Les retallades anunciades per Rajoy agreujaran la recessió fins a 2013”: així titulava El País el paquet de mesures amb el qual s’inicia el protectorat econòmic imperial de la UE i els mercats. El titular podria haver estat un altre no menys consistent i corejat: “No és una crisi! És una estafa!”. Al cap i a la fi, estem assistint a la pitjor operació d’extorsió que hàgim conegut.

Aquest article explica críticament perquè el senyor Draghi, president del Banc Central Europeu, va dir el que va dir en la seva última conferència de premsa (2012.08.02). L’article assenyala que el Banc Central Europeu no és un Banc Central sinó un lobby del Bundesbank, la qual cosa està així estructurada des del moment en què es va establir l’euro.

Una de les frases que s’han estat reproduint amb major freqüència en els mitjans de major difusió als dos costats de l’Atlàntic és que “l’euro està en perill de desaparèixer”. Una i altra vegada se subratlla que l’euro pot col·lapsar creant un enorme problema, no només als països de l’Eurozona, sinó a tota l’economia mundial, resultat de la importància que ha adquirit tal moneda a nivell internacional.

L’euro, però, no està en perill de desaparèixer. Com bé va dir el Sr. Mario Draghi, el president del Banc Central Europeu, en la seva conferència de premsa última (02/08/12), “l’euro no ha estat ni estarà en perill”. En realitat, el Sr. Draghi podria haver fet referència a que l’euro continua estant per sobre del dòlar, havent descendit alguna cosa des del seu moment d’auge, però roman encara per sobre del valor que molts sectors exportadors de l’Eurozona desitjarien. I el fet que no estigui en perill és perquè les forces dominants que van determinar el seu establiment continuen existint i beneficiant-se de la seva existència.