CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La Privatització d’AENA és un robatori i un frau

DEs de la CGT volem cridar l’atenció del que suposarà la sortida a borsa del 49 % de la Societat Mercantil AENA SA (abans AENA Aeroports SA), i que avui és al 100% de l’Entitat Pública Empresarial ENAIRE (abans AENA.

L’alienació del 49 % d’Aena a empreses privades suposarà posar de debò en perill unes infraestructures vitals per al principal motor de desenvolupament econòmic d’aquest país, el turisme. Pels aeroports han passat 3 de cada 4 turistes i l’estat espanyol és el tercer país com destinació turística del món.

No hi ha cap argument i de pes que justifiqui tal despropòsit. L’única raó que esgrimeix el govern del PP, és que es donarà una projecció internacional i de futur a l’Entitat. Quan això és una fal·làcia, doncs Aena ja participa en la gestió i operació de 24 aeroports en 6 països. A més Aena segueix sent el major operador d’aeroports del món i qui mou més milions de passatgers. Tot això sense cap tipus d’inversió privada i sense costar un sol cèntim a les arques de l’Estat.

Ara els beneficis d’Aena repercuteixen en millors infraestructures, seguretat, qualitat i en ingressos per a l’estat. El que ara proposa el govern suposarà que de cada euro que aconsegueixi Aena, 49 cèntims es repartiran entre els accionistes. Dóna el mateix que les infraestructures segueixin amb majoria estatal, com diuen els interessats en aquest robatori, quan en cas de pèrdues es pretén que sigui l’Estat, via impostos, qui es faci càrrec de les mateixes.

El fet de permetre l’entrada de capital privat en una Entitat Pública no és una panacea, ningú es creu que el capital privat vagi a renunciar a la seva inversió i als seus dividends, exigirà el seu capital de tornada i això repercutirà no solament en la gestió de l’Entitat, sinó també en la qualitat i seguretat de les operacions i servei.

Per altra banda el valor pel qual s’ha taxat Aena és ridícul. La taxació que va realitzar el PSOE en la seva anterior legislatura va ser de 30.000 milions, pràcticament el doble. Tot fa pensar que és un regal a les grans corporacions econòmiques, no hi ha més que veure el ebitda de 1.600 milions el 2013, que ha declarat Aena.

La privatització d’Aena és simplement una operació financera (“un pilotasso”), dirigida a les grans fortunes d’aquest país. L’ideal de tot neoliberal, gestor o polític de baix perfil: agafar una empresa pública amb beneficis i projecció de futur, i privatitzar-la.

Aena s’ha forjat a si mateixa i gràcies als seus treballadors i treballadores, no té 24 anys de vida, va heretar unes infraestructures i les ha reformat sense que això costés un cèntim als ciutadans, ha cohesionat el territori, genera milers de llocs de treball i és pilar fonamental del major motor de l’economia, el turisme. Treballa en xarxa, i tota és una, al marge de competències internes, això l’hi ha donat força per a suportar governs de dos colors, amb diferents tipus de gestió; una tremenda crisi; inversions en infraestructures desproporcionades; èpoques daurades (per a alguns), i amb tot això i més, ha sobreviscut.

Des de CGT volem cridar l’atenció de les conseqüències d’aquesta privatització i demanar a la ciutadania que actuï per a evitar que el govern segueixi endavant amb la privatització de la gestió d’unes infraestructures vitals per a l’economia del país i motor de desenvolupament econòmic i territorial, on han de prevaler la qualitat i seguretat, en comptes dels beneficis econòmics.

Secció Sindical CGT AENA

Més informació:

TWITTER CGT AENA

WEB CGT AENA

La Privatització d’AENA és un robatori i un frau Llegeix més »

Pèrdua de drets laborals, explotació i externalització de riscos a Telefònica: divideix i venceràs

En unes dècades, Teléfonica ha passat de 10 a 315 milions de clients… i de 90.000 a 20.000 empleats. El secret: el “noble‘’ art de la subcontractació.

Divideix i venceràs. Aquesta és l’estratègia que ha seguit Telefònica, segons denuncien sindicats i treballadors, des que el Govern d’Aznar el 1997 tragués a la venda l’últim paquet d’accions públiques de la companyia i el 1999 es consumés la seva privatització. “En els 80 i 90 Telefónica tenia entre 75.000 i 90.000 empleats i ara en queden uns 20.000. Els treballadors que falten som nosaltres, que estem en contractes i subcontrates”, expressa Javier Marco, membre del comitè d’empresa de Cotronic, una de les contractes més combatives. Mar­co explica que els que ahir tenien una ocupació fixa i bones condicions laborals avui viuen en precari disseminats entre contractes i subcontractes. Només a Barcelona existeixen set contractes diferents i unes 512 subcontractes.

El gegant de les telecomunicacions signa un contracte amb aquestes empreses cada cinc anys per a repartir els seus serveis d’instal·lació i manteniment. L’últim contracte es va signar el 2012 i en ell s’incloïa una baixada anual de la retribució a les contractes del 5%, tal com explica Jordi Juan, advocat del Col·lectiu Ronda. “El 2013, les contractes van cobrar un 5% menys que el 2012 i així successivament. Les empreses reparteixen aquest ajustament entre els treballadors amb dues conseqüències: el seu rendiment mínim és superior i, entre els autònoms, s’incrementa l’horari laboral. Així, et pots trobar a un instal·lador pujat a una escala a les 21,30h”, explica.

Desigualtat salarial

Aquest sistema d’externalització ve acompanyat d’importants diferències en les condicions de treball. I la primera és el tipus de conveni. “Mentre els treballadors de Telefònica tenen un conveni propi que recull part de la tradició sindical d’una empresa que era pública, els treballadors de les contractes i subcontractes es regeixen pel conveni del metall. I això porta una desigualtat salarial important”, explica Juan, il·lustrant la situació amb un exemple amb dades de 2011: “Mentre amb el conveni del metall un oficial de primera instal·lador guanyava 20.000 euros bruts anuals, un treballador de Telefònica oficial de segona que duia tres anys en l’empresa guanyava 45.000 euros a l’any”, explica. “És com si em parlessis d’un altre sistema solar, són dues realitats diferents”, conclou.

A part del que marca el conveni, el sou dels treballadors externs també depèn del sistema de punts. “Els empleats han d’arribar a un mínim de punts per a arribar al rendiment mínim mensual. Si no arribes, t’exposes a ser sancionat”, explica el lletrat. Així, per cada instal·lació, alta o avaria reben punts que només són computats quan s’acaba el treball. “Això fomenta el treball a escarada”, afirma. El valor de cada tasca s’ha anat encarint al mateix ritme que disminuïa el pressupost en el contracte signat amb Telefònica. “Els treballadors han passat de necessitar 175 punts mensuals el 2012 a 184 el 2013 i, a l’any següent, 193”, explica l’advocat. Javier Marco posa un exemple: “Quan ara faig una alta per a l’operadora Jazztel aconsegueixo dos punts. He de fer-ne cinc al dia per a ser rendible. Abans valia amb fer tres o quatre instal·lacions per jornada”.

Externalitzar els riscos

Més enllà del salari, existeix una altra gran diferència que és la gestió dels riscos laborals, tal com denuncia Cristina, treballadora de Telefònica des de fa 27 anys i membre de la Plataforma Sindical En Construcció. “Telefònica té molt pocs accidents perquè el treball perillós s’ha externalitzat. Hi ha morts en les telecomunicacions i són morts externalitzades. Els treballs més perillosos els fan les subcontractes”, relata l’empleada de Telefònica que explica que aquesta baula de la cadena, que són empreses contractades al seu torn per les contractes, són les “clavegueres” de la precarització.

“Hi ha diferents nivells i segons vas baixant et trobes pitjors condicions. Ara en les contractes es fomenta que els treballadors es facin autònoms i es converteixin en subcontractes. Jo, si l’empresa no em dóna les mesures de seguretat i la formació necessària, em puc negar a treballar. Ells, si es neguen, a l’endemà estan en el carrer”.

Unir-se en la lluita

Quant a les subcontractes, “hi ha casos delirants”, afirma Jordi Juan. “Jo he vist a un treballador d’una contracta que té al seu torn una S.L. amb treballadors al seu càrrec. És a dir, amb la nòmina que cobra contracta al seu torn a més treballadors. Amb aquest nivell de subcontractació els treballadors s’enfronten a una flexibilitat brutal”, denuncia l’advocat qui es queixa que no hi ha possibilitat de negociació col·lectiva mentre hi ha gent que treballa entre “60 i 70 hores a la setmana”.

“L’estratègia és divideix i venceràs. Ara mateix no saben ni el personal que tenen, però els dóna igual, no els importa perquè guanyen diners”, explica Aitzol Ruiz de Azua, president del comitè d’empresa de Cotronic i així ho demostren les xifres. A dia d’avui Tele­fònica té uns ingressos de 14.141 milions d’euros nets i ha passat de comptar amb 10 milions de telèfons instal·lats el 1978 a més de 315,7 milions de clients al març de 2013.

Enfront d’aquesta situació, treballadors de les contractes Cotronic, Elec­nor, Itete, i Abentel i empleats de Telefònica van decidir barrejar-se el passat 30 de juny en la primera vaga conjunta, que es va celebrar en la província de Barcelona. “Si vas sol ets més vulnerable pel que hem decidit extrapolar la nostra lluita amb altres contractes”, explica el representant dels treballadors mentre recalca que la unió és el camí.

800 acomiadaments en un ERO a Atento

A més del servei d’instal·lacions i manteniment, l’àrea comercial també està externalitzada. Aquests serveis tampoc viuen aliens a la precarietat, tal com explica Rebeca Muñoz, membre de CGT a Atento Madrid. “Han planteja­t un ERO que afecta a més de 800 empleats en una empresa que ha tingut beneficis en l’últim trimestre. Aquesta mesura està totalment injustificada”, explica Muñoz, qui assegura que l’amenaça és la deslocalització.

Mentre la plantilla intenta defensar uns llocs de treball amb una mitjana salarial de 750 euros mensuals, l’empresa que opera en 16 països, està publicant ofertes a Amèrica Llatina. “Ens han dit que els treballadors a Espanya generem moltes pèrdues”, assegura. La companyia de teleserveis, antiga filial de Telefònica, va ser venuda a l’octubre de 2012 al fons d’inversió Bain Capital. “Aquest fons voltor està donant passos per a reestructurar l’empresa”, explica Muñoz mentre relata que Telefònica es va assegurar a Atento com proveïdor de serveis durant nou anys “però no sabem on”.

* Una notícia elaborada per Sara Plaza publicada a la revista Diagonal.

Pèrdua de drets laborals, explotació i externalització de riscos a Telefònica: divideix i venceràs Llegeix més »

Èxit de la vaga de 24 hores a ATENTO Barcelona i de la jornada de mobilització convocada per CGT el 15 de juliol

ÈXIT DE LA VAGA DE 24 HORES A ATENTO-BARCELONA I DE LA JORNADA DE MOBILITZACIÓ CONVOCADA PER CGT
 
El seguiment de la vaga és superior al 90% dels 1.800 treballadors i treballadores que componen la plantilla a Barcelona, en els dos centres afectats.
 
Denunciem que s’han aplicat serveis mínims del 75% en campanyes de serveis d’urgències o assistencials, el que considerem una vulneració del dret de vaga, ja que les mateixes empreses que donen aquests serveis estan obligades a tenir treballadors que realitzen la mateixa feina que els d’Atento per cobrir les emergències essencials.

Èxit de la vaga de 24 hores a ATENTO Barcelona i de la jornada de mobilització convocada per CGT el 15 de juliol Llegeix més »

El sindicat del metall de la CGT de l’Alt Penedès-Garraf desautoritza la signatura de l’ERO a l’empresa Elèctrica Güell

EL SINDICAT DEL METALL DE LA CGT DE L’ALT PENEDÈS-GARRAF DESAUTORITZA LA SIGNATURA DE L’ERO A L’EMPRESA ELÈCTRICA GÜELL

La CGT rebutja l’ERO d’Elèctrica Güell, amb el convenciment que el contingut d’aquest Expedient presenta tot un seguit d’irregularitats, tal i com acrediten els nostres serveis jurídics, per tant, és factible qüestionar la seva legalitat.

Des del Sindicat del Metall de la Federació Intercomarcal de la CGT de l’Alt Penedès-Garraf, volem posar en coneixement de tots els treballadors i les treballadores d’aquest territori, i del conjunt de l’opinió pública, els següents fets i el posicionament públic que se’n segueix:

El proppassat 21 de maig, l’empresa Elèctrica Güell de Vilafranca del Penedès va comunicar formalment al seu Comitè d’Empresa l’inici d’un procés d’acomiadament col•lectiu (ERO), tot proposant 45 acomiadaments inicials i baixades salarials pel conjunt de la plantilla. En l’esmentada empresa, la CGT compta amb un delegat, el qual és, alhora, president del Comitè.

Aquest Sindicat del Metall va haver d’empassar-se a l’inici del procés negociador els capricis d’aquest delegat, de nom Jordi Hill Montes, que va rebutjar ser assessorat per dos companys del mateix, després que aquests assistissin en altres conflictes previs a aquest l’ERO. A causa d’això, la CGT va tenir el detall de proporcionar-li un assessor “a mida”, en la persona d’un company del Sindicat de Químiques del Baix Penedès, en el qual aquest semblava tenir més confiança. Val a dir que aquest company del Baix Penedès ha fet una feina molt lloable al llarg de tot el procés, i és, de fet, l’únic que ens n’ha mantingut informats, atès que l’esmentat delegat no li hem vist el pèl per cap assemblea del sindicat, ni abans, ni durant, ni després de la negociació de l’ERO.

Tanmateix, des d’aquest Sindicat del Metall ens penedim totalment d’haver cedit ja de bones a primeres en aquest punt, atès que els companys dels quals en va refusar la solidaritat i el suport eren (i són) totalment vàlids com assessors, persones bregades en moltes lluites, amb una gran experiència en l’àmbit de la negociació col•lectiva. El seu únic defecte és —i a les proves ens remetem— que potser són gent excessivament combativa per a algú que ha demostrat estar més preocupat per salvaguardar els seus propis interessos i els de l’empresa que no pas els dels seus companys i companyes de feina, als quals diu representar.

L’assessor ha estat donant suport i guiant durant tot el procés negociador al delegat de CGT i al conjunt del Comitè, assessorant-los de forma altruista i voluntària, accedint fins i tot a fer-ho fora de l’àmbit territorial de la seva comarca. Ho va fer així perquè la solidaritat a la nostra organització no coneix fronteres.

El procés negociador ha estat molt dur. I diem dur perquè l’empresa entenem que ha estat coaccionant la negociació mitjançant l’impagament reiterat de les nòmines, amb el que això suposa en l’àmbit de l’economia familiar de cadascun dels treballadors i treballadores de la plantilla. A tot això cal afegir el fet que els propietaris d’Elèctrica Güell tenen constituïda una altra empresa, anomenada EGSA, amb el mateix Consell d’Administració que la primera, i els mateixos percentatges d’accionariat, en la qual guarda i salvaguarda tot el seu patrimoni immobiliari, locals, naus, pisos, etc. Un patrimoni que en cap cas s’han dignat a posar a disposició de la plantilla per tal d’anar pagant els seus salaris endarrerits.

Ben al contrari, els impagaments han estat cada cop més freqüents, fins a acumular deutes d’uns 6.000 EUR de mitjana per treballador. El Consell d’Administració d’aquesta empresa patrimonial, EGSA, és retribuït amb salaris, plans de pensions, dietes i altres vergonyants conceptes per part d’Elèctrica Güell, amb la qual cosa resta exempta de tota càrrega econòmica i, a sobre, li cobra a la pròpia Elèctrica Güell el lloguer de la nau on està ubicada.

El sindicat del metall de la CGT de l’Alt Penedès-Garraf desautoritza la signatura de l’ERO a l’empresa Elèctrica Güell Llegeix més »

Projecció i debat sobre el documental del G.A.R.I. el dilluns 21 de juliol a Barcelona

Projecció i debat sobre el Documental del G.A.R.I a Barcelona, dilluns 19 de juliol a les 19h.

LLOC: Sala Costa i Font, local CGT, Via Laietana 18, planta 9, Barcelona.

Documental sobre les accions dels GARI – Grups d’ Acció Revolucionaria Internacionalista el 1974, després de l’execució de Salvador Puig Antich.

El documental esta dirigit per Nicolas Reglat, fill de membres delsGARI.

Projecció i debat sobre el documental del G.A.R.I. el dilluns 21 de juliol a Barcelona Llegeix més »

El Comitè d’Empresa d’Atento Lleida mostra el seu rebuig a l’ERO anunciat el passat dia 26 de Juny del 2014

Comunicat de premsa del Comitè d’Empresa d’Atento Lleida

El Comitè d’Empresa d’Atento Lleida, vol mostrar el seu rebuig a l’ERO anunciat el passat dia 26 de Juny del 2014.

Després d’una assemblea de treballadors i treballadores realitzada el passat dia 4 de juliol del 2014, volem mostrar el desacord total de la plantilla amb l ‘ERO d’Atento: 823 acomiadaments previstos en tot el territori d’Espanya, dels quals 156 a Catalunya i 25 d’ellsa Lleida.

El Comitè d’Empresa d’Atento Lleida mostra el seu rebuig a l’ERO anunciat el passat dia 26 de Juny del 2014 Llegeix més »

Nova rebel·lió de les pacients a l’hospital de Bellvitge contra el tancament de plantes

La resistència de les usuàries i les professionals de l’Hospital Universitari de Bellvitge frena un nou tancament de llits a la planta 10, corresponent a traumatologia.

El passat 11 de juliol estava prevista la clausura estival dels vint-i-quatre llits d’aquesta planta segons el calendari elaborat des de la gerència de l’hospital. Sindicats i membres de l’assemblea en defensa de la sanitat pública van organitzar guàrdies durant tot el cap de setmana per impedir, amb la seva presència i l’oposició de les mateixes pacients, el trasllat dels malalts a altres unitats.

Nova rebel·lió de les pacients a l’hospital de Bellvitge contra el tancament de plantes Llegeix més »

L’atac frontal al món del treball

Aquest article mostra l’enorme descens salarial que està passant a tot Europa i molt en particular en els països perifèrics de l’Eurozona, incloent Espanya. L’article mostra també l’enorme extensió de la precarietat en els mercats de treball i la falsedat dels arguments adduïts per la Troica, pel Banc d’Espanya, la banca i la gran patronal, a favor d’aquest descens salarial, que està empitjorant enormement la situació econòmica d’aquests països.

L’atac frontal al món del treball Llegeix més »

Els diners que la sanitat pública paga a la privada ha crescut un 52% en 10 anys: 7.600 milions d’euros l’any

Els diners que la sanitat pública paga a la privada ha crescut un 52% en 10 anys

La privatització sanitària té múltiples camins: des de l’adjudicació d’hospitals fins als concerts per fer proves diagnòstiques, tractaments o intervencions quirúgiques

Cap regió és aliena a la utilització de mitjans privats per les seves xarxes de salut, que ja representa el 10% de la despesa sanitària pública espanyol

La sanitat pública paga cada vegada més a la privada. Uns 7.600 milions d’euros l’any. Suposa un 10,5% de la despesa sanitària pública que suma 72.000 milions anuals. Les dades del Compte Satèl · lit de la Despesa Sanitària del Ministeri de Sanitat recullen un augment d’aquesta partida de 2.599 milions (un 52%) desde 2002 a 2011.

Els diners que la sanitat pública paga a la privada ha crescut un 52% en 10 anys: 7.600 milions d’euros l’any Llegeix més »

Lleis que arruïnen vides: Els perquès de les reformes penals actuals

Les tendències penals del neoliberalisme ibèric evidencien una acusada tendència punitiva. La reforma del Codi Penal (CP) vol posar a dieta un subsistema penitenciari insaciable i, alhora, reforçar els dispositius per al control i l’exclusió permanent (“revisable”) dels ‘enemics’. Mentrestant, l’avantprojecte de llei per a la protecció de la seguretat ciutadana (LPSC) amenaça d’ampliar la repressió administrativa a cada cop més focus de conflicte social.

Les dues reformes (CP i LPSC) perpetren un atac antidemocràtic a la dissidència, però també formen part d’una repressió que va més enllà del terreny penal: suposen un atac mortal contra drets i llibertats, alguns derogats ‘de facto’ i altres simplement impossibles de ser aplicats. El replegament de l’Estat en el terreny social va acompanyat, d’aquesta manera, d’un desplegament punitiu que barreja autoritarisme neofranquista i economicisme neoliberal.

Lleis que arruïnen vides: Els perquès de les reformes penals actuals Llegeix més »

Actes d’inauguració del nou local de l’Ateneu Llibertari de Reus el 19 de juliol

El pròxim dissabte 19 de juliol s’inaugura l’Ateneu Llibertari de Reus, al carrer Anselm Clavé núm. 5. La jornada començarà a les 11h, amb un mercat d’intercanvi, al migdia, a les 12h està previst un concert-vermut amb la cantautora Sílvia Tomàs i l’acústic en solitari de Juanito Pikete. Després, a les 14h hi haurà dinar popular (4€), al que cal confirmar l’assistència al correu ateneu.llibertari.reus@nullgmail.com, i a partir de les 17h kafeta i activitats diverses (música, poesia, micro obert…).

Actes d’inauguració del nou local de l’Ateneu Llibertari de Reus el 19 de juliol Llegeix més »

Comunicat de les Encausades d’Aturem el Parlament 15J – 2011 davant la sentència de l’Audiència Nacional

Amb el cap ben alt, seguim lluitant, seguim al carrer!

Altra volta, ens vam assabentar a través dels mitjans comercials de comunicació, en especial de El Mundo, que denota pertànyer al poder judicial, que les 19 imputades per l’acció “Aturem el Parlament” del 15 de juny de 2011 (1 d’elles està en rebel·lia) quedàvem absoltes. La informació es va difondre abans a la premsa burgesa que a les nostres advocades. Curiós.

Comunicat de les Encausades d’Aturem el Parlament 15J – 2011 davant la sentència de l’Audiència Nacional Llegeix més »

Contra l’atac als drets i les llibertats, CGT seguirà defensant la justícia social i la dignitat de les classes populars

DAVANT L’ATAC A LES LLIBERTATS I ALS DRETS SOCIALS I LABORALS PER PART DE LES ELITS DEL PODER NEOLIBERAL, LA CGT, ESTÀ I ESTARÀ SEMPRE AMB AQUELLES I AQUELLS QUE LLUITEN PER A DEFENSAR LA JUSTÍCIA SOCIAL I LA DIGNITAT DE LES CLASSES POPULARS.

Ens trobem immersos en una greu deriva autoritària de l’estat, que s’enfronta mitjançant l’exercici d’una brutal repressió, tant policial com judicial, al creixent malestar de la població, manifestada en el dret a expressar la seva indignació davant l’onada de lleis, decrets, etc., amb els quals el govern, retalla drets laborals i socials en benefici d’interessos privats i que estan sumint a àmplies capes de la població en una situació d’escassesa i misèria que ens transporta a la foscor i la injustícia d’èpoques passades.

Quan la població manifesta la seva oposició a aquest atac als drets fonamentals i als drets humans, el poder, es defensa amb tot el seu aparell repressiu, amb els seus cossos i forces de seguretat, amb totes les eines legals de la seva justícia, en un exercici de estendre la por i la repressió directa contra les persones, organitzacions i moviments que exercim, de forma pacífica, els nostres drets i llibertats com són el dret a la vaga, a la manifestació, a la llibertat d’expressió.

Drets que s’exerceixen com mitjà de revertir la situació actual de desastre i misèria a les quals les polítiques neoliberals, implementades des de la Troica i executades servilment pel govern de l’Estat, ens estan duent.

Drets que com el de Vaga, està sent demolit de manera encoberta des del poder, mitjançant la repressió i la criminalització dels piquets informatius, les detencions arbitràries i les condemnes il·legitimes i desproporcionades, i que ens introduïxen en una espiral perillosa, més pròpia d’una dictadura, que d’una democràcia.

Aquesta situació de repressió de les lluites obreres i socials passa en un moment en el qual la corrupció política i empresarial campa a pler per tot el territori, amb més de 1500 imputats i centenars de condemnades per delictes gravíssims contra la hisenda pública i l’interès ciutadà, sense que hagi entrat ningú a la presó.

La sentències i peticions de presó desproporcionades als i les activistes socials per defensar els seus legítims drets demostra el desequilibri i la doble “vara de mesurar” que s’empra quan es tracta de jutjar a treballadors o a empresaris. Si un empresari comet el delicte d’impedir el dret constitucional a la Vaga, amenaçant amb acomiadaments o saltant-se els serveis mínims, o bé establint-los abusius, una vegada demostrat i sentenciat el delicte, se li sanciona amb multes econòmiques i mai amb penes de presó.

Davant aquesta situació, la CGT, manifesta la seva intenció de seguir lluitant en la defensa dels drets de les i els treballadors i treballadores, donant suport i defensant a totes les persones repressaliades per lluitar per una societat més justa i igualitària, juntament amb totes les organitzacions i col·lectius que defensen sense por, la llibertat del nostre poble.

Madrid, 9 DE JULIOL DE 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT

Contra l’atac als drets i les llibertats, CGT seguirà defensant la justícia social i la dignitat de les classes populars Llegeix més »

Sindicalisme de gestoria i finançat?

Des de la meva experiència entenc que el sindicalisme és autodefensa dels drets de la classe treballadora, defensa en primera persona al costat dels altres, de drets socials i recerca de transformació social amb l’objecte d’assolir un món més just. Dic autodefensa perquè la millor forma d’avançar és implicar-se directament en tots els processos: de lluita, de decisió, de negociació…

Delegar l’imprescindible, més aviat gens. Per això la participació en l’Assemblea és un element essencial per a CGT. Som responsables del que fem o deixem de fer i les decisions arribaran més o menys lluny depenent del que estiguem disposats a assumir i lluitar o ens deixin. L’autoorganització és un eix principal entorn del com ha de girar la lluita obrera, la lluita de la classe treballadora.

Vist així sembla una mica utòpic però és que els somnis i les expectatives són necessàries per al nostre projecte com éssers socials, persones per a les que el col·lectiu té tanta importància com l’individual. Si no arribem més lluny serem responsables del nostre fracàs. Per descomptat hi ha moments més o menys propicis en els quals els avanços i millores poden arribar més lluny o períodes d’autèntics canvis revolucionaris.

Podem concebre el sindicalisme o el sindicat com un mitjà per a aconseguir solucionar problemes individuals i no mirar més enllà. El sindicat “gestoria” que resol el meu tema sense importar-me el que tinc al costat. El sindicat gestoria o fins i tot el sindicat empresa que té al seu servei gestors i que es comporta com una autèntica empresa en el mercat capitalista que ens embolica. Que ven el producte: assegurances de vida, assegurances per si et poses malalt, viatges, vacances, quotes super-rebaixades…que també acomiada als seus treballadors com una altra empresa qualsevol.

Aquest no és el “sindicalisme” al que jo aspiro i pel qual em moc. No és el meu model ideal de lluita.

A qui ens devem com sindicat els que participem en la vida sindical i estem en peu de lluita dia sí i un altre també? Aquí hi ha un element fonamental: el finançament. Qui finança els sindicats?

A la CGT som bastant estrictes en aquest punt. En els nostres congressos hem adoptat la decisió que hem d’autofinançar-nos. Hem renunciat expressament a finançar-nos a través de cursos de Formació amb diners públics. Ens repugnen els tristament abundants casos de Corrupció d’aquestes organitzacions sindicals que s’ha finançat fraudulentament amb diners públics amb l’excusa de la formació etc. La CGT ens hem personat com acusació particular en diversos processos judicials: dels ERO d’Andalusia (que ha esquitxat als sindicats CCOO i UGT), cas Bankia i cas Gurtel, entre altres.

La independència d’un sindicat és imprescindible per a lluitar en el terreny polític, sindical, social. No volem ser corretja de transmissió de cap grup ni polític ni de poder d’altra categoria. Considero que aquesta independència és la premissa necessària per a navegar en aquest agitat mar de la societat actual i de lluita de classes. Ens devem a la classe treballadora perquè som nosaltres mateixos aquesta classe.

No som ni volem ser intermediaris que a canvi de cedir en les negociacions s’emporten una bona remesa de diners per a callar-nos la boca. Les bases, les treballadores i treballadors són la prioritat i comptar amb elles és condició sine qua non per a arribar a acords amb la patronal.

És necessari el sindicalisme? El treball i la producció són les bases de les societats humanes, que han oscil·lat des de sistemes solidaris i de suport mutu a sistemes d’explotació (esclavisme, feudalisme, capitalisme, comunisme d’estat,…)

El sindicalisme neix amb els moviments de lluita i organització dels treballadors que se senten explotats i que veuen com tots els recursos naturals i socials s’organitzen per a l’enriquiment i el benefici d’uns pocs.

En la societat capitalista actual el problema és tan greu que arriba a tot el planeta i fins i tot s’està començant a posar en perill l’existència mateixa de la diversitat biològica. Destrucció massiva de boscos, escalfament global, morts per fam en uns llocs i per obesitat en uns altres, desigual consum dels recursos energètics, contaminació d’aigua, sòl i aire, proliferació de l’armament i de la indústria militar, perill de guerra o catàstrofe nuclear,…són assumptes tan importants i que ens afecten a tots/es i que fan necessari que tots els treballadors/es que vivim en la Terra ens sentim implicats en “què produïm, com ho fem i per a què”.

Clar que si són necessaris els sindicats per a canviar la realitat i mentre hi hagi desigualtats i injustícies socials. És més, veiem com aquestes s’han aguditzat i cada vegada els rics són més rics i els pobres més pobres. Com botó de mostra tenim al nostre país, en el qual els índexs de pobresa han augmentat de manera alarmant.

El més dur, el lloc en el qual el sistema capitalista neoliberal deixa a la gent gran, amb pensions molt baixes o sense cures, i sobretot a la nostra joventut, que els llança a l’atur, a l’emigració i a la desesperança. Això sense parlar de les condicions laborals de bona part de la població que dia a dia s’han anat deteriorant i assemblant-se a la llei de la selva del capitalisme cada vegada més salvatge.

Per tot això si que és necessària la presa de consciència, obrir els ulls al que està passant i prendre les regnes de la nostra lluita. Tots som necessaris en aquest envit i encara que pertanyem a organitzacions diferents cal la unitat en la lluita. Perquè l’enemic és molt fort. No obstant això la força i la capacitat de transformació que tenim els humans és molt gran. Es tracta de ser protagonistes de la nostra pròpia història, de la nostra pròpia lluita.

Els principis o senyals de CGT són: Independència de les nostres decisions. Autonomia econòmica. Honestedat i transparència. Llibertat individual i igualtat. Organització de baix cap amunt i federalisme i per descomptat desig i esperança de canviar les coses. Hi ha moltes altres qüestions que en aquesta intervenció no he al·ludit però que no deixen de ser importants. M’he cenyit al que considerava essencial. Però no vull deixar de costat l’autocrítica, la participació dels i les treballadores, que no deixa de ser baixa, i l’individualisme que ens enfronta en ocasions entre nosaltres mateixos i que és un arma de la qual es val el capitalisme per a dividir-nos i aïllar-nos.

* Article de Ángela Sánchez García, Secretaria general CGT Costa Granada, publicat a Espacio Público.

Sindicalisme de gestoria i finançat? Llegeix més »

S’acumulen 160.000 revistes i impressos sense repartir a Correus per falta de contractació

S’ACUMULEN 160.000 REVISTES I IMPRESOS SENSE REPARTIR
A CORREUS PER FALTA DE CONTRACTACIÓ
 
Des de CGT Correus us informem que hi ha acumulats més de 160.000 objectes, revistes i impresos, en el CTA de Sant Cugat (Centre de Tractament Automatitzat). Els / les treballadors / es no donen l’abast perquè es puguin repartir, tot això perquè des de la direcció de Correus s’està portant una política de retallades de personal, que van des de no cobrir les places de les jubilacions, a no contractar ningú en el període de vacances, provocant en els / les treballadors / es que queden, la seva càrrega de treball es dupliqui.

Això succeeix en un moment en què la Societat Estatal de Correus i Telègrafs SA, un ens públic acaba de treure els seus resultats de l’any 2013 en què admet haver guanyat 65 milions d’euros, i que ha perdut gairebé 5.000 treballadors / es en el enguany respecte a l’anterior i gairebé 15.000 en els últims 5 anys. Amb una contractació pràcticament nul · la i precària quan n’hi ha. Només augmenta el nombre de directius / es i comandaments intermedis quan estan retallant brutalment la plantilla.

En l’època de crisi que vivim. Correus és una empresa pública amb beneficis que té una contractació precària i no dóna el servei a l’usuari que hauria de trobar la qualitat que segons la Llei l’obliga.

Correus és una empresa obligada per la Llei postal a garantir la prestació del servei públic universal i més ni pot ni deu tenir precarietat en la contractació ja que també redunda en la qualitat a l’usuari.

Barcelona, 11 de juliol del 2014

CGT CORREUS  

Més informació:

WEB CGT CORREUS

Alberto Calvo. CGT-Correus. 679 014 604

Carlos Navarro. CGT-Premsa Barcelona. 649 83 94 90

S’acumulen 160.000 revistes i impressos sense repartir a Correus per falta de contractació Llegeix més »

Concentració a Lleida i vaga de 24 hores dimarts 15 de juliol: NO a l’ERO d’ATENTO

CONCENTRACIÓ I VAGA DE 24 HORES. NO AL ERO DE ATENTO

DIMARTS 15 DE JULIOL durant tot el dia al C/ Tarragona 45 de Lleida.

EVITEM ELS 811 ACOMIADAMENTS

LA CGT S’OPOSA A ERO A ATENTO TELESERVICES ESPANYA

LA SORTIDA A COTITZACIÓ EN LA BORSA DE NOVA YORK I PERTÀNYER A UN FONS D’INVERSIÓ PROVOCARÀ LA PÈRDUA DE 811 LLOCS DE TREBALL

A Lleida són 25 afectats/esde un total de 492 de plantilla(un 5%).

Concentració a Lleida i vaga de 24 hores dimarts 15 de juliol: NO a l’ERO d’ATENTO Llegeix més »

Comunicat de la CGT de Catalunya en solidaritat amb els sis joves detinguts a Sants i contra la repressió policial a les mobilitzacions en suport al CSA Can Vies

Comunicat de la CGT de Catalunya en solidaritat amb els sis joves detinguts a Sants i contra la repressió policial a les mobilitzacions en suport al CSA Can Vies

Aquest 10 de juliol, agents dels Mossos d’Esquadra vestits de paisà han portat a terme una nova ràtzia policial contra els moviments socials al barri de Sants de Barcelona, quelcom que, malauradament, és ja massa habitual. En aquest cas, han detingut sis joves acusats d’haver participat en les mobilitzacions de l’anomenat “Efecte Can Vies”, l’esclat de revolta popular que es va iniciar a Sants arran de l’intent de desallotjament i enderroc del CSA, el qual es va estendre arreu, i va esdevenir un exemple de resposta social massiva, des de la base, contra la prepotència de les autoritats municipalsi la violència gratuïta de la policia autonòmica.

Comunicat de la CGT de Catalunya en solidaritat amb els sis joves detinguts a Sants i contra la repressió policial a les mobilitzacions en suport al CSA Can Vies Llegeix més »

Informe sobre la política militar del govern de Rajoy elaborat pel Centre J. M. Delàs d’Estudis per la Pau

La política militar del Govern Rajoy

Autors: Tomàs Gisbert, María de Lluch Begur i Gemma Amorós.

Aquest informe del Centre J. M. Delàs ( http://www.centredelas.org/ ) analitza la política militar de Rajoy, els canvis legislatius realitzats que afecten a les Forces Armades espanyoles i presta especial atenció al tracte que reben els seus membres.

La política militar del Govern de Mariano Rajoy no s’ha apartat del consens que ha imperat en la política militar des de la Transició i a pesar de la forta crisi econòmica no hi ha hagut cap qüestionament ni de la despesa militar ni del model de Forces Armades, encara que es reconeix que l’Estat espanyol no sofreix avui dia cap amenaça d’agressió armada.

Els dos objectius principals per a aquesta legislatura són mantenir les capacitats actuals de les Forces Armades i el suport governamental al desenvolupament de la indústria miliar i a l’exportació d’armaments.

El manteniment de les capacitats actuals de les Forces Armades es veu emparat per un discurs nacionalista d’afrontar les amenaces “no compartides” amb els aliats atlàntics i europeus i de tenir una fortalesa militar pròpia com contribució a la seguretat mundial. Discurs que contrasta vivament amb la pèrdua de sobirania real que ha suposat el seguiment de les polítiques econòmiques marcades per la troica i Brussel·les, sense cap tipus de qüestionament.

Legislativament ha continuat, encara que tímidament, el cicle legislatiu de la defensa que van iniciar els governs de Rodríguez Zapatero i ho ha fet amb dos projectes de llei clarament regressius com el de règim disciplinari, que manté l’arrest sense tutela judicial per als militars contravenint el Conveni Europeu dels Drets Humans, i un nou codi penal militar, que no solament manté la jurisdicció militar sinó que amplia el seu abast podent jutjar delictes ordinaris comeses per militars, torna a posar a la Guàrdia Civil sota la jurisdicció militar com norma i fins i tot introdueix l’indefinit agreujant de “conflicte armat” que podrà permetre que els tribunals militars jutgin a civils.

El govern també ha promulgat una nova Estratègia de Seguretat que busca abordar la seguretat des d’una perspectiva integral, però que no ha suposat un canvi de paradigma de les polítiques de seguretat. El paradigma del control continua sent la clau de com s’aborden tots els riscos i les amenaces.

Les polítiques proactives per a disminuir els conflictes en el món i, per tant, els mateixos riscos, són difuses. L’Estat continua sent l’objecte principal de la seguretat i la seguretat de les persones, les polítiques de seguretat humana, la seguretat de viure sense temor i sense necessitat, són inexistents o completament vagues i indeterminades.

Descarrega’t l’informe complet elaborat pel Centre J. M. Delàs d’Estudis per la Pau de Barcelona a http://www.centredelas.org/images/stories/informes/informe22_cas.pdf

Informe sobre la política militar del govern de Rajoy elaborat pel Centre J. M. Delàs d’Estudis per la Pau Llegeix més »

Concentració a BCN i vaga de 24 hores dimarts 15 de juliol: NO a l’ERO d’ATENTO

CONCENTRACIÓ I VAGA DE 24 HORES. NO AL ERO DE ATENTO

DIMARTS 15 DE JULIOL a les 17 HORES al C/ FONTANELLA / PORTAL DE L’ÀNGEL (Barcelona)

EVITEM ELS 811 ACOMIADAMENTS

LA CGT S’OPOSA A ERO A ATENTO TELESERVICES ESPANYA

LA SORTIDA A COTITZACIÓ EN LA BORSA DE NOVA YORK I PERTÀNYER A UN FONS D’INVERSIÓ PROVOCARÀ LA PÈRDUA DE 811 LLOCS DE TREBALL

La CGT ha convocat el dimarts 15 de juliol una vaga de 24 hores a atent a tot el país ia Barcelona també una concentració el mateix dia a les 17 hores a les confluènciesdel carrer Fontanella amb Portal de l’Àngel.

Concentració a BCN i vaga de 24 hores dimarts 15 de juliol: NO a l’ERO d’ATENTO Llegeix més »

Inspecció de Treball considera en frau de llei la contractació a temps parcial a l’FNAC sobre jornades i horaris per les denúncies de CGT

REQUERIMENT D’INSPECCIÓ SOBRE CONTRACTACIÓ A TEMPS PARCIAL

INSPECCIÓ DE TREBALL CONSIDERA EN FRAU DE LLEI LA CONTRACTACIÓ A TEMPS PARCIAL – MAJORITÀRIA A FNAC-, REFERENT A JORNADES I HORARIS

Considera que hi ha un excés de flexibilitat horària a favor d’FNAC i que les clàusules contractuals que fa signar, introduint la distribució irregular de la jornada de treball i el sistema de treball en règim de torns, són contràries a les previsions legals.

Inspecció de Treball considera en frau de llei la contractació a temps parcial a l’FNAC sobre jornades i horaris per les denúncies de CGT Llegeix més »

Primer judici a la lluita contra la MAT a Girona el 17 de juliol

Des del Grup Antirepressiu de Girona, l’Assemblea No a la MAT de Girona i Desmuntem la MAT dins de la campanya “Solidaritat amb la defensa del territori” amb motiu del 1er judici a la lluita en contra de la MAT, que serà el proper dijous 17 de juliol a les 9:40h del matí, convoquem una concentració i roda de premsa en suport a les tres companyes que s’han de presentar en aquest judici. Aquest judici es per l’acció que es va fer el passat 6 de març a la Gran Via de Girona.

Primer judici a la lluita contra la MAT a Girona el 17 de juliol Llegeix més »

Bicentenari de Mikhail Bakunin (1914-2014)

Mijail Alexandrovich Bakunin va néixer el 30 de maig de 1814 a Premúkhino, a la província de Tver (Rússia), on va passar la infància amb els seus pares i els seus nou germans. La seva família formava part de la noblesa russa i era d’arrelada creença religiosa. El 1829 ingressa a l’Acadèmia d’Artilleria on després de quatre anys de carrera militar va passar de cadet a oficial de l’exèrcit. Durant dos anys serà comandant d’escamot de l’exèrcit del tsar.

A finals de 1835 abandona la carrera militar per entrar de funcionari al govern civil de Tver. Per aquesta època deixa la casa dels pares i es trasllada a viure a Moscou, entre 1836 i1840) es dedica a estudiar filosofia. Bakunin esdevé un gran lector d’autors com Schelling, Kant, Fitche i Hegel. Freqüenta els cercles literaris de la Universitat i crea un grup d’estudi amb Herzen i altres companys que estudien Shakespeare, Goethe, Schiller, Puixkin i Hofmann.

L’any1841 s’inscriu a la Universitat de Berlín on amplia els seus estudis de filosofia, entre els seus companys hi ha l’escriptor rus Ivan Turguenev. Seguidament s’instal·la una temporada a Dresde on participa en discussions polítiques, publica en una revista l’article “La reacció alemanya” amb el pseudònim de Jules Eliza i escriu els Discursos escolars de Hegel. Bakunin i Herzen viatgen a Zuric (Suïssa), fent-hi amistat amb el sastre revolucionari Wilhem Weitling, autor del llibre La humanitat tal com és i tal com ha d’ésser. El 1844 el govern rus crida a Bakunin a incorporar-se al seu lloc de treball, la seva negativa a tornar a Rússia serà motiu per declarar-lo insubmís i a condemnar-lo en absència a la incautació dels seus bens i a ser deportat i efectuar treballs forçats a Sibèria. Bakunin resta deambulant per Europa relacionant-se amb grups paneslaus i revolucionaris.

Bicentenari de Mikhail Bakunin (1914-2014) Llegeix més »

Concentració dimecres 9 de juliol a l’Hospital de Bellvitge contra el tancament de llits

CONCENTRACIÓ DIMECRES 9 DE JULIOL A LES 13 HORES A L’HOSPITAL DE BELLVITGE CONTRA EL TANCAMENT DE LLITS

La Direcció d’infermeria de l’hospital de Bellvitge promou la mútua privada Adeslas

La Secció sindical de CGT hospital de Bellvitge volem denunciar la situació de persecució a la sanitat pública que es veu al nostre hospital. En les últimes setmanes s’argumenta la disminució de recursos econòmics per mantenir la sanitat pública, a canvi en el nostre centre des de 2009 es manté un model de la direcció d’infermeria que és el que més càrrecs d’ens assistencials té de tots els hospitals de l’Institut Català de la Salut. En el nostre hospital aquest model compta amb més de 100 càrrecs no assistencials (només d’infermeria) per a un total de 630 llits en condicions normals.

Concentració dimecres 9 de juliol a l’Hospital de Bellvitge contra el tancament de llits Llegeix més »

Una nova sentència condemna per manca de mesures de seguretat per l’amiant al Prat de Llobregat

Una nova sentència condemna per manca de mesures de seguretat per l’amiant al Prat de Llobregat

El Jutjat Social 6 de Barcelona torna a sentenciar que l’empresa del Prat de Llobregat Jurid Iberica SA (actualment Honeywell Frictions España SA, amb majoria sindical simple de CGT) va infringir la normativa d’exposició a l’amiant, i que aquestes infraccions van causar la mort d’un treballador per Malaltia Professional

El Jutjat Social 6 de Barcelona ha dictat una nova sentència, de 13 de juny de 2014, confirmant el recàrrec màxim per manca de mesures de seguretat contra l’empresa del Prat de Llobregat Jurid Iberica SA (actualment Honeywell Frictions España SA, amb majoria sindical simple de la Confederació General del Treball de Catalunya) i que va causar la mort d’un treballador al centre de treball del Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Una nova sentència condemna per manca de mesures de seguretat per l’amiant al Prat de Llobregat Llegeix més »

Assetjament sexual i violència contra les dones a la Universitat

L’imaginari públic induït en una mirada superficial sobre la igualtat entre homes i dones a l’àmbit universitari, és tan sols un miratge que va quedar ben estroncat i fortament qüestionat amb la impactant noticia sorgida a la premsa a principis del 2014, sobre el cas del catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús de Miguel.

Jesús de Miguel, catedràtic i professor universitari molt ben relacionat amb “altres instàncies” de l’elit de la societat espanyola i catalana, entre d’altres amb la Fundació Príncep d’Astúries, fa anys que acumula nombroses queixes i prou denúncies d’alumnes per assetjament sexual encabit dins de la seva activitat acadèmica i sense que cap resolució de la institució universitària el desaprovés.

Assetjament sexual i violència contra les dones a la Universitat Llegeix més »