Ja tenim aquí la Setmana de Lluita a l’educació pública, del 4 al 10 de febrer, convocada per l’Assemblea de treballadores de l’educació pública de les comarques de Barcelona, amb tancades a centres, taules rodones, assemblees, tallers de pancartes, activitats per infants, vídeo fòrums, sopars i espaisper dormir.
Reunió de la “Plataforma Estatal en Defensa del Trànsit Interior de Ports” a Barcelona davant l’amenaça de precaritzar el treball
– Es reuneixen el 30 de gener a Barcelona, representants dels treballadors de les empreses de Trànsit Interior (Remolcadors, Amarradors, Boteros, etc.) de la majoria de Ports de l’Estat Espanyol.
En els darrers mesos, i especialment de forma accelerada en les darreres setmanes, s’estan produint decisions unilaterals relacionades amb la gestió dels recursos humans a l’Ajuntament de Rubí que requereixen necessàriament de la informació i la negociació amb la representació dels i les treballadores. Malauradament cap de les dues coses es produeix: ni s’informa ni esnegocia.
L’assemblea de treballadors de Metro convoca vaga durant el Mobile World Congress. Aquests són els motius:
AMIANT
Perquè l’empresa ha ocultat que estàvem treballant amb amiant, i ara que els treballadors hem emmalaltit, menteix No hi ha només 12 casos, hi ha molts més, i sortiran més casos, i empitjoraran el seu estat irremeiablement amb el pas dels anys, i l’empresa ho sap, però ho nega. Ho nega per diners, perquè prepara la seva defensa jurídica quan li demanin indemnitzacions per les seqüeles de la seva malaltia. I com nega en els seus informes que aquestes persones estiguin malaltes per l’amiant, no poden ser tractats com a malaltia professional i aquestes persones malaltes continuen treballant amb amiant al seu voltant i perjudicant la seva salut.
DILLUNS 28 DE GENER VAGA DE 24 HORES A UNÍSONO
CONCENTRACIÓ 12 HORES A BARCELONA AL C/TARRAGONA 161
CGT, sindicat majoritari, conjuntament amb la resta d’organitzacions sindicals en l’empresa, ha convocat vaga de 24 hores i d’àmbit estatal, en tots els centres de treball de l’empresa de Contact Center UNÍSONO, dilluns28 de gener.
DEFENSEM LA NOSTRA SALUT, FÍSICA MENTAL I SOCIAL!
NI ASSETJAMENTS NI REPRESSIÓ SINDICAL
31 de Gener, 11:30h
Concentració a Can Serra (Diputació de Barcelona)
Rambla de Catalunya 126, Barcelona
Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona difonem aquest comunicat per a denunciar públicament l’existència a la Direcció de Serveis d’Edificació i Logística de l’Àrea de Presidència, i més concretament a la seva Secció de Seguretat en Obres i Autoprotecció, d’una situació del que nosaltres entenem que és assetjament laboral, contra una treballadora, la Mar Arce Díaz, companya afiliada a aquest sindicat, i Delegada de Prevenció de Riscos Laborals, membre des de l’any 2015 del Comitè de Seguretat i Salut de la Diba a proposta de la CGT. Una situació d’assetjament que no és nova, sinó persistent i perllongada en el temps durant prop de 9 anys, emparada –al nostre entendre– per la Subdirecció d’Edificació, en la qual treballa. Aquesta situació li ha generat i li genera a la companya perjudicis greus a la seva salut, com palesa el fet que hagi caigut durant el temps que l’ha estat patint en repetides situacions d’incapacitat temporal o baixa laboral, i com acrediten diversos informes mèdics que atribueixen el seu estat de salut a causes laborals, i fins i tot aconsellen un canvi de lloc de treball. Els Serveis de Recursos Humans de la Diputació són coneixedors des de fa temps –des de fa anys, de fet– d’aquesta situació. I, malgrat saber-ho, com en tants altres casos, no han fet fins ara res, ni han emprès cap mesura al respecte, tot vulnerant així les obligacions legals de l’empresari de preservar la salut de la treballadora. No s’ha adoptat mai cap mesura de prevenció ni protecció. No s’ha fet l’avaluació de riscos per assetjament del lloc de treball concret de la nostra companya. No s’ha comunicat el risc a Vigilància de la Salut…
Setmana de lluita a l’educació pública del 4 al 10 de febrer, amb tancades a centres educatius, assemblees i xerrades.
COMUNICAT Assemblea de treballadores de l’Ensenyament Públic.
Som treballadores i treballadors de l’educació pública de les comarques de Barcelona, i ens estem organitzant per acabar amb les retallades que ofeguen els centres des de 2011. És urgent augmentar la inversió a l’educació pública, per atendre a l’alumnat i a les famílies com mereixen, millorar les condicions d’aprenentatge i garantir els drets dels infants i joves. Cal redreçar la situació, el sistema educatiu no pot sostenir-se més amb el nostre sobreesforç i explotació.
El passat dissabte 19 de gener vam organitzar i participar a la jornada a Can Batlló en què organitzacions i moviments socials ens vam unir per a cridar per la solidaritat amb Rojava i amb el conjunt del Kurdistan davant els atacs del regim feixista turc que volen acabar amb una revolució que posa el focus en l’alliberament de la dona, la democràcia directa, l’ecologia i la convivència multicultural.
Durant la jornada es va donar a conèixer la creació del Comitè de Resistència Internacionalista per defensar Rojava a Catalunya, un grup de persones de diferents àmbits de la societat, apel·lades per la crida feta pel Moviment d’Alliberament Kurd a totes les internacionalistes.
El Comitè vol alertar de què Rojava es troba avui sota amenaça real d’invasió per part de Turquia, arrel de les declaracions que Erdogan va fer el passat mes de desembre. Des d’aleshores, ha començat a mobilitzar les seves tropes a la frontera de Manbij, mentre E.U.A anunciava la retirada de la regió al·legant que l’Estat Islàmic ja ha sigut derrotat, tot i que aquest segueix operatiu i a Turquia no li interessa derrotar-lo, sinó acabar amb Rojava.
Parlem amb els delegats de la secció sindical de CGT a SMATSA, empresa concessionària de la neteja de Sabadell. Actualment, aquesta empresa està sent investigada pels jutjats per un suposat frau en la contractació i, al mateix temps, l’ajuntament ha iniciat els tràmits per fiscalitzar el servei.
La secció sindical de CGT va ser la més votada a les últimes eleccions sindicals, tot i així, no es té una majoria al Comitè d’empresa. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una amenaça d’acomiadaments per part de l’empresa, una amenaça de vaga per part de la plantilla, i una amenaça d’intervenció pública per part de l’ajuntament.
Com esteu vivint aquest procés d’internalització del servei de neteja? Què us està comportant com a secció sindical?
(*) Des d’Azadî. Plataforma en suport al poble kurd cedim l’espai que tenim entre els moviments socials de la nostra societat per a visibilitzar al màxim la crida a la solidaritat amb Rojava que el comitè recent constituit està fent públic, en el marc de la campanya #RiseUp4Rojava.
#StopTurkeyDefendRojava #CatalunyaAmbRojava
Comunicat del “Comitè de Resistència Internacionalista”
CRIDA PÚBLICA PER A LA DEFENSA DE ROJAVA
Rojava és un dels quatre territoris del nord de Síria que històricament han conformat el Kurdistan, juntament amb Basur (Iraq), Bakur (Turquía) i Rojhilat (Iran). Al 2012 es va declarar la Autonomia Democràtica organitzant-se sota les bases ideològiques del Confederalisme Democràtic, desenvolupat per Abdullah Öcalan –empresonat per l’estat Turc i aïllament des de 1999. El projecte polític actual a Rojava parteix de les arrels democràtiques, socialistes i ecologistes amb un principal focus en l’alliberament de la dona, la democràcia directa, i la convivència multicultural. D’aquesta manera, Rojava s’ha convertit en una proposta de pau i democràcia per a l’Orient Mitjà, i a més a més es tracta d’una experiència d’alliberament per a tots els pobles del món que desitgem construir una societat lliure.
Som antifeixistes, però no només. M’explico. Som radicalment antifeixistes. Pensem que, front el feixisme, no tenim cap altra opció que no sigui combatre’l. Però també sabem que no ens conformem a ser simplement antifeixistes. O que no som antifeixistes de qualsevol manera. Tot plegat, en els temps que corren i sobretot en els que possiblement vindran convé tenir-ho clar. És per això que faig aquest post, que no pretén ser massa llarg ni dir res de l’altre món. Però hi ha coses bàsiques que mai està de mésrepetir.
La Secció Sindical de la CGT a ATLL denuncia públicament l’ocultisme, encobriment i secretisme per part de l’Administració i d’ATLL, en referència a la “desprivatització” de la potabilització d’aigua en alta a Barcelona. El divendres passat vam presentar escrit de reclamació d’informació, al Conseller de Territori i Sostenibilitat Sr. Damià Calvet, de les condicions laborals i la situació fiscal de les treballadors i treballadores. Manifestem el nostre rebuig per les nefastes gestions que s’estan duent a terme amb els nostres drets laborals i com a contribuents per part de la nova empresa creada pel Govern, l’Ens d’Abastament d’aigua Ter Llobregat, i per part de la Concessionària ATLL les quals ens estan generant greus perjudicis com a treballadores.
En data 1 de gener l’Ens d’Abastament d’aigua, el cessionari, ens va donar d’alta als treballadors i treballadores a la Seguretat Social i ATLL Concessionària, el cedent, va mantenir la nostra afiliació. Aquesta situació de doble afiliació a la Seguretat Social pot tenir repercussions i complicacions en la nostra cotització i també generar-nosobligacions fiscals. Administració i patronal estan movent els fils de la nostra vida personal imputant-nos responsabilitats de les que ni tan sols ens han comunicat, provocant-nos perjudici materials i, perquè no dir-ho, ètics. La ciutadania també es veu afectada, primer per l’ocultisme de la informació com de costum, i segon perquè aquesta situació tindrà una despesa econòmica que farà encarir el preu de l’aigua.
La mala salut de la democràcia, el retrocés dels drets socials i laborals que ens envolten tenen les seves conseqüències en l’Hospital Pius de Valls, on la transparència brilla per la seva absència. En la dinàmica de prendre el pèl en general, la direcció de RRHH i la Gerència, deuen pensar que la representació Sindical en el Pius som imbècils.
La secció sindical CGT Nestle Girona està intentat resoldre una situació de gairebé 8 anys de pèrdua de poder adquisitiu, amb la nova negociació de conveni col·lectiu. Però l’empresa no ha cedit en res i després de més de deu mesos d’intenses reunions de negociació, es realitzarà una primera jornada de vaga pel dia 24 de gener del 2019, amb el suport incondicional de l’ assemblea de treballadores.
Tal com va dir CGT els 92 acomiadaments al col·lectiu de treballadors amb diversitat funcional que prestaven el servei de cita prèvia de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en subcontractes de Contact Center ha estat declarats nuls en la sentència notificada avui i que publiquem íntegrament en la nostra web.
El primer, indicar que la que és màxima responsable per permetre-ho és l’Agència Tributària que des de fa més d’una dècada té privatitzat aquest servei públic, consentint durant anys precarietat per a les persones que tiraven endavant en el servei telefònic de cita prèvia per a assignar les cites que els/les contribuents hagin de concertar en les diferents administracions d’Hisenda. Vàries subcontractes de Contact Center com a Atento, Abante i Servinform han prestat aquest servei de manera precària i en els últims anys Grup SIFO, subcontractava aquest servei a elles, precaritzant mes les condicions de treball.
No obstant això el passat estiu, després de ser adjudicatària Konecta del servei per part de la AEAT l’any passat, va decidir no comptar amb el personal discapacitat (92 treballadors/es), i va obligar al Grup SIFO a lliurar una carta indicat a totes les persones afectades que serien subrogades a partir de l’1 d’agost a Konecta BTO.
Konecta BTO, número 1 en precarietat, va decidir rebutjar aquesta subrogació i enviar una carta a les plantilles indicant que no reconeixien el conveni col·lectiu d’aquest centre especial d’ocupació i que només oferien el que indica el deplorable Art. 18 del Conveni de Contact Center; és a dir, passar un procés de selecció. I encara hi ha més: si aquestes treballadores aconseguien superar aquest procés, els amenaçava amb traslladar-los a Sevilla.
Per fortuna en aquest cas no era aplicable el nefast article 18 del conveni que permet, gràcies a CCOO i UGT, que quan finalitza una campanya i surt a concurs, l’empresa que obtingui l’adjudicació de la nova campanya no té l’obligació de contractar a tota la plantilla que realitzava el servei amb l’anterior empresa.
Des de CGT advoquem per la completa subrogació i per l’eliminació de l’article 18 del conveni de Contact Center. Volem que amb completa normalitat passi el 100% de la plantilla d’una empresa a una altra, perquè nosaltres som els qui actualment sofrim el canvi d’empresa, perquè per a nosaltres l’aplicació de l’article 18 suposa, en el millor dels casos, un trauma, i en el pitjor dels casos, anar al carrer.
No obstant això aquests companys depenien d’un servei públic i tenien un grau de discapacitat reconeguda, que els garantia majors drets. Drets que al Grup Konecta li van importar una merda. Aquesta multinacional, que pertany al Banc Santander en un 40% va actuar salvatgement. Recordem que Konecta estava eximida de complir el requisit legal de la contractació d’un 2% de treballadors/es amb diversitat funcional exigit per la Llei General de Discapacitat (Reial decret legislatiu 1/2013) en haver-se acollit a una mesura alternativa mitjançant els bondadosos i desconeguts actes de la fosca Fundació Konecta. Per a què contractar gent amb majors dificultats? Des de Konecta el dia que els havien d’incorporar els van tancar la porta, i els van menysprear.
A CGT li va produir i li produeix fàstic tot aquest procés, però CGT no s’anava a quedar en silenci. El mes d’agost passat vam presentar una demanda reclamant la nul·litat de tots els acomiadaments i, efectivament, el temps ens ha donat la raó. En la sentència el TSJM indica que tots aquests acomiadaments són nuls i se l’obliga a Konecta a pagar el salari que han deixat de percebre des de l’1 d’agost.
Els acomiadaments no eren un secret, van sortir publicats en la premsa (https://www.eldiario.es/economia/huelga-teleoperadores-agencia-tributaria-inminente_0_797221231.html però CGT va ser l’únic sindicat que va plantejar aquesta demanda a pesar que en l’empresa estan representats altres 5 sindicats. No és la primera vegada que passa, i en aquest cas ni CCOO, ni UGT, ni USO, ni FASGA, ni Solidaridad Obrera van entendre que calgués interposar aquesta demanda. Era Agost, estarien de vacances, no sigueu durs…
Sincerament CGT aprofita aquesta notícia per a criticar i denunciar el sindicalisme de pastís que exerceixen aquestes organitzacions en aquesta empresa. La Confederació General del Treball ha posat tots els seus mitjans a treballar contra aquest bast atac als treballadors i a les treballadores, i aquesta vegada hem guanyat. La lluita segueix, però la lluita serveix.
Amiant en dependències municipals de Cerdanyola on hi ha 60 treballadors i treballadores realitzant les seves feines
L’equip de govern de l’esquerra transformadora no pren mesures
Uns seixanta treballadors i treballadores de la brigada municipal d’obres de l’ajuntament de Cerdanyola, fan els seus treballs en un local amb amiant, segons informes del propi ajuntament i del Comitè de Salut laboral, es constata que hi ha perill per als treballadors per la presència de l’agent cancerigen.
Salari mínim interprofessional per a l’any 2019, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:
30 euros/día
900 euros/mes
Mínim 12.600 euros/any.
L’any 2019 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals.
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2019 les següents:
1 de gener (Cap d’any)
19 d’abril (Divendres Sant)
22 d’abril (dilluns de Pasqua Florida)
1 de maig (Dia del Treball)
24 de juny (Sant Joan)
15 d’agost (l’Assumpció)
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya)
1 de novembre (Tots Sants)
6 de desembre (Dia de la Constitució)
25 de desembre (Nadal)
26 de desembre (Sant Esteve)
Al territori d’Aran, d’acord amb el que estableixen el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, pels quals es modifica el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents en aquest territori, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del dia 17 de juny (Festa d’Aran).
– EDITORIAL:
Encetem una nova època per la nostra publicació, però amb l’essència de sempre
– TEMA DEL MES:
ICS: Crònica d’una vaga anunciada
– TREBALL/ECONOMIA:
Una setmana de vagues i algunes conclussions
Ensenyament: dos anys, dues vagues
El creixement de la CGT al Berguedà
TEPSA: La seguretat en mans de tercers
Quasi esclaus? Professorat universitari, món acadèmic i opressió
Surrealisme i escombraria
Notícies sindicals
– ENTREVISTA CENTRAL
Lola Gutiérrez
– SOCIAL:
Dia Internacional Contra la Violència Masclista
La pinça de la precarietat i els lloguers
Una veu llibertària, aquí i ara
Acte de suport a la Lola
– INTERNACIONAL:
França crema: les “armilles grogues”
Les armilles grogues, una finestra d’oportunitat per frenar el neoliberalisme
– DINAMITA DE CERVELL:
Manuel ESCORZA (1912-1968)
Escorza i els serveis d’intel·ligència de la CNT-*FAI
GALIZA. Far del Finisterre occidental
L’assalt d’El Bé Negre
– AL TINTER:
Secció sindical de CGT a SMATSA: “No permetrem que es vulnerin els drets de la plantilla”
Podeu veure i descarregar el Catalunya 205 a:
http://www.revistacatalunya.cat/
http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2019/01/pdf205.pdf
Més informació:
L’autor reflexiona sobre l’apropiació de la tecnologia per part del capitalisme i de la necessitat de recuperar-la des d’una perspectiva anticapitalista i subordinada a les necessitats humanes.
Des que fa uns 250 anys la Mule-Jenny va substituir la feina de milers de filadores, l’angoixa de les treballadores per les conseqüències de l’aplicació capitalista de la tecnologia no ha parat de créixer. En els darrers temps la més debatuda d’aquestes conseqüències, especialment a la superfície mediàtica, és la substitució de treballadores per robots, sovint exposada com una fatalitat dels temps moderns, l’enèsima versió del there is no alternative, que convertiria el futur laboral en una distòpia de la precarietat total, en comparació amb la qual, el moment actual podria arribar a semblar estable i, fins i tot, desitjable.
CGT MAR I PORTS REBUTJA L’INFORME DE LA CMNC SOBRE LA LIBERALITZACIÓ DEL REMOLC PORTUARI I ADVERTEIX SOBRE FUTURES MOBILITZACIONS
Manifesta que aquest informe falseja la realitat i és simplement un document “polític” contra els drets de les persones treballadores
La CNMC simplement defensa la “competència” deslleial a favor de les grans empreses multinacionals i impulsa el “Dúmping social”
La Confederació General del Treball (CGT), davant l‘Informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), realitzat a instàncies de l’Institut Social de la Marina, manifesta la seva disconformitat sobre els arguments abocats en aquest, i que només busquen justificar que les embarcacions de Remolc Portuari, Amarradores i d’altres serveis de trànsit interior de ports, puguin anar abanderades amb un pavelló aliè al del nostre país, en nom de la “competència”.
La tarda del passat 16 de gener, les companyes de la Secció Sindical de la CGT a ATLL van ser entrevistades per Radio Klara País Valencià per explicar la inaudita situació que actualment pateixen els i les treballadores d’aquesta empresa en el procés de desprivatització.
Una desprivatització que camina entre la nefasta gestió per part de l’Administració i els interessos econòmics d’Acciona com a soci majoritari de l’ATLL privada per un bé comú, com ésl’aigua.
Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona difonem aquest comunicat per a denunciar públicament l’existència a la Direcció de Serveis d’Edificació i Logística de l’Àrea de Presidència, i més concretament a la seva Secció de Seguretat en Obres i Autoprotecció, d’una situació del que nosaltres entenem que és assetjament laboral, contra una treballadora, la Mar Arce Díaz, companya afiliada a aquest sindicat, i Delegada de Prevenció de Riscos Laborals, membre des de l’any 2015 del Comitè de Seguretat i Salut de la Diba a proposta de la CGT. Una situació d’assetjament que no és nova, sinó persistent i perllongada en el temps durant prop de 9 anys, emparada –al nostre entendre– per la Subdirecció d’Edificació, en la qual treballa. Aquesta situació li ha generat i li genera a la companya perjudicis greus a la seva salut, com palesa el fet que hagi caigut durant el temps que l’ha estat patint en repetides situacions d’incapacitat temporal o baixa laboral, i com acrediten diversos informes mèdics que atribueixen el seu estat de salut a causes laborals, i fins i tot aconsellen un canvi de lloc de treball. Els Serveis de Recursos Humans de la Diputació són coneixedors des de fa temps –des de fa anys, de fet– d’aquesta situació. I, malgrat saber-ho, com en tants altres casos, no han fet fins ara res, ni han emprès cap mesura al respecte, tot vulnerant així les obligacions legals de l’empresari de preservar la salut de la treballadora. No s’ha adoptat mai cap mesura de prevenció ni protecció. No s’ha fet l’avaluació de riscos per assetjament del lloc de treball concret de la nostra companya. No s’ha comunicat el risc a Vigilància de la Salut…
Volem denunciar, a més, que això no és en absolut un cas excepcional. Situacions d’assetjament moral es produeixen de forma habitual a la Diputació, i afecten a un nombre no pas menor de companys i companyes, amb conseqüències clarament negatives per a la seva salut, i per a l’organització en conjunt. Molts i moltes de nosaltres som coneixedores de situacions d’assetjament sistemàtic que han provocat que hi hagi treballadors o treballadores de la Diba absolutament trinxats a nivell psicològic, sovint amb seqüeles duradores o fins i tot permanents. Sabem que és un mecanisme habitual en aquesta casa, amb l’objectiu últim, la majoria de vegades, de desfer-se del treballador bé perquè marxa a un altre orgànic, bé perquè deixa l’organització o bé perquè acaben destruint-lo, dit ras i curt. La Diba s’ha demostrat clarament negligent (i molt sovint connivent) pel que fa a la prevenció i la gestió d’aquest problema, com tothom sap, tot emparant de forma habitual, per acció o omissió, la persona assetjadora, que acostuma a trobar-se en una posició de poder. L’únic recurs de caràcter preventiu que la Diputació proposa activar en alguns d’aquests casos és un “Protocol d’Intervenció en l’Àmbit dels Riscos Psicosocials” propi de la casa. Un protocol molt antic, que considerem no atorga les garanties suficients al treballador de tenir un procés d’intervenció just i que considerem que s’hauria de refer i actualitzar per a garantir una intervenció eficaç i justa en els casos d’assetjament moral a la Diputació. Si bé des del passat mes de desembre tenim sobre la taula, finalment, i després de molt de temps reclamant-lo, una proposta inicial per a un nou “Protocol per a la prevenció, detecció, identificació i actuació de l’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions per motius diferents del gènere a la feina”, considerem que el contingut de la mateixa palesa una escassa voluntat de protegir al personal, fet que es fa evident, per exemple, en contemplar dins la CTI (Comissió Tècnica d’Investigació) una composició que no inclouria cap representant de les treballadores. En el cas que ens ocupa, recentment la Diputació li ha proposat a la nostra companya Mar l’activació de l’esmentat “Protocol d’Intervenció en l’Àmbit dels Riscos Psicosocials”, tot reconeixent finalment per escrit que hi ha indicis que s’està donant una situació com la que denunciem. Això sí, en uns termes absolutament eufemístics i recargolats que ratllen gairebé el ridícul: “la possible existència de prou elements que permeten suposar que es produeix un comportament que pot constituir una conducta de violència a la feina a la Subdirecció de Serveis d’Edificació” (comunicació emesa per la cap d l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, amb data de sortida de registre 04/12/2018, i recepcionada aquesta setmana per la nostra companya).
Els comites de Nissan reclamen complir els compromisos industrials
ELS COMITÈS D’EMPRESA DE ZONA FRANCA I MONTCADA DE NISSAN MOTOR IBÈRICA RECLAMEN A LA MULTINACIONAL QUE COMPLEIXI LES SEVES PROMESES, I QUE ADQUIREIXI COMPROMISOS INDUSTRIALS RESPECTE A l’INCERT FUTUR DE LES NOSTRES PLANTES.
Aquesta comunicació vol posar en coneixement dels mitjans de comunicació, de les administracions i de la ciutadania en general, la preocupació que genera en els Comitès d’Empresa de Nissan Motor Ibèrica SA dels centres de Zona Franca i Montcada la situació productiva actual i la incertesa davant el futur industrial de totes dues plantes.
No ens amaguem quan afirmem que difondre i practicar la idea anarquista a les Terres de Ponent no ha tingut un recorregut senzill. Tot i així, també s’ha de posar en valor que el moviment llibertari també té, des de fa temps, vàries capes a les comarques de l’oest. Ja sigui en l’àmbit anarcosindicalista (CGT i CNT), en el divulgatiu i combatiu (Col·lectiu A Les Trinxeres), en el de treball de base i carrer (Assemblea Llibertària de Lleida o el moviment okupa amb la Xispa com estendard del mateix) o en la participació del jovent (Joventuts de Batzac – Joventuts Llibertàries).
