CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Antiglobalització

4rt aniversari del #15M amb jornades a Plaça Catalunya de Barcelona el 15 i 16 de Maig #2015M4años

Aviat farà quatres anys de l’aparició del 15M, un moviment que va suposar la recuperació d’una forma antiga d’organitzar la contestació social: l’assemblea com a espai de discussió i decisió de caràcter popular; i de la plaça com el lloc on convertir la veu i la paraula en eines de lluita per a la transformació social. Una forma de participació directa que ha posat en evidència la crisi del model de democràcia representativa vigent.

Aquesta onada d’aprenentatge i conscienciació política que va originar el 15M es va traduir en un reforç dels moviments i organitzacions polítiques existents i en la constitució de noves formes de lluita i mecanismes de solidaritat i suport mutu. Aquesta adaptació i transformació del moviment, segons les necessitats del context polític, és la que ens permet afirmar que, malgrat la sensació que el 15M està desaparegut, el seu esperit continua molt viu i present en les lluites actuals i en moltes assembleasde barri.

Llegir més »

Conseqüències del TTIP sobre els drets laborals i socials

La Comissió Europea, al seu web, defineix el TTIP de la següent manera: “El TTIP té com a objectiu eliminar les barreres comercials entre els Estats Units i la Unió Europea (suprimir aranzels, normativa innecessària, restriccions a la inversió, etc.) i simplificar la compravenda de béns i serveis entre aquests dos espais. Eliminar aquestes barreres suposarà creixement econòmic, creació de llocs de treball i una disminució dels preus. “

Llegir més »

“Ja n’estem TTIPs” . Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

“Ja n’estem TTIPs”
Milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona en contra del tractat per al lliure comerç i la inversió entre Estats Units i Europa. La mobilització s’emmarca en una convocatòria internacional on hi van participar més de 400 ciutats

Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

Còmplices i responsablesProfessorat i famílies fan una cadena humana per allunyar la premsa de l’institut Joan Fuster
Rere el lema “les persones i el planeta abans que el capital”, vora 30.000 persones, segons l’organització, es van manifestar ahir a la tarda a Barcelona en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les sigles en anglès).

Llegir més »

Xerrada sobre el TTIP a Sabadell el 13 de desembre

La CGT de Sabadell organitzem una xerrada per parlar àmpliament del TTIP el dissabte 13 de desembre a les 18:30 h. al nostre local (C/ Rosselló, 10 baixos) amb en Juan García, d’ATTAC-Catalunya.

Què és el TTIP?

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les seves sigles en anglès) és un tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units que s’està negociant des de juny del 2013. El seu objectiu és, mitjançant aquest tractat, crear una zona econòmica per fer front a la competència que suposen la Xina i els països emergents.

Llegir més »

Xerrada sobre el TTIP el 12 de desembre a Vilanova i la Geltrú

Xerrada sobre el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units

Divendres 12 de desembre a les 19h a la Gran Penya, Rambla Principal 52, Vilanova i la Geltrú

Ponents:
Àlex Guillamon, coordinador d’Entrepobles
Juan García, CGT Catalunya

Defensem els fruits de 150 anys de lluita obrera i popular

Les persones i el medi ambient abans que els beneficis dels rics.

Llegir més »

UE i Tractats Bilaterals d’Inversió (TBI)

El 23 de juliol de 2014, el Consell i el Parlament Europeu promulgaven un Reglament de desenvolupament de l’article 3 del Tractat de Lisboa, que aplana el camí per als Tractats de Lliure Comerç (TTIP, TISA, ZETA) que actualment s’estan negociant entre EEUU i la UE.

A partir de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, les inversions estrangeres directes figuren en la llista de matèries que formen part de la política comercial comuna. En l’article 3 del tractat hi diu: “La Unió disposa de competència exclusiva en matèria de política comercial comuna”. El Tractat de Lisboa contempla també que la protecció de les inversions pot incloure un mecanisme de resolucions de litigis entre inversors i Estat que permetrà a un tercer país (transnacionals assentades en aquest país) la formulació de reclamacions contra qualsevol Estat. La signatura del Tractat de Maastricht i la posterior entrada en vigor de l’euro el 2002, amb l’obligació de complir el Pacte d’Estabilitat, tancarà el cercle del projecte neoliberal que marca el full de ruta que subjeu en l’estructura de construcció de la UE.

La recepta de la globalització que s’implementa a partir de la crisi dels anys 70, com resposta de la ideologia neoliberal a la recessió d’aquells anys, a fi de reactivar l’acumulació capitalista, està intrínsecament lligada a l’actual crisi. Amb la internacionalització i desregularització de l’economia, al trencar totes les barreres de reglamentació establertes sobre el sistema financer, la conseqüència del qual ha estat l’especulació salvatge d’aquest mercat, ens ha dut -amb l’esclat de la bombolla financera- a l’actual situació que no és altra cosa que una de les crisis sistémiques cada vegada més virulentes del sistema capitalista.

Amb els Tractats de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, ZETA, TISA), el neoliberalisme pretén reactivar de nou la voracitat del gran capital, desregularitzant totes les esferes de la vida i creant la zona de lliure comerç més gran del món al servei de les corporacions. Una nova volta de rosca a costa dels drets laborals i socials i de l’empobriment dels pobles, posant a la disposició de les transnacionals els segments susceptibles de generar beneficis econòmics que encara no estan sota el control del capital privat.

Des que va quedar bloquejada l’any 2001, per desavinences entre els Estats membres, l’Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme que serveix d’instrument al neoliberalisme, les elits polítiques i econòmiques occidentals en la seva voracitat per a seguir creixent sense límits i amb la finalitat de reorganitzar el model d’explotació capitalista que els permeti tornar a generar els beneficis que ells consideren adequats, engeguen i impulsen els Tractats de Lliure Comerç, fora del marc de l’OMC.

El TTIP, el ZETA i el TISA són les eines necessàries per a portar a terme aquestes polítiques de concentració i globalització que posen el poder econòmic i polític en mans de les transnacionals i del mercat financer. Aquests tractats es negocien de forma opaca i en secret, excloent als pobles i parlaments dels diferents Estats de la UE i tenen com objectiu la desestructuració del teixit productiu local, social, ambiental i laboral, com mètode per a reactivar les taxes d’acumulació i beneficis del capitalisme financer i transnacional.

El TTIP que es negocia amb l’excusa de la supressió d’aranzels entre EEUU i la UE, i es ven com la sortida de l’estancament econòmic en el qual està immersa l’economia mundial, no és més que el mecanisme de control per part dels poderosos per a afavorir els interessos de les elits econòmiques que posseeixen el poder real. La veritat és que els aranzels ja són molt baixos entre aquests dos blocs i el que veritablement es persegueix és baixar els estàndards de producció, adequant el model econòmic a les necessitats de regeneració del sistema.

A l’harmonitzar les regles de joc a les necessitats de les transnacionals, se’ls atorga un poder absolut sobre els governs i s’elimina l’autonomia legislativa dels Estats. Aquesta fugida cap a endavant, a un ritme cada vegada més accelerat, ha destruït ja vides, mitjans de subsistència i comunitats en altres parts del món.

L’impacte del desmantellament de la normativa de protecció laboral i les dràstiques retallades socials que es produiran com a conseqüència de la signatura d’aquests tractats a tota Europa, seran especialment virulents en una economia com la de l’Estat espanyol, sense projecte ni autonomia i amb un teixit industrial desmantellat i depenent.

És necessari parar aquests tractats i per a això és necessari la implicació i la formació de la militància de la CGT que faci possible la informació i difusió d’aquesta amenaça entre la població, així com la participació en la mobilització i visibilització en el carrer, juntament amb les organitzacions ciutadanes, col·lectius i organitzacions socials que s’oposen a aquests tractats i amb les quals ja estem treballant.

És necessària també la coordinació amb les organitzacions que a Europa s’oposen a la signatura dels TBI. Solament podem tenir alguna possibilitat de parar aquest atac si ens coordinem a nivell global per a poder enfrontar amb garanties l’estratègia del poder neoliberal que camina cap a la destrucció de les societats i del planeta.

Paral·lelament, hem d’anar treballant en la construcció d’alternatives que ens condueixin a l’estructuració d’altra economia descentralitzada, autogestionada, decreixentista i més humana que permeti a les persones habitar el planeta amb harmonia i dignitat.

* Editorial del núm. 284 del periòdic confederal Rojo y Negro.

Llegir més »

Barcelona: Jornades No al TTIP el 10 i 11 d’octubre amb el lema “Sobirania segrestada – Drets en perill”

No al Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea

En el marc del Día d’Acció Global contra el TTIP i el Fracking, la Campanya “No al TTIP” de Barcelona ha organitzat unes jornades contra el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (Transatlantic Trade and Investment Partnership- TTIP).

Les jornades, que porten per lema “Sobirania segrestada – Drets en perill”, es duran a terme a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona i a la Sala Raval del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) els dies10 i 11 d’octubre.

Llegir més »

Retallades de drets i lluita sindical al Marroc

Convidat per la CGT del Baix Penedès, el sindicalista marroquí Omar Aziki, membre de la Federació Nacional del Sector Agrícola (FMSA) del sindicat Unió Marroquina del Treball (UMT), va explicar aquest dimecres al Vendrell la situació del Marroc actual des d’una visió sindical.

L’acte l’organitzava la Federació Comarcal de la CGT al Baix Penedès conjuntament amb la Secretaria de Relacions Internacionals Confederal de la CGT, de la qual és secretari Àngel Bosqued. Lucile Daumas, d’origen francès, establerta al Marroc des de fa 40 anys i que forma part del col·lectiu a ATTAC-Marroc va ajudar amb les traduccions.

Llegir més »

La CGT crida a mobilitzar-se l’11 d’octubre, jornada d’acció europea contra el TTIP

La Unió Europea i Estats Units estan negociant el Tractat Transoceànic de Comerç i Inversions (TTIP, per les seves sigles en anglès) que abasta tots els aspectes de la vida, aquest Tractat afecta de manera determinant als drets laborals, mediambientals, energètics, socials, agroalimentarios, serveis públics,…

La CGT, juntament amb altres organitzacions socials, s’oposa frontalment a la signatura d’aquest tractat, i estem participant en la COORDINACIÓ ESTATAL DE PLATAFORMES DE NOTTIP.

El dia 11 d’Octubre se celebrarà un DIA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA EL TTIP, ZETA i TISA, al que la nostra organització dóna suport ja que està participant activament en l’Assemblea Contra el TTIP. Des de la CGT a nivell estatal s’ha editat un Díptic i un Cartell per a ser utilitzat tant en les mobilitzacions que s’organitzin juntament amb col·lectius de les diferents localitats el dia 11 d’Octubre, com per a difondre en les xarxes socials i en les empreses.

Aquest tractat ens afectarà en tots els àmbits de la nostra vida, tant a nivell laboral com social. La CGT, ha de respondre en el carrer a aquesta nova agressió, pel que és important que ensmobilitzem l’11 d’Octubre.

Llegir més »

CGT a la Fira antirepressiva de Sants (Barcelona) del 27 al 30 d’agost

CGT a la Fira antirepressiva de Sants

Dins el marc de la Festa Major Alternativa de Sants, des de dimecres 27 fins dissabte a la nit, al Parc de l’Espanya Industrial es realitzarà una fira d’entitats i col·lectius solidaris contra la repressió de l’Estat sobre les persones que lluitem. Organitzacions antirepressives com Rereguarda en Moviment o Alerta Solidària, però també grups de suport a detingudes o en procesos penals com el cas 12-O de 2013, els fets pel desallotjament de Can Vies o tantes persones incriminades per lluitar pels drets de la classe treballadora, especialment amb motiu de la ràzzia policial posterior a la vaga general del 29M.

Llegir més »

Que no visquem com esclaus: Un documental sobre la resistència a Grècia

Una pel·lícula de Yannis Youlountas agost 2013 / Durada: 89 minuts.

Emanant de les catacumbes gregues d’Europa, un murmuri a través del continent devastat, “Que no visquem com a esclaus” (pronunciat “Na min zisoume sant douli” en grec). A les parets de la ciutat i les roques de campanyes, en les cartelleres buides o devastades, en diaris alternatius i ràdios rebels, en cases okupes i centres auto-organitzats que es multipliquen … aquest és el lema que la resistència grega difon, dia rere dia, i ens convida al seu costat amb les melodies d’aquesta pel · lícula.

Un gran alenada d’aire fresc, emoció i utopiesen marxa que va venir del mar Egeu.

Llegir més »

Tractat UE-EUA: un nou pas cap al neoliberalisme ferotge i sense control

El tractat transatlàntic de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units es presenta sovint com una oportunitat de creixement econòmic però, en realitat, suposa un atac frontal als drets socials, laborals i mediambientals de la ciutadania, sobretot europea. Repassem els efectes d’un acord comercial fet a mida per a les grans empreses, sota la pressió dels ‘lobbies’ i que esnegocia en total opacitat.

Llegir més »

La mort del SupMarcos. Un cop a la supèrbia revolucionària

L’il·luminador comiat del Subcomandant Marcos

El comunicat de comiat del subcomandant insurgent Marcos, llegit la matinada del 25 de maig en el caracol La Realidad davant milers de bases de suport i de solidaris de tot el món, anunciant la seva mort i reencarnació (desenterrament en paraules del EZLN), és un dels textos més sòlids i potents emesos en vint anys des de la seva aparició pública el 1 de gener de 1994.

L’assassinat del mestre Galeano, a La Realidad el 2 de maig, per membres de la Central Independiente de Obreros Agrícolas y Campe­sinos Histórica (CIOAC-H), una organització esdevinguda en grup paramilitar per obra i gràcia de les polítiques socials contrainsurgents que compren persones i col·lectius sencers, va precipitar un procés de canvis que es venia processant des de temps enrere.

La massiva marxa en silenci de 40.000 bases de suport zapatistes el 21 de desembre de 2012 en les principals ciutats de Chiapas, i la posterior escuelita ‘La Libertad según l@s zapatistas’, van ser alguns dels eixos d’aquests canvis que vam poder apreciar. La tercera part del comunicat del 25 de maig, titulada El relevo, marca molt breument dels quatre canvis interns que s’han vingut processant en aquestes dues dècades.

El primer que s’esmenta és el generacional, el més visible ja que la meitat dels zapatistes tenen menys de 20 anys i “eren petits o no havien nascut a l’inici de l’alçament”. El segon és de classe: “De l’origen classe mitja il·lustrat, a l’indígena camperol”. I el tercer és de raça: “De la Direcció mestissa a la Direcció netament indígena”. Aquests dos relleus es manifesten des de temps enrere amb la constant i creixent aparició dels comandants i comandantes en les diverses compareixences públiques del EZLN. Però l’aparició del subcomandant insurgent Moisés, amb el mateix rang militar que tenia Marcos, va marcar sens dubte un punt d’inflexió que ara es completa al quedar Moisés com el portaveu del moviment.

El comunicat de comiat de Marcos destaca que el més important dels relleus va ser el del pensament: “Del vanguardisme revolucionari al manar obeint; de la presa del Poder de Dalt a la creació del poder de baix; de la política professional a la política quotidiana; dels líders, als pobles”. Finalment, destaca la qüestió de gènere, ja que les dones van passar de la marginació a la participació directa, i el conjunt del moviment va passar “de la burla a allò altre, a la celebració de la diferència”.

Com pot apreciar-se, l’antivanguardisme va de la mà del conjunt de canvis que poden resumir-se en que les bases del moviment manen i la comandància obeïx. Ja no queden dubtes de qui són els subjectes. D’alguna manera, aquests relleus cobren visibilitat des de fora en el paper preponderant que juga ja Moisés, que la seva figura ja venia destacant-se en els seus comunicats vinculats a la escuelita, però que ara adquireix tota la seva rellevància.

D’aquesta manera –en una conjuntura complexa en la qual el govern nacional mexicà i el de l’Estat de Chiapas llancen una forta ofensiva contra els caracoles i el conjunt del zapatisme, en el marc de la recuperació de poder de l’Estat davant les autodefenses de Michoacán i la Policia Comunitària de Guerrero– el EZLN completa un gir plebeu, de llarga durada, d’enorme profunditat estratègica, que mostra el que són capaces de fer els de baix.

Desapareix la figura mediàtica de Marcos, simpàtica per a les classes mitges i els mitjans massius, la personalitat destacada capaç de dialogar amb intel·lectuals de tot el món i de fer-lo d’igual a igual, sent suplantat per indígenes i camperols, gent comuna i rebel. És un desafiament polític i ètic d’enorme envergadura, que col·loca contra la paret als analistes, a les velles esquerres i al conjunt de les acadèmies.

D’ara en més, no hi haurà interlocutors il·lustrats sinó indígenes i camperols. “En el personal –escriu Marcos– no entenc per quina gent pensant que afirma que la història la fan els pobles s’espanta tant davant l’existència d’un govern del poble on no apareixen els ‘especialistes’ a ser govern”. La resposta la dóna ell mateix: “Perquè també hi ha racisme en l’esquerra, sobretot en la quees pretén revolucionària”.

Molt fort. Molt encertat i molt necessari. El zapatisme no dialoga amb els polítics del sistema, ni amb els de dreta ni amb els d’esquerra. Es dirigeix a qui volem canviar el món, als que aspirem a construir un món nou i, per tant, vam decidir no transitar el camí de les institucions sinó treballar des de baix, amb els i les de baix. I troba que una de les majors dificultats que hi ha en aquests espais és la supèrbia, l’individualisme al que defineix com perfectament compatible amb el vanguardisme.

Amb aquest pas, el zapatisme col·loca el llistó molt alt, tan alt com mai ho havia col·locat cap força política. Finalment, l’individualisme i el vanguardisme són dues expressions centrals de la cultura occidental; maneres de fer emparentades amb el colonialisme i el patriarcat, dels quals tant ens costa desprendre’nsen la vida quotidiana i en la política.

Llegir més »

Aquesta U€, és “una fàbrica” de generar pobresa, precarietat i exclusió. L’estat espanyol hi juga un paper destacat

La polítiques d’ajustament, robatori i espoliació que des del 2008 tota la classe política vénen imposant amb ferotgia i crueltat a les poblacions de l’U€ dels mercaders, és a dir, de les grans corporacions i multinacionals, ha suposat no només tirar a “la galleda del desaprofitament” la seva “estratègia europea 2020”, que preveia reduir en 20 milions les persones amb el risc de pobresa i/o exclusió social per al 2010, sinó que han sumat 9 milions de persones més, trobant-nos que en el 2012, el 24,8% de les persones que “vivim” en l’U€ dels 28, es trobaven en risc de pobresa i/o exclusió, és a dir ni més ni menys que 124,2 milions de persones.

A l’Estat Espanyol, fora del “país de les meravelles” de Rajoy i dels grans empresaris de les empreses de l’Ibex 35 o el Club de la Competitivitat que venen marca “Espanya”, la població en risc de pobresa i/o exclusió en el 2013 se situa en una taxa del 27,3%, és a dir, més de 12 milions de persones.

La crueltat de la xifra, es fa encara més dramàtica perquè no totes les persones són tirades a “la galleda dels desaprofitaments” per igual: els menors de 16 anys, és a dir, nens i nenes, sofreixen més pobresa i més exclusió (el 31,9%), que les persones entre 16 i 64 anys (el 29,5%), i qui menys pobresa i exclusió suporten són els majors de 65 anys (el 14,5%).

Com és possible que els majors de 65 anys siguin els “menys pobres”, quan més del 51% dels gairebé 9 milions de pensionistes tenen pensions per sota del Salari Mínim Interprofessional (8.826€ anuals)?

Perquè les polítiques d’ajustament, robatori i espoliació, permeten baixar els salaris, és més, ho exigeixen; permeten reduir les prestacions d’atur; encareixen la sanitat pública i encareixen l’educació, obligant a les persones a incrementar les seves despeses a cobrir necessitats bàsiques per a la vida, agafant-ho de recursos escassos (rendes de treball molt disminuïdes i prestacions socials minses i curtes en el temps), sent els pensionistes qui han sofert menors retallades, i sent aquests qui s’estan convertint en l’única “xarxa solidària” davant la desaparició i desmantellament de l’estat “assistencial”.

A pocs dies del “circ de les eleccions a aquesta U€”, els poderosos, els polítics i, sobretot les grans patronals europees, no han variat res les seves polítiques de robatori “ per expropiació de drets i llibertats” i així, per als estats del sud, Espanya entre ells i de manera molt destacada, se li diu el que ha de seguir fent: baixar més els salaris, pujar l’IVA super-reduït, baixar als patrons les seves cotitzacions socials i les seves obligacions amb la hisenda Pública, al disminuir els seus impostos dels negocis (Impost de Societats).

La realitat és “fastigosament real”: cada vegada més empobrits/des i cada vegada més milions de persones condemnades a l’exclusió i a la misèria. L’alegria “en els carrers de Rajoys i Sorayas” i que “ara les poblacions tornen a sentir que els seus sacrificis tenen recompensa”, no només és mostrar el més absolut menyspreu per les persones (milions i milions) que ho passen molt mal, material i anímicament, sinó que es converteix en la burla més menyspreable i la violació més “criminal” contra l’ètica, la intel·ligència i la vida de tots nosaltres i nosaltres.

Les seves regles jurídic formals, les de l’estat espanyol i les d’aquesta U€ dels mercaders i els poderosos, no poden ser modificades des del “fet del vot”, com ha succeït fa pocs dies i com ha vingut succeint històricament. Les seves regles formals només avalen un ordre social basat en la barbàrie, doncs construeixen un món d’exclusió de la majoria social i avancen a passos engegantits cap a la destrucció de les bases de la convivència social i mediambiental.

La majoria social d’aquesta U€ ha de trencar amb aquestes regles formals i, la lluita, la mobilització social, el mateix que va assolir drets socials en aquesta Europa antiga, ara hem de donar un pas endavant i fer del conflicte social i generalitzat, l’única política. Ens va en això la vida a nosaltres i nosaltres i al planeta.

Madrid, 29 de maig de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat UE

Llegir més »

Una coalició paneuropea rebutja el tractat comercial TTIP entre UE i EEUU

El tractat comercial UE_EEUU és la major transferència de poder al capital que s’ha vist en generacions, així com un atac als drets i a la democràcia.

Amb motiu de la cinquena ronda de negociacions entre el 19 i el 23 de maig a Arlington (Virginia, EUA), una àmplia coalició de moviments socials de tota Europa ha rebutjat en un comunicat conjunt l’agenda corporativa de l’Aliança Transatlàntica de Comerç i Inversions (TTIP) entre la Unió Europea i els Estats Units. El manifest (1) està signat per grups ecologistes, associacions de consumidores, organitzacions de defensa de la democràcia i els drets humans i sindicats, i protegit per la Campanya “No al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions” de l’Estat espanyol (2).

El TTIP afectaria a la seguretat alimentària, els drets de privadesa i protecció de dades, les normes socials i laborals i lleis de protecció ambiental.

La coalició europea opina que el tractat està sent negociat únicament en nom dels interessos de les grans corporacions, mercats financers i indústries, a costa de la ciutadania.

En la declaració conjunta exigeixen la suspensió de les negociacions i carreguen contra el mecanisme de solució de controvèrsies entre inversor i Estat (ISDS), que permet a les corporacions transnacionals demandar als governs per aquelles polítiques públiques que poguessin significar un detriment en els seus beneficis econòmics esperats.

Perdrem lleis que protegeixen la salut i la seguretat en els aliments o els productes químics, per exemple, perquè l’objectiu principal del TTIP és baixar les normes, reglaments i procediments per a adaptar-les en benefici de les grans multinacionals.

Denuncien que “la creació d’un mercat comú transatlàntic és el nucli de l’agenda de liberalització de la UE, i el TTIP amenaça amb aprofundir les polítiques autoritàries i neoliberals aprovades en els últims anys.

La UE està revelant-se a si mateixa com una màquina que fa competir a les treballadores i els treballadors entre si, al mateix temps que es desmantellen totes les prestacions socials.

(1) La declaració completa de la Campanya “No al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions” es pot descarregar aquí: http://www.bilaterals.org/?people-environment-and-democracy

(2)] El blog de la Campanya “No al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions”: http://noalttip.blogspot.com.es

Gabinet de Premsa Confederal de la CGT

Llegir més »

De què va la Unió Europea? Qui pren les decisions a la UE?

Material amb les preguntes i respostes que estem traient conjuntament CGT, Ecologistes en Acció i Baladre sobre la UE per difondre amb vista a que sigui un instrument molt pedagògic.

Qui pren les decisions a la UE?

A la UE 28, les decisions executives són preses per la Comissió Europea. Elabora directives que són d’obligat compliment per a tots els estats membres, si el tema està transferit a la UE. També estableix les prioritats generals de despesa a llarg termini per a la Unió en el que es denomina el “marc financer” de la UE. I elabora el pressupost.

La Comissió està formada per 28 comissaris, un per cada país de la UE, que tenen un mandat de cinc anys. No són triats democràticament, sinó que els designa el Consell Europeu. L’actual President de la Comissió Europea és José Manuel Durao Barroso, que va renovar per la seva segona vegada el seu mandat al febrer de 2010.

Al seu torn, el Consell Europeu reuneix als caps d’Estat o de Govern de cada país de la UE, al president de la Comissió i al president del Consell Europeu, que és qui presideix les reunions. Recordem que els caps d’Estat són triats amb sistemes electorals no proporcionals i que solen comptar amb el suport de menys de la meitat de les seves poblacions. Actualment, i fins a finals de novembre de 2014, el president del Consell és Herman Van Rompuy. No cal confondre’l amb el Consell de la Unió Europea, format pels ministres de cada temàtica.

El famós “Ecofin”, per exemple, que pren decisions econòmiques que ens afecten a totes i tots, és el Consell de la Unió que reuneix als ministres d’Economia i Hisenda. A més, és molt decisiva en les nostres vides la labor del Banc Central Europeu (BCE), que és qui gestiona la moneda i, per tant, la política monetària. Això ho fa sense cap control públic possible.

El Parlament Europeu, únic òrgan electoralment triat, no té iniciativa legislativa (no pot proposar lleis) i solament té potestat per a validar o rebutjar les que li arriben de la Comissió o el Consell. Un exemple clar de qui mana: La Comissió Europea intervé en els pressupostos de cada estat membre, abans que arribin si més no als Parlaments estatals, per a vigilar que compleixen amb les mesures neoliberals que emanen dels òrgans de la UE, segons dicten el Pacte de l’Euro o Pacte Fiscal. És el que es coneix com “Semestre europeu”.

Les directives europees condicionen tota la política dels estats: mercats de treball, polítiques d’immigració, desplaçament de treballadores/és, mercats interiors i exteriors, transports, competència, alimentació, medi ambient, agricultura, sobirania alimentària, etc. No obstant això, els pobles que patiran aquestes polítiques no tenen oportunitat de triar a qui ha d’elaborar-les.

Si a aquesta falta de democràcia afegim la presència molt activa de més de 15.000 lobbistes i 2.500 empreses que pressionen de forma regular a les institucions europees, és fàcil adonar-se que la política de la UE persegueix afavorir interessos privats. Amb les seves ingerències, condicionen i manipulen les iniciatives legislatives de la UE.

Abans de res, és necessari qüestionar novament el paper de la UE. Fins a quin punt els lobbies han determinat les polítiques de la Unió Europea? A qui serveixen les institucions europees?

Fonts:
http://europa.eu
http://corporateeurope.org/
http://www.lobbyingspain.com

És legítim el deute de la UE?

Des de les institucions europees s’insisteix que el principal problema de les economies de la UE és el deute públic, però quan s’analitzen les dades del deute dels estats de la UE observem alguna cosa ben diferent. A la fi de 2011, el deute públic dels estats de la Zona Euro suposava només 15% del total del deute, mentre que el deute privat (de les famílies, de les empreses no financeres i de la banca) suposava el 85% restant.

Davant aquest greu volum de sobreendeutament del sector privat, el que més preocupa als governs i banquers és l’impagament d’aquest deute. Per això, des del començament de la crisi financera, estan maldant per convertir aquest deute privat en deute públic. El més clar exemple ho tenim en el rescat de la banca espanyola que, ja des d’abans del començament de la crisi, ha rebut la xifra de 1,42 bilions de € d’ajudes públiques.

Per a poder salvar a la banca, l’Estat espanyol s’ha hagut d’endeutar més encara i ha hagut de fer dures retallades en els serveis socials bàsics per a la població com són la sanitat, l’educació o les pensions. I això mateix ha ocorregut en la major part dels Estats de la UE, especialment els de la perifèria europea (Espanya, Grècia, Irlanda, Itàlia i Portugal). Així doncs, aquest deute, en origen privat i convertit en públic, és, sens dubte, un deute il·legítim, ja que lluny d’ajudar a la població a pal·liar els danys socioeconòmics de la crisi, els ha aguditzat encara més.

Però la perversió del deute no resideix només en la injustícia de fer-nos carregar a totes les persones amb un deute que no és nostre, sinó en la seva utilització per a sotmetre a les poblacions europees als dictats dels “mercats”, als interessos dels poders financers. Així, els rescats duen associats tot un seguit de condicions que, amb l’excusa de sanejar les economies dels països rescatats, permeten a organismes tan poc democràtics com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, coneguts com la Troica, intervenir en les polítiques nacionals i segrestar les seves sobiranies. Aquesta ingerència ha provocat, en el cas de l’Estat espanyol, la reforma de la Constitució en el seu article 135 per a prioritzar el pagament del deute sobre la despesa social. Per tant, aquest deute il·legítim ha de ser repudiat i no pagat.

No devem, no paguem!

Què tenen a veure les reformes laboralsamb la UE?

Llegir més »

Europa, democràcia o imperi?

I

Un cop més, els ciutadans de la Unió Europea estem convocats a unes eleccions parlamentàries, la forma habitual en què es decideix el poder polític en els sistemes democràtics. Se suposa, per tant, que el que votarà la població serà el projecte polític que més connecti amb les seves aspiracions, perspectives, esperances i ideologies.

Sabem per experiència que en la pràctica les coses són molt menys simples; que els partits polítics, almenys els que tenen opcions reals de poder, són més empreses que promouen mitjançant el màrqueting electoral que instruments de participació política, i que per tant la capacitat de penetració de cada partit guarda força relació amb els recursos que el avalen i amb la seva presència habitual en els mitjans de comunicació; que els programes són gairebé ningú els coneix i solen ser aparcats una vegada que arriba al poder; que sovint els votants decideixen més per la imatge del candidat que pel projecte …

Però, amb tot, sabem que almenys l’èxit electoral permet l’accés al poder i determina per a tot el mandat una part de les polítiques que es duran a terme . Encara que en alguns aspectes essencials, especialment els econòmics, les diferències són escasses entre els partits que accedeixen al poder, en altres els diferents governs presenten diferències significatives.

Llegir més »

Mobilització estatal contra l’atur, les retallades socials i per la Renda Bàsica el 30 d’abril

Concentració a Barcelona, dimecres 30 d’abril a les 11 hores: SEPE (INEM-SOC) del c / Sepúlveda 156-160.

La CGT, participa i dóna suport a la Mobilització aprovada en el si del Moviment Marxes 22M, per al dia 30 d’abril, concentrant-se davant les oficines de l’INEM de la majoria de ciutats al llarg de tot el territori de l’estat.

Considerem que la Mobilització és totalment imprescindible per denunciar la situació d’emergència social que està patint la majoria de la societat, per generar consciència ciutadana que SI ES POT canviar el model de societat a què ens tenen sotmesos / es, autoritari, repressiu amb les llibertats i les protestes ciutadanes, patriarcal, discriminatori, corrupte, etc …, i que això només serà possible amb la Mobilització ciutadana, no amb propostes electoralistes, que a més de enganyoses, només pretenen alimentar carreres polítiques individuals i subjectar el model social que ens ha atrapats / es en la misèria i en l’esclavitud laboral.

Llegir més »

No defallim

Ens trobem davant d’un moment absolutament límit. L’atur, la precarietat, la pobresa, la repressió i les polítiques retrògrades, entre molts altres motius, ens posicionen en un moment de màxima alerta que necessita que tots i totes ens mobilitzem per recuperar els nostres drets i revertir la situació de manera contundent.

La situació demana una resposta col·lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots i cadascun dels pobles que dia rere dia veuen com els seus drets s’esvaeixen sota governs corruptes que com el del PPSOE o el de CiU dediquen els seus esforços a aplicar polítiques antisocials que retallen i empobreixen les nostres vides amb el fi de complaure les institucions que conformen la Troika com l’FMI, la UE i el BCE. Polítiques que es veuen condicionades per un deute il·legítim, adquirit pels governs amb el BCE i la banca alemanya i francesa amb l’únic objectiu de salvar la banca. Els interessos d’aquest deute, suposen el desmantellament de la sanitat pública, de l’ensenyament, de la llei de dependència i de tot el conjunt de les ajudes socials.

Llegir més »

La Cimera UE-EUA a Brussel·les accelera negociació comercial atemptant contra els drets i la democràcia

En ocasió de la Cimera UE-EUA i la visita del president nord-americà, Barack Obama, a Brussel·les, organitzacions socials expressen el seu rebuig a les negociacions del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP).

El passat 26 de març, organitzacions socials i sindicals han lliurat una carta en les seus de la Comissió Europea a Madrid i Barcelona destinada a Francisco Fonseca Morillo, Director de la Representació Permanent. Amb això s’han sumat a la campanya internacional en oposició a les negociacions comercials que tenen lloc de forma antidemocràtica i a esquena de la societat.

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) suscita una creixent oposició a banda i banda de l’Atlàntic. Grups de la societat civil de la Unió Europea i d’EEUU han expressat la seva preocupació per una possible eliminació de salvaguardes i la degradació de normes i regulacions en matèria social, laboral, alimentària, mediambiental, sanitària i energètica.

S’albira una retallada generalitzada dels drets fonamentals de la població i un poder d’influència sense precedents per a les grans corporacions. El TTIP permetria als inversors reclamar indemnitzacions com resultat de regulacions, lleis, normatives o altres decisions governamentals que tinguin l’efecte de reduir les seves oportunitats de lucre. Degut al fet que gairebé totes les mesures de l’administració poden ajustar-se a aquesta definició, les polítiques públiques han estat objecte de demandes inversor-Estat en tot el món.

Segons les filtracions de documents“s

Llegir més »

TTIP : El que amaga el tractat comercial transatlàntic entre la UE i els EUA

El missatge des de les forces polítiques i econòmiques hegemòniques sembla evident: ” Europa ja està sortint de la crisi”. No obstant això, les xifres mostren com la realitat és una altra : la UE ha registrat dos recessions en menys de cinc anys i tres de les cinc majors economies de la UE segueixen en recessió i registren creixents xifres d’atur i un augment dels preus.

Llegir més »