Pedro Arroyo, professor titular del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa i membre del Consell Científic d’Attac, reflexiona sobre els delictes econòmics i ambientals a partir de l’exemple del que passa amb l’aigua.
És un degoteig que no té aturador des de fa mesos. La sortida neta de capitals de l´Estat (sense comptar amb les operacions del Banc d’Espanya) segueix sense parar i en els cinc primers mesos de l’any va arribar als 163.185,9 milions d’euros en els cinc primers mesosde l’any.
En documents adjunts teniu el Cartell i Díptic previ de CGT per a la propera vaga general, per a difondre.
També a slideshare:
Díptic descarregle a inserir a webs i blocs sindicals,previ a la vaga general CGT Catalunya:
http://www.s
Llei 39/ 2006, de 14 de desembre, de promoció de l´autonomia personal i atenció a les persones amb dependència:
El Col·legi de Diplomats en Treball Social de Catalunya (TSCAT) ha xifrat en 100.000 els professionals del tercer sector que no cobraran la nòmina del juliol pels imapagaments anunciat per la Conselleria d’Economia de la Generalitat. En un comunicat, el TSCAT demana que es prioritzin els pagaments al sector perquè els professionals puguin ‘continuar realitzant la tasca d’atenció als més vulnerablesamb la màxima qualitat’.
Recorda que el ministre es va comprometre a retornar els documents confiscats a particulars abans del 30 de juny
La plataforma impulsa una campanya per restituir monuments mutilats durant el franquisme
Anàlisi del Gabinet d´Estudis Confederal (Pablo Meseguer).
Nacions Unides (ONU) alerta que un de cada quatre nens viuen en famílies sense recursos.
L’ONU recomana a Espanya que revisi les reformes per no soscavar drets consolidats
Davant l’anunci del ministre Gallardón de la seva intenció de reformar la Llei Orgànica 2/2010 de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, la CGT vol manifestar el següent:
Els posicionaments ultra conservadors, reaccionaris i retrògrads que preconitzen sectors del PP i de la jerarquia eclesiàstica catòlica, pretenen imposar un integrisme radical i religiós per mitjà de la normativa legal.
El control del cos de la dona sempre ha estat, al llarg de la història, una obsessió patriarcal, donant a entendre que les dones som propietat dels homes i per tant no estem capacitades per a decidir i prendre decisions.
El dret a triar és solament un aspecte més d’un tema molt més ampli que el dels drets reproductius, això és: el dret de les dones a decidir sobre el nostre cos, la nostra vida reproductiva i sobre quan volem ser mares.
A pesar que en les dècades recents la batalla s’ha centrat al voltant del dret a l’avortament, els drets reproductius inclouen molt més que posar fi a un embaràs no desitjat, ja que comprèn també la decisió de tenir fills o no, per al que és imprescindible la recuperació de les polítiques de planificació que han fet desaparèixer tant els governs del PP com els del PSOE.
La proposta del Govern del PP, a través del Ministre de Justícia, de recuperar la Llei de supòsits significa retrocedir en llibertats, posant en perill la vida i la seguretat de les dones, és a dir, volen obligar-nos a dur endavant un embaràs encara quan “el fetus tingui greus minusvalideses o malformacions”. Un despropòsit poc entenible que no es pot permetre.
L’eliminació del dret de les joves de 16 i 17 anys a decidir suposarà un augment dels avortaments clandestins, que incidirà negativament en la salut i seguretat de les dones.
Les dones considerem aquest anunci com un atac directe a la nostra autonomia, un atac de la dreta ultra conservadora, a qui solament interessa la capacitat reproductiva que posseïm.
DAVANT D’AIXÒ LA CGT EXIGEIX:
– Lliure elecció de la dona sobre el seu cos, sense sobres informatius ni períodesde reflexió.
Sadisme econòmic
per Ignacio Ramonet
¿Sadisme? Sí, sadisme. Com dir-ne d’una altra manera aquesta complaença en causar dolor i humiliació a persones? En aquests anys de crisi, hem vist com-a Grècia, a Irlanda, a Portugal, a Espanya i a altres països de la Unió Europea (UE) – la inclement aplicació del cerimonial de càstig exigit per Alemanya (congelació de les pensions; retard de l’edat de jubilació; reducció de la despesa pública, retallades en els serveis de l’Estat de benestar; minva dels fons per a la prevenció de la pobresa i de l’exclusió social; reforma laboral, etc.) ha provocat un vertiginós augment de la desocupació i dels desnonaments. La mendicitat s’ha disparat. Així com el nombre de suïcidis.
Tot i que el sofriment social assoleix nivells insuportables, Angela Merkel i els seus seguidors (entre ells Mariano Rajoy) continuen afirmant que patir és bo i que això no s’ha de veure com un moment de suplici sinó d’autèntic goig. Segons ells, cada nou dia de càstig ens purifica i regenera i ens va acostant a l’hora final del turment. Semblant filosofia del dolor no s’inspira en el Marquès de Sade sinó en les teories de Joseph Schumpeter, un dels pares del neoliberalisme, qui pensava que tot sofriment social compleix d’alguna manera un objectiu econòmic necessari i que seria una equivocació mitigar aquest sofriment encara només foslleugerament.
El cercle mostra l’externa bruta, o estrangera, el deute d’alguns dels principals actors en la zona de l’euro, així com altres economies grans del món. Les fletxes indiquen la quantitat de diners deguts per cada país als bancs en altres nacions. Les fletxes apunten que el deutor al creditor i són proporcionals als diners que es deu a partir de finals de juny de 2011. Els colors atribuïts als països que són una guia aproximada de la quantitat de problemesde cada economia .
Després de l’entrada vigor de la norma que abarateix l’acomiadament es van comunicar 11.279 expedients a l’Estat espanyol, que van afectar a 146.818 treballadors.
El nombre dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) van créixer entre febrer -quan va entrar en vigor la reforma laboral – i maig de 2012 un 72% en comparació del mateix període de 2011.
Des que està operativa la norma, els empresaris poden aplicar ERO sense necessitat d’obtenir el vistiplau de l’autoritat laboral, una cosa que fins al moment era preceptiva, segons les dades del Butlletí d’Estadístiques Laborals (BEL) del Ministeri d’Ocupació, publicades el 25 de juliol.
Aquesta circumstància fa que també s’hagin disparat els expedients no pactats, que han augmentat un 782%, passant de 606 en els mateixos mesos de 2011 a 4.744 en el mateix període d’aquest any.
Fins al passat maig i des del mes que es va aprovar el decret llei de reforma del mercat de treball que abarateix l’acomiadament i apuntala el poder dels empresaris, es van comunicar 11.279 expedients que van afectar a 146.818 treballadors, enfront dels 6.553 del mateix període d’any anterior, segons les dades del BEL.
Per tipologies, els expedients que més van créixer en els cinc primers mesos de 2012 són els de reducció (4.995, un 79% més), seguits dels de suspensió (6.370, un 70 % més) i dels d’extinció (2.153, un 36 % més).
Principalment s’han al·legat causes econòmiques (9.456), enfront de les organitzatives o de producció (3.742), les de força major (177) i les tècniques (124).
Per grandària d’empresa, la majoria dels ERO es van produir en empreses de menys de 9 treballadors (6.739), de 10 a 24 (3.159) i de 50 a 249 (1.366), mentre que les companyies amb entre 25 i 49 empleats van ser les que van sumar menys expedients (1.190).
En el que pertoca als sectors, 1.555 expedients van concernir al de serveis, 904 a indústria, 499 a construcció i 39 a l’agrari.
Contra la rebaixa salarial
Per la readmissió de tots els acomiadats
– 1, 2 i 3 d’agost, aturades de 2 hores a l’inici de la jornada
– 6 i 7 d’agost, aturades de jornada completa
– 3, 4 i 5 de setembre, aturades de 2 hores a l’inici de la jornada
– 6 i 7 de setembre, aturades de jornada completa
Vaga a l’Empresa Unipost de correu privat, d’uns 2700 treballadors/es.
Per la readmissió dels acomiadats/des, ja van 15 acomiadaments objectius.
Més enllà de l’evidència que les retallades estan afectant les tasques d’extinció i prevenció, darrera d’aquesta tragèdia trobem la desídia envers un problema que s’ha denunciat a tort i a dret per part dels GRAF, els agents forestals i la pagesia. Els boscos porten temps reconquerint el territori, generant tot de combustible en forma de sotabosc, de manera que una burilla, l’espurna d’una màquina, un llamp o qualsevol altre causa, fruit o no de la negligència o l’incivisme, pot generar un gran incendi. L’explicació la trobem en l’abandonament de les activitats primàries: perdem petita i mitjana pagesia, perdem ramats i hi ha una nul·la gestió forestal.
La UGT i la CGT convoquen 15 dies de vaga al Liceu
A TOTS I TOTES LES TREBALLADORES DEL GRAN TEATRE DEL LICEU DE BARCELONA
Davant la negativa de la directiva a lliurar la documentació econòmica per a la consecució d’acords per donar viabilitat a l’empresa.
La nostra oposició a la reducció de les plantilles mitjançant acomiadaments disciplinaris ficticis i la
contractació de nous treballadors com a substitució d’acomiadaments objectius.
De crònica negra. Tarda del diumenge 6 de maig. Luís de Guindos, exresponsable de Lemhan Brothers a l’Estat espanyol i actual ministre d’Economia de l’executiu del PP, telefona personalment Rodrigo Rato. Li demana que es reuneixi amb ell al seu despatx oficial del ministeri a les vuit del vespre. Quan hi arriba el president de Bankia –exvicepresident econòmic dels governs d’Aznar i expresident de l’FMI–, el ministre està flanquejat per Emilio Botín, president totpoderós del Santander; Francisco González, del BBVA, i Isidre Fainé, de La Caixa. La tríada bancària espanyola li demana que plegui. Ells continuen fixant la política econòmica del govern.
Abans, el 24 d’abril, l’FMI ja havia apuntat textualment cap a Bankia en el seu darrer informe sobre l’Estat espanyol. Mentrestant, l’auditora de luxe Deloitte –que cobra 5,8 milions pels seus serveis– es negava a estampar la seva signatura als comptes de 2011 de l’entitat presentats davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Comptabilitat tafurera i creativa, l’auditora adduïa un desfasament patrimonial en els balanços de 3.500 milions d’euros. El dilluns 7, Rodrigo Rato truca Mariano Rajoy i, abans de presentar la seva dimissió de forma voluntària, li demana que el rebi a La Moncloa. El rep de seguida i xerren.
Els impagaments anunciats per la Generalitat de Catalunya per a aquest mes de juliol a les empreses del denominat “tercer sector” i a altres entitats relacionades els aboquen al “col·lapse”, fins al punt que perilla el pagament de les nòmines de 100.000 treballadors d’unes 800 entitats i empreses.
Si es compara amb el mateix període de temps de l’any anterior, però, la taxa catalana creix un 18,91 % més
En el conjunt de l’Estat, la taxa de desocupació arriba al 24,63% i bat el rècord de l’any 1994
Els expedients de regulació sense pacte pugen fins a 4.990 amb 63.566 afectats entre març i maig. La xifra total de treballadors inclosos en ajustos de plantilla va créixer el 53% després del canvi normatiu
Els paradisos fiscals acumulen 21 bilions d’euros, el que equival al PIB d’EEUU i Japó junts. 30 de les 35 empreses de l’IBEX evadeixen impostos en paradisos fiscals. Fa 4 anys eren 18 de les 35 empreses de l’IBEX
Aquestes són les negres tempestes que avui sacsegen els aires. Ja no s’hi val, no hi ha ni una sola persona a qui no afecti d’una manera o una altra alguna de les decisions que ha pres i portat a terme un govern que des de l’ inici ha practicat una política que ataca d’arrel la mateixa idea de qualitat de vida.
Quan encara sentim als peus els passos recorreguts la tarda del passat dijous 19 de juliol, aquest diumenge hem rebut la notícia amb la que es desfan tots els dubtes que ens podien quedar sobre els límits del govern a l’hora d’atacar la qualitat de vida de la ciutadania. Ruiz Gallardón anuncia amb orgull que la malformació del fetus ja no serà un supòsit per a poder avortar. S’obligarà a donar a llum a una persona que des del mateix dia del seu naixement haurà de patir dolor i les conseqüències personals, socials i fins i tot polítiques d’una malaltia que l’impedirà poder gaudir d’una existència feliç, o simplement poder projectar-la.
100.000 exemplars editats per La Directa i Plataforma Aturem Eurovegas amb suport de Col.lectiu Ronda, CGT Baix Llobregat i Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya, Òmnium Cultural Baix Llobregat, Centre d´estudis Comarcals Baix Llobregat, Can Masdeu i Coop57.
PDF dels 100.000 exemplars de paper de Salvem el delta del Llobregat: aturem Eurovegas:
Salvem el delta del llobregat: aturem Eurovegas from CGT Catalunya
Les cartes marcades de Sheldon adelson:
Les cartes marcades de sheldon adelson. Aturem Eurovegas from CGT Catalunya
El portaveu, Francesc Homs, emula Rajoy i evita pronunciar aquesta paraula, assegurant que simplement es tracta d’acudir a una espècie d’”ICO 4″
La Generalitat de Catalunya serà el tercer govern autonòmic que demanarà el rescat de l’executiu estatal a través del fons de liquiditat autonòmic, seguint els passos fets pels seus homòlegs del País Valencià i Múrcia. Així ho ha reconegut aquest dimarts en roda de premsa el portaveu del Govern català, Francesc Homs, poc després que el conseller d’Economia i Finances, Andreu Mas-Colell, digués a una entrevista amb la britànica BBC que era l’única opció que tenien perquè “la situació actual és que Catalunya no té cap altre banc que no sigui el Govern espanyol”. La Generalitat acumula un deute de 42.000 milions d’euros, el més alt de tots els executius autonòmics, i afronta venciments del deute per a la segona meitat de l’any que ascendeixen a gairebé 6.000 milions.
El dret i la pràctica de l’avortament ha estat un tema present des de l’inici de la
campanya electoral del PP, tot i que no es detallava la seva proposta política. Poc a
poc, es van concretant mesures que satisfan els sectors ultracatòlics de l’Estat.
“Tot i que el moviment llibertari està
compromès amb la lluita per la igualtat
de gènere, som el producte d’una
societat patriarcal i aquests valors estan
molt interioritzats”
“A diferència de la revolució soviètica,
