Després de l’assemblea del passat 13 de juny en la qual els treballadors i treballadores en vaga van votar a favor de la desconvocatòria de la mateixa, els fets s’han anat precipitant sota la més absoluta desinformació per part del comitè d’empresa.
No s’ha produït cap assemblea, més enllà de la convocada per CCOO en la seva seu de Sabadell, només per a afiliats però amb una votació que vinculava a la resta de treballadors, fossin o no del sindicat. Davant una altra proposta miserable de rebaixar un 40% els acomiadaments a canvi de retirar les demandes que hi ha interposades, els afiliats de CCOO de Panrico van donar una altra mostra del seu rebuig a la mesquinesa de les seves cúpules (18 a favor de la proposta, 98 en contra). És la mateixa proposta de l’empresa, negociada llargues hores en passadissos davant l’evident menyspreu cap als altres sindicats representants dels treballadors, que esperen en les sales ignorants de tot el que es cou “” entre CCOO i empresa. Aquest és l’autèntic sindicalisme que ha tallat els caps dels seus representats amb 20, o 30, o més anys de fidel afiliació!
Com és possible que se’ls demani la retirada de les demandes (que alguna és la congelació de l’IPC des de l’any 2010), quan poques armes els queden per a defensar-se? “Tinc un gran pla: desconvoquem la vaga ja que la gent està destrossada després de vuit mesos, tot el món es dispersa, no informem a ningú, no convoquem assemblees, negociem com volem i li posem una cinta per a regalar. Això sí, estarem en el bar que està enfront de la fàbrica un parell de hores al dia, prenent el solet i amb un magnífic entrepà de pernil, celebrant que a mi no m’acomiaden, perquè qualsevol treballador que ho desitgi s’acosti a consultar. Quin grans sindicalistes som, compadre!”
Casualment, a les poques hores de finalitzar aquesta assemblea, es produïxen els 38 acomiadaments. Uns acomiadaments que, a diferència dels executats el passat desembre, no responen a l’habitual criteri de pla industrial. Si per aquell llavors desapareix la línia de Bollycao i una de les dues de pa que es produïa en la planta de Santa Perpètua, en aquesta ocasió podem comprovar una evident repressió:
– S’acomiada al 33% d’afiliats a CGT (inclosos membres de la seva secció sindical).
– S’acomiaden a tots els nous integrants del comitè de vaga (o a les seves parelles) que significaven una “pedra en la sabata” per als plans del comitè d’empresa i representaven a un ampli espectre de treballadors.
– S’acomiada als integrants d’una plataforma organitzada per a revocar al comitè.
– En definitiva, s’acomiada qualsevol activisme que s’hagi significat en aquests 8 mesos de lluita, en un clar exemple de repressió exemplaritzant. Gent valenta i amb coratge que únicament ha donat la cara per la dignitat de tota la classe treballadora, i que aquest “gran sindicat”, CCOO, no ha fet més que trair.
Tot això independentment de línies, torns, flexibilitat i altres “criteris industrials”. Després d’aquests, aproximadament 70 acomiadaments, la resta de treballadors es troba afectat per un ERTO de fins a un any de durada des del 1 de juliol, de manera unilateral i tancat el termini de negociació, al·legant l’empresa el “reacondicionament” de la planta.
Un altre aspecte a destacar és el tema de la vulneració de la vaga. En un comunicat de l’Audiència Nacional sobre l’ERO i la vaga de Coca-Cola, informa “la Sala accepta altres dels arguments dels demandants respecte a la irregularitat de les pràctiques de “esquirolatge” posades en pràctica per la companyia de begudes durant la vaga massiva dels treballadors de la planta de Fuenlabrada. Segons els magistrats “en aquest cas ha existit una conducta il·lícita que és imputable a Coca-Cola Iberian Partners i que ha tingut com finalitat i efecte minorar les conseqüències de l’exercici pels treballadors del centre de Fuenlabrada del seu dret constitucional de vaga”. La conducta, descriu la sentència, va consistir a modificar les rutes de distribució del producte d’altres factories per a subministrar producte a Madrid, pel que també s’aprecia causa de nul·litat, atès que d’aquesta forma es va desactivar l’eficàcia de la vaga, que és un instrument lícit dels treballadors en el marc de la negociació de l’acomiadament col·lectiu…”
Des que va començar la vaga a Panrico Santa Perpètua s’ha vulnerat aquest dret abastint el mercat català amb productes fets en altres plantes. Fets denunciats a la Inspecció de Treball i Seguretat Social el 21 d’octubre i concloent amb un expedient sancionador “exemplaritzant” a l’empresa de poc més de sis mil euros. Constatant-se per part dels representants dels treballadors a Madrid, Puente Genil i Valladolid la contractació de ETT i la realització d’hores extraordinàries per a cobrir l’augment de producció a causa de la vaga a la factoria de Santa Perpètua.
Des d’aquesta Secció Sindical volem manifestar el nostre total suport tant als treballadors acomiadats com a la resta, i no només ratificar-nos en totes les demandes existents sinó activar moltes més que s’aniran produint. S’ha creat una autèntica “caça de bruixes”, i demostrarem que com més ens vulguin aixafar més fortes ens aixecarem.
SALUT!
LA LLUITA CONTÍNUA
2 de juliol de 2014.
