Ponència presentada pel professor Tomás Ibáñez en l’Acte de clausura de 100 anys d’Anarcosindicalisme, organitzat per la CGT i la Fundació Salvador Seguí en el Museu del Mar de Barcelona el 17 de desembre de 2010.
Val la pena escoltar els 26 minuts de la ponència, plena d’interessants reflexions.
Provenim de pensaments i d’idees diverses però amb unes característiques comunes.
L’objectiu de l’Ateneu és ser un espai on poder construir alternatives reals a la ciutat que tenim ara.
Des de fa dos anys, Tarragona torna a comptar amb un ateneu llibertari. Situat a la Part Alta de la ciutat, al carrer Misser Sitges, l’Ateneu Llibertari Alomà ha suposat un revulsiu en l’ambient llibertari i dels moviments socials de la ciutat des del dia de la seva obertura. HI participen unes quantes desenes de persones amb interessos diversos que van des del cinema a les mobilitzacions populars. A banda de xerrades, cicles de cine-fòrums, mobilitzacions o en piquest de la vaga general, l’Ateneu vol esdevenir un centre cultural alternatiu al que representa la paraula cultura per al capitalisme. S’hi fomenta el pensament crític i l’assemblearisme desd’una òptica llibertària.
Últimament s’està sentint a parlar molt d’un concepte nou: “neutralitat a la xarxa”. Que si el govern espanyol actual és partidari, o si ja no ho és, o si potser ho va ser al seu moment i ara ja no (un clàssic), etc. Tot això als profans els hi pot sonar una miqueta a xinès, però es tracta d’un concepte que esdevé fonamental per al nostre esdevenir telemàtic.
La sociedad contra el Estado
Pierre Clastres
Virus editorial. 2010
«I potser la solució del misteri sobre el naixement de l’Estat permeti esclarir també les condicions de possibilitat (realitzables o no) de la seva mort.»
L’antropologia, a partir d’una concepció unívoca i lineal de la història, ha presentat a les societats primitives com societats incompletes, menys evolucionades, per mancar d’Estat; es tractaria, en definitiva, de societats que encara no han arribat a l’edat adulta, encara estancades en la infància de la humanitat. Els prejudicis etnocèntrics també han portat a afirmar que aquestes societats tenen una economia de subsistència —és a dir, que són societats sense mercat o sense excedents, societats de l’escassesa— o una tecnologia inferior, ignorant que es tracta de societats que han desenvolupat una tecnologia suficient per a sobreviure en condicions òptimes en el seu mitjà, havent de dedicar només una petita part del seu temps a tasquesde reproducció i alimentació.
Advocats combatius i obrers rebels
El Col.lectiu Ronda i els conflictes laborals durant el franquisme i la transició
Jason Garner, Raimon Gassiot, Jordi Pujol i Laura Zenobi
eCOS, publicacions d’economia solidària. 2010
Durant el franquisme, els advocats laboralistes van posar tota la seva capacitat professional al serveis dels treballadors en el marc d’un règim que pretenia assegurar autoritàriament la seva subordinació i que, per tant, els negava els drets més fonamentals, tant individuals com col·lectius. La seva actuació contribuí a la lluita dels treballadors per defensar els seus interessos i els seus drets davant d’una patronal i un règim clarament hostils.
De fa temps se senten un altre cop crítiques, en algun cas penso que injustificades, contra un anomenat “activisme telemàtic”, veurem que tenen una part de raó, i una part que no. Repassem alguns fets que han succeït en aquestes últimes setmanes que poden ajudar-nos a entendre què podria ser aquest “activisme telemàtic”.
Manual del Torturador Español és un llibre publicat per l’editorial basca Txalaparta… i penjat de forma gratuïta a internet… un llibre que pot aportar-nos un altre punt de vista a la continuada negació oficial de que a l’Estat espanyol no es tortura….
Un informe demolidor sobre les tortures a l’estat espanyol… i olé.
A Historia y resultados imprevistos de un símbolo
La veritable història de la A encerclada
Virus Editorial i la Fundació Salvador Seguí han editat en castellà la història de la A en el llibre “A Historia y resultados imprevistos de un símbolo” que a banda de reconstruir la història d’aquest símbol tan recent com pocs sabíem, il·lustra com la A encerclada ha esdevingut, lamentablement, un altre símbol de consum. Així, avui es troba impresa en milers de llocs a banda de les parets dels nostres pobles, barris i ciutats. Els autors són molts i diversos, però junts construeixen un viatge per la història d’aquest síombol recent que es va inventar a París i es va popularitzar a Milpa, i no fa cent anys sinó escassament quaranta. Fa tan poc que els seus creadors són vius i alguns, com el Tomás Ibáñez, a més, són destacats militants de la CGT. Incloem en aquest número del “Catalunya-Papers” la història del símbol i l’entrevista al seu creador que s’inclouen en el llibre.
“Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)”
La Ciutat Invisible Edicions, 2010
365 pàgines, 20 €
El llibre és una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l’explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu.
Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l’aposta per a organitzar materialment les condicions d’existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjan segle XIX, poblaren tots els barris proletaris de Barcelona, i el seu camí ascendent fou tallat de soca-rel amb la victòria feixista de 1939.
Amb aquest treball, des de La Ciutat Invisible volem redescobrir la memòria política que duem a dintre, promoure el cooperativisme avui i també el coneixement del bagatge emancipador que ha configurat un barri popular com Sants.
100 anys d’anarcosindicalisme:
Companys i companyes, amigues i amics,:
Ens trobem avui en el Museu d’Història de Catalunya per tancar l’any que fa cent va tenir lloc en aquesta ciutat de Barcelona el fet històric de la creació d’una Confederació de Sindicats, que tenien com a fonament els principis de l’anarcosindicalisme, hereus del sindicalisme revolucionari i de classe del segle XIX i principisdel XX.
La Confederació Nacional del Treball (CNT) francesa va celebrar el seu XXXI Congrés Confederal els dies 10, 11 i 12 de desembre en la Borsa del Treball de Saint Etienne, localitat propera a Lió.
Després d’una mobilització contra la reforma de les pensions durant la qual la CNT ha aparegut regularment en el conjunt del territori francès, ja sigui creant fons per a sostenir als companys i companyes en vaga, perllongant les manifestacions unitàries o organitzant bloquejos econòmics, els Sindicats de la CNT s’han reunit per a la celebració del seu Congrés Confederal.
Conforme als seus principis d’autogestió, els delegats de cada sindicat de la CNT han pogut debatre sobre les orientacions de la confederació per als dos anys pròxims, així com pronunciar-se sobretot quant a l’orientació estratègica de l’organització.
Estratègies d’implantació en les seccions sindicals, projectes de desenvolupament de noves federacions en el sector privat, representativitat, formació, .. les decisions preses mostren una voluntat reforçada de desenvolupar un sindicalisme ancorat en les realitats dels treballadors i portador d’un veritable projecte de societat. D’especial importància ha estat l’aprovació després d’un llarg i intens debat de la representativitat en el Sector Públic. A partir d’aquest Congrés la CNT ha acordat presentar-se a eleccions sindicals en el Sector Públic.
Per a la CNT, els dos anys que la separen del seu pròxim Congrés seran l’ocasió de prosseguir el seu desenvolupament, tant en el sector privat com en el públic. Així, continuarà duent un discurs i unes pràctiques d’autogestió i s’esforçarà a conduir als treballadors i treballadores cap a un sindicalisme de combat en el qual els que treballen són també qui decideixen.
A nivell internacional, vam acudir al Congrés la CGT de l’estat espanyol, la USI italiana, i companys de Palestina i Atenco (Mèxic). Volem destacar i agrair la gran rebuda i acollida que els nostres camarades francesos van oferir a la nostra organització.
Secretaria Relacions Internacionals CGT
Ens trobem en un any de celebració de l’anarcosindicalisme, el del centenari de la creació a Barcelona de la Confederació General del Treball, que al cap de poc temps passaria a convertir-se en la Confederació Nacional del Treball. Hereus com som d’aquestes sigles, des de la CGT hem estat organitzant per tot el territori de l’Estat espanyol diversos actes i jornades d’anàlisi, reflexió i celebració, actes que tindran la seva clausura a Barcelona, amb l’acte que es va portar a terme el 17 de desembre a l’auditori del Museu d’Història de Catalunya i amb l’exposició “100 anys d’anarcosindicalisme” que estarà a Barcelona entre el 15 de gener i el 15 de febrer de 2011. Com a pròleg a aquests actes de tancament del centenari, el multitudinari concert de Paco Ibáñez que va tenir lloc el passat 26 de novembre, organitzat per la CGT de Barcelona.
El passat dia 17 va tenir lloc l’acte de clausura de l’any del centenari de l’anarcosindicalisme a Barcelona, davant prop d’un centenar d’assistents, alguns d’ells de federacions d’altres indrets de l’estat espanyol.
L’organització d’aquest acte històric va anar a càrrec de la Fundació Salvador Seguí.
ZP imposarà la jubilació als 67 anys “amb flexibilitat”
L’exposició i les activitats tindran lloc al Museu d’Història de Catalunya, Plaça Pau Vila 3.
Des que la consciència obrera es va despertar obertament en el segle XIX el proletariat va lluitar pel que consideraven fonamental, el seu dret d’associació.
Els obrers i obreres, a més de lluitar pels seus drets, van començar a forjar la seua ideologia i ètica, calant en ells el pensament anarquista, basat en l’abolició de tota forma de govern i en l’exaltació de la llibertat individual, així van passar de pàries i miserables a convertir-se en protagonistes del seu destí.
Convocades per la CGT, un centenar de persones s’han manifestat aquest passat dissabte 18 de desembre contra la ultima reforma laboral i contra la reforma de les pensions que el govern espanyol te pensat dur a terme el govern de Zapatero, entre les que s’inclou l’augment de l’edat de jubilació fins els 67 anys i l’eliminació del subsidi d’atur per als aturats que han esgotat la seva prestació.
Deia fa unes setmanes Elena Salgado, vicepresidenta econòmica del govern espanyol, que per a sortir de la crisi haurem de confiar en el consum. Salgado recordava que, des de l’any 2008, ha crescut l’estalvi de les famílies i que, per al 2011, “part d’aquest estalvi es reconduirà al consum privat”. Però, no va ser l’excés de consum el que justament ens a portat a aquesta crisi? Cóm podria ser ara la seva medicina?
El xantatge del Banc Central Europeu per al rescat d’Irlanda posa en primer plànol la lluita de classes que obre aquesta nova etapa de la crisi.
En principi, el pèndol polític i ideològic de la societat grega s’inclina cap a l’esquerra. Les memòries de les lluites del passat –la resistència a l’ocupació alemanya, la guerra civil de classe, la lluita contra la dictadura– encara que febles, segueixen vives: el moviment estudiantil ha protagonitzat victòries importants; el moviment anarquista és especialment nombrós i actiu; i l’esquerra parlamentària té bons resultats electorals. Amb aquesta tradició de lluita, com aconsegueix ara la burgesia imposar aquestes mesures d’austeritat i les retallades socials sense trobar una resistència considerable?
El 1981 el PASOK, el partit socialista, per mitjà de Andreas Papandreou, va arribar al poder. La classe treballadora va alimentar llavors l’esperança que les coses canviarien. Els canvis a favor dels sectors populars van ser, de fet, molts. En els primers anys es van implementar augments salarials significatius a tots els treballadors. A continuació, gràcies al sistema clientelar, gran part de la classe treballadora va ser contractada pel sector públic i les empreses estatals. En aquest moment, la unitat de la classe treballadora va començar a esquerdar-se. Quan el 1985 es va acabar la lluna de mel dels treballadors amb el PASOK, els treballadors de l’Estat –un 30% del total– van mantenir i fins i tot van ampliar els seus drets. Per la seva banda, els treballadors del sector privat van entrar en una fase de pèrdua de les seves conquestes.
En aquest context, el moviment sindicalista organitzat expressava, gairebé exclusivament, els interessos dels treballadors del sector públic. Les mesures d’austeritat d’avui afecten principalment als treballadors de l’Estat, ja que en el sector privat aquestes mesures porten anys sent aplicades. Com a conseqüència, els treballadors per compte privat no mostren solidaritat enfront de l’ofensiva contra els treballadors del sector públic i la responsabilitat d’això correspon als qui treballen a compte de l’Estat.
Quan en els últims anys la burgesia carregava contra els que treballen en el sector privat, els del sector públic en comptes d’aprofitar la seva situació favorable –per exemple, el fet que són fixos i que controlen sectors claus de la producció o l’organització de que fan gala les seves centrals sindicals– es van ocupar solament dels seus interessos. Estaven acostumats a guanyar coses sense lluitar, degut al fet que formen part de la base electoral del PASOK. Els seus sindicalistes han format una espècie de casta que es preocupa principalment pels seus interessos i la seva reproducció. Ara que els dirigents d’aquest partit comencen a treure’ls els seus drets s’han mostrat incapaços de sortir al carrer i esperen amb resignació el seu torn.
Per la seva banda, qui treballen en el sector privat no tenen una representació real, ja que la confederació general està controlada per sindicalistes que vénen de les empreses públiques. Mai van aconseguir crear les seves pròpies organitzacions de base. Aquest procés s’està donant ara, només que en unes condicions molt adverses, de bon tros atur i treball precari. Del desenllaç d’aquest esforç, així com de la recuperació dels vincles de classe del conjunt dels treballadorsdependrà el futur del moviment obrer i antagònic.
La fallida de dos bancs ha estat el detonant d’una política de retallades afavorida pel FMI i la Comissió Europea i beneïda per la socialdemocràcia portuguesa.
L’actualització de les percepcions, amb l’IPC del novembre, agafa com a referència la dada interanual espanyola, dues dècimes més baixa
La inflació puja mig punt al novembre, fins al 2,5%
La dada definitiva de l’IPC del novembre va constatar ahir que els pensionistes catalans tornaran a perdre poder adquisitiu quan s’actualitzin les seves percepcions. I això serà així perquè la dada que es pren com a referència per actualitzar les pensions és la de l’IPC del novembre, però no la catalana sinó l’espanyola, que aquest any ha quedat dues dècimes per sota.
La Confederació General del Treball, Ecologistas en Acción i Amigos de la Tierra han celebrat aquest dijous 16 de desembre una roda de premsa per a presentar a la ciutadania la Vaga General de Consum convocada per al pròxim 21 de desembre.
Quan queden 5 dies per a la convocatòria de la primera Vaga de Consum en l’Estat espanyol, ja hi ha més de 100 organitzacions de totes les parts de l’Estat donant suport i difonent la convocatòria.
La Vaga de Consum té com objectius d’una banda pressionar a governs i “mercat” perquè modifiquin les seves actuals polítiques antisocials i es deixin d’ajudar a bancs i multinacionals, per a crear polítiques que ajudin als menys afavorits. Per un altre, s’exigeix un canvi de l’actual model econòmic, insolidari, insostenible i gens ecològic.
En la roda de premsa han comparegut Jacinto Ceacero, Secretari General de CGT, Rodrigo Fernández d’Ecologistas en Acción, i Liliane Spendeler, Directora Ambiental d’Amigos de la Tierra.
Jacinto Ceacero ha indicat que “CGT no va convocar solament la Vaga General del 29-S contra les mesures antisocials del Govern, sinó també per a exigir un nou model productiu” i ha afegit que “ara la Vaga de Consum és una continuïtat d’aquella Vaga General”- El Secretari General de CGT ha manifestat que “la Vaga de Consum és contra els poderosos, el capitalisme, no contra les persones treballadores autònomes i el petit comerç”, “el món sindical, les persones treballadores, estan col·laborant amb el món social i el resultat és aquesta confluència en l’acció de la Vaga de Consum” ha afegit Ceacero. Finalment, Jacinto Ceacero ha assenyalat que “la sortida a la crisi econòmica, social i mediambiental no és més creixement, sinó justament decreixent en sectors relacionats amb el consumisme i creixent en sectors socials”.
Rodrigo Fernández, d’Ecologistas en Acción ha indicat que “des de l’ecologisme social el model de consum actual està dissociat de les necessitats humanes”, i que “la Vaga de Consum és una crida a la consciència col·lectiva per a promoure una reflexió crítica d’altra forma de comprar”. “El consum que actualment realitzem és una part fonamental del problema que actualment tenim com ciutadania” ha assenyalat Rodrigo.
La Directora Ambiental d’Amigos de la Tierra, Liliane Spendeler, ha donat diverses dades sobre l’actual model d’explotació de la Terra “entre 1980 i 2005 ha augmentat en un 50% l’extracció dels recursos naturals. Aquest model sobrepassa la biocapacitat del nostre planeta en un 30%, entesa com la capacitat tant de proporcionar recursos com d’absorbir contaminants.” Liliane Spendeler ha assenyalat que “l’extracció de tants recursos naturals té greus conseqüències ambientals i socials, més aguditzades en els països del Sud Global. Aquesta Vaga de Consum simbolitza el nostre rebuig a l’actual model i alhora és una manifestació d’optimisme per un altre món on les persones i el medi ambient constitueixin el centre del sistema en comptes dels mercats i negocis”.
Les tres organitzacions convocants de la roda de premsa han coincidit a assenyalar que “les organitzacions que convoquem la Vaga de Consum volem reivindicar aquest dia per a fer una crítica a les mesures que el Govern ha pres i segueix prenent, i per a reivindicar una revisió dels nostres valors que ens condueixi a prevaler la cooperació davant la competència, la solidaritat davant l’individualisme; adaptar les estructures econòmiques i productives als límits biofísics del planeta i a les necessitats de les persones ; sustentar la producció i el consum essencialment a escala local; i redistribuir amb criteris ecològics i d’equitat l’accés a recursos naturals i la riquesa”.
Notícia extreta del Rojo y Negro digital.
Els treballadors estan pagant la crisi també amb el seu salari i condicions concretes de treball, amb pujades d’impostos i preus i amb retallades de drets socials i laborals.
L’Aula Virtual de CGT (http://www.in-formacioncgt.info/aulavirtual/) iniciarà de nou la seva marxa amb un Curs de Formació sobre Eleccions Sindicals, tant en l’àmbit de les empreses privades com per a les administracions públiques.
El curs, amb una durada de vuit setmanes, començarà el dilluns 17 de gener de 2011, i les inscripcions es tancaran la setmana anterior, entre el 10 i el 15 de gener.
La responsabilitat en la imparticin i les tutories d’aquest curs correrà a càrrec del Gabinet Jurídic Confederal. Amb el suport i la coordinació de l’Escola de Formació Confederal.
Aquest primer curs estarà limitat a 80 places, tenint en compte que a la finalització d’aquest primer curs s’obrirà la inscripció per al següent, en un procés continuat de formació que discorrerà en paral·lel als cursos presencials que s’estan programant en els territoris i en els sectors.
Els criteris de selecció seran els següents, en aquest ordre:
1r. que la inscripció o inscripcions la realitzi el sindicat o secció.
2n. que el sindicat o secció es trobi en procés d’eleccions sindicals, o s’hi vagi a trobar pròximament.
3r. que les persones inscrites vagin a tenir o tinguin responsabilitats en el desenvolupament i seguiment dels processos electorals del seu sindicat o secció.
Per a això ha de completar-se la fitxa d’inscripció adjunta i enviar-la a la següent adreça de correu electrònic: cursos@nullin-formacioncgt.info.
Antonio Carretero – Escola de Formació Confederal
FITXA D’INSCRIPCIÓ
INSCRIPCIÓN AULA VIRTUAL
CURSO DE FORMACIÓN SOBRE ELECCIONES SINDICALES
* Nombre / Apellidos / Correo electrónico:
* Sindicato, FL, Sección:
* Teléfono:
* Correos electrónico:
* Proceso electoral / empresa / fechas :
Firma, fecha y sello del Sindicato / Federación Sectorial / Confederación Territorial…
ENVIAR a la atención de:
ESCUELA DE FORMACIÓN CONFEDERAL “ELADIO VILLANUEVA”
Correo-e: cursos@nullin-formacioncgt.info – Fax: 91 445 31 32
L’anomenat «diner negre» va arribar l’any passat a l’Estat espanyol a la xifra de 205.200 milions d’euros, el que suposa un 20% del PIB. Una enorme quantitat de diners no declarats que té en el sector de la construcció el seu principal refugi, segons un estudi de la consultora A.T. Kearney i Visa Europa. També informa que els bitllets de 500 euros s’han multiplicat per deu en cinc anys.
