CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Acció Sindical

Ens volen vendre (barat)

Després de més de dos anys de negociació CCOO-UGT han decidit ajupir el cap i sotmetre’s al que volen els taurons de la patronal.

De vergonya és que fa unes setmanes ens demanessin a la classe treballadora que ens aixequéssim en una vaga general per unes mesures que ens enfonsen en la precarietat i que ens eliminen drets bàsics, i ara, d’esquena a tot el món, sense comptar amb els sindicats que estem presents en la negociació del conveni, amb un silenci còmplice pretenen “vendre’ns” una “pujada salarial moderada”, i sense més tancar el Conveni.

Aquesta pujada, pel que sembla, suposa un miserable 0,5% per cada any de conveni que tindria una vigència de 5 anys i comprendria el període 2010-2015. Només amb la pujada que va sofrir l’IPC en l’any 2010 se superaria la possible pujada salarial d’aquest conveni de cinc anys, pel que els treballadors de Telemàrqueting podríem sofrir una pèrdua de poder adquisitiu d’entre un 10- 12% durant la vigència d’aquest nou conveni, situant-nos a la cua de les professions més precàries d’aquest país.

S’obliden, o sembla que no volen tenir present, que els llops de la patronal s’han dedicat en aquests últims mesos a eliminar centenars de llocs de treball, aplicant tant la nova reforma laboral, com aplicant expedients de regulació o qualsevol dels articles i facilitats que ja els dóna el conveni actual en el seu actual redactat.

Tenim el coneixement que delegats i delegades d’un dels sindicats signants han rebut unes “instruccions per a donar la cara” en les que parlen d’unes pujades salarials ridícules i gairebé d’acudit, i d’altra banda se’ls insta a escudar-se en la reforma laboral i en “la crisi” per a enfonsar i fer callar qualsevol tipus de realitat.

Sí, diem realitat, ja que el real en el sector de Contact Center són les empreses i els empresaris en el seu millor moment, guanyant el que mai, invertint en la deslocalització per a guanyar més i augmentant les seves arques a costa de la nostra explotació diària i constant, de les nostres miserables condicions de contractació, dels nostres horaris inconciliables i del nostre precari salari.

Encara no s’ha signat el Conveni, la següent reunió (aquesta sí, amb llum i taquígrafs) serà dilluns 16 d’abril a les 16:00, a la qual esperem no presenciar com el futur de més de seixanta mil persones que ens guanyem la vida amb aquest treball ens el venen miserablement i fan que les nostres vides siguin més precàries que en l’actualitat.

Des de CGT acudirem a la reunió per a informar-vos amb rigor de tot el que ocorre en la mateixa, ens mantindrem fermes en la defensa d’unes condicions dignes i intentarem que una veu d’indignació s’alci enfront de qualsevol abús que ja tinguin pastelejat.

És el moment també d’exigir als i les delegades de CCOO-UGT en les nostres empreses una explicació sobre les misèries que volen signar i en canvi de què i també per a dir-los que si no estan d’acord amb el que vagin a signar les seves cúpules que deixin de representar als quals venen i trafiquen amb el nostre treball diari.

Coordinadora de Telemàrqueting de la CGT

http://www.cgt-telemarketing.es/

Llegir més »
Acció Sindical

Estacions ADIF, treballadors compromesos i preocupats pel futur de l’empresa

Tots estem al corrent de les noves realitats que a poc a poc van envaint el nostre món laboral. Els incessants sacrificis que s’estan exigint als treballadors ens porten a una precarització de les nostres condicions laborals i econòmiques amb la terrible excusa de la crisi, que els seus culpables cal buscar-los en: els especuladors, gestors corruptes i ineficaços, mercats financers insaciables i mal exemple dels governants.

Estem veient a més com les empreses públiques són atacades per la “suposada” garantia i “estabilitat” laboral i salarial que representen. No és més que una estratègia que busca la destrucció d’ocupació fixa i de qualitat per uns altres en règim de “semiesclavatge” i pretenent la complicitat de la societat presentant-nos com treballadors privilegiats enfront de l’escassa i precària oferta laboral.

Sofrim un bloqueig en l’avanç dels convenis col·lectius, no oblidem que aquesta nova reforma laboral destrueix la retroactivitat i ens obligaria a l’aplicació de l’Estatut dels Treballadors i haver de negociar des de la jornada laboral, vacances, dies de llicència (…) Ningú s’atreveix a exigir millores en les nostres condicions actuals per molt dolentes que siguin o per molts compromisos que la pròpia empresa hagi adquirit mesos anteriors.

La capacitat de reivindicació s’està anul·lant, la nostra prioritat es fonamenta en el manteniment del nostre salari per molt devaluat que es trobi pels augments d’IRPF, o disminució d’ingressos per cosines, variables (…).

Per altra banda les nostres funcions dintre de l’empresa en el canal de venda, segueixen sofrint els dubtes de la seva permanència tal com les coneixem ara, màxim quan a part de la pròpia disminució de càrregues de treball generada per la pròpia empresa, la desaparició de les categories laborals i la imposició de grups professionals, que no és més que una reclassificació gratis si no hi posem remei, ens enfosqueix encara més el panorama.

Les opcions que tenim no són moltes però si clares, tots els treballadors hem d’oposar-nos a l’aplicació d’una reforma laboral que ens desarma per a defensar els nostres drets i conquestes de molts anys enrere. I unes “tisorades” que lluny de generar ocupació i confiança, solament beneficien als que menys estan sofrint aquesta crisi i en definitiva els causants de la mateixa.

No sabem encara quin rumb, davant el nou panorama polític, prendran les empreses ferroviàries, encara que veient el que hi ha, poques alegries esperem. Tampoc sabem si queda per moure algun que altra butaca de la Direcció, acostumats a improvisacions, falta d’encert i falta de voluntat per a solucionar els conflictes, qualsevol cosa és possible.

De qualsevol forma, ja siguin altres o els mateixos interlocutors, el nostre missatge segueix sent igual de rotund que des del primer dia, més encara quan no han cessat els atacs tant a la nostra activitat, amb la contínua externalització de càrregues de treball, com als nostres ingressos, que any rere any veiem com disminuïxen.

Hem deixat clar per part de CGT que no anem a tolerar cap separació de la nostra activitat dels treballadors en diferents empreses, que es perdi sense justificar cap lloc de treball per molt que ho intentin disfressar o que seguim amb la sagnia de perduda d’ingressos. Aquí està el treball que estem desenvolupant per a impedir la nostra desaparició de les estacions de Barcelona Passeig de Gracia i Barcelona Terme, la total oposició del transvasament del canal de venda a Renfe sense clarificar la situació dels treballadors i el seguiment continuat de l’actualització i correcte abonament de les primes d’estacions.

Per a nosaltres és irrenunciable, per si alguns ho posen en dubte, el nostre propòsit d’arribar a acords sobre les nostres reivindicacions. Perquè sense això, seguirà obert el conflicte cridant a noves mobilitzacions a tots com fins a ara. Estem farts de ser ignorats per l’empresa, de veure com es juga amb els nostres llocs de treball i amb el nostre futur, veient com s’externalitzen càrregues de treball, ja sigui en el propi canal de venda, pàrquings, consignes, informació i atenció al client(…).

La nostra resposta seguirà sent la mobilització que alguns caps, irresponsablement, tenen assumida sense buscar solucions, esperem que els que hagin de venir aportin voluntats diferents. Recordar-los les nostres reivindicacions, garanties de futur sense mobilitats forçoses, menyscapte de diners, turnicitat i treballs en festius, així i un sistema de primes millorat. Són aspiracions que necessitem obtinguin una resposta satisfactòria per a tots.

Les polítiques de retallada, desinversions i precarització solament generaran mes pobresa, menys oportunitats per a tots. Donar suport les mobilitzacions, apostar per la lluita constant, i no donar per perduda cap lluita pot ser l’inici de la reconquesta del que duem perdut en els últims temps i que els governants es pensin mantenir l’assetjament i persecució dels treballadors que duem patint durant aquests temps.

LA LLUITA QUE ES PERD ÉS AQUELLA QUE NO ES COMENÇA!

No a la reforma Laboral!

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat de CGT – CNT – SO després de la Vaga General del 29M

Les organitzacions sindicals Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) i Solidaritat Obrera (SO), convocants de la Vaga General del 29 de Març, valorem molt positivament el grau de seguiment i participació en les mobilitzacions durant aquesta jornada de vaga.

A pesar de la intimidació i de les amenaces amb que moltes empreses han tractat d’impedir la participació en la vaga, a pesar de la campanya mediàtica contra la mateixa, a pesar dels intents de criminalització i repressió del govern, milions de treballadors i treballadores han mostrat el seu rebuig a la reforma laboral, les retallades socials i a una política econòmica que està atacant els drets i el nivell de vida de la majoria de la població, afirmant la seva voluntat de lluita.

Valorem de forma especialment important, el grau de participació en els piquets i mobilitzacions d’aquelles organitzacions sindicals i moviments socials combatius, oposats al Pacte Social que entenem que, davant els atacs del govern, no hi ha res que negociar i que l’única opció és la continuació i l’enduriment de la mobilització fins a aconseguir la derogació de la reforma laboral i tota la bateria de retallades i lleis econòmiques antiobreras i antisociales que ens agredeixen brutalment.

De l’efectivitat de la Vaga i les manifestacions contra els atacs del govern donen fe els recents intents de criminalitzar i impedir la mobilització i l’activisme social mitjançant reformes del codi penal que rebutgem frontalment.

Ara es tracta de seguir plantejant noves accions que donin continuïtat al 29M. En aquest sentit, CGT, CNT, SO cridem a la participació massiva dels treballadors i treballadores de tota condició en les mobilitzacions que convoquem per al 1r de Maig, una jornada que ha de donar continuïtat a la dinàmica de lluita engegada per la vaga general del 29M. Igualment, donem suport a les mobilitzacions convocades a nivell mundial i en l’estat espanyol per a les jornades de maig 12M i 15M.

Per a CGT, CNT i SO la dinàmica de negociació permanent i cessió de drets de la qual és depenent el sindicalisme institucional, està esgotada. Per això, entenem que la vaga del 29M marca el camí a seguir, que no pot ser altre que el de la confrontació i la lluita contra un sistema que vol acabar amb els drets més elementals.

Així, ens comprometem a impulsar noves mobilitzacions, jornades de lluita, la convocatòria d’una nova Vaga General…, que ens permetin acumular forces per a aconseguir els nostres objectius de defensa dels drets laborals, socials, llibertat i justícia social. Finalment, tornem a reiterar que aquesta lluita volem fer-la al costat d’aquelles organitzacions sindicals de classe i moviments socials combatius que comparteixin aquesta necessitat.

Confederació General del Treball – CGT Confederació Nacional del Treball – CNT Solidaritat Obrera – SO

Attached documents

Comunicat de CGT – CNT – SO després de la Vaga General del 29M

Llegir més »
Acció Sindical

«Les acusacions contra la CGT, les han de sustentar amb proves, que no tenen»

– Arran de la vaga general de 29-M, des d’alguns sectors s’està intentant criminalitzar la CGT per la seva possible responsabilitat en alguns dels fets en el marc de la mobilització contra la reforma laboral. Com veu el sindicat aquesta dinàmica?

Amb un punt de preocupació i, alhora, amb una certa esperança. De preocupació, perquè és sorprenent que des de la Conselleria de l’Interior s’inclogui la CGT, una organització anarcosindicalista, en aquest calaix de sastre que, tan ambiguament, consideren grups «neoanarquistes»; sembla que la paraula antisistema ja no genera el rebuig social que busquen. Les acusacions que han fet en contra de la CGT, les haurien de sustentar amb proves després d’una investigació, cosa que no han fet. A més, el senyor Puig s’hauria de fer una autocrítica, ja que amb la seva actuació sobre les manifestacions de la tarda a Barcelona tampoc no va aturar els aldarulls. Intenta emmarcar-nos dins d’una trama per desprestigiar l’alternativa real que som. Estic completament convençut que els milers de treballadors que van anar a la manifestació de la CGT i d’altres organitzacions anarcosindicalistes no volien que la manifestació acabés en disturbis. D’altra banda, l’esperança que tenim és que cada vegada són més les dones i els homes receptius davant el nostre missatge i les idees que plantegem per sortir de la crisi.

Llegir més »
Cartell CGT 1r maig 2012
Acció Sindical

Manifest i cartell CGT 1r Maig 2012

1r de Maig 2012

Contra la Reforma Laboral, les Retallades i el Pacte Social

El 1r de Maig commemorem la lluita que milions d’homes i dones venim mantenint des de sempre en defensa de la dignitat i els drets de la classe treballadora. Aquest dia recordem la lluita de 1886 a Chicago per la jornada de 8 hores en la qual van assassinar a cinc treballadors anarquistes. Des de llavors han estat moltes les conquestes que hem arrencat a la patronal: reconeixement del dret al treball, a la seguretat i salut laboral, a la negociació col·lectiva, a les condicions de treball dignes…, encara que queda molt camí per recórrer i recuperar.

El capitalisme del segle XXI ha arribat al màxim de desenvolupament i globalització i està incrementant els seus nivells d’explotació de la classe treballadora a nivell mundial, intentant que tornem a les condicions de semiesclavatge de segles enrere, robant-nos els drets que tant esforç i vides ens han costat.

Llegir més »
Cartell jornada solidària El Vendrell
Acció Sindical

El Vendrell, 14 d’abril, jornada solidària amb els vendrellencs detinguts el 29M a Barcelona

Dissabte 14 d’abril, El Vendrell

18h. c/Dr. Robert, davant edifici sindical, concentració solidària amb els estudiants que encara es troben en règim de presó preventiva.

19h. Sala d’actes edifici sindical, xerrada sobre els fets del 29M a Barcelona, amb la presència d’Alerta Solidària, els tres vendrellencs que van ser detinguts i familiars de l’Isma, el company del Vendrell que encara està empressonat.

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració el 25 d’abril a Sabadell en el judici per l’acomiadament de Charo Luchena

Companys/es:

Fem una crida a tota l’afiliació de la CGT del Vallès Oriental i la resta de sindicats de Catalunya ha assistir el proper dimecres 25 d’Abril a les 10.30h. al Jutjat número 1 de Sabadell, Avinguda Francesc Macià 34-36, per tal de recolzar a la companya Charo Luchena, en el judici que es celebrarà pel seu acomiadament per part de l’empresa Nidec, situada a Santa Perpètua de Mogoda.

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat Secció Sindical CGT Hospital Bellvitge per a l’assemblea d’usuàries i treballadors de l’11 d’abril

Comunicat de Premsa per a l’Assemblea d’Usuaris/es i treballadors/es que tindrà lloc dimecres 11 d’Abril a les 13h a la Sala d’Actes de l’Hospital de Bellvitge.

– L’Assemblea acordarà noves estratègies de lluita a l’Hospital de Bellvitge per a exigir el funcionament de l’Hospital al 100 % i el cessament de la violència contra la ciutadania.

– La Direcció de l’Hospital menteix: A data del 10 d’abril NO S’HA OBERT LA UNITAT 5-3 que la Direcció de l’Hospital va prometre obrir el dia 1 del mateix mes.

Llegir més »
Acció Sindical

Reflexions sobre la violència

Haver de bregar amb una realitat nua, salvatge i sense edulcorar és una altra de les moltes violències de la crisi. De sobte cau la bena dels ulls i un es troba aquí, sol o sola en l’habitació, sentint davant la respiració pesada de la bèstia. El suau torpor dels clixés i els llocs comuns, aquest temps gairebé-màgic on coincideixen paraula i realitat, ha estat interromput. Sense ideologia que ho cobreixi, el real apareix com una força dura, cruel, gairebé immanejable. La conseqüència és que un darrere d’altre, els relats habituals del poder cedeixen sota el pes d’allò que ja no poden contenir. L’únic imperatiu que ens queda diu llavors que tota raó ha de ser qüestionada, tot poder profanat i tota paraula negada, perquè ja sabem el que són: mentida.

Alguna cosa així ha passat amb els Pressupostos Generals de l’Estat: els números estan aquí davant, amenaçadors, grollers, com un mirall còncau en el qual tot es veu des de massa prop. El pressupost del Ministeri de Defensa doblega el d’Educació, però es retalla menys de la meitat. La retallada en Sanitat triplica la del Ministeri de l’Interior. En temps d’emergència pressupostària, les Sicav seguiran tributant al 1% i els rendiments del capital molt per sota de les rendes del treball. Segons tècnics de l’Agència Tributària, el frau fiscal de les grans fortunes suma uns 64.000 milions d’euros a l’any (el 72% del total): en lloc de suposar confiscacions, pèrdua de nacionalitat i penes de presó, el rentat d’aquests diners tributarà al 8% entre crits demanant l’amnistia. Quan cauen els vels de la ideologia, totes les paraules semblen perverses.

Però per sobre de tot, el mirall trencat dels Pressupostos diu que l’Estat retallarà en 2012 la mateixa quantitat que va destinar a pagar els interessos del deute públic en 2011, uns 27.000 milions d’euros. És la lletra petita d’aquella reforma express de la constitució: l’Estat retalla salvatgement la sanitat, l’educació, o la dependència per a seguir transvasant riquesa als seus creditors, silenciosa i infatigablement, a raó d’uns 850 euros per segon. Poc sembla importar que aquests creditors siguin en gran mesura els mateixos causants de la crisi, diverses vegades trencats i rescatats amb uns diners públics que no existeix, és a dir a càrrec de més deute futur.

En lloc de trencar aquest cercle satànic, l’Estat decideix amputar-se la mà esquerra mentre s’enguixa la dreta. Els abusos policials de València queden en la impunitat, els poders públics persegueixen als piquets i falsegen les xifres de la vaga, des de la premsa es prepara a l’opinió pública per a un ús massiu de la legislació anti-terrorista contra els manifestants, a Barcelona diversos detinguts entren a la presó “per” si poguessin fer en el futur una cosa que no han fet encara.

Al triar a qui serveix i a qui persegueix, el Govern despulla per fi la seva pròpia retòrica i es revela com el que és: un testaferro d’interessos espuris, criminals, essencialment improductius, que reclamen l’execució dels nostres drets com garantia del cobrament del seu deute. Això és el que expressen els Pressupostos: la lògica d’aquest sacrifici, i l’esbós d’un nou equilibri de forces.

Aquesta és la imatge que ens retorna el mirall, la imatge de l’espoli a les mans d’un poder que ja està gairebé nu, que s’ha quedat sense paraules, sense llençols ideològics per a embolicar-lo. Cada vegada que diu “austeritat” l’Estat menteix. L’excepció s’ha fet altra vegada la norma, s’ha fet paradigma de govern: es tracta de repartir-se el que queda, el que sigui possible, i d’administrar amb policia la pobresa. Per això no hi ha temps que perdre. La rotunda victòria de la vaga general ha de servir perquè cadascú assumeixi el seu lloc en la batalla. De moment, cal omplir tots els buits, aixecar-se i dir la veritat sobre les coses. Si el nostre futur és ser pobres, haurem de ser-ho a la nostra manera, a una manera que està encara per inventar.

* Article publicat al web de Madrilonia http://madrilonia.org/2012/04/reflexiones-sobre-la-violencia/

Llegir més »
Acció Sindical

Contra nosaltres

L’autor del llibre “Barcelona rebelde” (Debate editorial, 2011) reflexiona sobre el moviment llibertari en l’actualitat i els perills que de nou li esperen.

El passat 29M, sobre el migdia, es va viure un espectacle visual impactant i no previst a Barcelona. Una marxa de piquets anarcosindicalistes es va transformar en la major manifestació llibertària en la Península. Eren varis milers de persones -17.000, segons la CGT-. La cosa, que consistia a avançar relaxadament pel carrer i somrient amb la boca plena de dents, ocupava bona part de Passeig de Gràcia. Hagués estat una fita i alguna cosa a tenir en compte si, a la tarda, la manifestació convocada per CGT-CNT contra la Reforma Laboral -va transcórrer en un carrer paral·lel a la que albergava la manifestació majoritària, que demanava la negociació de la Reforma-, no hagués triplicat amb escreix en nombre a la manifestació espontània del matí.

En aquesta manifestació llibertària -colossal- no només es podia veure als usuaris d’una cosmovisió que en les 4 últimes dècades ha avançat pel desert -generalment, en cercles-, sinó usuaris nous, noves i grans incorporacions que adoptaven la forma d’homes, dones, parelles amb nens, estudiants, treballadors, o nuvis i núvies menjant-se la boca i amb ganes de proclamar la Primavera. Érem, en fi, un grup nou i cridaner, encantat de conèixer-se, i que modulava aquesta cara que se’t posa en el rostre quan l’optimisme de la voluntat t’acaricia el front. Les abraçades emocionades eren una cosa comuna, que demostrava que el que estàvem vivint era una cosa en absolut comú. A saber: el moviment llibertari aixecava, aparentment, el cap. Era, per altra banda, un cap bell i divertit.

En l’àrea metropolitana de Barcelona es va viure una cosa semblant. Els usuaris de la cosmovisió llibertària van ser un component ampli i viu en unes manifestacions que van ser, al seu torn, històriques pel volum de persones que van acudir a elles. Va haver-hi manifestacions convocades per sindicats, com la de Sabadell, on, fins i tot, el component llibertari va ser el major de tots. A Saragossa es van congregar més de 15.000 persones, una cosa mai més vista. Com a Madrid, on la manifestació multitudinària de la tarda va acollir també la major concentració llibertària en anys, i en la qual es va viure també la perplexitat i l’emoció que neix quan coincideixes i reconeixes en ple carrer a milers de persones. És difícil interpretar aquesta explosió. En primera instància, el succeït té molt a veure amb el treball de l’anarcosindicalisme en aquests últims i severs anys, en els quals s’ha vertebrat un sindicalisme honest, absorbent, dur i, freqüentment, amb poques recompenses estètiques. Però, potser, aquestes concentracions també poden ser un indicatiu que la cultura llibertària està renaixent de les seves cendres. Si això fora així, significaria que vivim un moment màgic. Malgrat l’alegria que això pugui provocar, convé recordar que no és el primer moment màgic d’aquestes característiques. I, sobretot, convé recordar com van finalitzar altres períodes màgics anteriors.

L’última vegada que el moviment llibertari local va viure una cosa semblant va anar en els70’s

Llegir més »
Acció Sindical

L’Accent entrevista a Blanca Rivas, Secretària de Jurídica de CGT Catalunya, per valorar la vaga general del 29M

– Com valores el seguiment de la vaga? I com penseu arribar a aquells col·lectius que encara no s’han mobilitzat?

Pel que fa a la participació considerem que la vaga general ha estat un èxit i ha superat amb escreix les xifres de la del 29 de setembre de 2010. Les aturades en alguns sectors han estat gairebé del 100% i la mobilització als carrers ha portat a manifestacions considerades històriques, pel gruix de participants, en moltes localitats. I la CGT hi hem estat presents.

Llegir més »
Acció Sindical

El Consell de Garanties Estatutàries conclou que diversos articles de la Reforma Laboral són anticonstitucionals.

Conclusions del Dictamen 5/2012, de 3 d’abril, sobre el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral elaborat pel Consell de Garanties Estatutàries:

Primera. L’article 12 (apartats U i Dos, primer paràgraf) i l’article 14
(apartats U, Tres i Sis) del Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de
mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, són inconstitucionals
perquè vulneren els límits materials establerts per l’article 86.1 de la
Constitució.

Llegir més »
Acció Sindical

La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre

Si no tinguéssim la literatura ens seria impossible entendre les rodes de premsa de personatges d’un intel·lecte tan ridícul i mínim com aquest Felip Puig que els convergents han posat al capdavant de la conselleria repartidora de cops de porra, pots de fum i pilotes de goma. Per sort, un ciutadà exemplar com George Orwell, que va venir a lluitar a casa nostra contra els antecedents ideològics del conselleret, ja ens ho va explicar abastament a una de les seves obres més citades i recitades. Efectivament, malgrat els intens d’apropiació i defecació en forma de brossa televisiva, “1984” continua donant-nos elements lingüístics suficientsper entendre la realitat que hi ha i que vindrà.

Llegir més »
Acció Sindical

La vaga general del 29M, suma i segueix

Les tremendes mobilitzacions que van paralitzar a la península el 29 de març no van tenir com protagonistes exclusius als tradicionals sindicats; van irrompre joves, migrants, dones, majors i estudiantes, amb imaginació i accions que, encara que no uniformes, van collint èxits i obrint un camí al futur.

Estat Espanyol. Les vagues han estat un nou èxit de la política de moviment. Que els ajuntaments en mans dels conservadors hagin optat per encendre la llum durant el dia amb l’únic objecte d’intentar minvar les estadístiques que proven la paràlisi total del país és la millor prova. Manipulen de manera basta fins a les més elementals regles de joc.

Però si hem dit “vagues” i no “vaga”, en singular, és perquè, en realitat, aquesta vaga ha estat doble. D’una banda ha estat la vaga general convocada pels acovardits sindicats espanyols, sempre prudents a l’hora de convocar a la mobilització social i que durant les últimes dècades han deixat la iniciativa a successius governs i partits. Però, per altra banda, també ha estat una altra vaga; una forma emergent de repertori d’acció col·lectiva que tot just ha començat a donar els seus primers passos, però que com hem pogut veure des de l’anterior vaga del 29S madura a gran velocitat.

En efecte, la vaga general sindical està veient emergir un altre tipus de vaga: la vaga metropolitana del precariat, animada per xarxes d’activistes que no han cessat de formar-se, d’agregar-se, de recombinar-se en els últims mesos. Aquest altre tipus de vaga ha desbordat el vell repertori de la paràlisi del transport, de l’atur fabril, del col·lapse de la producció provocat des dels centres de treball i ha posat en relleu un altre repertori concurrencial, innovador, dinamitzador i capaç de projectar sinèrgicament la política de moviment més enllà de les seves formes tradicionals: centres universitaris ocupats des del dilluns, vagues de consum, piquets metropolitans de joves, migrants, dones o gent gran, la riquesa desplegada una vegada més per aquesta multitud no coneix les limitacions institucionals de l’acció social concertada que en el seu moment es va instituir amb els Pactes de la Moncloa.

El progrés del nou repertori no és fàcil, encara no està institucionalitzat i tot just arriba a a definir una estratègia comuna. Per si no fos poc, l’esquerra tradicional, després d’anys de resistencialisme i posicions defensives, no poques vegades ho ha atacat de manera visceral, ideològica, freturosa d’alternatives que oferir més enllà de l’hegemonia que ha mantingut sobre el treball representat en les negociacions (cada vegada més distant i menys representatiu del treball real). No importa, l’ona de mobilitzacions prossegueix amb èxit un camí que deixa ja un llistat d’èxits: el 29F, el 17N, el 15O, el 15M, el 29S…

Aquesta ona és imparable. No almenys mentre el règim polític no canviï de rumb. Res apunta que serà així. Ja a l’estiu el comandament va blindar el règim contra qualsevol possibilitat modificant la Constitució de 1978 per mitjà del pacte entre el partit socialista i el partit popular. A pesar de la persistent reivindicació del 15M per a modificar la llei electoral, els grans partits, obscens beneficiaris d’aquesta lògica, estan disposats a seguir mantenint aquesta pedra angular del comandament mentre sigui possible.

De fet, només la mobilització en el carrer, l’emergència de nous actors, la dissociació i el distanciament entre la constitució formal del govern i la constitució material de la societat, obren una possibilitat amb futur. La ruptura del règim i la instauració d’un règim alternatiu és cada dia menys el desig ideològic del revolucionari i més l’imperatiu de la situació quotidiana de la gent corrent. Qui vulgui treball haurà d’organitzar-se en una cooperativa, qui vulgui aprendre haurà d’organitzar-se la seva pròpia universitat alternativa, qui vulgui obtenir cultura haurà de compartir-la. Aquest és el règim polític del comú que progressa avui en els carrers.

* Raimundo Viejo Viñas és Llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Ciència Política i de l’Administració, actualment professor a la UPF de Barcelona. Article publicat a http://desinformemonos.org/2012/04/huelga-general-29m-suma-sigue-espana/

Llegir més »
Acció Sindical

29M: L’expressió sense por del poble

Per a moltes i molts la Vaga General del 29 de març a l’Estat espanyol, representa un èxit sense precedents, un augment quantitatiu i qualitatiu de la conflictivitat social contra l’Estat i el capital, una expressió popular contra la por, i un pas endavant en l’autoorganització de la classe treballadora i dels moviments populars i combatius.

Barricades … (conversa entre militants per email l’endemà de la vaga)

Paloma: “que dic jo que … és bo que estiguem en les barricades, sobretot amb vosaltres, els meus companys, sou els millors que puc tenir … que sí, que m’he posat una mica sentimental, però és el que hi ha avui i que em duri molts dies. “

Llegir més »
Acció Sindical

“Legislació antiterrorista? I per què no camps d’extermini?”

La deriva totalitarista dels poders econòmics i polítics a les societats occidentals era previsible. Davant l’esclat i la consolidació de formes d’autoorganització social emancipadora i de l’arrelament d’un bagatge polític subaltern en molts casos fonamentat en la precarització gradual de les condicions de vida de les classes populars, la recepta de l’estat esdevé una cantarella rovellada: la militarització del conflicte social i la invisibilització de les seves causes.

Llegir més »
Acció Sindical

Benvinguts a la “dictadura” policial de Felip Puig

El conseller aposta per un sistema de seguretat que faci por, per augmentar els nombre d’agents antidisturbis, per revisar el dret a reunió i per restringir drets als condemnats per aldarulls en la seva ofensiva contra els “grupsde violència urbana”.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT-Barcelona davant dels fets del 29-M

ACLARIMENTS DE CGT-BARCELONA SOBRE ELS FETS DE LA VAGA GENERAL DEL 29-M.

La CGT de Barcelona nega qualsevol vinculació amb el robatori al Bingo Laietana , a aquesta hora els piquets de CGT estàvem a Mercabarna i a més a cara descoberta com durant tota la jornada, amb banderes, amb megafonia itinerant, tal com queda reflectit en diferents imatges gràfiques i televisives.

Pel que fa al recorregut del piquet central es va iniciar a les 12 del matí a Portal de l’Àngel amb Plaça Catalunya, que va pujar per Passeig de Gràcia, va parar a la Borsa de Barcelona, ​​va baixar per Balmes i per la Rambla Catalunya fins a Plaça Catalunya / Rambles, també se’ns acusa de diversos fets que no es corresponen amb la realitat del que va passar.

Llegir més »
Acció Sindical

Llibertat Estudiants 29M empresonats

L’Isma i el Dani, són dos joves empresonats sense judici per participar en un piquet estudiantil durant el matí de la jornada de vaga general del 29M.

Més de 50 entitats (entre elles la CGT) i 4000 persones, representant un espectre amplíssim de la societat catalana, han mostrat fins ara el seu suport als estudiants empresonats amb el comunicat que demana la posada en llibertat pels estudiants detinguts al matí del dia 29 de març i empresonats sense judici.

Llegir més »
Acció Sindical

Després de la vaga del 29M comença el compte enrere

Vaga general, guerra de xifres. Dia d’excessos policials. El govern transmet un discurs de normalitat. Els dirigents dels dos grans sindicats, Toxo i Méndez, aprofiten la gran afluència de gent a les manifestacions per a ampliar el termini de negociació fins a maig. La ministra de Treball, Fátima Báñez, afirma que “la senda reformista és imparable”, ara és el torn dels pressupostos. Una retallada del 17% de mitjana per ministeri per a tornar “a la senda del creixement”. El lema d’UGT-CCOO per a la jornada de vaga apel·lava a conservar el que queda perquè “volen carregar-se’l tot”.

Però el corró no és nou, des dels anys 80′s, la major part de les legislacions, tant a nivell nacional com internacional, van dirigides a fomentar la desregulació de les finances, reduir la pressió impositiva sobre les rendes més altes, afavorir la deslocalització de la producció i precaritzar l’ocupació. L’economia financera es converteix en el lloc privilegiat per als negocis i el poder adquisitiu dels treballadors deixa d’estar vinculat a l’augment dels salaris i comença a ser mantingut per l’accés al crèdit.

La por que expressen els grans sindicats i les esperances que ven el govern remeten a imatges del passat, d’un temps que es va venir a baix amb la crisi. El passat recent té molt a veure amb els problemes actuals. Els anys del boom immobiliari, del que van ser responsables els partits governants, i les cúpules sindicals grans actors[ de repartiment, no són precisament un horitzó desitjable. Estem en un moment de grans canvis, ningú sap el que pot succeir perquè tot depèn del que vagi ocorrent.

Tractar de conservar el que s’està perdent no assegura que a poc a poc desaparegui. Però les agendes, que vénen marcades per ens que ningú ha triat, poden sofrir imprevistos a causa de les inclemències del malestar ciutadà. La vaga general ha demostrat que hi ha molta gent que rebutja la reforma laboral i les polítiques d’ajustament. Hi ha qui diu que “només han parat les indústries i els transports”. Algú respon que “no som un país industrial”. Una tercera persona afegeix que “els carrers estan plens de gent i això és l’important”.

Quan la precarietat laboral o l’atur són una realitat per a la majoria de treballadors i treballadores, les vagues cobren un significat diferent i les reivindicacions sobrepassen el merament laboral. En temps de crisi, quan la riquesa és major que en cap altre moment previ, parlar de sacrificis és molt covard. Després que salvar als bancs hagi augmentat el deute de diversos països europeus, els ajustaments sonen a estafa. Una vegada han succeït les revolucions àrabs i s’han pres places a Europa i EEUU, coneixem la força de la cooperació.

Durant el pròxim mes veurem de quina manera els grans sindicats tracten d’administrar la multitudinària resposta en els carrers i si el govern cedeix en alguns aspectes de la reforma laboral. En paral·lel a les negociacions entre el govern i els sindicats majoritaris succeiran coses. La primavera és temps de sortir al carrer per a aconseguir un rescat ciutadà. El compte enrere per a la convocatòria global del 12 al 15 de maig ja ha començat.

http://madrilonia.org/2012/03/despues-de-la-huelga-empieza-la-cuenta-atras/

Llegir més »
Acció Sindical

L’altra cara dels disturbis del 29M a Barcelona

El setmanari Directa ens aporta altres visions sobre els disturbis de la vaga general del 29M a Barcelona que no surten als mitjans d’informació convencionals, més preocupats en justificar la repressió policial i utilitzar els enfrontaments i incidents produïts a Barcelona al final de la tarda per a ocultar l’èxit de la jornada de vaga, i de pas intentar criminalitzar els sectors combatius del sindicalisme i els moviments socials (entre ells la CGT), justificar l’enduriment de les lleis i facilitar l’adquisició de nou material repressiu.

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat sobre el que està passant en el sector social, com afecta a la ciutadania i als professionals que treballen en el sector

Durant els últims mesos, diversos grups de treballadores/es del sector social ens venim reunint i organitzant davant l’ofensiva que contra ell s’està portant a terme precisament per aquells la responsabilitat màxima dels quals és mantenir un sistema de protecció social que cobreixi els interessos i necessitats de dels i les ciutaduanes i del conjunt d’aquestes com societat. El treball realitzat va donar els seus primers fruits el dia 29M durant la vaga general, amb una assemblea i bloc propi a la manifestació anarcosindicalista de Barcelona i el repartiment de fulls informatius, un que considerem un punt de partida per a l’organització del sector, imprescindible per a evitar que sigui desmantellat.

Què està passant:

– El sistema de protecció social està essent desmantellat. Succesives privatitzacions i subcontractacions al llarg dels darrers 15 anys han retallat tot allò retallable, de manera que el “cinturó” a aquest sector li està ara apretant al coll.

Llegir més »
29M Mollet
Acció Sindical

Valoració de la CGT del Vallès Oriental de la manifestació històrica de Mollet i la jornada de vaga del 29M

Des de la CGT del Vallès Oriental volem manifestar la nostra satisfacció per l´ambient
de lluita i mobilització que ha suposat aquesta vaga general pel conjunt de la classe
treballadora i ciutadania en general. Més enllà dels índexs de participació, des
d´aquest sindicat creiem que el seguiment a la gran industria ha sigut total, i que en
els sectors dels serveis ha tingut un seguiment alt però desigual segons les zones
(pràcticament total a Montornès i Mollet) i menor en pobles petitsde la comarca.

Llegir més »
29M Sabadell
Acció Sindical

El 29M a Sabadell

A les 8 del matí el piquet central va tallar un dels dos accessos a la C-58, posteriorment la Gran Via de Sabadell, van haver varies carregues de mossos amb un resultat de sis detencions i diversos ferits.

A les 11:30 va arrencar la manifestació convocada per Sabadell Lluitant, plataforma que integra CGT, CNT, COS, Casal Independentista Can Capablanca, Endavant, CAJEI, 15-M, plataforma Afectats per la Hipoteca, Ateneu LLibertari i d’altres col•lectiu. També diversos Instituts que havien fet tancades es van sumar a la manifestació. Va estar un èxit rotund, sobretot pel que estem acostumats a Sabadell, el numero de assistents va ser de 5000-6000 . Cal destacar que ha superat en numero i de bon tros a la manifestació de CCOO i UGT que rondava els 1500 manifestants

Tots els detinguts han estat alliberats amb càrrecs de desordres públics i desobediència a l’autoritat.

Llegir més »