EL CONSELL DE MINISTRES RETALLA 8900 MILIONS D’EUROS I FIXA EL DÈFICIT PÚBLIC PER AL 2011 en el 8% DOS PUNTS MÉS del previsible.
Algunes de les mesures aprovades el 30 de desembre, pel Consell de Ministres:
– Congelació del salari mínim: 641 €
– Congelació dels salaris dels funcionaris i els empleats públicsper al 2012.
Text refós de la llei general de la Seguretat Social. Reial Decret Legislatiu 1/1994 :
FONT: BOE.ES
A continuació per tal de posar-te en contacte amb les diverses secretaries Jurídiques d´arreu de Catalunya, tens la relació de les seus locals i sectorials de CGT Catalunya:
Visita la pàgina On Trobarnos
Carta dels drets dels lingüístics dels ciutadans i Ciutadanes Davant la Justícia:
FONT: GENCAT.CAT
Llei d´estrangeria. Text refòs a 30-6-2012:
Llei d´estrangeria. gencat from CGT Catalunya
FONT: GENCAT.CAT
Carta dels drets dels ciutadans davant de la Justícia:
El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l’exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d’euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l’1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar “el crèdit a famílies i empreses”. Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se’n va alegrar:”per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans” o com a mínim “podem pagar els deutes que tenim!” Ara bé, els diners no portaven cap mena d’obligació afegida, ni tan sols de manual d’instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l’economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, nomésfaltaria…
El mateix dia que s’ha donat a conèixer que el rei Joan Carles I rep un sou de prop de 300.000 euros anuals, el nou president espanyol, Mariano Rajoy ha decidit congelar el 2012 el salari mínim interprofessional (SMI) en 641,4 euros.
El consell de ministres d’aquest divendres aprova la congelació, que suposa contradir la proposta de Valeriano Gómez, l’últim ministre de Treball del Govern socialista de Zapatero, que apostava per apujar l’SMI entre un 1,5% i un 2,5% l’any vinent, i ignorar les peticions sindicals de que el salari mínim recuperés el poder adquisitiu que havia perdut el 2010 i el 2011.
“Tant la CGT com els moviments socials hauriem de tenir ara mateix dos objectius principals: la defensa de la Sanitat i de l’Educació”.
El següent article està recollit del blog d’Àngels Castells, presidenta de Dempeus, associació en defensa de la sanitat pública. Un intent de posar-li cara i ulls a un dels principals protagonistes de la política de privatització de la sanitat a Catalunya: Josep Prat, director de l’Institut Català de la Salut.
“La CGT té una estructura que no atrau a la gent jove que viu en la precarietat i calen noves formes de funcionament que no siguin les clàssiques”.
“Tenim molts projectes al cap, però el més immediat és formar-nos”.
EFE – 27/12/2011
Catalunya tancarà el 2011 amb més Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que el 2010, encara que el volum de treballadors afectats és una mica inferior, després que l’any passat unes 61.000 persones passessin per processos
d’acomiadament o de reducció de plantilles. Tot i que encara falten les últimes dades oficials del mes de novembre i desembre, la Generalitat ha autoritzat enguany un total de 2.583 ERO, que han posat la vida més difícil a 40.450
treballadors, mentre que l’administració n’ha rebutjat 35 més, que afectaven 377 treballadors.
Solidaritat internacional amb “La Galle”, empressonada des de fa deu anys entre Brasil i l’Argentina
Joni D.
El passat 27 d’octubre els noticiaris es feren reso de la condemna a cadena perpetua del Capità Alfredo Astiz i onze dels seus companys culpables del terrorisme d’Estat que assolà l’Argentina durant la darrera dictadura. Però aquest terrorisme no s’inicià amb el cop d’Estat de 1976, si no que havia pres forma sota el nom de Triple A o Aliança Anticomunista Argentina al voltant de López Rega, l’assessor de Perón, quan aquest vivia a Madrid. Malauradament el nom d’Alfredo Astiz ha marcat la vida de Karina Germano que continua pagant per la resistència de tota la seva família a les polítiquesd’extermini de l’extrema dreta argentina.
Qui busqui feina o recursos per anar tirant, sapigueu que teniu fins a final d’any per presentar-vos a la convocatòria que proposa la “Resolución 150/38241/2011, de 7 de noviembre, de la Dirección General de Relaciones Institucionales de la Defensa, por la que se convocan subvenciones, en régimen de concurrencia competitiva, para la promoción y difusión de la cultura de defensa y de la imagen de las Fuerzas Armadas, correspondientes al año 2012.”
Per si algú es pregunta quines activitats es poden fer per difondre i promocionar aquesta “cultura” la convocatòria del BOE dóna idees com cursos, seminaris, foros, projectes d’investigació, estudis sociològics, jornades, exposicions i, el més preocupant, “Actividades para impulsar y promover acciones en el ámbito escolar, no universitario (educación primaria y secundaria), en materia de educación y promoción, de los temas relacionados con la educación para la paz, la seguridad y la defensa, el patrimonio histórico y la historia militar”.
Si no teniu clar els temes i voleu anar a “tiro fijo” la mateixa convocatòria dona idees que estaran de moda l’any vinent dins del món militar. Temes tant “interessants” com el VIII centenari de la batalla de les Navas de Tolosa al 1612, la commemoració del naixement de Tinent General Manuel Gutiérrez Mellado, el centenari del establiment del Protectorat espanyol al Marroc o l’estratègia espanyola de seguretat.
A la caiguda del mur de Berlín el pensament lliberal va aprofitar per manifestar que les ideologies s’havien acabat, naturalment totes menys la dominant que es va convertir en el pensament únic. El capitalisme, sense cap oposició, va fomentar el pensament conservador per desenvolupar la seva política neoliberal i per donar poder il·limitat als anomenats mercats. Polítics, banquers i financers van agafar el timó del món per construir la seva aldea global revestida amb el seu pensament únic.
El resultat immediat d’aquest sistema fou l’auge del lliure mercat que havia d’estendre arreu del món la societat del benestar. Els filòsofs del pensament únic, a sou del capitalisme, van declarar que la història s’havia acabat i que la utopia havia deixat d’existir. A partir d’aquests moments manifestaven que l’única realitat era la que assenyalava el sistema capitalista: mercat lliure, oferta i comanda, així com els seus mals colaterals: deslocalització, acomiadament, atur, precarietat, etc.
El foment capitalista del desig va crear la necessitat del consum pel consum, però l’espiral del fals boom econòmic va esclatar la tardor de 2008 amb una crisi de grans conseqüències globals provocada pels sectors financers que va fer trontollar la societat de benestar. Aquesta crisi provocada per banquers, financers i polítics corruptes ha recaigut molt durament sobre els ciutadans més febles. Vázquez Montalbán ja havia manifestat, poc abans de morir, que la globalització: “…és com Robin Hood al revés. Ha aprés a robar els més pobres per donar-ho als més rics”.
El sector financer obre una via directa amb el Gabinet del PP.
L’autor examina qui ha guanyat en les setmanes posteriors a la cimera de la UE. La banca ha mogut fitxa per a fer-se amb títols de deute públic.
Es salva als mercats i no al clima. Així podríem resumir el que constata la 17ª Conferència de les Parts (COP 17) de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de Durban, Sud-àfrica, celebrada del 28 de novembre al 10 de desembre.
La ràpida resposta que governs i institucions internacionals van donar a l’esclat de la crisi econòmica en 2008 rescatant bancs privats amb diners públics contrasta amb l’immobilisme enfront del canvi climàtic. Encara que això no ens hauria de sorprendre.
Segons la Teoria dels Sistemes una societat funciona com un organisme, responent a un seguit de lleis que, bàsicament, responen al principi de que el Tot és més que la suma de les Parts.
Un individuu, d’altra banda, també és un sistema, composat per infinitat de cèl·lules diverses, cadascuna amb la seva funció, contribuint entre totes a la supervivència de l’organisme però sense saber-ho, òbviament, perquè no poden veure més enllà de la funció concreta que realitzen, no poden abastar la complexitat del sistema que conformen. No obstant, tampoc ho necessiten. Només que cadascuna aporti el seu granet de sorra, el conjunt funciona.
“La Peli del Raval, històries de convivència intercultural” és un projecte innovador, col·lectiu i solidari en el qual els veïns/es del Raval de Barcelona han escrit i rodat dues pel·lícules. L’argument ha sortit dels rumors i estereotips sobre la diversitat cultural i de la rica i complexa convivència entre cultures del barri.
És un projecte del Col·lectiu Pasoapaso i es tracta de la primera pel·lícula col·lectiva, intergeneracional i intercultural del Raval.
A “La Peli del Raval” els integrants del Casal Jove Atlas, Casal dels Infants del Raval i veïns del barri del Raval s’atreveixen a explicar la seva història amb un to irònic, basant-se en diferents rumors que existeixen en la societat sobre la immigració, intentant transmetre un missatge clar: si bé tots els éssers humans som diferents, tenim necessitats i inquietuds que ens uneixen i, per a poder conviure, és indispensable el respecte i coneixement de l’altre. L’adaptació ha de ser recíproca.
