Comunicat de la Mesa del Moviment Llibertari.
Batzac – Embat – FEL – CGT
Un cop més l’Estat ens ataca. Un cop més utilitza els mètodes més repugnants i baixos per a controlar-nos, per a detenir-nos i, en definitiva, per a aturar la nostra acció política social i sindical. Posen sal a la terra perquè no germini la nostra llavor de canvi. Però no ho aconseguiran.
Aquest cop la repressió s’ha vestit de masclisme, de violència sexual d’Estat. Un Policia Nacional s’ha infiltrat durant 3 anys en els entorns llibertaris de Barcelona, aprofitant la confiança que generava a través de relacions sexe afectives amb militants per a extreure’n informació. Probablement haurà fet un mapa de les famílies, les afinitats i les persones que participem del Moviment Llibertari i de tot l’entramat d’ateneus, locals i col·lectius que el conformen en la seva diversitat.
Volen tenir la dissidència controlada, això ja ho sabíem. És per això que també sabem que els espais amplis populars i les nostres organitzacions han de continuar sent obertes i a disposició de tota la classe treballadora. No ens hem d’amagar de voler canviar el sistema de dominació i hem de fer el possible per a cada dia ser més les que no volem viure sota la dictadura dels mercats. Per això creiem que, malgrat aquest cop a la cadena de complicitats i confiança, no hem de caure en un replegament a cercles tancats, sinó tot el contrari: hem d’obrir els espais, obrir els sindicats i treballar amb el cap ben alt i segures de cada pas.
Apostem per la diversitat de tàctiques: la legalitat o no de les nostres accions no ens condiciona a deixar de fer-les. Però hem de ser més curoses a l’hora d’executar la desobediència civil i l’acció directa, ja que poden comportar penes de presó. La mà esquerra mai pot colpejar a un ritme diferent que la mà dreta, però aquesta ha d’anar ben coberta per un guant que la protegeixi. I és aquí on l’afinitat i la seguretat s’han d’extremar.
Sobre la querella criminal que s’ha impulsat, creiem que és necessari demanar explicacions al poder: que és necessari fiscalitzar-lo perquè el control asfixiant no vagi a més. Però la nostra confiança en la justícia és poca o, més aviat, nul·la. Com ja ha filtrat el cos de policia a un mitjà: “Els agents de policia poden infiltrar-se sense ordre judicial en tots aquells grups o organitzacions que puguin subvertir l’ordre constitucional o ser un perill per la pau social i l’estat de dret, siguin independentistes, anarquistes o d’extrema dreta”, deixant clar, així, que utilitzaran tots els mitjans per a aturar-nos. És per això que creiem que el front judicial no pot passar per damunt del tractament social i polític d‘aquest incident. No podem posar les nostres esperances en el poder judicial; només podem confiar en el nostre poder, el de la classe treballadora que busca abolir la societat de classes i les seves institucions.
Des de les organitzacions que formem la MMLL, mostrem tot el suport i solidaritat a les afectades directament per aquesta escòria humana al servei del poder. Tot el suport psicològic, soror i social que puguin rebre. S’ha concretat en la seva persona i en els seus cossos tota la violència i control que han desplegat cap a un moviment. Sabem que això no és un cas aïllat i puntual, sinó un mètode concret de l’estructura repressiva des d’on es fonamenta la totalitat de l’Estat. I és per això que creiem que la resposta ha de ser col·lectiva, des del respecte a les necessitats i cures de les afectades. Però creiem que s’ha de donar una resposta conjunta per a respondre a un atac a tota una comunitat en lluita.
Valorem molt positivament el paper que ha tingut La Directa en tot aquest procés, és sens dubte una estructura i un contrapoder mediàtic indispensable per a la transformació social. Mereixen el nostre suport i reconeixement perquè puguin continuar duent a terme la seva tasca. També considerem que a causa de la poca capacitat comunicativa que tenim com a moviment, i al no poder expressar les nostres anàlisis i conclusions polítiques com a organitzacions, l’atac al Moviment Llibertari ha estat silenciat i amagat com un atac als moviments socials de Barcelona en el context de Catalunya, o com un atac al moviment independentista sobretot des dels mitjans espanyols. Entenem que un moviment social pot ser rupturista o no, pot voler transformar el sistema imperant i trencar la pau social, o pot voler reformar el model urbanístic d’un parc. I aquest fet per a nosaltres marca la diferència. És per això que fem autocrítica, i creiem que comunicativament i mediàticament hem de rearmar-nos com a moviment i no dependre d’altres actors. I que un cop més no podem delegar la comunicació en casos repressius al front jurídic o a les individualitats en les quals la repressió s’ha concretat. Hem de tenir veu pròpia com a organitzacions i com a moviment.
Són moments com els que hem viscut aquests dies, els que fan que ens adonem de la necessitat de continuar construint estructures més fortes. Estructures que ens sostinguin en moments durs i que multipliquin la capacitat de pressió de les nostres accions en defensa de la nostra classe. Són moments com aquests, en què hem de seguir amb més fermesa i compromís en la nostra militància i en la construcció d’un moviment sòlid que en el futur proper pugui combatre amb possibilitats de victòria aquest sistema. Seguirem fins que caiguin, fins a enderrocar aquest sistema capitalista en decadència.
Comunicat de la Mesa del Moviment Llibertari.
Batzac – Embat – FEL – CGT
