La lluita del poble libi, que és part de l’onada de revoltes populars que s’escampa com foc a tot el món àrab, està adquirint un caràcter veritablement dramàtic, amb el poble que segueix avançant la seva lluita contra un règim decidit a romandre en el poder per tots els mitjans necessaris. Gadaffi, malgrat la seva passat com un mal de cap per als EUA, s’ha convertit en un aliat clau per a la Guerra contra el Terrorisme, cosa que ha estat corroborat per la maldestre i tardana reacció dels EUA davant els esdeveniments a Líbia, així com per la igualment tardana suspensió de la UE de la seva considerable comerç en armes amb el règim libi.
Mentre els EUA i les potències occidentals semblen re-descobrir que, després de tot, no els agradava tant Gadaffi (després d’una dècada de relacions amistoses), ha començat a parlar d’una possible intervenció i portaavions dels EUA s’han aproximat a les costes líbies. Els resultats que podria tenir semblant aventura serien horribles. Mentrestant, els EUA i els seus aliats d’Occident exploren les maneres per assegurar que aquesta revolta, tant a Líbia com a la resta del món àrab, no es tanqui de manera revolucionària, i assegurar que els seus interessos econòmics i estratègics siguin servits de la millor manera possible en un escenari post-Gadaffi. Per entendre millor el que hi passa, aquí teniu un altre diàleg amb el nostre amic i camarada, l’anarquista sirià Mazin Kamalmaz, que edita el bloc revolucionari http://www.ahewar.org/m.asp?i=1385