El passat dia 23 de juliol s’han celebrat eleccions sindicals a l’empresa Escorxador Frigorific Cardener, SA (Mafrica).
La CGT es presentava per primera vegada, i la nostra secció sindical ha obtingut uns bons resultats.
Us fem arribar la informació sobre la XVII Marxa-Homenatge als Maquis que es farà al Berguedà (La Pobla de Lillet i Berga) aquest cap de setmana del 26 i 27 de juliol.
Dissabte 26 de juliol: 9 h des del Pàrquing de l’entrada de la Pobla de
Lillet: Ruta comentada pel Catllaràs (moviment obrer, anarquisme,
industrialització, mines, maquis). Ruta circular de 16 km (8 h) dificultat
mitja i desnivell positiu acumulat de 800 metres.
XVII Marxa-Homenatge als Maquis al Berguedà el 26 i 27 de juliol Llegeix més »
Triomf de l’autogestió i suport mutu a Can Vies
Els fets dels darrers mesos a Can Vies han traspassat l’àmbit de les parets, del barri i de la ciutat per esdevenir un símbol de la confrontació entre dos models d’organització social: D’una banda l’ anomenada ‘democràcia autoritària’, marioneta de la burgesia, que entén el diàleg a cop de decret i repressió. De l’altra, la força dels moviments populars de base, horitzontals i que practiquen l’autogestió, el suport mutu i la solidaritat com a part del seu ADN vital.
Triomf de l’autogestió i el suport mutu a Can Vies Llegeix més »
Les estadístiques oficials difereixen del dia a dia de la realitat social que estem vivint, però a més i d’una forma més empírica, si s’analitzen certs indicadors econòmics, amb l’evolució del PIB, de nou la realitat, ara ja d’una manera més exhaustiva, torna a reflectir els cants de sirena d’una suposada recuperació econòmica.
En aquest sentit és un clàssic retardar la comptabilització de despesa pública, guardant factures en el calaix. En l’últim trimestre del 2013 es va comptabilitzar la despesa pública a futur sense comptar les ajudes publiques a la banca, la qual cosa desajusta el dèficit públic de forma important, un 7’4%, amb el que serien vuit mil milions d’euros en factures relacionades amb compres de béns i serveis de l’Administració –mercaderies, aprovisionaments, subministraments o deterioració de valor de magatzem – i remuneració a treballadores del sector public, a pesar de la congelació de salaris i l’eliminació de pagues extres.
D’altra banda es barregen criteris de comptabilització del dèficit públic, interpretant segons sigui el cas imputació a caixa o import.
Més recentment també s’ha modificat el mètode de còmput del PIB, imposat per Europa (SEC 2010), i que suavitza de forma anormalment elevada les variacions del mateix. Això és s’introduïxen les despeses militars, es comptabilitza l’I+D com formació bruta de capital, es comptabilitzen els productes enviats a l’estranger per a ser processats, s’introdueixen al PIB l’import dels plans de pensions i primes d’assegurances, i més recentment les activitats il·legals (drogues, prostitució, etc…) la qual cosa alleuja les xifres de dèficit, i impulsa el PIB en un 4’5%.
Segons alguns economistes les xifres espanyoles vénen sent falsejades des del 2007. Una de les més importants és la que fa referència al PIB en la qual comparant els anys 2007 i 2012, els PIB coincideixen a pesar de la situació. Algunes dades desmenteixen les dades oficials del govern i mostren que el PIB està inflat. El consum energètic, indicador fortament relacionat amb el PIB, entre 2007 i 2012 va ser un 30% més baix, el consum de ciment a dia d’avui se situa entorn al -12,5%, el consum al detall cau com a conseqüència de l’enfonsament dels salaris arribant ja a la deflació per endeutament, que consisteix en una baixada de preus com a conseqüència dels deutes de les famílies. Al mateix temps els crèdits en general han descendit si tenim en compte a empreses i llars, en més d’un 5% durant el 2013 a l’espera de l’evolució del 2014.
La justificació oficial a aquests arguments per part del govern se centra en que el nivell de productivitat dels treballadores espanyols són baixos, però si s’agafen els indicadors sintètics de construcció, indústria i serveis i es comparen amb els indicadors sectorials del mateix del 2007 al 2012, el desacoblament entre la Comptabilitat Nacional i les sèries de variables conjunturals és tremend.
Si un dels mantres de la reforma laboral es basava en la devaluació interna per a potenciar la capacitat exportadora, la realitat de les xifres mostra que entre gener i abril de 2014 les exportacions estan pràcticament estancades i han registrat la pitjor dada des de 2009 durant la crisi, havent augmentat les importacions i com a conseqüència inflant el dèficit comercial.
Quant a l’ocupació, més del mateix. No són suficients les xifres d’atur registrat si no es contrasten amb les de l’afiliació a la Tresoreria de la Seguretat Social, i la EPA. Però a més, la informació, perquè sigui real, ha d’ajustar-se encara més al tipus de contracte, temporal a mitja jornada, i la massiva fugida d’immigrants europeus i extracomunitaris que ronda ja el mig milió de persones, i que han empetitit la població activa espanyola.
En resum, subocupació i emigració en un panorama de “recuperació econòmica”, no encaixen bé.
I al final de tot el trajecte la recaptació fiscal que a pesar dels elevats impostos no ha aconseguit remuntar el vol tal com s’esperava, en una economia estancada. D’aquí que l’actual reforma fiscal que es presenta com una baixada de tipus d’IRPF a les classes més baixes no sigui més que una altra fal·làcia, que amaga una baixada de tipus a les empreses més potents, que segueixen defraudant mitjançant artilugis fiscals com les SICAV o societats pantalla com les ETVE… (El 72% del frau fiscal prové de grans empreses i fortunes).
El motiu d’aquesta reforma en gran mesura ve marcada per l’agenda electoralista del 2015, en la qual s’espera una altra caiguda important del PP, que ja va caure de forma important en les eleccions europees. El gran art de la hipnosis en els morros de la gent, posa en dubte les mesures econòmiques neoclàssiques mitjançant les quals tenen segrestada a gran part de la població i que han demostrat un clar fracàs del capitalisme al que li costa créixer.
* Un article de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA) de Barcelona.
Mentides estadístiques Llegeix més »
ÈXIT DE LA VAGA DE 24 HORES D’AVUI 24 DE JULIOL A ATENTO BARCELONA
EL SEGUIMENT ÉS SUPERIOR AL 75%
Malgrat els abusius serveis mínims instaurats per l’empresa, tenint la mateixa diverses condemnes als tribunals per serveis mínims abusius, continua aplicant-los desproporcionadament arribant a incloure fins a un 80% de treballadors en alguns serveis.
Èxit de la vaga de 24 hores del 24 de juliol a ATENTO Barcelona Llegeix més »
Comunicat editat per la secció sindical estatal de CGT a Atento, amb motiu de l’ERO presentat per l’empresa, explicant la importància de no validar amb la signatura els ERO que presenten les empreses.
El fet que s’arribi a un acord en la negociació d’un ERO és molt rellevant a l’hora de saber quines possibilitats hi ha per a poder combatre judicialment la nul·litat o la improcedència dels acomiadaments. És cert que l’empresari/a no necessita l’acord per a fer els acomiadaments, des de la reforma laboral de 2012 pot fer-los sense ell i sense demanar autorització al Ministeri d’Ocupació, però, per no és el mateix que els realitzi amb o sense acord.
Els acords en els acomiadaments col·lectius impliquen que, qui els signa, reconeix que existeixen les causes que l’empresari/a estableix com motius de l’acomiadament. El fet que una majoria de la representació dels treballadors/es comparteixi el motiu que es planteja en l’ERO fa que els jutges, tant els que resolen les demandes individuals, com els que resolen les col·lectives, considerin, a priori que gent que està informada de la situació de l’empresa i que, a més, representa als/les treballadors/es, creu que hi ha motius per als acomiadaments. Això redueix les possibilitats de que els acomiadaments siguin nuls o improcedents.
A més, si els/les representants dels/les treballadores reconeixen que hi ha causes per a un ERO, reconeixen, igualment, que existeixen causes per a altres mesures menys importants (ERTO, baixades de salaris, canvis d’horari, etc.) i els col·loca en una posició pitjor de cara a futures negociacions.
Per això, per a signar un ERO no és només important analitzar les condicions amb les quals s’aniran els acomiadats (més o menys dies), si no que, qui ho signi ha d’estar segur que existeixen les causes que es plantegen i s’han complert els requisits legals, perquè, si això no és així, està reduint les possibilitats de millorar les indemnitzacions o recuperar el seu treball dels acomiadats i posar en perill les condicions dels treballadors i les treballadores que es queden en l’empresa.
Si s’analitzen els acomiadaments col·lectius que s’han donat en els últims temps es pot veure com la signatura d’un ERO és rellevant:
Empresa / Resultat de la negociació / Estava en pèrdues? / Sentència
GSS LINE: Sense acord. Sí. NUL.
Per què no signar un ERO? Llegeix més »
Al Catalunya 163, de juliol de 2014, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
Contra l’atac als drets i les llibertats
– Tema del mes:
L’actualitat de l’anarquisme. Entrevistes a Tomás Ibáñez
– Treball-economia:
CGT contra la reforma fiscal del govern de l’Estat
Marxes de la Dignitat: El 21 de juny vam encerclar la Generalitat de Catalunya
Panrico posa fi a una històrica vaga després de vuit mesos
La Diputació de Barcelona no aplica límits de sou ni als electes ni al càrrecs de confiança
Seminari Taifa: 20 anys d’economia crítica per la transformació
Tractat UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control
Mitjans en Lluita
Frau de llei en la contractació a temps parcial a l’FNAC
Una nova sentència condemna per manca de mesures de seguretat per l’amiant al Prat de Llobregat
Notícies sindicals
– La Tramuntana
Entrevista central: Josep Pàmies, un resistent a les multinacionals farmacèutiques: “El primer que hem d’aconseguir és ser independents nosaltres mateixos”
– Sense fronteres:
Entrevista a Agustín Gómez, Coordinador del grup de CGT per a l’Àfrica del Nord
La mort del SupMarcos. Un cop a la supèrbia revolucionària
– Social:
Ni CIE, ni reglaments, ni Llei d’estrangeria
La Verneda s’organitza contra la presència del neonazi Casal Tramuntana
Opacitat en la qualitat de l’aigua per a consum humà a tot Catalunya
Escac al Rei, mat al Règim
Totes a la vaga el 22 d’octubre. #VagaDeTotes!
Ha sortit el número 163 de la revista Catalunya (Juliol-Agost 2014) Llegeix més »
La tortura a l’Estat espanyol. informe 2013 de la coordinadora per a la prevenció i denúncia de la tortura.
Recopilació de denúncies per tortures, violència institucional, brutalitat policial i maltractes inhumans, cruels o degradants recollides durant el 2013:
Més informació:
– WEB COORDINADORA PER A LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA
Attached documents
Aturem el càstig col.lectiu a Palestina. Acció sorpresa i manifestació a Barcelona el 24 de juliol. Generalitat: Prou complicitat amb Israel
BARCELONA, 24 DE JULIOL
– ACCIÓ SORPRESA:
METRO ENTENÇA L5
– MANIFESTACIÓ A BARCELONA:
19H. Manifestació a Jardinetsde Gràcia.
Reial Decret 625/2014 sobre gestió i control de processos incapacitat temporal en els 365 primers dies de durada:
Més informació:
– FACEBOOK JURÍDICA CGT CATALUNYA
– FACEBOOK SALUT LABORAL CGT CATALUNYA
Més poder per a les mútues: el seu negoci a costa de la nostra salut. Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues:
Més poder per a les mútues: el seu negoci a costa de la nostra salut. Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues from CGT Catalunya
Attached documents
Més poder per a les mútues: El seu negoci a costa de la nostra salut
Comunicat de la CGT de Catalunya contra la nova Llei de Mútues
Des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem pública la nostra radical i absoluta oposició a les darreres mesures que inclou el “Plan integral de medidas de reforma de las Mutuas y de la gestión de la Incapacidad Temporal” fet públic pel govern espanyol el passat 18 de juliol.
Més poder per a les mútues: El seu negoci a costa de la nostra salut Llegeix més »
La “rasa” de Gaza
És reiteratiu recordar la posició confederal de suport a la població palestina. Com també és inamovible el nostre rebuig al totalitarisme, a l’abús de poder, a l’opressió de qualsevol estat i/o govern sobre els seus habitants o sobre els seus veïns. Però en aquests moments d’invasió de territoris i d’assassinats indiscriminats a distància, de res serviran els grans posicionaments ideològics ni les paraules buides de compassió.
I per això, des de la CGT, volem expressar el nostre total rebuig a la invasió de la Franja de Gaza duta a terme per l’exèrcit d’Israel. I igualment rebutgem frontalment els bombardejos sistemàtics que el Govern d’Israel ha ordenat executar contra la població de la Franja, assassinant indiscriminadament i disparant contra cases, escoles, hospitals o nens jugant a la platja. Ens sumem a totes les veus que clamen per la fi l’atac per part d’Israel i també a les peticions de sortida immediata del seu exèrcit de la Franja de Gaza i de tot el territori palestí, des d’avui i per sempre.
Per això ens sumem a totes les convocatòries que cridin a la fi de les hostilitats per ambdues parts, a la fi del genocidi d’un sobre els altres, a la fi de l’assassinat de població civil, a la destrucció dels assentaments, al retorn de les seves terres als palestins, a la convivència a Palestina de totes les persones de qualsevol religió, a la no intromissió de les esglésies en els governs …
L’excusa que utilitza el govern sionista que entre la població hi ha terroristes està ja molt gastada, però també sabem, perquè ells s’han encarregat de difondre, que tenen un exèrcit i un armament molt especialitzat i altament qualificat. Llavors, quin és el motiu real d’assassinar nens mentre juguen, d’assassinar a persones que estan pacíficament veient un partit de futbol o simplement intentant viure en aquesta gàbia a l’aire lliure que és Gaza? Igual que quan argumenten el seu “dret a defensar-se”, tots sabem que pedres i coets, no són drons ni míssils. Així doncs no és difícil deduir que el fonament d’aquests atacs i aniquilacions respon a la màxima sionista que diu sobre Palestina i els palestins: “una terra sense poble per a un poble sense terra”. Neteja ètnica i apropiació del territori, d’això es tracta …
Per això des de CGT condemnem l’asfíxia a la qual sotmeten als territoris de Gaza, Cisjordània, i altres territoris ocupats. Condemnem la manca de llibertat de moviments que viu qualsevol palestí que hagi de creuar la frontera per anar a treballar. Condemnem l’assimilació que la seva propaganda mediàtica fa de palestí amb terrorista, tolerant i donant suport al genocidi que s’està duent a terme …
La “rasa” de Gaza Llegeix més »
REVÉS JUDICIAL A L’FNAC
L’Audiència Nacional declara injustificada l’última modificació substancial de les condicions de treball i condemna a l’empresa a recuperar als treballadors afectats a les seves anteriors condicions de treball
CGT es va adherir a la demanda contra FNAC i va defensar en seu judicial els interessos dels seus companys / es.
En la seva dura sentència de 15 de juliol, l’Audiència Nacional no considera acreditada la previsió de pèrdues presentada per FNAC per imposar el passat mes d’abril, una nova modificació (o retallada) substancial de les condicions de treball als seus empleats.
Les previsions de pèrdues presentades per FNAC són titllades per l’Audiència Nacional com incompletes, imprecises, mancades de càlculs específics i poc rigoroses, de manera que les considera legalment inadmissibles. A més, remarca que les mateixes contradiuen sense cap rigor les previsions macroeconòmiques sobre evolució del consum privat elaborades pel Govern.
L’Audiència Nacional considera que FNAC ha estat exigint a la Sala del Social i als representants dels treballadors “un acte de fe” inacceptable. Li recrimina que presenti les seves previsions de pèrdues citant mers extractes aïllats d’un informe econòmic que ni tan sols presenta en la seva totalitat, usurpant d’aquesta manera a la Sala “el contingut complet de les previsions, les seves referències, criteris i condicions, ni quan van ser elaborades i sobre quines bases i estudis”.
Els magistrats de la Sala Social tampoc s’expliquen com el copagament de la mútua sanitària pot prevenir “una evolució negativa” de FNAC, quan aquesta segueix mantenint-se en beneficis i, és més, “els ha incrementat” el 2013. L’Audiència arriba fins i tot l’exercici hipotètic de restar als beneficis de FNAC la despesa en bons i assegurança mèdica, arribant a la conclusió que el balanç “de pèrdues i guanys seguiria sent positiu”.
Per això, els magistrats consideren que la intenció última de FNAC és la d’imposar una mesura “redistributiva” que millori el resultat de l’Empresa a base de “empitjorar” les condicions dels seus treballadors. L’Audiència titlla aquest argument de “circular”: els treballadors “empitjoren” en la mesura que FNAC “millora”, “s
Secció Sindical de Valeo Climatització
El passat 27 de juny Valeo Climatització va presentar un ERTO de suspensió de contractes per a tota la plantilla de 50 dies de mitjana per treballador fins al 31 de desembre de 2015.
CGT, després de revisar i valorar les causes productives i organitzatives que l’empresa fa que concorren, constatem que aquestes no existeixen. Les productives no concorren, ja que és el propi Grup multinacional Valeo el que distribueix la producció entre les diferents plantes que té en diversos territoris d’Espanya, com a la resta del món, donant-se la paradoxa que hi ha algunes plantes de Valeo a Espanya, on s’estan contractant fins a 150 treballadors, mentre que a la de Martorelles, s’al·lega un sobredimensionament induït, sent que a més aquesta és una estratègia que s’utilitza reiteradament any rere any per la companyia. Les causes organitzatives no concorren ja que no s’han canviat els mètodes ni procedimentsde treball.
El Tribunal Constitucional considera que s’ajusta a la Constitució el contracte d’emprenedors, amb un any d’acomiadament gratis, i els canvis en la negociació col·lectiva, fet que suposa ratificar la pèrdua de poder de la negociació col·lectiva enfront del poder unilateral de l’empresari i dóna via lliure a l’acomiadament sense causa i a la rotació i falta d’estabilitat en els llocs de treball.
La sentència del Tribunal Constitucional contradiu l’exposat per la OIT, que va declarar que la reforma laboral vulnerava alguns aspectes dels convenis que Espanya havia signat amb l’organització.
El Tribunal Constitucional, el president del qual és l’ideòleg d’alguns canvis en la negociació col·lectiva que va introduir la nova norma, avala un altre paquet de la reforma laboral: si al febrer ja es va pronunciar favorablement sobre la rebaixa de la indemnització per acomiadament, la limitació del cobrament dels salaris de tramitació i la procedència de tramitar la norma com decret llei, el tribunal avala ara la creació del contracte d’emprenedors (amb un any de prova) i alguns canvis en la negociació col·lectiva. El recompte ha estat de nou vots a favor i tres en contra, amb un vot particular al que s’adheriran aquests tres magistrats.
El Constitucional es pronuncia així sobre un recurs interposat pel govern de Navarra. D’aquesta forma, aprova el contracte d’emprenedors, de la constitucionalitat dels quals van dubtar sindicats i experts a l’oferir un any de prova i, per tant, d’acomiadament gratis. No obstant això, el Tribunal ha descartat que el nou contracte vulneri el dret al treball i rebutja que existeixi una falta de causalitat en l’acomiadament que sigui inconstitucional. Avala també dos canvis en la negociació col·lectiva, que facilitava la possibilitat de inaplicar els convenis col·lectius i la prioritat dels convenis d’empresa sobre qualsevol altre.
El seu president, Francisco Pérez de los Cobos, és ideòleg de bona part dels canvis que el Govern va portar a terme en la negociació col·lectiva. En aquest cas, ha donat el recolzament a una part de la norma que permetia a les empreses inaplicar convenis amb molta més facilitat, donant més poder a un òrgan administratiu (la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius) per a decidir referent a això. Precisament, els sindicats veien aquest punt com clarament anticonstitucional, ja que contravenia l’autonomia per a negociar que els concedeix la Constitució.
D’altra banda, amb aquesta sentència el Tribunal contradiu a l’Organització Internacional del Treball (OIT), que ha subratllat que la reforma laboral aprovada pel govern de Rajoy vulnera els drets de llibertat sindical i negociació col·lectiva que contemplen els convenis de l’organització ratificats per Espanya.
El Constitucional encara ha de pronunciar-se sobre un altre recurs, l’interposat pel grup socialista que, no obstant això, incloïa assumptes ja resolts, com el dels salaris de tramitació o el del període de prova del contracte d’emprenedors, tots ja protegits.
La fórmula que ha utilitzat el Constitucional per a examinar els recursos sobre la reforma és inusual: en lloc d’acumular-los tots, ha anat resolent primer els recursos parcials, el que el porta a adoptar una posició parcel·lada sobre el contingut global de la reforma, una fórmula que segurament condicionarà els seus pronunciaments posteriors sobre els recursos de caràcter general. A banda del fet que la presència com a president de Francisco Pérez de los Cobos -lligat tant al PP com a la norma sobre la qual s’ha pronunciat- deslegitima per complet el pronunciament del Tribunal Constitucional.
DEs de la CGT volem cridar l’atenció del que suposarà la sortida a borsa del 49 % de la Societat Mercantil AENA SA (abans AENA Aeroports SA), i que avui és al 100% de l’Entitat Pública Empresarial ENAIRE (abans AENA.
L’alienació del 49 % d’Aena a empreses privades suposarà posar de debò en perill unes infraestructures vitals per al principal motor de desenvolupament econòmic d’aquest país, el turisme. Pels aeroports han passat 3 de cada 4 turistes i l’estat espanyol és el tercer país com destinació turística del món.
No hi ha cap argument i de pes que justifiqui tal despropòsit. L’única raó que esgrimeix el govern del PP, és que es donarà una projecció internacional i de futur a l’Entitat. Quan això és una fal·làcia, doncs Aena ja participa en la gestió i operació de 24 aeroports en 6 països. A més Aena segueix sent el major operador d’aeroports del món i qui mou més milions de passatgers. Tot això sense cap tipus d’inversió privada i sense costar un sol cèntim a les arques de l’Estat.
Ara els beneficis d’Aena repercuteixen en millors infraestructures, seguretat, qualitat i en ingressos per a l’estat. El que ara proposa el govern suposarà que de cada euro que aconsegueixi Aena, 49 cèntims es repartiran entre els accionistes. Dóna el mateix que les infraestructures segueixin amb majoria estatal, com diuen els interessats en aquest robatori, quan en cas de pèrdues es pretén que sigui l’Estat, via impostos, qui es faci càrrec de les mateixes.
El fet de permetre l’entrada de capital privat en una Entitat Pública no és una panacea, ningú es creu que el capital privat vagi a renunciar a la seva inversió i als seus dividends, exigirà el seu capital de tornada i això repercutirà no solament en la gestió de l’Entitat, sinó també en la qualitat i seguretat de les operacions i servei.
Per altra banda el valor pel qual s’ha taxat Aena és ridícul. La taxació que va realitzar el PSOE en la seva anterior legislatura va ser de 30.000 milions, pràcticament el doble. Tot fa pensar que és un regal a les grans corporacions econòmiques, no hi ha més que veure el ebitda de 1.600 milions el 2013, que ha declarat Aena.
La privatització d’Aena és simplement una operació financera (“un pilotasso”), dirigida a les grans fortunes d’aquest país. L’ideal de tot neoliberal, gestor o polític de baix perfil: agafar una empresa pública amb beneficis i projecció de futur, i privatitzar-la.
Aena s’ha forjat a si mateixa i gràcies als seus treballadors i treballadores, no té 24 anys de vida, va heretar unes infraestructures i les ha reformat sense que això costés un cèntim als ciutadans, ha cohesionat el territori, genera milers de llocs de treball i és pilar fonamental del major motor de l’economia, el turisme. Treballa en xarxa, i tota és una, al marge de competències internes, això l’hi ha donat força per a suportar governs de dos colors, amb diferents tipus de gestió; una tremenda crisi; inversions en infraestructures desproporcionades; èpoques daurades (per a alguns), i amb tot això i més, ha sobreviscut.
Des de CGT volem cridar l’atenció de les conseqüències d’aquesta privatització i demanar a la ciutadania que actuï per a evitar que el govern segueixi endavant amb la privatització de la gestió d’unes infraestructures vitals per a l’economia del país i motor de desenvolupament econòmic i territorial, on han de prevaler la qualitat i seguretat, en comptes dels beneficis econòmics.
Secció Sindical CGT AENA
Més informació:
La Privatització d’AENA és un robatori i un frau Llegeix més »
En unes dècades, Teléfonica ha passat de 10 a 315 milions de clients… i de 90.000 a 20.000 empleats. El secret: el “noble‘’ art de la subcontractació.
Divideix i venceràs. Aquesta és l’estratègia que ha seguit Telefònica, segons denuncien sindicats i treballadors, des que el Govern d’Aznar el 1997 tragués a la venda l’últim paquet d’accions públiques de la companyia i el 1999 es consumés la seva privatització. “En els 80 i 90 Telefónica tenia entre 75.000 i 90.000 empleats i ara en queden uns 20.000. Els treballadors que falten som nosaltres, que estem en contractes i subcontrates”, expressa Javier Marco, membre del comitè d’empresa de Cotronic, una de les contractes més combatives. Marco explica que els que ahir tenien una ocupació fixa i bones condicions laborals avui viuen en precari disseminats entre contractes i subcontractes. Només a Barcelona existeixen set contractes diferents i unes 512 subcontractes.
El gegant de les telecomunicacions signa un contracte amb aquestes empreses cada cinc anys per a repartir els seus serveis d’instal·lació i manteniment. L’últim contracte es va signar el 2012 i en ell s’incloïa una baixada anual de la retribució a les contractes del 5%, tal com explica Jordi Juan, advocat del Col·lectiu Ronda. “El 2013, les contractes van cobrar un 5% menys que el 2012 i així successivament. Les empreses reparteixen aquest ajustament entre els treballadors amb dues conseqüències: el seu rendiment mínim és superior i, entre els autònoms, s’incrementa l’horari laboral. Així, et pots trobar a un instal·lador pujat a una escala a les 21,30h”, explica.
Desigualtat salarial
Aquest sistema d’externalització ve acompanyat d’importants diferències en les condicions de treball. I la primera és el tipus de conveni. “Mentre els treballadors de Telefònica tenen un conveni propi que recull part de la tradició sindical d’una empresa que era pública, els treballadors de les contractes i subcontractes es regeixen pel conveni del metall. I això porta una desigualtat salarial important”, explica Juan, il·lustrant la situació amb un exemple amb dades de 2011: “Mentre amb el conveni del metall un oficial de primera instal·lador guanyava 20.000 euros bruts anuals, un treballador de Telefònica oficial de segona que duia tres anys en l’empresa guanyava 45.000 euros a l’any”, explica. “És com si em parlessis d’un altre sistema solar, són dues realitats diferents”, conclou.
A part del que marca el conveni, el sou dels treballadors externs també depèn del sistema de punts. “Els empleats han d’arribar a un mínim de punts per a arribar al rendiment mínim mensual. Si no arribes, t’exposes a ser sancionat”, explica el lletrat. Així, per cada instal·lació, alta o avaria reben punts que només són computats quan s’acaba el treball. “Això fomenta el treball a escarada”, afirma. El valor de cada tasca s’ha anat encarint al mateix ritme que disminuïa el pressupost en el contracte signat amb Telefònica. “Els treballadors han passat de necessitar 175 punts mensuals el 2012 a 184 el 2013 i, a l’any següent, 193”, explica l’advocat. Javier Marco posa un exemple: “Quan ara faig una alta per a l’operadora Jazztel aconsegueixo dos punts. He de fer-ne cinc al dia per a ser rendible. Abans valia amb fer tres o quatre instal·lacions per jornada”.
Externalitzar els riscos
Més enllà del salari, existeix una altra gran diferència que és la gestió dels riscos laborals, tal com denuncia Cristina, treballadora de Telefònica des de fa 27 anys i membre de la Plataforma Sindical En Construcció. “Telefònica té molt pocs accidents perquè el treball perillós s’ha externalitzat. Hi ha morts en les telecomunicacions i són morts externalitzades. Els treballs més perillosos els fan les subcontractes”, relata l’empleada de Telefònica que explica que aquesta baula de la cadena, que són empreses contractades al seu torn per les contractes, són les “clavegueres” de la precarització.
“Hi ha diferents nivells i segons vas baixant et trobes pitjors condicions. Ara en les contractes es fomenta que els treballadors es facin autònoms i es converteixin en subcontractes. Jo, si l’empresa no em dóna les mesures de seguretat i la formació necessària, em puc negar a treballar. Ells, si es neguen, a l’endemà estan en el carrer”.
Unir-se en la lluita
Quant a les subcontractes, “hi ha casos delirants”, afirma Jordi Juan. “Jo he vist a un treballador d’una contracta que té al seu torn una S.L. amb treballadors al seu càrrec. És a dir, amb la nòmina que cobra contracta al seu torn a més treballadors. Amb aquest nivell de subcontractació els treballadors s’enfronten a una flexibilitat brutal”, denuncia l’advocat qui es queixa que no hi ha possibilitat de negociació col·lectiva mentre hi ha gent que treballa entre “60 i 70 hores a la setmana”.
“L’estratègia és divideix i venceràs. Ara mateix no saben ni el personal que tenen, però els dóna igual, no els importa perquè guanyen diners”, explica Aitzol Ruiz de Azua, president del comitè d’empresa de Cotronic i així ho demostren les xifres. A dia d’avui Telefònica té uns ingressos de 14.141 milions d’euros nets i ha passat de comptar amb 10 milions de telèfons instal·lats el 1978 a més de 315,7 milions de clients al març de 2013.
Enfront d’aquesta situació, treballadors de les contractes Cotronic, Elecnor, Itete, i Abentel i empleats de Telefònica van decidir barrejar-se el passat 30 de juny en la primera vaga conjunta, que es va celebrar en la província de Barcelona. “Si vas sol ets més vulnerable pel que hem decidit extrapolar la nostra lluita amb altres contractes”, explica el representant dels treballadors mentre recalca que la unió és el camí.
800 acomiadaments en un ERO a Atento
A més del servei d’instal·lacions i manteniment, l’àrea comercial també està externalitzada. Aquests serveis tampoc viuen aliens a la precarietat, tal com explica Rebeca Muñoz, membre de CGT a Atento Madrid. “Han plantejat un ERO que afecta a més de 800 empleats en una empresa que ha tingut beneficis en l’últim trimestre. Aquesta mesura està totalment injustificada”, explica Muñoz, qui assegura que l’amenaça és la deslocalització.
Mentre la plantilla intenta defensar uns llocs de treball amb una mitjana salarial de 750 euros mensuals, l’empresa que opera en 16 països, està publicant ofertes a Amèrica Llatina. “Ens han dit que els treballadors a Espanya generem moltes pèrdues”, assegura. La companyia de teleserveis, antiga filial de Telefònica, va ser venuda a l’octubre de 2012 al fons d’inversió Bain Capital. “Aquest fons voltor està donant passos per a reestructurar l’empresa”, explica Muñoz mentre relata que Telefònica es va assegurar a Atento com proveïdor de serveis durant nou anys “però no sabem on”.
* Una notícia elaborada per Sara Plaza publicada a la revista Diagonal.
ÈXIT DE LA VAGA DE 24 HORES A ATENTO-BARCELONA I DE LA JORNADA DE MOBILITZACIÓ CONVOCADA PER CGT
El seguiment de la vaga és superior al 90% dels 1.800 treballadors i treballadores que componen la plantilla a Barcelona, en els dos centres afectats.
Denunciem que s’han aplicat serveis mínims del 75% en campanyes de serveis d’urgències o assistencials, el que considerem una vulneració del dret de vaga, ja que les mateixes empreses que donen aquests serveis estan obligades a tenir treballadors que realitzen la mateixa feina que els d’Atento per cobrir les emergències essencials.
EL SINDICAT DEL METALL DE LA CGT DE L’ALT PENEDÈS-GARRAF DESAUTORITZA LA SIGNATURA DE L’ERO A L’EMPRESA ELÈCTRICA GÜELL
La CGT rebutja l’ERO d’Elèctrica Güell, amb el convenciment que el contingut d’aquest Expedient presenta tot un seguit d’irregularitats, tal i com acrediten els nostres serveis jurídics, per tant, és factible qüestionar la seva legalitat.
Des del Sindicat del Metall de la Federació Intercomarcal de la CGT de l’Alt Penedès-Garraf, volem posar en coneixement de tots els treballadors i les treballadores d’aquest territori, i del conjunt de l’opinió pública, els següents fets i el posicionament públic que se’n segueix:
El proppassat 21 de maig, l’empresa Elèctrica Güell de Vilafranca del Penedès va comunicar formalment al seu Comitè d’Empresa l’inici d’un procés d’acomiadament col•lectiu (ERO), tot proposant 45 acomiadaments inicials i baixades salarials pel conjunt de la plantilla. En l’esmentada empresa, la CGT compta amb un delegat, el qual és, alhora, president del Comitè.
Aquest Sindicat del Metall va haver d’empassar-se a l’inici del procés negociador els capricis d’aquest delegat, de nom Jordi Hill Montes, que va rebutjar ser assessorat per dos companys del mateix, després que aquests assistissin en altres conflictes previs a aquest l’ERO. A causa d’això, la CGT va tenir el detall de proporcionar-li un assessor “a mida”, en la persona d’un company del Sindicat de Químiques del Baix Penedès, en el qual aquest semblava tenir més confiança. Val a dir que aquest company del Baix Penedès ha fet una feina molt lloable al llarg de tot el procés, i és, de fet, l’únic que ens n’ha mantingut informats, atès que l’esmentat delegat no li hem vist el pèl per cap assemblea del sindicat, ni abans, ni durant, ni després de la negociació de l’ERO.
Tanmateix, des d’aquest Sindicat del Metall ens penedim totalment d’haver cedit ja de bones a primeres en aquest punt, atès que els companys dels quals en va refusar la solidaritat i el suport eren (i són) totalment vàlids com assessors, persones bregades en moltes lluites, amb una gran experiència en l’àmbit de la negociació col•lectiva. El seu únic defecte és —i a les proves ens remetem— que potser són gent excessivament combativa per a algú que ha demostrat estar més preocupat per salvaguardar els seus propis interessos i els de l’empresa que no pas els dels seus companys i companyes de feina, als quals diu representar.
L’assessor ha estat donant suport i guiant durant tot el procés negociador al delegat de CGT i al conjunt del Comitè, assessorant-los de forma altruista i voluntària, accedint fins i tot a fer-ho fora de l’àmbit territorial de la seva comarca. Ho va fer així perquè la solidaritat a la nostra organització no coneix fronteres.
El procés negociador ha estat molt dur. I diem dur perquè l’empresa entenem que ha estat coaccionant la negociació mitjançant l’impagament reiterat de les nòmines, amb el que això suposa en l’àmbit de l’economia familiar de cadascun dels treballadors i treballadores de la plantilla. A tot això cal afegir el fet que els propietaris d’Elèctrica Güell tenen constituïda una altra empresa, anomenada EGSA, amb el mateix Consell d’Administració que la primera, i els mateixos percentatges d’accionariat, en la qual guarda i salvaguarda tot el seu patrimoni immobiliari, locals, naus, pisos, etc. Un patrimoni que en cap cas s’han dignat a posar a disposició de la plantilla per tal d’anar pagant els seus salaris endarrerits.
Ben al contrari, els impagaments han estat cada cop més freqüents, fins a acumular deutes d’uns 6.000 EUR de mitjana per treballador. El Consell d’Administració d’aquesta empresa patrimonial, EGSA, és retribuït amb salaris, plans de pensions, dietes i altres vergonyants conceptes per part d’Elèctrica Güell, amb la qual cosa resta exempta de tota càrrega econòmica i, a sobre, li cobra a la pròpia Elèctrica Güell el lloguer de la nau on està ubicada.
Projecció i debat sobre el Documental del G.A.R.I a Barcelona, dilluns 19 de juliol a les 19h.
LLOC: Sala Costa i Font, local CGT, Via Laietana 18, planta 9, Barcelona.
Documental sobre les accions dels GARI – Grups d’ Acció Revolucionaria Internacionalista el 1974, després de l’execució de Salvador Puig Antich.
El documental esta dirigit per Nicolas Reglat, fill de membres delsGARI.
Projecció i debat sobre el documental del G.A.R.I. el dilluns 21 de juliol a Barcelona Llegeix més »
Comunicat de premsa del Comitè d’Empresa d’Atento Lleida
El Comitè d’Empresa d’Atento Lleida, vol mostrar el seu rebuig a l’ERO anunciat el passat dia 26 de Juny del 2014.
Després d’una assemblea de treballadors i treballadores realitzada el passat dia 4 de juliol del 2014, volem mostrar el desacord total de la plantilla amb l ‘ERO d’Atento: 823 acomiadaments previstos en tot el territori d’Espanya, dels quals 156 a Catalunya i 25 d’ellsa Lleida.
La resistència de les usuàries i les professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge frena un nou tancament de llits a la planta 10, corresponent a traumatologia.
El passat 11 de juliol estava prevista la clausura estival dels vint-i-quatre llits d’aquesta planta segons el calendari elaborat des de la gerència de l’hospital. Sindicats i membres de l’assemblea en defensa de la sanitat pública van organitzar guàrdies durant tot el cap de setmana per impedir, amb la seva presència i l’oposició de les mateixes pacients, el trasllat dels malalts a altres unitats.
Aquest article mostra l’enorme descens salarial que està passant a tot Europa i molt en particular en els països perifèrics de l’Eurozona, incloent Espanya. L’article mostra també l’enorme extensió de la precarietat en els mercats de treball i la falsedat dels arguments adduïts per la Troica, pel Banc d’Espanya, la banca i la gran patronal, a favor d’aquest descens salarial, que està empitjorant enormement la situació econòmica d’aquests països.
L’atac frontal al món del treball Llegeix més »
Els diners que la sanitat pública paga a la privada ha crescut un 52% en 10 anys
La privatització sanitària té múltiples camins: des de l’adjudicació d’hospitals fins als concerts per fer proves diagnòstiques, tractaments o intervencions quirúgiques
Cap regió és aliena a la utilització de mitjans privats per les seves xarxes de salut, que ja representa el 10% de la despesa sanitària pública espanyol
La sanitat pública paga cada vegada més a la privada. Uns 7.600 milions d’euros l’any. Suposa un 10,5% de la despesa sanitària pública que suma 72.000 milions anuals. Les dades del Compte Satèl · lit de la Despesa Sanitària del Ministeri de Sanitat recullen un augment d’aquesta partida de 2.599 milions (un 52%) desde 2002 a 2011.
Les tendències penals del neoliberalisme ibèric evidencien una acusada tendència punitiva. La reforma del Codi Penal (CP) vol posar a dieta un subsistema penitenciari insaciable i, alhora, reforçar els dispositius per al control i l’exclusió permanent (“revisable”) dels ‘enemics’. Mentrestant, l’avantprojecte de llei per a la protecció de la seguretat ciutadana (LPSC) amenaça d’ampliar la repressió administrativa a cada cop més focus de conflicte social.
Les dues reformes (CP i LPSC) perpetren un atac antidemocràtic a la dissidència, però també formen part d’una repressió que va més enllà del terreny penal: suposen un atac mortal contra drets i llibertats, alguns derogats ‘de facto’ i altres simplement impossibles de ser aplicats. El replegament de l’Estat en el terreny social va acompanyat, d’aquesta manera, d’un desplegament punitiu que barreja autoritarisme neofranquista i economicisme neoliberal.
Lleis que arruïnen vides: Els perquès de les reformes penals actuals Llegeix més »
