Els 86 gestors de l’entramat Caja Madrid-Bankia-Banif, entre ells 28 polítics del PP, 15 del PSOE, quatre d’Esquerra Unida, un responsable de la Casa del Rei i 10 sindicalistes de CCOO i UGT, a més de mitja dotzena d’empresaris de la CEOE+CEPYME, han espoliat per al seu ús personal i privatiu 15,6 milions d’euros entre 2003 i 2012, gairebé sis milions corresponen a diners trets en efectiu de caixers o compra de roba, complements i alimentació en grans superfícies. La Fiscalia Anticorrupció considera que darrere d’aquestes despeses es pot amagar una apropiació indeguda.

L’entitat, entre altres accions, va finançar a fundacions de PP, PSOE i IU amb un milió a l’any, va col·locar a desenes de càrrecs en els seus òrgans, va facilitar crèdits personals als seus membres, i a més va facilitar targetes de crèdit sense control, “targetes Black”, durant dues dècades. Hisenda vol investigar als 86 directius que van usar les targetes, així com les responsabilitats tributàries de Caja Madrid com la de les persones físiques que van rebre aquests ingressos.

Tots els gestors venien obligats per llei a una gestió dels recursos públics de manera eficient i amb garanties de suficiència per a arribar a les fins socials, econòmics i financers del territori en el qual actuaven les Caixes d’Estalvi. La seva gestió no podia buscar l’interès privat, com tampoc el lucre personal.

Molts dels gestors públics són directament els responsables de tots els fraus, per acció o per omissió, portats a terme per les Caixes, lligats directament a la bombolla immobiliària i a l’especulació financera. Aquesta nefasta gestió ha obligat a dedicar fins a més de 40.000 milions d’euros de la ciutadania a sanear el gran saqueig del públic, dels quals l’entramat Bankia-Caja Madrid-Banif-absorbeix 24.000 milions d’euros.

CGT es va personar en la causa contra Bankia, perquè defensem l’interès general dels treballadors i treballadores, però una fiança de molts milers d’euros ens ha impedit seguir endavant.

CGT no figura entre aquests sindicats que s’asseuen en els consells d’administració de les Caixes, no pertany a la casta sindical. Els sindicats CC.OO i UGT s’han comportat com connivents amb les classes poderoses, amb les patronals, amb els partits polítics saquejadors dels diners públics.

La societat civil, la majoria social, ha de dilucidar i posicionar-se amb qui són sistema-casta-classe poderosa i ens han dut a aquesta barbàrie, o del costat d’una posició ètica del bé comú i de la justícia social per a tots i totes.

CGT es mou en el camp del bé comú, de la solidaritat, del suport mutu i d’una societat que pretén acabar amb aquest sistema delinqüent.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT

CGT es persona com acusació popular en “el cas Bankia”

La Confederació General del Treball ha presentat escrit de personació davant el Jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com part acusadora, exercitant l’acció particular, contra qui resultin responsables dels actes delictius objecte del procés, així com, enfront dels ja querellats, i/o denunciats en el procediment.

El sindicat CGT té representació i implantació en les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant-se unes conseqüències negatives directes per a aquests, tant com treballadors de les mateixes, com ciutadans que formen part de la societat.

CGT ja va tractar de personar-se, sent-li impossible la seva personació a l’exigir-se-li tenir la mateixa representació i defensa que el querellant originari, i exigir-se-li una fiança de 20.000 euros.

CGT entén que les circumstàncies processals han canviat, en la mesura que fets inicialment no inclosos en la querella, com són les possibles activitats delictives respecte de productes preferents i/o subordinats o les despeses realitzades per mitjà de les denominades com targetes opaques, i que fan que aquesta entitat tingui encara major necessitat de l’exercici del dret de l’acció penal.

CGT engegarà pròximament una campanya de crowdfunding per a plantar cara a la fiança de 20.000 euros i considera que es fa impossible el compartir la direcció lletrada en la pràctica, pel que ha sol·licitat al jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional una direcció lletrada pròpia del sindicat.

El sindicat declara que han d’exigir-se responsabilitats penals respecte dels fets objecte de la querella i fruit de la posterior instrucció del “cas Bankia”.

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE LA CGT