El cicle econòmic ha tret a la palestra un discurs subjectiu en el camp de la intervenció social que omet les causes de la crisi social. La crisi ha construït un nou subjecte social que s’autoinculpa de la seva situació personal i social. Avui la vulnerabilitat i la pobresa es viuen i conceben com aspectes particulars, fruit de la negligència personal.
L’acampada de Barcelona ha aprovat en assemblea convocar una manifestació per al diumenge 19 de juny contra les retallades i el sistema polític i financer, que acabarà davant del Parlament. Els manifestants tenen intenció de mantenir les protestes, com a mínim fins a mitjan de juny. La plaça de Catalunya segueix plena de manifestants. Més de 30.000 persones van participar en l’assemblea del dissabte a la nit. També hi ha centenars de manifestants a altres ciutats on s’hi fan acampades, com Girona, Lleida, Mataró, Olot, Reus, Tarragona, Granollers, Tortosa, Manresa, Igualada, Sabadell, Lloret, Rubí, Gavà, Cardedeu, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Torredembarra, Vic
A banda de la manifestació del dia 19 de juny, l’acampada de Barcelona té previst de concentrar-se contra les retallades en el sector públic divendres vinent dia 27 de maig. L’assemblea també ha aprovat de convertir la plaça de Catalunya en un espai de debat cada dia a partir de les sis de la tarda.
La prohibició de la Junta Electoral Central de fer concentracions i reunions, ratificada pel Tribunal Constitucional i el Suprem, no ha impedit pas que les acampades, concentracions i cassolades que hi ha per tot el territori continuïn fent sentir el seu clam.
Més informació a http://acampadabcn.wordpress.com/
I també en els diferents webs, bloc, twitters, facebooks,… de les diferents acampades…
A l’Estat espanyol el poder sempre ha estat en mans d’incapaços. No vull dir que els capaços siguin millors –de fet, són molt pitjors perquè són més difícils de combatre- però en aquests andurrials ha estat la incapacitat personal, organitzativa i humana s’ha traduït, massa sovint, en més i més poder. I aquest poder, és clar, s’ha exercit despòticament, per i amb incapacitat manifesta. Alguns s’han posat un vernís democràtic, altres de color de rosa però en tocar poder els qui el tocaven estaven ja predisposats a manar “por pelotas”, i amb pilotes… de goma, des del PP finsa ICV.
La manifestació del passat diumenge 15 de maig, convocada sota el lema “Democràcia real, ja!” va donar peu a algunes ciutats arreu de l’Estat a convocar acampades a les seves places. La primera ciutat en fer-ho fou Madrid, amb la Plaça del Sol com escenari. El dia següent s’hi van sumar Barcelona, Granada i altres ciutats, i la “marea” de concentracions i acampades s’ha anat estenent arreu del territori, fins i tot fora d’Espanya.
Les mobilitzacions ciutadanes convocades a través de les xarxes socials sota el lema ‘Democràcia real, ja!’ i que s’estan duent a terme a una seixantena de ciutats d’arreu de l’Estat i d’Europa han arribat aquest dimecres a Tarragona. Unes dues centes persones es van concentrar el dimecres 18 de maig a la plaça de la Font per mostrar el seu rebuig al sistema polític actual. “Volem un canvi”, ha manifestat Ferran Reyes, un dels joves concentrats, que considera que els polítics “no compten amb l’opinió ciutadana” i reclama “més transparència, més participació ciutadana i que es respectin els Drets Humans”. La intenció dels manifestants és convocar més actes en els pròxims dies. A Tarragona, els ciutadans ja es van anar acostant a la plaça de la Font, davant el consistori, a partir del dimarts, arrel de les càrregues i detencions del diumenge a Madrid, on han convocat diverses assembles. A Reus també es van començar ha organitzar actes de protesta, i encara que només van aconseguir mobilitzar una vintena de persones dimecres a la plaça del Mercadal.
Dijous al vespre, a Tarragona es van tornar a trobar unes 250 persones, i unes 50 persones van passar la nit a la plaça de la Font i divendres, segons ha explicat l’organització, s’hi sumaran més persones. La nit ha sigut tranquil·la a Tarragona. A Reus un centenar de persones es van concentrar a la plaça Mercadal i es va fer una assemblea per donar continuïtat a la mobilització.
Al voltant d’un miler de persones van ocupar ahir dijous 19 de maig la Plaça del Vi de Girona on hi ha l’ajuntament d’aquesta ciutat, des de les 19h fins passada la mitjanit. “No hi ha pa per tant de xoriço” i moltes altres frases van ser corejades i es van poder veure nombroses pancartes contra la casta política, empresarial i financera i el seu sistema que ens ha dut fins aquest carreró sense sortida. Ahir a Girona van sonar les cassolesde la ira.
L’activista social i periodista aporta la seva visió sobre el fenomen de les acampades de Democràcia real ara.
Entre les millors notícies d’aquesta crisi sistèmica que els amos branden com si fos la fi del món i aferrar-nos a les seves propostes de merda l’única salvació, hi ha aquesta reacció que estem veient en directe i en viu en aquests mateixos moments des dels Països Catalans i des de la resta de pobles de l’Estat espanyol. Fer vessar la ràbia ha estat el nostre objectiu i finalment la ràbia ha vessat i, tal com al nord d’Àfrica, ho ha fet per l’esquerra, per la demanda de més drets socials i més llibertats col·lectives. La xenofòbia que els protofeixistes utilitzen per conduir la ràbia dels més afectats per la crisi no ha guiat la gent, i ho hem de celebrar. Avui, a les places de les ciutats del nostre voltant, la lluita és pels principis republicans i de ciutadania. No, no és una revolució llibertària, però sí una revolta per la llibertat, per la igualtat i per la solidaritat. I això, davant del panorama que tenim massa sovint és una bona notícia sense cap mena de dubte.
Barcelona, 18 maig (EFE) .- La cassolada organitzat pels acampats a Barcelona ha reunit avui milers de persones “indignades” a la plaça Catalunya per protestar per la crisi econòmica i la manera com els polítics i la banca estan fent front als problemes econòmics que afecten a Espanya. La participació ha estat molt més elevada que les 2000 personesd’ahir dia 17.
Amb la crisi alguns partits fan servir el racisme de manera descarada.
Hem d’aprendre a articular lluites i moviments unitaris sempre que sigui possible.
Si preguntes: “vols que un partit liderat per un franquista entri al consistori?”, la resposta ésque no.
Desprès de 24 anys de presó, l’activista francès Jean Marc Rouillan, ex-membre d’Action Directe, surt en llibertat condicional el dijous 19 de maig. Rouillan està bé de salut, tan físicament com psicològicament, i no ha renunciat mai als seus ideals. L’activista ha sofert més de 10 anys de reclusió en aïllament, 7 anys en un sol període, entre d’altres vexacions que ha estat denunciades al llarg dels anys pels seus familiar, amics i pels grups de suport que ara celebren veure’l en llibertat. La justícia francesa i els mitjans oficials li han demanat durant anys el penediment i la renúncia a parlar del seu passat, però no ho han aconseguit.
Jean Marc Rouillan no haurà de tornar a la presó per dormir, però portarà el braçalet de control i té l’obligació de treballar i d’indemnitzar a les vídues del general René Audran i del president de la Renault, Georges Besse, amb una part del seu salari. Tampoc gaudirà plenament del dret a la llibertat d’expressió, no podrà parlar del que va fer, fa més de dos dècades, ni perquè ho va fer. Amb aquesta ridícula amputació del dret d’expressió, un del mes elementals dels humans, , el govern francès només mostra que té por, una por atàvica d’una insurrecció armada,o que ressorgeixin grups armats i facin de justiciers contra banquers, empresaris, polítics, generals, i corruptes de tota mena. La justícia francesa li ho impedeix expressament sota l’amenaça de tornar-lo a empresonar, com ja va fer l’any 2007 després que ell contestés a un periodista de L’Express: “No puc parlar sobre el passat, però el sol fet de no poder-ne parlar ja és una resposta. Si m’hagués penedit o hagués escopit sobre el nostre passat, de segur em deixarien parlar”. El van condemnar per aquestes paraules a dos anys més de presó. Així les gasten a França!
Unes 500 persones segons la Guàrdia Urbana i 1.500 segons els organitzadors s’han manifestat aquest vespre pels carrers de Lleida contra les retallades socials i sanitàries que està duent a terme el Govern i la gestió que s’està fent de la crisi econòmica.
La protesta, convocada per la Federació d’associacions de veïns de Lleida (FAVLL), s’ha iniciat a les set del vespre a la plaça Ricard Viñes i ha finalitzat davant de la delegació del Govern a Lleida, a Lluís Companys. L’acte també ha rebut el suport de més d’una vuitantena d’entitats socials, sindicats, partits polítics i personal docent i sanitari, sota el lema ‘Prou retallades! Els nostres drets no es toquen!’.
Font: ACN Lleida
Davant l’agreujament accelerat de la crisi multidimensional que estem vivint, és del tot comprensible i desitjable que hi hagi un creixent nombre de persones que vulguin expressar pública i col·lectivament la seva disconformitat amb el rumb destructiu que està prenent la societat, així com el seu rebuig a la farsa política, la depauperació econòmica i la injustícia social. Pensem, doncs, que la participació en manifestacions com les de “Democràcia Real Ja” és millor que no pas romandre en l’apatia política i la passivitat davant la situació actual. Tanmateix, també pensem que destinar energies a impulsar aquest tipus de mobilitzacions és pitjor que destinar-les a construir un nou tipus de moviment, reflexionat històricament, articulat estratègicament i radicalment transformador, que permeti deixar enrere el sistema oligàrquic i eco-destructiu establert actualment i la mentalitat heterònoma i individualista prevalent avui en dia, tot creant una nova forma d’organització social genuïnament democràtica i realment ecològica i una mentalitat autònoma i cooperativa. Com argumentarem a continuació, la manifestació del 15-M no pot donar lloc a un moviment d’aquest tipus, ni tan sols pot constituir una part integral del mateix, ja que ni els seus objectius ni la seva estratègia apunten a tal fi.
La capacitat de convocatòria a través d’internet de sectors no organitzats en sindicats o entitats convencionals ha quedat demostrada aquest diumenge a la tarda. Unes 10.000 persones s’han manifestat pel centre de Barcelona i la reacció ha estat semblant en una setantena de ciutats europees més, entre les quals hi ha Madrid, París i Londres. Als Països Catalans, s’han convocat protestes, a més de Barcelona, a Lleida, Figueres, Tarragona, València, Palma, Castelló, Torrevella i Menorca, i a la resta de l’Estat han tingut lloc unes 50 manifestacions, destacant per la important assistència les de Madrid, Málaga, Saragossa o Valladolid entre altres.
Vídeo amb començament de veu en of en negre i després amb imatges de les Jornades Llibertàries realitzades en el Parc Guëll de Barcelona l’any 1977. Realitzat per Mariano Maturana amb imatges cedides per un particular, per a ser presentat com part del projecte “La Ruta de l’Anarquisme”, del Col·lectiu Turisme Tàctic.
Els dies 22, 23, 24 i 25 de juliol de 1977 es van celebrar a Barcelona les Jornades Lliberàries, organitzades per la CNT, la revista Ajoblanco, els Ateneus Llibertaris i altres col·lectius. Al centre de la ciutat van haver-hi multitud de trobades i debats amb títols com ara “Experiencias libertarias y Revolución a partir de 1936“, “Movimiento Libertario y Organización. Crítica de la sociedad industrial y alternativa libertaria“, “Marxismo y Anarquismo ante las cuestiones del Estado y la política“, “Enseñanza e instituciones cerradas“, “La Autogestión“,… Es van projectar pel·lícules com “La boda d’Emma Cohen”, “Entre el fraude y la Esperanza”, i documentals sobre temes que preocupaven com ara “Los objetores de conciencia: Can Serra”; “Barcelona sur me”r; “Viaje a la explotación”;…
Però va ser al Parc Güell a on les Jornades van tenir major intensitat i força. Al Parc es van reunir milers de persones per viure la festa, ballar, escoltar música, xerrar, intercanviar informacions, per comunicar-se els uns amb els altres amb les menors barreres possibles. Es van posar molts stands a on hi havia material i idees per intercanviar i es va editar cada dia el diari Barcelona Libertaria que es repartia entre els assistents. Durant les Jornades molts van ser les normes i els preceptes que es van transgredir, encara que només fos per uns pocs dies en un moment de sortida de l’opressió del règim franquista i en un període de conflictes polítics i laborals.
El desastre palestí: la Nakba (1948-????)
Dimarts 17 de maig, xerrada-concert al CSA La Maranya (carrer del Parc 13, Lleida)
20 h. Xerrada sobre la vida als camps de refugiats palestins a càrrec de Shaher Harun (membre de Palestinian Society for Care & Development) i Mahmoud Tomaleh (membre de Ragin)
21.30 h. concert amb Ragin, grup de música tradicional palestina
Per sopar hi haurà tapesen benefici del vaixell Rumb a Gaza.
Dissabte 21 de maig, Sala d’actes del Centre de Lectura, Carrer Major 15, Reus
10:00 Benvinguda i presentació de l’acte a càrrec dels organitzadors/es.
10:30 Projecció del documental ELS FILS DE PENÉLOPE, participarà una de les seves productores i autores, Eva Cruells.
El vaixell espanyol que formarà part de la Segona Flotilla de la Llibertat amb destinació a la Franja de Gaza partirà d’un port espanyol en la tercera setmana de juny amb unes 80 persones a bord, entre les quals s’espera que hi hagi molt probablement algun eurodiputat , segons ha explicat a Europa Press Laura Arau, una de les activistes que participaran en aquesta iniciativa i que ja va estar en la primera l’any passat.
40.000 víctimes mortals, 18.000 persones desaparegudes, més de 230 mil persones desplaçades, 10.000 segrestos d’immigrants, 30 alcaldes assassinats, són alguns dels resultats de la guerra entre i contra el narcotràfic que pateix Mèxic.
Davant aquestes xifres, la societat civil va sortir als carrers, per segona vegada en un mes, en una multitudinària mobilització a la capital del país i en altres 40 ciutats els dies 7 i 8 de maig per demanar la fi dels assassinats, les desaparicions i els segrestos que corroeixen el país. Proposen un acord entre la societat civil i les institucions que acabi amb la violència, la corrupció i la impunitat i recompongui el teixit social. Els zapatistes també donen suport a lasmobilització ciutadana.
Aquest dissabte 14 de maig desenes milers de persones han sortit al carrer a protestar contra les retallades als serveis públics del govern de CiU. Més enllà de la convocatòria feta per CCOO i UGT i entitats socials afins, la crida diferenciada de la CGT, la CNT-AIT, la COS i moviments socials anticapitalistes, que ha agrupat també diversos milers de persones, ha afegit també el rebuig a la reforma laboral i de les pensions i el compromís a no negociar cap tipus de retallada de drets.
11/05/11 El Punt – Valls – Anna Estallo
El Pius Hospital de Valls tindrà només 47 llits disponibles a partir de l’1 de juny, data en què començaran les obres de reforma de les sales d’operacions. Aquesta xifra preocupa el sindicat CGT, que el 10 de maig va donar a conèixer aquesta i d’altres informacions que “poden afectar la qualitat assistencial dels ciutadans”.
Fins al 31 d’octubre, data prevista d’acabament de les obres, el Pius “disposarà de 27 llits per a medicina interna, a la cinquena planta, i 20 llits per a pediatria i ginecologia, a la quarta planta, i també hi haurà vuit llits i sis butaques menys a la planta de cirurgia major ambulatòria i a l’hospital de dia”, van detallar els representants dels treballadors, que consideren que “el centre hauria d’haver previst unes sales d’operacions alternatives o derivar pacients cap a altres centres, però en el context de retallades això és inviable”. El Pius Hospital ja va experimentar una primera fase de desocupació de llits a l’octubre, quan va tancar les sales d’operacions a les tardes i va quedar ben lluny dels 120 llits amb què va obrir les portes el 1990.
La CGT alerta de la repercussió que tindrà la retallada del govern català en les llistes d’espera de les especialitats “d’urologia, dermatologia i molt aviat de ginecologia”. La CGT també ha ratificat les informacions dels seus companys sindicals sobre l’acomiadament induït d’alguns especialistes.
Representants de CGT a Telefónica han repartit avui durant una hora octavetes a la Rambla Nova de Tarragona per demanar que aquesta empresa retiri l’ERO previst ja que l’empresa té beneficis, ha dit un portaveu d’aquesta central, Miguel Moya.
Tarragona, 11 maig (Agència EFE)
Situats davant de la botiga de Movistar a la Rambla Nova, els sindicalistes han repartit als vianants octavetes protestant perquè Telefónica hagi presentat un ERO que preveu l’acomiadament del 20 per cent de la plantilla a Espanya malgrat tenir beneficis i repartir-450000000 € entre els seus directius.
Èxit de la manifestació contra les retallades que s’ha portat a terme a Tarragona la tarda del dijous 12 de maig, convocada per la Plataforma per la Defensa dels Drets Públics. Més de 5000 persones (algunes fonts parlen de 8000) han sortit al carrer per a dir que ja n’hi ha prou.
Així ho han recollit alguns mitjans informatius:
– Pobleviu
Unes 5.000 persones a Tarragona contra les retallades
Aquesta tarda unes 5000 persones han sortit al carrer a demostrar el seu rebuig a les retallades previstes pel govern d’Artur Mas. La manifestació convocada per la Plataforma ciutadana per la defensa dels drets públics, impulsada per una quarantena d’entitats representatives de Tarragona, amb el lema Prou retallades!, ha recorregut els carrers més cèntrics de la ciutat fins arribar a la Delegació del Govern de la Generalitat, al carrer Sant Francesc. Per evitar la instrumentalització de la marxa, l’organització ha denegat les adhesions de les formacions polítiques, i cap candidat ha encapçalat la manifestació.
Ja han sortit les mesures de retallades al DOGC! Cal fer-les enrere!!!
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA ACORD
GOV/71/2011, de 10 de maig, pel qual s’adopten mesures excepcionals en matèria de personal docent no universitari dependent de la Generalitat de Catalunya durant el període 2011-2015.
El 17 de març el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la resolució 1973 que autoritzà la intervenció militar estrangera a Líbia. Hores després, s’iniciaven tres intervencions militars unilaterals: “Harmattan” (França), “Odyssey Down” (EUA) i “Ellamy” (Regne Unit).
També es va afegir l’Espanya de Zapatero, el mateix que va retirar les tropes de l’Iraq, acusant l’ocupació d’estar motivada pels interessos energètics.
Una intervenció il·legal i hipòcrita
És cert que hi ha una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU que autoritza “totes les mesures necessàries” a Líbia, per protegir la població civil i permet l’establiment d’una zona d’exclusió aèria. També és cert que el redactat del text d’aquesta resolució és deliberadament ambigu per permetre diferents interpretacions. Però els límits estan clars: són els que van ser negociats amb els països que finalment es van abstenir en la votació al Consell perquè no es posicionessin en contra, amb la particularitat que tant la Xina com Rússia tenen poder de veto. De ser vetada, la intervenció no hagués estat legitimada per la resolució i seria obertament il·legal. Però és qüestionable que, sense resolució, no hi haguésintervenció militar.
