CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Antiglobalització

Antiglobalització

El cop d’estat de Goldman Sachs a Europa

La situació político-econòmica a Europa és ja insostenible. Assistim impassibles al traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans de comunicació passen de puntetes sobre el fons de l’assumpte, i independentment de l’antipatia que els seus dirigent despertaven en amplis sectors de la població, en la pràctica aquest canvi suposa reemplaçar als “democràticament” triats per uns altres, els anomenats “tecnòcrates”, que ni van ser triats pel poble, ni els resulten si més no familiars.

Si el sistema democràtic actual es trobava ja de per si mateix en un estat deplorable, i a pesar que es presumeixi que totes les garanties parlamentàries han estat respectades, això constitueix tècnicament un cop d’estat encobert en el qual els beneficiaris són els mercats i les seves estratègies especulatives salvatges.

Ho desgrano, perquè quedi clar:

Sabeu qui són Lucas Papademos (actual dirigent grec després de la dimissió de Papandreu) i Mariano Monti (ara al capdavant del govern italià)?

Sabeu qui és Mario Draghi (actual president del Banc Central Europeu)?

Sabeu el que és Goldman Sachs?

Us ho explico:

Goldman Sachs: és un dels majors bancs d’inversió mundial i co-responsable directe, junta a altres entitatscom l’agència de qualificació Moody’s

Llegir més »
Antiglobalització

La insubmissió bancària i el dret a rebel·lió. Una invitació a la desobediència civil massiva.

El passat 23 de novembre, ens assabentàvem per la premsa que la fiscalia de l’estat havia realitzat una petició de 8 anys de presó en relació a l’acció d’insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre de 2008 amb la publicació Crisi (Veure: www.podem.cat/)

És important aclarir que aquesta és l’única novetat que ha transcendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates.

La informació del dia 23 va seguir a una altra informació d’un judici civil amb el BBVA en el qual em vaig presentar el 18 de novembre (comunicat d’aquest tema a: www.enricduran.cat/node/6571), però aquest no té res que veure amb el procés penal. Així doncs a pesar que algunes persones malinterpretaren que s’havia iniciat el meu judici penal, vull aclarir que no és així i tranquil·litzar a totes en aquest sentit.

El segon motiu i motiu principal d’aquest comunicat és explicar-vos a tots els amics, amigues, companyes, companys, a tots i totes les que s’han inquietat per les novetats del meu procés judicial, quin és el meu punt de vista sobre l’estratègia a seguir de cara que ho pugueu tenir en compte a partir d’ara.

Per a començar vull recordar que en la meva declaració del 17 de setembre del 2008, ja deia “no penso que el sistema judicial estigui legitimat per a jutjar-me”. Des de llavors han passat moltíssimes coses que m’han fet reafirmar de manera absoluta aquesta posició:

La falta de resposta judicial davant la “desaparició” especulativa de bilions d’euros del món financer, que ha comportat conseqüències gravíssimes per a la població.

La reforma de la constitució espanyola, de setembre de 2011, per a beneficiar als bancs al posar com “prioritat absoluta” el pagament del deute públic, que ni tan sols ha estat consultada a la ciutadania.

Les gravíssimes retallades sanitàries a Catalunya que han matat ja a unes quantes ciutadanes i han retallat el valor de la vida de totes les persones.

El recent indult del banquer del Banc Santander, Alfredo Saenz, coincidint amb els favors bancaris d’aquest banc cap al PSOE i els seus dirigents

– “Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és el més sagrat dels drets i el més indispensable dels nostres deures”

Penso que qui no és mereixedor del meu dipòsit de sobirania, tampoc té legitimitat per a acusar-me o jutjar-me, obviant el conflicte existent entre les classes dominants i les classes populars. Una fiscalia de l’estat que s’inhibeix mentre banquers i polítics conspiren contra el poble, no té cap legitimitat per a acusar-me de res, ni per a demanar cap pena per una acció política com la meva.

Les lleis en que es basen les meves acusacions no tenen cap validesa mentre s’utilitzin en benefici dels de dalt i en contra de les classes populars. Precisament la meva acció antibancària va ser un acte de recuperació i justícia social, per a reequilibrar, encara que de manera molt petita, una part de les injustícies que cometen els que ostenten el poder. La meva acció forma part de la lluita política per a l’alliberament per part del poble del domini i l’opressió de les classes dominants i qualsevol lectura que amagui aquest fet és parcial i manipuladora.

A tots aquells amics i amigues que es preocupen per que pugui anar a a la presó, a aquelles companyes que s’imaginen que estaré sofrint pensant en aquesta possibilitat, vull que sapigueu que no és així, que estic animat i il·lusionat com sempre amb el que pugui passar i sobretot amb el que podem ser capaces de fer.

En la publicació Crisi ja vaig dir: “Si l’estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fàctics, que tots i totes ho vegin mantenint una persona com jo en la presó”. La presó és una possibilitat per a la meva, és cert, com ho era des del mateix moment que vaig decidir iniciar la insubmissió bancària, com ho era quan vaig fer pública l’acció i com ho era, i es va convertir durant dos mesos en realitat, quan vaig tornar a l’activitat pública el 16 de març de 2009. És que si tornés a la presó, es tancarien algunes portes però s’obririen altres oportunitats.

El poder té molta resistència a dur-nos a la presó per accions polítiques de desobediència civil, perquè sap que és una forta pèrdua de la seva legitimitat i que se li pot girar en contra. Diferents moments de la història ens han demostrat que l’empresonament d’activistes socials pot ser l’inici de l’èxit de les finalitats per les quals lluitem. Sense anar més lluny, mereix la pena fer memòria sobre el paper que va tenir l’empresonament d’insubmisos al servei militar en l’eliminació del servei militar obligatori. El febrer de 1989 cinquanta-set joves es van declarar insubmisos al Servei Militar Obligatori. Des de llavors i fins al 2001, data que es va abolir la mili, 1670 desobedients van passar per la presó (Font: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3529)

Hi ha gent que es pregunta com pot donar-me suport. Més que donar una resposta el que proposo és canviar la pregunta. “Si véns a ajudar-me estàs perdent el temps. Però si véns perquè sents que la teva llibertat està lligada a la meva… llavors treballem juntes. Que et sembla doncs aquesta pregunta: Com podem treballar juntes? Penso que el teu temps és massa valuós perquè ho perdis difonent textos, recollint signatures o participant en concentracions per la meva absolució. Aquest tipus d’accions corren el risc de fer-nos pensar que la resposta està en els polítics quan sabem que no és així: la resposta la tenim nosaltres.

No penso motivar cap campanya de suport per a impedir que jo vagi a la presó, el que em motiva és que cada vegada siguem més les que passem a l’acció. Jo mateix si pogués, ho tornaria a fer. Tal com en el passat vaig realitzar aquella acció d’insubmissió bancària, en el futur seguiré fent tot el que estigui al meu abast, per molt que m’arrisqui de nou a ser detingut. 1,2,3, 1000 insubmises, volem. Només estenent la desobediència tenim possibilitats reals de canviar el món. Per això amb algunes companyes vam començar la iniciativa “Exercim el dret de rebel·lió” el passat mes de setembre. Ja allà declarem la falta de legitimitat de les institucions gestores de l’estat, en el context del cop d’estat financer, que significa l’actual Constitució. Mitjançant el manifest que va donar origen a aquesta iniciativa anem facilitant el contacte entre persones que es comprometin amb la insubmissió a l’estat i la desobediència a totes aquelles lleis i a totes les polítiques que considerem injustes.

És en el marc d’aquesta iniciativa de Dret de rebel·lió que vull emmarcar la resposta política davant un hipotètic judici a la insubmissió bancària. Per això, en lloc d’adherir-te a cap manifest per la meva absolució et convido a conèixer el nostre manifest www.derechoderebelion.net i en el cas que puguis assumir un compromís personal de desobediència civil, et pots sumar a les 540 persones que estan adherides en l’actualitat. La del Dret de Rebel·lió no és solament una proposta de desobediència civil coordinada, sinó que a més, és una estratègia d’acció que vol aprofundir en una visió del món compromesa amb l’autogestió i la construcció d’alternatives al capitalisme.

Per això ja en el manifest cridem a la resistència fiscal total en l’estat, per a redirigir els impostos cap a l’autogestió fiscal de les assemblees populars locals, sorgides en moltes poblacions arran del 15-M i en alguns casos vinculades a dia d’avui a una cooperativa integral. Les assemblees locals, que tracten de ser cada vegada assemblees més populars, i les cooperatives integrals que es estan construint dia a dia, són alguns dels exponents de les alternatives autogestionàries al sistema actual, exemples molt més mereixedors del dipòsit de la sobirania popular de les persones que com jo participem diàriament en la política des dels moviments assemblearis que no les institucions de l’estat espanyol o de la Generalitat de Catalunya.

Si us voleu organitzar en un col·lectiu, participar en les assemblees locals, crear un grup de treball local del dret de rebel·lió, o ajuntar-vos amb gent de la vostra zona per a participar en una cooperativa integral, poden ser algunes de les millors maneres de col·laborar.

– “Prefereixo una llibertat perillosa que una servitud tranquil·la”

Es que parlar de l’extensió de la desobediència, dels riscos de les detencions i de la presó ens remet a les nostres pors i inseguretats; però també sé per experiència que la vivència de la llibertat entesa com la coherència entre pensament i acció, genera un sentiment de benestar que 1000 barrots no poden bloquejar. Ara mateix no és la misèria, ni la presó, ni la policia, qui ens ha de fer por, qui ens ha de fer por és la pròpia por, perquè és l’únic que realment ens separa del empoderament que necessitem per a recuperar el control de les nostres vides i de la nostra societat.

Així doncs company, et demano que superis les teves pors, que deixis de lloar a qui donem la cara per a donar-la amb nosaltres. A la teva manera també pots fer alguna cosa més i cada vegada tindràs al teu voltant més persones que et puguin acompanyar en aquest camí. I companya, si ja estàs desobeint, no t’amaguis, reconeix públicament el teu compromís rebel i comparteix amb el teu entorn la teva experiència de dignitat. Així farem que es socialitzi la valentia i que cap persona rebel es torni a sentir sola. Martin Luther King va dir fa més de 40 anys “Hauríem de penedir-nos en aquesta generació, no tant de les males accions de la gent perversa, com del pasmós silenci de la gent bona”.

No podem deixar que la història es repeteixi amb la nostra generació. Una banda de criminals de les finances ha segrestat el poc que podia haver de democràtic en els estats i està portant a terme un pla premeditat per a retallar els nostres drets socials, només per a augmentar els seus beneficis. Aquesta situació s’afegeix a les gravíssimes crisis ecològiques, energètiques, alimentàries, socials i de valors que acompanyen el declivi del sistema capitalista.

Tenim la sort de ser la generació més informada de la història. Hem après que som milions de persones amatents a actuar. Ara no hi ha excuses. No hi ha suficient amb la indignació i només el compromís que vagi acompanyat d’una actitud d’insubmissió respecte al poder polític-financer, podrà dur-nos a aconseguir els nostres objectius. No hi ha seguretat a curt termini que pugui ser excusa, per a deixar el compromís social per a després.

Amb el suport mutu ens ajudarem en les dificultats; des de l’autogestió podem solucionar els problemes de veïns i veïnes, molt millor de com ho està fent l’estat. Sortir al carrer fins a esgotar-nos no és suficient, necessitem que deixis d’obeir, que deixis de manar, que deixis de pagar la hipoteca, que deixis de pagar els teus impostos a l’estat i ho facis directament al poble, que deixis de comprar en multinacionals, que deixis d’acceptar discriminacions de qualsevol tipus. Siguin quines siguin les teves cadenes, trenca-les. Tots i totes ens podem ajuntar per a convertir les nostres vides en una insubmissió col·lectiva al poder i en una construcció conjunta de la societat que portem dintre.

El moment és ara! Juntes ho podem tot!

Enric Duran explica de què va el seu judici a laTele.cat:

* Enric Duran és un activista social anticapitalista

Llegir més »
Antiglobalització

Els piròmans fan de bombers

Les institucions europees col·loquen a alguns dels principals protagonistes de la que consideren principal amenaça per a l’economia europea al front dels organismes que haurien de solucionar-la.

Llegir més »
Antiglobalització

Grans fortunes, impostos i solidaritat

No ens enganyem pas. Que les persones més riques de França o Alemanya demanin pagar més impostos no és cap símptoma de solidaritat. Es tracta, més aviat, de la obertura d’una petita vàlvula d’escapament per alleugerir pressions. Tots els sistemes socials moderns han estat profundament desiguals i tots, d’una o altra manera, han generat un sistema ideològic que justificava aquestes desigualtats i que feia que la majoria acceptés les normes del joc i assumís com a natural l’existència d’una minoria privilegiada.

Fent una burda síntesi del que els teòrics de l’estratificació social han filosofat durant prop de dos segles, l’axioma sobre el que es justifica la desigualtat en el sistema capitalista és la competitivitat i la necessitat de premiar el talent, el merit o el treball. Durant els darrers trenta anys d’imposició ideològica neoliberal, a la opulenta societat occidental, la majoria social “de classe mitja” no ha vist cap problema en que uns quants afortunats gaudissin de comptes corrents amb saldos astronòmics. Suposadament l’elit potentada, amb la seva capacitat inversora, dinamitzava l’economia, generava llocs de treball i creava teixit empresarial alhora que se li atribuïa algun tipus de merit reforçat per les èpiques històries de homes-fets-a-ells-mateixos que havien forjat la seva fortuna a base de treballar durament des de la tendra adolescència.

Llegir més »
Antiglobalització

Els mercats acaben amb la democràcia… fins i tot amb la formal

En el quart any que el capitalisme imposa amb mà de ferro “democràtica” el saqueig i espoli d’allò comú, del de tots i totes, els seus agents han decidit que el binomi Democràcia/Mercat que ha vingut regint l’ordre mundial econòmic, financer, comercial i polític durant un llarg cicle històrica passi a ser simplement MERCAT.

Sembla que les “societats occidentals” ja estan suficientment domesticades i aterroritzades, com per a empassar-se qualsevol mesura política que adoptin els oligarques i poderosos, per més antidemocràtica i autoritària que sigui. Sobretot, si tenim en compte que la crisi, que des dels seus orígens és una gegantesca estafa, ha estat qüestionada de manera poc efectiva i menys alternativa per aquestes societats submisses i ningunejades.

Cap de les polítiques d’ajustament i o austeritat, tenien com objectiu salvar una situació econòmica que ha deixat en la vella Europa a més de 30 milions de ciutadans i ciutadanes en l’atur i ha sumit en la pobresa al 19% de tota la seva població (500 milions de persones), a més de precaritzar a la immensa majoria de les i els assalariats. Per contra, diàriament, es demostra que aquestes polítiques només tenen una finalitat: el reforçament dels interessos de les elits financeres i econòmiques i de la classe política.

La financiarització de l’economia, la liberalització absoluta dels fluxos financers, la llibertat dels capitals per a localitzar-se o deslocalitzar-se arreu del planeta, entra en una contradicció forta amb els sistemes democràtics formals o representatius.

Les últimes decisions adoptades a Europa, per decisió unànime dels organismes mundials del saqueig i l’espoliació (FMI, OCDE, Comissió Europea i tots els Bancs Centrals), són autèntics “cops d’estat antidemocràtics”, hi hagi o no hi hagi pel mig militars o canons.

El Pacte de l’Euro imposa als estats membres la constitucionalització de l’equilibri financer (limitar el dèficit i assegurar el cobrament del deute per part dels creditors), impedeix la independència del poder legislatiu (sigui del color polític que sigui) i limita el seu poder de sobirania com estat.

El “derrocament” de governs o caps de Govern (casos de Grècia i Itàlia), és una ruptura en tota regla amb la sobirania popular. Entren els “tècnics” –tecnòcrates-, com “salvadors” i se’ls dota de força normativa directa dels mercats financers, per a imposar i gestionar les reformes estructurals com “únic programa” per a tots i totes. La conclusió és òbvia: qui mana és el mercat perquè s’ha acabat la democràcia, la formal, perquè l’altra no existia de fet.

La resistència a l’estat d’excepció econòmic que degrada i redueix drets socials, democràtics i polítics, comença a ser àmplia, des de la plaça de Sintagma, passant per Londres, Lisboa, París, Madrid, Barcelona…, fins a Wall Strett, Tel Aviv, països àrabs, Àsia. És una actuació de les i els subjectes socials, assalariats/des, joves, pensionistes, desnonats de les seves cases, pobres i exclosos, que es resisteixen a permetre la degradació contínua de l’autonomia de les persones, el debilitament de la societat civil i es neguen a una vida pitjor, infinitament pitjor, per a totes i tots i per al medi en el qual es desenvolupa la vida.

El món, Europa aquí i ara, no només ens juguem la pensió, el salari, la casa, la salut, l’educació i el coneixement… sinó que avui, amb característiques i complexitats diferents i desconegudes, ens juguem la possibilitat d’un futur on la llibertat sigui una cosa concreta i materialitzable: la possibilitat de viure lliurement com éssers humans en un món factible per a la vida. El contrari és la barbàrie.

Secretariat Permanent – Comitè Confederal CGT

Llegir més »
Antiglobalització

Goldman Sachs: especialistes en cops d’estat i dictadures a l’Europa del segle XXI

Europa, novembre del 2011. En pocs dies, després d’intenses setmanes d’amenaces en forma de casuals caigudes de les borses i de negació explícita del dret a decidir quan es tracta d’economia, la Unió Europea ha vist com “els mercats” dictaven qui havien de ser els nous caps de dos dels seus estats. Grècia i Itàlia ja tenen nous primers ministres i, no ens hauria de sorprendre però sí repugnar-nos, són homes de Goldman Sachs. Finalment, els polítics ja no obeeixen el poder econòmic perquè ara és el poder econòmic qui ha pres les regnes dels estats.

Llegir més »
la Caixa
Antiglobalització

Acció-performance contra la banca a Reus

Avui divendres 18 de novembre, s’ha fet una acció-performance a les tres seus centrals de La Caixa, el Santander i el BBVA de Reus, a càrrec d’un grup d’unes 30 persones que han portat a terme una acció de crítica a la banca i el seu paper en la crisi actual.

Aquesta acció, organitzada per l’Assemblea Popular de Reus (en la que participa la CGT) s’ha fet en el marc de la setmana de lluita i mobilització convocada per diversos moviments socials i sindicals, en aquesta setmana prèvia a les eleccions generals del 20-N a tot l’Estat espanyol.

Llegir més »
Antiglobalització

Cop d’estat tecnòcrata (deudòcrata)

Ecologistes en Acció denuncia que cada vegada és menys gruixut parlar d’un cop d’estat en els països de la perifèria europea en els quals la democràcia està quedant-se com un residu formal enfront d’una tecnocràcia, una deudocràcia en realitat, en ascens.

La UE assisteix a un canvi de govern després d’un altre en els seus estats membres. Des dels diferents estaments de poder (Comissió Europea, Consell Europeu, Governs nacionals, Banc Central Europeu, Fons Monentari Internacional…) s’afirma que aquests canvis de govern posen en el poder a tecnòcrates que engegaran les mesures adequades per a sortir de la crisi.

No obstant això, segons denúncia Ecologistes en Acció, no existeixen sortides tècniques a la crisi, sinó que qualsevol tipus d’opció que es prengui és d’ampli calat polític. I les que estan imposant des d’aquests estaments de poder impliquen intentar pagar el màxim d’uns immensos deutes impagables a costa d’esprémer tot el possible a les classes més desfavorides i a la naturalesa.

El nou primer ministre grec, Lukás Papademos, va ser vicepresident del BCE i governador del Banc de Grècia. No cap esperar que les mesures “tècniques” que engegui siguin distintes de les quals està imposant la troica (FMI, Comissió Europea i el propi BCE) a la població grega. Mesures que haguessin estat rebutjades si el referèndum que va proposar el seu antecessor en el càrrec no hagués precipitat aquest cop d’estat definitiu a Grècia.

A Itàlia el Govern està ara presidit per Mario Monti. El seu currículm és extens. Va ser Comissari europeu de Mercat Interior i després de Competència. També director europeu de la Comissió Trilateral, un lobby neoliberal fundat per David Rockefeller, i president del think tank Brueguel. Monti també ha estat assessor de Coca-Cola i de Goldman Sachs. Novament una carrera marcada per una visió política fortament neoliberal que projecta un futur (present) de retallades socials a Itàlia.

A l’Estat espanyol, àdhuc sense arribar als extrems grec i italià, es va aprovar a finals d’estiu una reforma constitucional que tenia com element fonamental fer obligatori el pagament del deute per sobre de qualsevol altra despesa, de qualsevol altra necessitat social o ambiental. Aquesta modificació de la carta magna no va ser sancionada per la ciutadania.

En les instàncies que estan imposant mesures fortament regressives els currículums de les persones que estan forçant aquestes polítiques tampoc deixen lloc a dubtes. Mario Draghi, president del BCE, va ser un alt executiu de Goldman Sachs. I Antonio Borges, director del FMI a Europa, també va ser un alt càrrec de Goldman Sachs. Com bé és sabut, Goldman Sachs és un banc d’inversió nord-americà, un dels principals actors en els mercats financers mundials.

Per a Ecologistes en Acció, que qui controla i decideix a qui es presta diners o no i amb quins tipus d’interès, és a dir la banca i els mercats financers, posi als seus directius en el control polític dels estats significa un pas més. Ja no solament hi ha un control de l’economia, sinó també de la política, configurant un govern deudocràtic, o com ells diuen, tecnocràtic.

www.ecologistasenaccion.org/article21761.html

Llegir més »
Antiglobalització

Goldman Sachs: “fer el treball de Déu”

No crec en conspiracions planetàries ni en trames mundials de malèfics que manen des de l’ombra més que no pas els que posen la cara com a suposats “amos”. De la mateixa manera, però, no crec tampoc en tantes coincidències i menys encara que una crisi d’aquesta magnitud que envia a la misèria i a la mort, dia rere dia, milions de persones no tingui culpables o com a mínim, responsables. Per això assenyalo aquestes coincidències i curiositats i les continuaré assenyalant aquí.

Llegir més »
Antiglobalització

Goldman Sachs: curiosos bombers piròmans

El 27 de setembre passat, un agent de borsa completament desconegut es convertia en un personatge mediàtic gràcies a una entrevista a la cadena de televisió BBC. El ‘broker’, anomenat Alessio Rastani, explicava com somiava cada nit que arribés una recessió, s’afonés tot i ell en tragués beneficis astronòmics, ja que era el que sempre havia esperat i estava preparat per fer-ho. Entre opinió desmesurada i valoració desafortunada, una afirmació seva apuntava una opinió generalitzada entre cada cop més gent. Alessio afirmava que “aquest no és el moment de confiar que els governs arreglin les coses. Ells no governen el món. Goldman Sachs governa el món. I a Goldman Sachs no li importa aquest paquet de mesures de rescat…” Tenia bona part de raó, tot i que alguns es van escandalitzar quan van sentir-li dir aquesta veritat gairebé ja absoluta.

Llegir més »
Antiglobalització

Ocupem el futur

Aquest article està adaptat d’una xerrada de Noam Chomsky al campament Occupy Boston com a part d’una sèrie de conferències en memòria de Howard Zinn (historiador, activista i autor de “L’altra història dels Estats Units”).

Llegir més »
concentracion-libertad-niza-Logroño
Antiglobalització

Solidaritat amb tres activistes espanyols detinguts a Niça a les mobilitzacions contra el G-20

Des de CGT La Rioja ens informen de la situació de tres companys de Logroño i Iruña que han estat empresonats a França quan es dirigirien a les manifestacions en contra de la cimera del G-20 celebrada a Cannes per dur en el maleter del cotxe d’un d’ells -que és escalador- material d’escalada, que els han tipificat com armes.

Us deixem l’enllaç d’una campanya de signatures que s’ha creat en el seu suport i un text per a ampliar la informació.

HISTÒRIA D’UNA INFÀMIA

El passat dimarts 1 de novembre, a les 7 del matí, van detenir a França als companys Xabier, Adrián i Miguel (de Iruña i Logronyo) abans de les mobilitzacions que anaven a tenir lloc aquest mateix dia a Niça, en relació a la reunió del G20 que es va celebrar a Cannes. Van registrar el seu cotxe i els van prendre les pertinences. Entre aquestes van ser determinants per a la condemna: guants de treball, ulleres de protecció, un piolet, dos grampons, dos bastons de senderisme extensibles i una navalla multiusos.

El dimecres van tenir un judici ràpid i han estat condemnats a quatre mesos de presó cadascun, a més de prohibir-los l’entrada en la regió dels Alps-Marítims durant els pròxims tres anys, per “tinença i transport d’armes de sisena categoria amb temptativa d’organitzar actes violents contra les persones”. Es consideren armes de sisena categoria: tot objecte que pugui ser utilitzat com arma en algun moment.

Llegir més »
Antiglobalització

(Vídeo) Paraules des d’Atenes – Palabras desde Atenas – Words from Athens

Pedro Olalla reflexiona des d’Atenas sobre la situació que viu Grècia entesa en un context global.

Pedro Olalla és escriptor, helenista, filòleg, professor, traductor i fotògraf, i en aquests camps desenvolupa la seva activitat professional en col·laboració amb editorials, universitats i institucions culturals de diversos països del món. Des de fa vint-i-sis anys, manté una intensa relació amb Grècia, país en el qual es va iniciar en l’helenisme i en el qual, el 1994, va fixar la seva residència per a dedicar-se a la investigació, la creació i la didàctica.

Més informació sobre ell a: www.pedroolalla.com/

Llegir més »
Antiglobalització

La banca (alemanya) torna a guanyar

La cimera de la UE celebrada aquest 26 d’octubre torna a llançar un saldo positiu per a la banca enfront de la ciutadania i l’entorn. Surten beneficiades especialment les banques alemanya i francesa. Ecologistes en Acció reclama una auditoria del deute per a abolir el que no tingui finalitats socials i ambientals.

Un dels principals acords de la reunió del Consell Europeu suposa l’elevació fins a un bilió d’euros del fons de rescat. De l’actual fons de 440.000 milions, a priori solament una part serviria per a rescats bancaris, entre 50.000 i 74.000 euros. La resta han anat als rescats de Grècia, Irlanda i Portugal (116.400 milions) i a la compra de deute de països com Itàlia i Espanya (fins a 275.000 milions). No obstant això aquestes dues partides també estan sent en gran part per a rescats bancaris o per a preparar-los. No cal oblidar que el deute públic dels estats europeus s’ha incrementat de forma important pels rescats i avals a la banca, i que aquest deute dels estats està en mans fonamentalment de la banca europea. A més, la majoria del deute en la UE és privat, posseït per bancs, i és aquest sector el que es vol apuntalar.

Un exemple de com el deute públic prové, en part, del deute privat és el d’Irlanda. En 2008 el Govern irlandès va garantir el 100% dels dipòsits bancaris. És a dir, va afirmar que, si el banc entrava en fallida, la ciutadania irlandesa assumiria el reemborsament de tots els dipòsits, que ascendien a uns 480.000 milions d’euros. A continuació va haver de nacionalitzar el Allied Irish Bank injectant-li 48.500 milions (al voltant del 30% del PIB irlandès).

En el cas de Grècia les ajudes de la UE fins a ara han ascendit a uns 60.000 milions d’euros, en bona part per a protegir els bancs alemanys i francesos, que són els principals tenidors de deute grec. En comparança, la banca europea ha consumit més de 420.000 milions d’euros en injeccions de capital i compres d’actius danyats.

L’Estat espanyol representa clarament com el deute existent és fonamentalment privat. El deute de l’economia espanyola és, aproximadament, un 400% del PIB (4.250.000 milions), de la qual solament el 16% està en mans d’institucions públiques. Els bancs (32%) i les empreses no financeres (31%), fonamentalment immobiliàries, atresoren la majoria d’aquest deute. Espanya ja ha lliurat més de 17.000 milions de diners públics en rescats bancaris.

La segona raó per la qual, segons el parer d’Ecologistes en Acció, la banca alemanya (i la francesa) guanya és per l’avenç de les exigències de tenir el 9% de core capital (reserves d’alt “valor”) per a la banca europea a 30 de juny de 2012. Això obligarà a la banca espanyola a recapitalitzar-se amb més de 26.000 milions, mentre l’alemanya ho haurà de fer en una mica més de 5.000 i la francesa en prop de 9.000. Una de les raons d’aquesta diferència tan important en les provisions entre uns bancs i uns altres és que la UE permet que la banca d’inversió (fonamentalment alemanya i francesa) oculti tots els seus actius tòxics. És a dir, que no hagi de fer cap provisió de fons per als seus possibles impagaments, una cosa més que probable doncs estan a preu de mercat gairebé nul des de l’esclat de la crisi en el 2007.

Segons l’acord aconseguit el 26 d’octubre s’ha posat a preu de mercat el deute públic. D’aquesta manera, la banca alemanya i francesa perden diners per la quitació (voluntària) del 50% de deute grec i amb la rebaixa del valor en un 2% de l’espanyola, però guanyen al veure revaloritzat el deute públic alemany i francès, fonamentalment en les seves mans. En resum això els permet haver de fer una provisió de fons menor que la banca espanyola o grega, que veuen com el valor del deute espanyol i grega, que és la qual més tenen, es deprecia.

En definitiva, les conseqüències d’aquest acord són que la banca alemanya (i francesa) tindran una posició més competitiva al requerir buscar menys finançament en els mercats, i això que són les més exposades al deute grec de la UE (després de la banca grega que, de segur, acabarà en mans de capitals centreeuropeus).

Ecologistes en Acció aclareix però que no considera més desitjable la banca espanyola que l’alemanya o la francesa. Totes elles tenen el mateix nul control democràtic, no suposen cap benefici social ni ambiental per a la població, i busquen acaparar poder i riquesa en detriment de les classes més populars. Des d’aquesta perspectiva l’organització el que demanda és la realització d’una auditoria del deute existent per a abolir tota aquell deute que no hagi tingut finalitats ambientals o socials. De la mateixa manera lluita contra les retallades socials i ambientals per a salvar a la banca. És a dir, considera que ja n’hi ha prou de que la banca sempre guanyi.

Ecologistes en Acció. 27 d’octubre de 2011

Llegir més »
Antiglobalització

Hi ha vida més enllà de la banca?

El cap de setmana del 15 i 16 d’octubre, mentre la majoria de les ciutats del món bullia d’indignació popular davant la presa de pèl global que suposen les mesures preses davant la crisi, assistíem a l’enèsima reunió de ministres de finances, ara en preparació de la també enèsima cimera del G-20 que s’ha de celebrar a Canes els dies 2 i 3 de novembre. Lluny del glamur dels i les artistes del setè art que anualment desfilen per la catifa vermella, tot sembla indicar que en aquesta població francesa assistirem a una posada en escena d’un nou capítol de la tràgica i horrorosa sèrie del “salvament del capitalisme”.

A partir de les conclusions de la reunió ministerial prèvia del 15 i 16 d’octubre, el que es discutirà de forma central en la reunió del G-20 és la formula per alleugerir la llosa que representa el deute per un país com Grècia, així com les noves condicions globals de solvència que ha de complir la banca europea. Resulta bastant clar que endurir les condicions de solvència de la banca, des del 5% exigit en els stres test de juliol fins al 7 o 9% que es planteja ara, significa que la UE està preparant al sector financer europeu per resistir les pèrdues que representarà la “quitança“ del deute grec i les més que possibles reduccions del deute espanyol, irlandès, portuguès i, possiblement, italià que l’acompanyaran en un futur no massa llunyà.

La conseqüència inevitable que, segons la lògica dominant, comportaria un escenari com l’anterior seria la necessitat d’una eventual nova recapitalització de la banca que ara sembla que hauria d’oscil·lar entre els 100.000 milions i els 3 bilions d’euros. En principi, els recursos per a aquesta operació de recapitalització haurien de sortir de fonts privades, ara bé, tenint en compte la situació dels mercats de crèdit, sembla que això no és res més que una cortina de fum que amaga la crua realitat que, en definitiva, caldrà que la societat novament és faci càrrec dels recursos necessaris per tal que la solvència bancària no es vegi afectada per la nova situació econòmica que es derivi dels acords.

Llegir més »
15M

Les mobilitzacions del 15-O reactiven i reforcen la dinàmica del moviment del 15-M, la lluita contra les retallades i l’anticapitalisme

El 15-M encara és viu i és més global que mai. El moviment ho ha demostrat amb una convocatòria de mobilització mundial a la que han respost centenars de milers de persones d’arreu del planeta en una protesta internacional contra el capitalisme, la banca i les corporacions financeres i contra les polítiques econòmiques dels governs, posant l’accent en les problemàtiques relacionades amb les retallades en salut, educació i serveis socials, així com en la dificultat d’accés a l’habitatge i l’augment dels desnonaments que ha provocat la crisi. La repressió policial també ha estat en el punt mira de les crítiques de les manifestants.

Han tingut lloc una seixantena de manifestacions a ciutats de tot l’Estat espanyol, amb Barcelona i Madrid al capdavant en quant a participació, per tal d’expressar que cal passar de la indignació a l’acció i cridar ben fort que no som mercaderies en mans de polítics, banquers i especuladors, i mostrar que la guspira que va néixer fa cinc mesos segueix viva i s’ha estès per tot el món. Més de 900 ciutats de 82 països, de nord a sud i d’est a oest, s’han sumat a la jornada de mobilització.

Llegir més »
15M

A tota la CGT de Catalunya: el 15-O prenem els carrers

El 15 d’octubre milers de nosaltres volem passar de la indignació a l’acció. Des de la CGT de Catalunya fem una crida, tots i totes les afiliades i simpatitzants, a promoure, difondre i participar activament a les mobilitzacions d’aquest dissabte 15 d’octubre que tindran lloc a prop de 50 països.

Una vegada més, torna a ser l’hora de sortir al carrer. Ho farem amb la força de saber que som milers i milers arreu els i les que hem perdut la por, milers i milers els i les que reclamem poder decidir directament sobre nosaltres i el nostre futur, amb la lluita i, sobretot, amb la transformació radical d’un sistema polític i econòmic injust.

Llegir més »
15M

CGT crida a participar en el 15-O: “Surt al carrer. Crea un altre món”

CGT DÓNA SUPORT I CRIDA A LA PARTICIPACIÓ EN LA MOBILITZACIÓ INTERNACIONAL DEL 15 D’OCTUBRE.

La Confederació General del Treball (CGT) immersa en la defensa de les persones treballadores i altres sectors populars, participa en conflictes laborals i socials en les empreses, els serveis públics i al carrer, dóna suport i crida a la participació en l’esdeveniment: 15 – O. Mobilització internacional «Unitsper un canvi global».

Llegir més »
Antiglobalització

(Vídeo) “La doctrina del Shock”. Documental complet

Basat en el llibre de Naomi Klein “La Doctrina del Shock”, narra la forma en la qual els anomenats “Chicago boys” de Milton Freeman, van utilitzar el descobriment dels electroshock de la psicologia, utilitzats per a esborrar els records i retornar al subjecte a un estat infantil, i poder reescriure la seva història, i ho traslladen al context socio-econòmic dels països en vies de desenvolupament, per a propinar xocs econòmics (alça d’impostos, eliminació de subsidis i polítiques socials, augment de preus, etc) i així, permetre saquejar millor els recursos naturals i enriquir a les grans empreses trasnacionals.

Llegir més »
cartell 15-O Barcelona
15M

15-O a Barcelona. Manifestació. De la indignació a l’acció

15-O a Barcelona. Manifestació. De la indignació a l’acció

Les nostres vides o els seus beneficis

A Barcelona: 15 d’octubre a les 17h a la Pl. Catalunya → PSG. GRÀCIA/DIAGONAL (DeutscheBank)→DIAGONAL/PSG. SANT JOAN→ARC DE TRIOMF

El 15 d’octubre ciutadans i ciutadanes de tot el món sortirem al carrer per mostrar la nostra indignació per la pèrdua dels nostres drets a mans de l’aliança entre els poders financers i la classe política.

Llegir més »
cartell Tarragona 15oct 1
15M

15-O “Unides per un canvi global”. Manifestacions a Reus i Tarragona

A Reus i Tarragona també s’han convocat manifestacions dins la Jornada Internacional de Mobilització del 15 d’Octubre “Unides per un canvi global”.

Defensem els nostres drets. Passem de la indignació a l’acció!

15-O: Jornada internacional de lluita

Les nostres vides o els seus beneficis

REUS

* Dijous 13 d’octubre

Performance anticapitalista.

Llegir més »
15O

15-O: Mobilització internacional «Unides per un canvi global»

15 d’octubre de 2011: Mobilització internacional «Unides per un canvi global: United for global change»

Esdeveniment global: http://www.facebook.com/event.php?eid=217223788318602

Pàgina web: www.15october.net

Web recopilació enllaços: 15 Ottobre in tutto il mondo

http://bellaciaogrecia.wordpress.com/2011/09/28/15-ottobre-in-tutto-il-mondo/

A Barcelona: 15 d’octubre a les17h a la Pl. Catalunya de Barcelona –

Llegir més »
Antiglobalització

(Vídeo) Sobirania alimentària i comerç just

Vídeo sobre Sobirania Alimentària i Comerç Just, molt instructiu sobre la realitat actual, realitzat per la xarxa REAS, amb l’objectiu de fer visible les bones pràctiques “col·lectives” d’economia solidària que estan tenint èxit.

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA «Som el que mengem»

COMERÇ JUST, reinventant els intercanvis comercials

www.economiasolidaria.org/video_soberania_alimentaria_y_comercio_justo

Llegir més »