Per a moltes i molts la Vaga General del 29 de març a l’Estat espanyol, representa un èxit sense precedents, un augment quantitatiu i qualitatiu de la conflictivitat social contra l’Estat i el capital, una expressió popular contra la por, i un pas endavant en l’autoorganització de la classe treballadora i dels moviments populars i combatius.
Barricades … (conversa entre militants per email l’endemà de la vaga)
Paloma: «que dic jo que … és bo que estiguem en les barricades, sobretot amb vosaltres, els meus companys, sou els millors que puc tenir … que sí, que m’he posat una mica sentimental, però és el que hi ha avui i que em duri molts dies. «
Emilio: «Doncs ……. crec ….. que ….. ens ….. veurem …. moltes …. més …. vegades ….. això de fer la revolució … va a resultar d’allò més tendre …. «
Bienve: «Com dius tu, que bé que s’està en bona companyia en les barricades i com complementa Emilio, a veure si ens instal·lem aquí, que de mantenir aquest llit amb la gent conscient ens queda una estona … i bé, a veure si ho aconseguim compis. «
Raul: «Hi haurà més, estigues segur, i és veritat que dóna gust estar envoltat de certa gent en aquesta punyetera vida. Salut amics «
Guille: «Encara et queda el dubte si som totes les que estem, la vaga no és només anar a una mani, ni tan sols no anar a pencar. Fins la propera, que serà més aviat que tard, per desgràcia per la situació, per sort per la companyia. «
Julio: «Em sento orgullós de totes vosaltres, companyes. El 29 ens ha marcat el camí. La Confederació que m’agrada és la que planta cara en els moments més fotuts. Hi va haver moments màgics durant aquesta manifestació. Em va encantar l’esperit alegre i combatiu que es va respirar al nostre bloc. Una abraçada tendre i revolucionària per a totes. La millor gent que he conegut a la vida. «
Aquests extractes ‘robats’ d’una conversa entre companyes i companys de la Confederació General del Treball (CGT) de Valladolid (gràcies companys per les vostres paraules), exemplifica l’esperit del que es va viure a la jornada de lluita del 29 de març contra la Reforma Laboral del govern del Partit Popular.
Però cal assenyalar que aquesta vaga general no és només contra aquesta contra-reforma que elimina de cop molts dels drets laborals i sindicals conquerits per la classe treballadora en decennis i generacions anteriors.
També és contra les dràstiques retallades en sanitat, educació i serveis socials que fa mesos que executant els governs territorials, també és contra l’impune saqueig de les arques públiques per a subvencionar els forats negres de la banca -iniciat el 2010 pel govern del PSOE-, també és contra la desocupació galopant que s’acosta als 6 milions de persones en atur, contra els continuats desnonaments d’habitatges dels que no poden pagar la hipoteca, contra la corrupció malaltissa de l’elit política, contra la repressió policial indecent dels joves de secundària valencians, contra la fam voraç de beneficis de patrons i empreses, també i definitivament és la contundent expressió col·lectiva contra la pròpia por interioritzat i transmès de generació en generació després de quaranta anys de dictadura i després de trenta anys d’una falsa democràcia, edulcorada, arreglada , manipuladora i al servei del capital.
En menor mesura, però d’importància creixent, aquesta també ha estat una vaga contra el pacte social i la síndrome negociadora dels dos sindicats majoritaris – UGT i CCOO -, que en bona mesura han possibilitat que l’elit política conservadora s’aprovés aquesta reforma laboral.
