Comunicats del Sector Federal Ferroviari de la CGT:

LA VENDA DE RENFE PASSA PER UNA MERA QÜESTIÓ IDEOLÒGICA

El 19 de desembre, els sindicats majoritaris més el SF, han signat un suposat document de “garanties” i han assumit la PRIVATITZACIÓ i venda de la nostra empresa. Lamentablement, hem d’assistir a l’espectacle de la foto de la vergonya (la de la signatura) que ells mateixos publiquen en el seu comunicat conjunt: se’ls veu molt somrients davant la venda del Sector Públic Ferroviari i de les condicions de treball del personal: a qualsevol amb una mica de dignitat se li hauria de caure la cara de vergonya davant aquesta imatge. Perquè amb ella el Ministeri ha aconseguit el que volia i a més SENSE IMPOSAR RES, per acord.

Els arguments emprats pels signants en defensa del ferrocarril públic i d’altres “models ferroviaris” són, segons els signants, una qüestió “ideològica”, doncs cal anar cap a altres “models més reals conforme a la situació econòmica”. Com a França, on el Govern ha presentat ja una proposta per a unir infraestructura i transport!!!

Amb aquesta signatura UGT-CCOO-SEMAF han donat legitimitat a les mesures del Govern i Ministeri i col·laboren en el procés de PRIVATITZACIÓ. No obstant això, mantenen encara que han estat “bel·ligerants” amb el procés, quan no han actuat durant l’últim any!!! Tan assimilat tenen el discurs del Govern que ara diuen que CGT s’ha “segregat” de la unitat d’acció sindical: no serà al revés, vam començar mobilitzant-nos tots contra el RDL 22/2012 i han acabat signant, mentre CGT manté i defensa els seus plantejaments inicials.

També ens resulta increïble que un sindicat (CCOO) demani que no s’incloguin els documents que CGT aporta a l’acta i sol·liciti que es voti la seva no inclusió. No recollir les manifestacions i documents que aporta el sindicat que no accepta el procés, és un atemptat contra la Llibertat Sindical i el dret a la Llibertat d’Expressió que hauria de defensar a ultrança qui es denomina a si mateix com Sindicat.

Finalment, ens deixa perplexes el nou posicionament del SF, que signa i es menja el procés segregador i privatitzador, després de mantenir un discurs mobilitzador durant els últims mesos, tal com els han reivindicat els seus propis afiliats. L’acord, al que ells anomenen de garanties, no garanteix res, ni el Conveni de Grup d’Empreses, ni el caràcter públic del ferrocarril, ni les ocupacions ferroviàries, ni les Normatives Laborals, ni la permeabilitat entre empreses, ni res de res.

CGT seguirà lluitant, perquè el model societari que han acordat acaba amb el ferrocarril públic i social que demandàvem i que ells aparentment defensaven (notes de premsa, comunicats, fullets, concentracions amb cantautors,… MENTIDES i PARIPÉ! Per a després signar).

VENCEDORS I VENUTS

El 19 de desembre de 2013, es van celebrar dues reunions: acomiadament col·lectiu a ADIF i segregació d’ADIF. En ambdues van quedar de manifest les misèries que comporta la connivència de part dels representants dels treballadors (UGT-CCOO) amb l’empresa.

ERO

S’ha escenificat un acte amb la voluntat de confondre a qui tenim molt clar el que significa aquest acomiadament col·lectiu. L’empresa en el seu paper que tots tenim assumit, ha “concedit” la possibilitat, en un recés de la reunió, que la Comissió Negociadora d’aquest ERO pogués presentar una proposta de consens. A aquesta proposició, l’empresa ha contestat, en uns casos amb evasives (no asseguren la taxa de reposició, sembla ser que és competència del ministeri) i en unes altres millorant la d’inici (oferint un màxim de 16 mesos d’indemnització). Evidentment, molt lluny de les nostres expectatives.

Davant aquesta resposta, CGT va voler manifestar en l’acta el seu desacord, qüestió negada per decisió del president del CGE, tot un exemple de tolerància. Per aquest motiu decidim signar “no conforme” i presentar per escrit les nostres al·legacions.

DIVISIÓ D’ADIF

Han tingut la cara de preguntar qüestions que no tenien clares sobre la divisió de l’empresa. És a dir, signen un preacord i tanmateix tenen dubtes del que signen, sense comentaris. Una vegada més, el president del CGE s’ha oposat a que les manifestacions de CGT apareguessin en a l’acta tal com sol·licitàvem. La resta d’organitzacions s’han limitat a signar-les. No és d’estranyar: uns no es mobilitzen contra la segregació, un altre viu en els mons de Yupi i altres amaguen, s’espanten i surten corrent i defrauden als ferroviaris que van confiar en ells.

Hem intentat salvaguardar la unitat sindical per a defensar un model de ferrocarril que suposi el manteniment de l’ocupació i els drets dels treballadors que tant esforç va costar arribar al col·lectiu ferroviari. UGT-CCOO ho han tornat a fer; confiant en la mala memòria dels treballadors i la llunyania de la pròximes eleccions sindicals han tornat a trair-nos, una vegada més. Defensen unes “GARANTIES”, no sabem quines, ja que no es garanteixen caràcter públic del ferrocarril, les ocupacions, la N.L, la permeabilitat, ni tan sols la possibilitat que les segregacions continuïn en el futur.

CGT, des d’octubre, ve mobilitzant-se en defensa del ferrocarril públic i contra la precarització de les condicions laborals que suposarà aplanar l’entrada en el llaminer mercat ferroviari als “seus amigots”. La complaença de la resta de sindicats fa que el govern, al que tant acusen d’espoliar els serveis públics, destrossi el ferrocarril fent de la negociació, como es deia en temps passats, un passeig militar.