Els concentrats han intentat entrar a la força al Palau Firal on s’esperava l’assistència de Boi Ruiz que, finalment, no ha aparegut.
Aquí us passem l’enllaç d’un documental que TVE2 va emetre fa uns dies sobre la casa okupada de Can Masdeu a Barcelona, i la veritat és que sorprenentment està prou bé. Es tracta d’una de les experiències d’okupació més interessants de Catalunya.
El programa és una mirada a com viuen a la casa, com funciona, com s’organitzen i quin tipus d’economia posen en pràctica. Potser és la primera vegada que un mitjà com TVE presenta als okupes tal com realment són, i no es dediquen a vomitar els típics missatges ‘d’antisistema’, ‘violents’, ‘dropos’ i tota la tonteria a que ens tenen acostumatsquan parlen de l’okupació.
Intervenció d’Arcadi Oliveres, activista social i professor d’economia, el 20 maig de 2011 a l’acampada de Plaça Catalunya de Barcelona:
Entrevista a Arcadi Oliveres al canal 3/24 sobre les acampades dels indignats:
L’assemblea de treballadors i treballadores de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona ha acordat realitzar una tancada setmanal al ‘hall’ del centre, que començarà cada dimarts a les deu del matí i finalitzarà el dimecres al migdia, amb la concentració que venen realitzant des de fa dos mesos. La Junta de Personal ha informat, a més, que els ciutadans indignats que des del passat dimecres acampen a la plaça de la Font donen suport a les protestes que es realitzen a l’Hospital.
En un país amb uns índexs de lectura derisoris, que una editorial sobrevisqui vint anys és pràcticament una gesta. Si aquesta editorial, a més, funciona amb un sistema cooperatiu i està especialitzada en llibres de contingut polític compromès, ja espot parlar directament d’heroïcitat.
Contra les retallades
Mobilitzacions del 25 Maig:
Hospital Clínic: Sentada des de les 8 fins les 20 h., a les 12 h. assemblea.
Hospital de Bellvitge: Manifestació i tall del trànsit de l’Autovia. A les 13 h. a la porta principal
Hospital de Viladecans: Concentració a les 11h. a la porta principal i Manifestació a les 18h. Punt de trobada: porta principal de l’Hospital de Viladecans.
Fatima Lamah és una activista marroquina. Porta catorze anys treballant i deu a l’associació Attawassoul, que ella mateixa va cofundar. Setem, amb la Campanya Roba Neta, la va portar a Catalunya el març de 2011 per explicar la seva lluita per unes condicions laborals dignes. Entrevista de Vet Robirosa, Fundació Autònoma Solidària (publicada a Canal Solidari i al Setmanari La Directa)
– Abans d’entrar a treballar en una fàbrica, vas estar a la universitat. Com recordes aquesta experiència?
El personal de l’Hospital Joan XXIII es tanca a l’interior del centre contra les retallades. La tancada durarà fins a la concentració d’aquest dimecres, tot i que no es descarta continuar-la.
Després de manifestar-se cada dimecres des de fa vuit setmanes, aquest dimarts una trentena de treballadors dels torns de tarda i nit han iniciat una tancada al ‘hall’ del centre sanitari que s’allargarà fins dimecres al migdia quan es produeixi una nova concentració al carrer, tot i que no es descarta continuar-la.
Presentació del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució: L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”.
Com a fil conductor de la conferència sobre la relació dels anarquistes amb el poder.
Amb Ferran Aisa (historiador) i Antonio Estradé (sociòleg).
Dijous26 de maig, 19 h. al local de la CGT de Barcelona (Via Laietana 18, 9a).
Blood in the Mobile (sang en el mòbil) és un documental de Frank Poulsen que mostra la connexió entre els telèfons mòbils i la guerra en el Congo (RDC), denuncia la indústria minera il·legal en el país i l’activitat en la seva major mina de coltan, controlada per diversos grups armats.
En aquesta mina hi treballen nens durant dies ficats en estrets túnels per a extreure els minerals que acaben en el procés de fabricació de telèfons mòbils.
El cicle econòmic ha tret a la palestra un discurs subjectiu en el camp de la intervenció social que omet les causes de la crisi social. La crisi ha construït un nou subjecte social que s’autoinculpa de la seva situació personal i social. Avui la vulnerabilitat i la pobresa es viuen i conceben com aspectes particulars, fruit de la negligència personal.
L’acampada de Barcelona ha aprovat en assemblea convocar una manifestació per al diumenge 19 de juny contra les retallades i el sistema polític i financer, que acabarà davant del Parlament. Els manifestants tenen intenció de mantenir les protestes, com a mínim fins a mitjan de juny. La plaça de Catalunya segueix plena de manifestants. Més de 30.000 persones van participar en l’assemblea del dissabte a la nit. També hi ha centenars de manifestants a altres ciutats on s’hi fan acampades, com Girona, Lleida, Mataró, Olot, Reus, Tarragona, Granollers, Tortosa, Manresa, Igualada, Sabadell, Lloret, Rubí, Gavà, Cardedeu, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Torredembarra, Vic
A banda de la manifestació del dia 19 de juny, l’acampada de Barcelona té previst de concentrar-se contra les retallades en el sector públic divendres vinent dia 27 de maig. L’assemblea també ha aprovat de convertir la plaça de Catalunya en un espai de debat cada dia a partir de les sis de la tarda.
La prohibició de la Junta Electoral Central de fer concentracions i reunions, ratificada pel Tribunal Constitucional i el Suprem, no ha impedit pas que les acampades, concentracions i cassolades que hi ha per tot el territori continuïn fent sentir el seu clam.
Més informació a http://acampadabcn.wordpress.com/
I també en els diferents webs, bloc, twitters, facebooks,… de les diferents acampades…
A l’Estat espanyol el poder sempre ha estat en mans d’incapaços. No vull dir que els capaços siguin millors –de fet, són molt pitjors perquè són més difícils de combatre- però en aquests andurrials ha estat la incapacitat personal, organitzativa i humana s’ha traduït, massa sovint, en més i més poder. I aquest poder, és clar, s’ha exercit despòticament, per i amb incapacitat manifesta. Alguns s’han posat un vernís democràtic, altres de color de rosa però en tocar poder els qui el tocaven estaven ja predisposats a manar “por pelotas”, i amb pilotes… de goma, des del PP finsa ICV.
La manifestació del passat diumenge 15 de maig, convocada sota el lema “Democràcia real, ja!” va donar peu a algunes ciutats arreu de l’Estat a convocar acampades a les seves places. La primera ciutat en fer-ho fou Madrid, amb la Plaça del Sol com escenari. El dia següent s’hi van sumar Barcelona, Granada i altres ciutats, i la “marea” de concentracions i acampades s’ha anat estenent arreu del territori, fins i tot fora d’Espanya.
Les mobilitzacions ciutadanes convocades a través de les xarxes socials sota el lema ‘Democràcia real, ja!’ i que s’estan duent a terme a una seixantena de ciutats d’arreu de l’Estat i d’Europa han arribat aquest dimecres a Tarragona. Unes dues centes persones es van concentrar el dimecres 18 de maig a la plaça de la Font per mostrar el seu rebuig al sistema polític actual. “Volem un canvi”, ha manifestat Ferran Reyes, un dels joves concentrats, que considera que els polítics “no compten amb l’opinió ciutadana” i reclama “més transparència, més participació ciutadana i que es respectin els Drets Humans”. La intenció dels manifestants és convocar més actes en els pròxims dies. A Tarragona, els ciutadans ja es van anar acostant a la plaça de la Font, davant el consistori, a partir del dimarts, arrel de les càrregues i detencions del diumenge a Madrid, on han convocat diverses assembles. A Reus també es van començar ha organitzar actes de protesta, i encara que només van aconseguir mobilitzar una vintena de persones dimecres a la plaça del Mercadal.
Dijous al vespre, a Tarragona es van tornar a trobar unes 250 persones, i unes 50 persones van passar la nit a la plaça de la Font i divendres, segons ha explicat l’organització, s’hi sumaran més persones. La nit ha sigut tranquil·la a Tarragona. A Reus un centenar de persones es van concentrar a la plaça Mercadal i es va fer una assemblea per donar continuïtat a la mobilització.
Al voltant d’un miler de persones van ocupar ahir dijous 19 de maig la Plaça del Vi de Girona on hi ha l’ajuntament d’aquesta ciutat, des de les 19h fins passada la mitjanit. “No hi ha pa per tant de xoriço” i moltes altres frases van ser corejades i es van poder veure nombroses pancartes contra la casta política, empresarial i financera i el seu sistema que ens ha dut fins aquest carreró sense sortida. Ahir a Girona van sonar les cassolesde la ira.
L’activista social i periodista aporta la seva visió sobre el fenomen de les acampades de Democràcia real ara.
Entre les millors notícies d’aquesta crisi sistèmica que els amos branden com si fos la fi del món i aferrar-nos a les seves propostes de merda l’única salvació, hi ha aquesta reacció que estem veient en directe i en viu en aquests mateixos moments des dels Països Catalans i des de la resta de pobles de l’Estat espanyol. Fer vessar la ràbia ha estat el nostre objectiu i finalment la ràbia ha vessat i, tal com al nord d’Àfrica, ho ha fet per l’esquerra, per la demanda de més drets socials i més llibertats col·lectives. La xenofòbia que els protofeixistes utilitzen per conduir la ràbia dels més afectats per la crisi no ha guiat la gent, i ho hem de celebrar. Avui, a les places de les ciutats del nostre voltant, la lluita és pels principis republicans i de ciutadania. No, no és una revolució llibertària, però sí una revolta per la llibertat, per la igualtat i per la solidaritat. I això, davant del panorama que tenim massa sovint és una bona notícia sense cap mena de dubte.
Barcelona, 18 maig (EFE) .- La cassolada organitzat pels acampats a Barcelona ha reunit avui milers de persones “indignades” a la plaça Catalunya per protestar per la crisi econòmica i la manera com els polítics i la banca estan fent front als problemes econòmics que afecten a Espanya. La participació ha estat molt més elevada que les 2000 personesd’ahir dia 17.
Amb la crisi alguns partits fan servir el racisme de manera descarada.
Hem d’aprendre a articular lluites i moviments unitaris sempre que sigui possible.
Si preguntes: “vols que un partit liderat per un franquista entri al consistori?”, la resposta ésque no.
Desprès de 24 anys de presó, l’activista francès Jean Marc Rouillan, ex-membre d’Action Directe, surt en llibertat condicional el dijous 19 de maig. Rouillan està bé de salut, tan físicament com psicològicament, i no ha renunciat mai als seus ideals. L’activista ha sofert més de 10 anys de reclusió en aïllament, 7 anys en un sol període, entre d’altres vexacions que ha estat denunciades al llarg dels anys pels seus familiar, amics i pels grups de suport que ara celebren veure’l en llibertat. La justícia francesa i els mitjans oficials li han demanat durant anys el penediment i la renúncia a parlar del seu passat, però no ho han aconseguit.
Jean Marc Rouillan no haurà de tornar a la presó per dormir, però portarà el braçalet de control i té l’obligació de treballar i d’indemnitzar a les vídues del general René Audran i del president de la Renault, Georges Besse, amb una part del seu salari. Tampoc gaudirà plenament del dret a la llibertat d’expressió, no podrà parlar del que va fer, fa més de dos dècades, ni perquè ho va fer. Amb aquesta ridícula amputació del dret d’expressió, un del mes elementals dels humans, , el govern francès només mostra que té por, una por atàvica d’una insurrecció armada,o que ressorgeixin grups armats i facin de justiciers contra banquers, empresaris, polítics, generals, i corruptes de tota mena. La justícia francesa li ho impedeix expressament sota l’amenaça de tornar-lo a empresonar, com ja va fer l’any 2007 després que ell contestés a un periodista de L’Express: “No puc parlar sobre el passat, però el sol fet de no poder-ne parlar ja és una resposta. Si m’hagués penedit o hagués escopit sobre el nostre passat, de segur em deixarien parlar”. El van condemnar per aquestes paraules a dos anys més de presó. Així les gasten a França!
Unes 500 persones segons la Guàrdia Urbana i 1.500 segons els organitzadors s’han manifestat aquest vespre pels carrers de Lleida contra les retallades socials i sanitàries que està duent a terme el Govern i la gestió que s’està fent de la crisi econòmica.
La protesta, convocada per la Federació d’associacions de veïns de Lleida (FAVLL), s’ha iniciat a les set del vespre a la plaça Ricard Viñes i ha finalitzat davant de la delegació del Govern a Lleida, a Lluís Companys. L’acte també ha rebut el suport de més d’una vuitantena d’entitats socials, sindicats, partits polítics i personal docent i sanitari, sota el lema ‘Prou retallades! Els nostres drets no es toquen!’.
Font: ACN Lleida
Com cada any us convidem a tots al nostre “cinema a la fresca”, amb sopar a la terrassa a càrrec de la FL de Barcelona de la CGT.
Aquest proper divendres, dia 20 de Maig es projectarà la pel·lícula … REQUIEM POR UN CAMPESINO ESPAÑOL de Francesc Betriu, amb Antonio Banderas i Fernando Fernán Gomez (http://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9quiem_por_un_campesino_espa%C3%B1ol|http://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9quiem_por_un_campesino_espa%C3%B1ol).
La projecció de la pel·lícula s’iniciarà a les 21 hores.
Aquest Manual té l’objectiu de demostrar la ineficàcia radical de la Llei Sinde des d’un punt de vista pràctic. Els usuaris i administradors web hi trobaran els mètodes més útils per a sortejar les barreres de la censura governamental.
Davant l’agreujament accelerat de la crisi multidimensional que estem vivint, és del tot comprensible i desitjable que hi hagi un creixent nombre de persones que vulguin expressar pública i col·lectivament la seva disconformitat amb el rumb destructiu que està prenent la societat, així com el seu rebuig a la farsa política, la depauperació econòmica i la injustícia social. Pensem, doncs, que la participació en manifestacions com les de “Democràcia Real Ja” és millor que no pas romandre en l’apatia política i la passivitat davant la situació actual. Tanmateix, també pensem que destinar energies a impulsar aquest tipus de mobilitzacions és pitjor que destinar-les a construir un nou tipus de moviment, reflexionat històricament, articulat estratègicament i radicalment transformador, que permeti deixar enrere el sistema oligàrquic i eco-destructiu establert actualment i la mentalitat heterònoma i individualista prevalent avui en dia, tot creant una nova forma d’organització social genuïnament democràtica i realment ecològica i una mentalitat autònoma i cooperativa. Com argumentarem a continuació, la manifestació del 15-M no pot donar lloc a un moviment d’aquest tipus, ni tan sols pot constituir una part integral del mateix, ja que ni els seus objectius ni la seva estratègia apunten a tal fi.
