
Set dies d’acampada-protesta a l’Hospital de Viladecans
Tota la informació al Blog de la secció sindical de CGT a l´hospital de Viladecans.

Tota la informació al Blog de la secció sindical de CGT a l´hospital de Viladecans.

– Indigneu-vos
Stéphane Hessel crida a la insurgència pacífica al seu llibre “Indigneu-vos!” i s’ha convertit en tot un fenomen literari a França i a tot el món gràcies a “Indigneu-vos!”. Es tracta d’un petit escrit, d’unes 30 pàgines, on Hessel fa una crida a la insurrecció pacífica. Es dirigeix sobretot als joves. Els demana que s’indignin davant les desigualtats que imperen en la societat actual i que lluitin per trobar solucions.

Fa ja més de tres anys que els anomenats mercats diuen que patim una crisi i asseguren que la solució passa per la retallada dels nostres drets socials i laborals. I els governs, amb el suport de tots els mitjans de comunicació de masses al seu abast, ens repeteixen contínuament que ens hem de resignar a viure…pitjor i amb menys drets, especialment la gent jove.
Però sabem prou que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb la complicitat dels poders públics i els organismes internacionals neoliberals, i que totes les mesures impulsades per la Unió Europea van exclusivament adreçades
a garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris i a desballestar el model social europeu.

L’assemblea “d’indignats” de tot Catalunya que s’ha celebrat aquest dissabte dia 4 de juny al migdia al centre de Barcelona ha acordat acampar al parc de la Ciutadella, davant del Parlament, la nit del dia 14 de juny amb l’objectiu de mostrar la seva disconformitat amb els pressupostos de la Generalitat, que els diputats hauran de debatre l’endemà.
Paral·lelament, una altra de les accions programades pels “indignats” és una protesta prèvia davant els ajuntaments el proper dissabte 11 de juny, coincidint amb la seva constitució, per demostrar als alcaldes i regidors “que no tenen el poder real”. Finalment, el 19 de juny s’ha convocat una manifestació internacional “d’indignats” a les placesde tot el món.

Al carrer pel tancament de les nuclears
Una vuitantena d’entitats es manifesten avui a Barcelona contra les centrals i per un nou sistema energètic
Una manifestació convocada per una vuitantena d’entitats ha recorregut aquest migdia del diumenge 5 de juny el centre de Barcelona per reclamar que es tanquin les centrals nuclears. ‘Fukushima ha tornat a mostrar l’energia nuclear com allò que és: bruta, perillosa, cara en vides i en costos econòmics’, diu el manifest signat per aquestes entitats, que s’apleguen en la coordinadora Tanquem les nuclears.

Des de l’Estat espanyol salparà un vaixell de passatgers amb 200 persones que s’unirà a altres 12 vaixells de la coalició internacional d’organitzacions de drets humans per a trencar el bloqueig imposat per Israel a Gaza.

Joan Roura Expósito, de 24 anys d’edat, ha iniciat una denúncia pública contra el conseller de l’Interior Felip Puig i contra els Mossos que li varen disparar irresponsablement, criminalment, una bala al cap, que el podia haver matat. Aquesta denuncia, en forma de carta al conseller Puig, la presentem desprès de l’entrevista, que li hem demanat per la revista Catalunya.
I sobretot no us perdeu “La bala perduda”, la crònica dels fets feta per ell mateix. És un testimoni talentós i i implicat a molts nivells: personal, emocional, sentimental, militància, amics, contestació, investigació, família, el moviment d’indignats i reflexions agudes sobre les institucions mèdiques, policials, farmacèutiques, etc. i el dia dia d’un indignat que expressa el que sent i reprodueix les converses i el que escolta. Una petita obra mestre del anàlisi de les terroristes càrregues com a víctima. Antropòleg d’ell mateix i dels indignats. Un atreviment metodològic.
Gràcies Joan.

L’Enric Cassases, gran poeta i visionari, ha proclamat un oracle contundent, esfereïdor per alguns, entusiasta i emotiu per els altres, de fàcil interpretació: la revolució ja és aquí, ja està en marxa, no la pararan.

Què han suposat les acampades d’aquests últims quinze dies i com s’ha d’articular el moviment a partir d’ara? Són algunes de les qüestions que es tracten en aquest debat de VilaWeb TV, en què hi han participat David Fernàndez, periodista de la Directa i activista; Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau; i Esther Vivas, activista i membre del centre d’estudis sobre els moviments socials de la Universitat Pompeu Fabra.

Les víctimes del feixisme
Des de l’inici de la transició fins als nostres dies
Més de 100 assassinats … Unes 4000 agressions anuals …
El fil conductor del documental està format per les entrevistes a víctimes de la ultradreta espanyola des de novembre de 1975 fins a avui. En els casos d’assassinats s’han recollit els testimoniatges de familiars i amics. Les agressions feixistes (que inclouen prop d’un centenar d’assassinats) estan dirigides contra gent d’esquerres, immigrants, indigents, homosexuals, transexuals, independentistes, joves…
Les víctimes són les protagonistes i els seus discursos són la tesi del documental. Les entrevistes als especialistes i professionals (periodistes, historiadors, membres d’organitzacions populars i ONGs) aporten reflexions i dades per a contextualitzar i situar en el temps i en l’espai les històries relatades en primera persona.
Es parteix d’un drama personal, fins i tot íntim, per a connectar amb una realitat social que no és producte de la casualitat o de la mala sort, com una malaltia o un accident d’automòbil, sinó que està directament relacionat amb el model social i econòmic en el qual vivim i amb la pervivència de grups racistes i feixistes que tenen el seu origen en la dictadura franquista.
No es tracta d’un documental que pretengui aprofundir en el drama o el dolor, perquè arran d’aquestes tragèdies s’han produït una sèrie de reflexions entre els familiars i amics summament interessants per a entendre la societat en la qual vivim. Tenen molt a dir i aportar, ja que si no ho eren ja abans de la seva desgràcia, avui s’han convertit en lluitadors per la llibertat. I són molt poques ocasions en les quals aquestes persones són escoltades….
Els assassinats i les agressions feixistes, presents durant tot el franquisme, no van acabar amb la mort del dictador sinó que s’han mantingut constants fins avui.
Durant la transició, la ultradreta va tractar de terroritzar la part més activa de la societat que es mobilitzava per la llibertat, la democràcia i la justícia social.
En aquest període els atemptats de grups feixistes es van fer amb la col.laboració de la policia, l’exèrcit i els jutges de la dictadura. La gent d’esquerres, a més, van patir el terrorisme d’Estat (disfressat sota diferents sigles com Triple A, Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco Español …) i les actuacions d’unes forces repressives concebudes no per garantir la seguretat ciutadana sinó per eradicar tota manifestació d’oposició al règim franquista.

La FAVB presenta el manifest, que demana el cessament del conseller i la retirada dels subfusells de pilotes de goma.

La conselleria sosté que la rebaixa del pressupost del Catsalut és només del 6,46%.
La diferència augmenta si es té en compte que l’any passat l’anterior govern va gastar 850 milions addicionals.

Fruit de la indignació davant d’un sistema capitalista que està esgotat, corrupte, trencat
Un poder executiu que està controlat per la banca i els grans poders econòmics
Un poder legislatiu, format per elits polítiques que no ens representen.

– “És hora que es vagin”, diu un cartell en castellà, emulant les protestes del moviment 15-M a Espanya.
– És la primera vegada que una iniciativa apartidista convocada per internet reuneix tantes persones, després que la crisi econòmica hagi portat el paísa la vora de la fallida.

“He estat en l’Acampada de la Porta del Sol i ara a la de Barcelona i hi retrobo la mateixa energia de dignitat i el mateix entusiasme. Entusiasme és una vitamina E, “e” d’entusiasme que ve d’una parauleta grega que se les porta, que significa “tenir els déus endins”. I cada vegada que em trobo que els déus estan dins d’una persona o de moltes, de les muntanyes, dels rius … Doncs això és el que m’espera per convèncer-me que viure val la pena.

Unes 300 persones convocades per la junta de personal del centre han participat en la concentració que ha tingut lloc aquest migdia a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona per reclamar l’aturada i la retirada de les retallades en la despesa sanitària posades en marxa pel Govern. Precisament, els sindicats han recordat que aquest dimecres, quatre llits de la unitat d’intermitjos han quedat fora de servei. La protesta, en la qual han participat els sis sindicats representats a la junta (CCOO, UGT, CGT, CATAC, Metges de Catalunya i Sindicat d’Infermeria), ha tingut lloc després que finalitzés una nova tancada de més de 24 hores al centre hospitalari que només ha secundat la CGT.

El tancament de quatre llits de la Unitat d’Intermitjos és una de les noves mesures d’estalvi que es farà efectiva aquest dimecres.

Sabanza diu que és una mesura “incomprensible” i que encara s’entén menys si és té en compte que es troba dins d’una zona nuclear on és més necessari controlar la circulació dels trens.

Homenatge popular al grup de maquis llibertaris que van actuar a Cerdanyola del Vallès.
Marxa per Collserola amb parades per conèixer l’existència dels grups resistents al feixisme a la ciutat.
Diumenge 5 de juny de 2011, amb sortida a l’ajuntament de Cerdanyola a les9 del matí.

No és tasca senzilla la de pronunciar-se sobre el futur del moviment 15-M. El més probable és que, d’acord amb la voluntat majoritària, es dissolguin abans o després les acampades – és preferible tancar racional i jocosament aquesta etapa – i es procedeixi a traslladar l’activitat a barris i pobles. Tot això en el bon entès que la possibilitat de restaurar l’esquema inicial de concentracions amb poderós ressò mediàtic no quedarà cap manera cancel i que, és clar, el ritme dels fets pot ser diferent en els diferents llocs.

L’estratègia lepenista de la Plataforma per Catalunya aconsegueix 67 regidors a Catalunya en 41 municipis, el major èxit municipal de l’extrema dreta en dècades.

Quarta jornada de manifestacions des que va començar el Moviment 20 de febrer. De les prop de 50 ciutats que es van manifestar el 20 de febrer, el passat diumenge dia 22 de maig, quarta jornada de manifestacions, han estat 112 ciutats i pobles (1) que han sortit al carrer exigint democràcia, justícia i dignitat.
La repressió de la dictadura continua. No hi ha canvis reals
Després de la inicial repressió de les manifestacions del 20 de febrer, que van causar 5 morts a Alhucemas i 1 a Sefrou, el discurs del rei el 9 de març, va pretendre canalitzar i controlar les reivindicacions populars i frenar el moviment. Les manifestacions de març i abril van ser, en general, tolerades. Es pretenia donar la imatge que les manifestacions anaven en la línia del discurs real o que pretenien una monarquia constitucional.

A 9 Barris, Barcelona, va tenir lloc el dia 25 de maig la primera assemblea-INDIGNAD@S9BARRIS en la qual es va decidir realitzar una acció de suport a la lluita per a mantenir el nivell assistencial de l’Hospital de la Vall D’Hebron, per la qual cosa es convoca a tots els veïns/es i usuàries a concentrar-se en l’hospital i donar suport les assemblees permanents dels treballadors/es del centre.
Aquesta acció serà: DIMARTS 31 DE MAIG, A LES 19 H. A L’HOSPITAL DE VALL D’HEBRON (els veïns/es de 9 Barris tenen cita prèvia en el metro Via Julia a les 18 h.)

Entitats culturals, col·lectius d’immigrants, sindicats i partits polítics es van manifestar a Vilanova i la Geltrú el divendres 27 de maig al vespre amb el lema “Aturem el feixisme i el racisme”.
La plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme del Garraf va mobilitzar més de 1.500 persones en una manifestació en què es va clamar contra la xenofòbia i l’aparició de partits polítics que criminalitzen la presència d’immigrants a la societat catalana. La manifestació la va motivar, entre altres coses, l’agressió que va protagonitzar fa una setmana l’alcaldable de Plataforma per Catalunya a Vilanova i la Geltrú, Gerard Bellalta, i que va tenir com a víctima el portaveu d’aquesta plataforma antifeixista, César Aragón.

El poble reocupa massivament la plaça Catalunya de Barcelona el divendres 27 de maig per la tarda per protestar pel violent desallotjament policial i reconstruir l’acampada de les indignades.
L’operació policíaca va començar ahir a primera hora del matí, quan els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana es van presentar a la plaça de Catalunya amb l’objectiu, deien, de desallotjar “temporalment” els acampats per netejar-la d’objectes potencialment perillosos de cara a la possible nit de celebració blau-grana i per qüestions d’higiene i sanitàries. Els acampats no van acceptar la proposta de retirada voluntària feta pels mossos i van resistir pacíficament l’operació policíaca a l’interior de la plaça, una operació que es va convertir en una autèntica demostració de brutalitat policial pura i dura, amb tints i actituds marcadament feixistoides.