CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Coordinació del Catalunya

15M: “Com a moviment, encara no hem arribat als límits de la desobediència civil”

MARC FONT | 18/08/2012 – Setmanari Directa

Una de les claus del 15M és la seva transversalitat, la capacitat d’unir persones d’orígens molt diversos en una mateixa lluita. Activistes de tota la vida i gent que va començar a militar fa un any es van trobar a les places i ara caminen juntes. La DIRECTA ha volgut conèixer la visió de cinc persones amb un perfil diferenciat implicades en un moviment que, en la majoria dels casos, les ha fet canviar. Les virtuts, les amenaces, el futur del moviment i la repressió són alguns dels temes sobre els quals van debatre durant més de dues hores.

15M: “Com a moviment, encara no hem arribat als límits de la desobediència civil” Llegeix més »

La nova constitució tunisiana definirà la dona com “un complement de l’home a la llar”

Extramurs.cat | Nora Miralles – Redacció | 24/08/2012

En ple segle XXI, les dones de Tunísia –el país més laic del Magrib- tornaran a ser la costella d’Adam, les companyes accessòries dels homes. Així ho preveu l’article 28 de la futura constitució del país, governat pel partit islamista Ennahda (Renaixement), que proposa substituir la referència actual a la “igualtat entre sexes” per la “complementarietat” dins la llar. Concretament, el redactat resa així: “L’Estat garantirà la protecció dels drets de les dones com les veritables companyes dels homes en la missió de construir una llar, i els rols d’ambdós s’hauran de complementar dinsla família”.

La nova constitució tunisiana definirà la dona com “un complement de l’home a la llar” Llegeix més »

“Tunistan” o el somni perdut

La situació política després de la primavera àrab, les propostes dels grups salafistes i el futur de la revolució.

L’horitzó d’esperança que va despertar la revolució tunisiana s’està enfosquint. Els atacs diaris contra l’esperit de llibertat que la va animar creen un clima d’intimidació i violència.

Deu mesos després de les eleccions parlamentàries, la situació tunisiana genera grans preocupacions. Les amenaces actuals no només són part de les dificultats que comporta tota transició democràtica, són més profundes. Hi ha el risc, com a mínim, d’arribar a un escenari com el d’Algèria, si bé el règim islamista de l’Iran no queda molt lluny.

“Tunistan” o el somni perdut Llegeix més »

Comunicats de la PAH i FACUA davant l’avantprojecte de la Llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de vivendes

– PAH:

El Govern agilita encara més els desnonaments en benefici de la banca i decreta la mort d’un lloguer digne

Per si a algú li quedava algun dubte de per a qui governa aquest Govern, l’executiu no ha volgut desaprofitar aquest mes d’agost per a aprovar un decretazo que d’una vegada acabi amb els pocs drets que encara tenien els inquilins en l’estat espanyol.

La reforma anunciada per a ser aprovada en el Consell de Ministres del divendres 24 d’agost, preveu, entre altres coses: reduir els anys del contracte de lloguer de 5 a 3 anys, agilitar encara més els desnonaments per impagament de lloguer, i beneficiar fiscalment als grans especuladors immobiliaris. I tot això sense aprovar cap mesura que ajudi a les persones que contra la seva voluntat sofreixen l’atur i les retallades, i que en conseqüència no poden pagar la hipoteca o el lloguer.

La PAH des de la seva fundació en 2009 ha explicat que ens centrem en la denúncia de les execucions hipotecàries per ser una de les cares més dramàtiques de la crisi habitacional que afecta a milions de persones, però que erem molt conscients que execucions i desallotjaments hipotecaris eren la punta de l’iceberg d’un problema més ampli: la mercantilització de l’habitatge i la vulneració sistemàtica del dret a un habitatge digne en l’estat espanyol.

Lloguer i compra són dues cares d’una mateixa moneda: si moltes persones es van hipotecar en aquest país va ser precisament perquè des de fa anys els successius governs del PSOE i el PP han anat minvant els drets dels inquilins, fent que el lloguer no fos una alternativa real per a qui legítimament volien accedir a una llar assequible i estable. Llogar era oficialment “llençar els diners”, fiscalment només desgravava la compra i els inquilins any rere any tenien menys drets. I no només.

La PAH també es dóna per al·ludida amb aquesta nova reforma en la mesura que la gairebé totalitat de les centenars de milers de persones que ja han sofert o estan sofrint una execució hipotecària passen directament al mercat del lloguer. És a dir, mentre no existeixin altres alternatives (com les cooperatives en règim de cessió d’ús, habituals en el nord d’Europa i altres països), la destinació immediata de les persones afectades per la hipoteca és el lloguer.

Així, es dóna la paradoxa que el Govern condemna a les famílies a sofrir la violència d’un desnonament diverses vegades en poc temps: primer per execució hipotecària, després en el mercat privat del lloguer, i en tots els casos sense oferir cap alternativa de reallotjament en un parc d’habitatge social assequible inexistent a Espanya.

L’excusa del Govern és molt dolenta: diu que pretén fomentar el lloguer. Però la recepta de sobreprotegir a la part forta del contracte no és nova, duen aplicant-la molts anys, i el seu efecte ha estat sistemàticament el contrari. A més, si el que realment preocupés al Govern fora la inseguretat jurídica d’alguns propietaris, el que hauria de fer és distingir entre petits i grans propietaris; entre qui deixa de pagar per falta de capacitat econòmica i qui ho fa per mala fe; i, sobretot, oferir solucions de reallotjament i garantir un parc de lloguer social assequible on situar a les famílies que ho necessitin.

La nova reforma del lloguer no només vulnera tots els compromisos de l’Estat espanyol en matèria de drets humans. A més, aprofundeix en una política d’habitatge que ja s’ha demostrat un fracàs. Precaritzar el lloguer, agilitar els desnonaments, promoure la compra a través del sobreendeutament i incentivar l’especulació immobiliària ens ha dut a ser campions europeus en desnonaments, execucions hipotecàries, habitatges buits, preus elevadíssims i corrupció, entre altres.

La nova reforma beneficia als grans propietaris, especialment a la banca, i busca atreure la inversió de grans capitals estrangers. En concret, prepara el terreny per a donar sortida al “banc dolent” que el Govern està a punt d’aprovar: amb “el banc dolent” l’estat comprarà a preus inflats de bombolla els actius immobiliaris que la banca no assoleix col·locar. A continuació, els oferirà a inversors estrangers, especialment xinesos i russos, amb grans avantatges fiscals aprovades en el decret d’avui; per exemple, tributant al 0% en l’impost de societats.

Una vegada més, el Govern socialitza les pèrdues i privatitza els beneficis amb un rescat multimilionari encobert. La banca guanya, la població perd. Però hi ha una dada que el Govern sembla no haver inclòs en els seus càlculs. La població ja no pot més. Centenars de milers de persones estan signant la ILP per la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i la reconversió de l’habitatge buit en mans de la banca en lloguer social assequible, i no anem a tolerar que es menyspreï la voluntat popular. Milions d’habitatges buits esperen a complir la seva funció social. Sobren habitatges i només mancada voluntat política per a fer efectiu el dret a l’habitatge. Si el Govern no ho fa, ho farem nostras.

Per a més informació sobre les polítiques d’habitatge a Espanya i les propostes de la PAH, podeu descarregar-vos gratuïtament el llibre Vidas Hipotecadas: De la Burbuja inmobiliaria al Derecho a la Vivienda, disponible sota llicència CC en aquest enllaç.

PAH, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca

http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/2012/08/24/el-gobierno-agiliza-aun-mas-los-desahucios-en-beneficio-de-la-banca-y-decreta-la-muerte-de-un-alquiler-digno/

– FACUA

En comptes d’impulsar els arrendaments, es potencia encara més l’especulació immobiliària. El Govern també retalla drets als inquilins fomentant que vagin al carrer encara que compleixin amb les seves obligacions

Amb la cortina de fum de l’agilització dels desnonaments als morosos, sens dubte necessària, el Govern deixa desprotegits als inquilins.

FACUA-Consumidors en Acció denuncia la desequilibrada reforma de la legislació sobre lloguers, l’avantprojecte dels quals aprova el divendres 24 d’agost el Consell de Ministres, que minimitza els drets dels inquilins.

“Amb la cortina de fum de la agilització dels desnonaments als morosos, sens dubte necessària, el Govern també retalla drets als usuaris en aquest sector impulsant que qualsevol inquilí que assumeixi escrupolosament els pagaments de les rendes mensuals pugui ser tirat al carrer”, ha criticat en roda de premsa el portaveu de FACUA, Rubén Sánchez.

A més, l’avantprojecte de la Llei de mesures de flexibilització i foment del mercat d’habitatges, la denominació dels quals és “enganyosa i contradictòria”, suposa que “en lloc de fomentar els arrendaments, es potencia encara més l’especulació immobiliària”, adverteix Sánchez. “El Govern pretén fomentar el lloguer de la mateixa forma que l’ocupació, facilitant que es tirin persones al carrer encara que compleixin amb les seves obligacions”, planteja el portaveu de FACUA. “Mentre, el Govern segueix sense imposar a Bankia, la primera immobiliària del país, i la resta de bancs nacionalitzats, que destinin el seu parc d’habitatges a la venda i lloguer a preus justs”, afegeix.

Els contractes de fins a cinc anys es redueixen a tres i les pròrrogues de tres a un

Els inquilins ja no podran tenir la tranquil·litat que els seus contractes de lloguer d’habitatge puguin estendre’s

Comunicats de la PAH i FACUA davant l’avantprojecte de la Llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de vivendes Llegeix més »

CiU SA: la via catalana a la corrupció

HIGÍNIA ROIG | 18/08/2012 – Setmanari Directa

Tot just abans de l’estiu i en relació al Cas Palau, el jutge imposava a CDC una fiança de 3 milions d’euros. Oriol Pujol, secretari general de la formació a qui han vinculat presumptament a una frau amb empreses d’ITV, va afirmar falsament, en compareixença parlamentària, que l’Orfeó ja els havia exonerat. Repassem, de Banca Catalana al 3% passant per Pretòria i Palau, nombrosos casos de corrupció, gairebé sempre impunes, que han esquitxat les formacions que componen la coalició que governa a Catalunya · El sector negocis convergent, al nucli dur de les tupinades.

CiU SA: la via catalana a la corrupció Llegeix més »

La CGT de Tarragona canvia de local

El proper 3 de setembre la Federació Local de la CGT de Tarragona deixen l’actual local de la Rambla Nova i es traslladen a un nou espai més ampli i adient a les seves necessitats, situat a Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona, a l’edifici on hi havia la Facultat de Lletres de la URV.

Conserven el telèfon (977242580), fax (977241528) i correu electrònic (cgttarragona@nullcgt.es)

A partir del dia 3 de setembre preguen els feu arribar qualsevol comunicació o correu postal a aquesta nova adreça.

La CGT de Tarragona canvia de local Llegeix més »

Declaració final de la Trobada Anarquista de Saint Imier

DECLARACIÓ FINAL DE LA TROBADA INTERNACIONAL ANARQUISTA, ST IMIER, 8-12 D’AGOST 2012, SUÏSSA

Després de cinc dies de debats i intercanvi per a recordar la nostra història, preparar els nostres combats futurs i fer convergir els nostres esforços, reafirmem el valor de les posicions i resolucions del Congrés de St. Imier que fonamenten a l’anarquisme social, facilitant el seu futur desenvolupament i assegurant les bases per a una unitat d’acció sincera entre tots els sectors combatius i antiburocràtics de la lluita social.

El Congrés de St. Imier va aspirar a l’obertura, la diversitat i la pluralitat de pensaments i pràctiques del moviment obrer antiburocràtic i federalista al mateix temps que es construeix el moviment llibertari naixent.

Va rebutjar l’estratègia de partits i tota forma jeràrquica, institucional i electoral defensada pels corrents del socialisme autoritari. Va combatre la concepció estatista del canvi que entenia i entén àdhuc avui dia la presa de l’estat com un útil de transformació social. El Congrés de 1872 va proclamar igualment la seva voluntat per combatre tot tipus d’organització jeràrquica, burocràtica, constituïda per a exercir el comandament mitjançant la delegació, la submissió i l’obediència.

A això, el Congrés oposa la federació de les organitzacions obreres i de totes les lluites així com la lliure iniciativa, és a dir, un projecte socialista de gestió directa i de canvi social que reconeix la pluralitat en les formes d’organització, no jeràrquiques, en el moviment obrer, en les seves lluites i en el projecte socialista llibertari.

Nombroses lluites, accions militants i temptatives revolucionàries han precedit i seguit al Congrés Internacional de 1872. L’anarquisme se situa en aquesta història. Constitueix avui dia un moviment polític que reagrupa nombroses experiències i assoliments comuns de nombrosos col·lectius i organitzacions especifiques, sindicats de lluita social i popular. L’anarquisme aporta la seva contribució en la construcció d’un moviment coherent capaç d’una intervenció contundent i eficaç i que busca la coherència entre els mitjans i les finalitats a fi de canviar radicalment la societat. Per a nosaltres, l’anarquisme alimenta les lluites socials i es nodreix d’elles, enriquint al moviment popular d’autoemancipació i d’autogestió.

Cada resistència, cada lluita, cada dissidència, cada alternativa conté les qüestions de la llibertat i la igualtat. Cada combat social obre possibilitats que hem d’acompanyar cap a l’alliberament social i política.

La transformació social radical que desitgem i que preparem amb les nostres accions no pot resultar més que de la voluntat, la lliure determinació, i el compromís conscient de les classes populars, és a dir dels individus – dones i homes,- que avui es troben sotmeses per aquest sistema injust.

Estem en una veritable guerra social i econòmica, d’intensitat variable però sempre expansiva, cada vegada més brutal. En una situació d’inseguretat social i de precarietat generalitzades que ha minat el bé comú al facilitar la destrucció dels serveis públics; buscant suscitar por, resignació i submissió i imposant pertot arreu el capitalisme. Aquesta política és conduïda tant pels capitalistes com pels governs al seu servei.

Governs que busquen imposar una colonització total de les nostres condicions d’existència, posant al servei de la reproducció d’aquest sistema totes les nostres activitats. Intensificant l’exercici d’antics elements de dominació: el patriarcat, la discriminació sexual i de gènere, la xenofòbia, el racisme, l’esclavitud, l’explotació. Aquestes desigualtats renovades reforcen el valor capitalista i garanteixen la seva reproducció general. L’anarquisme denuncia aquest sistema de limitació i dominació que obeeix dia amb dia a una lògica oligàrquica. L’anarquisme no subestima de cap manera els espais de llibertat individuals i civils, els serveis públics i de bé comú i les poques polítiques de redistribució justa de la riquesa possibles gràcies a les diferents formes de solidaritats socials que àdhuc prevalen. Els anarquistes entenen que cal defensar i ampliar aquests assoliments. Tots aquests avanços van ser conquestes de passades lluites socials.

L’esperança de canviar la societat mitjançant la presa del poder de l’Estat està àmpliament desqualificada. La conquesta del poder institucional, la integració al poder estatal i l’acció governamental, la participació en eleccions, no aporten res a la millora de les condicions de vida comunes ni als drets polítics i socials dels pobles. Al contrari, és refusant delegar en l’Estat la definició i el govern del bé comú que les poblacions poden defensar eficaçment els seus interessos i aspiracions. És actuant per elles mateixes, multiplicant i reforçant les seves organitzacions, aprofitant-se de la riquesa social, dels seus mitjans de producció i distribució, anteposant les seves necessitats, creant les seves pròpies formes d’organització i lliurant la seva batalla en el terreny cultural, que les classes populars poden oposar-se al sistema, assolir la seva emancipació i millorar les seves condicions d’existència.

Els partits d’esquerra no representen cap força de progrés i justícia social. Ni tan sols defensen els assoliments del passat. Molt al contrari, precipiten la ruïna i el desmantellament de les nostres conquestes socials. La burocratització del moviment obrer i social, la política de delegació orientada a la integració institucional estatal, el rebuig a la lluita i la imposició de la pau social a qualsevol preu, la submissió als objectius, a les estratègies i valors capitalistes de la globalització que representen ens arrosseguen a una regressió social, política i ecològica de gran envergadura.

És per això que l’eficàcia de la lluita i la construcció d’alternatives concretes estan lligades a l’acció directa popular perquè sorgeix de la convicció que els grups socials han d’emancipar-se per si mateixos i actuar amb una base federalista i solidària. En aquesta societat de classes no pot haver-hi consens ni compromisos possibles que satisfacin el bé comú. Reivindiquem clarament el nostre desacord amb els poders. L’Acció Directa és portadora d’una proposta oberta i plural de transformació social. Es reprodueix en una pluralitat de formes d’organització i accions capaces de federar les resistències populars.

Els anarquistes actuen en el sí dels moviments en lluita amb la finalitat de garantir la seva autonomia i de federar-los en una perspectiva revolucionària i llibertària per a construir el poder popular, amb vista a l’emancipació econòmica, política i social. El nostre projecte és el del Comunisme Llibertari, reivindiquen la convergència de les tradicions i experiències acumulades en aquest sentit: comunalisme lliure, autogovern municipal, autogestió, consells obrers i populars, sindicalisme de base, de combat i de gestió directa, lliure acord per a la creació, experimentació i associació, el federalisme i les seves alternatives concretessis, és a dir la construcció des de la base d’un poder popular directe, no estatal.

Desitgem llavors la ruptura amb el Capitalisme. Lluitem per l’autogestió d’una societat futura fonamentada en la llibertat i la igualtat. Aquest objectiu implica formes d’organització diverses en tot l’àmbit de la vida social i econòmica. Tal orientació reivindica una societat autoinstituida, un desenvolupament econòmic i social lliurement escollit. La socialització de les forces de producció i d’intercanvi, i l’autogestió social com la seva forma principal. Un accés igualitari als recursos disponibles i renovables i als mitjans amb els quals la societat possibilita la lliure associació, experimentació i exploració d’organització de les seves condicions d’existència. L’autogestió es fonamenta en l’organització lliure de qui treballen, consumeixen, i són els seus membres després de l’abolició de l’Estat, en un marc d’autoinstitució política, democràcia directa i drets de les minories.

L’anarquisme social, l’anarco-sindicalisme i el sindicalisme revolucionari, així com el comunisme llibertari defensen un projecte polític basat en la coherència entre fins i mitjans, entre accions quotidianes i lluites revolucionàries, entre moviments creixents d’autoemancipació i transformació radical de la societat. Des de 1872, el nostre moviment contribueix a obrir aquest camí amb el treball de dones i homes lliures. El nostre compromís ara és continuar amb aquest projecte tan lluny com el duguin l’acció directa dels pobles.

St-Imier, Agost 2012.

Els col·lectius i organitzacions que vulguin signar aquesta declaració poden fer-ho escrivint a info@nullrebellion-osl.ch

Declaració final de la Trobada Anarquista de Saint Imier Llegeix més »

Cartell concentracions

Concentracions davant la seu del Departament d’Ensenyament a Barcelona el 29 i 31 d’agost

Els propers dies 29 i 31 d’agost, l’Assemblea del Personal Docent Interí i Substitut, en col·laboració amb l’Assemblea Groga i la Coordinadora Interzones, farem dues concentracions davant la seu del Departament d’Ensenyament, a Via Augusta 202, Barcelona.

Podeu trobar part dels nostres arguments a l’esdeveniment publicat al nostre Facebook de DocentsPrecariesBCN:
http://www.facebook.com/events/485204568159401/?context=create

A la nota de premsa que us adjuntem us expliquem qui som i què hem estat fent durant aquest estiu.

Concentracions davant la seu del Departament d’Ensenyament a Barcelona el 29 i 31 d’agost Llegeix més »

Mercadona i SAT: Qui són els lladres?

Treure d’un supermercat nou carros de la compra amb productes alimentaris de primera necessitat sense passar per caixa per a donar-ho a qui més ho necessiten sembla ser constitutiu de delicte; vulnerar drets laborals, pagar un preu de misèria als productors agrícoles i acabar amb la pagesia local… queda impune davant la Llei.

Aquesta és la conclusió que podem treure de l’acció portada a terme pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), quan aquest dimarts 7 d’agost van entrar en dos supermercats, un Mercadona a Écija (Sevilla) i un Carrefour a Arcos de la Frontera (Cadis), van recollir aliments bàsics, van sortir del primer per la porta sense pagar i els hi van lliurar a col·lectius necessitats.

Després d’aquesta acció, el ministre d’interior Jorge Fernández Díaz va donat ordre de “crida i cerca” per als sindicalistes que la van portar a terme, afirmant que “tots som conscients que la gent ho està passant malament, però la fi no justifica els mitjans”. Encara que per a Fernández Díaz sí hi ha mitjans que són justificats per a determinades finalitats. Els sindicalistes del SAT no poden treure aliments d’un supermercat per a donar-se’ls a qui més ho necessiten, però el govern del PP sí pot retallar la prestació d’ocupació, el salari dels funcionaris, pujar l’IVA… amb “la hipotètica” fi “de treure’ns de la crisi”. Està clar que el que val per a uns, no val per a uns altres.

Ara Mercadona ha presentat denúncia contra aquells que van portar a terme aquesta acció per, entre altres motius, “substracció de menjar”, però és necessari preguntar-nos aquí: “Qui són els lladres?”.

Els supermercats al llarg de les últimes dècades han generalitzat un model de producció, distribució i consum d’aliments que ha tingut conseqüències dramàtiques per a la pagesia, el petit comerç, els drets laborals i el medi ambient.

Carrefour i Mercadona són els màxims exponents d’aquestes pràctiques en l’Estat espanyol a l’encapçalar el rànquing de les grans empreses que dominen el sector de la venda al detall. Ambdós supermercats sumen gairebé el 40% de la quota de mercat de la distribució d’aliments, segons dades del 2007.

A l’Estat espanyol, tan sol set cadenes de supermercats controlen el 75% de la distribució de menjar. Es tracta, després de Carrefour i Mercadona, d’Eroski, Alcampo, El Corte Inglés i les dues principals centrals de compres majoristes Euromadi (amb Spar, Schlecker, Guissona…) i IFA (amb Condis, Coaliment, Supersol…). Mai el mercat de la distribució d’aliments havia estat en tan poques mans, el que proporciona a aquestes empreses un enorme poder a l’hora de decidir què mengem, quin preu paguem per allò que consumim i com es produeix.

Així mateix, els supermercats determinen un model d’agricultura i de pagesia on les produccions familiars i a petita escala no tenen cabuda, promovent un model d’agricultura industrial, intensiva i insostenible. El monopoli exercit pels supermercats i la pressió als agricultors ha conduït a una situació on aquests cada vegada cobren menys per allò que conreen. Els preus en origen dels productes agrícoles han arribat a multiplicar-se fins a per onze en destinació, segons dades del sindicat agrari COAG. I es calcula que més del 60% del benefici final del preu del producte es concentra en els supermercats. Actualment, a l’Estat espanyol poc més del 5% de la població activa és camperola.

El model de distribució comercial dels supermercats comporta també conseqüències negatives per a qui formen part de la seva plantilla laboral. Els treballadors d’aquests centres estan sotmesos a una estricta organització laboral neotaylorista caracteritzada per ritmes de treball intensos, tasques repetitives i rutinàries, causants d’esgotament, estrès i malalties laborals pròpies del sector. Pel que fa a les condicions contractuals, prevalen els baixos salaris i els horaris atípics que generen en els treballadors serioses dificultats per a conciliar la seva vida laboral amb la social i familiar.

A pesar que Mercadona ha buscat conrear la imatge d’una empresa familiar, preocupada pel benestar dels seus treballadors i consumidors, igual que les grans cadenes del sector, destaca per imposar unes condicions de treball abusives i practica una política de gestió de la mà d’obra que es basa en el manteniment d’una pressió constant als treballadors per a assegurar el seu rendiment. A l’Estat espanyol, una de les principals lluites sindicals contra una empresa de la gran distribució va ser la mantinguda en 2006 pels treballadors de Mercadona en el Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia. A més Mercadona ha tingut diverses sentències contràries, per acomiadaments improcedents i assetjament en el treball, durant els últims anys.

Avui qui hauria de donar explicacions enfront dels jutges no són els sindicalistes del SAT amb Juan Manuel Sánchez Gordillo al capdavant, sinó el propietari de Mercadona, Juan Roig, per les pràctiques abusives de Mercadona, que li han permès pastar una de les principals fortunes del país, i ja de passada per a donar explicacions dels foscs fils que mou darrera de les bambalines de la política valenciana.

L’acció portada a terme pels sindicalistes del SAT pot ser il·legal, però en el context de crisi aguda en el qual ens trobem és del tot legítima, mentre que precaritzar les condicions laborals pot ser, lamentablement, legal però no té res de legítim. I cada vegada són més les persones conscients d’això. D’aquí que front la legitimitat i el suport a aquestes mobilitzacions, l’única opció del poder sigui la repressió i la criminalització.

Solidaritat, doncs, amb aquells que no es resignen i lluiten.

* Article d’Esther Vivas publicat al diari Público, 09/08/2012

** Esther Vives és activista social i coautora del llibre “Supermercados, no gracias” (Icaria ed.).

Mercadona i SAT: Qui són els lladres? Llegeix més »

CGT Catalunya aposta per les xarxes socials com una eina de transformació social i proximitat

Des de la popularització el 1995 de l’ús d’Internet hi ha hagut un impacte innegable en la concepció de la informació i l’impacte els darrers anys de les xarxes socials han obert una escletxa a la dictadura de l’estatus quo dels grans mitjans, que ha obert pas a la democratització de la informació, fent el salt de receptors passius, a ser-ne impulsors, creadors i difusors de la informacions socials, sindicals i mobilitzacions sense intermediaris amb l’ajut de les xarxes socials, que des de la CGT de Catalunya no n’és aliena, ja que es nodreix i interacciona amb naturalitat amb moviments socials de defensa de l’habitatge, el moviment 15M, en les diferents lluites contra les retallades socials al CAP, hospitals, centres d’ensenyaments, retallades a Serveis socials per part de l’actual govern de CiU a la Generalitat i per part del PSOE al govern de l’Estat, executant reforma de les pensions, reformes laborals que tenen una contestació social creixent amb l’ús de les xarxes socials com Facebook, twitter, principalment, entre d’altres.

CGT Catalunya aposta per les xarxes socials com una eina de transformació social i proximitat Llegeix més »

CGT de Parcs i Jardins denúncia al Síndic de Greuges de Catalunya les arbitrarietats, la discriminació i el greuge comparatiu en la jubilació parcial

Des de fa un any la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona aplica de forma unilateral, arbitraria e injusta, el dret a la jubilació parcial d’una part dels/les treballadors/res de Parcs i Jardins, i contracta de forma fraudulenta, discriminatòria i arbitrària als treballadors rellevistes de las jubilacions parcialsque realitzen.

CGT de Parcs i Jardins denúncia al Síndic de Greuges de Catalunya les arbitrarietats, la discriminació i el greuge comparatiu en la jubilació parcial Llegeix més »

Judici-vaguista-Gramenet.jpg

Judici a un vaguista del 29M a Gramenet previst per al 19 de setembre

Des dels col·lectius que van conformar el Comitè de Vaga Anticapitalista de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet) durant la passada Vaga General del 29 de Març, han elaborat aquesta nota de premsa on s’informa d’un judici a un vaguista de Gramenet, per al dimecres 19 de Setembre.

Judici a un vaguista a Gramenet

Una vegada més, a Gramenet, tenim al davant un fet que evidencia la criminal·lització que patim els qui
lluitem dia a dia en defensa dels drets socials i laborals. Ha estat un any de mobilitzacions constants,

Judici a un vaguista del 29M a Gramenet previst per al 19 de setembre Llegeix més »

Treballadors de la sanitat a Reus s’organitzen en defensa de la sanitat pública

Avui 22 d’agost al matí, a la porta principal de l’Hospital Sant Joan de Reus, s’ha presentat el manifest fundacional de la Taula Ciutadana en Defensa de la Salut Pública de Reus. Una plataforma que pretén aglutinar treballadors i treballadores dels centres sanitaris de la ciutat, usuaris i usuàries i entitats ciutadanes, amb l’objectiu de defensar la universalitat, la titularitat pública i la qualitat del sistema sanitari. Els promotors d’aquesta Taula són un total d’una vintena de representants sindicals del CMQ, l’Hospital i el Grup Pere Mata, així com de la Coordinadora d’entitats llatinoamericanes. Els promotors d’aquesta iniciativa buscaran adhesions en les properes setmanes i preparen un acte públic de presentació.

Treballadors de la sanitat a Reus s’organitzen en defensa de la sanitat pública Llegeix més »

La desigualtat en xifres a l’Estat espanyol

Els autors, el col·lectiu IOÉ, expliquen el transvasament de recursos des del segment de la població més pobra cap a les llars més riques.

1. LA SITUACIÓ DE LA POBLACIÓ EN ATUR.

El 2007, últim any del “cicle triomfal” de creixement dominat pel capital financer, la taxa d’atur era del 8,3%, en el primer trimestre de 2012 va arribar al 24,4% (hi ha 3,8 milions de nous desocupats: 800.000 nous actius i tres milions que han perdut l’ocupació). Paral·lelament s’ha deteriorat la situació de la població desocupada, doncs es va incrementar notablement l’atur d’un any o més de durada (del 23,7% al 43,3% dels desocupats) i el percentatge de llars amb totes les persones actives sense ocupació (del 3,2% al 13,3%; de 390.000 a 1,7 milions).

A causa de aquesta dinàmica la taxa de cobertura de l’atur (nombre de persones amb prestació respecte al total de desocupades) va caure del 77,5% al 57% (les prestacions contributives van passar de 42,5 a 26,6% i les assistencials de 31,4 a 29%). En síntesis menys del 60% de la població en atur rep alguna prestació i la majoria només accedeix a una prestació assistencial, de menor quantia i sempre condicional. En euros constants l’import mig anual percebut pels desocupats va passar de 2.989 a 2.447 entre 2007 i 2010. La perspectiva és una disminució contínua d’aquesta cobertura.

2. I LA DELS QUI ENCARA TENEN OCUPACIÓ.

En el mateix període el total de persones ocupades va descendir des de 20,3 a 17,4 milions, la massa salarial va disminuir, en moneda constant, un 6,6% mentre que el salari mig anual pràcticament no ha variat (es manté entorn de 14.400 euros anuals, segons l’Agència Tributària).

Comparant la situació dels salaris declarats (és a dir, ignorant l’ocupació submergida i més precària) entre 2007 i 2010 el nombre total va disminuir de 19,3 a 18 milions de persones; no obstant això, qui no van superar el valor del salari mínim interprofessional van augmentar de 5,2 a 5,6 milions (de 26,9 a 31,2% del total; més del 50% en el cas de població estrangera).

Mentrestant, hi ha 156.000 persones el salari mig de les quals mensual és de 12.000 euros; ingressos magres comparats amb els dels 534 consellers i membres de l’alta direcció de les empreses incloses en l’Ibex 35, els ingressos mitjos del qual en 2011 van ser de 73.000 euros mensuals, superant en 25 vegades el salari mig de les seves empreses.

Les desigualtats salarials per sexe i edat han augmentat en l’última dècada. Si el 2000 la retribució mitja de les dones era un 22,7% inferior al salari mig global el seu desavantatge va passar al 31,5% en 2010; per la seva banda, el “retard” dels joves es va incrementar del 54,1% al 60,6%. Si sumem nacionalitat i sexe veiem que el salari mig anual de les dones espanyoles representa el 74,2% del que perceben els homes del mateix origen, el dels homes estrangers arribava al 48,3% i el de les dones immigrades tot just un 39,3%.

3. EL REPARTIMENT DEL PASTÍS.

La renda per persona (el total del produït dividit entre la població del país) va créixer un 61% en el període 1994-2007 i va retrocedir un 10% entre 2007 i 2011. Durant la crisi, la renda disponible de les llars mesurada en euros constants, descomptant l’efecte de la inflació, va disminuir un 3%.

Com es reparteix aquesta aparent reculada general? La desigualtat d’ingressos entre les llars mesurada pel coeficient de Gini (zero reflecteix igualtat perfecta, cent màxima desigualtat) s’ha incrementat del 31,2 el 2007 al 33,9 el 2010. I la taxa de pobresa va passar de 19,6% el 2007 a 21,8% el 2010, sumant dos milions de nous pobres. Però la renda només mesura el flux del que s’ingressa en un any i ens oculta el que es té ja acumulat. Per això cal mesurar la riquesa. Segons l’Enquesta Financera de les Famílies la ràtio de desigualtat entre el 25% de les llars més riques i el 25% més pobre s’ha incrementat entre 2005 i 2009 de 39 a 50 vegades (en aquests quatre anys el patrimoni del segment més ric va créixer un 20% mentre el dels més pobres va disminuir un 6,4%). En llengua romanç: els pobres s’empobreixen i els rics segueixen incrementant el seu patrimoni.

PERÒ AIXÒ NO ÉS TOT.

Recentment dos capdavanters de la dreta empresarial ens han anunciat que volen molt més del mateix: la presidenta del Cercle d’Empresaris ha reclamat reduir la massa salarial de les administracions públiques(llegeixi’s

La desigualtat en xifres a l’Estat espanyol Llegeix més »

Baixar els salaris per a salvar l’economia?

Un dogma que s’ha estès en els establishments financers, econòmics, mediàtics, acadèmics i polítics d’Espanya és que per a sortir de la crisi cal baixar els salaris.

Tal creença ha estat reforçada per l’últim informe sobre Espanya del Banc Central Europeu donat a conèixer el passat 9 d’agost, el qual subratlla la necessitat que es baixin els salaris i el salari mínim (així com altres mesures encaminades a afeblir al món del treball, com la descentralització i afebliment del procés de negociació col·lectiva) a fi d’augmentar la competitivitat de l’economia espanyola i amb això facilitar la recuperació econòmica d’Espanya.

L’argument que s’utilitza per a justificar tals mesures és que, al no poder devaluar la moneda (possibilitat denegada als països de la Eurozona al tenir tots ells la mateixa moneda) a fi d’abaratir els productes i fer al país més competitiu, l’única solució que els queda a tals països que estan en recessió és abaratir els productes a força de disminuir els salaris. D’aquesta manera seran més i més competitius i vendran més productes, exportant més i més, convertint tals exportacions en el motor de l’economia, permetent així que surtin de la recessió.

Aquest argument ha passat a ser part de la teologia de tals establishments i es reprodueix no solament pels equips econòmics dels partits governants, la majoria conservadors i liberals (en realitat neoliberals), sinó també entre economistes que gaudeixen de gran visibilitat mediàtica i que han tingut responsabilitat governamental tant a nivell central com autonòmica (govern Zapatero i tripartit), ara en l’oposició. Podria citar moltes declaracions recents d’economistes pròxims al PSOE i al PSC que, afegint un “to de realisme” (que sempre s’utilitza per a defensar tesis neoliberals), conclouen que si, que cal rebaixar els salaris com part del que Paul Krugman i molts altres han cridat la “devaluació domèstica”.

Per cert, fins i tot la Monarquia està promovent aquesta creença (que ha arribat a nivells dogmàtics) en les seves proclames. Així, l’hereu del tron d’Espanya, el Príncep Felipe, en la seva inauguració d’un dels campus del centre de reflexió i promoció neoliberal, el IESE, va fer referència que “els nostres preus i salaris estan marcant el ritme de la tornada a la drecera de la competitivitat”, la qual cosa, decodificada la narrativa diplomàtica, vol dir que les baixades de salaris estan preparant la sortida de la crisi, mitjançant el suposat augment de la competitivitat (discurs probablement preparat per Javier Ayuso, periodista econòmic de persuasió neoliberal, exdirector de comunicacions del BBVA, que avui treballa en temes de comunicació en la Casa Real).

Els supòsits de tal dogma

Tal dogma, com tots els dogmes, es basa en fe en lloc d’evidència científica. En primer lloc, fins i tot si acceptéssim per un moment la necessitat de devaluació domèstica, tal baixada dels costos de producció pot fer-se a força de reduir els beneficis empresarials, en lloc dels salaris, possibilitat que gairebé mai s’esmenta. I quan, rarament es fa, és per a descartar tal possibilitat doncs –segons ells- això desincentivaria la inversió.

Miri’s

Baixar els salaris per a salvar l’economia? Llegeix més »

Creació del Comitè de Solidaritat amb Andreu de Cabo

Després de celebrar-se el dia 8/8/2012 un CEMAC, entre TMB i el nostre company Andreu del Cabo, acomiadat per Autobusos de TMB, en el qual la Direcció d’autobusos s’ha ratificat en la seva errònia decisió, els treballadors i treballadores d’autobusos hem decidit augmentar la pressió per aconseguir, al més aviat possible, la readmissió d’Andreu de Cabo.

Creació del Comitè de Solidaritat amb Andreu de Cabo Llegeix més »

CGT denuncia a Inspecció de Treball la utilització d’un herbicida tòxic en els carrers i zones verdes de Barcelona

La CGT de Parcs i Jardins ha denunciat el dia 9 d’agost a Inspecció de Treball a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona per la utilització de l’herbicida amb base de “glifosat”, Roundup, que presenta una elevada toxicitat per a tot tipus d’organismes vius, inclosos els humans i també de tipus ambiental.

Els herbicides són productes químics de síntesis qualificats com de risc per a l’ésser humà, la fauna, la flora i tots els ecosistemes en general. A Barcelona cada any, en els carrers i zones verdes de la ciutat els operaris de Parcs i Jardins, apliquen aproximadament 10 tones de l’herbicida, la qual cosa representa, una vegada feta la barreja, 1.000.000 de litres de liquid que s’espargeix per la ciutat.

DENÚNCIA A INSPECCIÓ DE TREBALL

Tal com hem informat; el dia 22 de juny dintre de la campanya, organitzada Som el que Sembrem, per a alertar dels perills de l’ús del glifosat, la Secció Sindical de CGT de Parcs i Jardins va presentar una Instància a l’alcalde de Barcelona sr. Xavier Trias sol·licitant-li informació sobre l’ús del glifosat. A dia d’avui l’alcalde de Barcelona no ha donat resposta a la informació sol·licitada incomplint així l’article 10 de la llei 27/2006 del 18 de juliol que estipula el termini d’un mes per a respondre a la sol·licitud d’informació ambiental.

La base de la denúncia presentada a Inspecció de Treball és:

1.- L’aplicació d’aquest producte en la ciutat de Barcelona es realitza sense que s’informi als ciutadans de la seva aplicació ni existeix un control estricte per a evitar que resulti perjudicial per a la població i el medi ambient.

2.- No es realitzen les proves analítiques específiques sobre el nivell afectació de “glifosat” en els treballadors/es de Parcs i Jardins que apliquen el producte.

Argumentarí sobre la toxicitat del glifosat al web http://sembremvalles.wordpress.com/2012/04/17/informacions-per-a-rebutjar-els-herbicides-amb-glifosat/

L’Ajuntament de Barcelona posa en risc la salut de la població amb l’aplicació de tones d’un herbicida tòxic http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7650

Secció Sindical CGT Parcs i Jardins Barcelona

http://malesherbes.blogspot.com.es/2012/08/cgt-denuncia-la-utilizacion-de-un.html

CGT denuncia a Inspecció de Treball la utilització d’un herbicida tòxic en els carrers i zones verdes de Barcelona Llegeix més »

Ha mort Francisco Carrasquer

Una molt mala notícia no per inesperada però sí per la tristesa que produeix. El poeta, escriptor i referent llibertari aragonès Francisco Carrasquer ha mort la nit de dimecres a dijous als 97 anys d’edat recentment complerts. Nascut a Albalate de Cinca, va rebre el 2006 el Premi de les Lletres Aragoneses.

FRANCISCO CARRASQUER neix el 30 de juliol de 1915 a Albalate de Cinca (Osca), i fins avui dia era el degà de les lletres aragoneses. Fill del secretari de l’Ajuntament del seu poble, va ser el sisè de nou germans, un d’ells, Félix, malgrat quedar cec des de 1934, és un dels més destacats pedagogs llibertaris del segle XX. Als deu anys, Francisco ingressa en el Seminari de Lleida i quatre després, perduda la fe, decideix marxar a Barcelona, on viu la proclamació de la República. Amb ajuda del seu germà José, que regenta l’Escola Racionalista Eliseo Reclús, cursa el Batxillerat, mentre imparteix en aquest centre i en l’Ateneu de les Corts les seves pròpies classes.

Ha mort Francisco Carrasquer Llegeix més »

Sanitat catalana: la cara fosca d’un sistema que es creia modèlic

Repassem diversos dels escàndols que mostren la mala gestió i els abusos que han transformat la sanitat pública catalana en un negoci per a uns pocs.

Mentre va haver-hi diners, les coses van anar sobre rodes. El sistema sanitari català ha estat durant els últims anys un referent de qualitat indiscutit a nivell mundial. Amb una de les inversions percentuals de PIB més baixes d’Europa, els catalans van gaudir d’un sistema d’una qualitat per sobre de la mitjana europea. Però darrere d’aquests èxits es va amagar durant anys una realitat molt menys exemplar: la d’un sistema opac, caracteritzat per l’amiguisme, l’enriquiment escandalós de persones i empreses properes al poder i la fallada generalitzada dels sistemesde control.

Sanitat catalana: la cara fosca d’un sistema que es creia modèlic Llegeix més »