El dret de les dones a decidir lliurement sobre els seus cossos és una lluita tan important que traspassa fronteres
La Confederació General del Treball (CGT) ha emès un comunicat en el qual expressa el suport i la solidaritat amb el poble polonès que durant aquests dies es mobilitza massivament en resposta a la supressió del dret a l’avortament al país.
El sistema públic de pensions, basat en tres principis essencials: universalitat de les pensions, suficiència de recursos del sistema a través dels impostos, ben directes i indirectes i el principi d’equitat garantit a través d’un sistema de repartiment i solidari, perquè tothom aportació en funció dels seus guanys i tothom rebi una pensió que garanteixi un mitjà de vida digne, ha estat un objectiu de les classes empresarials per a apropiar-se d’aquests centenars de milers de milions i garantir les seves taxes de guany i models de vida, a costa de l’empobriment i l’espoli dels drets fonamentals i de les necessitatsd’una població ben major, bé malalta, ben incapacitada per al treball.
Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis?
Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia les decisions polítiques, la vida de la classe treballadora queda sempre en segon pla. I per això s’adopten mesures absurdes com el toc de queda per fer veure que es fa alguna cosa. Mesures autoritàries completament inefectives a l’hora d’aturar els rebrots, però que serviran per començar a controlar-nos. Que no ens enganyin, aquestes mesures no estan destinades a combatre el virus, sinó a combatre les protestes i lluites que de ben segur vindran.
Un any més, ens trobem davant del Dia Internacional Contra les Violències Masclistes. Un any més, alcem la veu contra qualsevol mena d’agressió a les dones pel sol fet de ser-ho. Un any més, ens rebel·lem davant les violències que travessen tots els àmbits de les nostres vides. Aquest 2020 han estat assassinades X dones que, comptabilitzades des de l’any 2010, sumen ja XXXX i, encara, no ho diuen pel seu nom: Terrorisme Masclista.
Torna l’Onze de Setembre. Novament sentirem a parlar de llibertat, d’autodeterminació, de presos polítics. Una part de la classe política que ens governa s’omplirà la boca de discursos. Uns discursos que es repeteixen cada any i que, de tant repetir-se sense fets que els avalin, cada vegada sonen més buits. Així és la política institucional, la catalana, l’espanyola i la de qualsevol altre lloc.
El passat 11 d’agost de 2020 es donava entrada en el Jutjat d’Instrucció nº1 de Tarragona, que porta el procediment per l’accident del passat 14 de gener a l’empresa IQOXE, d’un atestat dels Mossos d’Esquadra actuant com a policia judicial, dins les diligències prèvies 261/2020, en el qual, concretament a l’apartat cinquè, fan referència a la FALTA DE PLA D’AUTOPROTECCIÓ (PAU), indicant textualment: “IQOXE La Canonja ha estat operant des de l’inici de la seva activitat sense un Pla d’Autoprotecció homologat, amb el coneixement tant de la pròpia empresa com de l’Administració competent”. El PAU és un document que ha d’elaborar i presentar una empresa, que s’aplica en un àmbit que estigui exposat a situacions de risc i que recull un conjunt de mesures destinades a preveure, prevenir i controlar els perills, així com donar una resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.
A partir d’aquest atestat la jutgessa del cas emet uns manaments judicials demanant investigar el contingut dels informes desfavorables de Protecció Civil, si es van realitzar gestions per tal de recordar l’obligatorietat de disposar d’un PAU homologat com a requisit INDISPENSABLE per al funcionament de l’activitat de l’empresa, conèixer si existeix un informe del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya sobre els simulacres realitzats i en base a quin PAU, si es van realitzar inspeccions per part d’algun altre organisme competent, ja que l’empresa no responia a les al·legacions dels informes desfavorables sobre els PAU, i demanar informació del motiu pel qual no es va incoar un expedient sancionador a l’empresa per la falta de resposta als requeriments d’informes desfavorables dels PAU presentats.
En declaracions recents, el conseller Bargalló va expressar que el curs vinent calia organitzar-lo tenint en compte la situació d’emergència educativa i que per això augmentaria la dotació de “personal educatiu” als centres. Ha estat en la compareixença d’aquesta setmana on hem conegut el titular: Educació farà 8258 contractacions de personal docent i no docent per al curs 2020-2021. Aquest augment es concreta de la següent manera: 5.417 corresponen a personal docent, 1.265 a personal d’atenció educativa, 1.239 a monitoratge i 337 a personal d’administració i serveis.
Agraïm els aplaudiments que tots els dies ens ha brindat la ciutadania a les 20h, però això no soluciona la situació de precarització dels nostres llocs de treball.
En roda de premsa, el vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonés, la portaveu Mertixell Budó i la consellera de Salut, Alba Vergés han explicat les gratificacions, per a tot el personal que treballa en sanitat, aniran dels 350 als 1.300 euros en una única paga a rebre aquest agost, en funció de la categoria professional i l’exposició a la malaltia. Els treballadors de residències rebran una paga estàndard de 900 euros.
Aquest dilluns ens hem despertat amb una gravació on es demostra que els agents dels mossos d’esquadra de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), colpegen, insulten i amenacen a un jove migrant. El jove crida de dolor i prega que no li facin mal, que és una persona humana. Els agents l’insulten, li diuen “mono”, “negro de mierda”. Els cops sonen.
Des de la CGT hem vist en els darrers dies moltíssimes noticies referents al SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal): “no arriba a tramitar més ERTES, error en tramitacions d’atur, no treballen bé, ¿Què estan fent?”,… Des de la CGT al SEPE volem explicar a tota la societat a què es deu el fet de que el SEPE estigui col•lapsat.
El personal del SEPE ESTÀ DEDICANT MOLTES HORES FORA DE JORNADA, TARDES, FESTIUS, etc, amb els seus propis recursos, des de casa amb seu ordinador, llum, telèfon i tot al que cal per teletreballar. Sense tenir en compte la seva pròpia salut laboral, que sens dubte els hi acabarà passant factura, perquè és plenament conscient de que de la seva feina depèn l’economia de molts ciutadans i ciutadanes que ho estan passant molt malament.
El SEPE no pot més perquè és un servei públic al que mai se li ha donat la deguda importància. Ens trobem en situació de falta de personal.
Durant aquests 2 mesos hem estat resistint l’embat d’una pandèmia amb uns serveis precaris, i això, tot just acaba de començar.
Aquests serveis no són precaris de per se, el fet de que l’administració hagi menyspreat durant anys els serveis públics ha ajudat moltíssim. Hem vist campanyes mediàtiques de desprestigi acompanyades de falta d’inversió en serveis que ara ens fan tanta falta (sanitat, serveis d’ocupació, serveis socials, justícia…) i que ens han indignat. Tot plegat està portant a què avui en dia tinguem aquest caos a hospitals, ajuntaments, organismes i institucions. Que la gent no pugui comunicar-se de manera efectiva amb el SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) quan més necessitat té de fer-ho, o que tots els hospitals estiguin col·lapsats en són un clar exemple, com ho són les llargues cues de companys i companyes que van a serveis socials esperant una sortida a la seva situació.
El Reial Decret Llei 18/2020 publicat al BOE d’aquest dimarts, dictat per l’autoproclamat ‘govern més progressista de la història’ ha dissenyat uns canvis normatius dels de tota la vida: socialització de pèrdues i acomodament de les dificultats a mida de les empreses. I ho fa afegint-hi un polsim de cops d’efecte de poc recorregut i tot allò amb la rúbrica dels sospitosos habituals: CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, que conformaran una més de les tristement famoses comissions mixtes de pau social.
Per fi, en data del 23 d’abril es va votar l’Acord d’adhesió al VI Conveni laboral per part del Comitè d’Empresa per tot el conjunt de treballadores del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBCN), que esperem pugui tenir ja efectes a partir del mes de maig.
Finalment, s’ha reparat un greuge que es venia arrossegant des de la mateixa formació del Consorci, especialment per les companyes de la Casa de la Dona (VM) que es trobaven en unes condicions laborals i econòmiques molt per sota de la resta de professionals. També amb aquesta adhesió, hi ha un guany considerable per la resta de companyes que es trobaven sota altres convenis i que obtindran una millora a nivell de drets laborals.
El 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.
Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhelsarribin a la ciutadania.
PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA! QUE NINGÚ QUEDI ENRERE
Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.
La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: La política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i el govern català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)
Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitat una feina d’acompanyament i lluita de la mà de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.
Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem, seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.
Com que Ambulànices Egara no està complint els requeriments d’Inspecció de Treball en plena pandèmia del Covid-19, des de CGT hem interposat una nova denuncia
Les seccions sindicals de CGT a Ambulàncies Egara de Terres de l’Ebre, Lleida i Tarragona hem fet un nou recull d’incidències que ens estem trobant durant aquest procés d’emergència sanitària pel Covid-19 en el sector del transport sanitari públic, tant al urgent (TSU) com no urgent (TSNU), que gestiona l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara SL en tots aquests territoris, tot i les denuncies presentades finsara.
L’Ajuntament de Barcelona pretén reobrir el servei de Bicing tancat des de l’endemà a la declaració de l’estat d’alarma, el 17 de març, perquè no es pot garantir de cap manera la salut ni de l@s usuari@s ni de l@s trabajador@s ni de les seves famílies. En el seu moment aplaudim el bon criteri de l’ajuntament i de la UTE Pedalem, que van posar per davant la salut a altres interessos.
Arriba un altre primer de maig. Aquest any serà diferent. L’estat d’alarma i el confinament obligatori ha canviat la manera en què podrem recordar aquest dia, un dia que és de lluita de la classe treballadora a tot el món. És una peça més d’aquest episodi que, diuen, ho canviarà tot per sempre. Que hem de ser optimistes, confiar en científics i polítics, quedar-nos a casa i seguir les instruccions. Que estem tots i totes en el mateix vaixell i que ens en sortirem.
CGT EN PLENA EMERGÈNCIA EXIGINT I ALHORA APORTANT SOLUCIONS
Les seccions sindicals de CGT a hospitals i ambulàncies de la demarcació de Tarragona volen informar d’alguns dels problemes amb que ens hem trobat durant aquest procés d’emergència sanitària, alguns d’ells comuns als diferents centres de treball i d’altres no. I alguns d’ells ja subsanats.
Avui prop d’un milió de treballadors i treballadores catalanes tornaran a la feina, amuntegats en transports públics i treballant en entorns que no disposen de material preventiu protector. Des de la CGT de Catalunya tenim molt clar que aquesta decisió comportarà una gran quantitat de nous contagis i morts evitables. I hi han responsables.
Municipalització de les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC). Una necessitat vital per a la millora de la qualitat educativa del sistema educatiu públic català. L’exemple de la Seu d’Urgell com a cas paradigmàtic.
Les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) són serveis públics que el Departament d’Ensenyament ha externalitzat mitjançant la gestió privada. Són un servei públic privatitzat per mitjà del qual s’escolaritza en un espai extern al centre habitual aquell alumnat amb risc d’exclusió social, per tal d’aconseguir que continuï amb la seva preparació acadèmica per l’assoliment de l’ESO.
Des de la CGT Ensenyament Catalunya, davant de la precarietat constant en què es troba el col·lectiu del personal laboral del Departament d’Educació i del concurs d’oposició a què es vol abocar el conjunt de les treballadores i treballadors, així com de l’evolució de la negociació i del nou conveni col·lectiu del personal laboral, exigim a la Generalitat:
• L’aturada de la convocatòria de qualsevol procés de concurs d’oposicions.
La setmana vinent a Catalunya 900.000 treballadores i treballadors ens veurem obligats a tornar a la feina. Tornarem a la feina perquè els que manen de debò li han dit al govern espanyol que no pot aturar de manera indefinida la maquinària de produir diners i beneficis. Algú fa anys va dir “És l’economia, imbècil”. En realitat hauria d’haver canviat la paraula economia per “capitalisme”, però raó no li faltava. Hem escoltat com els grans empresaris i les grans corporacions mundials han dit clarament a Estats Units i al Regne Unit que si calia, quedava plenament justificat sacrificar uns quants milers de vides per no afectar negativament l’economia. Amb un cinisme inimaginable afegien que, a més, gran part d’aquestes vides són de gent gran i, per tant, poc productives en termes capitalistes.
Si hi ha un col·lectiu vulnerable a la pandèmia de COVID19, aquest és el de la gent gran. No calia fer grans informes per preveure les conseqüències de l’entrada del virus en concentracions de persones tan sensibles: les residències.
Oficialment es reconeixen 1100 defuncions a les residències catalanes per COVID19. La realitat és que són moltes més perquè les morts ‘naturals’ sense contrast de test no sumen a la quantitat reconeguda com a tal. Moltes d’elles ocultadesper evitar mala publicitat.
