El sindicat CGT ha denunciat aquest dilluns 11 de novembre “persecució sindical” i assetjament laboral contra els membres del comitè d’empresa de Mecaplast , després que aquesta empresa de la Pobla de Claramunt hagi acomiadat a dues treballadores afiliades al sindicat, la presidenta i la secretària del comitè.
Productivitat. Competitivitat. Impuls a les exportacions. Reducció de l’atur. A l’ombra d’aquests conceptes s’ha forjat una insostenible dinàmica de rebaixes salarials generalitzades que ens ha acabat abocant a la pitjor pèrdua de poder adquisitiu dels darrers 27 anys.
Com si d’una formula de propietats veritablement miraculoses es tractés, la “moderació salarial” ha esdevingut, per si mateixa, la llum que ens ha de guiar cap a la sortida de l’interminable túnel de la crisi econòmica. Així ho proclamava, per citar només un exemple, el Banc Central Europeu quan recordava a l’executiu espanyol el passat mes d’agost l’urgència de “reduir els costos laborals” i “abolir la interrelació entre salaris i inflació”. Reduïts els uns i abolida l’altra, però, seguim envoltats d’una foscor que, lluny d’alleujar-se, resulta més asfixiant i paorosa a cada dia que passa.
Inflació i salari
Segons dades del passat mes de setembre, la inflació a l’Estat espanyol es situa en el 3,4%. Una xifra engruixida com a conseqüència de l’aplicació dels nous tipus d’IVA que empenyen els preus a l’alça. Els salaris, per contra, no han compartit aquesta entusiasta trajectòria ascendent. Mentre el cost de la vida augmenta a un ritme més que notable, els augments salarials pactats entre treballadors i empreses des del gener fins al setembre s’han situat, de mitja, a l’1,30%.
Encara pitjor és, segons alertava Josep Lladós, professor de la UOC, la situació en aquells convenis col·lectius signats amb posterioritat a l’entrada en vigor de la reforma laboral del passat mes de febrer. En els esmentats convenis, la pujada salarial no assoleix ni tan solsun mínim 1%.
10.000 MILIONS DE BENEFICIS EN PLENA CRISI
La meitat de les 40 empreses dels Països Catalans amb més guanys aprofiten la reforma laboral per fer acomiadaments, tot i els seus ingressos milionaris
Les quaranta empreses amb més beneficis dels Països Catalans van aconseguir 10.969 milions d’euros el 2010 enmig de la crisi econòmica. Aquestes companyies han tirat endavant la malmesa economia d’un país en fallida, fent de motor econòmic dels territoris on s’assenten, donant feina a milers de persones i empreses associades i proveïdores. Tot i els guanys milionaris, gairebé la meitat d’aquestes empreses líders ha aprofitat la reforma laboral per plantejar Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) en els últims dos anys. L’objectiu és abaixar sous i reduir plantilles de treballadors per continuar sent, segons diuen, competitives en el nou context econòmic i poder afrontar un futur, encara molt incert, amb garanties.
Aquest manual pretén acostar l’okupació a tota persona interessada a sortir del mercat immobiliari i gaudir d’un espai digne sense pagar ni un duro als que tracten de robar-nos la vida cada dia. El que cadascú faci amb aquesta informació serà jutjat únicament per la seva consciència-i, si s’escau, per un tribunal-, però, des de l’equip de redacció d’aquest manual fem una crida a la solidaritat de les persones que vulguin okupar – o ja ho estiguin fent- perquè donin suport als companys propers que puguin necessitar ajuda.
Els treballadors de l’empresa SCA va decidir divendres passat 8 de novembre que no es quedaran de braços creuats davant la determinació de la multinacional de tancar la planta de manipulació que té a Sant Joan de Mediona. Reunits en assemblea, la plantilla va decidir que començarà a mobilitzar-se per impedir el trasllat de la producció i que 150 persones es quedin sense feina.
De moment, començaran amb una vaga de dues hores el dilluns 18 de novembre. La protesta començarà a les 13h, moment en què una manifestació arrencarà el seu recorregut pels carrersde Sant Joan de Mediona.
VINT I RAMON BARNILS
És el darrer títol de la col·lecció Retrats, un volum realitzat conjuntament per Edicions DAU i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre, escrit per Laia Altarriba, va acompanyat del documental BARNILS TAL COM RAJA, realitzat per Albert Lloreta i Laia Soldevila.
El llibre i el documental recullen una sèrie d’entrevistes a familiars, amics, periodistes, polítics, noctàmbuls, etc. que van conèixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas, Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, Sergi Pàmies, Carles Flavià, March Recha, Ferran Torrent, Montse Majench i Ignasi Solé Sugranyes, entre molts d’altres. Un llibre i un documental que retraten un periodista d’estil corrosiu i crític i els tempsque li va tocar viure.
#justiciajuanandres amb l’Ester
Prou impuninat, prou brutalitat
Manifestació dijous 14 de novembre a Barcelona, amb sortida a les 19.30h de la rambla del Raval cantonada carrer Aurora.
La manifestació anirà fins a la cruïlla Casp/Passeig de Gràcia, on es sumaran de 20 a 21h a la concentració de solidaritat amb l’Ester Quintana “un any sense respostes ni justícia, juntes contra les bales de goma”, per després, conjuntament manifestar-se finsa la plaça de Sant Jaume.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS | REDACCIÓ XARXA PENEDÈS.
Després de la satisfacció per la celebració de la Marxa Unitària pels Drets Socials del Penedès, celebrada el passat 28 d’octubre, els organitzadors han fet una primera reunió de valoració: “La Marxa va suposar un èxit de convocatòria reunint més d’un miler de persones entre l’Arboç i Vilafranca, a més de comptar amb la participació de moltes entitats que no han deixat de mobilitzar-se els darrers anys a les nostres comarques en la lluita pels drets socials. La Marxa, doncs, va servir per demostrar que el territori està implicat amb les diferents lluites i que es posiciona en la línia de fer canvis estructurals al sistema econòmic i social”.
Maria de la Concepció Martí Fuster, coneguda com Ada Martí, va néixer a Barcelona l’1 de juliol de 1915, en el si d’una família de classe mitjana. Anarquista, intel·lectual cultíssima i escriptora amb gran facilitat d’expressió, tant en castellà com en català. Universitària. Dirigent de la Federació Estudiantil de Consciències Lliures. Militant de Dones Lliures.
Va impressionar i seduir els joves de la seva generació per la seva bellesa, la seva intel·ligència, les seves àmplies lectures, la seva culta conversa, la seva passió intel·lectual, la seva llarga cabellera negra i la blanca vestimenta.
“Hem de seguir demanant el dret a decidir sobre el propi cos, sobre la pròpia maternitat i sobre la pròpia vida”
“L’augment de l’homofòbia a Europa és fruit de la nova ofensiva del patriarcat”
Nascuda a Barcelona, al barri de Sants, l’any 1983. Té estudis en Sociologia, tot i no acabar la carrera, i formació en Agent Comunitari de Salut i Drets Humans del Servei d’Atenció 900Rosa. Participa en moviments socials estudiantils i feministes. Coordina el grup de LesCat (Lesbianes a Catalunya). Col·labora i participa en activitats entorn la visibilitat de les dones lesbianes i bisexuals.
VILANOVA I LA GELTRÚ | REDACCIÓ XARXA PENEDÈS.
Després de tres dies de vaga els treballadors de VALORIZA, que gestiona el servei de recollida d’escombraries de Vilanova, ha decidit el migdia del 8 de novembre desconvocar la vaga indefinida. Els motius que els han dut a desconvocar-la ha estat el compromís de la direcció de l’empresa de no rebaixar salaris en el nou conveni col·lectiu i retirar els quatre acomiadaments de treballadors del servei. Els treballadors, per la seva banda, han acceptat allargar el conveni actual quatre anys, amb congelació salarial. La decisió s’ha pres després de la reunió de conciliació realitzada al Departament d’Ocupació i Empresa de la Generalitat.
Acusen a la multinacional de reduir plantilla per a poder presentar resultats positius al terme de l’any fiscal nord-americà.
Molts dels acomiadats són convocats per sorpresa a una reunió on se’ls lliura la carta de cessament.
La multinacional Hewlett-Packard (HP) ha desenterrat el destral de guerra. Després que el passat estiu es produís un fort conflicte laboral en el sí de la empresa, amb una vaga indefinida en diversos centres d’Espanya, torna a aflorar tensió a causa de alguns acomiadaments. “Succeïx que l’any fiscal als Estats Units va d’octubre a octubre, i tenen ganes de presentar resultats amb beneficis. Per això han iniciat una tanda d’acomiadaments”, denúncia Jordi Saladié, president del comitè d’empresa de les filials de consultoria i outosourcing a Espanya i membre de CGT.
Aquesta onada d’acomiadaments que denuncien ha afectat fins al moment prop de 40 treballadors dels centres de producció de Barcelona, Saragossa i Madrid. Contra el que passava abans de la reforma laboral aprovada per PP i CIU, no és necessari presentar ara un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO ) si la reducció de personal no afecta a més del 10 % de la plantilla. I en el cas de HP, la conjunció d’empreses dintre del grup fa difícil dilucidar els límits d’aquest percentatge, pel que els empleats desconeixen quant temps durarà el degoteig de baixes. “S’acarnissen amb els centres de outsourcing i consultoria perquè són els que empren a més gent; altres empreses del grup es basen tecnologia, i nosaltres donem servei a empreses”, explica Saladié, que afegeix: “Reduint personal pensen que reduïxen despeses, però s’equivoquen; el que s’ha de fer és contractar més clients”, sosté.
Els treballadors de HP, almenys els de consultoria i outsourcing, han decidit, igual que van fer mesos enrere, afrontar la situació amb mobilitzacions. Les primeres han estat penjar grans pancartes on denuncien els acomiadaments. Però des del comitè d’empresa asseguren que han traçat un pla de protestes creixents fins a arribar a detenir, esperen, l’onada d’acomiadaments.
La mecànica dels acomiadaments és particular. Els afectats revelen que, un matí, a l’arribar al seu lloc de treball, veuen que els han convocat a una reunió. Quan acudeixen a la trobada, allí estan els responsables de personal que, paral·lelament, han avisat, com marca la llei, al representant sindical, que ha de ser de testimoni de com es despatxa a un company, apunten les fonts consultades. Tot això provoca que en les oficines de la multinacional nord-americana hi hagi un alt nivell de tensió.
De moment la resposta ha estat simplement iniciar una denúncia pública dels fets. “Això és el que més els cou, que l’opinió pública s’assabenti de les seves pràctiques” explica un membre de CGT.
Sentència pendent
Els treballadors de HP tenen pendent una sentència de l’Audiència Nacional al recurs presentat aquest estiu contra l’ERO que pretenia modificar radicalment les condicions de treball en els centres, amb l’aplicació de l’article 41 de la reforma laboral. Amb la nova norma, la Direcció de l’empresa, si hi ha raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, podrà acordar modificacions substancials de les condicions de treball. Aquestes condicions són, entre altres, les que afecten a les següents matèries: jornada laboral, horari i distribució del temps de treball, règim de treball a torns, sistema de remuneració, treball i rendiments, i funcions, quan excedeixin dels límits per a la mobilitat funcional.
El pla de reestructuració que HP va presentar aquest passat estiu emparant-se en aquesta normativa suposava, per exemple, que la Direcció s’atorgava la potestat de canviar la distribució de la jornada laboral anual i fixar el còmput d’hores de treball en 1.780 i una reducció del 10% del salari per als 2.100 treballadors afectats per la mesura. Finalment la protesta laboral va aconseguir que l’empresa es tirés enrere en l’apartat salarial.
* Notícia publicada a eldiario.es
http://www.eldiario.es/catalunya/eldiarideltreball/trabajadores-Hewlett-Packard-denuncian-silenciosos_6_193940625.html
Crítics sempre amb qui menteix, ultracrítics amb qui manipula per mantenir la veu única del poder, fa anys i panys que Canal Nou i tota la Radiotelevisió Valenciana era un enemic a batre pels moviments socials, les organitzacions d’esquerres polítiques i sindicals, per qui defensava la llengua catalana al País Valencià o senzillament per qui no es plegava a la versió oficial i única creada per la dreta regionalista espanyola a l’hora de parlar del País Valencià i caracteritzar-lo com el seu ‘levante’.
I avui en som al carrer en defensa de la televisió pública. Ens hem tornat bojos? Segurament sempre ho hem estat però tenim bons motius per ser-hi, perquè tenim ben clar que els mitjans públics -i els públics en català més encara que els altres- són imprescindibles per a la nostra llengua i per a la llibertat d’expressió. I avui fa goig veure la televisió valenciana, Canal 9, obrint les finestres i deixant entrar l’aire. Avui les treballadores i els treballadors són els amos i per això hi expliquen tot el que el periodisme digne explica quan fa periodisme i no esdevé només veu dels amos corruptes.
Informe elaborat per Graciela Malgesini Rey (EAPN ES).
1. Les anomenades “polítiques d’austeritat”, les estratègies d’ajust macroeconòmic de la Unió Europea, tenen relació amb la crisi social que viu Espanya.
2. Les polítiques europees imposen dos tipus de disciplina:
disciplina financera / macroeconòmica, de la forta, incloent una disciplina laboral, per aconseguir que els salaris siguin més baixos, per poder competir en l’economia globalitzada (devaluació interna) disciplina “tova”, per als objectius mediambientals i socialsde EU2020.
Un polígon industrial de la Pobla de Claramunt, un matí del mes d’octubre. Una cinquantena de persones, amb pancartes i banderes de la CGT, clamen en contra la repressió sindical i la pràctica habitual de l’empresa d’acomiadar a qui els molesta.
Ara els ha tocat a dues dones (curiosament són les dones qui ocupen les posicions més baixes a la plantilla, mentre els pocs homes que hi ha ocupen llocs directius i executius). Les acomiadades, una de més jove i l’altre de més gran, són, no per casualitat, presidenta i secretària del comitè d’empresa. Mentre dura la protesta, les treballadores surten i entren en acabar els torns i començar-ne de nous. Amb veu baixa expressen el seu suport a les companyes acomiadades i el seu malestar amb les pràctiques empresarials, que ja fa massa que duren. “No pot ser, ens tracten com gossos”, sento.
Entre els que protesten hi ha una dona gran, del sindicat, amb cara d’haver viscut molt i d’haver vist moltes situacions com aquesta. Com a resposta no es cansa de dir que, si les que es queixen s’afegissin a la protesta, no quedaria ningú a la fàbrica, tret dels directius. Que si això passés l’empresari no podria fer fora a tothom de cop i no tindria altra opció que acceptar readmetre a les acomiadades. I el que encara seria millor: hauria de prendre nota de la situació i possiblement es veuria obligat a humanitzar la manera de tractar les treballadores.
“La clau de l’aprenentatge de la llibertat en la llibertat, mitjançant la via de la raó personal. El medi natural d’aquesta via, l’única que es basa en l’afirmació de l’autonomia del subjecte com a condició de possibilitat del fet educatiu és, evidentment la laïcitat” Paraules del referent i pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, que el seu dia fou acusat i afusellat com l’instigador de la revolta social dita la Setmana Tràgica, una revolta titllada d’anticlerical.
A dia d’avui, l’anticlericalisme social es tradueix en una manera d’entendre la vida que s’erigeix en forma de laïcitat personal i social, superant les concepcions i reminiscències culturals religioses i les connivències amb l’establishment del poder establert, una forma d’afirmació lliure i llibertària, com impulsava des del 1901 amb l’Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia.
A dia d’avui, la laïcitat té diversos atzucacs a l’estat espanyol: segons el CIS ja consta que hi ha un 23% de persones que es declaren no religiosos, 15% dels quals que es declaren no creients i un altre 8% directament ateus. Això és un avenç tenint en compte 40 anys de nacional-catolicisme franquista, que té com a llegat conservar un 73% de catòlics. Només un 2% declara ser creient d’una altra religió.
MEDIONA | REDACCIÓ XARXA PENEDÊS
S’obre una setmana clau per a la fàbrica a Mediona (Alt Penedès) de l’empresa SCA, que es vol emportar la divisió de manipulat del paper a Navarra i deixar al carrer 150 persones. Demà es reunirà per primera vegada el comitè d’empresa, després que dilluns passat 29 d’octubre l’empresa fes públiques les seves intencions. I dimecres hi ha previst una reunió de tot el dia del comitè amb la direcció de l’empresa. Després els representants dels treballadors valoraran, amb la resta de la plantilla, les accionsa emprendre.
Vilanova i la Geltrú viu a partir del dimarts 5 de novembre una vaga indefinida al servei de recollida d’escombraries, que l’Ajuntament té externalitzat a l’empresa VALORIZA, propietat de l’antiga gran constructora Sacyr-Vallhermoso (ara anomenada Sacyr) i que compta amb més de 50 treballadors a la ciutat.
La vaga indefinida ha estat aprovada no sols pel comitè d’empresa, sinó per la majoria de treballadors reunits en assemblea. La convocatòria ve motivada per la negociació entorn al conveni col·lectiu dels treballadors. La proposta dels treballadors defensa no perdre més poder adquisitiu i, per tant, la no reducció de salaris i actualització dels mateixos d’acord amb l’IPC, entre d’altres mesures socials. Per la seva part, l’empresa es tanca en banda davant la proposta dels treballadors i ha presentat una contraproposta que té la voluntat de reduir els salaris i que s’emmarca en les mesures de la darrera reforma laboral aprovada pel govern espanyol i que va motivar una vaga general.
Fa uns dies discutia a Twitter amb un noi madrileny sobre la qüestió de la independència. La seva postura, prou freqüent a l’esquerra, és que no hem de donar suport a la creació de noves fronteres ni divisions. La meva pregunta fou si creia més convenient apostar per un únic govern mundial o si senzillament ens conformàvem amb les divisions i fronteres actuals. Tal com m’esperava, la seva resposta fou “apostem pel primer”, és a dir, per un únic govern o estat mundial.
Enric Duran i Giralt, un quixot de la utopia per a una nova societat
Enric Duran és un exemple. Un exemple de que podem. Un exemple de que cada un, cada grup, un sindicat minoritari, com el nostre, podem. I estem cridats a transformar el mon. Com? L’Enric utilitza les falles de l’enemic, i per tan cal conèixer bé l’enemic. I pensar en gran, sense por.
Enric Duran lluita pel impossible, una manera que esdevingui realitat. Té la força de creure en si mateix i tria crear ja un altre mon, enlloc d’anar a la contra. Una de les mentides de l’Estat és que una persona sola no pot fer res, un grup petit no pot fer res i una comunitat petita tampoc. Així estem Catalunya, sempre amb l’autoestima sota terra, menys últimament.
Sobre l’Enric Duran hi ha molta informació per Internet (bloc personal http://enricduran.cat/, Twitter, facebook, Viquipèdia). Les publicacions Crisi, Podem, Rebel·lem-nos, la Cooperativa Integral Catalana, i el seu llibre “Abolim la banca”.
– Abolirem la banca?
Inspirat en la feixista Casa Pound italiana, el gener de 2012 obria al carrer Independència de Barcelona el Casal Tramuntana. Des d’aleshores ha quedat més que demostrada la simpatia neonazi d’alguns dels seus membres destacats. La seva estratègia, però, passa per camuflar-se i amb un llenguatge amable i contundent alhora contactar amb la resta de l’espanyolisme.
Segueix la vaga a Panrico
Després de dues setmanes i mitja de vaga, el comitè d’empresa de la planta situada a Santa Perpètua considera insuficients les propostes de la direcció i manté la vaga indefinida.
La vaga va ser convocada el passat 13 d’octubre a nivell estatal pels sindicats CCOO, UGT i CGT. Els motius de la vaga eren l’impagament del mes de setembre i aturar els plans de l’empresa d’acomiadar a gran part de la plantilla i executar rebaixes salarials d’entre el 25 i el 35%. Finalment en la majoria de centres es va supeditar la vaga als resultats de la negociació, però la planta de Santa Perpètua es va negar a acceptar el calendari de negociacions que va proposar l’empresa i ha mantingut la vaga indefinida.
El pròxim cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial – Cooperativa Integral Catalana (Sardenya, 263, baixos, Barcelona), Fem-lo Comú, versarà, durant el mes de novembre sobre la Memòria històrica de l’anarquisme a Catalunya.
Es tracta, en certa mesura, d’entendre una part de la cruïlla en què es troba actualment Catalunya a partir de la recerca del passat llibertari, que s’allargassa fins els nous i darrers moviments socials.
“Amb la crisi els joves han descobert que col·lectivament es pot dir no”
“No val la pena construir un nou Estat com el que tenim, només perquè sigui català”
“El dret d’autodeterminació el tenim incorporat al nostre ideari des de fa dècades. “
És sorprenent la manca de debat i les poques mobilitzacions sorgides al voltant de la reforma de les pensions que el govern vol aprovar abans de cap d’any. La gravetat de la reforma és palesa en els pressupostos públics del 2014 presentats la darrera setmana. “Les pensions pujaran un 0,25%” titulaven fal·laçment els mitjans de comunicació convencionals. Si la inflació és superior al 0,25%, i rarament no ho és, les pensions no pugen sinó que baixen. El cert és que les pensionistes cobraran cada vegada menys. El govern reduirà les pensions no només futures sinó també actuals, quelcom insòlit fins ara. Les conseqüències poden ser dramàtiques atès que les prestacions són ja molt limitades i milers de famílies amb tots els seus membres aturats sobreviuen gràcies a la pensió dels pares, mares, avis i àvies. Això, però, podria ser una oportunitat per mobilitzar un ampli sector de la població en la defensa d’un dret que fins ara crèiem un pilar intocable de l’Estat de Benestar.
El Seminari d’Economia Crítica Taifa ha publicat recentment un breu informe (http://seminaritaifa.org/files/2013/09/laspensionesnosetocan_CA.pdf) on desemmascara els arguments i denuncia les conseqüències d’aquesta reforma de les pensions. Em limito a recollir els eixos del debat i els arguments que han de servir per conscienciar una població colpejada per la crisi i els programes d’ajustament.
