Mentre el govern segueix estrenyent el llaç al voltant a la despesa pública sense escoltar els economistes que consideren que és un camí equivocat per contenir la crisi, els treballadors grecs perden a poc a poc les poques proteccions que elsquedaven.
Cronologia de la tancada
Aquest matí del 24 de gener a les 10 ha començat la tancada prevista durant tot el dia fins demà a la mateixa hora a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Convoquen CGT, Co.Bas i l’Assemblea 15M de Tarragona, i tot i que s’ha convidat a la resta de sindicats no han fet acte de presència. La raó, protestar contra la supressió de tota activitat quirúrgica programada al torn de tarda que es va dur a terme aquest maig passat. Entre d’altres, això ha suposat augmentar les llistes d’espera en un 256% al centre i la reducció dels llocs de treball, fins ara d’un 10% amb 153 treballadores menys a finals d’octubre. Tot plegat ha comportat més reclamacions de les usuàries, concretament un 86% més respecte l’any anterior.
Els sous es revisaran a l’alça si els preus superen el 2%.
La revisió es farà segons la inflació, el preu del petroli i el PIB.
Més acords en flexibilitat, desvinculació i estructura de la negociació.
Després de la seva aplastant victòria en les eleccions del 20N, el PP no va voler tancar l’any del seu retorn a la Moncloa sense anunciar quines seran les seves primeres retallades encaminades a reflotar els comptes de l’Estat. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, acompanyat de la número dos del nou executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, exposava el passat 30 de desembre el primer paquet de mesures que suposaran un estalvi d’entorn de 6.000 milions d’euros, bestreta del veritable ajustament i de la reforma laboral que arribaran després de les eleccions andaluses, al març.
Aquestes reformes, que es van aprovar en el Congrés el dia 11 de gener amb el suport de CiU, s’han pres en ple procés de negociació entre patronal i sindicats de concertació, que per cert, han vist reduïdes les seves subvencions anuals en un 20% amb el nou paquet de mesures. Les negociacions van encaminades cap a una nova reforma laboral que el Govern traurà a la llum després de les eleccions a Andalusia del 25 de març.
El Govern sembla decidit a no tornar a moure fitxa fins a març. L’objectiu que s’ha marcat a partir d’aquesta data Mariano Rajoy és aconseguir acabar amb el dèficit públic (entorn del 8%), el que exigirà un ajustament d’uns 40.000 milions d’euros. Això suposa que es requeriran mesures molt més contundents que les anunciades a final d’any per Montoro. Previsiblement, el PP aprofitarà la seva majoria absoluta per a treure endavant un paquet de mesures per decret, entre les quals podrien estar una nova pujada de l’IVA i una altra baixada de sou als funcionaris, a més d’una dura reforma laboral a partir del negociat entre patronal i sindicats institucionals.
Salari mínim: una altra congelació
Una de les mesures que més polèmica ha aixecat ha estat la congelació per a 2012 del Salari Mínim Interprofessional (SMI), ja de per si mateix un dels més baixosde la zona euro. La congelació ha d’entendre’s
Document elaborat pel FAGC i L’Observatori contra l’Homofòbia on es marquen les prioritats actuals del moviment LGTB segons la consulta efectuada.
TERMÒMETRE LGTB
El FAGC i L’Observatori contra l’Homofòbia van engegar un procés participatiu per saber quines son actualment les prioritats a nivell de drets i llibertats en el sí del col·lectiu LGTB.
– DIMECRES 25 DE GENER
20.00h CONTRA-CONCENTRACIÓ davant l’Hospital de Sant Pau (al principi de l’Avinguda Gaudí)
20.30h. FEM SOROLL! Vine a boicotejar la seva marxa amb el que se t’acudeixi: cassoles, petards, etc. Des dels carrers i des dels balcons!
“A través dels parcs i jardins de Barcelona, la Ruta biòfila ens apropa al jardí Costa i Llobera, al parc del Centre del Poble Nou, als antiaeris del Parc dels Tres Turons, al jardí Eclèctic del Laberint d’Horta i a la masia de Can Soler a Collserola i més…”
La biofília, els nostres lligams innats amb tot el que es viu, i la història de la nostra ciutat fan de fil conductor de la Ruta.
Els dos propers divendres, 27 de gener i 3 de febrer, passarem els vídeos de la recopilació que va fer la comissió audiovisual de Plaça Catalunya del 15M i que va repartir amb el llibre RT#15M, i en que també van prendre part La Tele, el projecte de Okupem les ones que podeu veure al canal 37 del TDT, i latele.cat.
Als Gresols llibertaris de l’Ateneu
Serà a partir de les19h. a l’Ateneu Llibertari del Palomar, Coroleu 82,
L’energia nuclear i la salut
Les avaluacions més recents de les emissions radioactives de la catàstrofe de Fukushima indiquen que, fins al mes d’octubre, uns 36 peta becquerels (36.000.000.000.000.000) de radiació han estat abocats, la majoria al mar (aproximadament un 80%) i la resta a terra (un 20%).
La nova assemblea convocada el passat dia 19 de gener va decidir de forma unànime tirar endavant les accions de denuncia contra els responsables de l’actual situació de retallades socials i en particulars en sanitat.
Aquest és el pronunciament fonamental de les seixanta persones presents l’acte, la gran majoria en representació de diverses entitats i organitzacions d’una valuosa pluralitat.
Poc abans de Nadal, els bancs es van trobar amb “l’ara et toca a tu”. El Banc Central Europeu (BCE) ha ofert un marc creditici completament nou: la gegantesca suma de gairebé mig bilió d’euros, a tres anys i un interès tan baix –un 1%, l’actual tipus d’interès oficial del banc central–, que sembla tret d’un conte de fades. I els clients se serveixen àvids, entre altres coses perquè el BCE accepta pràcticament tots els emprèstits dels països de l’eurozona com garanties. Els negocis bancaris són fluids, però això ajuda poc. El comerç interbancari segueix estancant-se perquè els bancs no es fien els uns dels altres mentre avancen per aquest camí, així que no pot parlar-se d’un boom en els crèdits d’inversió.
On van anar els diners? Alguns bancs han comprat bons públics, Espanya i Itàlia poden col·locar amb èxit els seus títols de deute de dos a cinc anys, però la majoria de bancs volen posar els seus diners immediatament en les caixes fortes del BCE. I aquestes caixes fortes desborden: més de 450 mil milions d’euros descansen ja en elles. Els bancs neden en diners i són, com sempre, histèrics creditors de l’estat. Pot veure’s
LAIA LLAUGER / SUSANNA FULCARÀ | 21/01/2012 – Setmanari Directa
Arran la sanció de 9000 euros de multa que el Departament d’Interior ha fet arribar a dues persones, conegudes activistes dels moviments socials de Girona, la campanya Pel Dret a Manifestar-nos ha convocat una manifestació dissabte 21 a les sis de la tarda a la Plaça Catalunya de Girona. La manifestació, que ha aglutinat unes 300 persones, ha recorregut els principals carrer a Girona per tal de manifestar el rebuig contra aquesta sanció i contra la persecussió política que s’està duent a terme en vers els moviments socials.
ANABEL RALUY / XAVI MARTÍ | 21/01/2012 – Setmanari Directa
El crit ‘Qué pasa, qué pasa… sin trabajo ni casa’ és el que s’ha pogut sentir més durant el trajecte de la manifestació que ha recorregut aquest 21 de gener al matí el centre de Barcelona. Entre 600 i 800 persones –la majoria d’origen marroquí- han participat a la marxa, que ha estat convocada per la Plataforma d’Afectats per la Prestació de l’Atur i la Renda Mínima d’Inserció per denunciar que el govern exigeix la devolució dels subsidis i les prestacions que han rebut en els darrers anys. L’excusa del govern: els afectats han sortit del país, encara que sigui per períodes inferiors als 15 dies.
XEVI PLANAS | 21/01/2012 – Setmanari Directa
El divendres 20 de gener, cent cinquanta persones van tornar a mostrar el seu suport a Ana Pozo, acomiadada aquest mes de gener per l’empresa Eulen SA. La manifestació, convocada pel sindicat CGT, va sortir a les set de la tarda des de l’Estació Jove de Girona i va enfilar cap al centre de la ciutat amb les reivindicacions per la seva readmissió immediata i contra les sancions, les retallades i la repressió sindical. Amb la manifestació d’ahir ja sumen tres les mobilitzacions realitzades aquest mes per l’acomiadament d’aquesta treballadora, responsable del Sindicat de la Neteja de CGT-Girona, i per les sancions de 16 dies sense sou que han rebut 5 membres del Comitè d’Empresa. També cal sumar la protesta d’aquest dilluns passat en el ple de l’Ajuntament de Girona, amb pancartes i cartells.
“Inside Job”, de Charles Fergusson. Una pel·lícula que explica les causes i culpables de la crisi financera de 2008, interessant per conèixer millor el que està passant i reforçar les nostres argumentacions.
La cinta reflecteix el que ens ha dut, al llarg de l’última dècada, a la crisi en la qual ens veiem sumits i de la qual, quan semblava que ja hauríem d’estar fora, no hi ha besllums de començar a sortir. “Inside Job” és un documental necessari, doncs, encara que moltes de les coses que conté ja les coneixíem per altres mitjans, serveix per a explicar-les de manera més clara i afegix moltes que es desconeixien. És un documental terrorífic, tant per veure la situació en la qual estem i a la qual podem arribar, com per la constatació de les mesures absurdes que s’han pres i de les atrocitats que s’han permès.
ANY: 2010
DURACIÓ: 105 min.
PAÍS: Estados Unidos
DIRECTOR: Charles Ferguson
GUIÓ: Charles Ferguson
MÚSICA: Alex Heffes
FOTOGRAFIA: Kalyanee Mam, Svetlana Cvetko
REPARTIMENT: Documentary, Barney Frank, Charles Morris, Daniel Alpert, Dominique Strauss Kahn, Glenn Hubbard, Eliot Spitzer, George Soros, Christine LaGarde, Jeffrey Lane, Kenneth Rogoff, Lawrence McDonald, Martin Feldstein, Harvey Miller, Michael Greenberger
PRODUCTORA: Sony Pictures Classics
WEB OFICIAL: www.s
Després de l’accident ocorregut fa nou mesos (28-Abril-2011) la història es torna a repetir d’una manera similar: aquest 19 de gener un tren de Rodalies xoca amb la cua d’un Talgo a la zona corba que hi ha en el trajecte entre les estacions de Clot i Arc de Triomf a pocs metres de la sortida de l’estació del Clot a Barcelona, produint-se uns 25 ferits.
Ahir, 19 de gener de 2012, més de quaranta mestres i professors d’escoles, instituts i universitats de localitats com Tarragona, Valls, el Vendrell, Reus, Calafell… es van trobar a Tarragona, al local municipal de La Palmera, per tal de posar en comú accions per fer davant el constant desmantellament de l’educació pública a què estem assistint.
Moltes anàlisis han posat en relleu que els costos de la crisi i de les polítiques que vénen aplicant els governs al servei de la banca i de les grans empreses, com a Espanya, recauen principalment sobre les classes treballadores. No obstant això, se sol concedir molta menys importància al fet que ho fan d’una forma molt particular sobre les dones treballadores i sobre les dones en general, estiguin o no ocupades.
En el llibre “
Aquest article descriu com la població a Islàndia es va rebel·lar reeixidament enfront de les polítiques neoliberals imposades pel fons Monetari Internacional i la Unió Europea.
Islàndia és un país de poc més de 300.000 habitants. No té Exèrcit. I, no obstant això, va derrotar als centres financers més importants del món a força de la seva fermesa i voluntat popular. En les lligues de riquesa que periòdicament es publiquen, Islàndia apareixia com un dels països més rics del món, ja que el seu PIB per càpita era dels més elevats. I tot això s’atribuïa a l’enorme desregulació de la banca, permetent-li fer a aquesta el que volgués, sense cap tipus de regulacions, frens o inhibicions.
Islàndia era el paradís del neoliberalisme. Les polítiques del govern islandès estaven orientades a facilitar i donar la benvinguda al capital financer d’altres països, com Gran Bretanya i Holanda. Això va conduir a una situació que tot el món es va endeutar, incloent l’Estat. El deute públic va passar de ser 200 vegades el PIB del país en 2003 a 900 vegades el 2008. Tot semblava anar sobre rodes fins que va esclatar la crisi financera europea. Llavors, l’economia islandesa va col·lapsar. Els tres bancs més importants d’Islàndia, Landbanski, Kaupthing i Glitnir van ser nacionalitzats. I la seva moneda es va enfonsar. El seu valor va descendir un 85% respecte a l’euro.
Aquest desastre financer va ser l’origen d’una revolució popular que va canviar el rumb del país, fins a llavors governades per elits familiars que havien controlat el poder financer i polític del país. Tal revolució popular va recuperar la seva sobirania perduda. El govern, responent al col·lapse, havia negociat un préstec de 3.500 milions d’euros de diverses fonts i països. Però com condició, tant el FMI com la Unió Europea van voler imposar unes condicions draconianes a la població islandesa, tal com està ocorrent a Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia. Entre aquestes condicions estava una que exigia que cada ciutadà a Islàndia pagués l’equivalent a 100 euros al mes durant els pròxims quinze anys a fi de pagar el deute degut a tals bancs. Aquesta demanda va ser la que va treure a la població al carrer, i així es va començar la revolució islandesa.
La idea que la ciutadania havia de pagar el desastre creat com a conseqüència del comportament irresponsable de la banca, que va comptar amb la complicitat de l’Estat, va ser més del que la gent podia tolerar. La pressió del carrer –element clau en la revolució popular- va fer que el cap de l’Estat, Ólafur Ragnar Grímsson, refusés signar la llei que exigia que la ciutadania pagués els deutes privats i públics i que acceptés la petició popular que es convoqués un referèndum en el qual la població expressés la seva opinió sobre la citada llei. Els governs britànic i holandès, en nom dels seus bancs, així com el FMI i la Unió Europea, van amenaçar per tots els mitjans amb convertir a Islàndia en la Cuba del Nord d’Europa, aïllant-la completament, com havia ocorregut després de la revolució cubana. Però la població va respondre que “si acceptaven la llei proposada per les elits governants, Islàndia es convertiria en l’Haití del Nord”.
Al març de 2010 la població va votar en el referèndum i ni més ni menys que el 93% va rebutjar aquella llei. L’empipament de la població es va traduir en un moviment que va exigir responsabilitats civils i criminals als responsables de la crisi financera a Islàndia, incloent el qual havia estat el Primer Ministre d’Islàndia, així com els presidents dels tres bancs que van haver de ser nacionalitzats. Tots ells han acabat en els tribunals, i no s’exclou que acabin en la presó. Fruit de la indignació popular, també es va exigir que es fes una Nova Constitució escrita, no pel parlament, sinó per una Comissió Popular, formada per 25 ciutadans sense filiació política entre 522 adults que havien estat triats per la població. S’està elaborant l’esborrany, i la comissió està rebent comentaris per Internet. Quan el procés acabi, serà subjecte al Parlament per a la seva aprovació.
Diverses conseqüències poden deduir-se del que s’ha dit fins a ara. Una d’elles és que totes les previsions de “catàstrofe” que passaria si el referèndum fora rebutjat –com ho va ser-, provinents dels centres financers, FMI i dels governs de la UE, van ser ignorades, doncs eren motivats per a crear una cultura de la por que servia als seus interessos. L’altra conclusió és que qualsevol solució a l’enorme problema creat pels bancs estrangers i nacionals passa per recuperar la sobirania per part de la població. Islàndia demostra la necessitat de no delegar el poder popular a altres institucions que clarament han mostrat que no representen els interessos de la majoria de la població.
* Vicenç Navarro és economista
SETEM i Campanya Roba Neta han publicat un informe de 60 pàgines que analitza l’impacte del desenvolupament de la indústria tèxtil i de la confecció a la ciutat de Tànger (Marroc) sobre les condicions de vida de les treballadores i de les seves famílies. L’informe ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Attawassol.
La Campanya Roba Neta, coordinada per la ONGD SETEM, publica una investigació realitzada al Marroc: “La moda española en Tánger: trabajo y supervivencia de las obrerasde la confección”
Milers de treballadors públics –30.000, segons els sindicats, 11.000, segons la Guàrdia Urbana– han marxat aquest dimecres 18 de gener pels carrers de Barcelona en una nova jornada de protesta contra les retallades en els serveis públics que ha aplicat i planeja seguir aplicant el Govern d’Artur Mas. La manifestació a començat a tres quarts de sis de la tarda a la Via Laietana i ha acabat a les portes del Parlament, on s’ha llegit un manifest.
En el manifest, els treballadors públics acusen el Govern d’Artur Mas d’estar seguint una clara estratègia amb les seves retallades: desmantellar els serveis públics per afavorir els interessos privatitzadors de determinats grups econòmics. Acusen el Govern d’utilitzar el missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades per encobrir aquesta estratègia, i lamenten que el Govern pretén justificar les retallades fabricant un consens artificial conforme són inevitables, i instal·lant la por i la resignació entre la ciutadania utilitzant el fals argument de la manca de recursos com a excusa per retallar els drets socials i democràticsde la ciutadania de Catalunya.
Memòria gràfica d’una lluita que s’escampa.
Una mirada col·lectiva i propera.
Una veu coral de tots i totes.
Una aproximació al #15M en imatges i tweets.
– “RT#15M – connectades a la xarxa · coordinades a les places”
Després de les dos primeres sessions del 2011 (Violència de gènere i Pedagogia llibertària) l’ATENEU 19 de JULIOL, espai de formació de la F.I. de la CGT comarques de Girona, reinicia les sessions del curs 2011-12 (el 2on Curs d’aquest projecte):
Hem organitzat un minicicle de dos sessions, gener i febrer, que dedicarem a conèixer millor la nostra organització: la CGT. El gener el dedicarem a la seva història i el febrer a la seva estructura i funcionament.
Uns 300 funcionaris es concentren al Joan XXIII de Tarragona en contra de les retallades.
Han convocat una nova manifestació a Tarragona el 28 de gener i una tancada de 24 hores a l’interior de l’Hospital el dia 24.
El número 135 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
El PP segueix robant als pobres per donar-ho als rics
– Reportatge:
S’agreuja l’atac contra els serveis públics a Catalunya. Tisorades contra treballadors/es i usuàris/es
– Treball-economia:
La nova reforma laboral que es prepara
El Decret del govern del PP penalitza a la majoria social
El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos
El govern espanyol congela el salari mínim interprofessional
Una nova Europa? La CGT davant el Pacte Fiscal i el “mandat dels mercats”
Rebutgem l’augment de tarifes als bitllets del transport públic
El Banc de Sabadell apuntala CyU. Algunes preguntes impertinents
El Govern català presenta uns pressupostos per al 2012 molt restrictius, en que els funcionaris carregaran amb gran part de les retallades
Ensenyament: com ens afectaran les retalladesdel 2012?
