Ambits – Pàgina 99 – CGT Catalunya

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

La rebel·lió a l’Hospital Universitari de Bellvitge continua

La rebel·lió a l’Hospital Universitari de Bellvitge continua. Després d’haver aconseguit paralitzar el tancament de dues plantes el cap de setmana passat, treballadores i usuàries s’han concentrat de nou aquest dimecres per exigir que no s’eliminin llits de l’oferta sanitària del centre mentre hi hagi pacients en urgències esperant per ser derivats a les mateixes. Personal i sindicalistes denuncien amenaces davant les mobilitzacions pel que consideren “el desmantellament de l’hospital”.

25/06/2014 - 23:00:00

27 de juny, trobada-xerrada-debat-sopar per encarar el curs que ve, a Tarragona

Un any més, per a acomiadar el curs i després de les IV Jornades d’educació, ens semblava interessant fer una trobada-xerrada-sopar per compartir les sensacions i fer una mica de valoració de la situació actual de cara a establir propostes per l’any vinent.

És per això que organitzem una Xerrada sobre el Decret de Plantilles a càrrec de Josep Riera i Jordi Martí Font, per després encetar un debat sobre les possibilitats d’organització sindical i pedagògica de cara al curs vinent.

Serà divendres 27 de juny a dos quarts de vuit del vespre a la plaça dels Natzarens (a tocar de l’Ateneu Llibertari Alomà i la sala de teatre Trono Villegas, a la Part Alta de Tarragona).

25/06/2014 - 16:33:00

Comunicat de CGT contra la reforma fiscal del govern de l’Estat

COMUNICAT CONFEDERAL DAVANT LA CONTRA-REFORMA FISCAL DEL GOVERN DE L’ESTAT

“La gran estafa social, política i econòmica del PP, es consolida amb la contra-reforma fiscal: despossessió de les rendes i drets de la majoria social, a cop de BOE i, entrega dels mateixos als rics i poderosos“

23/06/2014 - 14:08:22

CGT Barcelona convoca concentració contra la repressió el 28 de juny davant la Delegació del Govern espanyol a Catalunya

El 28 de juny s’ha convocat una jornada internacional de mobilització en suport de diversos activistes víctimes de la repressió policial i judicial a l’estat espanyol, casos com els de Carmen i Carlos, del 15M de Granada, condemnats a 3 anys i 1 dia de presó per participar en un piquet informatiu durant la vaga general del 29M de 2012, i altres casos que s’han produït en els últims mesos a diverses ciutats.

22/06/2014 - 18:07:30

Decisió final d’Unipost: un ERO de 340 extincions de contracte

La Direcció d’Unipost ha comunicat a les seccions sindicals i a l’autoritat laboral que ha decidit portar a terme l’ERO, concretant que seran 340 extincions de contracte com a màxim, a Madrid seran 77 en repartiment i 16 en classificació, sospitosament a Madrid a pesar de la quantitat d’acomiadaments no hi ha ni comandaments ni administratius i administratius, totes i tots són d’operativa i a raó de 24 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats, calculant-se la indemnització tenint en compte el salari que es percep a data de l’acomiadament, amb data límit 31 de desembre de 2014 per a efectuar els acomiadaments, mentre i fins que no s’efectuïn tots els acomiadaments se seguirà aplicant l’ERTO.

S’obre, així mateix, un nou període d’adscripcions voluntàries fins al 31 d’agost de 2014. CGT ja va demanar durant la negociació l’ampliació d’aquest període i l’empresa va dir que no, per què ara canvia d’opinió? En tot cas, el que l’empresa ha de fer és facilitar als voluntaris i voluntàries la sortida, però pagada, i que les que encara estan pendents de cobrar ho facin també, que amb els diners que s’han estalviat amortitzant aquests llocs segur que ho poden fer.

En la mateixa comunicació se’ns ha fet saber els criteris d’afectació. Queden exemptes les treballadores i treballadors majors de 50 anys i els repartidors i repartidores amb moto, i qui acreditin la condició de víctimes de violència de gènere, i no afectarà preferentment a les empleades i empleats que acreditin pertànyer a una família nombrosa, això és amb 3 o més fills o filles menors de 18 anys.

En canvi, sí es tindrà en compte per a afectar una antiguitat menor de 10 anys (perquè les indemnitzacions siguin menors), també quedaran afectades preferentment les treballadores i els treballadors amb sancions en ferm en els últims tres anys o amb un absentisme superior al 5% anual incorregut en els 12 últims mesos, entenent per absentisme les faltes d’assistència no justificades i per Incapacitat Temporal per contingències comunes (excepte les derivades de l’embaràs i del part).

També quedaran afectats tots els treballadors i treballadores de les poblacions on deixi de prestar-se servei. En el cas del Grup de Personal Tècnic i Prefectures Operatives i al Grup de Personal Administratiu es farà una valoració per a avaluar la competència en el lloc i aquelles i aquells amb menor valoració seran els afectats, 7 en tota Espanya per 333 d’operativa, sense comentaris.

Els serveis jurídics de CGT estan preparant el recurs que es presentarà en l’Audiència Nacional, ja en la Inspecció de Treball, a la qual acudiem el passat 12 de juny de 2014, vam deixar ben clar que CGT considera que l’ERO no està suficientment justificat i és una mesura desproporcionada, màxim després de les mesures que ja s’estan aplicant, un ERTO que està consumint les prestacions per atur dels treballadors treballadores, i una rebaixa salarial brutal de la qual la plantilla no tenim culpa, i amb la qual estem finançant a l’empresa mentre la Direcció es frega les mans i es riu dels companys i companyes no posant els diners als que es van comprometre a posar els accionistes, esperem que no tinguem problemes a cobrar aquest mes la paga d’estiu al costat de la nòmina de juny, encara que coneixent als gestors que tenim no ens estranyaria que el mateix dia de cobrament ens trobéssim amb alguna que altra nova sorpresa, també esperem que les nòmines vinguin en sobre tancat per a vetllar per la privadesa, i que no ens vinguin amb l’excusa que no han pagat al proveïdor, o CGT prendrà mesures.

Quant a les quantitats que se’ns han d’abonar a les treballadores i treballadors després de declarar l’Audiència Nacional que l’acord del 24 de febrer de 2014 no es pot aplicar amb caràcter retroactiu l’1 de gener de 2014, dir-vos que l’empresa va a recórrer, pel que no cobrarem en breu, encara que l’empresa podria pagar abans que el recurs que va presentar es resolgués i de sortir-li aquest favorable ens descomptarien posteriorment les quantitats que s’haguessin abonat.

CGT presentarà recurs davant el nou atropellament que vol cometre l’empresa, i sabem que ni hem de ni podem jugar-nos-la a una sentència judicial, l’empresa podria esperar a la mateixa per a efectuar la majoria dels acomiadaments per a evitar les conseqüències que li declaressin l’ERO nul, però també ha quedat clar que hi ha sindicats amb els quals no es pot comptar, ja que uns sindicats (UGT i USO) prefereixen defensar un acord il·legítim i que pica a les treballadores i treballadors, mentre que un altre sindicat (CCOO) es posa medalles per sentències de denúncies que també posa CGT, i demana unitat sindical quan en els nadal passats va preferir fer oïdes sordes i no unir-se a les mobilitzacions que va convocar CGT, i que d’haver-se unit aquest o altres sindicats segur que s’hagués fet més força encara si cap, ja que l’empresa va arribar a manifestar que amb aquelles aturades s’estava retardant el correu i posant en perill la continuïtat de clients, i es podria per tant haver aconseguit que s’apliquessin mesures menys lesives i que ens asseguéssim a negociar un nou conveni col·lectiu, i perquè el CGT demana per enèsima vegada que es constitueixi la taula negociadora.

NO A L’ERO A UNIPOST!!!

ES POT, S’HA DE LLUITAR CONTRA ELS ERO!

SI LLUITES POTS GUANYAR, SI NO LLUITES ESTÀS PERDUT,

AFILIA´T A CGT. EL SINDICAT QUE S’ATREVEIX.

Segueix-nos a TWITTER: @cgtunipost

CGT Unipost

Més informació:

– WEB CGT UNIPOST

– TWITTER CGT UNIPOST

20/06/2014 - 19:25:14

El fetitxe de la competitivitat

Deia José María Valverde que existeixen paraules, com Democràcia, Justícia, Llibertat, que neixen a l’esquerra i moren a la dreta. Des de fa uns anys, creix i ocupa territoris mentals una paraula nascuda a la dreta a la qual l’esquerra hauria d’exterminar per salut i benestar de la majoria. Em refereixo a la famosa “Competitivitat”.

Indubtablement per al capital, per als que tenen el capital i el poder en el sistema socioeconòmic actual, el concepte de competitivitat, dotat d’un significat intencionadament positiu, constitueix el pretext perfecte per imposar unes reglesde joc.

20/06/2014 - 18:32:24

24 hores en defensa de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona el 3 i 4 de juliol

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona convoca la II jornada de lluita i tancament que durem a terme el proper 3 i 4 de juliol a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Des d’un principi, el nostre grup ha reivindicat una xarxa de titularitat i de gestió pública, de qualitat i universal com a objectiu a llarg termini, alhora que ha denunciat el procés de privatització (que considerem encobert per les retallades). A la nostra ciutat aquesta privatització l’hem batejada sota el nom de “teclarització”, per raons òbvies.

19/06/2014 - 13:48:00

La Diputació de Barcelona no aplica límits de sou ni als electes ni al càrrecs de confiança

EL PLE DE LA DIPUTACIÓ NO S’APLICA LÍMITS DE SOU ALS ELECTES NI ALS CÀRRECS DE CONFIANÇA

El Ple de la Diputació de Barcelona del passat 24 d’abril, va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics presents (CiU, PSC, PP, ICV-EUiA i ERC) acollir-se a les excepcions de la Disposició Transitòria Desena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), tant respecte dels límits retributius dels electes, com del nombre màxim de càrrecs públics amb dedicació exclusiva i personal eventual, fins al 30 de juny de 2015. O sigui acabada l’actual legislatura sense aplicar-se les limitacions econòmiques i de càrrecs de confiança establertes per llei. Quina confiança ens poden merèixer aquests representants electes de segon grau, quan ens apliquen les retallades i la pèrdua de drets que fixa llei als que estem en nòmina i ells no s’apliquen el mateix tracte?

19/06/2014 - 00:55:44

La mort del SupMarcos. Un cop a la supèrbia revolucionària

L’il·luminador comiat del Subcomandant Marcos

El comunicat de comiat del subcomandant insurgent Marcos, llegit la matinada del 25 de maig en el caracol La Realidad davant milers de bases de suport i de solidaris de tot el món, anunciant la seva mort i reencarnació (desenterrament en paraules del EZLN), és un dels textos més sòlids i potents emesos en vint anys des de la seva aparició pública el 1 de gener de 1994.

L’assassinat del mestre Galeano, a La Realidad el 2 de maig, per membres de la Central Independiente de Obreros Agrícolas y Campesinos Histórica (CIOAC-H), una organització esdevinguda en grup paramilitar per obra i gràcia de les polítiques socials contrainsurgents que compren persones i col·lectius sencers, va precipitar un procés de canvis que es venia processant des de temps enrere.

La massiva marxa en silenci de 40.000 bases de suport zapatistes el 21 de desembre de 2012 en les principals ciutats de Chiapas, i la posterior escuelita ‘La Libertad según l@s zapatistas’, van ser alguns dels eixos d’aquests canvis que vam poder apreciar. La tercera part del comunicat del 25 de maig, titulada El relevo, marca molt breument dels quatre canvis interns que s’han vingut processant en aquestes dues dècades.

El primer que s’esmenta és el generacional, el més visible ja que la meitat dels zapatistes tenen menys de 20 anys i “eren petits o no havien nascut a l’inici de l’alçament”. El segon és de classe: “De l’origen classe mitja il·lustrat, a l’indígena camperol”. I el tercer és de raça: “De la Direcció mestissa a la Direcció netament indígena”. Aquests dos relleus es manifesten des de temps enrere amb la constant i creixent aparició dels comandants i comandantes en les diverses compareixences públiques del EZLN. Però l’aparició del subcomandant insurgent Moisés, amb el mateix rang militar que tenia Marcos, va marcar sens dubte un punt d’inflexió que ara es completa al quedar Moisés com el portaveu del moviment.

El comunicat de comiat de Marcos destaca que el més important dels relleus va ser el del pensament: “Del vanguardisme revolucionari al manar obeint; de la presa del Poder de Dalt a la creació del poder de baix; de la política professional a la política quotidiana; dels líders, als pobles”. Finalment, destaca la qüestió de gènere, ja que les dones van passar de la marginació a la participació directa, i el conjunt del moviment va passar “de la burla a allò altre, a la celebració de la diferència”.

Com pot apreciar-se, l’antivanguardisme va de la mà del conjunt de canvis que poden resumir-se en que les bases del moviment manen i la comandància obeïx. Ja no queden dubtes de qui són els subjectes. D’alguna manera, aquests relleus cobren visibilitat des de fora en el paper preponderant que juga ja Moisés, que la seva figura ja venia destacant-se en els seus comunicats vinculats a la escuelita, però que ara adquireix tota la seva rellevància.

D’aquesta manera –en una conjuntura complexa en la qual el govern nacional mexicà i el de l’Estat de Chiapas llancen una forta ofensiva contra els caracoles i el conjunt del zapatisme, en el marc de la recuperació de poder de l’Estat davant les autodefenses de Michoacán i la Policia Comunitària de Guerrero– el EZLN completa un gir plebeu, de llarga durada, d’enorme profunditat estratègica, que mostra el que són capaces de fer els de baix.

Desapareix la figura mediàtica de Marcos, simpàtica per a les classes mitges i els mitjans massius, la personalitat destacada capaç de dialogar amb intel·lectuals de tot el món i de fer-lo d’igual a igual, sent suplantat per indígenes i camperols, gent comuna i rebel. És un desafiament polític i ètic d’enorme envergadura, que col·loca contra la paret als analistes, a les velles esquerres i al conjunt de les acadèmies.

D’ara en més, no hi haurà interlocutors il·lustrats sinó indígenes i camperols. “En el personal –escriu Marcos– no entenc per quina gent pensant que afirma que la història la fan els pobles s’espanta tant davant l’existència d’un govern del poble on no apareixen els ‘especialistes’ a ser govern”. La resposta la dóna ell mateix: “Perquè també hi ha racisme en l’esquerra, sobretot en la quees pretén revolucionària”.

Molt fort. Molt encertat i molt necessari. El zapatisme no dialoga amb els polítics del sistema, ni amb els de dreta ni amb els d’esquerra. Es dirigeix a qui volem canviar el món, als que aspirem a construir un món nou i, per tant, vam decidir no transitar el camí de les institucions sinó treballar des de baix, amb els i les de baix. I troba que una de les majors dificultats que hi ha en aquests espais és la supèrbia, l’individualisme al que defineix com perfectament compatible amb el vanguardisme.

Amb aquest pas, el zapatisme col·loca el llistó molt alt, tan alt com mai ho havia col·locat cap força política. Finalment, l’individualisme i el vanguardisme són dues expressions centrals de la cultura occidental; maneres de fer emparentades amb el colonialisme i el patriarcat, dels quals tant ens costa desprendre’nsen la vida quotidiana i en la política.

17/06/2014 - 20:08:10

CGT contra la manifestació feixista del 21 de juny a Sants, Barcelona

LA CGT REBUTJA LA MANIFESTACIÓ NEONAZI DE SANTS

La CGT expressem el nostre rebuig més absolut a la realització d’una manifestació el dia 21 de juny convocada pel grupuscle nazi “Frente por España”. Considerem una provocació que, de nou, organitzacions paramilitars d’ultradreta escullin el barri de Sants i la ciutat de Barcelona per fer una demostració de força per intimidar els veïns amb les seves consignesd’odi i de terror.

17/06/2014 - 19:04:33

Comunicat de CGT Vallès Oriental valorant la desconvocatòria de la vaga a Panrico

ELS TREBALLADORS DE PANRICO DESCONVOQUEN LA VAGA

E13 de juny, els i les treballadores de la planta de Santa Perpètua de Panrico han votat per a desconvocar la vaga que mantenien des del 13 d’Octubre de 2013. I diem “han votat per a desconvocar” perquè, en el que semblava ser una assemblea informativa, en la qual el Comitè d’empresa i de vaga ha explicat com s’han desenvolupat les últimes converses amb l’empresa i la Generalitat, ha estat en els deu últims minuts quan el president del Comitè ha dit que “el Comitè d’empresa i de vaga hem decidit desconvocar la vaga”. Només una persona del Comitè no estava d’acord. Alguns treballadors han demanat que la decisió se sotmetés a votació de l’assemblea. El resultat ha estat: 98 a favor de desconvocar; 45 en contra; 3 nuls.

No és la primera vegada que se li demana a la plantilla que desconvoqui la vaga… a canvi de no-res. Des de la segona setmana des que va començar, des de CCOO, i a través del seu braç executor, el president del Comitè i els seus secuaços, ja estaven dissenyant estratègies per a trencar la vaga. No han pogut amb uns treballadors que han despertat, potser una mica tard, però amb força. No han estat tots, però sí una majoria que han treballat amb ganes, que han lluitat contra el que consideren un atropellament a la seva dignitat.

Treballadors que han tingut tres grans enemics: l’empresa, la Generalitat (advocat defensor de l’empresa) i el seu propi sindicat CCOO. Un sindicat al que molts treballadors estan afiliats fa més de vint, trenta anys, al que consideraven el seu defensor i protector. I s’han adonat que ha estat el seu pitjor enemic en aquest conflicte. No solament no han mogut ni un sol dit per a donar suport la lluita que duien les treballadores, sinó que, a més, han intentat torpedejar-la des de tots els fronts, també en el tema jurídic.

CCOO ha muntat tal embull jurídic que, a dia d’avui, els treblladors no tenen clar si el seu sindicat ha denunciat el que havia de o el que li convenia… Sense oblidar-nos de la famosa caixa de resistència, en el compte de CCOO, i que han tingut la poca vergonya de negar-se-la als treballadors quan els ha donat la gana.

La gota que ha satisfet el got de la traïció ha estat la sentència de l’Audiència Nacional. En primer lloc, no admet la impugnació de l’ERO presentada per CGT al·legant “falta de representativitat”, una cosa que no té precedents en la jurisprudència. Però si accepta la impugnació feta per CCOO que, sembla ser, és la més convenient per a la sentència exemplaritzant que surt, o es vol que surti. Ja que, figura en la pròpia sentència, la impugnació de l’ERO presentada per CCOO contradiu la signatura que el propi sindicat va plasmar a l’ERO…

Una sentència que justifica l’ERO i reconeix els arguments econòmics de l’empresa, amb la qual cosa avala els acomiadaments previstos per al 2014: 589 a nivell estatal i, d’ells, 154 en la planta de Santa Perpètua. Si que qüestiona els acomiadaments programats per a 2015 i 2016 al·legant que no es poden programar acomiadaments amb tanta antelació. La sentència també declara improcedents els acomiadaments fets el 2013 perquè s’haurien d’haver abonat en un sol pagament i es va fer en “còmodes terminis” (per a l’empresa) de 18 mensualitats.

Després de la sentència hi ha hagut reunions entre l’empresa, la Generalitat (com mediadora, diu) i el Comitè dels treballadors. Reunions en les quals l’empresa es manté enrocada i s’atreveix a “demanar triar als acomiadats a dit”. També demana que es retirin totes les denúncies que hi ha contra l’empresa. Cosa que no pot signar el Comitè perquè hi ha denúncies individuals i les presentades per CGT, que aquí el Comitè no hi té res que fer…Reunions difícils per als treballadors en les quals en cap d’elles s’ha presentat cap assessor del seu sindicat: CCOO.

Sense entrar en les negociacions, perquè CGT no tenim representació en el Comitè, sí que han estat companys del sindicat assessorant i dissipant els dubtes dels treballadors, afiliats o no. Recordem que CGT compta amb només nou afiliats en la planta de Santa Perpètua…

Han estat vuit mesos de conflicte molt durs, de molt sofriment i moltes traïcions, i desenganys, que han viscut els i les treballadores. Però també de molt aprenentatge. Aquest conflicte els ha donat experiència, a partir d’ara ja no se serà tan fàcil enganyar-los. Encara els queda un llarg camí per recórrer, però duen la motxilla plena de dignitat, experiència i força, molta força.

Des de la Secció Sindical CGT Panrico i aquest sindicat volem donar les gràcies a tots aquells que heu estat pendents d’aquesta vaga i donat suport als treballadors, bé aportant aliments, econòmicament, acudint a les seves convocatòries de mobilització, etc.

La lluita no ha acabat, seguirem informant.

Salut

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!!

CGT Vallès Oriental / CGT PANRICO

Més informació:

– WEB CGT VALLÈS ORIENTAL

– TWITTER CGT VALLÈS ORIENTAL

– TWITTER CGT PANRICO

17/06/2014 - 12:12:31

CGT guanya les eleccions sindicals a Atento Lleida

El 16 de juny s’han celebrat eleccions sindicals a l’empresa Atento en el centre de treball de la demarcació de Lleida. CGT tenia en aquest centre de treball fins ara 1 membre del Comitè d’empresa que va aconseguir en les eleccions parcials que es van celebrar el 14 de febrer de 2011.

En les eleccions d’aaquest 16 de Juny de 2014, s’ha renovat completament el comitè d’empresa i CGT ha assolit la majoria dels vots dels treballadors. El resultat ha estat:
CGT 105 vots i 5 delegats
CCOO 93 vots i 4 delegats
UGT 85 vots i 4 delegats

És evident que el treball dóna els seus fruits i una vegada més hem guanyat unes eleccions sindicals només pel nostre treball. El treball de CGT va començar aquí constituint secció sindical al setembre de 2010 i des de llavors han fet, pas a pas, treball entre els companys.

Avui han assolit aquesta victòria que a qui més beneficiarà serà als treballadors i treballadores que a partir d’ara tenen una secció sindical de CGT molt més potent.

Donem “la enhorabona” als companys de Lleida.

SP de la Coordinadora Estatal del Telemàrqueting de la CGT

17/06/2014 - 11:57:08

Exposició fotogràfica i xerrada a CGT Tarragona el 19 de juny sobre homofòbia i camps de la mort

Inauguració de l’exposició fotogràfica de la Pepa Vives “Per NO oblidar” que tindrà lloc el dijous 19 de juny a les 19h a la seu de CGT a Tarragona (plaça Imperial Tarraco, 1 Edif 2, 3º). La inauguració començarà amb una xerrada-debat sobre l’homofòbia i els camps de la mort. L’exposició es podrà visitar fins el 30 de juny.

Recordant al Roc Llop

Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 -París, 15 d’agost de 1997) va a ser mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT. Fou empresonat després del fets de 1934 i, exiliat, el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen-Mauthausen. A França fou redactor de la revista Terra Lliure.

17/06/2014 - 11:00:00

La ministra de Foment anuncia d’amagat la definitiva privatització de les dues joies públiques de l’Estat espanyol, l’AVE i la xarxa d’aeroports d’AENA

Com ens té acostumats aquest Govern, ha tornat a ocultar a l’atenció de la ciutadania i dels mitjans de comunicaciómesures de tan profund calat, postergant-les a la finalització de les eleccions i amagant-les entre l’abdicació del rei i el debut de la selecció en el mundial.

El frau de les privatitzacions d’AENA i l’AVE liquida el miratge d’un sector de transports públic, amenaçant la lenta recuperació del sector turístic, motor de la nostra economia. Però fins i tot, en un futur proper, podem trobar-nos amb que les nostres infraestructures de transport aeroportuari i ferroviari passin a capitals privats estrangers, com ja ho estan avui la resta del transport per carretera, marítim i, excepte comptats casos, les companyies aèries. Ens preguntem si és així com entén aquest govern la Marca Espanya.

Des de CGT entenem que aquestes mesures, en les quals el govern del PP torna a legislar sol i per decret, són una mostra més de la vella política d’apropiació i liquidació dels béns públics ciutadans, aconseguits amb l’esforç de diverses generacions. La decisió de la venda del 49% del capital d’AENA Aeroports de l’últim Consell de Ministres suposa l’enèsima bandada d’un projecte privatitzador que mai ha tingut rumb, i que ha estat criticat per la majoria dels agents implicats en el sector turístic.

La ministra ha exposat tres vagues raons: control de costos, increment de l’eficiència i fer el sector més competitiu, però no ha donat un sol argument, en una intervenció intencionadament curta, de com la sortida a borsa d’un 28% del capital, o la col·locació d’altre 21% entre inversors amics, pugui afavorir aquesta eficiència, i fins i tot arriba a equivocar-se al dir que AENA Aeroports seguirà sent un Ens Públic (sic), quan des de 2011 ja no ho és. Aquest és el seu coneixement del sector.

La nostra xarxa d’aeroports d’interès general, que és de titularitat pública, mai ha costat un euro al ciutadà, i ha autofinançat la inversió en l’ampliació i manteniment de les seves infraestructures. L’única veritat que amaga aquest nou model privatitzador és que el PP albira l’última finestra per a malvendre la nostra xarxa pública d’aeroports, els únics rendibles econòmica i socialment.

L’única cosa certa d’aquest nou espoli al ciutadà del carrer és que els únics beneficiats d’aquesta privatització seran els agents col·locadors, els facilitadors que coneixem de sobres de tants i tants escàndols notoris, i els bancs triats per a portar a terme aquesta operació. Tots trauran el seu més que sucós benefici, present i futur, d’un bé que ara és de tots. No hi ha més que veure el preu que s’ha remenat per a aquest espoli, uns 16.000 milions d’euros, que de per si mateix és inferior al volum d’inversió realitzat en la xarxa d’aeroports en els últims 10 anys. La ministra tampoc ha explicat que l’Erari Públic tampoc traurà res d’aquesta operació.

AENA Aeroports ha tingut beneficis en els dos últims exercicis, ha reduït el seu endeutament i, fins i tot, ha realitzat inversions en la compra d’aeroports fora del nostre país. I aquest any està experimentant un creixement sostingut tant en operacions com en nombre de passatgers. Per què vendre’l llavors?

CGT vol donar a conèixer a l’opinió pública el que aquesta operació suposarà en aquestes infraestructures bàsiques, doncs es tracta d’una operació merament financera. La voracitat dels capitals especulatius, que són els que entraran en l’operació, necessita de rendiments alts i a curt termini, el que implica augment de taxes i preus públics i reducció d’inversions en seguretat operacional per al passatger i en manteniment de les infraestructures.

Però el que no ha dit aquest govern és que perdrem el control de les decisions en una xarxa que suposa el 90% de l’entrada de turistes estrangers en el nostre territori, que aquest pas només és el primer per a perdre una posició majoritària en el nou accionariat, doncs els inversors ja han avisat reiteradament que no prendran posicions minoritàries a mitjà termini, i que en cap cas queda garantit el funcionament en xarxa ni el tancament o la venda per separat dels aeroports que els nous amos privats considerin no rendibles o dels quals es vulguin desprendre.

Fem una crida a totes les organitzacions socials per a mobilitzar-se contra aquest espoli i per a dur aquest debat a l’opinió pública, i prendrem totes les mesures per a evitar que les últimes infraestructures bàsiques que queden en mans públiques s’espoliïn una vegada més amb els resultats que tan bé coneixem tots.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/noticias-cgt/la-ministra-de-fomento-ha-anunciado-de-tapadillo-la-definitiva-privatizaci

Vídeo: Ministra echa un flan, sin argumentos y con evidentes contradicciones
https://www.youtube.com/watch?v=v82FVwJLve4

16/06/2014 - 14:30:00

La fugida endavant de CiU

El 26 de maig CiU donava l’ordre de desallotjament de Can Vies. El dia era força significatiu: no havien transcorregut ni 24 hores des de la desfeta electoral més estrepitosa de CiU després la desastrosa actuació del Tripartit i faltaven 24 hores per què es complissin tres anys del desallotjament de la plaça de Catalunya per part dels Mossos.

15/06/2014 - 21:21:40

Entrevista a Silvia Federici: «El treball domèstic és el que produeix la força de treball»

Aprofitant la visita de l’activista feminista i marxista Silvia Federici a Barcelona organitzada per la seva editorial Traficantes de sueños i la Fundación de los comunes per presentar el seu últim llibre Revolución en punto cero, Maria Colera entrevista per a EspaiFàbrica, la professora de la Hofstra University de Nova York. Federicci destaca pels seus estudis sobre la condició i remuneració dels treballs domèstics i l’exercici de la violència com a element fonamental per al desplegament del capitalisme.

15/06/2014 - 21:03:00

Continua a Berga la campanya contra la repressió sindical i de denúncia contra el gerent i director de l’empresa editora de la revista Berguedà Actual

Els dissabtes 7 i 14 de juny, s’han dut a terme el segon i tercer escratxe davant d’on viu Jordi Simon Perayre, gerent i director de l’empresa editora de la revista Berguedà Actual, per tal de protestar pels impagaments de la seva empresa i pel seu assetjament contra les llibertats sindicals. El primer escratxe havia tingut lloc el passat 1 de maig.

15/06/2014 - 20:00:00

Panrico posa fi a una històrica vaga després de vuit mesos

Les treballadores de Panrico de la planta de Santa Perpètua de Mogoda a Barcelona han decidit aquest matí en l’assemblea acabar amb la vaga indefinida iniciada fa aproximadament vuit mesos contra l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) presentat per l’empresa i que afecta 215 treballadores. Amb 99 vots a favor, 45 en contra i 3 vots nuls, la plantilla ha decidit tornar a la feina el proper dilluns, després d’una roda de premsa que han convocat a les deu del matí a la porta de la fàbrica.

La decisió s’ha concretat després d’una assemblea tensa, on la plantilla també ha decidit no acceptar ni la mediació de la Generalitat ni els acords que la direcció de Panrico ha posat sobre la taula, ja que “l’objectiu de no permetre ni un sol acomiadament continua vigent”, segons ha explicat el portaveu del col·lectiu Felix Yela. “Seguirem lluitant perquè estem convençuts que Santa Perpètua té futur i avui dia no sobra ningú”, ha afegit.

14/06/2014 - 14:38:45

Escac al Rei, mat al Règim

És cert. L’abdicació del Rei no suposa la fi de la transició. El “lligat i ben lligat” amb que Franco va lligar la restauració borbònica s’enroca en la figura del Príncep Felipe com el seu successor en la prefectura de l’Estat i de la Forces Armades (dues pel preu d’una). Però solament un sobtat atac d’ignorància o un empatx de fonamentalisme revolucionari pot justificar que s’equiparessin ambdós successos, distints i distants. Hi ha una enorme diferència entre arribar i anar-se’n; no és el mateix un bateig que una jubilació.

La entronització de Juan Carlos i de la monarquia instaurada pel dictador (Llei de Successió 26/06/1947) va ser a causa de la renúncia de l’oposició antifranquista -llegeixi’s

14/06/2014 - 14:09:19

CGT reclama la llibertat immediata per a Carmen i Carlos, condemnats a 3 anys i 1 dia de presó per participar en un piquet durant la vaga general del 29M 2012 a Granada

La Confederació General del Treball (CGT) vol manifestar el seu suport i solidaritat amb Carlos i Carmen, als quals se’ls ha condemnat de forma injusta per defensar els drets de tots en la Vaga General de 2012.

Aquesta sentència i l’acte que els declara “en crida i cerca”, sense donar-los l’opció si més no de presentar-se voluntàriament, com si de perillosos delinqüents es tractés, pretén ser exemplaritzant dintre d’aquesta deriva repressiva dels poders de l’estat cap a tota protesta ciutadana i cap a les persones més coherents dels moviments socials i sindicals.

Això ocorre en un moment en el qual la corrupció política i empresarial campa a pler per tot el territori, amb més de 1500 imputats i centenars de condemnats per delictes gravíssims contra la hisenda pública i l’interès ciutadà, sense que hagi entrat cap d’ells a la presó.

La sentència demostra el desequilibri i la doble “vara de mesurar” que s’empra quan es tracta de jutjar a treballadors o a empresaris. Si un empresari comet el delicte d’impedir el dret constitucional a la Vaga, amenaçant amb acomiadaments o saltant-se els serveis mínims, o bé establint-los abusius, una vegada demostrat i sentenciat el delicte, se li sanciona amb multes econòmiques i mai amb penes de presó.

Carlos i Carmen no han comès cap delicte. Van participar en un piquet informatiu en un bar de Granada durant la Vaga General, de forma totalment pacífica, com és la forma d’actuar i els senyals d’identitat del 15M, moviment en el qual estan adscrits. Van ser identificats aleatòriament per la policia dintre d’un grup companys, i l’estat, el seu poder judicial, els ha condemnat a tres anys de presó.

La decisió judicial és totalment repugnant i provocarà una resposta contundent dels moviments socials, de les persones que lluiten i de les organitzacions que, com la CGT, no anem a consentir que es trepitgin d’aquesta manera els nostres drets i llibertats més bàsiques.

Es convocaran mobilitzacions en tot l’estat i, també a nivell internacional, exigint la seva posada en llibertat i la de moltes altres persones que han estat reprimides, empresonades i encausades per defensar amb la seva protesta els drets i llibertats de totes.

Cap agressió quedarà sense resposta.

PROU DE REPRESSIÓ!

13/06/2014 - 17:11:06

Cercaviles de SOM ESCOLA el 14 de juny a Barcelona en defensa de l’escola en català

Des de CGT Ensenyament us animem a participar el 14 de juny al BLOC CRÍTIC que farà l’Assemblea de docents i altres treballadores de l’ensenyament al cercavila-manifestació de SOM ESCOLA a Barcelona.

Tot i estar plenament d’acord en defensar una escola en català s’ha decidit anar en bloc propi per sumar els 3 elements que hem defensat sempre: “NI LOMCE, NI LEC NI RETALLADES”.

13/06/2014 - 14:50:00

Seminari d’Economia Crítica Taifa: 20 anys d’economia crítica per la transformació

Segurament, per la gran majoria de les assistents a l’acte del passat 8 de juny, la celebració del vintè aniversari de Taifa comença amb una abraçada del Josep Manel Busqueta. Enèrgica i motivadora. Alegre. I crec que necessària. Vint anys són una història compartida per molta gent amb un esperit comú: la crítica a la societat en què vivim. Vint anys no són res en la tasca històrica de l’emancipació, però sí que són molts per a qualsevol col·lectiu concret. L’aniversari ha estat una excusa per a organitzar quelcom fora dels nostres espais de treball habituals, un objectiu que fa tempsque teníem en ment.

13/06/2014 - 13:07:13

Marxes de la Dignitat: El 21 de juny, encerclem la Generalitat de Catalunya

El 21 de juny a Barcelona, encerclem la Generalitat de Catalunya.

Dos punts de trobada per a les columnes de manifestants, a les 17.30h, a Plaça Urquinaona i a Plaça Catalunya/Pelai, fins a trobar-se a la Plaça Sant Jaume, on es faran diversos parlaments per part d’empreses o sectors socials en lluita. També amb reivindicació antirepressiva pels fets de Can Vies(Sergi llibertat).

10/06/2014 - 23:48:05

Entrevista a Agustín Gómez Acosta, Coordinador del grup de CGT per a l’Àfrica del Nord

Entrevistem a Agustín Gómez, coordinador del grup de la CGT d’Andalusia per al Nord d’Àfrica. Ens explica en l’entrevista, de forma introductòria, la realitat dels territoris del nord d’Àfrica, tan propers i tan allunyats de la nostra realitat. El grup CGT-Nord d’Àfrica porta molts anys treballant braç a braç amb organitzacions socials del Maghreb teixint una àmplia xarxa de relacions entre col·lectius i individualitats que estan estenent a poc a poc les idees llibertàries en la forma de funcionar de les diferents organitzacions d’aquelles terres. Es basa en un treball solidari, molt necessari donades les dificultats que viuen els nostres pobles veïns. Per a conèixer el treball de CGT-Nord d’Àfrica, aquí està l’enllaç a la seva web: http://cgtandalucia.org/Norte-de-Africa

ALB.- Què és i quan es funda CGT-Nord d’Àfrica?

El punt de partida va ser l’organització de la Marxa contra l’atur a Amsterdam el 1996. Una de les columnes va partir des de Tànger, pel que CGT va contactar amb la ANDCM (associació d’aturats) del Marroc i es va organitzar una primera trobada amb participació també de companys de Solidaires i de la Xarxa de Euromarches. A partir d’aquí es van iniciar molts contactes en diferents sectors: desocupats, dones, ecologistes, memòria històrica, cultural, etc., que van donar motiu a una primera trobada d’associacions de les dues ribes a Cadis del que va sortir la creació de la Red Dos Orillas. En aquesta xarxa, van participar nombrosos/es companys/es de la CGT-A de Cadis, Sevilla, Màlaga i Almería que van impulsar la xarxa en posteriors trobades a Alhucemas i Tànger. També en el Fòrum Social Mediterrani de 2005 a Barcelona va haver-hi una important presència de la Red Dos Orillas i la CGT, a través de la Secretaria de Relacions Internacionals i del grup d’Andalusia, va organitzar bastantes activitats d’interès. Però va ser en el congrés de Viznar de CGT-A al gener de 2010 on es va aprovar una ponència que recollia els objectius i plantejaments de les nostres relacions amb el nord d’Àfrica i on es va crear el grup de treball per al nord d’Àfrica.

ALB.- Quin nivell d’autonomia té pel que fa a CGT Andalusia?

Precisament, aquest acord del congrés de CGT-A va crear recels en la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT, que en aquell moment tenia un plantejament de control i centralizació de les relacions internacionals. S’argumentava que les relacions internacionals corresponien la Confederació i no a les territorials. Això va crear enfrontaments que van dur al secretari de RR. II. a intentar impedir una trobada programada entre CGT-A i la ANDCM de Alhucemas. Finalment, la trobada es va produir i es va arribar a l’acord d’integrar el grup de treball per al nord d’Àfrica en la S. de RR. II. Per part de CGT-A sempre s’ha respectat l’autonomia del grup, se li ha donat suport, es va preparar en la web de CGT-A un espai per al nord d’Àfrica i s’ha protegit diferents activitats com per un exemple una concentració de suport a la ANDCM a Tànger en la qual van participar gairebé 30 companys/es de CGT-A.

ALB.- Existeixen grups o iniciatives llibertàries en el nord d’Àfrica?

Sí, existeixen clarament al Marroc, Tunísia i Egipte. Hem conegut anarquistes libis a França però no coneixem a cap grup que es declari llibertari a Líbia. A Algèria la repressió és molt forta, hi ha companys que es declaren llibertaris, però no coneixem cap grup o col·lectiu organitzat. Tal vegada sigui Tunísia el país amb més possibilitats per al desenvolupament del moviment llibertari. Hi ha bastants grups, moltes posicions crítiques per als partits i una situació social i econòmica que possibilita el desenvolupament de l’autogestió i de l’autonomia en els moviments socials. A Egipte també s’ha donat un desenvolupament del moviment llibertari però el retorn de la dictadura militar ha frenat el procés. En el Marroc existeixen col·lectius llibertaris a Rabat, Casablanca i Kenitra que esmouen fonamentalment en l’àmbit de la cultura i la comunicació.

10/06/2014 - 15:13:33

Jornada UCFR el 14 de juny a Barcelona: Lluitem en xarxa contra el feixisme i el racisme

Les eleccions europees, i la forta pujada de l’extrema dreta, tornen a demostrar l’existència d’un greu perill. En aquestes jornades parlarem de què ha passat, i de com podem fer front al feixisme i al racisme; en diferents àmbits i des de la unitat.

Si et preocupa l’augment dels ultres, si vols saber com pots ajudar a defensar la convivència, vine i participa a les jornades d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

09/06/2014 - 16:29:00