La crisi econòmica ha provocat situacions mai vistes fins ara: fills i néts que han d’anar a viure amb els avis, jubilats que han d’estirar la seva pensió per mantenir tota la família… #senseficcio
Convocades per la Coordinadora d’Informàtica de la CGT, el dia 30 de juny van sortir als carrers de Madrid, Barcelona i Saragossa les i els treballadors del sector, per a protestar pels abusos de la patronal i en defensa de la dignitat del seu treball.
Aquesta és la valoració que hem realitzat de la manifestació informàtica.
1. Les mobilitzacions del 30J s’han plantejat com un començament. S’està tractant de canviar la realitat d’un sector dissenyat per a curtcircuitar des d’un principi els mecanismes de pressió col·lectiva dels treballadors. Perquè es comenci a conscienciar un sector com el TIC i donar passos per a millorar les nostres condicions laborals, el treball sindical ha de tenir dues potes: el carrer i la xarxa.
2. El sindicalisme en el sector TIC s’enfronta a un problema fonamental: la dispersió. Els sindicats històricament han defensat que sigui el mateix obrer el que realitzi la mateixa funció en el seu centre de treball, i que si ha de ser substituït, ho sigui per un altre en les mateixes condicions laborals. En els grans projectes informàtics les i els treballadors són constantment intercanviats a través d’un laberint de subcontractacions, per a realitzar les mateixes tasques, però a través d’empreses amb pitjors condicions laborals.
Tots i cadascun dels dogmes sindicals no s’apliquen en el nostre sector: els treballadors d’una empresa no comparteixen centre de treball (treballen en el client), aquest pot canviar amb regularitat (al canviar el treballador de projecte) i l’entorn del treballador són companys d’altres empreses, amb altres condicions i altres convenis. Com es pot realitzar una activitat sindical en aquestes condicions tan heterogènies? I per què no hi ha hagut una resposta major aquest 30J?
3. Com es deia en el lúcid text realitzat a la calor del 30J Sudoer Rise Up! ( https://lapulgaylalocomotora.wordpress.com/2012/06/28/sudoer-rise-up/ ), la informàtica és el primer gran sector nadiu neoliberal, amb treballadors aïllats i desmobilitzats.
Però assistim en aquest nou segle a canvis en el sector TIC qualitatius (comencen a aparèixer seccions sindicals en cada vegada més empreses) i quantitatius (hi ha ja en l’actualitat un nombre significatiu de conflictes laborals). Un sindicalisme en xarxa està sent la resposta a la fragmentació imposada en el sector. El sindicalisme en el sector TIC no té capacitat per a superar físicament la barrera de la dispersió i la deslocalització (no es té accés directe als treballadors), però si que la té per a reinventar la seva activitat en (la) xarxa.
El treball sindical en xarxes socials i altres espais de socialització a internet durant el 30J ha estat un primer pas, visibilitzant que un nou sindicalisme ha fet la seva aparició. Un nou sindicalisme que ja es mou dintre de la cadena de subcontractacions, dintre de les guàrdies, lliuraments demencials i hores extra sense remunerar, dintre d’una realitat on el sindicalisme clàssic es veu com una cosa incomprensible, llunyana i inaplicable.
4. Aquesta vegada uns quants centenars de persones sortim al carrer aquest 30J. Com vam dir al principi, el sector TIC ha d’estar en el carrer i el la xarxa, i aquí és on internet juga una posició ambivalent. I és que Internet és part de la solució i part del problema. Gràcies a la xarxa, la Coordinadora d’Informàtica ha aconseguit arribar aquest 30J a treballadors als quals mai hauria contactat fent repartiments i enganxades de cartells a l’ús. Ara cal aconseguir que la gent faci una mica més que “m’agrada” en el Facebook o fer RT en Twitter.
Internet desincentiva el compromís polític real, és a dir, compromís que suposa l’estar físicament en les manifestacions, en les jornades de lluita i en les vagues, i no veient que es diu en Twitter a través d’un SmartPhone. Probablement per aquest compromís tan fràgil que possibilita internet és pel que ens hem manifestat centenars i no milers de persones. Però no pot contemplar-se la vida només a través de la pantalla d’un ordinador. La lluita en el sector TIC tampoc. Anem al carrer.
5. Finalment, cal ressaltar que internet no és només un flanc feble per al sindicalisme, també per al capitalisme. La subcontrata de Telefònica Avanzit Telecom està en vaga indefinida per a lluitar contra un terrible ERO. El mateix 30J l’empresa Avanzit denunciava en els mitjans sabotatges que han deixat a milers de clients sense telèfon i sense ADSL (com en el Vallès Oriental ). El llocs com Bigues i Riells i Palau-solità i Plegamans fins i tot va haver d’intervenir la policia perquè els piquets van tractar d’impedir la reparació de les caixes danyades.
Siguem conscients de la força i el poder que tenim els treballadors del sector informàtic i les noves tecnologies. Si parem les màquines, es para el món. Comencem a treballar perquè tot el sector es planti de debò en la pròxima vaga general, i en totes les vagues de sector o d’empresa que plantegem.
Surt del Twitter. Surt del Facebook. Pren el carrer.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
El company Andreu del Cabo ha estat acomiadat de l’empresa on treballa des de fa deu anys, Transports de Barcelona TMB (autobusos).
Des de l’any 2008 l’Andreu ha vist com TMB li ha anat obrint, un després d’un altre, expedients que s’han tancat amb nombroses sancions fins que ha arribat l’últim expedient que l’empresa ha decidit resoldre’l directament amb una carta acomiadament.
L’Andreu és militant de la CGT, i delegat sindical fins a fa dos anys. És un company compromès que s’ha implicat a fons en la lluita per la millora de les condicions laborals de tota la plantilla de TMB.
L’Andreu és un company valent que sempre ha denunciat els abusos i les corrupteles de la prefectura de la nostra empresa i sempre ha estat en la primera línia en les nostres mobilitzacions i és aquest el veritable motiu pel qual TMB l’ha acomiadat.
Des de la secció sindical de CGT a Autobusos de Barcelona TMB demanem a la ciutadania en general i a les seves organitzacions en particular que enviïn missatges solidaris amb el company Andreu del Cabo a l’Adreça electrònica de Joaquim Forn, President de TMB i Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a través del següent formulari:
Enviar copia al coordinador de la campanya: mercader60@nullhotmail.com
CGT obté 6 delegats en les eleccions sindicals al Consorci de Biblioteques
CGT es ve mobilitzant des de 2007 a Adif per, entre altres reivindicacions, acabar amb les pèrdues de càrregues de treball (externalització dels pàrquing, consignes, tancament de línies, etc.) i per a garantir el futur per al personal d’Estacions de Viatgers.
En l’última reunió mantinguda amb la Ministra de Foment el passat 27 de juny, li vam fer saber entre altres qüestions, la nostra preocupació amb la situació del Canal de Venda, amb l’estratègia comercial que estan portant a terme les empreses Renfe i Adif, així com amb la falta de diàleg que es dóna en les dues empreses des de l’entrada del nou equip directiu, que fa impossible, entre altres temes, resoldre aquest conflicte de manera satisfactòria per als treballadors.
A Renfe l’aplicació d’una política tarifaria que suprimeix les despeses de gestió, amb multitud d’ofertes per compra de títols de transport a través d’internet, a més de la instal·lació massiva de màquines autovenda, converteix a l’empresa en un competidor “hostil” que perjudica enormement la continuïtat dels llocs de treball tant del seu personal com d’Adif.
Les modificacions horàries en les circulacions de trens engegades el passat 17 de juny, no compten amb estudis previs d’ocupació que donin a conèixer la demanda real dels usuaris, ni s’han realitzat campanyes prèvies i serioses per a donar a conèixer als viatgers els nous productes. A més, l’engegada de circulacions “low cost” és una aposta clara per reduir llocs de treball en competència directa amb nosaltres mateixos.
Des de CGT entenem que aquestes actuacions per part de les dues empreses produeixen, sens dubte, un minvament en la qualitat del servei, a més de posar de debò en perill la viabilitat de la continuïtat de les càrregues de treball, el futur del servei, el nivell d’ocupació i el futur dels treballadors i treballadores.
Per tot l’anterior, CGT ha presentat Comissions de Conflictes en Renfe i Adif com a pas previ a la convocatòria de vagues durant juliol i agost, amb la intenció que siguin aportades garanties sobre el nivell d’ocupació i de viabilitat del servei, contant amb l’opinió de la representació dels treballadors.
Madrid a 2 de juliol de 2012.
SFF-CGT
El passat 28 de juny els treballadors de l’Hospital de St. Joan ens vam concentrar pacíficament dins el propi recinte de l’hospital per fer arribar el nostre descontent als responsables d’Innova, que es reunien allí en aquell moment. El motiu és de tots conegut: ens retallen la sanitat mentre dia si i dia també es destapen escandols econòmics i pressumptes malversacions de fons públics.
Tres mesos després de la gran vaga general del 29M que vam viure com va aturar Barcelona i tot l’Estat, seguim rebent noticies de qui ens volen aturar.
Han provat d’empresonar-nos sense proves com ho van fer amb el Javi, el Dani, l’Isma, la Laura, el Rubén i l’Andreu.
Han intentat arruïnar-nos a base de fiances altíssimes de fins a 6000 euros.
Han volgut un imposar-nos la por amb registres a les nostres cases.
Ens han convidat a córrer i desaparèixer cada vegada que veiem a la policia recordant al més de un centenar de ferits, molts d’ells greus, del 29 de Març.
Però no han obtingut els resultats desitjats. Seguim aquí, i no deixarem a cap companya sola.
MANU SIMARRO | 01/07/2012 – Setmanari Directa
Centenars de persones (prop d’un miler) es van tornar a manifestar el 30 de juny contra les retallades i la privatització de la sanitat pública. Aquest cop, l’escenari va ser l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona. Fins a l’indret es van desplaçar veïnes de Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó, els tres districtes que tenen com a referència el servei d’aquest hospital.
La mobilització, va començar a les 10h amb una columna que partia a les 10h de la Plaça Orfila de Sant Andreu, i que es va engreixar a dos quarts d’onze amb una aturada davant el Centre d’Atenció Primària ocupat a la Guineueta. La caminada va arribar a l’hospital a les 11.30h, on gent de totes les edats -però sobretot gent gran i personal sanitari- es van donar les mans, en un gest simbòlic de protecció d’allò públic, en defensa del sistema sanitari públic.
MANIFEST DE CGT DAVANT L’ASSEMBLEA GENERAL DE BANCAIXA (27-06-2012)
Sóc Vicente Martínez, conseller pel grup de representants del personal, i parlo en nom del sindicat CGT, per a dir-los que:
Encara que formalment aquest acte sembli l’Assemblea General d’una Caixa d’Estalvis, en realitat no és més que una farsa ja que, després de més de 134 anys d’història tots nosaltres serem recordats pel dubtós honor d’haver dut a la ruïna a la primera entitat financera valenciana i, en realitat, amb aquest acte estem vetllant el cadàver de Bancaixa, a falta ja únicament del soterrament que tindrà lloc quan formalment ens transformem en Fundació.
I per a vostès aquesta circumstància no va més enllà del fet que s’ha acabat el xollo, per a vostès participar en els Òrgans de Govern de Bancaixa només significava possibilitat de mantenir o establir relacions, potser alguna oportunitat de negoci, cobrar unes dietes, rebre uns regalets…. No obstant això per als treballadors i treballadores de l’entitat significava la nostra vida i el futur de les nostres famílies.
I, si em permeten l’expressió de moda, estem indignats. I no em vaig a estendre ara respecte a la mala gestió, les decisions errònies dels nostres directius i òrgans de govern, que ens han conduït a aquesta situació, lamentablement tot això ja és història i no sembla ser aquest el fòrum adequat per a exigir que es depurin responsabilitats.
La veritat és que, encara que sumits en la tristesa per la fi de la nostra entitat, i dic nostra perquè els treballadors i treballadores de Bancaixa sí ens sentíem part de la mateixa, ja que estem dedicant el nostre treball, el nostre esforç i la nostra professionalitat, dia a dia, a la defensa del projecte Bankia. I també des d’aquesta nova realitat ens sentim indignats amb els Òrgans de Govern de Bancaixa.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se malgrat la realitat que gairebé dos anys després de la seva constitució no s’hagi arribat a un Acord Laboral d’Integració de les plantilles que vam formar Bankia.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se quan s’ha empitjorat substancialment el servei ofert als nostres clients. Als cobraments de comissions, deficiències en circuits i informació tant internes com als propis clients, s’uneix la falta de dotació de personal per oficina davant un sistema de treball obsolet, desmanegat i més lent que el que teníem.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se quan s’ha enganyat als clients de Bancaixa, permutant participacions preferents per accions que se sabia no valien res.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se malgrat el clima de violència, tant verbal com física, que la plantilla de l’entitat hem de suportar diàriament en la xarxa d’oficines
Indignats, en fi, amb un Consell d’Administració que ha decidit concedir una espècie d’asil a l’antic Director General de Bancaixa, responsable en primera persona juntament amb el sr. Olivas, antic president que no ha tingut si més no la valentia d’explicar davant aquesta Assemblea els motius de la seva dimissió, un exdirector General, dic, reconvertit en Director Financer d’una entitat que ja no és financera i que, malgrat la renúncia voluntària de part de la seva indemnització, cobrarà en la seva jubilació més de 7 milions d’euros, uns 1.200 milions de les antigues pessetes, per haver-nos dut, repeteixo, a la ruïna. Indignant.
Davant aquest cúmul de despropòsits només podríem fer una recomanació als membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control: si els queda una mica de dignitat, dimiteixin. I si l’excusa per a no fer-lo és que, com ja està anunciat, a Bancaixa només li resta la reconversió a Fundació i no és moment de complicar encara més la situació, els convidem, juntament amb la resta de membres de l’Assemblea General que ara al sortir no recullin el regal que, sens dubte, està preparat per a tots nosaltres, i que renunciïn a la dieta que els pugui correspondre.
Que sembli almenys que el que ha passat els importa.
Moltes gràcies.
Vicente Martínez, en nom de la CGT
Com si de les mentides que periòdicament es distribueixen per internet es tractés, tornem a ser convocats a una campanya d’unitat sindical a Bankia. No deixa de ser incongruent, en primer lloc, que aquesta crida a la unitat ens hagi arribat a la plantilla mitjançant els diferents correus de cadascun dels supòsats defensors de la unitat. No sembla un començament molt encoratjador.
Però és que, a més, correm el risc que aquesta pretesa bona voluntat ens faci oblidar tant la història recent, com la realitat del dia a dia sindical en l’empresa. I oblidem que tots aquests sindicats des de fa molts anys mantenen representants en els Consells d’Administració i Comissions de Control de cadascuna de les caixes integrades a Bankia, cobrant substancioses dietes i gratificacions vàries, sense que les plantilles hagin aconseguit fer escoltar la seva veu en aquests òrgans de govern.
I oblidem que aquests sindicats s’han manifestat favorables, primer al SIP i després a la creació de Bankia, decisions que ens han dut a la catàstrofe que avui vivim, i així ho van votar en les diferents Assemblees Generals de cadascuna de les 7 caixes, mentre CGT era l’únic sindicat que es va pronunciar en contra en totes les ocasions.
I oblidem que, donada l’absoluta majoria de la representativitat que ostenten, són els responsables que, dos anys després de la creació del SIP i de Bankia, i després de signar (tots ells, excepte CGT) un Acord on l’empresa obtenia totes els avantatges per a fer el que volgués amb la plantilla, continuem sense tenir un Acord Laboral que homogenitzi les nostres condicions laborals, just en un moment en el qual caldrà reiniciar la negociació, en pitjors condicions.
Per altra banda, respecte a la “fita històrica” que, segons el seu comunicat, suposa la primera Junta General d’Accionistes de Bankia, que va tenir lloc el 29 de juny, convé que tots ens situem en la realitat de les coses. Si parlar davant les Assemblees Generals de les Caixes, els membres de les quals no tenien interessos personals (se suposa) en les decisions, ja era poc menys que predicar en el desert…. què no serà fer-lo davant els accionistes del banc, el principal objectiu del qual, quan no únic, és rendibilitzar la seva inversió, a pesar, o més aviat a costa dels treballadors i treballadores de Bankia?
CGT va assistir a la Junta, per descomptat que també va intervenir en defensa del present i sobretot del futur dels treballadors i treballadores de l’entitat, però ho va fer individualment. Des de la nostra independència, des de la nostra història recent, de la qual ens sentim orgullosos, i des de les nostres pròpies propostes i conviccions. Perquè nosaltres no necessitem agrupar-nos per a dissimular la nostra incapacitat per a aconseguir resultats concrets i positius, ni per a diluir responsabilitats personals o col·lectives, que sembla ser l’objectiu real d’aquesta teòrica crida a la unitat sindical.
JUNTS EN LA DEFENSA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES SI, PERÒ NO BARREJATS.
Secció Sindical de CGT Bankia
El 29 de juny de 2012, l’assemblea de treballadors de les empreses de remolc portuari de Barcelona han ratificat per unanimitat donar per vàlid el preacord aconseguit entre la representació dels treballadors i les direccions de les empreses, i en conseqüència desconvocar la vaga anunciada per al dia 30 de juny.
Els punts més destacats del preacord aconseguit en l’acte de mediació celebrat el dia 28, en el Departament de Treball de la Generalitat Catalana, el qual va permetre el desbloqueig de la negociació del Conveni Col·lectiu, són:
– La no aplicació de les modificacions legislatives laborals (Reial decret Llei 3/2012 de 10 de febrer de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral) durant els dos anysde vigència del Conveni Col·lectiu.
La Secció Sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIIII ha volgut sortir al pas de les declaracions realitzades per la directora del centre, Dolça Cortasa, en una entrevista publicada dilluns passat en el Diari de Tarragona en les quals afirmava que aquest any es començaria a reduir la llista d’espera quirúrgica.
Segons els representants sindicals: «L’Hospital Joan XXIII va sofrir al llarg de 2011 un espectacular augment de la llista d’espera de pacients que tenen programada una intervenció. El nombre va pujar de 1.557 a 2.956 (un augment del 90%). La senyora Dolça Cortasa presumeix que complirà amb l’objectiu de reduir un 2% les llistes d’espera… Segons la informació lliurada per la gerència al nostre sindicat en l’any 2012 hi ha pressupostades 10. 475 intervencions quirúrgiques, 5.286 menys (un 33%) que les realitzades durant l’any 2010. Com és possible pretendre disminuir la llista d’espera?».
Pel que fa al pressupost, aquest 2012 es produirà un augment del 0,16% respecte al de 2011 fins a arribar als 11.778.763 euros però seguiria sent un 10,8% menor que el que es tenia en 2010. La partida de personal és la qual sofriria més retallades, passant de 77,1 milions a 69 milions d’euros.
Pel que fa al servei d’urgències, han assenyalat que:«Cal diferenciar entre el temps que espera un pacient que acudeix al servei per a accedir al sistema de triatge, que és d’uns 20 minuts, i el temps d’espera per a rebre l’assistència mèdica, que pot arribar a una mitjana de quatre hores». Denuncien que una altra de les deficiències del servei és el nombre de pacients que esperen per a ser ingressats a causa del tancament de llits. «La mitjana és d’uns quinze pacients diaris. Actualment hi ha tancats 63 llits d’hospitalització».
* Una crònica de Norián Muñoz publicada al Diari de Tarragona
SOPAR-DEBAT COMUNITAT EDUCATIVA EN LLUITA
CONTRA EL DISCURS DE LA POR I LA IMPOTÈNCIA
S’acaba el curs i moltes persones ens pregunten com és possible que s’hagi arribat a aquest punt de desmantellament de l’ensenyament públic. A mesura que veiem com es va retallant partides pressupostàries a educació i recursos, observem com la por i la impotència s’ha instal·lat en el conscient de la comunitat educativa, sobretot la de mestres i professores. Un discurs que s’ha assentat als centres educatius i que facilita la presa de decisionsdel govern convergent.
Repassem les conseqüències de la ‘contrarreforma sanitària’ amb les últimes mesures aprovades pel govern espanyol i els canvis en el model de sanitat, unes reformes sanitàries que formen part d’un llarg procés.
JESÚS RODRÍGUEZ | 26/06/2012 – Setmanari Directa
La direcció de TMB va comunicar el passat divendres 15 de juny l’acomiadament d’Andreu del Cabo, tècnic electrònic de l’empresa d’autobusos molt implicat en la victoriosa lluita pels dos dies de descans setmanals i altres mobilitzacions dins de l’empresa. Una vintena de treballadors i treballadores el van acompanyar en el moment de recollir la carta que l’informava de la finalització del seu contracte. La versió oficial de l’acomiadament són ‘raons disciplinàries’ i, en concret, l’acusen d’haver agredit verbalment i física diversos comandaments del seu entorn laboral. Fins fa poques setmanes havia treballat durant anys a la cotxera Pablo Díez, i últimament ho feia a la cotxera d’Horta.
En un comunicat, la CGT recorda que Del Cabo es va implicar des dels inicis a totes les lluites per la millora de les condicions laborals a l’empresa. Arrel del seu compromís sindical ha acumulat sancions i va ser condemnat per haver participat a un piquet durant la vaga dels dos dies. L’empresa i els mossos van demanar una pena de dos anys de presó, que no va haver de complir pel fet de no tenir antecedents. La CGT denuncia que ara, i després d’un llarg procés d’assetjament, aïllament i pressions, l’han aconseguit fer fora.
Venjança per haver destapat injustícies i irregularitats
Però les raons que CGT veu darrera de l’acomiadament d’Andreu del Cabo estan relacionades amb el fet que va denunciar i demostrar amb proves que la prefectura de telecomunicacions de TMB va sustraure diners públics de l’empresa, que la mateixa prefectura ha adquirit productes d’ús personal amb diners públics i, finalment, que va destapar un cas de setge sexual contra una treballadora. En tots els casos la resposta de l’empresa va ser el silenci i l’encobriment dels fets. Per tot plegat i pel seu caràcter de persona solidària i compromesa, des de la CGT ja s’ha anunciat futures mobilitzacions per exigir la seva readmissió.
TMB ha acomiadat a Andreu del Cabo
Es preveuen mobilitzacions a Autobusos de Barcelona per a exigir la seva readmissió
La Direcció de TMB va acomiadar, el divendres 15/06/2012, al company Andreu del Cabo. En la carta que va haver de lliurar la Direcció de TMB a Andreu, en presència de vint companys que acudim a mostrar públicament la nostra solidaritat, li comunicaven que havia estat acomiadat per motius disciplinaris, en concret TMB acusa a Andreu d’haver agredit verbalment i físicament a companys i comandaments del seu entorn laboral.
Andreu és un company Tècnic electrònic que fins a fa poc temps ha estat destinat en la cotxera Pablo Díaz i actualment en la cotxera de Horta on, durant diversos anys, ha anat desenvolupat, al costat del seu treball, la seva activitat sindical com a militant de CGT i del Comitè de Conveni.
No és la primera vegada que l’empresa actua directament contra Andreu ja que a causa del seu caràcter, l’Andreu és dels que no calla, ha anat acumulant expedients i sancions des de l’any 2008, els més greus d’ells per la seva participació en els piquets que es van fer en les portes de la cotxeres durant la vaga dels “dos”dies.
Amb l’Andreu ho han intentat tot per a enfonsar la seva moral: l’aïllament, la ignorància, contínues obertures d’expedients, mobbing… per precaució no van buscar, fins ara, l’enfrontament directe, buscaven acabar amb la moral d’Andreu perquè fos ell mateix el que demanés el compte. Però està clar que no ho han aconseguit ja que Andreu ha resistit com només ho fan els lluitadors.
Andreu ha denunciat i demostrat amb proves que la prefectura de Telecomunicacions de TMB ha robat diners públics de l’empresa; que la mateixa prefectura ha estat constantment realitzant compres personals amb diners públics; també ha denunciat un cas d’assetjament sexual a TMB contra una treballadora i la resposta de la Direcció de TMB davant aquestes denúncies va ser no fer res perquè aquestes conductes delictives es tornin a repetir i encobrir aquests fets.
Els que tenim la sort de conèixer a l’Andreu sabem que no és una persona dòcil, d’aquestes que li agraden tant a TMB, sabem que és un company que quan ha tocat arremangar-se es pot comptar amb ell encara que el tema no li afecti directament. Aquestes característiques d’Andreu les vam poder comprovar en la lluita que els conductors i conductores de TMB vam tenir per a aconseguir els dos dies de descans. Andreu va ser un dels pocs companys que, sense ser conductor, ens va acompanyar cada dia en la nostra lluita i ho va fer d’una forma activa i desinteressada raó per la qual molts companys i companyes li estarem eternament agraïts.
Però la labor reivindicativa d’Andreu no s’acaba en TMB, la seva dedicació i la seva lluita traspassa l’àmbit de la nostra empresa. És fàcil veure’l col·laborar en multitud de mobilitzacions que emergeixen des dels moviments socials de la nostra ciutat. Com diem Andreu, malgrat la seva joventut, és ja un veterà lluitador d’aquests que no li agraden als edefensen el sistema injust que tota la classe obrera patim, i precisament pel seu caràcter i les posicions fermes que manté i defensa, no solament ha estat sancionat per TMB sinó que també ha estat blanc de la repressió de jutges, fiscals i policies.
Sabem com les gasta la Direcció i la seva cort de pilotes, sabem que ara, com va passar amb Pablo Díez es va a iniciar una campanya soterrada de calúmnies, dirigida per l’empresa, amb l’objectiu de desprestigiar al nostre company i amb això intentar anul·lar qualsevol campanya de solidaritat que la plantilla de TMB poguéssim engegar.., no ho van a aconseguir… Som molts els que coneixem a l’Andreu, l’hem vist en multitud d’històries, i per això podem assegurar que cap pelagats podrà embrutar el seu nom i molt menys la seva fulla de serveis a favor de la plantilla d’autobusos.
Per a més informació:
SATURNINO MERCADER Portaveu CGT d’Autobusos de TMB 676 705 062
ANDREU DEL CABO 659 601 877
Secció sindical de la CGT a Autobusos de TMB
Dia si i dia també apareixen nous casos de possibles pràctiques corruptes al si del grup municipal d’empreses Innova de Reus, un immens forat negre, una menjadora on algunes persones han fotut mà impunement emportant-se diners a munts i deixant l’economia de l’Ajuntament de Reus en fallida.
La ciutat de Reus ocupa ara mateix un lloc destacat en el rànquing de corrupteles i la malversació de fons, i constitueix un clar exemple d’utilització de càrrecs públics per a fer negocis privats, el cas més paradigmàtic de tots el de Josep Prat, exdirector general del grup d’empreses municipals de Reus Innova i actual president de l’Institut Català de la Salut (ICS).
I a més dels ciutadans i ciutadanes de Reus, que ho pateixen en forma de retallades i de privatització de serveis públics, els grans afectats han estat els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Reus i d’empreses sota el paraigües d’Innova, com per exemple l’Hospital de Sant Joan, que han patit retallades salarials i laborals en nom d’una crisi que no han generat. En ambdós casos, les úniques partides en les que s’ha retallat han estat aquelles referents als treballadors, en especial els salaris i diverses prestacions establertes en conveni.
En aquest escenari és on s’inclou el cas de l’acomiadament del treballador d’Innova Xavier Monforte, el cas del qual estem portant des dels serveis jurídics de la CGT amb la intenció d’aconseguir-ne la nul·litat, un treballador que, amb el suport de la CGT i la CUP, ha tingut la valentia d’explicar públicament allò que s’amaga darrere del seu acomiadament, que és, com a mínim, irregularitats manifestes i, sobre tot, falta d’ètica, tant per part de les persones que han forçat el seu acomiadament com per qui no ha mogut un dit per a evitar-lo.
CADENA HUMANA. Dissabte 30 de juny.
11:30 Entrada Principal Vall d’Hebron
EN DEFENSA DE LA SANITAT PUBLICA I ELS HOSPITALS PUBLICS
L’atac planificat als sistema públics de salut i als drets socials, espot concretar,
JESÚS RODRÍGUEZ | 22/06/2012 – Setmanari Directa
El jutjat d’instrucció 5 de Barcelona ha decretat la posada en llibertat d’Andreu, el jove tortosí que es troba a la presó de Brians I des de fa més de tres setmanes per la seva participació a un piquet de la vaga general del 29 de març al barri de Sants de Barcelona.
Durant l’últim mes s’han fet nombroses mobilitzacions per a reclamar-ne la seva posada en llibertat. Una manifestació a Sants, una altra a Tortosa i una marxa al centre de Barcelona, així com nombroses concentracions al llarg de tot el territori han estat constants durant aquestes setmanes. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, el Casal Panxampla, Maulets, Alerta Solidària i l’Assemblea de Barri de Sants, entre d’altres, han fet una àmplia campanya de suport al jove. Curto ha abandonat el centre penitenciari la tarda del 22 de juny, poc abans de les 18h. desenes de persones li han donat la benvinguda a les portes del recinte penitenciari al municipi de Sant Esteve Sesrovires. Rubén, l’altre jove que va ser empresonat juntament amb ell va quedar en llibertat ara fa 10 dies.
Amb la posada en llibertat d’Andreu Curto ja no queda cap persona empresonada per la seva participació a piquets i manifestacions de la vaga general. En total, al llarg dels últims 3 mesos, el Departament d’Interior ha efectuat 106 detencions relacionades amb l’aturada contra la reforma laboral. A partir de les 20h, s’ha realitzat un acte de benvinguda al centre social Can Vies de Sants.
El rescat de la UE ha fet que passi, injustificadament, a segon pla la lluita dels miners. Obligats estem – sembla- a rescatar-la, i això encara que resulti difícil avaluar quina és la intensitat del debat que han suscitat, en els últims dies, i en el món que resisteix, les protestes corresponents.
En aquestes condicions, i encara que un corre el risc d’atorgar relleu excessiu al que probablement no ho té, no em queda més remei que apuntar una intuïció: alguna cosa hem fet malament tots quan no sembla que tinguem altra cosa que discrepàncies sobre qüestions de fons.
Començaré dient el que crec que és, en aquestes hores, el principal: sobren els motius per a donar suport, amb tot el que estigui al nostre abast, a la protesta minera. Faltaria més! Si a tot arreu intentem plantar cara a agressions i retallades, com hauria de faltar el nostre suport a qui, en el món de la mineria, denuncien els efectes d’unes i altres.
Assenyalat això, que repeteixo és el principal, no queda més remei que pronunciar-se sobre algunes disputes que estan en la rebotiga. Estic pensant abans de res, clar, en la qual es pregunta per l’actitud -no d’ara: de sempre- que la resistència minera ha assumit en relació amb una qüestió tan vital com és el respecte del medi natural i els drets de les generacions esdevenidores. Tinc la impressió -la certesa, per millor dir-lo- que les protestes d’aquestes hores apunten directament al legítim propòsit de garantir salaris i preservar llocs de treball. Però, encara que no ignoro la delicadíssima situació de moltes famílies, trobo a faltar, inequívocament, una mica més.
Alguns companys em diuen que, àdhuc compartint la meva preocupació pel silenci que la dimensió ecològica de la crisi provoca en el moviment miner, no és aquest el moment per a airejar aquestes desavinences. Pot ser que tinguin raó. Però em veig obligat a preguntar quan arribarà, llavors, aquest moment.
Portem trenta anys amb la mateixa batussa. Primer van ser les discrepàncies que el futur de la indústria militar va aixecar entre els nostres pacifistes i el que avui anomenem sindicats majoritaris; els primers reclamaven el tancament de les fàbriques corresponents, en tant els segons exigirien, sense més, que es preservessin els llocs de treball. Després van arribar les disputes en el que fa a una sagnant indústria, l’automobilística, descaradament subvencionada pels successius governs espanyols. Ara ens topem amb una discussió -crec jo que insortejable- sobre l’avenir de moltes de les indústries extractives, lamentablement lesives per al mitjà natural i no menys lamentablement vinculades amb un estil de vida insostenible (el nostre, clar, no el dels miners).
Quan se’m diu que la revolta d’avui obeeix al propòsit d’exigir que es compleixi el que els nostres governants van donar per bo anys enrere, vull preguntar-me si no és prudent discutir això que els uns i els altres van acatar. També he escoltat amb freqüència aquests dies que la responsabilitat pel que fa a la sense raó de bona part de l’activitat extractiva no és dels treballadors d’aquesta, sinó de les empreses o, més encara, del sistema. M’agrada poc l’argument. Si, com productors o com consumidors, acatem les regles del joc que imposa aquest sistema, som al cap corresponsables de la lògica d’aquest. I estem renunciant a la tasca de transformar la realitat.
Quan algun col·lega, de bon to, ha suggerit que entre els ecologistes no falten les gents que, obsessionades amb el medi natural, han oblidat el que significa la lluita social de sempre, no em queda més remei que donar-li la raó. Per a a continuació preguntar-me, això sí, quants són els treballadors que, a més de mantenir viva aquesta lluita social, mostren consciència plena i conseqüent pel que fa als nostres deures amb el planeta i amb les generacions esdevenidores.
Tots som part del sistema que patim, i no seria saludable que oblidem que la nostra conducta no sempre està a l’altura de les circumstàncies. Altra cara de la discussió d’aquests dies l’ofereix una col·lisió, sospito que una miqueta artificial, entre el 15-M i els miners. En algun cas intueixo que neix d’un malentès. No li donaré major relleu a les frases proferides per alguns miners que, davant la policia, van considerar convenient afirmar que no eren com aquests pacifistes del 15-M. I no l’hi donaré perquè no ho té, tot i que em sembla que el seu és recordar que el que els periodistes anomenen indignats no són cresta de gall.
No està de més que recordi referent a això el que de bon tros encertat ens diu Raimundo Viejo: “Estudiants i indignats, contràriament a aquesta fluixejada dels miners que rula per la xarxa, no només van aconseguir expulsar als mossos de plaça Catalunya; ho van fer, a més, sense necessitat de coets, dinamita, caputxes, ni tota la parafernalia: purament aikido de la multitud”.
Em preocupa més l’actitud de qui, les més de les vegades des de fora -ni són miners ni són 15M-, han procurat airejar eventuals diferències entre els uns i els altres. Aquestes gents, clarament sobrepassades pel que el 15-M ha acabat per suposar, semblen decidides ara a recuperar el terreny perdut i escudar-se darrere dels miners.
Per fi la classe obrera hauria reaparegut per a deixar a cadascú en el seu lloc i, de forma més precisa, per a revelar ben a les clares la condició d’un moviment, el del 15 de maig, en el qual falten la consciència d’això, de classe, i la voluntat de transformació revolucionària. Caram! Bé puc imaginar-me la reacció d’un indignat que ho estigui de debò: siguin quines siguin les mancances del 15-M -li preguntarà a l’espavilat de torn-, des de quins púlpits parlaran aquestes gents que ara m’ocupen? Serà que els miners, legítimament lliurats a la tasca de defensar ocupacions i salaris, estan a punt de prendre el Palau d’Hivern? Ho faran amb ells les direccions, entumides, de CCOO i UGT, després d’acceptar, durant decennis, l’inacceptable? Escoltarem per fi que reapareixen les paraules alienació i explotació en el llenguatge sindical a l’ús? Ens arribarà algun missatge que convidi a concloure que l’objectiu d’acabar amb el capitalisme comença a recobrar pes? Tindrem coneixement d’alguna iniciativa en la qual la paraula autogestió reveli ben a les clares la perspectiva de superar el món del treball assalariat i la mercaderia? En fi, rebrem notícies que la consciència dels límits mediambientals i de recursos del planeta convida a posar sobre la taula altres valors i altres actituds?
No convé que ens enganyem. La protesta minera és un interessantíssim exemple que alguna cosa comença a explotar entre els nostres treballadors. I el 15-M reflecteix ben a les clares que una part de la gent ha començat a adonar-se del que tenim entre mans. Fem el que estigui al nostre abast per a acostar posicions. I aconseguim referent a això, en particular, dues coses. D’una banda, que el 15-M trenqui definitivament amb els espasmes merament ciutadanistes que segueixen operant en el seu interior. I per l’altre que cada vegada siguin més els treballadors que se sumin a la tasca d’una resistència enfront del capitalisme que incorpori els valors de l’autogestió, la lluita antipatriarcal, la contestació antiproductivista i l’internacionalisme solidari. Tasca no ens faltarà.
* Carlos Taibo és escriptor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid. Article publicat al Rojo y Negro digital.
VAGA A CORREUS EN EL DISTRICTE 33 DE BARCELONA ELS DIES 22 I 25 DE JUNY
Les aturades afectaran als barris de Vallbona, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova Trinitat Vella i Torrebaró, afectant uns 20.000 veïns.
Des de fa uns mesos Correus obliga als carters d’aquests barris a assumir les zones de repartiment vacants sense tenir en compte les seves característiques singulars (distàncies, carrers amb forts pendents, vies ràpides que travessen el barri, etc.),el que fa molt més complicat el repartiment que en les zones cèntriques de la Ciutat. A més en breu s’habitaran 400 nous habitatges.
Això fa impossible que el correu en aquesta zona de la ciutat es reparteixi diàriament a tots els domicilis, incomplint, les obligacions de servei públic encomanades per llei a Correus i amb el consegüent deteriorament del servei cap als ciutadans. Aquesta situació afecta també a les condicions laborals dels treballadors als quals cada dia se’ls envia a repartir a zones que desconeixen.
Finalment, en un país amb més de cinc milions de desocupats, Correus deixa de contractar personal, sumant-se així a la política de retallades. Basta recordar que el president de Correus, Javier Cuesta ja va anunciar la seva intenció de reduir aquest any la plantilla de Correus en 2000 persones, justificant aquesta mesura pel descens de la demanda, mentre les aportacions amb les quals l’Estat hauria de dotar al servei públic s’han reduït a la mínima expressió.
Des de CGT donem suport les reivindicacions dels treballadors del districte 33 i emplacem a la Prefectura a que posi els mitjans necessaris per a impedir la deterioració del servei públic i les condicions laborals atenent les reivindicacions de l@s treballador@s del districte 33.
Per un servei públic de qualitat i per la contractació de personal
No a les retallades, tampoc a Correus
CGT Correus Barcelona
Davant la situació d’explotació brutal, precarització, acomiadaments, pressió extrema cap a les persones treballadores del sector informàtic, hem cregut necessari cridar a la mobilització i la lluita. Començant amb manifestacions de treballadors, estudiants i solidaris el dissabte 30 de Juny.
De la reunió d’algunes seccions sindicals de CGT d’empreses i serveis públics, celebrada a Barcelona el 14 de juny, va sorgir la proposta de la secció sindical d’Aigües del Ter Llobregat de demanar suport per presentar al·legacions contràries a la seva previsible privatització.
ELS FUNCIONARIS DE L’ESTAT PROTESTARAN DAVANT LA DELEGACIÓ DEL GOVERN A CATALUNYA
CONCENTRACIÓ DIJOUS 21 DE JUNY A LES 10 I FINS A LES 11 A LA DELEGACIÓ DEL GOVERN A CATALUNYA, MALLORCA 278 / ROGER DE LLURIA
Convocats per la Junta de Personal i pels sindicats CGT, CCOO, UGT i ASI-USOC, els funcionaris de l’Estat a Barcelona es concentren dijous 21 de juny, entre les deu i les onze del matí, davant la Delegació del Govern a Catalunya, situada en el Palau Muntaner, carrer Mallorca nº 278, en la confluència amb Roger de Llúria.
A la concentració està convocat el personal que treballa en aquest centre. Assistiran els membres de la Junta de Personal dels funcionaris de l’Administració de l’Estat a Barcelona.
Els funcionaris de l’Estat protesten contra la reforma laboral, que també els afecta, en defensa dels serveis públics i contra els altres retallades socials que està portant a terme el Govern, seguint amb les mobilitzacions que es van iniciar amb la vaga general del 29 de març passat.
En el mateix sentit, des de primers de maig s’han vingut realitzant concentracions davant d’altres centres de treball de l’Administració de l’Estat a Barcelona, com la Prefectura Provincial de Tràfic, l’Institut Nacional de la Seguretat Social o la Tresoreria de la Seguretat Social.
Així mateix, pròximament es realitzaran noves concentracions davant la delegació de l’Agència Tributària i altres organismes.
La Junta de Personal de l’Administració de l’Estat a Barcelona.
Persona de contacte: Miguel Angel García Muñoz Tlf. 656 65 74 52
CGT revalida la seva majoria en les Eleccions Sindicals a Oficines Centrals d’Assegurances Catalana Occident
RESOLUCIÓ DEL PLE DE SINDICATS DE LA FESIM-CGT
Reunits el Ple de sindicats de la FESIM, per a la presa d’acords en l’acció sindical i organitzativa, així com per a l’elecció d’un nou Secretariat Permanent, hem valorat l’actual situació que viu la societat de l’àmbit estatal davant l’agressió que el capitalisme està realitzant a les classes populars mitjançant la crisi financera.
Una crisi creada, manipulada i usada per a retallar els drets i les conquestes de desenes d’anys de lluites socials que havien configurat una sèrie de drets universals que estan sent destruïts alhora que es genera un empobriment de la població i un cada vegada major enriquiment d’una casta d’especuladors i lladres que juguen amb la vida de milions de persones amb una impunitat que ha d’acabar com més aviat millor. Per a mantenir aquesta agressió, a favor dels rics, l’estat està actuant de manera repressiva contra les organitzacions i moviments socials.
Aquesta agressió, afecta al sector metal·lúrgic d’una manera clara. Ja hem viscut una reestructuració salvatge, amb més de 1,7 milions de llocs de treball destruïts en els últims set anys, però l’espiral de destrucció econòmica i el robatori generalitzat de les entitats financeres al conjunt de la població mitjançant decisions com el canvi constitucional o el pretès rescat des d’Europa, no fan més que rebaixar les capacitats de compra de la població, creant una reducció de l’economia que augmenta aquesta espiral.
Les notícies i previsions en el metall, parlen d’una nova agressió de les empreses amb altra reestructuració amb pèrdua d’ocupació i rebaixa de condicions i salaris.
La CGT del metall plantegem, contra tota aquesta situació, el següent:
• La FESIM rebutja la possibilitat de nous acomiadaments en el metall. Exigim una solució a l’actual economia que passi per la reducció de les hores de treball amb 32 hores setmanals, amb el manteniment dels salaris, l’eliminació de les hores extres encobertes que signifiquen les mesures de flexibilitat i la reducció dràstica dels ritmes de treball que atempten greument a la salut de tots/as.
• La FESIM ens comprometem a defensar aquestes reivindicacions i a ser coherents amb la convocatòria de Vaga General del passat 29 de març, rebutjant les pretensions de les empreses del metall, d’empitjorar les condicions salarials, augmentar la flexibilitat i ritmes de treball i per tant seguir carregant sobre els treballadors les conseqüències del frau que significa l’anomenada crisi capitalista.
• La FESIM crida a tots els treballadors i treballadores del metall, en les empreses i en totes les estructures sindicals, a treballar perquè es facin les convocatòries de Vaga General necessàries perquè canviï la realitat social i els rics, empresaris i banquers siguin qui paguin amb els seus capitals, les conseqüències del fracàs que significa la seva crisi per a la majoria de la població.
• La FESIM denúncia i condemna l’actuació dels governs central i autonòmics, així com les diferents policies, reprimint de manera antidemocràtica la reacció contra el gran frau dels poderosos amb aquesta crisi. En concret, mostrem la nostra solidaritat amb tots/es aquells/es que han sofert presó, detencions irracionals, persecució o assetjament, de les forces policials o judicials.
Ruesta, 16 de juny de 2012
Federació de Sindicats de la Indústria Metal·lúrgica de la CGT
Attached documents
