No podeu vosaltres? Nosaltres si podem!
Sota el lema ΔΕΝ ΜΠΟΡΕΙΤΕ ΕΣΕΙΣ? ΜΠΟΡΟΥΜΕ ΕΜΕΙΣ! els obrers d’una fàbrica grega (a Tessalònica) es preparen per a organitzar la seva producció després que el 98% dels treballadors votessin en l’Assemblea General a favor de l’autogestió de la fàbrica.
Després de l’abandó de la fàbrica de l’empresa Viomijanikí Metaleftikí (Industial Minera) per la seva Direcció, l’assemblea dels treballadors han votat a favor de la seva autogestió i s’estan preparant per a assumir-la.
La Direcció de Viomijanikí Metaleftikí (Industial Minera), empresa de fabricació de rajoles i de materials de construcció, filial de Filkeram & Johnson, des de maig de 2011 ha abandonat la seva fàbrica a Tessalònica i juntament amb ella als treballadors. En resposta a això, els treballadors de la fàbrica, reclamant que se’ls paguin els salaris i que no es perdin llocs de treball, estan en aturada laboral des de setembre de 2011.
El sindicat dels treballadors en l’empresa Viomijanikí Metaleftikí (Industrial Minera) ha organitzat a diversos treballadors, els quals romanen en la fàbrica per torns, no sigui que l’equipament de la fàbrica sigui se l’emportin la Direcció o sigui robat.
La proposta del sindicat per a resoldre aquesta situació en punt mort, ja que la Direcció ha declarat que la fàbrica no es tornarà a obrir per falta de fons, és aplicar un sistema d’autogestió. Aquesta proposta va ser votada en l’Assemblea General pel 98% dels treballadors. En concret demanen que la fàbrica passi a les mans dels obrers i que dimiteixin tots els membres de la Direcció així com els empleats que van participar en la Junta Directiva, sense reclamar res a la futura autogestió obrera.
Els treballadors criden a tots els sindicats, organitzacions, associacions i treballadors, a solidaritzar-se amb la lluita dels obrers per l’autogestió de la fàbrica, i a ajudar de forma activa als obrers, econòmica i políticament.
Aquí us adjuntem el comunicat (traduït) dels treballadors després de l’Assemblea del 11 de Juliol:
L’Administració de Viomijanikí Metaleftikí, una filial de Filkeram-Johnson, ha abandonat la fàbrica de l’empresa des de maig de 2011 juntament amb els seus treballadors. En resposta, els treballadors de la fàbrica s’han abstingut de treballar des de setembre de 2011. El sindicat de treballadors de Viomijanikí Metaleftikí ha organitzat un equip de 40 obrers, amb activitat fins a la data (un any després del tancament de la fàbrica), per a assegurar-se que els administradors no treuen o roben equipament de la fàbrica.
Tots els treballadors també participen en l’Assemblea General. La proposta del sindicat per a escapar d’aquest punt mort (mentre els administradors han deixat clar que la fàbrica no es reobrirà a causa de la falta de fons) és que la fàbrica passi a ser controlada pels treballadors, una proposta votada pel 98% dels assistents a l’Assemblea General.
Més específicament, sol·liciten que la fàbrica sigui transferida als treballadors i que tots els membres de l’administració i els treballadors asseguts en el consell d’administració dimitissin, sense cap exigència a la futura administració obrera de la fàbrica.
Pel que fa al capital inicial, que és necessari per a l’operativitat de la fàbrica, la proposta dels treballadors és que l’Institut Nacional d’Ocupació (OAED) els pagui per avançat les sumes a les quals de totes maneres tenien dret.
Finalment els treballadors de Viomijanikí Metaleftikí exigeixen la introducció en la legislació d’una categoria legal per a empreses cooperatives, perquè la seva i altres futures iniciatives puguin tenir cobertura legal.
Nosaltres, en la lluita dels treballadors de Viomijanikí Metaleftikí , a part de l’evident valor que veiem en la lluita i les demandes de tots els treballadors, també reconeixem un valor addicional que es resumeix perfectament en aquesta proposta d’autogestió. Creiem que l’ocupació i el retorn a l’activitat de les fàbriques per part dels treballadors és l’única proposta alternativa realista per a encarar l’explotació en augment de la classe treballadora.
L’autoorganització de les fàbriques que tanquen és l’única proposta que té la força per a mobilitzar a la classe treballadora que, vivint sota la contínua amenaça de l’atur, no veu la manera de poder resistir. Sabem que les dificultats que encarem en la lluita per l’autogestió de la fàbrica són moltes, ja que l’Estat i el Capital s’hi oposaran amb ràbia, atès que una possible victòria podria crear un precedent i un exemple per a qualsevol altra lluita en el país. No obstant això, la qüestió d’en quines mans cau la producció, avui es converteix en una qüestió de vida o mort per a una classe treballadora empesa a la indigència.
Per aquesta raó, les lluites dels treballadors que estan orientades a aquesta direcció, així com les forces solidàries amb elles, han de ser preparades per a lluitar amb l’Estat i l’Administració (patronal) per a materialitzar l’ocupació dels mitjans de producció i l’autogestió obrera. Fem una crida a tots els sindicats, organitzacions i treballadors perquè s’aixequin en solidaritat amb la lluita dels obrers de Viomijanikí Metaleftikí i a portar a terme un suport actiu als treballadors tant a nivell financer com polític.
* Extret de Verba-Volant.info
