CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Premsa

Ha sortit el número 128 de la revista “Catalunya” (maig 2011)

El número 128 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:

– Editorial:

Contra la Crisi, és hora de passar a l’Acció

– Reportatge:

Les protestes fan canviar l’estratègia del Govern per retallar els serveis públics

– Treball-economia:

Crònica de les manifestacions del 1r de Maig 2011 a Catalunya i les Illes Balears

Defensem els llocs de treball ocupats per dones

La reforma laboral dispara les reduccions de jornada

Ja n’hi ha prou de retallades. Cal passar a l’acció!

Llegir més »
Acció Sindical

Els bombers de Barcelona acusen el consistori de provocar una situació de precarietat i caos, i es mobilizen en suport de tres treballadors sancionats

Els bombers de Barcelona estan en lluita des de fa més de tres anys. Demanen a l’Ajuntament que compleixi els acords sobre les condicions laborals que va signar pel període 2008-2011 i denuncien el que consideren un rebuig al diàleg i un tancament en banda del consistori.

El motiu principal de les mobilitzacions és l’incompliment de l’acord sobre les condicions laborals que incloia com a clàusula principal l’equiparació salarial i d’horaris amb el cos de Bombers de la Generalitat, fet que suposaria un ingrés mensual per bomber de 150 € més.

Llegir més »
Mataró 1
Acció Sindical

La CGT es manifesta contra les retallades a Mataró

La manifestació del 8 de maig “Contra les retallades, per uns serveis públics de qualitat” celebrada a Mataró el matí del diumenge, ha aplegat entre 250 i 300 persones.

La convocatòria per part de la Plataforma Unitària pel Repartiment del Treball i la Riquesa es va fer a instàncies de la Federació comarcal de CGT al Maresme i amb el suport de la CGT de Catalunya.

La manifestació va transcórrer pels carrers del centre de Mataró enmig d’un ambient reivindicatiu. L’assistència d’afiliats/des de la CGT va ser molt nombrosa. També hi van ser presents treballadors/es de l’Hospital de Mataró, així com companys de la IAC i d’organitzacions socials i polítiques com Maulets, Revolta Global i la CUP, entre d’altres.

Llegir més »
Acció Sindical

Noves concentracions als hospitals de Bellvitge, Viladecans, Vall d’Hebron i Clínic contra les retallades

Concentracions a les portes dels hospitals de Bellvitge, Viladecans, Vall d’Hebron i Clínic el dimecres 11 de maig

Com cada dimecres, continuen les concentracions a la porta de l’Hospital a les 13 hores.
El mateix dia tindrà lloc una manifestació davant de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, convocada per les associacions de veïns de l’Hospitalet.

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració de treballadors del sector sanitari del Camp de Tarragona el dia 11 de maig

La coordinadora de treballadors Sanitaris del Camp de Tarragona formada per CGT, CATAC, CCOO, UGT, MC i SATSE convoquem a tots els Treballadors i Usuaris del Camp de Tarragona a la concentració que farem el proper dimecres
11 de maig a les 2 de la tarda a la porta de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

DEFENSEM LA SANITAT PÚBLICA I DE QUALITAT

LA SALUT ÉS UN DRET UNIVERSAL

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT PÚBLICA CATALANA

Adjuntem cartell.

Llegir més »
Premsa

5 de juny, manifestació antinuclear a Barcelona. Nuclears: primer calendari de tancament, desprès cementiri d’abocament

BARCELONA, DIUMENGE 5 DE JUNY.

MANIFESTACIÓ: NUCLEAR? NO, GRÀCIES.

VOLEM CALENDARI DE TANCAMENT, URGENT.

Quan es va iniciar el moviment social d’oposició a les centrals nuclears, cap a la dècada dels 80, es va popularitzar un lema: ?més val estar avui actius, que demà radioactius?. La dispersió de la radiació de Fukushima per tot el planeta ensrecorda la vigència d’aquell lema.

Llegir més »
Premsa

Matar a Bin Laden, ressuscitar a Al-Qaida

Una de les grans sorpreses que havien ofert els aixecaments populars en el món àrab és que havien deixat momentàniament fora de joc a totes les forces islamistes i molt especialment, clar, a la més sospitosa i extremista, Al-Qaida, marca comercial de fosc contingut llargament instrumentalitzada per a sostenir dictadors, reprimir tota classe de dissidència i desviar l’atenció lluny dels veritables camps de batalla. Amb indicacions d’ampli espectre, com l’aspirina, Bin Laden reapareixia cada vegada que feia falta atiar la “guerra contra el terrorisme”; se li mantenia amb vida per a agitar el seu espantall en cruïlles electorals o per a justificar lleis d’excepció. Aquesta vegada la situació era massa greu com per a no usar-lo per última vegada, en una orgia mediàtica que eclipsa fins i tot les noces del príncep Guillermo i introdueix efectes molt inquietants en el món.

Quan semblava relegada a l’oblit, definitivament arraconada pels propis pobles que havien de donar-li suport, reapareix Al-Qaida. Un desconegut grup, en nom d’aquesta palesa, assassina a l’activista italià Arrigoni a Palestina; dies després, en plena efervescència de les protestes antimonàrquiques al Marroc, una bomba esclata en la plaça Yamaa Fna de Marràqueix; ara reapareix Bin Laden, no viu i amenaçador, sinó en tota la glòria d’un martiri ajornat, estudiat, curosament escenificat, una mica inversemblant. “S’ha fet justícia”, diu Obama, però la justícia reclama tribunals i jutges, procediments sumarials, una sentència independent. Més sincer ha estat George Bush: “És la venjança dels EEUU”, ha dit. “És la venjança de la democràcia”, ha afegit, i milers de demòcrates nord-americans salten d’alegria davant de la Casa Blanca, saltant amb bàrbara eufòria sobre ossos i calaveres.

Però democràcia i venjança són tan incompatibles com la pedagogia i l’infanticidi, com l’alfabet i el solipsisme, com els escacs i el joc. Als EEUU els agraden els linxaments, sobretot des de l’aire, perquè sap que són més poderosos que els principis. “El món sent alleugeriment”, afirma Obama, però al mateix temps alerta d’atacs “violents en tot el món després de la mort de Bin Laden”. Alerta? Avisa? Promet? Quin alleugeriment pot produir un assassinat que -es diu al mateix temps- posa en perill a aquells als quals presumiblement es vol salvar?

Aquest era el moment. Al-Qaida torna a dominar l’escena; Al-Qaida torna a saturar l’imaginari occidental. Mentre el presumpte cadàver de Bin Laden es llança al mar, Bin Laden s’apodera fantasmalment de totes les lluites i tots els desitjos de justícia. Es complirà el vaticini d’Obama: hi haurà atacs violents per tot arreu i el món àrab-musulmà tornarà a ser una efervescència de fanatismes i decapitacions, vulguin o no vulguin les seves poblacions. Entre democràcia i barbàrie, és evident, EEUU no té dubte: la barbàrie s’ajusta molt més al “somni americà” (i, per descomptat, al deliri israelià).

No sabem si realment han matat a Bin Laden; el que està clar és que l’esforç per ressuscitar costi el que costi a Al-Qaida pretén matar els processos de canvi començats fa quatre mesos en el món àrab.

* Article d’opinió de Santiago Alba Rico extret del web Rebelión:
www.rebelion.org/noticia.php?id=127592

Llegir més »
Premsa

Marroc: mobilització social, repressió i estratègia de la tensió

Després de les mobilitzacions dels passats dies 20 de febrer i 20 de març, en que es van organitzar nombroses manifestacions a ciutats de tot el país, la lluita continua al Marroc. Una mobilització social sense precedents, que recull els fruits del treball del nou activisme social jovenil, de les lluites sindicals i en defensa de drets bàsics, del treball constant d’organitzacions com l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) o l’Associació de Diplomats i Diplomades en Atur del Marroc (ANDCM), del moviment amazigh, d’organitzacions de l’esquerra radical i del moviment antiglobalització.

Llegir més »
Acció Sindical

Manifestació dels professionals de la salut a Reus per aturar les retallades

Més de 250 treballadors dels centres d’assistència primària de la ciutat, de l’hospital de Sant Joan, de l’Institut Pere Mata i del sanatori Villablanca, s’han concentrat aquest dimecres 4 de maig al migdia per mostrar, de nou, el seu rebuig a les retallades en Salut realitzades pel Govern de la Generalitat. Amb crits de ‘Boi dimissió’, els manifestants s’han desplaçat des del CAP Sant Pere fins la plaça del Mercadal, on s’han trobat amb representants polítics de l’Ajuntament. A la concentració, hi han assistit representants dels sindicats CATAC, SATSE, CCOO, UGT, CGT i Metges de Catalunya, els quals han destacat que les retallades seran encara pitjors després de les eleccions municipals.

Llegir més »
Premsa

L’últim servei de Bin Laden

Com sempre que passa un esdeveniment que afecta la raó d’Estat, destaquen gairebé més les ombres que les llums. Per això no és estrany que sobre l’eliminació extrajudicial de Bin Laden estiguin sorgint conjectures per a tots els gustos, interpretacions capcioses que la pròpia xicranda dels que festegen la seva eliminació a la mafiosa manera (enterrat al fons del mar amb un bloc de ciment), no aconsegueix dissipar. Perquè, al costat d’aquests inevitables prejudicis que es recolzen en un estès anti-ianquisme, a mesura que es van coneixent les circumstàncies de la “reeixida” acció militar, sorgeixen altres dades que conviden a la reflexió per si de cas.

Llegir més »
12 maig Tgn sortida Camp Clar
Acció Sindical

Manifestació contra les retallades el 12 de maig a Tarragona

MANIFESTACIÓ

12 de maig 2011, 19:30h, Pl. Imperial Tàrraco, TARRAGONA

A les 18:30 h. sortirà una marxa des dels barris de Ponent, que començarà a la rotonda de la N-340 de Campclar fins arribar al punt de la concentració.

Després de la reunió de treball del dimarts 26 d’abril, la Plataforma ciutadana per la defensa dels drets públics amb el lema Prou retallades! va acordar sortir a les 18:30 hores els veïns dels Barris Ponent de la rotonda de la N-340 de Campclar i anar plegats a la manifestació. La concentració oficial serà a les 19.30 hores a la plaça Imperial Tàrraco.

L’acte reivindicatiu té previst començar a la plaça Imperial Tàrraco i finalitzar a la Delegació del Govern de la Generalitat i té com a objectiu principal mobilitzar la societat contra les retallades que s’estan duent a terme als drets bàsics de sanitat, ensenyament, seguretat, i atenció a les persones. També es farà la crida perquè dos dies després es durà a terme una manifestació a nivell català a Barcelona el 14 de maig.

Llegir més »
Premsa

EUA elimina l’exagent de la CIA Bin Laden… o no

M’aixeco molt aviat perquè les pastilles que prenc per la lumbàlgia no em deixen dormir i baixo al carrer una mica més tard que quan hi surto per agafar el cotxe i anar a treballar al Vendrell. Avui estic de baixa. Compro el “Público” i “La Vanguardia” (per primer cop en català, ja era hora, o millor dir, felicitats!) i me’ls llegeixo en un bar mentre endrapo un entrepà de tonyina i una aigua mineral. Ahir, els Estats Units d’Amèrica van eliminar un ex dels seus, l’exagent de la CIA Ossama Bin Laden. I alguns ciutadans mediatitzats ho celebraven pel carrer mentre el seu cap polític els deia que a partir d’ara tot serà més segur. Curiosa seguretat que es basa en eliminar un ex dels teus que s’allotja a tocar d’un complex militar d’un país que si és com és és perquè tu ho has decidit. Del Paquistan parlo. En què consisteix aquesta “s

Llegir més »
Resultats de l'EPA 1r trimestre 2011 a Catalunya
Premsa

727.600 aturats: El nombre de desocupats marca un nou màxim i ja suposa el 19% dels catalans, la taxa més alta en quinze anys

30/04/11 El Punt – Barcelona – Xavier Alegret

L’alça de l’atur continua i el primer trimestre de l’any ha trencat un nou sostre, els dels 700.000 desocupats. En concret, 727.600 catalans no tenen feina, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), que són més altes que les dels serveis d’ocupació –que s’elaboren segons els inscrits a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)– perquè l’EPA és una enquesta i inclou gent no inscrita en el SOC.

Llegir més »
Bcn matí 1
Acció Sindical

Crònica de les manifestacions del 1r de Maig 2011 a Catalunya

Un any més la CGT de Catalunya conjuntament amb altres organitzacions i diversos moviments socials, ha sortit al carrer a diverses ciutats de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Vilafranca, Vilanova, Tarragona, Terrassa,…) amb motiu del 1r de Maig.

Un any més hem dit que ja ni ha prou de retallades, d’atacs als drets de la classe treballadora, d’explotació, atur i precarietat, d’alimentar aquest sistema capitalista que només pensa en el benefici per damunt dels drets de les persones, de pactes socials amb els que el sindicalisme institucional contribueix a que dada dia estiguem pitjor…

Llegir més »
Premsa

Ascó vessa 25.000 litres d’aigua radioactiva a l’interior de la planta

La central nuclear d’Ascó ha vessat per accident 25.000 litres d’aigua contaminada dins un embornal intern de la zona de contenció. Tot i que el líquid contaminant no va arribar a sortir de del circuit de la central sembla ser que va afectar 14 operaris que treballen en la recàrrega. Des de l’organització ecologista Greenpeace assenyalen que aquest nou incident a la central nuclear demostra que no és segura i que com més anys passen més errades s’hi produeixen. Així mateix, alerten que si la central hagués estat en marxa quan van passar els fets les conseqüències podrien haver estat molt pitjors perquè s’hauria pogut veure afectada la refrigeració del reactor.

Llegir més »
Premsa

“Això de Marràqueix”

En un món millor és el títol d’una pel.lícula que recomano sense rubor, on es narra en bon llenguatge cinematogràfic els tràgics efectes de la violència en el món, tant se val si es tracta del ric primer món com del tercer i miserable, de joves com d’ancians, la violència simbòlica, institucional, subliminal o armada és l’excusa del poder per tenir-nos dominats, explotats i emmordassats al seu carro d’interessos.

Llegir més »
Premsa

Quarta setmana de lluita de la ANDCM en els carrers de Rabat

Després de la celebració del consell nacional el diumenge 24 d’abril, l’Associació Nacionals de Diplomats i Diplomades en Atur del Marroc (ANDCM) ha decidit continuar la seva lluita nacional que dura ja quatre setmanes, des del 4 d’abril.

El dimarts 26 d’abril, milers d’aturats s’han concentrat enfront del Parlament marroquí, on se celebrava una sessió de preguntes orals, malgrat una gran presència policial. La concentració, que en principi pretén ser indefinida, es va convertir en “un campament dels semidespullats”, simbolitzant la precarietat i l’exclusió que sofrixen les i els aturats.

La quarta setmana de lluita va començar amb una manifestació- cassolada que va recórrer el dilluns 25 els carrers de Rabat. Armats amb paelles, cassoles, culleres i altres utensilis de cuina, diversos milers d’aturats i aturades han expressat el seu dret a una vida digna i la seva determinació de continuar la seva lluita fins a aconseguir les seves reivindicacions.

La ANDCM culmina la seva tercera setmana de lluita amb la seva participació en la manifestació del 24 d’abril organitzada pel moviment 20 de febrer

L’activitat de la ANDCM no ha cessat durant tota la setmana. El dijous 21, uns 6.000 aturats van recórrer totes els carrers del centre de Rabat, arribant a l’autovia de circumval·lació, que va ser tallada per les manifestants. La marxa va prosseguir fins a l’hipermercat “Marjan”, on, durant mitja hora, es va mantenir una concentració en la porta. Posteriorment es va retornar als locals de la UMT, punt de trobada der la ANDCM després de quatre hores de marxa.

El divendres 22, dividits en tres columnes ( EL HAMZAOUI-NAJIA- dos màrtirs de la ANDCM- i ELBOUAZIZI, jove desocupat tunisià que la seva immolació va ser el detonant de la revolució tunisiana), uns 4.000 aturats es van dispersar per diferents zones de Rabat per a explicar els objectius de la seva lluita per una política democràtica, nacional i popular sobre l’ocupació entre la població i demanar la seva solidaritat. D’aquesta manera, les reivindicacions de la ANDCM s’han difós entre tota la població:

* L’exigència del dret al treball com un dret humà indispensable. Incorporació en la funció pública.

* Un subsidi d’atur en funció dels anys en atur i del salari mínim.

* Reconeixement legal i efectiu de l’ANDCM, associació amb la qual els aturats estan compromesos a pesar de la repressió, les detencions i les amenaces.

* La posada en llibertat immediata de totes les persones detingudes, especialment, les de l’ANDCM.

* Descobriment de la tomba del company Mustafa El Hamzoui i el càstig als culpables (El Hamzoui va ser assassinat en la comissaria de policia de Khenifra).

Finalment, la lluita contra l’atur es va unir el diumenge 24 a la lluita global per canvis reals i profunds en la constitució marroquina i per la instauració d’una autèntica democràcia, en la manifestació del Moviment 20 de febrer, que va recórrer el barri popular de Yacoub El Mansour.

Solidaritat amb l’ANDCM

Des del 4 d’abril, unes 102 seccions locals de l’ANDCM s’han traslladat a Rabat. Amb una mitjana entre 60 i 100 persones per secció, es mantenen a Rabat dormint en distints locals, en la UMT i recollint fons per a poder sobreviure fora de les seves cases. Les dues primeres setmanes, més de 8.000 militants de la ANDCM han romàs a Rabat participant en les diferents accions. Actualment, encara uns 5.000 afiliats de la ANDCM romanen resistint en la capital. Moltes seccions es van alternant i regressen el cap de setmana a la seva localitat, tant per a participar en les lluites locals com per a recollir fons per a continuar la lluita.

A proposta de la CGT, i amb el suport de Solidaires de França i el CLA d’Algèria, la xarxa sindical euro mediterrània ha emès una crida internacional a la solidaritat amb la ANDCM que necessita suport per a la difusió de la seva lluita així com suport econòmic.

Mouatamid

Equip de treball per al Nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

Llegir més »
Premsa

Carta arran de la mort de Patri Heras

Companys/companyes

Abans d’ahir us vaig fer arribar una petita nota on us explicava de la mort de Patri Heras, una de les persones preses arran d’uns disturbis succeïts el 4 de febrer de 2006 i d’un procés denunciat per diversos organismes defensors dels drets humans (per a més informació podeu veure: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5341).

Ara, l’Associació Memòria Contra la Tortura ens ha fet arribar una carta escrita per la mare del Rodri, l’altra persona presa per aquests fets, i adreçada a l’Alcalde Hereu. Us en recomano la lectura i la difusió, doncs es tracta d’un document que denuncia la corrupció de l’Ajuntament de Barcelona, la Guardia Urbana i del sistema judicial i és una crida en contra dels abusosde poder.

Llegir més »
Acció Sindical

Fora de control

Teòrics com Foucault o Deluze, han identificat les formes de control social que es succeeixen al llarg de la història d’acord amb diferents tipus de societats; les de sobirania, les disciplinaries i, finalment, les de control. En el text “Postdata sobre les societats de control”, Gilles Deleuze, analitza el pas de les societats disciplinaries, sorgides els segles XVIII i XIX i que culminen a principis del XX, a les societats de Control, etapa al principi de la qual ens trobem.

Per a Deleuze, les societats disciplinaries es caracteritzaven, entre d’altres coses, per el fet que les seves institucions de control social (escola, fàbrica, presó…) eren com episodis tancats i successius, amb principi i final, i en els que d’un es passava a l’altre. A les societats de control ja no; a l’escola t’estas preparant per al mercat laboral, però a la feina has de seguir duent a terme formació continuada. Les ciències de la salut o la criminologia ja no es limiten a aquells que presenten una patologia o han comès un delicte, sinó que incorporen criteris de prevenció, grups de risc, etc, que medicalitzen i criminalitzen a sectors socials sencers així com un munt d’aspectes que abans restaven fora de la seva influencia.

El sistema ja no es un capitalisme de producció, centrat en la compra de matèries primes i l’elaboració de productes per a la venta, que enmarca la seva activitat a la fàbrica. El capitalisme de les societats de control es un capitalisme de mercat; compra productes acabats i ven serveis, la empresa substitueix a la fàbrica. I l’empresa és quelcom molt més dispers, voluble i plàstic que la fàbrica; en un moment on se’ns ensenya que “les empreses tenen ànima” i on les empreses son persones jurídiques amb tots els drets però que no poden ésser jutjades per cap tribunal. La empresa penetra a l’escola, l’hospital, la presó, la família… i el marqueting esdevé la nova forma de control social; totes les institucions de socialització i resocialització deixen d’ésser espais diferenciats per a estar lligades i escolpides en una matriu estructural i ideològica.

En un mon on el mateix règim de domini va des de l’escola fins a la feina, des de l’hospital fins a la presó, des de la família fins als mitjans de comunicació, i les fronteres entre tots aquests espais s’esvaeixen alhora que el seu contingut s’homogeneitza i s’apodera del pensament de l’individu i de l’espai públic, la cadena del control sembla encara més fèrria que la de la disciplina. Deleuze diu “l’home tancat ha donat pas a l’home endeutat”, alhora que els diners han deixat de sustentar-se en les reserves d’un material preciós per a ésser, literalment, xifres que algú tecleja en una pantalla.

A les societats disciplinaries, els obrers van sabotejar, confrontar i prendre els seus llocs de tancament, les fàbriques, fent variar la correlació de forces i aconseguint les conquestes que ara veiem desmantellar. Però es pot fer el mateix amb l’endeutament al que avui se’ns sotmet pel sol fet de viure o amb la precarietat que l’empresa ens obliga a acceptar per tal de poder treballar? Per a Deleuze això dependrà, en gran mesura, de que ens adonem de com ens utilitzen i en aquest punt es pregunta per si els sindicats seran capaços d’adaptar-se a aquestes noves circunstàncies o si deixaran pas a noves formes de resistència i de lluita.

L’escenari no sembla ser encoratjador; amb bona part dels que viuen del seu treball culpant de la crisi a immigrants i embargats, i recolzant que la policia, o inclús l’exèrcit, esclafin vagues, en un món on les antigues lluites s’han concertat per a desmantellar les concessions assolides i on el control sembla haver estat tant implacable com per a esborrar la noció de classe i la paraula conflicte de la ment del treballador.

Potser per a sobreviure, la lluita sindical necessiti mirar més amunt de les reivindicacions gremials per a articular-se a noves, o velles que hem oblidat, formes de lluita que puguin confrontar formes de control sempre canviants i renovades. L’autogestió dels propis treballadors a empreses que han fet fallida, a les cooperatives fetes des de baix, el paper del treball temporal, dels precaris i dels aturats, o de moviments socials que han lluitat colze a colze amb els treballadors a les últimes vagues, son realitats a les que l’anarcosindicalisme no pot donar l’esquena.

De poder llegir les formes de control sobre els que vivim del nostre treball i de ser capaces d’escriure les formes de resistència que facin mal de debò al poder, en dependrà la vigència de les nostres lluites.

Llegir més »
Cartell
Acció Sindical

Manifestació. El Penedès diu prou a les retallades

Manifestació EL PENEDÈS DIU PROU A LES RETALLADES

Dissabte 30 d’abril, 19:00h, Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès

Amb el suport de:

CGT Federació Alt Penedès,..Alternativa per Subirats – CUP, Ampert, Assemblea de Joves de Sant Sadurni, Assemblea de Joves Vilafranca, Assemblea pels drets socials, Associació de Donants de Sang de l’Alt Penedès, Ateneu Popular X, Col·lectiu Nou Assessoria Juridico-Laboral, CUP Vilafranca, Daltabaix, Endavant (OSAN), Esquerra Independentista Sant Sadurni, Ginesta Grup d’Autoajuda, Intersindical-CSC, La Fornal, Som Penedès

MANIFEST EN MOTIU DEL PRIMER DE MAIG

L’ 1 de Maig és una data especialment simbòlica per a la classe treballadora de tot el món.

Llegir més »
Acció Sindical

Les retallades a l’ensenyament públic del govern dels millors

Una de les poques promeses concretes d’Artur Mas i de CiU en les passades eleccions catalanes va ser la constituir el govern dels millors. Altra. una vegada arribat al Palau de la Generalitat, la de fer més amb menys. Com podeu observar minimalisme tret d’un llibre d’autoajuda bàsic. Només han calgut dos o tres mesos per fer evidents les línies mestres del Govern de Convergència i Unió respecte de l’ensenyament públic: aprofitar-se de l’excusa de la crisi econòmica per procedir a retallar aspectes fonamentals i de qualitat.

Mentre es manté públicament un discurs políticament correcte de preocupació pel fracàs escolar i de sortida de la crisi des de la millora de la formació, ens trobem davant: no cobertura de les substitucions per malaltia o d’altres circumstàncies del personal laboral (tècniques d’educació infantil, tècnics d’inserció social, vetlladores…) i d’administració i serveis (conserges, administratius…); paralització de les noves construccions de centres i manteniment de les aules prefabricades; congelació del programa d’implantació de portàtils a les aules…

Llegir més »