CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

Els comptes de la lletera… nuclear

El dèficit

El govern socialista acaba de protagonitzar una nova volta de rosca, en la cada vegada més malferida economia domèstica del ciutadà del carrer. En el dia dels innocents l’administració pública ratificava una nova pujada de la factura de la llum d’un 9,8%, a la qual caldria afegir-li el 2010, l’increment del 4,8% del mes d’octubre i l’augment de l’IVA al juliol. No es tractava doncs d’una innocentad,a i el disposar d’un mercat elèctric liberalitzat, com es dedueix, no ha beneficiat en res al consumidor que seguirà estrenyent-se més el cinturó.

Aquest nou sablazo de ZP i les seves circumstàncies, ha originat oceans de bytes en forma de documents i articles de diversa índole, que han resultat molt contradictoris depenent de la font que es consultés. No obstant això es coincideix que la factura de la llum s’ha incrementat perquè també ho ha fet “el dèficit elèctric” fins a punts insostenibles. I és que des de l’any 2000, en l’estat espanyol no es paguen tots els costos derivats de la generació, transport i distribució de l’energia elèctrica. El govern del PP va congelar les tarifes i el consum es va disparar durant els anys en els quals aquest país va viure sota els efectes del LSD desarrollista. Aquesta mesura populista i a curt plaç va pretendre mantenir la inflació però al seu torn va generar un “dèficit elèctric” que per a aquest any oscil·lava els 20.000 milions d’euros. Toca pagar.

Llegir més »
Memòria històrica

ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable internacionalment

ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable internacionalment
Com avançàvem ahir, avui ETA decretat un alto el foc permanent, general i verificable, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i el final de la confrontació armada.
ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable

ETA decreta un alto el foc permanent, general i verificable, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i el final de la confrontació armada.

GARA

DONOSTIA-. ETA ha donat a conèixer, mitjançant un nou comunicat, la seva decisió de decretar un alto el foc “permanent” i de caràcter “general”, verificable internacionalment, com “compromís ferm” amb un procés de solució definitiva i amb el final de “la confrontació armada “.

Llegir més »
Memòria històrica

Tres opinions al voltant de la pel·lícula “Caracremada”, sobre la vida de l’últim maqui català, l’anarcosindicalista Ramon Vila Capdevila

Per fomentar el debat i veure la diversitat d’opinions existent, publiquem tres articles d’opinió sobre la pel·lícula, extrets del diari Avui, del setmanari Directa i de la revista llibertària El Pèsol Negre:

La solitud del darrer maqui

Lluís Galter estrena ‘Caracremada’, un film presentat a Venècia i Sant Sebastià, i seleccionat per nou festivals més

10/12/10 – AVUI – Bernat Salvà

“Fer aquesta pel·lícula ha estat com tirar a terra una torre d’alta tensió”. El cineasta Lluís Galter (Figueres, 1983) compara així el procés de producció del seu primer llargmetratge, Caracremada, que arriba avui als cinemes després d’un espectacular periple per diversos festivals, tenint en compte que és una opera prima de baix pressupost: va passar per la Mostra de Venècia, Sant Sebastià i quatre certàmens més (l’Inquiet de València el va distingir com a millor llargmetratge de ficció), i en té cinc en agenda (a Munic, Göteborg, Praga i Corea del Sud).

Llegir més »
Premsa

Els llops i la sanitat pública

Els llops i la sanitat pública

Jordi Martí Font

Si poses un llop a fer de pastor d’un ramat de bens, ves-te preparant per a uns quants enterraments. I no és perquè el llop sigui dolent de mena sinó perquè una de les menges que més li agrada és, precisament, la carn de be. De la mateixa manera, no cal ser massa intel·ligent per saber que si poses un dels ‘capos’ de la sanitat privada a fer de conseller de Sanitat, és a dir de la sanitat pública, caldrà que et preparis per a unes quantes privatitzacions i, potser també, per a uns quants enterraments.

Llegir més »
Premsa

Els indicadors socio-econòmics de la crisi per al 2011

L’atur oficial per sobre dels 4 milions de desempleades, la Seguretat Social amb un descens del 1,23% de cotitzadors, i la inflació per sobre del 3%. Però a més, la meitat dels treballadors amb conveni perd poder adquisitiu. Aquests són els símptomes de la crisi a l’entrar en el 2011.

Llegir més »
Premsa

La revolta social s’estén a Algèria i Tunísia

– La joventut algeriana protesta al carrer, per les pujades de preu i l’atur

Durant les nits del dimecres 5 i el dijous 6, en els barris populars d’Alger (Belcourt, Casbah, Bab El Oued, Laquiba, Bachdjarah, Belouizdad i Cheraga) i Oran s’han produït forts enfrontaments entre la població, especialment joves, i les forces d’ordre públic. També s’han produït enfrontaments a Tipasa, Djelfa (al sud) i altres ciutats. Barricades, cotxes incendiats, edificis públics destruïts. Enfrontament amb barres de ferro i pedres, la còlera i la frustració de la joventut algeriana s’ha expressat en el carrer. En l’històric barri de Bad El Oued, els joves han atacat la comissaria V del barri, intentant destruir-la. La utilització d’armes de foc i de gasos lacrimògens ha impedit la destrucció de la comissaria.

Les contínues pujades de preus, especialment de productes bàsics com l’oli, la farina i el sucre, potenciat per la contínua especulació sobre els preus dels productes alimentaris, dels quals hi ha hagut escassesa en els últims mesos per a justificar aquestes pujades, ha estat el detonant d’aquestes revoltes.

Encara que el govern solament reconeix un 11 % d’atur, la realitat arriba a el 30 % La indignació popular es produeix en el context d’un país ric (s’ha passat de 4.000 milions de dòlars a 14.000 milions en l’últim any pels ingressos del gas i el petroli) on dos terceres parts de la població viu sota el llindar de la pobresa, on el sou base d’un funcionari és de 200 dòlars, quan un litre d’oli costa 13 dòlars i 300 dòlars 1 quilo de cafè.

El govern anuncia una llei de control dels preus, que s’està discutint en aquests moments i que promet entrarà en vigor pròximament. També parla de reforçar les mesures contra la corrupció amb la creació d’un observatori nacional contra la corrupció. L’obertura de diversos expedients contra la corrupció en el sí de l’exèrcit multipliquen les contradiccions dintre del poder algerià i les diferents faccions de l’exèrcit.

Equip de Treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

– Dos morts i més de 400 ferits en la rebel·lió algeriana

Protestes per tot el país. Els enfrontaments que han continuat el divendres a la nit, han causat ja dues persones mortes i al voltant de 400 ferits, entre ells 300 policies. Són ja quatre dies d’enfrontaments en protesta contra la carestia de la vida.

Una persona va ser morta per una bala a Ain Lahdjel, en la província de M’Cadira, 300 kms. al sud-est d’Alger, quan, segons declara el ministeri de l’interior, intentaven ocupar una comissaria de policia. Una altra va morir a Bou Smaïl, a uns cinquanta quilòmetres a l’oest d’Alger, al ser recollida en el carrer amb greus ferides en el cap. Segons alguns testimonis, va rebre de ple una bomba lacrimògena llançada per la policia.

D’una banda, el ministre de l’interior Dahou Ould Kablia anuncia que la policia ha rebut l’ordre d’impedir les manifestacions i d’actuar amb fermesa. Per un altre, el consell de ministres estudiarà la nova normativa que impedeixi l’accelerada pujada dels preus en els últims mesos.

La protesta s’estén

En la província de Tipasa, a uns 70 kms. a l’oest d’Alger, on s’ha produït un dels morts, tots els ncreuaments i eixos de carreteres estratègics han estat tallats amb pneumàtics cremats, pedres, troncs d’arbre, bloquejant la circulació de vehicles, especialment en els municipis de Koléa, Fouka i Bou Ismaïl. Más de vint joves han estat detinguts a espera de ser presentats al tribunal de Koléa.

En la província de Chlef, a l’oest d’Alger, Chettia, segon municipi de la província, manifestants, en la seva majoria joves, van cremar pneumàtics i van bloquejar la carretera principal amb ajuda de pedres i tot tipus d’objectes. És necessari saber que Chettia és una gran concentració d’habitatges prefabricats construïdes arran del sisme de 1980. L’atur afecta la meitat de la població i cap projecte d’inversió ni d’activitats creatives d’ocupacions s’ha realitzat. La ciutat ja va conèixer una rebel·lió a l’abril de 2008 en senyal de protesta contra les condicions d’allotjament de les famílies sinistrades.

A Ain Donin-la, a l’oest d’Alger, la nacional 4 va ser bloquejada pels manifestants.

A Béjaïa (Kabilia), la tàctica emprada pels manifestants va ser el tall de carreteres i l’ocupació d’edificis públics.

En la vall del Soummam, la carretera nacional 26 ha estat tallada amb barricades en diferents punts.

A Akbou, la segona ciutat més important de la província, una munió de manifestants va cremar pneumàtics en el centre, apoderant-se de diversos edificis públics, entre ells els jutjats i al llarg de l’eix de la nacional que creua el sud d’aquesta ciutat, tancant la circulació amb els contenidors de les escombraries, pedres, troncs d’arbres i altres objectes…

A Tizi Ouzou, principal ciutat de la Kabilia (est d’Alger), violents xocs van oposar joves del barri de Retamas i policies que van fer ús de bombes lacrimògenes, segons habitants. Els manifestants van tallar també diversos carrers de la ciutat amb barricades. A Bouira (Kabilia), la mateixa tàctica en diferents localitats. Va començar en el municipi d’Ahnif, a 45 kms. a l’est de Bouira. Manifestants van aixecar barricades en la nacional 8, amb ajuda dels pneumàtics cremats i troncs d’arbres, durant diverses hores. La nacional 8 va ser tallada a l’entrada de la ciutat de Chorfa, l’autopista va ser tallada creuant el municipi de Bechloul. L’eix d’autopista era tallat amb barricades per joves vinguts dels pobles del municipi de Ath Laksar. Ahir a la tarda a Ras El Oued, a 30 km de Bordj Bou Arréridj, província pròxima a la Kabilia, els manifestants van ocupar una de les principals places de la ciutat, creant barricades amb ajuda de pneumàtics cremats, mentre que es van tancar els accessos a l’Ajuntament de Ras El Oued i al col·legi Badi Bouslim.

En la província de Blida, la primera espurna de còlera va esclatar a Zaouia, localitat depenent del municipi de Beni Tamou. Un centenar de manifestants va procedir al tancament de la carretera nacional 69 amb ajuda de troncs d’arbre, pedres i pneumàtics en foc. Dos autobusos de transport d’estudiants van ser atacats. A Blida, també es va tallar l’accés al centre. En diferents punts de la província, les carreteres van ser tallades principalment amb pneumàtics.

A Oran, la segona ciutat d’Algèria, la tensió persisteix. El dijous va haver greus enfrontaments a Ibn Sina i Tirigo, dos barris de la perifèria d’Oran que engloben blocs de cases col·lectives antigues i deteriorades, però especialment en El Mari, on molts habitants malviuen en tendes de campanya al costat de les seves cases que amenacen ruïna, arran de les inclemències del temps i que duen més de dos anys esperant que es compleixin les promeses de l’antic Ministre de Solidaritat de realotjar-los.

En la província de Boumerdès, uns 60 kms a l’est d’Alger, s’han produït violents enfrontaments entre manifestants i la policia amb intercanvi de projectils entre les dues parts i talls de carretera a Naciria, a Bordj Menaïel, a Bousbaâ i a Issers.

A Alger, el divendres a la tarda en el barri popular de Belouizdad (Belcourt), grups de joves es van enfrontar amb pedres i ampolles de vidre amb un gran nombre de policies desplegats i armats fins a les dents. Els policies van atacar als manifestants fent ús de canons d’aigua i de gasos lacrimògens.

A Annaba, a l’est d’Algèria, violents incidents van esclatar després de la pregària del divendres en el barri popular anomenat “Gasómetro”. Les baralles es van estendre a continuació a la veïna ciutat de Lauriers-Roses on els manifestants van tallar amb barricades la principal artèria que porta al Centre Hospitalari universitari de la ciutat.

Fins i tot, al costat de la frontera amb Tunísia, a Souk Ahras i a Tebessa, van esclatar enfrontaments.

Equip de Treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

– A Tunísia, la revolta de Sidi Bouzid s’estén per tot el país

Resposta histèrica del poder. Crida a la solidaritat internacional amb el poble de Tunísia.

Després dels enfrontaments en la regió de Sidi Bouzid, i contràriament al que va ocórrer en els aixecaments de la conca minera de Gafsa i de Ben Guerdane, les manifestacions de solidaritat s’estan estenent a diferents ciutats del país i arribant a diferents sectors: treballadors, advocats, periodistes, estudiants… Les consignes dels manifestants de Sidi Bouzid es van escoltant en tota Tunísia:«El treball és un dret, banda de lladres» ; «A baix els botxins del poble» ; «Treball, llibertat, Justícia social» ; «No als saquejadors del diner públic», etc.

Els locals de la UGTT han estat el lloc de concentració dels manifestants, en la majoria dels casos reprimits per la policia, que ha arribat fins i tot a desallotjar els locals sindicals.

El Consell General de l’advocacia va cridar a tots els advocats/des del país a acudir als tribunals amb un braçalet vermell en senyal de solidaritat amb la població de Sidi Bouzid. La resposta del govern ha estat brutal: encerclament de tots els tribunals de justícia, agressions, detencions, trencar la roba per a arrencar els braçalets… La mateixa resposta amb els periodistes que es van concentrar enfront del ministeri de l’Interior per a lliurar un escrit on protestaven per la prohibició d’accés als periodistes a la zona de conflicte. La mateixa resposta, fins i tot el ministre es va negar a rebre la carta.

A Tala s’han produït forts enfrontaments entre la policia i els estudiants dels col·legis, enfrontaments que han durat tot un dia, arribant fins i tot la policia a entrar en els centres escolars.

La histèria del poder

L’amplitud del moviment de resposta ha sorprès a les autoritats, el que ha obligat al propi president Zine El Abidine Ben Alí a intervenir en la televisió per a amenaçar al poble i justificar la revolta amb els coneguts missatges de les dictadures: “minories extremistes i instigadores a sou de l’exterior”, “danyar la imatge del país i perjudicar el turisme. el que augmentarà l’atur”, “la llei serà aplicada amb tota fermesa” i acusant a cadenes com AlJazyra de difondre mentides sobre Tunísia i exagerar l’ocorregut.

I seguint la demagògia del poder, el president ha visitat en l’hospital al jove Mohamed Bouazizi, que es va immolar amb foc en protesta per la seva situació d’atur, fet que va motivar el començament de l’aixecament popular. També s’ha suspès de les seves funcions al secretari i tres agents de l’ajuntament de Sidi Bouzid.

El control d’internet per part del poder dificulta la comunicació a través d’aquest mitjà. Vídeos i blogs han estat sabotejats. Podeu intentar aconsegur informació a través de la web de l’Observatori Tunisià pels drets i llibertats sindicals (www.otdls.org)

Resposta nacional i internacional

El que dos dies més tard del discurs presidencial, els advocats/des hagin desafiat al poder, amb un senzill gest de portar un braçalet vermell en solidaritat amb la població de Sidi Bouzid, ha tret de les seves caselles a la dictadura que ha respost amb una brutalitat sense precedents. Tots els tribunals de justícia del país envoltats per la policia, agressions, segrests, detencions, mentre es manté el cèrcol policial i militar de la regió de Sidi Bouzid.

Per això, diferents organitzacions van convocar el 6 de gener una jornada de suport i solidaritat amb les lluites del poble tunisià, mentre que el consell general de l’advocacia convocava una vaga general per al mateix dia després de l’assemblea celebrada el dilluns dia 3, per a respondre a les agressions sofertes el dia 21.

Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

Més info a: www.cgtnortedeafrica.org

Llegir més »
Acció Sindical

És l’hora de sumar forces i d’estar a l’alçada de les circumstàncies

Avui ens trobem, molt probablement, en una època que podria ser de divisòria històrica. Estem davant la crisi estructural més greu i més intensa que ha patit l’economia-món capitalista des dels anys trenta del segle passat. Una època de crisi social –emmarcada, a més, en una crisi ambiental generada pel model de creixement productivista encara dominant–, que anuncia canvis molt importants, i a gran escala. No debades, els vents de l’orient anuncien ja l’adveniment de la barbàrie, sota la forma de l’emergència d’una nova potència mundial hegemònica, la força de la qual es fonamenta en la negació absoluta dels drets civils, socials i laborals més elementals.

Mentrestant, aquí, al vell continent, la classe dominant ha decidit començar la fase definitiva dels treballs d’enderroc d’allò que un dia es va conèixer com el “model social” europeu. Després de dos anys de dubtes sobre l’estratègia adequada per a “s

Llegir més »
Acció Sindical

Acomiaden el delegat de CGT a Babcock Montajes SA de Tarragona

El Delegat de Personal de CGT i Delegat de Prevenció, Samuel Ortega Caballero, ha estat acomiadat de l’empresa BABCOCK MONTAJES SA.

ANTECEDENTS:

1) Que des que va presentar una denúncia a Inspecció de Treball en data 27.10.09, pel que ens van citar a compareixença en data 13.11.09, el resultat de la qual va ser que VAN SANCIONAR a l’empresa per INFRACOTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL, informe emès el 15.12.009, va estar sotmès a una persecució total i vigilància extrema.

2) Que en data 26.05.10 li van posar una sanció per l’exercici de la seva activitat sindical i que està impugnada judicialment però que donada la lentitud del sistema judicial encara no s’ha assenyalat ni data de judici.

3) Que en data 09.09.10 va presentar una queixa sol·licitant les nòmines dels treballadors per a comprovar els imports pagats en concepte de ½ dieta i Plus desplaçament Mobilitat i per a presentar-los en Inspecció de Treball per falta de cotització a la Seguretat Social.

4) Que, com represàlia, en la nòmina d’octubre-2010 l’empresa va deixar de pagar la ½ dieta i el Plus Desplaçament Mobilitat únicament al Delegat de Personal.

5) Que en data 24.11.10 va presentar una queixa sol·licitant per escrit informació de les hores extraordinàries que es realitzaven en l’empresa, en virtut de l’art. 29 del Conveni.

6) En data 13.12.10 li van obrir expedient contradictori: a) per denunciar que responsables de l’empresa havien AIXECAT REPETIDAMENT A UN TREBALLADOR DES DEL TERRA A UNA ALTURA DE DIVERSOS METRES AMB UNA CORRIOLA DINTRE D’UNA CALDERA. I que segons l’empresa es tractava d’una broma. b) per un anònim sense signatura que segons l’empresa l’ha fet el nostre delegat i està penjat en un tauler d’anuncis tancat amb clau al que únicament té accés l’empresa. c) Per una sèrie d’actes vandàlics imaginaris.

7) En data 30.12.10 l’acomiaden per l’a) i b) i es retracten del c) perquè diuen no tenir proves.

8) L’empresa ja li va dir que l’anaven a acomiadar encara que perdessin el judici.

Campanya de suport i solidaritat:

*ENVIAMENT MASSIU DE FAXOS amb el text que considereu oportú o sinó el típic: “PROU DE PERSECUCIÓ SINDICAL CONTRA ELS DELEGATS DE CGT”

Núm. de fax BABCOCK MONTAJES SA: 944.170.700

Federació Local CGT Tarragona

Llegir més »
Premsa

Prop de 9.000 ciutadans a l’Estat espanyol moren cada any per tumors d’origen laboral

Segons els especialistes en Medicina del treball, prop de 9.000 persones moren cada any a l’Estat espanyol per culpa de tumors malignes d’origen laborals, segons va afirmar la Asociación Española de Especialistas en Medicina del Trabajo (Aeemt), que va denunciar que a l’estat es produeixen 80.000 malalties professionals anuals tot i que les estadístiques oficials lesxifren en 30.000.

Llegir més »
Premsa

El Ministeri de Treball ha dictat una resolució en la que cedeix en la seva totalitat l’edifici de Via Laietana a CCOO

Comunicat de la Federació Local de Barcelona:

ASSEMBLEA GENERAL DE AFILIADES I AFILIATS,
DIMARTS 11 DE GENER DE 2011,
Sala Costa i Font, Via Laietana 18 setembre 9ª planta, a les 18.00 hores

“PATRIMONI SINDICAL”

CCOO i el Ministeri de Treball ja han tancat la pinça sobre els locals que ocupem en la 9 ª i 10 ª planta de Via Laietana 18. Recentment el Ministeri ha canviat a tots els responsables de Patrimoni Sindical i aquests no reconeixen la situació que havíem aconseguit fins a la data després de mesos i mesosde reivindicació i lluita.

Llegir més »
Premsa

Contra el mercat: cap a una economia d’allò concret

Des de l’inici de la crisi financera que actualment sacseja a gran part del món desenvolupat, alguns polítics nacionalistes i populistes democràtics han posat de moda la contraposició entre la “economia real de la producció” i la “falsa economia de l’especulació i la bombolla financera . “Segons aquest raonament, hi hauria un capitalisme acceptable que estaria relacionat amb la producció de béns i serveis, i un altre inacceptable (o de dubtosa qualitat moral) vinculat a l’especulació financera, les” hipoteques subprime “o els mecanismes bancaris generadors del crèdit i creadors dels diners. Aquesta falsa dicotomia-tan cara a la “nova esquerra llatinoamericana” i als adeptes al “Socialisme del Segle XXI” – amaga la relació complementària entre el sistema financer i el complex industrial, a més de consagrar a l’aparell productiu com un sinònim de virtut i laboriositat , sense tenir en compte la crua realitat de l’explotació del treballador, la desigualtat en els ingressos, la imposició del treball assalariat com a única forma admissible per al treballador (amenaçat pel fantasma de la desocupació), la destrucció del medi ambient, la producció per a una societat consumista i que no té en consideració les necessitats dels veritables productors (els treballadors, no els empresaris).

Llegir més »
Premsa

Els sous dels alts càrrecs executius de les empreses de l’IBEX-35 pugen un 15%

Vicent Canet / Setmanari Directa

Fa anys que diferents moviments socials i sindicals denuncien la bretxa salarial existent entre treballadores i directius i alts càrrecs executius de les grans empreses. Una diferència que, amb la crisi, no fa més que
augmentar. Al mateix temps, però, s’anul·la l’ajut de 426 euros al mes a les
persones aturades o es produeixen increments imperceptibles del salari
mínim interprofessional (que supera molt poc els 600 euros al mes a l’Estat
espanyol). L’Informe Anual de Govern Corporatiu de 2009 de la Comissió
Nacional del Mercat de Valors (CNMV), fet públic el juny passat, és clar pel que fa l’augment de les retribucions dels càrrecs consellers de les empreses de l’IBEX-35, que han ascendit un 15% durant l’any passat, en un context en
què els beneficis d’aquestes empreses esvan reduir un 21%.

Llegir més »
Formació

Llibret sobre els 100 anys d’anarcosindicalisme

100 años de Anarcosindicalismo. La Idea, ayer y hoy

Llibret en castellà coordinat per Rojo y Negro i la Fundació Salvador Seguí, que recopila els articles i il·lustracions que han anat publicant-se en “La pàgina del centenari” en el periòdic confederal Rojo y Negro durant 2010.

Presentació per Mª Angels Rodríguez

La paraula, les paraules que han anat configurant durant aquests últims cent anys l’ideari d’aquesta organització, omplirien segurament quilòmetres i quilòmetres de raimes de paper. El somni de molts de nosaltres seria complet si tinguéssim un lloc on es trobessin totes elles, per a no deixar-se res ni a ningú i mostrar la riquesa d’aquests pressupostos destinats a mantenir i millorar el que es coneix com la Idea.

La Idea com alguna cosa no exclusiva, la Idea com concepte que tenia i té al seu voltant infinitat d’altres idees que s’han plasmat d’una o altra forma i han anat de vegades resolent, unes altres agitant i sempre intentat aconseguir un món millor per a tots els humans.

La tasca de triar uns textos que donessin una visió general o aglutinessin aquestes intencions era de per si mateix una proposta fallida. Les limitacions de temps i espai ho impedien. No obstant això, el desig de deixar constància que durant aquest període la nostra construcció ideològica i l’acoblament de la mateixa com organització al voltant de l’anarcosindicalisme era fruit de moltes i diverses opinions va ajudar a presentar una selecció tan escarida com el nombre de mesos d’aquest any, comprimint-la, a més, en l’espai d’una pagina del periòdic.

Segurament podrien haver-se fet moltes altres combinacions o seleccions de textos tant dels ja publicats com de les opinions o propostes actuals. Vagi per davant la nostra petició d’indulgència per la selecció dels primers i el nostre agraïment per la col·laboració de les persones implicades en els segons.

Si que direm, no en la nostra defensa però serveixi com aclariment, que existia la pretensió que els textos triats suscitessin curiositat, debat o les ganes de tornar a rellegir part dels mateixos o d’uns altres, des dels acords presos pels que van fundar aquesta organització per a dotar-se d’una eina que els ajudés a portar a terme el seu ideari, com era la proposta amb que vam iniciar al gener del 2010 aquesta selecció, passant pel dictamen del congrés de 1919, declaració d’una organització més consolidada que va més enllà de la defensa del lloc de treball i dóna consistència als seus pressupostos d’organització de la societat.

Però com no només estem nosaltres en aquesta construcció d’un món diferent i no passem per la història com uns il·luminats, no està de més recordar que hem donat resposta a qui si que es consideraven com els únics detentadors de la veritat i han pretès devaluar el nostre ideari acusant-lo de falta de respostes o de contingut. Resposta que sempre ha donat aquesta organització en tots els fronts, que ha estat no només trencadora per la seva presència sinó avançada per la defensa de les seves idees. Res li ha estat aliè al concepte de llibertat per a tota la humanitat. No hi ha distincions de gènere, ni d’edat.

Tampoc ha faltat l’instint de resposta utilitzant la paraula per a convocar a l’acció immediata, per a repel·lir i respondre a l’atac dels que han pretès per mitjans violents emmudir-la i fer-la desaparèixer. Quan ha estat necessari s’ha cridat a empunyar les armes. I quan s’ha vist obligada a exiliar-se per a no morir, a més dels treballs propis per a mantenir-se, ha hagut de plantar cara a els seves pròpies divergències, de vegades arribant a enfrontar-se d’una forma inadequada d’acord a les seves pròpies normes de funcionament, però som humans i la finalitat d’aquestes controvèrsies creiem que sempre ha tingut com horitzó resoldre els conflictes d’una forma llibertària.

Tornar a ser una organització en el nostre territori, explicar i explicar-nos què s’havia fet d’aquella organització declarada il·legal, empresonada, perseguida, afusellada però mai anul·lada. Enfrontar-se als canvis d’una societat que enfilava l’última part del segle XX deixant enrere la dictadura feixista per a emergir en una democràcia de nou encuny. Preguntant-se quin era la seva herència més enllà de les sigles, dels somnis, de les esperances, reflectint-se entre les imatges reals o irreals que d’ella es tenia.

Donar resposta, valorar el fet, visionar el que havia per fer, recollir o crear, reconèixer als amics i alsque no ho eren. Moure’s

Llegir més »
Logo Ateneu_Aloma_Tarragona
Premsa

Entrevista a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona

Provenim de pensaments i d’idees diverses però amb unes característiques comunes.

L’objectiu de l’Ateneu és ser un espai on poder construir alternatives reals a la ciutat que tenim ara.

Des de fa dos anys, Tarragona torna a comptar amb un ateneu llibertari. Situat a la Part Alta de la ciutat, al carrer Misser Sitges, l’Ateneu Llibertari Alomà ha suposat un revulsiu en l’ambient llibertari i dels moviments socials de la ciutat des del dia de la seva obertura. HI participen unes quantes desenes de persones amb interessos diversos que van des del cinema a les mobilitzacions populars. A banda de xerrades, cicles de cine-fòrums, mobilitzacions o en piquest de la vaga general, l’Ateneu vol esdevenir un centre cultural alternatiu al que representa la paraula cultura per al capitalisme. S’hi fomenta el pensament crític i l’assemblearisme desd’una òptica llibertària.

Llegir més »
Premsa

De perquè és important la neutralitat a la xarxa

Últimament s’està sentint a parlar molt d’un concepte nou: “neutralitat a la xarxa”. Que si el govern espanyol actual és partidari, o si ja no ho és, o si potser ho va ser al seu moment i ara ja no (un clàssic), etc. Tot això als profans els hi pot sonar una miqueta a xinès, però es tracta d’un concepte que esdevé fonamental per al nostre esdevenir telemàtic.

Llegir més »
Premsa

“La sociedad contra el Estado”, un llibre sobre la qüestió del poder

La sociedad contra el Estado

Pierre Clastres

Virus editorial. 2010

«I potser la solució del misteri sobre el naixement de l’Estat permeti esclarir també les condicions de possibilitat (realitzables o no) de la seva mort.»

L’antropologia, a partir d’una concepció unívoca i lineal de la història, ha presentat a les societats primitives com societats incompletes, menys evolucionades, per mancar d’Estat; es tractaria, en definitiva, de societats que encara no han arribat a l’edat adulta, encara estancades en la infància de la humanitat. Els prejudicis etnocèntrics també han portat a afirmar que aquestes societats tenen una economia de subsistència —és a dir, que són societats sense mercat o sense excedents, societats de l’escassesa— o una tecnologia inferior, ignorant que es tracta de societats que han desenvolupat una tecnologia suficient per a sobreviure en condicions òptimes en el seu mitjà, havent de dedicar només una petita part del seu temps a tasquesde reproducció i alimentació.

Llegir més »
Memòria històrica

“Advocats combatius i obrers rebels”, un llibre sobre l’activisme dels advocats laboralistes durant el franquisme i la Transició

Advocats combatius i obrers rebels

El Col.lectiu Ronda i els conflictes laborals durant el franquisme i la transició

Jason Garner, Raimon Gassiot, Jordi Pujol i Laura Zenobi

eCOS, publicacions d’economia solidària. 2010

Durant el franquisme, els advocats laboralistes van posar tota la seva capacitat professional al serveis dels treballadors en el marc d’un règim que pretenia assegurar autoritàriament la seva subordinació i que, per tant, els negava els drets més fonamentals, tant individuals com col·lectius. La seva actuació contribuí a la lluita dels treballadors per defensar els seus interessos i els seus drets davant d’una patronal i un règim clarament hostils.

Llegir més »
Premsa

A voltes amb l’activisme telemàtic

De fa temps se senten un altre cop crítiques, en algun cas penso que injustificades, contra un anomenat “activisme telemàtic”, veurem que tenen una part de raó, i una part que no. Repassem alguns fets que han succeït en aquestes últimes setmanes que poden ajudar-nos a entendre què podria ser aquest “activisme telemàtic”.

Llegir més »
Premsa

Manual del torturador espanyol

Manual del Torturador Español és un llibre publicat per l’editorial basca Txalaparta… i penjat de forma gratuïta a internet… un llibre que pot aportar-nos un altre punt de vista a la continuada negació oficial de que a l’Estat espanyol no es tortura….

Un informe demolidor sobre les tortures a l’estat espanyol… i olé.

Llegir més »