CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

def159
Memòria històrica

El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga. Un espai per la creació, la vida, la formació i la lluita llibertàries

El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs és un centre de recerca, documentació i difusió historicosocial de Berga. Des del centre es duu a terme una tasca de recopilació de tot tipus de documentació i materials referents a la història social i sobretot al moviment obrer i al món llibertari d’arreu i en especial de l’Alt Llobregat (Berguedà i nord del Bages). Igualment, afavorim diverses iniciatives locals antiautoritàries per a la transformació social.

Llegir més »
2472
Acció Sindical

Un miler de treballadors del sector sanitari es manifesten a Barcelona contra les retallades a la sanitat

El sector sanitari surt al carrer contra les retallades

Una manifestació convocada per Facebook per la plataforma “Indignats. No a les retallades a la sanitat” ha aplegat aquest dimecres dia 13 a la tarda uns mil treballadors de la sanitat a Barcelona. Es tractava d’una protesta al marge de sigles però que ha comptat amb el suport de la CGT.

Llegir més »
Acció Sindical

Mig miler de persones es manifesta contra les retallades a l’hospital de Viladecans

13/04/11 – Viladecans – ACN

Al voltant de mig miler de persones, entre treballadors i usuaris de l’hospital de Viladecans (Baix Llobregat), s’han manifestat aquest dimecres per denunciar les retallades a la sanitat pública impulsades pel Govern. Els treballadors temen pel futur de l’hospital -el més petit de l’Institut Català de la Salut (ICS) – després que s’hagi suprimit l’equip directiu, s’hagin acomiadat una desena de treballadors i no s’hagin reobert dos quiròfans que estaven tancats per reformes, un cop acabades les obres. Aquests són els únics indicis de la retallada que tenen els treballadors del centre, que asseguren que no se’ls ha informat sobre com es concreta la retallada a Viladecans.

Llegir més »
Premsa

Quatre notes d’humor sobre la crisi… o no

El Govern dels millors (lladres del món) ha començat i incrementat l’espoliació que ja anunciaven quan encara no manaven. La banda executa el seu guió amb timó, currículums inventats per semblar més del que són i presidents d’associacions empresarials que fan la feina bruta de vendre-s’ho tot a ells mateixos a preu de saldo mentre ostenten excel·lentíssims càrrecs de consellers. En tenien ganes, tan acostumats com estaven quan manava el pare de l’Oriol a fer transvasaments de diners d’una butxaca a l’altra. Els del PSC-ERC amb alguns desacords d’ICV convenientment propaganditzats per la premsa del règim que ara també podrem llegir en català, ja els havien aplanat el camí. I tan pla estava que no els ha calgut fer cap esforç per trobar la drecera de la cova d’Alí-Babà. Ara, a més, tenen la gran excusa per fer el que vulguin mentre nosaltres els deixem: la crisi.

Llegir més »
Premsa

Dades de l’Atur registrat el març de 2011

Resum de les dades de març de 2011 del Servei Públic d’Ocupació Estatal i de la Tresoreria General de la Seguretat Social: Demandant d’ocupació, atur registrat, contractes, prestacions per atur i afiliació a la seguretat social.

Llegir més »
Acció Sindical

Barcelona: Les retallades als hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Sant Pau

El Clínic planteja acomiadar 450 treballadors

El centre sanitari tancarà uns 100 llits de forma indefinida i 350 més als mesos d’estiu.

L’Hospital Clínic de Barcelona es planteja acomiadar 450 treballadors –tant eventuals com fixes– per reduir la despesa sanitària, segons han explicat fonts dels treballadors. El centre sanitari ha de retallar 24 milions d’euros, 14,2 milions dels quals corresponen a despesa de personal.

Llegir més »
Premsa

Ha sortit el número 127 de la revista “Catalunya” (abril 2011)

El número 127 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

– Editorial:

Organitzem la ràbia

– Reportatge:

El mirall italià

– Treball-economia:

Manifest contra les retallades a l’ensenyament públic de Catalunya

Avui les pensions, demà tot i més

Militarisme i Crisi Econòmica

Queda molt per fer, seguim transformant la societat

Ni polítics, ni CCOO, ni UGT. No al Pacte Social

Mobilitzacions a Telefónica contra els acomiadaments

L’expoli de les caixes d’estalvi

Acomiadat el delegat de CGT a Maymo per reclamar el seu salari

Contra les retallades a l’Hospital Clínic de Barcelona

La sanitat pública en perill

Retallades a la sanitat: Qui avisa……

Lleida: mobilitzacions a Trainasa i Atento

ERO, acomiadaments i tancaments sacsegen el Vallès

Homenatge a Catalunya II

En lluita a Parcs i Jardins contra els acomiadaments

Alguns resultats d’eleccions sindicals

Els pobles àrabs volen canviar el seu model de societat

Articles d’opinió de Pepe Berlanga i Emili Cortavitarte

– La Tramuntana:

Per una transició energètica sense nuclears ni energies fòssils

Entrevista central a Enric Casañas, militant anarcosindicalista: “La dignitat dels perdedors, que van il·luminar el món””

10.000 persones es manifesten a Madrid el 12 de març contra el pacte social

500 persones es manifesten a Barcelona contra el pacte social

Can Vies de Sants es queda de nou al barri

La CGT de Badalona reprèn la reivindicació d’un local

Actes a Tarragona en homenatge de Juan Gabriel Rodríguez Knafo

– Sense fronteres / Social:

Wisconsin encén les lluites sindicals arreu dels Estats Units

Ni Gaddafi ni l’Imperi, No a la guerra

A favor d’una solució antimilitarista en el conflicte de Líbia

Una nova era en el món àrab

Desenes de milers de manifestants a Londres contra les retallades

El jovent precari es mobilitza a Portugal

Les dones contra les retallades socials

Diguem prou! contra el racisme i la xenofòbia

Judici cas Jona, judici de la Vergonya

Articles d’opinió de Toni Àlvarez i Pep Cara

– Dinamita de cervell:

Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924

Contra els poetes amb minúscula

L’enemic del poble: Joan Salvat-Papasseit

“Sara, una mujer de temple”: Documental sobre Sara Berenguer

Fora de control

Vaig sortir per…

Llegir més »
Premsa

Cròniques des de Tunísia (2). Al cor de Tunísia, Thala: la comissaria ocupada

Thala, província de Kasserine, a 300 kms. de la capital. Ciutat pobra, marginada, l’únic recurs és l’agricultura de secà, depenent de les pluges: blat, figueres de moro …, sense indústria.

En arribar, ens sorprèn un museu a l’aire lliure de murs plens de pintades. Exigint llibertat i dignitat, contra Ben Alí i els seus sicaris, homenatges als 6 morts en la revolució, voluntat de ser fidels a la seva memòria. Expressió lliure del poble en les parets d’aquesta petita i abandonada ciutat de l’interior de Tunísia.

Llegir més »
Premsa

Marroc: Continuen les mobilitzacions de la ANDCM i el Moviment 20 de febrer a Rabat

Milers de diplomats/des en atur es manifesten diàriament en els carrers de Rabat.

Després de la manifestació del dimecres 6 d’abril enfront del Ministeri de Justícia, exigint la legalització de l’associació i la investigació de l’assassinat de Mustafa El Hamzaoui, el dijous dia 7 milers de desocupats i desocupades van tornar a manifestar-se aquesta vegada enfront del Ministeri de Treball. Recentment el Ministeri de Treball va pujar l’oferta d’ocupació publico de 1800 a 4304 llocs de treball però segueix sense concretar aquests llocs per cada ministeri i negant-se a la negociació amb l’Associació Nacional de Diplomats en Atur del Marroc (ANDCM). També el dia 7 es va manifestar a Rabat la coordinadora nacional dels quadres superiors en atur.

El divendres dia 8, la ANDCM en unió amb el Moviment 20 de febrer es va manifestar enfront del Parlament marroquí que inaugurava les seves sessions de primavera. Desenes de milers de persones van acollir amb ràbia i indignació als bufons parlamentaris que representen la mascarada d’un parlament “democràtic”- Els crits exigint la dimissió del govern, la dissolució del parlament i l’elaboració d’una constitució popular i democràtica expressaven les reivindicacions dels manifestants juntament amb el lema de la ANDCM: “lluita per una política nacional, democràtica i popular en el tema de l’atur”

Mouatamid, Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

Vídeos de la manifestació del 8 d’abril a:

www.youtube.com/watch?v=YETNtUex3Xs&feature=mfu_in_order&list=UL

Llegir més »
Premsa

Acte d’Unitat contra el Feixisme a Vilanova i la Geltrú el 16 d’abril

Dissabte 16 d’abril – Festa de la unitat! Contra el feixisme i el racisme!

* 12h, TOC Espai d’Entitats, C/Sant Sebastià, 11, Vilanova i la Geltrú

Taula Rodona: prou racisme! feixisme mai més!

Lucía Pazmiño (cónsul d’Equador). Carmen Garriga Boadella (Sociòloga i treballadora social), Mª Pau Munera (La Frontissa), Naima El Berouaqui, Pedro Palacios (UCFR – L’Hospitalet)

* A partir de les 17h, Plaça de la Vila

Música i activitats d’unitat i solidaritat.

Llegir més »
Premsa

Una revolució a la islandesa

David Fernàndez / Setmanari Directa

És imaginable, a l’Estat espanyol, un referèndum per sotmetre a votació popular el rescat dels bancs amb diners públics? Per exigir que l’especulació immobiliària i financera pagui la crisi que ha provocat i retorni tot el que ha robat durant els anys del tsunami urbanitzador? No? Ucrònic? Utòpic? Doncs és el que ha passat a Islàndia ara fa un any: el 93 % de la població va votar rotundament en contra de pagar amb diners públics 3.500 milions d’euros del deute privat contret pel banc privat islandès Icesave. Els governs britànic i holandès reclamaven els 3.500 milions que van avançar als inversors dels seus països respectius el 2008, després de la fallida financera d’Islàndia.

Llegir més »
Premsa

Productivitat i renda

El següent article de Vincenç Navarro (publicat en el periòdic Público) assenyala com el creixement de la riquesa en els Estats Units i a Espanya, conseqüència de l’augment de la seva productivitat, no s’ha distribuït equitativament entre tots els sectors de la societat, sinó que s’ha concentrat en els sectors més rics.

Llegir més »
Premsa

Cròniques des de Tunísia (1). El carrer ho té clar: A Tunísia la revolució acaba de començar

L’avinguda Habid Burguiba és un formiguer. Rotllanes de debat per tots els costats. Des de les escales del Teatre Nacional, el megàfon passa de mà en mà. Es parla, es crida, s’expressa amb llibertat que la revolució ha de continuar. Ben Alí no s’ha anat: queda la seva policia política, avui camuflada, però que segueix funcionant, queda la seva teranyina de corrupció, queda la seva gent del RCD, disfressada avui en diferents partits i amatents a retornar al poder, del que mai s’han anat, en el moment oportú.

Les crides a la “Kasba 3” es repeteixen, s’estenen, es discuteixen en el carrer. És la resposta al discurs del nou primer ministre Sebsi, que parla amb l’arrogància del poder i amb una legitimitat que no li ha donat el poble. I el carrer li respon. Afirma que està present i viu i que no es doblegarà fàcilment a una “normalitat” que no suposi canvis reals en la societat tunisiana.

Des dels racons de la marginació i l’exclusió, des de Sidi Bouzid, Rdayef, Thala, Kasserine…i estenent-se per tot el país, el poble de Tunísia en el carrer va estar fent la revolució de la dignitat. Cap despatx, cap poder ocult, cap partit, ningú havia dissenyat el programa. És el poble tunisià qui s’ha posat a escriure la seva pròpia història, no amb gessamins, sinó amb la dignitat i la sang dels seus joves, dels seus màrtirs.

La Kasba 1, la caravana de la revolució, milers de persones, vingudes de les zones més marginades de Tunísia, des de tot el país, van ocupar des del diumenge 23 de gener fins al 28, que van ser brutalment desallotjats, la Plaça del Govern en la Kasba. No estaven disposats a permetre un govern on la majoria dels seus components eren membres del partit de Ben Alí, començant pel seu primer ministre Ghanouchi.

I amb la Kasba 2, va caure Ghanouchi. Ja han derrocat dos governs després de la caiguda del dictador. El poble tunisià, de nou, havia donat un pas endavant, passant per damunt com un corró del suport de la Unió Europea i d’Estats Units al govern de Ghanouchi. Els principals caps policials de l’època Ben Alí són destituïts, els presos polítics han estat alliberats, el RCD ha estat dissolt, però, no, el carrer vol més. La contrarrevolució segueix aquí.

1 d’abril. Les crides a la Kasba 3, han concentrat a diversos milers de persones. És impossible arribar a la plaça. Policies i militars controlen els accessos. L’exèrcit està també present en els carrers. Tancs, camions. En el carrer d’accés a la plaça, diversos cordons de policia tiren el seu alè sobre les primeres files dels concentrats. Discursos improvisats entre la gent. Meher, un jove que anima els debats, ens parla de la revolució, que els assassins segueixen sense càstig i els corruptes lliures. Volen canvis reals, destruir tot l’aparell del partit-estat, és a dir, una altra Tunísia. No confia en els partits, ni en el sindicat. Saben que la força la tenen ells i elles en els carrers.

De cop i volta, comença a moure’s

Llegir més »
Premsa

2010: els bancs, les empreses i la borsa guanyen a l’Estat espanyol 86.228 milions en plena crisi

Amb el 17,39 % dels principals guanys bancaris, empresarials i borsaris registrats el 2010 n’hi hauria prou per revertir la retallada antisocial de 15.000 milions decretada el mes de maig.

David Fernàndez / Setmanari Directa

Tercer any de la crisi i tercer any consecutiu de beneficis multimilionaris per als bancs, les empreses i els parquets borsaris. L’abast del frau econòmic i l’estafa política tornen a tenir dades: els cinc primers bancs espanyols van obtenir uns beneficis nets de 15.000 milions l’any passat. Paradoxalment, la mateixa xifra de la retallada antisocial imposada per l’executiu de Rodríguez Zapatero el maig passat: 50.000 milions fins el 2013, 15.000 dels quals s’han d’aplicar durant el 2010 i el present 2011. Qui paga la crisi? I qui se’n riu?

Llegir més »
Premsa

La crisi alimentària colpeja de nou: L’especulació alimentària i la ‘petrodependència’ com a detonants

L’amenaça d’una nova crisi alimentària és ja una realitat. El preu dels aliments ha tornat a augmentar assolint xifres rècord, en una escalada creixent i consecutiva de preus des de fa vuit mesos, segons informa l’Índex de la FAO pel Preu dels Aliments de febrer del 2011, que analitza mensualment els preus a escala global d’una cistella formada per cereals, oleaginoses, làctics, carn i sucre. L’Índex apunta a un nou màxim històric, el més elevat des que la FAO va començar a estudiar els preus alimentaris l’any 1990. No podem oblidar, amés, que la crisi alimentària ha atiat les revoltes dels països àrabs.

Llegir més »
Figura 1. Despesa R+D militar últims anys
Premsa

Pressupost en I+D militar a l’Estat espanyol per al 2011

Xavier Bohigas, Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs – Justícia i Pau –

Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011 assignen a investigació, desenvolupament i innovació militar una quantitat de 975,87 M€ i l’assignació per a investigació, desenvolupament i innovació civil és de 7.518,49 M€. Això vol dir que un 11,5% del que l’Estat espanyol dedicarà a la investigació, desenvolupament i innovació serà de caràcter militar.

El finançament de la I+D militar prové fonamentalment de dos programes pressupostaris, un és del Ministeri de Defensa i altre del Ministeri d’Indústria. En el pressupost del Ministeri de Defensa hi ha una partida dedicada a la investigació militar, és el programa 464A (Investigació i estudis de les Forces Armades), amb una dotació de 203,9 M€. Però el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç també finança activitats militars d’I+D. Aquestes estan incloses en el programa 464B (Suport a la innovació tecnològica en el sector de la defensa) amb un total de 770,7 M€.

Els centres encarregats de la gestió del pressupost del programa 464A del M. de Defensa són: l’Òrgan central de defensa (Ministeri i Sotssecretaria de Defensa i Secretaria d’Estat), el Canal d’Experiències hidrodinàmiques del Pardo (CEHIPAR) i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas (INTA). El CEHIPAR i el INTA són centres d’investigació, desenvolupament tecnològic i assistència tècnica. El CEHIPAR centra les seves activitats en la tecnologia naval i el INTA està especialitzat en la investigació i el desenvolupament tecnològic aeroespacial.

Per altra banda, les empreses militars espanyoles rebran 770,7 M€ del Ministeri d’Indústria (a càrrec del programa 464B) per a desenvolupament de projectes tecnològics relacionats amb la defensa. Alguns d’aquests projectes són l’avió de transport militar A400M, el submarí S80, el carro de combat Pizarro, els míssils Spike, la fragata F105 i els helicòpters NH90.

El 70% de les ajudes aniran destinades a empreses privades del sector de defensa i un 30% a empreses públiques. Aquestes ajudes que rebran les empreses dintre d’aquest programa són en forma de crèdits retornables a vint anys amb un interès zero. Fins a ara, la part retornada d’aquests crèdits no arriba al 1% del total concedit. Això fa que el deute acumulat encara no retornat en el 2010 sigui de 14.205,7 M€. De fet aquests crèdits retornables s’han convertit en una via per a finançar la indústria de defensa d’una manera camuflada.

La indústria militar encara pot rebre més diners del Ministeri d’Indústria. Hi ha dos programes d’ajuda al desenvolupament tecnològic-industrial (programa 467C) i aeroespacial (programa 467I), dels quals algunes empreses militars poden rebre finançament gràcies a que les seves activitats són de doble ús (militar i civil). Per tant, hem de considerar els 975,87 M€ que dedicarà l’Estat espanyol el 2011 per a I+D militar com un valor mínim.

En la Figura 1 que adjuntem hem representat l’evolució de la despesa de l’Estat espanyol en I+D militar en els últims anys, tant la que prové del Ministeri de Defensa com la del Ministeri d’Indústria. Es pot veure que, després d’un gran increment entre els anys 1997 i 1999, la despesa es va estabilitzar i ha començat a disminuir a partir del 2009. Per a fer-nos una idea de la grandària de la despesa en I+D militar espanyola, podem comparar-la amb la despesa en altres activitats d’investigació civil. El pressupost del Ministeri de Ciència i Innovació per a l’any 2011 és de 6.613 M€. La dotació de la majoria de programes disminueix, si bé cal remarcar la reducció del 19% en el programa 143A (Cooperació per al desenvolupament). Un dels programes que rep més diners és el 463B (Foment i coordinació de la investigació científica i tècnica), amb 2.016 M€, amb el qual es finança la majoria de la investigació que es fa en totes les universitats espanyoles. El programa 467C (Investigació i desenvolupament tecnològic-industrial) té pressupostat 2.507 M€. Cal dir no obstant això, que el 54% del pressupost del programa 463B i un 84% del programa 467C corresponen a ajudes en forma de crèdits. Per tant és diner que serà retornat.

En la Figura 2 hem representat la despesa en I+D militar i algunes de les dotacions pressupostàries a investigació civil. Destaquem que, per exemple, la despesa pressupostada per a I+D militar és una vegada i mitja superior a la despesa pressupostada per al programa d’Investigació científica que inclou el finançament del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), més de tres vegades superior a la dedicada a la investigació sanitària, 37 vegades superior a la investigació geològico-mineral i mediambiental i més de 50 vegades superior a la dedicada a la d’Astronomia i Astrofísica.

La investigació militar representa un 11,5% del total que l’Estat espanyol dedica a investigació. Aquesta proporció la considerem enorme però, a més, tinguem en compte que l’Estat espanyol dedica, en funció del seu PIB, una quantitat en investigació molt menor que la dels estats més pròxims del seu entorn socioeconòmic. Per això podem afirmar que els últims governs espanyols prioritzen les despeses en I+D per sobre d’altres àrees com la sanitat, educació, medi ambient, etc.

Un aspecte que sempre ha estat polèmic és el qual fa referència als crèdits del Ministeri d’Indústria a les empreses militars. A pesar que siguin crèdits retornables, encara no s’ha abonat l’u per cent dels crèdits concedits. Seria una bona mesura que el govern comencés a reclamar aquests crèdits impagats.

El govern espanyol hauria de reduir notablement les partides pressupostàries dedicades a investigació militar i augmentar notablement les assignades a la investigació civil, si vol acostar-se als estàndards dels estats del seu entorn. L’objectiu de la investigació militar és trobar noves armes i millorar l’armament existent per a fer-lo més eficient. I això significa tenir més armes, i que matin millor.

Si volem una societat més justa i en pau, la investigació militar ha de disminuir de forma dràstica.

* Figura 1. Despesa en R+D militar en els últims anys. Una part prové del Ministeri de Defensa i altra del Ministeri d’Indústria.

* Figura 2. Comparança de la despesa pressupostada per al 2011 en I+D militar i en algunes disciplines civils.

www.centredelas.org/index.php?option=com_content&view=article&id=687%3Apresupuesto-en-id-militar-en-el-estado-espanol-para-el-2011-&catid=42%3Aeconomia-de-defensa&Itemid=63&#9001

Informe exportacions espanyoles d’armament 2000-2009

Adjuntem link a l’Exportacions espanyoles d’armament 2000-2009 del Centre Delàs en el qual es mostra que Espanya s’ha consolidat com un dels exportadors d’armes del món més competitiu, només darrere de les grans potències mundials. A més, les vendes espanyoles no respecten en gran mseura la legislació nacional i de la Unió Europea de venda d’armament.

Llegir més »
Premsa

Park Güell segur, lliure i gratuït.

La Secció Sindical de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, ens comunica que la Coordinadora d’Entitats Park Güell va celebrar una reunió el passat dia 20 de gener a la biblioteca Juan Marsè, del barri del Carmel, a ón es van convidar les 50 entitats adherides a la campanya: “No al tancament, volem un parc segur, lliure i gratuït”.

A la reunió es va aprobar que es duria terme la concentració que tindrà lloc el diumenge 10 d’abril a les 11 del matí, dintre del recinte del Park Güell (zona monumental), per a rebutjar el tancament del parc d’una manera o altre (torns, tanques, quotes…).

Llegir més »