STORY LINE.
El documental analitza la crisi com resultat de polítiques monetàries perverses iniciades abans de l’arribada de l’euro. Com s’ha generat tanta liquiditat? Qui l’ha prestat i qui ho ha utilitzat? Per què han fracassat les inversions que encara es deuen i que els seus interessos surten d’Espanya amb destinació als creditors?
TEMA.
El documental explica les claus de la crisi actual europea, centrant-nos de forma especial en l’espanyola. L’anàlisi econòmica comença en el moment actual i fa una cronologia inversa fins a arribar a l’any 1993, quan la Unió Europea, decideix tenir una moneda única. A partir d’aquest moment les grans empreses i els bancs dels països de la Unió Europea van començar a fer algunes maniobres de dubtosa legalitat esperant l’arribada de la nova moneda. Encara no se sabia quin anava a ser el valor de la nova moneda. A Espanya per exemple, a causa de la gran devaluació que anava a sofrir la pesseta, es va produir una gran evasió de divises provinents del benefici industrial. Altres països com Alemanya van augmentar la seva liquiditat per sobre del seu PIB, amb la finalitat de posseir un gran efectiu en divises a l’hora de canviar-los pel futur EURO.
En l’any 97, a Maastricht es va decidir que 166 pessetes serien un euro. Això va fer que tots el diner evadit d’Espanya tornés per a ser invertit especialment en habitatge. Van ser els començaments de la bombolla immobiliària. Però tot els diners que s’anava a invertir en aquell moment, eren diners que s’havien produït a Espanya, encara que es tractés de diners que havien quedat exemptes de fiscalitat en la seva majoria. Un any després la llei del sòl va ser modificada per a promoure en els grans inversors la compra de grans quantitats de sòl que anaven a ser edificades durant els pròxims anys.
En l’any 2002 l’euro va començar a circular per tota la UE i es va crear el banc interbancari europeu, una entitat amb seu a Frankfurt on a partir d’aquest moment anaven a tenir lloc les grans subhastes de diners i a les quals podrien acudir els grans bancs de la Eurozona. Això què volia dir? Doncs que els bancs de tots els països Europeus podien anar a comprar diners a l’interbancari sense cap tipus de control per part dels bancs centrals de cada país i tampoc del banc central europeu… D’aquesta manera països com Espanya i Irlanda (especialment Espanya), van poder fer créixer encara més la seva bombolla immobiliària, així com Grècia, Portugal i Itàlia van poder seguir obtenint préstecs amb gran facilitat. D’altra banda Alemanya i tots els països precursors de l’euro, van poder posar en circulació més d’un bilió d’euros que els seus mercats interns no necessitaven i que tampoc havien generat.
El 2007 van saltar les alarmes a Europa, Espanya construïa una mitjana de 800.000 habitatges a l’any i tenia un parc immobiliari molt superior a les seves necessitats, a més es construïen grans infraestructures, moltes d’elles innecessàries. La bombolla Irlandesa era la primera a esclatar, després apareixeria el forat de deute públic Grec i el desastre Portuguès. Tot això enmig d’una crisi mundial.
Si analitzem la situació durant les tres etapes anteriors, veurem que hi ha una relació directa en els fets ocorreguts. De manera que l’Europa del sud necessitava liquiditat i l’Europa del nord havia d’aportar recursos. D’aquesta manera s’aconseguiria construir una Europa d’una sola velocitat. D’aquí l’excés de liquiditat dels països del nord perquè els països del sud poguessin tenir la liquiditat necessària per a créixer i poder posar-se al mateix nivell dels països del nord. Però aquesta formula de dubtosa legalitat i de nul·la efectivitat, és la que ha fet que els denominats PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya) es trobin en una situació límit.
A partir d’aquest plantejament i de la investigació a través de dades reals del Banc d’Espanya, FMI i Banc Central Europeu (veure http://www.ricardoverges.com) podem fer-nos la següent pregunta: Hem de pagar aquests diners i en les condicions que ens diuen?
TRACTAMENT.
Plantejar un documental basant-se en dades macro econòmiques, no només és complicat, si no que pot arribar a ser avorrit per a l’espectador. Però en aquest cas, és necessari recórrer a aquestes dades per a poder comprendre una sèrie de fets i després poder transmetre’ls de la forma més didàctica possible.
Per a poder entendre com és la situació econòmica en la qual ens trobem, hem d’analitzar una sèrie de fets clau que han ocorregut durant els últims 20 anys des de la concepció de l’euro i la seva posterior posada en circulació.
Per a poder aconseguir aquest objectiu pretenem explicar la història de forma cronològicament inversa, partint del moment actual fins a arribar a l’any 1993, quan s’acorda la creació de l’EURO.
El Documental es dividirà en tres parts:
1. Situació actual, des del moment actual, fins al moment en el qual sorgeix la crisi mundial el 2008.
2. Des del 2008, fins al 2002 quan entra l’euro en circulació en alguns països d’Europa.
3. Des de 2002 fins a 1993 quan a Europa es decideix, que hauria una moneda única i aquesta seria l’euro.
Per a poder explicar d’una forma eficaç aquest viatge als 2000 i als 90, es van utilitzar imatges d’arxiu, hemeroteques i músiques de cadascuna de les èpoques, que ens ajudaran a transportar-nos a aquests anys claus per al desenvolupament de l’economia Europea i l’Euro.
El documental es va rodar en format de “road movie”, un “road movie” que serà temporal, és a dir, aquest viatge es va realitzar en el temps a través de diferents fets històrics. Però el que es pretenia era fer aquest viatge, anant als llocs que apareixeran en la narració mostrant els paisatges i els llocs que van ser claus per a la nostra història.
En el documental es fan entrevistes a les persones que directa o indirectament ens poden parlar del tema que es tracta (analistes i experts, polítics i personatges reals).
Per a veure el documental aneu http://www.euroestafa.com/
* Extret del web d’
