Com ja ens temíem, ADIF ha manifestat a la premsa el seu propòsit de desprendre’s d’altres 300 treballadors més, pel que sembla tenint fins i tot ja reservada una partida econòmica (19,5 Milions de €) per a assumir aquest cost.
Són milers de llocs de treball els que han desaparegut en les empreses ferroviàries en els últims 8 anys, qüestió que ha contribuït a la precarització de les condicions de treball, a l’externalització de l’activitat dintre de l’empresa i en definitiva a aprofundir en les intencions desmantelladores-privatitzadores dels governs, amb els inestimables suports dels sindicats majoritaris… més preocupats de tapar les seves misèries relacionades amb ERO, Fons per a la Formació, Targetes de crèdit “opaques”, Fons miners, Drets Sindicals, etc. Malgrat tot, aquestes organitzacions, en una mostra d’hipocresia, simultanegen la signatura de qualsevol Acomiadament Col·lectiu sense taxa de reposició amb la petició d’ingrés de milers de treballadors en les empreses afectades. Seran capaços aquesta vegada de signar el ERO que es preveu?.
Per a CGT, la possibilitat certa d’un nou Acomiadament Col·lectiu a ADIF, és un pas més en el desmantellament de l’empresa, que serà incapaç de prestar un servei públic de qualitat per falta de personal per a complir amb les expectatives mínimes en l’explotació. Les conseqüències més directes seran la continuació de l’externalització de serveis, el tancament de dependències, l’empitjorament de les condicions laborals, l’aplicació de mobilitats geogràfiques i funcionals forçoses, la pèrdua de drets laborals i econòmics i una alta probabilitat de l’augment dels índexs de sinistralitat per falta de personal qualificat.
És el desenvolupament de la política neoliberal que no entén més que de treballadors amb sous mínims i condicions ínfimes en mans d’especuladors i empresaris que amb total desvergonya desvalisen el públic amb l’absoluta connivència de les organitzacions sindicals que participen en els seus consells d’administració. És una nova burla als treballadors.
Lamentablement, les organitzacions sindicals que acabin acceptant aquest nou acomiadament col·lectiu, que com l’anterior no garanteix cap taxa de reposició, augmenten la impossibilitat del manteniment de l’ocupació i del futur més immediat de l’activitat de l’empresa, donant suport implícitament al desmantellament i la privatització progressiva de la mateixa, en contra de qualsevol defensa del FERROCARRIL PÚBLIC I SOCIAL.
CGT persegueix un futur per a tots els treballadors del sector Ferroviari que garanteixi la seva ocupació i els seus drets laborals, econòmics, socials, etc; per a això és imprescindible l’augment i el rejoveniment de la plantilla a través d’OFERTES D’OCUPACIÓ PÚBLICA.
No és possible que les taxes de reposició recollides en els Pressupostos Generals de l’Estat es dediquin, gairebé en exclusivitat, a la reposició de les forces de l’ordre públic. Menys Repressió i més Serveis Públics!.
