PERQUÈ NO ENS UNIM A LA VAGA CONVOCADA PER METGES DE CATALUNYA?
La Secció Sindical de CGT-Atenció Primària a Barcelona som conscients de la necessitat de mobilitzacions i les ganes reivindicatives de totes les treballadores del col·lectiu de sanitat existeix.
VAGA 9-O i 15-O PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I SEGURA
ATUREM ELS CENTRES ARA PER NO HAVER DE TANCAR-LOS DURANT TOT EL CURS!
Benvolguts/des,
Ens adrecem a vosaltres per explicar-vos els motius de la convocatòria de vaga de treballadores de centres educatius públics de Catalunya de Bressol a Universitat que hem convocat CGT Ensenyament per als dies 9 i 15 d’octubre, juntament amb el Sindicat de Professors de Secundària (aspepc-sps).
Com tots i totes sabreu, dimarts passat 29 de setembre del 2020 la direcció de Novartis va fer oficial l’anunci de successió d’empresa de la fàbrica de Novartis Barberà del Vallés i de la fàbrica de Alcon, situada al Masnou.
A partir de finals de l’any 2020 passarem a formar part d’una nova empresa multinacional anomenada Siegfried Hòlding AG.
Després de la consulta feta al col·lectiu docent i d’haver-ho decidit assembleàriament, CGT Ensenyament convoquem, juntament amb el Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps), a tot el personal docent i laboral del Departament d’Educació i d’altres administracions públiques catalanes (incloent-hi les llars d’infants de titularitat municipal) a dues jornades de vaga els dies 9 i el 15 d’octubre per exigir al Departament que inverteixi en els recursos necessaris per impartir l’educació presencial sense posar en risc la salut de la comunitat educativa.
Saint-Gobain Cristalería S.L. ha iniciat procediment per a tancar la divisió de Glass a la factoria de l’Arboç. El tancament ha estat posat en coneixement de la representació dels treballadors el matí del dia 25 d’agost, mitjançant una reunió convocada amb el pretext de tractar l’absentisme i que va resultar ser la pena de mort per al centre de treball. Aquesta ha estat una estrategema i un engany més dels que ens té acostumats aquesta Direcció. No només això, l’empresa dificulta la realització de reunions, limitant el nombre de reunions i volent reunir-se a més de 50km del centre de treball. És tant el seu afany de dificultar les negociacions que no aporta cap informació a la Representació dels Treballadors, només un titular. Desconeixem els motius i les dades necessàries per a entendre perquè una fàbrica rendible i puntera ha de tancar. És aquest el tracte TOP-EMPLOYER del qual presumeixen tant?
El lunes 06/07/2020 la empresa Motherson Sintermetal products s.a. (Ripollet) han anunciado un ERE colectivo y el inminente cierre de la empresa que dejará a 200 familias en la calle. Los trabajadores autoorganizados han conseguido frenar el vaciado completo de piezas del almacén, evitando que salieran los camiones que la empresa ya tenía a punto.
Motherson Sintermetal products es una gran multinacional perteneciente al sector de la automoción que tiene más de 90 factorias en todo el·mundo. Se dedica a la fabricación de piezas de la suspensión y la propulsión de los vehículos. Entre sus clientes más destacados están PSA, Audi, Ford o Renault.
CGT Ensenyament demana la retirada immediata de les oposicions de TEEI
Ja les tenim aquí. Malgrat que les reiterades i continues demandes que han fet des de la Plataforma interines TEEI de Catalunya (tècniques especialistes en educació infantil), des del Departament d’Educació encapçalat pel conseller Josep Bargalló, han fet cas omís i han tirat pel dret. Han convocat unes oposicions que poden deixar al carrer a persones treballadores, la majoria dones amb càrregues familiars, que porten guanyant-se el seu lloc de treball i el reconeixement per part de tota la comunitat educativa des de fa moltíssims anys. Un temps que porten treballant al servei de l’administració pública de la generalitat tenint cura dels infants de P3, els més petits i, segurament, nens vulnerables dels col·lectius presents a les escolesd’infantil i primària de Catalunya.
Per a la CGT, la presència als carrers ja era necessària abans de la pandèmia de l’Covid-19, per la situació d’injustícia social que estàvem patint la societat en general i la classe treballadora en particular. Ara, després d’aquesta situació, és més necessari que mai que la nostra veu s’alci a les places i carrers de les nostres ciutats i pobles.
Des de l’anunci del Pla de desescalada i més concretament en els aspectes que es vinculen al transport ferroviari, solament estem escoltant, que en la volta a la “normalitat” es prendran una sèrie de mesures tendents a l’augment de l’ocupació als trens de fins al 100%. No obstant això, en aquesta desescalada ni el Ministeri de Transports ni Renfe, han comunicat cap acció que vagi encaminada al retorn de la prestació dels Serveis a bord i de la nostra volta al treball. En la seva normalitat, sembla que els nostres llocs de treball i les nostres famíliesno compten.
Sanitàries en lluita continua amb les mobilitzacions, cada vegada amb més suport tant del personal com d’organitzacions de persones usuàries. Per aquest dimecres a molts llocs convoquem conjuntament amb aquestes organitzacions.
Si la setmana passada la Consellera Vergés ens donava motius (un més) per sortir al carrer amb el contracte amb Ferrovial, aquesta setmana es supera i ens convoca amb la “coronapaga”, un premi classista que discrimina per categories.
Si amb això pretenien dividir-nos, ho han aconseguit, però no en el sentit que buscaven: ara les de baix estem més unides i alhora més separades dels de dalt. Enlloc de fer-se propaganda amb premis que ningú no demana, haurien d’escoltar les recomanacions del FOCAP i invertir en Atenció Primària.
Mentrestant preparem mobilitzacions per tancar la primavera i encarar l’estiu, però ja podem dir que amb aquesta paga reforcen el camí cap a la vaga.
De moment aquest dimecres continuarem mobilitzant-nos als centres i després portarem les nostres reivindicacions (amb la demanda de reunió inclosa) a la conselleria.
Per fer-ho ens trobarem a les 15.00 a Diagonal amb Joan XXIII per anar-hi totes juntes.
Després de dos dimecres sortint a la porta del centres sanitaris, encarem aquest tercer contentes per la quantitat de gent que s’hi aplega, amb una resposta que va creixent. Per aquest dimecres esperem que s’afegeixin molts centres d’Atenció Primària, la base del nostre sistema sanitari tan a prop de la població com lluny del pensament de qui hauria de ser garant de la nostra salut. Perquè els discursos son molt bonics quan posen l’AP en el centre de tot els sistema, però les paraules es converteixen en fum quan veiem com, amb Ferrovial com exemple, es destinen diners públics a empreses privades menyspreant la feina que s’hi fa.
La setmana passada es va donar el tret de sortida a la mobilització impulsada per Sanitàries en lluita i la valoració que en fem és molt bona. La resposta als centres va ser molt positiva i amb pocs mitjans es va aconseguir un ressò important. Aquest èxit de convocatòria ens fa ser optimistes de cara a properes mobilitzacions, que es mantindran com a mínim durant aquest mes de juny i que es pretén es vagin sent més fortes sense descartar culminar-les amb una vaga general al mon de la sanitat (tota la sanitat: transport, residències, primària, hospitals, etc.)
En aquesta fase inicial esperem concretar una reunió amb la Consellera Vergés per poder tractar els temes exposats al nostre manifest i de moment ens tornarem a concentrar als centres aquest dimecres, amb un augment significatiu d’adhesions.
Sortirem al carrer per reivindicar una sanitat 100% pública, amb recursos suficients i condicions laborals dignes i també amb un missatge de solidaritat amb les companyes de Nissan.
Avui 02 de Juny l’empresa Ramcon S.A ha comunicat l’acomiadament de la nostra companya Isabel, membre activa de la nostra secció sindical. El motiu d’aquest acomiadament és una entrevista que la companya va concedir a la televisió Vallès Visió després de posar-se aquest mitjà en contacte amb ella. Des d’aquest sindicat volem denunciar a l’empresa i a l’Ajuntament com a executorsd’un clar exemple de REPRESSIÓ SINDICAL.
Avui hem conegut el que ja s’intuïa, el grup Nissan-Renault ha comunicat el tancament de les plantes de Nissan a Catalunya. Aquesta mesura suposa la destrucció de 3.000 llocs de treball directes i de 20.000 d’empreses auxiliars.
El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya qualifiquem aquest acte com un nou cas de terrorisme patronal. Novament, una multinacional prioritza la seva voluntat d’incrementar beneficis i condemna a 25.000 famílies a l’atur i a la pobresa. Ho fa, a més, de forma premeditada i calculada, després d’anys de xuclar diners de tota la ciutadania en forma d’ajudes i subvencions directes i indirectes. Uns ajuts que els darrers 25 anys han suposat centenars de milions d’euros pagats entre tots i totes nosaltres.
“Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social”.
(Art.23. 3 Declaració Universal dels Drets Humans)
ESCENA INTERMITENT és una plataforma que agrupa diferents col·lectius sotasignats i que neix amb la vocació de visibilitzar a tot un sector del treball cultural, històricament invisibilitzat i desregularitzat.
ESCENA INTERMITENT és un lloc de trobada, un espai obert de debat, un fòrum per compartir lluites, generar propostes i concretar accions de les treballadores del sector de les Arts Escèniques, Espectacles i Esdeveniments.
La nostra invisibilitat no ens fa menys necessàries en el desenvolupament de les activitats culturals. La nostra tasca imprescindible, però poc reconeguda, queda sovint menystinguda.
Reclamem la regulació de l’eventualitat del nostre sector, l’actual mancança en aquest sentit ens precaritza tant en drets laborals com en prestacions socials.
• Tot i partir de les mateixes condicions de moltes artistes, el Reial Decret exclou de manera explícita i discriminatòria a les treballadores culturales pel fet que no ens consideren artistes o creadores, és a dir, ens deixen enrere.
• La mala gestió de la intermitència, precaritza tot un sector del treball cultural, històricament invisibilitzat.
Com a treballadores de l’Hospital de Bellvitge i defensores de la sanitat pública, ens volem adherir al manifest de les companyes de l’Hospital Vall Hebron per reivindicar els drets de treballadores en el dia 12 de maig, dia de la infermeria. Nosaltres ho volem fer a la porta principal de l’hospital a les 8.30h i a les 21h.
Degut a la situació de crisis sanitària pel Covid-19 que hem viscut i encara estem visquent a l’hospital, ens hem trobat en situacions de màxima exposició per falta de material sanitari que ens ha portat a treballar al límit.
És per això que, aprofitant el dia internacional de la infermera, volem denunciar la nostra disconformitat en les condicions laborals en les que treballem i reclamar els drets laborals que ens pertoquen com a treballadores d’un sector composat, majoritàriament, per dones.
–Defensem una sanitat 100% pública de qualitat. No a les retallades de la nostra sanitat.
Aquest dissabte s’ha publicat l’ordre JUS/394/2020, de 8 de maig, en la qual s’aprova un pla de desescalada específic per a l’Administració de Justícia trencant amb el “marc únic d’actuació” establert pel Reial Decret 463/2020 de 14 de març, pel qual es declara l’Estat d’Alarma i determina qui són les autoritats competents per dictar les ordres, resolucions, disposicions i instruccions interpretatives que, en l’esfera específica de la seva actuació, siguin necessàries per a garantir la prestació de tots els serveis, ordinaris o extraordinaris, amb vista a la protecció de persones, béns i llocs, mitjançant l’adopció de qualsevol de les mesures previstes a l’article 11 de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’ alarma, excepció i setge.
FOAPS (Fundació ONCE per a l’atenció a persones amb sordceguesa) prescindeix d’aquesta figura professional a tot l’Estat espanyol mitjançant un correu electrònic enviat a les vacances de Setmana Santa.
La FOAPS (Fundació ONCE per a l’atenció a persones amb sordceguesa) ha acomiadat aquesta setmana a totes les mediadores que prestaven serveis al territori espanyol, unes 90, deixant sense atenció a més de 500 persones sordcegues i les seves famílies. Ho va fer mitjançant un comunicat enviat per correu electrònic el dilluns dia 13, jornada no lectiva en moltes comunitats autònomes i, per tant, amb les professionals, els centres educatius i les famílies en període de vacances.
La Direcció ha decidit unilateralment que l’única representació de treballadors i treballadores sigui la de dos delegats/des de CCOO, bloquejant-nos l’accés a aquesta comissió i deixant a una gran part de la plantilla sense representació.
La CGT considera, que el bloqueig es deu a l’opacitat amb què l’Institut vol gestionar la situació i a la denúncia que com a secció sindical hem anat fent des del principi d’aquesta crisi sanitària, degut al alt risc al què s’està sotmetent als companys i companyes de Parcs i Jardins per una mala gestió.
Per fi, en data del 23 d’abril es va votar l’Acord d’adhesió al VI Conveni laboral per part del Comitè d’Empresa per tot el conjunt de treballadores del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBCN), que esperem pugui tenir ja efectes a partir del mes de maig.
Finalment, s’ha reparat un greuge que es venia arrossegant des de la mateixa formació del Consorci, especialment per les companyes de la Casa de la Dona (VM) que es trobaven en unes condicions laborals i econòmiques molt per sota de la resta de professionals. També amb aquesta adhesió, hi ha un guany considerable per la resta de companyes que es trobaven sota altres convenis i que obtindran una millora a nivell de drets laborals.
Avui hem tingut una reunió amb la consellera d’Empresa Angels Chacón, en aquesta reunió hem tornat a mostrar la nostra preocupació per la falta de definició del futur de les Plantes de NISSAN.
En paraules de la consellera, continuen fent tot el possible perquè NISSAN mantinguin l’activitat en les plantes de Barcelona i que des del seu departament no donen res per perdut. Durant el dia d’avui han de tenir una reunió amb el Secretari General d’Indústria Raúl Blanco, amb la intenció que aquest respongui i informi de com està la situació dels nostres centresde treball.
A ningú se’ns escapa que aquest 1r de maig ha estat atípic, de la mateixa forma que tampoc se’ns escapa que els diferents governs estan aprofitant la situació per exercir un obert autoritarisme. El ministre Grande-Marlaska prohibeix concentracions que tenien mesures de seguretat pel ‘risc de contagi’, però no veu risc de contagi en la tornada a la feina de milions de treballadors no essencials sense material EPI o l’amuntegament al transport públic.
El 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.
Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhelsarribin a la ciutadania.
PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA! QUE NINGÚ QUEDI ENRERE
Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.
La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: La política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i el govern català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)
Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitat una feina d’acompanyament i lluita de la mà de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.
Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem, seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.
