CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

CGT Girona: Manifest pel 8 de març

CGT Girona: Manifest per al 8 de març

No hi ha res de més temut per l’estat que una dona que se sap lliure i fa ús d’aquesta llibertat per lluitar contra tot allò que no la respecta.

Una dona lliure coneix les diferents formes d’opressió del seu entorn i s’hi oposa amb totes les seves forces.

Una dona lliure sap molt bé que la seva desobediència pot fer trontollar tot el sistema d’injustícies que l’amenaça a ella, a les seves i als seus iguals.

Una dona lliure no té por ni de l’estrany ni de sí mateixa.

Una dona lliure no coneix cap altre dictamen moral que no sigui el de la seva pròpia consciència.

Una dona lliure no complau oblidant-se d’ella mateixa.

Una dona lliure no tolera, estima.

Una dona lliure no pot deixar una vegada rere l’altra de decidir sobre sí mateixa.

Una dona lliure no està al servei de l’estat.

Una dona lliure no permet que el seu cos es tracti com a part de l’engranatge.

Una dona lliure sap bé què és la vida i d’on prové la violència, el terror i la mort.

Una dona lliure practica la llibertat en cada paraula, en cada acte, en cada somni.

Una dona lliure s’aixeca per a l’alliberament de qui no ho és. Nosaltres ho som i seguirem sent dones lliuresal preu que calgui.

Llegir més »
Portada llibre
Memòria històrica

“Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos”, un llibre d’Agustín Guillamón

Los Amigos de Durruti. Historia y antología de textos

Agustín Guillamón

Editorial Aldarull i Dskntrl.ed!, 2013, 333 pàg.

Aquest llibre d’història és també un llibre de teoria revolucionària. L’Agrupació dels Amigos de Durruti va constituir una seriosa oposició revolucionària als comitès superiors de la CNT i la FAI oficials, que van apostar per una col·laboració inter-classista, que passava per abandonar a la seva sort les conquestes “revolucionàries” de Juliol de 1936: expropiacions, socialitzacions, col·lectivitats, control obrer, milícies, comitès de barriada i abastaments, etcètera.

Agustín Guillamón elabora una rigorosa, actualitzada i detallada història dels Amigos de Durruti, en la qual es presenta el procés de creació de l’Agrupació, el seu context històric, les seves idees fonamentals, el seu combat i la seva herència política. Aquesta història es complementa amb diversos annexos documentals, des de cartes fins a articles de premsa, manifestos i fullets, des de discursos fins a entrevistes i enquestes dels protagonistes amb diversos historiadors. El conjunt d’annexos conformen una important antologia de textos, imprescindible per a aprofundir en el coneixement de l’Agrupació.

Els historiadors de la burgesia menteixen sempre, falsifiquen, ometen, deformen… perquè està en la seva pròpia naturalesa de servidors de la història sagrada universitària. Els Amigos de Durruti van encarnar l’avantguarda revolucionària del proletariat i, per això mateix, les seves teories i ensenyaments són, avui, vitals i imprescindibles. Van ser una nombrosa agrupació anarquista, fundada al març de 1937. Els seus membres eren milicians de la Columna Durruti oposats a la militarització, que havien abandonat el front duent-se les armes, per a lluitar per la revolució a Barcelona, unint-se a altres anarquistes crítics respecte a l’entrada de la CNT en el govern republicà i de la Generalitat.

La importància històrica i política de l’Agrupación radica en el seu intent de construir una avantguarda revolucionària, que posés fi a l’abandó dels principis àcrates i revolucionaris, al col·laboracionisme amb organitzacions burgeses i estalinistes o a la participació en tasques de govern i de reconstrucció de l’Estat.

Les conquestes fonamentals dels Amigos de Durruti van ser:

1.- La necessitat d’un programa revolucionari, clar i precís, defensat pels fusells. Tot el poder econòmic és gestionat pels sindicats.

2.- Les revolucions són totalitàries o fracassen. Totalitària significa que abasta tots els camps: polític, social, econòmic, cultural. I també assenyala la necessària repressió violenta de la contrarrevolució burgesa.

3.- La substitució del govern de la Generalitat per una Junta Revolucionària, que és entesa com un organisme revolucionari únic de la classe obrera, oposat a la col·laboració de classes, sense participació de la burgesia ni dels estalinistes.

Llegir més »
La Corbella
Premsa

El 21 febrer a Tarragona: Trobada d’intercanvi de memòria històrica amb motiu de l’aparició de la revista “La corbella”

L’editorial “Lo diable gros” celebra l’aparició de la revista “La corbella” amb una trobada d’intercanvi de memòria històrica.

Divendres 21 de febrer, 19h a l’Ateneu Llibertari Alomà (Misser Sitges, 9 · Part Alta · Tarragona)

“La corbella. Revista d’estudis llibertaris del Camp de Tarragona” és una nova publicació del col·lectiu editor “Lo diable gros” que surt per donar a conèixer les lluites de caire emancipador en qualsevol àmbit: els conflictes sindicals, el feminisme, el laïcisme, l’antiracisme, l’okupació, l’ecologisme, la pagesia, la contrainformació, la defensa de les llengües, l’alliberament sexual, la memòria històrica, l’antifeixisme… A propòsit, pretenem que la revista sigui oberta i plural per poder construir la memòria històrica de totes aquelles lluites que sovint ens han estat amagades.

Precisament perquè el nostre enfocament és obert i plural i perquè defugim voluntàriament les explicacions magistrals, us convoquem a una trobada d’intercanvi de memòria històrica.

Llegir més »
Cartell actes 40 anys assassinat Puig Antich
Memòria històrica

Actes d’homenatge a la memòria de Salvador Puig Antich el 28 de febrer i el 2 de març a Barcelona

40 aniversari de la mort a garrote vil del company Puig Antich a la Model

El 2 de març de 1974 era assassinat per l’estat franquista Salvador Puig Antich, militant del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), militant anticapitalista autònom i llibertari.

Divendres 28 de febrer de 2014, presó Model de Barcelona

19h Concentració a la presó Model, al lloc del seu assassinat

El diumenge 2 març, 40 anys després de l’assassinat franquista de Puig Antich, hi ha convocats a Barcelona diversos actes de recordatori:

12h Ofrena floral al Cementiri de Montjuïc
Agrupació 14, nínxol 2737
(Casella B10 d’aquest plànol)

17:30h Acte recordatori a Can Batlló
(Bloc 11, c/ Constitució, 19 – [FGC] La Magòria)
Introducció:
– Jann-Marc Rouillan (ex-MIL)
– Ricard de Vargas Golarons (ex-MIL)
Recordatori:
– Juanito Piquete
– Iagoalaiaga
– Ràbia Positiva
– Cesk Freixas
– Lectura de poesies per Bio-lentos

Organitza: Comissió 40 anys de l’assassinat de Puig Antich

http://40anys.s

Llegir més »

Treballadors/es del Liceu: continuem mobilitzant-nos: #17F del Liceu fins a la Conselleria de Cultura

Continuem mobilitzant-nos

El comitè d’empresa convoca als treballadors i treballadores pel dilluns dia 17 de febrer a les 17 hores davant del teatre per tal d’anar fins a la Conselleria de cultura a fer una xiulada i molt de soroll, amb motiu de la presentació del pla de viabilitat als membres de les comissions de cultura dels partits polítics amb representació parlamentaria.

Llegir més »
marxes_22m.png
Acció Sindical

Marxes de la Dignitat #22M. Unificar les lluites cap a la Vaga General

MARXES DE LA DIGNITAT 22 de març.

UNIFICAR LES LLUITES cap a la VAGA GENERAL

Ens mobilitzem i lluitem per la DIGNITAT, perquè s’està demostrant que la Lluita és l’Únic camí (Gamonal, Sanitat de Madrid……, etc). Per tot plegat assistirem i formarem part de les MARXES DE LA DIGNITAT, defensant la VAGA GENERAL com a eina per aconseguir els objectius que enshem marcat.

Llegir més »
Cartell Jornades
Memòria històrica

Jornades “Llibertat, esperança i desencís als anys 70”, del 14 de febrer al 2 de març a Barcelona

Enguany des del Febrer Llibertari de Sants us proposem fer un viatge al passat amb les Jornades “Llibertat, esperança i desencís als anys 70”. Volen recordar una època que ens han volgut transformar en un camp de lliris polític, on tothom estava d’acord en arribar a un status quo “còmode” pel poder i mantenir-lo. Un poder que no havia canviat de mans, i els que pretenien gratar-ne ni que fos una engruna ho feien a còpia de llepar sabates i vendre el poble. Ens van mentir i ens continuen mentint. No hi estàvem d’acord en aquella època, ni ho estem ara. Es va deixar clar llavorsi ho continuem reivindicant actualment.

Llegir més »

Polítiques criminals per a les persones més desprotegides

El 6 de febrer es produïa en la frontera que separa Ceuta del territori marroquí una gran tragèdia, una altra més, protagonitzada per les persones que sobreviuen en les muntanyes marroquines properes a les tanques de la vergonya que l’Estat espanyol (fidel servidor dels seus amos europeus) ha aixecat per a “protegir” a la Unió Europea dels desheretatsque intenten accedir a ella.

Llegir més »

Panrico, la vaga més llarga

Les treballadores de Panrico estan fent història. Fa 124 dies que fan vaga indefinida, una xifra que supera la vaga més llarga de les últimes dècades, la de la metal·lúrgica Laforsa de Cornellà, que va durar 103 dies, a finals de l’any 1975. La plantilla, que es manté unida, continua negant-se a acceptar la dràstica reestructuració anunciada per la direcció el mes d’octubre de 2013: 154 acomiadaments –la majoria del departament de producció– i una rebaixa salarial del 18% per a la resta.

Llegir més »

A Barcelona, res no és casualitat

A la primavera del 2011, l’aleshores alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (us en recordeu, d’en Jordi Hereu?) entomava la campanya per les eleccions municipals amb un original i premonitori lema: “A Barcelona, res no és casualitat”. En un dels seus espots electorals, una veu en off declamava: “Que aquesta sigui la ciutat europea que més s’ha transformat en els últims vint anys, no és casualitat”. Al vídeo, apareixien palmeres i mercats, ciutadans riallers i patinadores, referències ambigües a l’habitatge i a l’educació, així com algun brindis al sol (“ser la ciutat més preparada per sortir de la crisi”) just quan s’enfocava un vaixell mercant del Port. La veu en off, clarivident, reblava: “Que siguem un referent turístic a tot el món, no és casualitat”. Efectivament. A Barcelona, res no és casualitat.

Llegir més »

PROU: Quantes persones més hauran de morir abans que la Unió Europea i els estats que la conformen modifiquin les seves polítiques migratòries?

PROU

Quantes persones més hauran de morir abans que la Unió Europea i els estats que la conformen modifiquin les seves polítiques migratòries?

Aquesta setmana hem rebut la notícia de la mort de com a mínim 15 persones que intentaven accedir a territori espanyol a Ceuta. Ofegades a la Mediterrània, segons diversos testimonis sota les bales de goma de la Guàrdia Civil. Hem pogut veure imatges delatores de comportaments quasi criminals.

Llegir més »

Convocada vaga de 4 hores (d’11h a 15 hores) el 20 de febrer a ADASA Sistemas contra els 64 acomiadaments

Convocada el 20 de febrer vaga de 4 hores (de 11 a 15 hores) contra els 70 acomiadaments mitjançant l’aplicació de quatre ERO. El Comitè d’Empresa de Barcelona són de CGT en la seva totalitat.(Es suspèn convocatòria del dia 14 i es trasllada el 20 de febrer)

ADASA Sistemes és una enginyeria amb més de 26 anys d’experiència en solucions tecnològiques aplicades al cicle de l’ aigua i el medi ambient, i actualment forma part del grup Comsa Emte, propietat de les famílies catalanesMiarnau i Sumarroca.

Llegir més »

CGT davant les dades de l’INEM i del Mercat de Treball de Gener 2014

“La recuperació econòmica solament és dels Beneficis Empresarials. El mercat laboral a gener 2014, solament mostra la desesperació de milions i milions de treballadors i treballadores, que portem una dècada de pèrdua d’ocupacions, salaris, i condicions dignes de treball”

Les dades del mes de gener 2014, proporcionades per l’INEM, són una continuació de les dades del 4t trimestre del 2013 de la EPA: Es perden cotitzadores a la Seguretat Social en 184.031 persones i s’apunten a l’atur 113.097 persones. Aquí apareix un efecte “parany” per als portaveus del Govern, doncs sostenen que l’atur (és a dir, la gent que s’apunta als Serveis Públics d’Ocupació segueix disminuint i, no només no diuen la veritat, ja que aquest efecte és perquè sobre l’ocupació realment destruïda, 184.031 persones que deixen de cotitzar a la Seguretat Social, solament 113.097 persones decideixen “apuntar-se a l’atur”.

I per altra banda, amaguen la gran estafa social i laboral que s’està produint en el mercat de treball de l’estat espanyol, a causa de la seva liberalització a través de les Reformes Laborals dels Governs: les persones emigren a milers i altres, passen d’apuntar-se a l’atur, engrosseixen l’economia submergida i deixen de comptar com actius/ves.

I això en un mes, on les contractacions realitzades han crescut en un 14,3% més que en el mateix mes del 2013, en total es van realitzar pels empresaris 1. 259.240 contractacions de les quals solament el 7,81% de les mateixes, és a dir 98.366 van ser contractacions fixes, la resta 1. 160.874, és a dir el 93,19% van ser temporals.

I la deterioració del contracte de treball augmenta en la mateixa proporció que els Beneficis Empresarials: de les noves contractacions temporals (més del 93% de totes les realitzades), augmenten els contractes precaris de formació i aprenentatge en gairebé un 80% i els contractes en pràctiques que ho fan en un 25%.

I els Beneficis Empresarials, sobretot els del sistema financer s’han triplicat i fins a quadriplicat, Santander, BBVA, La Caixa i Popular, ells solets sumen més de 12.000 milions de beneficis nets en el 2013.

I el drama copeja cada vegada més, als més febles en el mercat de treball: els desocupats i desocupades, on cada vegada més persones passen a engrossir les estadístiques de desocupats i desocupades sense cap prestació d’atur. La taxa de cobertura de prestacions d’atur segueix descendint i ja són gairebé 18 punts menys que a desembre 2012 i, a més, per a major escarn, cada vegada les prestacions són menors. Ara la mitjana bruta se situa en 829,8 euros, el que demostra que les persones que accedeixen a l’atur han vist com en els últims 24 mesos anteriors els seus salaris van sofrir retallades i disminucions, per una costat i per un altre, les retallades del Govern a partir del sisè mes de percepció.

JA N’HI HA PROU D’ESTAFA LABORAL I SOCIAL: Derogació de totes les seves lleis liberalitzadores del mercat de treball i, que es reparteixi el treball reduint la jornada de forma generalitzada i que es reparteixi la riquesa augmentant els salaris i fiscalitzant els il·legítims beneficis empresarials.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/cgt-ante-los-datos-del-inem-y-del-mercado-de-trabajo-enero-2014

Attached documents

Comunicat CGT dades INEM i mercat de treball gener 2014

Llegir més »
Portada del llibre Egipte rere la barricada
Premsa

Entrevista a Marc Almodòvar: “El poble egipci pot tornar a rebel·lar-se”

El 25 de gener es van complir tres anys de la revolució egípcia que va enderrocar a Hosni Mubarak. Llavors, milers d’egipcis van prendre els carrers per a exigir pa, llibertat i justícia social. Tres anys després, la commemoració d’aquell aixecament ha deixat un saldo de més de 30 morts, prop de mil detinguts i centenars de ferits.

La primavera egípcia, iniciada per les milers de persones que van ocupar la ja mítica plaça de Tahrir seguint l’exemple tunisià i que van aconseguir canviar la història del país, es troba avui en un procés d’involució. Després del cop d’estat de juliol passat, els militars s’han fet de nou amb el poder i han aprovat una Constitució que els dóna més poder.

Per a Marc Almodòvar, periodista expert a Egipte, que acaba de publicar el llibre “

Llegir més »
Cartell presentació
Memòria històrica

Presentació de la XI Ofensiva Contra l’Oblit, l’1 de març a Tornabous

Presentació de la XI OFENSIVA CONTRA L’OBLIT
(Dins la XVII Marxa-Homenatge als Maquis)

Dissabte, 1 de març de 2014

Tornabous (Urgell)

Durant el matí es realitzarà mural en record del company EMILI PARDIÑAS VILADRICH amb arrels al poble, SALVADOR PUIG ANTICH i ORIOL SOLÉ SUGRANYES, tots tres militants del MIL, i es presentarà la samarreta per l’autogestió de la marxa.

Llegir més »

La misèria incendia els carrers de Bòsnia

La corrupció i el creixent atur porta a milers de manifestants a protestar contra el govern.

Estudiants espanyols asseguren que la situació social a la república balcànica és crítica.

Les privatitzacions d’empreses públiques llancen milers de treballadorsdel mercat laboral.

Llegir més »

Comunicat d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme sobre la crisi de Plataforma per Catalunya

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), la xarxa formada per unes 400 entitats socials, sindicals, culturals i polítiques, celebra la destitució de Josep Anglada com a president del partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC).

L’any 2010, quan es va crear UCFR, hi havia gent que valorava el creixement electoral de PxC com quelcom d’inevitable, i creia que la millor estratègia era no parlar d’aquest partit ni del seu líder, Josep Anglada, amb l’excusa que fer-ho equivalia a fer-ne propaganda. UCFR, en canvi, no compartia aquest criteri i sempre ha actuat seguint el principi que per fer front al problema era imprescindible abordar-lo de manera desacomplexada, tot fent patent el perill que aquest representa. Per aquesta raó UCFR s’ha dedicat a denunciar —amb un quart de milió d’octavetes; milers de cartells i adhesius; desenes d’actes públics; i nombroses mobilitzacions al carrer— la naturalesa feixista d’aquest partit.

Llegir més »
Cartell jornada de mobilització 12 de febrer
Premsa

Vuitena jornada de mobilització el 12 de febrer contra la pujada de preus del transport públic

La Plataforma STOP PUJADES convoca el 12 de febrer la vuitena mobilització a unes 50 estacions catalanes per la retirada de l’augment del preu del transport públic de 2014.

DIMECRES 12 FEBRER 19.00h. 47 CONCENTRACIONS #stoppujadestransport

VAGA INFORMATIVA DE 19.30 A 20.30h

A les 19 hores hi haurà concentracions a diferents punts:

A Barcelona: Arc de Triomf, Ciutat Meridiana (18:30h), Clot, Congrés, Fontana, Horta, Hospital Clínic, Jaume I, la Pau, les Corts, Llucmajor, Maragall, plaça de Sants, Poblenou, Poble Sec, Roquetes(18:30h), Sagrera, Sant Andreu, FGC Sarrià, Vallcarca, plaça Marina de la Zona Franca.

Llegir més »

Els treballadors de TV3 convoquen sis jornades de vaga del 10 al 20 de febrer

Els treballadors de TV3 han decidit en referèndum convocar sis jornades de vaga del dilluns 10 al dijous 20 de febrer, en dies alterns i amb aturades de 4, 12 o 24 hores, per reivindicar que no se’ls apliquin retallades salarials. Aquesta proposta, que era la que feia el comitè d’empresa, s’ha imposat per un 58,93% dels vots, mentre que només el 13,31% ha votat a favor de la vaga indefinida i el 25% restant ha votat per no fer aturades, segons han informat fonts sindicals. La participació s’ha situat en el 83,66%. La primera de les vagues, dilluns vinent, tindrà una durada de 12 hores, concretament de 8.00 a 20.00.

Llegir més »

Documental “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

“Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa” és un documental que aprofundeix en un fet històric recent i poc conegut: l’expropiació i la gestió obrera del 80% de les indústries i serveis a Catalunya entre 1936 i 39. És una de les transformacions més radicals -d’arrel- i innovadores del segle XX. L’última revolució d’Europa.

Un documental d’investigació que explica el procés de col·lectivització únic que va viure Catalunya entre 1936 i 1939, un dels episodis més extraordinaris de la nostra història recent: l’expropiació i gestió col·lectiva d’empreses per part dels seus treballadors i treballadores.

Les organitzacions obreres es van fer càrrec de barberies, tallers, cinemes, i fins i tot de companyies tan importants com General Motors, Campsa, Hispano Suiza, Aigües de Barcelona i Damm. El 80% de les indústries i els serveis van ser col·lectivitzats. És una de les transformacions d’arrel més radicals i innovadores del segle xx.

Estem immersos en una crisi econòmica de grans proporcions i encara no sabem quan ni com acabarà. Últimament, en el nostre país es parla cada vegada més d’economia col·lectiva i economia solidària com possibles alternatives al model actual. quins ensenyaments podem recollir de l’experiència col·lectivista? quines propostes d’anàlisis i intervenció i experiències pràctiques existeixen actualment en aquesta línia? quins són els reptes actuals per a una transformació socialista i llibertària de la economia?

Aquest documental s’ha finançat parcialment a través del micromecenatge i té llicencia Creative Commons.

“Aviat vaig comprendre que la revolució de 1936 (…) és l’única i veritable revolució social moderna que conec”. (Noam Chomsky)

Més informació a:
http://economiacollectiva.com/

Tràiler:
http://vimeo.com/52149911

[català] “Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa”

Llegir més »

L’ONU continua denunciant la falta de justícia per a les víctimes del franquisme

El Relator Especial de l’ONU per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no reparació ha estat visitant diversos territoris de l’estat espanyol (Madrid, Barcelona, Sevilla i Santiago de Compostel·la) on ha tingut trobades amb les autoritats governatives i les associacions de recuperació de la memòria i familiars víctimes del franquisme.

CGT, s’enorgulleix del suport del Relator de l’ONU per la veritat, la justícia i la reparació dels delictes comesos durant el franquisme contra els defensors de la llibertat.

Pablo Greiff indica, en el seu informe preliminar, que és necessari que l’estat espanyol abordi, d’una vegada per sempre, la investigació d’aquests delictes de lesa humanitat. Considera que és inacceptable el comportament de la judicatura amb la seva insistent defensa de la impunitat d’aquests delictes per la llei del 1977. No entén aquesta postura en una democràcia, que ell considera, consolidada.

Està espantat, nosaltres indignats, pel gran temps transcorregut des dels fets i la data actual sense haver arribat a donar solució a les víctimes, entenent que els fets són ja de sobres coneguts encara que no reparats.

El Relator demana a la societat civil una millora i no decaure en el seu treball de petició de justícia i a l’administració facilitar els mitjans adequats per a la recerca de la veritat i facilitar l’accés als fons documentals que continua sent deficient.

També presenta en el seu informe preliminar una crítica a l’anomenada llei de memòria històrica (que des de la seva discussió parlamentària critiquem la CGT) al considerar-la deficient i no reparadora i no troba explicació a la negativa sobre l’anul·lació de les sentències franquistes que, clarament, van ser dictades sense compliment de les garanties judicials i mogudes per interessos polítics.

De la mateixa manera, no entén el significat del Valle de los Caídos. Aquesta obra que va ser feta pels presos condemnats a treballs forçats no conté cap referència al fet (ho ha visitat personalment) i se sorprèn de la situació de robatori de restes per a dur-los al Valle de los Caídos sense l’autorització ni coneixement dels seus familiars.

Llegir més »

Procés Embat, una xarxa de militants socials de tradició llibertària

1. EMBAT m.
Vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que mor el terral fins a entrada de fosc.

2. EMBAT m.
Envestida de les onades contra les penyes o contra una embarcació.

Procés Embat es una xarxa de militants socials de tradició llibertària, que han engegat aquesta amb l’objectiu de buscar una via d’articulació d’una tendència social, organitzada i amb voluntat d’aportar, des d’una perspectiva llibertaria al desenvolupament del moviment popular i l’empoderament del poble per aconseguir una Catalunya sobirana mitjançant el desplegament del poder popular amb la major democràcia econòmica i la major democràcia política.

Llegir més »

Diccionari militant: Bueno, Justo (1907-1944)

Torner. Justo Bueno Pérez, va néixer a Munébraga (prop de Calataiud) el 1907, fill de Justo i de Vicenta. La seva família va emigrar a Barcelona quan encara era un nen. Va destacar com a home d’acció en els comitès de defensa durant les lluites dels tramviaris en els anys trenta. Se li va atribuir l’incendi de tramvies i el seu llançament per carrers en pendent, així com de l’assalt i sabotatge de les cotxeres.

Llegir més »

CGT TV Catalunya: Una altra vegada la direcció menteix als treballad@rs de la CCMA

Una altra vegada la direcció menteix als treballad@rs de la CCMA

Les paraules a la taula només serveixen a l’enginyeria verborreicojurídica = TRILERIA

El Departament de la Presidència de la Generalitat ens ha declarat la guerra. En Brauli Duart, empresari sense empresa, sangonera de l’administració pública, és l’executor d’aquest pla maquiavèl·lic ordit a les cuines del govern, amb la col·laboració necessària dels directius de la tele i la ràdio.

Pel que denota l’escrit enviat als representats dels treballad@s de TVC, el dilluns 3 de febrer, sembla que la direcció està molt afligida per l’aplicació de l’article 86.3 de l’ET, àlies “us deixem sense els vostres drets aconseguits fruit de la negociació col·lectiva”, i que gairebé li hauríem de donar les gràcies per dedicar mitja plana a com haurà d’ésser la mesa i la representació sindical de la negociació promesa.

Llegir més »