Contra la privatització de la conservació de la jardineria del barri de la Sagrera a través d’empreses d’integració de persones discapacitades

Antecedents

El 14 de Novembre de 2005, l’Ajuntament de Barcelona (PSC, ERC,ICV-EUiA) va aprovar la reconversió de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins en Entitat Pública Empresarial Local (EPEL), a pesar de la total oposició de la plantilla i diverses institucions socials, doncs vèiem que darrere s’ocultava una clara intenció privatitzadora. La presidenta de l’Institut, Imma Mayol (ICV-Verds), tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona en aquests moments, va declarar que la reconversió a EPEL obeïa a un tema d’adaptació “a la Llei”, i es feia “amb la finalitat de poder assumir treballs a tercers” (com si això no ho permetés ja l’Institut) i que en cap moment es privatitzarien els serveis de conservació i manteniment del verd públic.

Gairebé cinc anys després, la realitat segueix desmentint a la Sra. Mayol. Mentre que els treballs a tercers, excusa per a la conversió en EPEL, no han augmentat, el que sí s’ha anat incrementant progressivament, en contra del disposat en els Estatuts de l’Institut i en el Conveni (que estipulen que s’han de prestar amb personal propi), és la privatització de serveis: manteniment dels jocs infantils, tractaments fitosanitaris, una part de la poda, el manteniment d’infraestructures, etc. Actualment, gairebé un 25% dels serveis estan ja adjudicats a contrates, tal com reconeix la pròpia gerència de Parcs i Jardins.

Privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera

A tot aquest procés de privatització, la Direcció de l’Institut pretén afegir ara la privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d’Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri. El motiu que argumenta la Direcció de l’Institut per a aquest nou intent de privatització és la falta de mitjans humans i materials per a portar a terme les tasques encomanades a la brigada de la zona i opta per privatitzar el servei a través d’empreses “d’inserció dedicades a treballs de reinserció social i laboral de personis amb especials dificultats”.

O molt ens equivoquem o el que realment amaga aquesta nova privatització, a més de respondre a l’exprés desig de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona (que en boca del Gerent Municipal, Andreu Puig, va apostar recentment per la privatització de Parcs i Jardins), és la necessitat de tapar el despropòsit provocat després de l’adjudicació del manteniment integral del Parc de la Guineueta a una altra empresa d’inserció, Can Neteja 5, desplaçant als tretze treballadors, la majoria discapacitats psíquics, pertanyents a la Barna Verd, que venien realitzant el manteniment des de feia 25 anys. La desídia i la indecent aplicació de les lleis del mercat va fer que aquest col·lectiu quedés exclòs del que durant anys va ser el seu lloc de treball, atès que ningú va tenir la previsió de, si més no, incloure clàusules de subrogació de personal en l’expedient de la contracta. Si finalment a l’octubre d’aquest any, s’adjudica el manteniment del verd públic del barri de la Sagrera a una empresa externa, i l’adjudicació recau en Barna Verd, les sospites es compliran: la coincidència de dates, de necessitats de personal i certes clàusules de la contracta, certificaran un nou nyap administratiu, quan no una decisió propera a la prevaricació.

Hipocresia dels responsables municipals

Els Treballadors i treballadores de Parcs i Jardins denunciem l’actitud hipòcrita dels responsables de Parcs i Jardins i de l’equip de govern que els avala (PSC, ICV-EUiA), que permanentment contradiuen els seus programes electorals. Els arguments que utilitzen per a justificar aquest nou intent de privatització, cauen pel seu propi pes. L’Informe Motivat de l’expedient diu textualment que “en els moments actuals el personal que disposa l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona no és suficient per a atendre la demanda de manteniment que es planteja i atès que la prestació és l’objecte d’aquest contracte no justifica la necessitat d’una ampliació per part de l’Administració de mitjans personals i materials, tenint en compte la conjuntura econòmica existent i les limitacions establertes per la legislació aplicable, s’aconsella procedir a la contractació externa”.

Aquests arguments posen de manifest que els responsables de l’Institut, intencionadament, no es doten dels recursos públics necessaris per a prestar els serveis, tal com li marquen els estatuts de Parcs i Jardins. Aquesta política de personal és “coherent” amb la política de manteniment del verd de la ciutat que fan. No dubten a deixar degradar-se els parcs públics per a posteriorment tenir arguments per a grans i costoses remodelacions a benefici d’empreses privades, i a costa dels ciutadans, o justificar la seva privatització. O fan una mala gestió, com el recent cas de Can Framis, on primer s’abandona el manteniment per a després haver de replantar fins a deixar-lo com al principi, costant molt més diners a les arques públiques.

La utilització que fa l’Ajuntament dels Centres Especials de Treball (CET), amb la pretesa “integració” de les persones que tenen especials dificultats per a accedir al món del treball, dificulta la integració social real d’aquest col·lectiu, doncs les condicions de treball que se’ls ofereix estan molt lluny, no ja del conveni de Parcs, si no de l’estatal de Jardineria , a més de crear zones de “guetto” amb mà d’obra barata que no faciliten una integració real en el món del treball.

Exemple d’integració real ho dóna la composició de la brigada de Parcs i Jardins encarregada actualment del manteniment de la zona de la Sagrera, la qual ara intenten privatitzar, dos dels seus nou components, tots amb els mateixos drets i obligacions, són persones discapacitades.

Els Treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, exigim:

Davant aquesta situació, la plantilla de Parcs i Jardins, i en la seva representació el Comitè d’Empresa i les seccions sindicals que el componen, exigim que es posi fi a la política privatitzadora de l’Institut. Sol·licitem, així mateix, a l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, als grups municipals i als regidors, que apostin amb claredat per la defensa del Servei Públic i exigeixin el compliment, per part de la Direcció de l’Institut Municipal, dels Acords de Garanties de Servei Públic acordats en el seu moment.

Els treballadors de Parcs i Jardins no podem acceptar la política d’incompliments denunciada i per això ens veiem en l’obligació d’iniciar de nou un procés de denúncies i mobilitzacions per la defensa del Servei Públic. Per tant, i donada l’exposició de motius abans relacionats, els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, exigim:

1. Es doni nul·litat a l’expedient 10/204 relatiu a la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona.

2. S’absorbeixi a les persones discapacitades de les empreses d’inserció que en aquests moments estan treballant en el manteniment d’altres sis espais verds de la ciutat de Barcelona, en les mateixes condicions dels treballadors de Parcs i Jardins.

3. Es convoquin les necessàries ofertes públiques d’ocupació amb la reserva de places que calgui per a persones discapacitades, amb adaptació de les proves d’accés i programes de formació específics per a aquest col·lectiu, a més de reserva de places en promoció interna, tutela i seguiment del col·lectiu per part de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

4. Exigim responsabilitats tècniques i polítiques per la mala gestió dels recursos públics dels quals són dipositaris, tant la Direcció de Parcs, com els responsables polítics encapçalats per la Presidenta de l’Institut, Imma Mayol (ICV-EUiA), respecte a la política de personal i de manteniment del verd públic en Parcs i Jardins.

5. Es combati la degradació paulatina que sofreixen els espais verds de la ciutat de Barcelona, provocada per la deixadesa dels que gestionen el servei, la nul·la planificació de les càrregues de treball i la insuficient dotació de recursos humans i materials per a assumir les tasques que encomanin els propis Estatuts de l’Institut. No es pot justificar la progressiva privatització, ni les costoses operacions de posada a punt d’uns espais degradats per un manteniment intencionadament insuficient.

Comitè d’Empresa I.M. Parcs i Jardins de Barcelona

Seccions Sindicals de CC.OO, CGT, UGT, USOC.

PER LA JARDINERIA PÚBLICA!

PER LA INTEGRACIÓ REAL DE LES PERSONES DISCAPACITADES!

NOVA CAMPANYA DE MOBILITZACIÓ DE LA pdf.camp (Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp de Tarragona)

“PROU PROMESES: EXECUCIÓ D’OBRES JA”

VOLEM EL COMPROMÍS DE LES ADMINISTRACIONS D’INICI DE LES OBRES PENDENTS A TARRAGONA PER A LA MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC FERROVIARI

Accions previstes:

– Concentració a l’estació de Tarragona el divendres 30/07/2010, a les 17.45 hores. Repartiment de material informatiu als usuarisdel ferrocarril del Camp de Tarragona.

El passat 12 de juliol un grup d’activistes contra els transgènics va portar a terme una acció consistent en destruir un camp de moresc transgènic a la localitat de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Es cas ha estat envoltat d’una certa polèmica, ja que en principi es pensava que era un camp de cultiu transgènic experimental de l’empresa Syngenta, però després es va dir que no era així, tot i que el moresc cultivat era d’una varietat transgènica.

CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT, SORTIM AL CARRER!!!

Aquest 21 de juliol, l’Assemblea d’Aturats de Terrassa, conjuntament amb l’Assemblea Popular de Terrassa, us convoquem a sortir al carrer a les 19,30h davant de l’Ajuntament de Terrassa, per tornar a denunciar la realitat de la crisi econòmica que vivim, amb unes xifres alarmants d’aturats a la comarca (més de 70000 persones), qüestionant de forma radical el caràcter democràtic de l’actual sistema polític.

Un desallotjament, una altra okupació, un desallotjament… … una altra okupació. Sí, la Rimaia tornarà a obrir les portes ben aviat, però abans, vol trobar-se amb totes aquelles persones i col·lectius que han estat amb nosaltres trencant amb la seva solidaritat la inqüestionable pau social que ens volen imposar. Perquè durant aquests dies d’intens aprenentatge us hem sentit molt a prop, però en volem més! La vostra companyia ha sigut la millor resposta.

LA CGT HA PRESENTAT UNA DENÚNCIA DAVANT LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA PERQUÈ S’INVESTIGUI A L’EMPRESA XAVIER BISBAL S.L. D’IGUALADA PER PRESUMPTA COMISSIÓ D’UN DELICTE D’ESTAFA

L’empresa Xavier Bisbal SL, dedicada a la comercialització d’acers i ferros, té una plantilla d’uns 90 treballadors. Segons les dades que hem facilitat la CGT a la fiscalia, Xavier Bisbal SL, facturava a les empreses de la construcció una quantitat superior de material a l’efectivament lliurat, amb una diferència total en un any i mig d’almenys 1.606,75 tones.

Ens trobem davant la presumpta comissió d’un delicte econòmic, i també de seguretat, ja que amb aquesta actuació empresarial es pot posar en perill la vida de les persones, al no confeccionar-se les peces metàl·liques segons els projectes d’obra aprovats pels tècnics.

Arran de l’assessorament laboral efectuat per CGT a 37 treballadors de l’empresa igualadina XAVIER BISBAL S.L. que van ser acomiadats el mes d’Abril del 2010 en un ERO tramitat davant el Jutjat Mercantil nº 3 de Barcelona, CGT va tenir coneixement d’una sèrie d’irregularitats que venien cometent-se en la referida empresa, entenent que podrien ser constitutives de delicte.

L’empresa es dedica, entre altres activitats, a la de fabricació i comercialització de ferro i acers bruts i productes semielaborats, sent els seus principals clients les grans empreses de construcció contractades per a obra pública, com per exemple la Boca Oest del Túnel Dos Valires d’Andorra, La Maquinista de Barcelona, Ronda Sud d’Igualada, Túnel de Bracons, Túnel de Vielha, Tram d’AVE, etc.

Per a la fabricació del material s’utilitzaven unes plantilles redimensionades, en les quals sempre es contemplava un pes inferior del material al que efectivament es facturava i es deia lliurar al client. Segons la documentació aportada a la fiscalia, la diferència total en un any i mig és d’almenys 1.606,75 tones.

Així mateix, ha de tenir-se en consideració que no ens trobem solament davant la presumpta comissió d’un delicte econòmic, ja que aquesta actuació empresarial pot posar en perill la vida de persones ja que no es confeccionen ni es col·loquen les peces metàl·liques segons el projecte d’obra aprovat pels tècnics, afeblint per tant l’estructura de les obres en les quals aquesta mercantil ha participat, amb les conseqüències que això pot comportar. Ha de tenir-se en consideració que XAVIER BISBAL S.L. va intervenir en l’obra de la Boca Oest del Túnel de Dos Valires d’Andorra, que ja s’ha esfondrat dues vegades, la primera al novembre de 2009, causant la mort de cinc operaris i lesions a altres sis i la segona a la fi del mes de Maig del 2010 que per sort no, va causar cap ferit.

Al seu torn, diversos treballadors acomiadats mitjançant un ERO presentat el 10 d’abril del 2010, han presentat una demanda laboral per vulneració de drets sindicals, al ser afectats per l’esmentat ERO la totalitat dels afiliats a la CGT en l’empresa.

Seguim els passos dels maquis

De Mas Tartàs (Palau de Cerdanya) a Pedret (Berga), caminada d’uns 74 km

24 i 25 de juliol

– Divendres 23 de juliol a les 19 h punt de trobada a l’estació de la Renfe de Puigcerdà, sopar a Puigcerdà i a les 21 h sortida amb vehicles cap a Mas Tartàs on esfarà nit.

El passat 29 de juny, impulsada pels companys i les companyes de TMB, es va celebrar una Assemblea General de Treballadors/es de Barcelona per buscar punts en comú que ens permetin posar en pràctica a Barcelona mesures de resistència contra els atacs de la banca i la patronal que estem sofrint la classe treballadora.

El Jutjat social número 24 de Barcelona ha condemnat a l’empresa Honeywell Friccions Espanya SA del Prat, a indemnitzar a un treballador amb 153.369,87 euros després de contreure un càncer de pulmó per la seva exposició laboral a l’amiant, amb el qual fabricava pastilles de fre.

En la sentència, el jutge redueix la indemnització pel concepte de dany per seqüeles al considerar que la malaltia del treballador, Antonio C.M., “va poder haver-se agreujat de forma significativa pel fet de ser un fumador important”. Així, redueix la indemnització per aquest concepte dels 104.927,40 euros proposats per la defensa a 70.000 euros que el jutge considera una xifra “més adequada”, mentre atorga 13.420,48 euros pel dany moral causat per la seva situació d’incapacitat temporal i altres 100.000 euros pel dany moral per seqüeles definitives. No obstant això, redueix la quantitat resultant de 183.420,48 euros en 30.050,61 euros perquè el treballador ja la va percebre de l’asseguradora de l’empresa.

Honeywell Friccions Espanya SA es dedica a la fabricació de pastilles de fre amb amiant i el treballador va emmalaltir l’any 2005, data en la qual se li va concedir la incapacitat permanent absoluta, al presentar un adenocarcinoma broncopulmonar en lòbul superior dret i lòbul inferior dret, en progressió.

Segons fonts del Col·lectiu Ronda, que han defensat al treballador, aquests símptomes són clarament provocats pel contacte de les mucoses amb l’amiant, un producte al que va estar exposat en el seu lloc de treball entre els anys 1989 i 2000. El jutge té en compte els informes de l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona (Barcelona), que es refereixen al càncer de pulmó que va desenvolupar el treballador “donada la seva exposició laboral a l’amiant” i que “pot considerar-se causat per aquesta exposició en el lloc de treball”.

La sentència raona que en el treballador concorrien els factors d’exposició a l’amiant i el tabaquisme, circumstàncies que multiplicaven les possibilitats de desenvolupar la malaltia, i que ja a partir de l’any 1992 es va evidenciar que el seu funcionament pulmonar “estava alterat”, sense que li canviessin de lloc de treball. A més, resol que el lloc de treball no reunia les condicions necessàries de prevenció, que no es van prendre les precaucions necessàries i que les màquines amb les quals es treballava superaven el límit d’exposició legal, tal com va constatar ja en l’any 1989 el Centre de Seguretat i Higiene del Departament de Treball de la Generalitat.

Per tot això, la sentència considera responsable a Honeywell Friccions Espanya SA i la condemna a abonar al treballador una indemnització per danys i perjudicis de 153.369,87 euros.

Secció Sindical CGT Honeywell

http://cgthoneywell07.blogspot.com/

Una consulta ciutadana revela que la majoria dels ciutadans eliminarien els privilegis dels (polítics?)

També eliminarien els de la monarquia, l’església catòlica, i els banquers i especuladors, entre d’altres.