Segons l’últim informe de l’organització CIOSL sobre la situació dels drets sindicals en el món, 145 treballadors van morir per defensar els seus drets i altres 704 van patir tortures. Per

El Mundo / Pascual García. 14.01.07.- El passat 1 de novembre es va celebrar a Viena el congrés constituent de la Confederació Sindical Internacional (CSI), una organització que representa a més de 180 milions de treballadors afiliats en tot el món i que integra a les dos grans organitzacions sindicals mundials: la Confederació Mundial del Treball (CMT) i la Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL). Una de les últimes aportacions de la CIOSL ha sigut la publicació de l’informe anual sobre les violacions dels drets sindicals al planeta.

En aquest exhaustiu treball, que analitza país per país les violacions dels drets sindicals, es precisa, per exemple, que en l’últim any analitzat (2005) 145 persones van morir per defensar els seus drets sindicals, que altres 463 van rebre amenaces de mort, que 704 van patir tortures a causa de la seva militància sindical o que, pel fet de cotitzar en un sindicat, es van produir 2.018 detencions.

El pròleg de l’informe al•ludeix a un altre previ de l’Organització Internacional del Treball (OIT), publicat al maig del 2004, en el que s’advertia sobre «persistents violacions del dret a la llibertat sindical i d’associació dels treballadors i dels ocupadors, que revisten diverses formes, inclòs l’assassinat, la violència, l’empresonament i la negativa a concedir a les organitzacions el dret legal a existir i funcionar».

Aquestes dades fan referència, únicament, als casos oficialment denunciats, que proporcionen una orientació sobre les tendències, però que, en cap cas, poden interpretar-se com les xifres reals, ja que, en molts països, en multitud de situacions, es produeixen violacions dels drets que no es denuncien no ja per por, sinó perquè, simplement, aquells que les pateixen -hi ha milers de infants que treballen moltes hores i que no saben què és un conveni col•lectiu- desconeixen o ignoren els seus drets.

L’informe precisa que les violacions més greus van tenir lloc en països com Colòmbia, on 99 sindicalistes van ser assassinats. «altres infractors que apareixen regularment en l’informe anual són Zimbabue i Nigèria, en Àfrica; Veneçuela, Haití i la República Dominicana, a les Américas; Birmània, Xina i Filipines, a la regió d’Àsia; Bielorússia, a Europa, i molts dels països d’Orient Mitjà, particularment, Iran.

La introducció del treball es deté en l’assassinat de Chea Vichea, un dirigent sindical cambotjà, desconegut per al 99,99% dels habitants del món, que va ser assassinat en 2004 per defensar que el sistema de quotes per als productes que Cambotja exportava a Estats Units respectara les normes de treball internacionals.

Segons l’informe de CIOSL, «la feroç competència d’un mercat global sense regular continua soscavant el respecte dels drets sindicals en el món sencer… La presència cada vegada més dominant de Xina al mercat global», fa falta, «resulta altament preocupant. Es tracta d’un país que continua denegant la llibertat sindical a la majoria dels seus treballadors i treballadores».

L’informe De CIOSL, de quasi 400 pàgines, posa noms i cognoms als morts, torturats i represaliats en els distints continents.

ÀFRICA.

El treball precisa que només entre el 6% i el 25% dels treballadors d’aquest continent té un ocupació formal. Zimbabue és un dels principals problemes. Quatre dirigents sindicals van ser detinguts per organitzar un taller sindical i el secretari general del sindicat de docents, Raymond Majongwe, va escapar d’un atemptat contra la seva vida. A Nigèria, almenys tres persones van perdre la vida en la repressió d’una manifestació organitzada pel sindicat NLC. La seu d’aquest sindicat va ser ocupada en dues ocasions per la policia i el seu president, Adams Oshiomhole, va ser detingut a punta de pistola a l’aeroport d’Abuja. En altres països africans com Sudan, Egipte o Líbia només es reconeix l’afiliació a una única central sindical, lleial al Govern. Situacions semblants pateixen els treballadors de Guinea Equatorial, Djibouti, Senegal, Camerun i la República del Congo. En Bostwana, 444 miners que feien vaga per a protestar per una revisió salarial discriminatòria van ser acomiadats.

AMÈRICA

«En total», precisa la introducció de l’informe relatiu al continent americà, «99 persones van ser assassinades a causa de les seves activitats sindicals a Colòmbia i altres 445 van rebre amenaces de mort». Colòmbia no va ser l’únic país on van morir sindicalistes. «En la República Dominicana», relata l’estudi, «vuit persones van resultar mortes i moltes altres ferides en enfrontaments amb la policia durant una vaga general convocada pels sindicats». «Dos membres de l’Organización Nacional Sindical de Campesinos (ONAC) van ser assassinats a Paraguai quan la policia va obrir foc contra un camió que els conduïa on havia de tenir lloc una Protesta contra l’autorització de l’ús de substàncies tòxiques en l’agricultura. A Brasil, un important membre d’un sindicat de treballadors rurals va ser assassinat a tirs al seu domicili, mentre que una visita al Salvador per a organitzar als treballadors del transport li va costar la vida a Gilberto Soto, del sindicat Nord-americà International Brotherhood of Teamsters, assassinat per un perdonavides. Altres dos sindicalistes van ser assassinats a Guatemala. A Haití, les violacions dels drets sindicals són constants i, a Veneçuela, el president Chávez va augurar públicament que la central nacional CTV es convertiria en «pols còsmica» i es va negar a reconèixer-la com la més representativa.

Les dones sindicalistes s’han convertit en blanc dels abusos, particularment, a les zones franques industrials, on constitueixen la majoria de la plantilla.

ÀSIA I PACÍFIC.

A Cambotja, dos líders sindicals van ser assassinats a causa de les seves activitats, un d’ells, d’un tir en el cap quan llegia un periòdic en un quiosc del carrer, l’altre, a tirs quan tornava al seu domicili des del treball. En Filipines es va posar fi, mitjançant la violència, a una protesta de treballadors a l’Hisenda Luisita Sugar Mil, quan agents de policia i militars van utilitzar porres, gasos lacrimògens i canons d’aigua, a més d’una excavadora i furgons blindats per a dispersar un piquet.

Centenars de treballadors van resultar ferits i 14 van perdre la vida. En l’Índia, desenes de funcionaris van resultar ferits per la policia, que va utilitzar lathis, pesades porres de fusta folrades de metall per a dispersar una concentració. «L’única central nacional de Xina (All Xina Federatión of Trade Unions), controlada pel Govern, s’ha mostrat, com sempre, incapaç de defensar els drets dels treballadors», precisa l’informe. Segons La CIOSL, les pitjors violacions es van produir a Bangla Desh, on 188 treballadors van perdre els seus llocs de treball després d’intentar posar en marxa un sindicat per a intentar millorar les seues terribles condicions de treball. 350 dones sindicalistes van ser detingudes per participar en els actes per a celebrar el Dia de la Dona organitzats per la Jatio Sramik League. En països com Cambotja o Tailàndia els empleats públics no tenen dret a sindicar-se. A Japó, el dret de vaga està molt limitat, igual que en Corea del Sud. A Austràlia s’ha prosseguit amb la pràctica de promoure contractes individuals enfront dels convenis col•lectius. Uns quants països continuen prohibint qualsevol activitat sindical independent, especialment Birmània, Xina, Vietnam o Laos.

EUROPA.

Bielorússia es desmarca com el país més antisindical d’Europa, fonamentalment, perquè el Govern vol tenir un moviment sindical dòcil al seu servei i manté davall un ferri control a la central FPB. Un activista sindical, Ivan Romà, va ser atacat i colpejat fins a quedar inconscient i abandonat sobre la neu en un camp als afores de la ciutat de Grodno el mateix dia que es va tenir notícia de la trobada que va mantenir amb una delegació de l’OIT. A Moldàvia i Ucraïna s’han produït intents de tornar a exercir el control sobre els sindicats de la manera que es feia en l’era soviètica. A Ucraïna, els serveis de seguretat han mostrat un interès considerable en les activitats sindicals. «Quan Andriy Volynets, el fill de Mikhail Volynets, president de la Confederació de Sindicats Lliures d’Ucraïna, va ser segrestat i brutalment colpejat, les autoritats», precisa l’informe, «van fer tot el posible per a obstruir les investigacions». A Alemanya, la cadena de supermercats Aldi va suprimir les activitats sindicals als seus sucursals del sud del país, mentre que el seu competidor, Lidl, va prohibir la presència de sindicalistes en totes les seves botigues. En la Federació Russa, un dirigent sindical va ser víctima de dos atemptats contra la seva vida, mentre que un dirigent d’un sindicat local va ser brutalment colpejat.

SENSE LLIBERTAT EN ORIENT MITJÀ

Continua sent la regió del món on menys es respecten els drets sindicals. Els sindicats estan prohibits a Oman i a Aràbia Saudita. A Kuwait, persisteix el sistema del sindicat únic, igual que a Síria. A Jordània, El Govern continua interferint en les decisions de l’únic sindicat existent i a Iemen la llei només reconeix una federació sindical. «La repressió i la violència a Iran il•lustren per què molts treballadors continuen tenint por per a involucrar-se en activitats sindicals independents. Segons xifres oficials, en l’últim any analitzat es van produir quatre morts i més de 40 ferits quan la policia antiavalots va intervenir per a dispersar els vaguistes emprats per un contractista de la construcció, que protestaven pels acomiadaments i el pagament retardat dels salaris. En total, 80 persones van ser detingudes i, pel que sembla, algunes d’elles torturades. Altres 40 treballadors van ser detinguts per participar en una manifestació en commemoració de l’1 de maig. Es van produir també actes violents a Líban, on va haver-hi set morts i més de 50 ferits quan l’exèrcit va obrir foc contra els manifestants d’una marxa de protesta organitzada per la General Confederació of Labour. A Israel, el Govern vol limitar el dret de vaga.

Així estan les coses en el món, ja entrat el segle XXI.