XIV Ofensiva contra l’oblit
[Dins la XX Marxa-Homenatge als Maquis]
16, 17 i 18 de juny de 2017
La Seu d’Urgell (Alt Urgell), Eugènia de Nerellà i Aransa (Cerdanya)
Joan Català – 20 anys Marxa Maquis – Txema Bofill
Divendres, 16 de juny
La Seu d’Urgell
Ateneu de l’Alt Urgell
C. Capdevila, 6 baixos
19h Presentació de les jornades i de l’Escamot Joan Català.
Una manera senzilla de saber quina és la ideologia dominant d’una societat és fixar-te en el noms dels seus carrers i places. A la majoria de poblacions els carrers porten noms de capellans, militars, cacics, nobles, intel·lectuals del poder i burgesos. La majoria noms d’homes, la majoria explotadors i la pràctica totalitat de noms imposats.
Digueu que parla el Noi del Sucre
Notes biogràfiques en el decurs del moviment obrer
Abel Escribano
Col·lecció Històries del Raval, 2016, 70 pàg.
El segon volum de la col·lecció Històries del Raval és un llibre petit que casi millor considerar un opuscle, però les seves seixanta i pico pàgines li donen una considerable consistència i ens apropen molt al personatge anarcosindicalista que fou Salvador Seguí, i sobre tot ens el descriu molt correctament dins del seu context.
Joan Montseny, educar per transformar la societat
Reus commemora enguany el 75 aniversari de la mort de Joan Montseny i Carret (1864-1942), més conegut com a Federico Urales. Mestre, escriptor, editor, publicista i propagador dels ideals llibertaris, el seu pensament va influir notablement en els moviments socials de l’estat espanyol i d’altres indretsdel món.
La CGT de Catalunya ha publicat el llibre ‘Feminisme Revolucionari’. El podeu trobar adjunt en PDF al final d’aquesta pàgina.
Pròleg de Feminisme Revolucionari
Les dones hem lluitat al llarg de la història, i seguim fent-ho, perquè se’ns reconegui com a subjectes, com a dones I com a treballadores.
Les Jornades Obertes d’Embat que se celebren aquest cap de setmana del 17 i 18 de febrer a Can Batlló se situen en el marc dels aniversaris “rodons” de les grans gestes revolucionàries del segle XX: el centenari de la revolució russa de 1917 (a celebrar-se enguany) i el 80è aniversari de la revolució que va tenir lloc a Catalunya i l’Estat espanyol el 1936 (celebrat l’any passat). El propòsit de les jornades no és un altre que aprofitar la rica memòria històrica que tenim a casa nostra, per després fer un salt en el temps i tornar al moment actual fent un recorregut per algunes de les moltes lluites socials que tenim al voltant i de les qualsparticipem.
La efervescencia social de los años veinte
Barcelona 1917-1923
Manel Aisa Pàmpols
Descontrol, Barcelona 2016, 200 pàg.
Aquests dies m’ha caigut a les mans el nou llibre de Manel Aisa que porta per títol “La Efervescencia social de los años veinte, Barcelona 1917-1923” publicat per la jove editorial Descontrol. En les seves primeres pàgines ens deixa clar que es tracta d’un treball d’investigació que en el seu moment es va editar en fotocòpies l’any 1998 i que formava part com a guió de l’exposició que realitzà l’Ateneu Enciclopèdic, que amb el mateix nom va inaugurar el 1998 al centre Cívic de Fort Pienc, bé que ara corregit i ampliat substancialment es presenta en forma de llibre.
Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular
Jornades Obertes d’Embat, 17 i 18 de febrer de 2017 a Can Batlló
Embat, organització llibertària de Catalunya, organitzarà les seves primeres Jornades obertes els dies 17 i 18 de febrer de 2017 a l’Auditori de Can Batlló (Sants, Barcelona) ‘Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular’.
Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Dirigent de la CNT, anarcosindicalista, líder indiscutible -però discutit- de les esquerres catalanes i ibèriques, revolucionari, pragmàtic, activista i home d’acció. I, esperem, a partir de la publicació d’«El pensament polític de Salvador Seguí» de Xavier Díez que acaba de publicar Virus Editorial i al qual em van convidar a fer-hi el pròleg, també teòric llibertari de primera fila, màxim pensador i organitzador, tot i que mai sol, d’un dels projectes i realitzacions socials més singulars que Europa i el món sencer van acollir entre el darrer terç del segle XIX i el primer del XX: la construcció d’un nou món sencer basat en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat… portats a les seves màximes expressions; o, parlant en plata, la construcció d’una societat llibertària que va arribar a veure possible avançar cap a l’anarquia. Sense cap mena de dubte, la més important aportació catalana -i no només- a la història de la humanitat.
Jornada EL PENSAMENT POLÍTIC de SALVADOR SEGUÍ RUBINAT
a la seva població natal TORNABOUS, al Cinema Flotats
Dissabte, 4 de febrer 2017
10h30m Presentació Jornad(A)
Exposició “Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Lleida” al vestíbul
11h Presentació del llibre “El pensament polític de Salvador Seguí” amb l’autor Xavier Diez i Jordi Martí Font autor del pròleg.
Presentació del llibre ‘Els Comitès de Defensa de la CNT (1933-1938)’ a càrrec del seu autor l’historiador Agustín Guillamón + debat obert
Dimarts 17 de gener, 20h. a la Sala Miquel Ventura (Biblioteca) del Centre de Lectura (c/Major 15, Reus)
Dels Quadres de Defensa dels Comitès Revolucionaris de Barriada, les Patrulles de Control i les Milícies Populars.
Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya
Cicle de conferències-debat
Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed i el Consell de l’Escola Nova Unificada
El Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i CGT Terrassa hem organitzat un cicle de conferències-debat sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya. Concretament, es desenvoluparan els plantejaments de Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed. El curs està dirigit especialment a professionals docents, però, tanmateix, està obert a tots els interessatsen la matèria.
EL DIARI “CATALUNYA”: GUERRA I REVOLUCIÓ SOCIAL EN LLENGUA CATALANA
El diari “Catalunya”, íntegrament editat en llengua catalana, és una de les aportacions periodístiques llibertàries més valuoses que es van donar, en temps de revolució social i de lluita sostinguda contra el feixisme, a Catalunya durant el període històric de la Guerra Civil, que abasta històricament des del 18 de juliol de 1936 fins als primers mesosde 1939.
Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona
Demanen a l’Ajuntament de Barcelona que interposi una querella criminal perquè s’investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes
Els signants al·leguen que la Llei d’Amnistia transgredeix els pactes internacionals i no ha d’impedir la investigació dels crims contra la humanitat
“No volem que la impunitat de la dictadura sigui una característica del sistema democràtic”
Setze organitzacions polítiques, socials i de defensa dels drets humans han presentat a l’Ajuntament de Barcelona un escrit de petició perquè el Ple de la corporació interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona “a efectes que, per part d’aquests, s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar als ciutadans i ciutadanes de la nostra localitat, es determinin les circumstàncies en les que van ser perpetrats, qui van ser els responsables directes i indirectes i, si s’escau, que es procedeixi a la seva imputació, processament, judici i condemna”.
Recentment s’ha reeditat el llibre que tot apassionat per l’història de la ciutat de Barcelona agraeix poder llegir, una història que forma part del llegat històric social d’un món que es va obstinar a buscar els privilegis d’uns en detriment dels molts, i que d’alguna manera va apartar i va reprimir als seus millors fills pel simple fet de tenir criteri en les seves opinions. Es tracta de ‘Barcelona 1909. La revolución de Julio’ (Ediciones Dirección Única, Barcelona 2016, 305 pàg.)
La coneguda “Setmana Tràgica” de tan profunda memòria entre les generacions arribades del segle XX, que fins i tot podem afirmar que durant molts anys només la historicitat dels anglosaxons va poder fer-se càrrec, diguem entre cometes, amb dignitat en els anys 70 amb l’aparició del llibre de la americana Joan Connnelly Ullman i la seva Setmana Tràgica editat per Ariel; un treball d’investigació molt ben resol.
Vídeofòrum amb el documental ‘Indomables’, presentat per Rosalia Molina, de Dones Llibertàries de CGT
Dimarts 29 de novembre a les 18.30h al local de CGT Sabadell (c/Rosselló 10 baixos)
Per informació sobre el documental aneu a l’enllaç:
Documental “Indomables. Una historia de mujeres libres”
“A principios de 1936 Durruti vivía justo al lado de mi casa, en un pequeño piso en el barrio de Sants. Los empresarios lo habían puesto en la lista negra. No encontraba trabajo en ninguna parte. Su compañera Émilienne trabajaba como acomodadora en un cine para mantener a la familia.
Una tarde fuimos a visitarle y lo encontramos en la cocina. Llevaba un delantal, fregaba los platos y preparaba la cena para su hijita Colette y su mujer. El amigo con quien había ido trató de bromear: “Pero oye, Durruti, ésos son trabajos femeninos.” Durruti le contestó rudamente: “Toma este ejemplo: cuando mi mujer va a trabajar yo limpio la casa, hago las camas y preparo la comida. Además baño a la niña y la visto. Si crees que un anarquista tiene que estar metido en un bar o un café mientras su mujer trabaja, quiere decir que no has comprendido nada.”
Testimoni recollit a Hans Magnus Enzensberger, ‘El corto verano de la anarquía’ (Barcelona, Anagrama, 2002).
Ja fa uns quants anys que vaig conèixer Paco Madrid, però com tenim clar què “la vida es poc més què un instant”, sobretot quan les sensibilitats flueixen i tot just és necessari que siguin perceptibles per què allà hi són, sempre omnipresentsper quan calguin.
Situem-nos en el context de l’època… El dictador Franco havia mort amb prou feines feia dos anys, els partits polítics sorgits de les primeres eleccions (juny del 77) hagudes a Espanya des de febrer de 1936 estaven buscant el seu lloc a l’espai polític del que més tard es va dir Transició. El timó de la política va recaure sobre Adolfo Suárez (llavors ministre-secretari general del Movimiento, càrrec que equivalia al lloctinent del dictador, dins del partit únic: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS), president d’un recentment il·luminat partit de centre-dreta, sorgit de l’aliança variopinta (mentre van mantenir el poder) de exfalangistes, liberals, opusdeístes, monàrquics i postfranquistes convertits, per art de màgia i per la imperant necessitat d’adaptar-se als nous temps, en demòcratesde tota la vida.
Desobeïm als carrers. Desobeïm per la memòria
El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs és un centre de documentació, recerca i difusió historicosocial de Berga. Treballem per la recuperació de la memòria històrica, especialment, del moviment obrer a la comarca. Durant els més de 15 anys de vida de l’associació hem editat diverses obres en aquesta línia. L’última publicació ha estat la reedició de la biografia de Marcel·lí Massana a cura de Josep Maria Reguant. Precisament, el 21 de maig d’enguany, després de la presentació del llibre esmentat vam inaugurar simbòlicament el carrer que volem que porti el seu nom amb la col·locació d’una placa que així ho assenyala a la seva casa natal.
JORNADES — Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya
Tindran lloc a l’Ateneu La Base, Carrer de Les Hortes 10, Barcelona, de 19 a 21h.
Amb la finalitat d´apropar la cultura a tothom, hem coorganitzat, juntament amb Deixem de ser una illa-cgt ensenyament, un cicle de xerrades sobre la pedagogia llibertària a Catalunya.
En elles ens aproximarem a la personalitat i l’obra d’alguns dels representants del moviment de renovació pedagògica d’inspiració llibertària que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del XX. Aquest impuls pedagògic va animar la creació de diferents tipus de centres educatius, com les escoles racionalistes o l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que van permetre la primera institucionalització a Catalunya d’una nova concepció del paper de l’educació com una eina de transformació i justícia social.
Del 5 al 25 de novembre, a Vic, dues exposicions, xerrades i debat sobre els 80 anys de la revolució anarquista del 1936
Exposicions
Exposició “La revolució anarquista”, del 5 al 17 de novembre.
L’Ateneu Columna Terra i Llibertat ens informa que la resposta de l’Ajuntament de Berga a la seva campanya de dignificar els carrers de Berga posant noms d’obrers i obreres que van dedicar la seva vida a la lluita per la justícia social i la llibertat ha estat, de moment, una multa de 750.01 euros.
També informen que el proper mes de novembre la campanya continuarà amb el nou carrer dedicat a l’Alfonsina Bueno Vela, militant que va anar a parar als camps de concentració nazis per la seva lluita antifeixista a l’exili i amb una segona placa al carrer Marcel·lí Massana. D’altra banda, també esperen comptar als esmentats actes amb la presència del company Joan Busquets, exmembre del grup guerriller de Marcel·lí Massana.
Manuel Pérez Fernández va néixer a Espanya el 10 d’agost de 1887. Va créixer al Brasil, en una família d’origen espanyol. La seva família materna, profundament catòlica i d’idees reaccionàries, comptava amb diversos generals de l’exèrcit. Tres germans de la seva mare van ser generals espanyols i un d’ells va morir a Cuba, en lluita contra els independentistes cubans.
CURS: ELS INICIS DE LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA A CATALUNYA
El curs sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya, aquesta tardor, a La Selva del Camp.
Amb la finalitat de seguir apropant la cultura a tothom, el Centre d’Estudis Selvatans i Deixem de ser una illa – Secció d’Ensenyament de la CGT de Tarragona, un cicle de xerrades sobre els inicisde la pedagogia llibertària a Catalunya.
