20 maig

Llegir més »

Realitzada concentració en solidaritat amb el moviment zapatista a Mèxic el #15M a Barcelona

Barcelona. Concentració en solidaritat amb el moviment zapatista de Mèxic

El passat dijous 15 de maig, a les 19:30 h., Diversos col · lectius van realitzar una concentració a la Plaça Sant Jaume de la ciutat de Barcelona per denunciar les agressions contra el moviment zapatista de Mèxic.

Els participants en el míting van explicar que el moviment zapatista, en l’Estat de Chiapas, és una lluita civil i pacífica, que treballa pels drets indígenes, l’autonomia dels pobles i contra el capitalisme. No obstant això, el govern mexicà manté una guerra bruta amb paramilitars i grups de xoc per destruir el treball i la resistència dels pobles zapatistes.

Llegir més »
Cartell
Acció Sindical

Sanitat: Concentració 21 de Maig a les 9h al MIhealth Fòrum de Barcelona

El pròxim Dimecres 21 de Maig a Barcelona es realitza un congres on es trobaran els principals gestors de la sanitat , anem a donar la benvinguda a l’acte d’inaguració presidit pel conseller en cap de les Retallades i Privatitzacions de la Sanitat don Boi Ruiz i Garcia

La sanitat publica agonitza

s’enriqueixen a costa de la teva salut

explotació laboral, corrupció, saqueig, privatització, abús, espoli

Concentració de Benvinguda:
la sanitat és el seu negoci, la teva salut la seva mercaderia

21 Maig 9h Palau de Congressos

Pavelló 5 Fira de Montjuïc Avinguda Reina Maria Cristina, Barcelona

Porta cassola, xiulet, pancarta, ganes de cridar i de fer-nos escoltar

Convoca: Sindicat de Sanitat CGT de Barcelona

Més informació:

TWITTER CGT SANITAT BARCELONA

FACEBOOK CGT SANITAT BARCELONA

PÀGINA WEB CGT SANITAT BARCELONA

La Secretaria de Gènere de CGT-Catalunya i Dones Llibertàries donem suport a la convocatòria de CGT-Sanitat Barcelona, dimecres dia 21 a les9h.

Llegir més »

Ascendeixen a 283 els morts a la mina de Turquia, mentre el país realitza una jornada de vaga

Ascendeixen a 283 els morts a la mina turca, mentre el país pateix una jornada de vaga

El Govern turc eleva el nombre de morts pel sinistre, que ja és el pitjor desastre d’aquest tipus en la història del país. Erdogan ha decretat tres dies de dol nacional.

Els sindicats han convocat aturades laborals i la policia ha hagut d’intervenir en protestes a Ankara i Istanbul.

Llegir més »
576_1396088326ferreteria.jpg
Acció Sindical

La Farinera 10 SL explota, assetja i acomiada a les treballadores, i a més no paga els salaris que deu

La precarietat laboral s’ha vist accentuada amb la última reforma laboral i altres lleis aprovades pel govern espanyol, que comporten retallades salarials i de tot tipus, i un mercat de treball totalment flexible i desregulat, facilitant l’explotació i els acomiadaments i deixant a les treballadores indefenses en mans de la patronal.

Un exemple de precarietat generalitzada el tenim en el sector de l’hoteleria, i una mostra és el que està passant a restaurants propietat de La Farinera 10 SL, com La Ferreteria de Reus (més info a http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10152) o La Nau de Tarragona. L’administrador i president de La Farinera 10 SL és Joan Antoni López, propietari del restaurant Arrels, situat al c/Vilar de Reus, mentre que el secretari de la societat és Joan Ramon Giralt, propietari del restaurant Vinatxo, a la cantonada dels carrers Santa Anna i Rosich, també a Reus. Com a responsable del restaurant La Ferreteria hi trobem a Jordi Giralt, que també és conseller de la societat.

Llegir més »

Egipte rere la barricada, un llibre de Marc Almodòvar sobre la revolució i la contrarevolució més enllà de Tahrir

Egipte rere la barricada
Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir

Marc Almodóvar

Virus editorial, 2014, 328 pàg.

«Pa, llibertat i justícia social.» Amb aquest lema milers d’egipcis van perdre la por el gener de 2011 i van envair els carrers. Reclamaven la caiguda del dictador Mubarak i, amb ell, la caiguda del règim polític i econòmic que el va sustentar durant més de trenta anys al poder. Tres dècades caracteritzades per polítiques despòtiques i repressores centrades a consolidar un model de lliure mercat aplaudit internacionalment, mentre s’aplacava l’oposició, mentre se silenciava qualsevol veu crítica i, sobretot, mentre més del 40% de la població se sumia sota el llindar de la pobresa. Tot en nom de l’estabilitat regional, la lluita contra el fantasma islamista i les polítiquesde liberalització.

Llegir més »

Ha mort el company Salva Gurucharri

Ha mort el company Salva Gurucharri

Ahir va morir sobtadament a Girona el company i amic Salvador Gurucharri. Que la terra et sigui lleu company!

Salvador Gurucharri Ochoa (Barcelona, 1936) va ingressar a la secció londinenca de la CNT i la FIJL en 1956, des d’on va establir llaços amb les Joventuts Llibertàries de París. Va participar en el procés de reunificació de la CNT el 1960 i en les fases preparatòries de Defensa Interior. Com a secretari de la Comissió de Relacions de la FIJL participa en la Comissió de Defensa. Va ser detingut el 1963, en una macrobatuda de les autoritats franceses contra mitjans llibertaris, i assignat a vigilància a París, on va integrar la Comissió de Relacions clandestina. El 1965 va marxar a Brussel · les per constituir la Delegació Exterior de la FIJL. Després de la seva tornada a Espanya en 1976 es va situar en el corrent oficial sense participar en el punyent V Congrés.

En els anys noranta milita a la CNT de Catalunya desconfederada. Va dirigir Solidaritat Obrera fins a 1999 i és autor de Bibliografia de l’anarquisme espanyol 1869-1975. Anotacions per a una bibliografia raonada(Barcelona, 2004).

Llegir més »
Cartell manifestació Salou
Premsa

“No juguem al joc de BCN World”, lema de la manifestació unitària convocada el 31 de maig a Salou

La manifestació ciutadana contra el projecte Bcn World, convocada per l’Assemblea Aturem Bcn World i els més de 40 col·lectius que hi donen suport, tindrà lloc el 31 de maig a Salou sota el lema: “No juguem al joc de Bcn World!”. La convocatòria és a les 19h a la plaça Bonet.

S’ha iniciat la campanya #nojuguem que pretén conscienciar a la ciutadania sobre els riscos associats al projecte Bcn World, sobretot vinculats a l’increment de les addicions al joc, les abusives rebaixes fiscals al sector dels casinos, el canvi radical al model de turisme familiar i vinculat al territori, i la gestió poc transparent i mancada de procediments democràtics que ha patit el procés parlamentari per modificar la legislació a favor de Bcn World. La campanya es vehicularà a través del web http://nojuguem.wordpress.com/. A partir d’ara l’Assemblea reforçarà la presència al territori, l’organització de xerrades i debats oberts sobre Bcn World, i el teixit de complicitats socials, econòmiques i polítiques necessàries per tal frenar els peus a Bcn World i proposar alternatives al desenvolupament necessari pel territori.

Llegir més »
violencia_contra_zapatistes.jpg
Premsa

Des de Barcelona denunciem l’escalada de violència contra els zapatistes a Chiapas

En la tarda de l’11 de maig diferents organitzacions, alumnes de la Escuelita Zapatista, així com adherents individuals a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona, ens hem reunit en el Parc de la Ciutadella de Barcelona per a mostrar la nostra més absoluta condemna al brutal atac sofert el passat 2 de maig del present a les i els companys Bases de Suport de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional a La Realidad a les mans de paramilitars de la CIOAC Històrica.

En aquest vil atac va ser assassinat el company Base de Suport Zapatista José Luis Solís López “Galeano”, qui va ser el nostre Mestre de la Escuelita Zapatista, i quinze companys més van ser ferits de diferent consideració amb bales, matxets, garrots i pedres. A més va ser destruïda l’escola i el transport autònoms i es va produir el tall en el subministrament de l’aigua potable. L’escalada de violència i l’envestida paramilitar que els nostres companys i companyes de les Bases de Suport Zapatistes han d’enfrontar va augmentant alarmantment, la guerra a la qual s’enfronten contínua i nosaltres no estem disposats a mirar a un altre costat.

Confirmem el nostre compromís de solidaritat, abracem la seva lluita i resistència i cridem des d’aquest racó del planeta que no estan sols, que no estan soles. Fem el nostre el seu dolor i ens agermanem en la digna ràbia amb la qual ells caminen des de fa 20 anys. Nomenem i denunciem als responsables d’aquesta barbàrie que són: militants del Partido Verde Ecologista de México (PVEM), el Partido Revolucionario Institucional (PRI), el Partido Acción Nacional (PAN), el Govern de l’Estat de Chiapas i com a màxim responsable el Governador Manuel Velasco Coello. També els membres de la Central Independiente de Obreros Agrícolas y Campesinos Histórica (CIOAC-H): Javier López Rodríguez, Carmelino Rodríguez Jiménez, Jaime Rodríguez Gómez, Eduardo Santiz Santiz, Álvaro Santiz Rodríguez, Oscar Rodríguez Gómez, Luis Hernández, José Antonio Vázquez Hernández, Roberto Alfaro Velasco, Alfredo Cruz Calvo, Juan Carlos López Calvo, Romeo Jiménez Rodríguez, Víctor García López, Conrado, Hernández Pérez, Gustavo Morales López, Roberto Méndez Vázquez, Adrián López Velásquez, César Hernández Santiz, Bernardo Román Méndez, Enrique Méndez Méndez, Misael Jiménez Pérez, Vidal Jiménez Pérez, Marconi Jiménez Pérez, Gilberto Jiménez Hernández, Delmar Jiménez Jiménez, Gerardo Hernández Pérez, Julio Rodríguez Aguilar, Carmelino Rodríguez Aguilar, Ranulfo Hernández Aguilar, Alejandro Vázquez, Gaudencio Jiménez Jiménez, Gabriel Grene Hernández, Isauro Méndez Santiz, Ivan Méndez Domínguez, Fidel Méndez Zantiz, Alfredo Mendez Rodríguez.

Llegir més »

Entrevista a Carlos Taibo: “Facebook és l’estafa òptica de l’ebullició revolucionària”

El professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid aporta 15 claus, des de la visió “hipercrítica” de la proposta llibertària, sobre el “col·lapse” capitalista i la postulació de l’anarquisme com “ideologia del futur”.

Percep, l’escriptor i politòleg, “un moment gloriós de lluita de classes articulada des de dalt”, amb el retrat al fons de la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme, que a manera de frontissa històrica grinyola sense invocar encara el seu cop final.

“Un món sencer es crema a si mateix”. Arrencava el tema Sí hay futuro del grup punk La Polla Records, el 1987, amb una metàfora axiomàtica. Des de llavors la bonança va funcionar com agraïda corrent, pensa el professor de Ciència Política i de l’Administració en la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo. Deixar-se arrossegar cap a la ‘terra promesa’ era un somni còmode, gratificant fins i tot. Què hi havia al final d’aquest trajecte? En la seva opinió, un descomunal abocador de gosades similituds amb la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme. Això és: el “col·lapse” actual del sistema capitalista.

És reversible aquesta situació terminal que dibuixa? Sí, diu Taibo, inoculant propostes llibertàries i anarquisme. Teoria del Decreixement, insisteix, i un brot, algun tipus de resposta ciutadana, que talli el lligament immobilitzador d’aquestes “tecnologies aparentment emancipadores”. Que abandoni, per tant, les xarxes socials com paradigma de “estafa òptica”, de falsa “ebullició revolucionària”. “Políticos locos guían a las masas que les dan sus ojos pa’ no ver qué pasa”, deia la referida cobla de La Polla, a la qual Taibo fa referència.

“Vivim un moment gloriós de lluita de classes articulat des de dalt”, explica Carlos Taibo (Madrid, 1956). També en el seu últim llibre, Repensar la anarquía. Acción directa, autogestión y autonomia. En 15 claus, l’escriptor i politòleg desentranya per a eldiario.es/andalucia aquesta frontissa històrica que grinyola sense invocar encara el seu possible cop final. “No cal buscar una sortida a la crisi, cal buscar una sortida al capitalisme”, repta.

“Transformació radical” en quatre respostes

1.- decréixer: “El nord opulent ha de reduir inexorablement els nivells de producció i consum”, això és, Teoria del Decreixement. “En un planeta amb recursos limitats no té sentit aspirar a créixer il·limitadament” i la “petjada ecològica” (Espanya necessitaria 3,5 vegades el seu territori per a mantenir l’activitat econòmica actual en el pròxim segle) exerceix “una pressió inaudita sobre generacions esdevenidores i països del sud”.

2.- desurbanitzar: “Les ciutats són recintes cada vegada més difícilment habitables”. Eludir així “el risc del col·lapse” passa per “recuperar el mitjà rural”.

3.- destecnologitzar: “Facebook és la gegantesca estafa òptica de l’ebullició revolucionària”. La societat ha de meditar “s

Llegir més »

Corrupció en el Ferrocarril

Ja és públic que, almenys en dues obres per a línies d’alta velocitat a Barcelona i Pajares, responsables públics presumptament han inflat els pressupostos en més d’un 230%. Ens temem que aquests fets solament siguin la punta de l’iceberg, ja que el sobrecost de les obres efectuades està valorat entorn dels 4.770 milions d’euros.

Aquest nou escàndol ha estat destapat per un empresari, segons les notícies de premsa, fart de pagar comissions a directius d’Adif. Es dóna el cas a més que un empresari implicat en aquesta trama també ho està en la trama Gurtel, on apareix com “donant” en el finançament irregular del PP-

No es pot entendre fàcilment que, gerents d’una empresa pública i responsables d’empreses privades concessionàries, es puguin posar d’acord per a això sense el coneixement dels responsables d’Adif, del Ministeri i del Tribunal de Comptes. Les desviacions de diners públics a butxaques privades ha de comportar assumpció de responsabilitats per la Direcció de Adif i Foment i, per descomptat, han de recuperar-se tots els fons públics defraudats.

Magdalena Álvarez és acusada pels mitjans de comunicació com part d’aquest escàndol. Demostra amb això la seva “vocació pel públic”, immersa en altra trama de corrupció en els ERO d’Andalusia, assenyalada al costat de Miguel Corsini, un altre “defensor del públic” que també va ser President de Renfe. Responsables polítics que privatitzen serveis per “rendibilitat”, perquè segons ells, el públic no funciona, però porten vivint de càrrecs públics tota la seva vida, designats a dit i ben remunerats.

CGT ve denunciant públicament tots els atacs que els diferents governs han aplicat contra el ferrocarril públic:

– Hem denunciat que més del 80% dels Pressupostos Generals per als últims vint anys s’hagin destinat a obres faraòniques d’alta velocitat que no necessitàvem, en contra de la inversió en la infraestructura convencional que transporta al 70% dels ciutadans en serveis de Llarga Distància, Mitja Distància i Proximitats. Aquests serveis són els que donen una vertebració real als territoris.

– Hem denunciat els malbarataments econòmics de l’antiga Direcció de l’empresa pública Feve, que va desaparèixer el 1 de gener de 2013 integrant als seus treballadors, actius i passius a Renfe i Adif.

– Hem denunciat l’enorme destrucció d’ocupació i la precarització de les condicions laborals que s’està produint en totes les empreses que treballen per al ferrocarril (Atendo, Ferrovial, Rentokil, Neteges, …), que suposa solament per a 2014 que es perdin entorn de 1.500 llocs de treball.

– També hem denunciat la compra indiscriminada de material rodant d’alta velocitat per part de Renfe. Material que no s’ha arribat a utilitzar i que ara la pròpia Renfe posa al servei de la indústria privada, a través de la nova empresa Renfe Alquiler de Material SA (ROSCO), perquè competeixin amb l’empresa pública.

– I seguim denunciant públicament la privatització de les empreses públiques Renfe-Operadora i Adif, amb l’ajuda dels col·laboradors necessaris de sempre: els sindicats majoritaris i els corporatius, alguns immersos en casos de corrupció per finançament il·lícit a través dels fons per a la formació i l’ocupació.

L’assalt a les arques públiques que estan portant a terme els gestors imposats pels diferents governs, estan posant de debò en perill la continuïtat de sectors bàsics per a la societat com la Sanitat, l’Educació, les Pensions, la Dependència, … i el TRANSPORT PÚBLIC FERROVIARI.

Els diners de la ciutadania està en comptes a Suïssa i en paradisos fiscals, mentre no paren d’aplicar reformes laborals contra els treballadors i treballadores i retallades salarials i de drets contra la majoria de la societat.

Per tot l’anterior, CGT ha convocat una CONCENTRACIÓ a Madrid davant el Ministeri de Foment el dia 20 de maig a les 12 hores, en protesta pel desmantellament del Sector Públic Ferroviari.

Sector Federal Ferroviari de la CGT (SFF-CGT

http://www.s

Llegir més »
Il·lustració: Roser Pineda
Memòria històrica

Entrevista a Jean Marc Rouillan, escriptor i revolucionari: “L’únic homenatge revolucionari a Puig Antich és continuar la seva lluita costi el que costi”

Jean Marc Rouillan és escriptor i revolucionari francès, o millor dit, occità amb avantpassats catalans. Fou un dels fundadors dels grups autònoms i armats MIL, GARI i Action Directe. Aquests grups tenen en comú que varen actuar contra les dictadura franquista, el feixisme, el neoliberalisme, l’imperialisme i el sistema capitalista. Grups actius des els anys 70 fins el 1985.

Jean Marc Rouillan ha patit 23 anys de presó, 10 anys completament aïllat, acusat de múltiples atemptats i accions contra l’Estat, entre elles l’assassinat de Georges Besse, president de la multinacional Renault, degut a l’acomiadament massiu de treballadors, la del general René Audran, de l’exercit francès, i la de Gabriel Chahine, un confident de la policia que va provocar la seva detenció al 1980.

Ha sigut l’enemic número 1 de l’Estat francès durant molts anys. Per a nosaltres és un gran amic. I ens agrada sentir les seves reflexions, anàlisis i experiències. Ara es troba en llibertat condicional, però amb bona salut i molta energia. Cada vegada que ve al nostre país ha de demanar autorització.

– Vas conviure l’últim any amb en Salvador Puig Antich(1), fins als últims dos minuts abans de la detenció.

Al nucli armat, operàvem principalment en parelles. En Jordi Soler Sugranyes amb el Quesa (Pons Llobet) i en Salvador amb mi. Els diversos sectors del MIL pensaven (probablement amb raó) que ell calmava el meu “entusiasme” guerriller. Em trobàvem un pèl massa activista! I ell era tranquil i seriós. Al transcurs dels mesos, vaig veure en Salvador transformar-se en el Metge, en un un veritable lluitador revolucionari. La clandestinitat, l’acció armada de resistència… ens anava formant. I vaig acompanyar la seva mutació fins els últims instants, com acabes de dir, fins al metro, estació Girona, i l’ultim tiroteig.

Vam aprendre a estimar-nos i a respectar-nos. Per descomptat que hi van haver escridassades ocasionals. Desacords. Però políticament en la quotidianitat havíem arribat a una veritable harmonia. Tu saps el que és sortir junts cada dia de l’amagatall sense saber si seràs viu al vespre, o a la presó torturat. Els lligams que es creen tenen molta força…

Contràriament al que s’ha dit més tard, érem perfectament coherents sobre el camí a seguir després de l’autodissolució de l’estiu de 1973. Tan ell com jo, consideràvem la lluita armada com a una única estratègia viable i teníem com a projecte avançar cap a una major autonomia, cap a mésautonomia política, cap a l’autonomia organitzada…

Llegir més »
Cartell campanya tolerància zero
Acció Sindical

Girona: Retallen més drets als col·lectius més vulnerables, ara a les dones que han sofert violència i als seus fills i filles

RETALLEN MÉS DRETS ALS COL·LECTIUS MÉS VULNERABLES: ARA A LES DONES QUE HAN SOFERT VIOLÈNCIA i ALS SEUS FILLS i FILLES

Des de la CGT i des de les treballadores del Servei d’Intervenció Especialitzada en Violència Masclista (SIE) de Girona volem informar i denunciar les retallades que la Generalitat de Catalunya està duent a terme:

La “Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista” impulsa una xarxa d’atenció i recuperació integral dins la qual s’inclouen els Serveis d’Intervenció Especialitzada en Violència Masclista (SIE) i els Serveis d’Acolliment i Recuperació de la violència (SARV), serveis que estan repartits arreu del territori català. Els eixos principals d’aquesta xarxa (i per tant dels SIEs) són:

– Oferir un espai d’atenció i recuperació integral i interdisciplinari per a dones que han patit una situació de violència i per als seus fills i filles.

Llegir més »
Stop Pujades 10 maig
Premsa

STOP PUJADES es manifesta dissabte 10 de maig a Barcelona

STOP PUJADES es manifesta dissabte 10 de maig a les 17:30 a Plaça Urquinaona en bicicleta, patins i a peu.

Paral·lelament, s’anuncia la data de la primera Plenària de la Taula Popular del Transport Públic.

La Plataforma segueix denunciant els preus abusius del transport públic i demana la destitució del Consell d’Administració de l’ATM.

Llegir més »