Acció Sindical – Pàgina 71 – CGT Catalunya

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Els treballadors de FICOSA bloquegen l’entrada de camions a la planta de Viladecavalls per l’impagament de les nòmines

Els treballadors de FICOSA bloquegen l’entrada de camions a la planta de Viladecavalls.

Després del retorn de vacances la “multinacional” FICOSA no va poder esperar ni a setembre per començar a dilapidar qualsevol esperança de millora en la seva malmesa relació empresa-treballador, anunciant just el dia 30 d’agost i a última hora del matí, que degut a un retard “puntual” amb un client no podia fer front a les nòmines del mes d’agost dels 1.200 treballadors de Viladecavalls-Rubi, i els 600 de Sòria, tenint que endarrerir almenys finsal dia 6 el pagament.

03/09/2013 - 16:31:32

No ens donem per vençuts

Resulta impressionant recordar ara les reivindicacions bàsiques del moviment obrer, en el context de crisi sistèmica per la qual travessem i comprovar com hem anat perdent, en molt poc temps, totes les conquestes laborals i socials assolides, almenys en alguns països de l’occident industrialitzat, amb l’esforç, la lluita i la sang de milions de treballadores i treballadors, d’activistes socials i sindicals. Pensem en les lluites contra el treball infantil, contra la desigualtat salarial entre homes i dones, per la reducció de la jornada laboral, per un treball digne i amb drets, per unes condicions laborals superadores del semiesclavatge del qual partíem en el segle XIX.

Ara, en ple segle XXI, el capitalisme ha desenvolupat el nou rostre de la globalització, adquirint una forta deriva cap al capitalisme financer enfront del capitalisme productiu, i l’ha aprofitat per a tornar a èpoques passades d’explotació, espoli i retallada dels drets salarials, laborals, socials de la majoria de la població. Sense escrúpols, sense sensibilitat, sense ètica, considerant a les persones com pura mercaderia d’usar i llençar.

Centrant-nos a l’Estat espanyol, les dades de l’atur reflectits en la EPA del 1r i 2n Trimestre de 2013, reflectien un panorama social dantesc i, el que és més greu, el govern ha llençat, intencionadament, la tovallola, acceptant que el drama de l’atur seguirà en xifres insostenibles fins al 2015 i següents.

03/09/2013 - 16:07:21

CGT denuncia l’abandó de la gestió del servei públic a ADIF

CGT manifesta el seu contundent rebuig al projecte d’ADIF d’eliminació de la venda anticipada de bitllets de llarga distancia els caps de setmana i a la reorganització d’horaris de venda d’aquests bitllets a l’estació de Barcelona Sants, adverteix de la progressiva pèrdua de la qualitat en el servei prestat i denuncia l’abandó de la gestió del servei públic.

La Direcció executiva d’Estacions d’ADIF, aprofita l’actual crisi econòmica amb un projecte encaminat a que els ciutadans s’acostumin a l’ús de les màquines expenedores de bitllets, i a la venda de bitllets per Internet, el que fa desaparèixer personal ferroviari de les estacions i el minvament de forma clara la qualitat del servei públic ferroviari, el que és contrari als interessos de totes les usuàries.

L’eliminació de la venda de bitllets de llarga distancia els caps de setmana a l’estació de Barcelona Sants i la reorganització horària d’aquest servei adaptant-lo a horaris comercials, en els quals moltes persones no disposaran de temps per a acudir a les estacions, perjudica als usuaris del ferrocarril, que veuen com una vegada més, s’adopten mesures basades en l’estalvi econòmic, en detriment de la rendibilitat social que el ferrocarril ha de proporcionar, quant a servei públic.

CGT ve portant a terme de forma constant, des de molt abans de l’aprovació de la nefasta Llei del Sector Ferroviari en l’any 2005, una campanya en contra de la precarització del servei públic que solament obeeix a causes estrictament econòmiques i a la seva continuada privatització.

CGT entén que els/les ciutadans/es paguen els seus impostos i que per tant tenen dret a un servei públic que permeti, en horaris i serveis, donar resposta a les necessitats de la gent.

Des de CGT ens posicionem, per tant, en contra de la decisió d’ADIF, pactada amb la resta de sindicats, de reduir i eliminar servei de venda anticipada i realitzarà totes les gestions al seu abast per a revertir aquesta situació.

Animem als usuaris del ferrocarril a que de forma massiva reclamin en les estacions un servei públic de qualitat i es posicionin en contra de decisions que no són més que l’avantsala de l’eliminació definitiva del servei d’informació i venda. Sobretot perquè hi ha alternatives viables i lògiques, tota la societat, en el seu doble paper d’usuària i propietària d’aquest Sector Públic Ferroviari, ha de participar i intervenir en les decisions que afectin al futur del mateix.

CGT, reafirma la seva voluntat de seguir lluitant per un transport ferroviari col·lectiu, públic i eficaç, on els treballadors tinguin unes condicions de treball dignes, mantenint i augmentant el nombre de llocs de treball, on la societat pugui gaudir d’un Servei Ferroviari on prevalgui la qualitat del servei i la seguretat de tots, obligant a les Direccions tècniques i polítiques al manteniment d’un servei públic, segur, social i efectiu. CGT repartirà octavetes als usuaris/es del ferrocarril denunciant aquesta situació i animant a exigir un servei públic de qualitat.

SECCIÓ SINDICAL DE BARCELONA DEL SECTOR FEDERAL FERROVIARI DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (SFF-CGT)

02/09/2013 - 15:12:37

El sector informàtic canvia de marxa

El sector

Qui conegui el treball informàtic sap perfectament que no té res a veure amb la imatge idíl·lica que presenten els mitjans de comunicació, polítics o empreses presumptament respectables. Un professional jove, guapo, vestit amb americana i corbata, altament qualificat, ben considerat i millor pagat.

02/09/2013 - 13:30:00

La crisi

Faríem malament en plantejar-nos la crisi només com una situació econòmica de vaques flaques, curta, llarga o permanent, amb components objectius, sobretot quant a l’esgotament de recursos. Més aviat es representa com una espècie de cèrcol asfixiant d’injustícia radical, d’insensatesa perversa, de profunda inversió de l’ordre i d’indignitat. Un cèrcol que no va néixer el 2007, sinó que ve des de lluny i de temps enrere.

Recordo un article d’Emilio Alba en el número 59 de Libre Pensamiento sobre la crisi alimentària, parlava de que l’entrada del capital financer en el sector havia implicat el que entre 2002 i 2008 el preu dels aliments bàsics es multipliqués 4, 5 o 6 vegades, suposant, naturalment, un considerable increment de la fam en el món. La nostra crisi, malgrat que ja havia esclatat la bombolla financera, no s’havia iniciat encara. Molt abans, des de quan?, l’occident ric, al que Espanya s’incorpora en els 70, assisteix impassible i cínic a la visió d’un món empobrit i arrasat. Hem viscut desplaçant els danys letals d’un sistema radicalment injust, ignorant-los, mirant cap a l’altre costat, adherits als nivells de consum i benestar del nostre model de desenvolupament i, a través d’ell, acceptant les cada dia majors exigències d’un capitalisme atroçment competitiu, necessitat de beneficis creixents.

Tampoc reaccionem quan aquests efectes es van anar acostant: Grècia es va quedar sola en la seva forta mobilització social contra el deute, contra l’empobriment vertiginós, contra les exigències antisocials del sarcasme dels rescats alliberats en el seu auxili.

La “crisi” s’anava acostant, va començar a créixer l’atur, les retallades, les reformes… Aquest acostament, aquest fer-se palès hagués d’haver constituït per a les nostres societats i per a cadascuna de nosaltres una oportunitat. No sembla que ho estigui sent, tampoc sembla que ho vagi a ser. No és una qüestió de xifres: d’atur, de famílies sense recursos, de persones per sota del llindar de la pobresa, de desnonades… Una sola persona en aquestes condicions hagués d’haver estat suficient.

Del llunyà al proper i del petit al gran hem perdut capacitat de reacció, com si ens haguessin anat vacunant fent-nos immunes a les situacions d’injustícia, de desigualtat i de pobresa.

La realitat és que la riquesa s’acumula mentre la pobresa s’expandeix, el que és indignant. Però aquesta expansió de la pobresa es realitza molt desigualment, el que tampoc és compatible amb la dignitat.

Ambdues constitueixen el cèrcol. No és possible defensar les condicions laborals i salarials o oposar-se amb fermesa a un ERO o a l’enèsima Reforma Laboral amb gairebé sis milions de desocupats amatents a acceptar un treball en condicions pitjors de les establertes en la pitjor de les reformes. Amb un 25% de persones parades contra la seva voluntat i a la recerca de qualsevol treball en qualsevol condició és impossible fer sindicalisme per al 75% restant. Si es pogués, tampoc serviria per a recuperar la dignitat.

Sense combatre la desigual expansió de la pobresa difícilment ens oposarem a la concentració de la riquesa, per més que diguem que ho fem. La defensa d’interessos particulars, malgrat que per grupals es presentin com col·lectius, no serveix avui per a frenar el creixement de la desigualtat perquè no contribueix al repartiment, que solament pot impulsar-se atenent als sectors més perjudicats per la crisi, jerarquitzant els objectius i donant prioritat absoluta a les necessitats més bàsiques.

Sense posar l’atur com objectiu central del sindicalisme sempre estarem atrapats. I en la situació actual l’atur no es combat amb polítiques econòmiques expansives ni recessives, es combat repartint el treball existent. Posant aquest repartiment per sobre de qualsevol altra consideració. La reducció de la jornada (trenta hores setmanals?, menys encara?), i la seva traducció en els llocs de treball equiparables, hauria de ser objectiu preferent. Molt difícil, però imprescindible.

La desigual expansió de la pobresa és l’arma amb la qual ens combaten i dominen per a incrementar la seva riquesa. I ho seguiran fent mentre no siguem capaces d’establir un punt d’arrencada el més igualitari possible.

02/09/2013 - 10:23:00

Els conductors d’autobusos de Barcelona convoquen una vaga parcial el 12 de setembre contra l’acomiadament d’un conductor

El comitè d’empresa dels autobusos de Barcelona ha convocat una vaga parcial -d’11 a 16 hores- el pròxim 12 de setembre per protestar per l’acomiadament d’un conductor, seguint l’acord adoptat en l’Assemblea General de Cotxeres de Sants del passat 11 de juliol. El mateix dia 12 decidiran en assemblea de treballadors si prolonguen la vaga de manera indefinida a partir del 13 de setembre. El comitè d’empresa de TMB havia desconvocat les aturades parcials previstes per a finals de juliol passat (del 22 al 26) pel mateix motiu.

31/08/2013 - 18:27:59

Cartell 8a etapa arribada a Barcelona

Acció Sindical

Arribada de la marxa per l’educació publica a Barcelona el 31 d’agost

El dissabte 31 d’agost arriba a Barcelona la 1ª MARXA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA, que va sortir de Ribes de Freser el 24 d’agost, una marxa que ha passat per diverses comarques en defensa d’una educació sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i per al poble. ( veure http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article9447 )

ARRIBADA DE LA MARXA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA A BARCELONA. 31 D’AGOST

L’Assemblea Groga (punt de trobada de col·lectius en defensa per una educació pública i de qualitat, des de bressol a universitat) ha organitzat la primera Marxa per l’Educació que s’està realizant en aquests dies. (http://assembleagroga.info/marxa/)

La marxa té una durada de vuit dies i set nits des de Ribes de Freser fins a Barcelona. Va arrencar el passat 24 d’agost a la localitat de Ribes de Freser amb una cercavila des de l’estació de tren fins a casa de la Consellera Irene Rigau. La marxa no deixa de sumar més i més caminants. Cada dia caminen pel territori català entre 100 i 200 persones reivindicant una educació pública, en català, laica, inclusiva, crítica, antipatriarcal i de qualitat.

La marxa arriba el 31 d’agost a Barcelona i hem de ser moltes més les que diem NO a les polítiques de tall neoliberal que estan robant-nos drets tan bàsics com el de l’educació. Per tot això us fem arribar diferents punts de convocatòria:

-10.00h: Sortida a la Plaça de la Vila. Badalona.

31/08/2013 - 02:07:00

Cartell actes Marxa Educació al Vallès Oriental

Acció Sindical

CGT Vallès Oriental anima a participar a la Marxa per l’educació pública al seu pas per la comarca

Comunicat de premsa: La CGT del Vallès Oriental anima a participar a la
Marxa per l’educació pública al pas per la nostra comarca

Organitzada per l’Assemblea Groga el passat dissabte s’iniciava a la localitat de Ribes de Freser la I Marxa per l´educació pública, una mobilització que pretèn denunciar els atacs que està patint el sistema educatiu, i que finalitzarà el proper dissabte, coincidint amb les festes del barri de Sants de Barcelona. Al Vallès Oriental, la mateixa, recorrerà els municipis de Figaró, La Garriga, Granollersi Mollet.

28/08/2013 - 16:30:00

CGT Osona amb la marxa per l’educació pública i laica

El 27 d’agost a les 16.00 es posava en moviment la marxa per l’educació pública, en contra de la LEC i de la LOMCE. Una marxa des de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost, per una educació sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i per al poble. #EducacioEnMarxaLa 4ª etapa enllaçava les poblacions osonenques de Vic i Hostalets de Balenyà. En aquest tram van participar més de 100 persones, entre elles membres del sindicat que van donar suport a aquesta iniciativa.

27/08/2013 - 20:07:00

L’Audiència Nacional falla contra AENA per discriminar als treballadors temporals

El passat 29 de juliol va sortir la sentència de l’Audiència Nacional sobre trasllats forçosos en el Grup III d’aeroports (Bilbao, Fuerteventura, Girona, Eivissa, Lanzarote, Menorca, Santiago, Sevilla, Tenerife Nord i València). CGT – Aena sol·licitava en la demanda: “es declari contrari a dret i nul l’acord per a la mobilitat forçosa dels treballadors dels centres de treball del Grup III, subscrita entre la representació del Grup d’empreses Aena i els representants de les organitzacions sindicals presents en la Comissió de Desenvolupament i Seguiment de l’Acord del Pla de Viabilitat d’Aena de 19 d’abril de 2013”.

Les postures en el judici, segons fets provats, van ser les següents:

Aena va defensar que la situació d’un treballador fix i un temporal no són comparables, pel que no cap parlar de tracte desigual per evitar traslladar a qui té “plaça fixa” després d’un procés selectiu, a diferència dels temporals, que van obtenir una menor puntuació.

UGT es va oposar a la demanda, adherint-se a les argumentacions quant al fons. Va subratllar que era menys onerós per a l’empresa el trasllat de temporals que de fixos.

CCOO es va oposar a la demanda i també es va adherir al manifestat precedentement, insistint que la situació de partida entre fixos i temporals no era la mateixa a l’efecte de permanència en el centre d’origen.

USO es va oposar a la demanda i va plantejar un defecte en la manera de proposar-la, doncs, encara que s’argumentava només contra el criteri de selecció, no obstant això en la suplica es demanava la nul·litat de l’acord complet, que contempla més extrems. Va defensar, en aquest sentit, que l’absència d’argumentació sobre els motius de nul·litat de la resta de punts de l’acord li generava indefensió.

La sentència és la següent:

“Que estimem parcialment la demanda de conflicte col·lectiu interposada per CGT i declarem nul·la la clàusula que atorga prioritat de permanència als treballadors fixos del Grup AENA, en l’Acord per a la mobilitat forçosa de treballadors dels centres de treball del Grup III, subscrita entre la representació del Grup d’empreses AENA i els representants de les organitzacions sindicals presents en la Comissió de Desenvolupament i Seguiment de l’Acord del Pla de Viabilitat d’Aena de data 19 d’abril de 2013”.

Hem anunciat recurs i entenem, pel costum d’Aena d’arribar a l’última instància, que aquesta també recorrerà. Les demandes individuals, per tant, quedaran paralitzades fins que la sentència sigui definitiva, sense perdre les mesures cautelars que hagin adoptat els jutjats. D’altra banda, a l’existir ja sentencia, es reobre el termini de 20 dies per a presentar demanda qui no ho hagués fet.

Entenem que és vergonyós el reiterat abús que fa Aena amb els treballadors temporals: contractes precaris, disponibilitat absoluta amb amenaça de sortir de la borsa, acomiadaments improcedents en el recent ERO dels interins impropis… En aquest cas arribem a vulneració de drets fonamentals, com ha reconegut l’Audiència i, com argumenta Aena (i subratlla un dels signants) es tracta d’estalviar diners. Simplement. Un estalvi ridícul que sempre paguem els treballadors.

El problema de la temporalitat en Aena és sagnant; és un problema social al que cal donar solució. No pot ser que centenars de companys duguin 6 o 7 anys treballant amb menys drets i amb l’amenaça perpètua de l’acomiadament. La solució a això ha de ser matèria preferent en qualsevol negociació.

CGT – Aena ha sol·licitat la nul·litat completa de l’Acord de mobilitat forçosa per entendre que mai s’hagués d’haver acceptat aquesta casuística. Ja vam dir en el seu moment que mai s’hagués d’haver acceptat l’anomenat Pla d’Eficiència Aeroportuaria (PAE), doncs condemnava per endavant a molts aeroports a la seva pràctica extinció. Els companys que treballen en el Grup III estan veient i sofrint les seves conseqüències:

Canvis absurds d’horaris operatius, alguns d’ells deixant fora del mateix al rutero tradicional.

Desprofessionalització a l’unificar de manera insòlita categories professionals, buidant-les de contingut.

Viabilitat, a l’augmentar les hores de aeròdrom al temps de reduir els horaris operatius.

Un desastre que oblida el concepte de servei públic que ha de tenir la xarxa, i d’infraestructura fonamental en els territoris on estan situats. Un desastre de difícil superació que ha deixat als companys del Grup III per sota de conveni i obliga a moltes famílies a una mobilitat forçosa que, en molts casos, és molt difícil d’encaixar.

Quan hagi sentència ferma informarem del resultat.

Si algú està interessat el la sentència completa, sol·liciteu-nos-la.

Salut i llibertat.

Secció Sindical Estatal de CGT – Aena.

https://docs.google.com/document/d/1RmMlEVWqKaPI_fQP2UHqTrfby1HJ3TzL0GosWudaMZo/pub

http://www.cgt-aena.org/

27/08/2013 - 10:30:00

CGT denuncia intent de patrimonialitzar-se la mobilització d’Ambulàncies en lluita, amb la manifestació convocada per USOC-CCOO-UGT

Escassa assistència a la mobilització convocada per USOC CCOO UGT, que omplint-se la boca amb el lema “Ambulàncies en lluita”, actuant en nom del moviment dels i les treballadores que van crear-la sense sigles.

Creiem des de la CGT, que un cop més, ens han demostrat que tipus de sindicats negocien els nostres interessos, gent amb falta d’iniciativa i reacció davant d’un atac directe de la patronal, els quals no tenen cap mirament en apoderar-se d’un moviment el qual criticaven de violent, i intentaven silenciar, per nomésdir en veu alta, que ja n’hi ha prou d’acotar el cap.

27/08/2013 - 01:12:48

Hospital Clínic (BCN): CGT ha guanyat el conflicte col·lectiu sobre el pagament dels plusos en període de vacances

CGT ha guanyat el conflicte col·lectiu sobre el pagament dels plusos en període de vacances

Fins ara l’empresa quan estàvem de vacances s’estalviava pagar-nos els plusos de tarda i plusosde diumenge.

21/08/2013 - 11:38:07

Acció Sindical

Alemanya: la mentida dels “minijobs”

El país que dirigeix Angela Merkel ha estat sempre la musa per als seus veïns del sud, especialment pel que fa a xifres de l’atur es refereix-amb una taxa del 5,4% enfront del 26,8% d’Espanya-. L’últim suggeriment de l’FMI de rebaixar un 10% els salaris al nostre país per ‘impulsar l’ocupació’ sembla un intent de voler apropar-nos al miracle alemany però, ésor tot el que lluu?

13/08/2013 - 16:43:45

Comunicat de CGT TV Catalunya sobre el referèndum del preacord de l’ERO

Companys/companyes!

Finalment el comitè d’empresa ha decidit, com s’havia compromès, fer un referèndum perquè els treballadors de TVC es donem el vistiplau per signar el preacord a què va arribar amb la direcció per acomiadar 205 treballadors en els propers 4 anys.

No cal que ens estenguem explicant el plec de condicions que limiten l’acomiadament ni els complements que acompanyaran els 205 treballadorsa la porta de TVC.

10/08/2013 - 04:48:33

Acampades ambulàncies en lluita: acabem de patir retallada salarial del 9,2%

ACAMPADA INDEFINIDA DELS TREBALLADORS D’AMBULÀNCIES CONDAL
COMENÇA A LES 00:00 DE LA NIT DEL DIMARTS 6 AL DIMECRES 7 D’AGOST
DAVANT LES OFICINES DE L’EMPRESA A LA
CARRER ROSELL 10 DE L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT

CGT d’Ambulàncies Condal convoca una acampada davant de la seu d’empresa d’Ambulàncies Condal, C / Rosell 10 de l’Hospitalet de Llobregat, per denunciar l’abús que estan patint els treballadors del sector del transport sanitari en les seves condicions econòmiques i laborals.

10/08/2013 - 01:51:00

Comunicat de la CGT davant l’aprovació del Reial decret 11/2013 per part del govern espanyol

SIMFONIA FÚNEBRE PER A LA CLASSE TREBALLADORA

En ple estiu, amb total traïdoria, el Govern, la Patronal, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, en definitiva, qui exerceixen el poder, estan orquestrant una simfonia d’ordres, decrets, propostes, estratègies… que, camuflats entre molt soroll mediàtic, sona de forma harmònica a mort i defunció dels drets laborals i socials de la classe treballadora i els col·lectius socials més empobrits.

Les últimes dades de la EPA i de l’INEM mostren els veritables efectes de la reforma laboral aprovada pel govern, destruir ocupació indefinida i crear ocupació precària, a temps parcial, i sense drets.

Els experts contractats pel poder proposen una reforma de les pensions arbitrària, discrecional, que pretén convertir el dret a una pensió pública digna en un negoci.

El cas Bárcenas representa la degradació del sistema democràtic representatiu i comença a ser digerit per l’opinió pública, per a això, està bastant amb una dosi de nacionalisme espanyolista enfront de Gibraltar.

Mentrestant, el FMI, la UE i la pròpia patronal, plantegen que cal reduir els salaris perquè tornem a l’esclavitud, a treballar pel menjar.

Per la seva banda el govern espanyol aprova un nou decret en l’últim consell de ministres que reforma la reforma laboral i afina l’ajustament de la soga que està asfixiant a les i els treballadors.

En aquest sentit, dissabte passat 3 d’agost el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el Reial decret Llei 11/2013, que modifica determinades normes en matèria de contractació a temps parcial, atur i, de forma molt important, procediments d’acomiadaments col·lectius, suspensions de contractes i modificacions de les condicions de treball.

D’aquesta manera, a partir de l’aplicació del Reial decret i, obligat pel Tribunal Constitucional, el govern equipara els temps de cotització exigits per a tenir accés a prestacions de la Seguretat Social en els treballadors a temps parcial, fomentant, d’aquesta manera, aquest tipus de contractació, que ja compta amb diverses bonificacions, enfront de la contractació a temps complet.

A part d’aquesta mesura, com diem obligada, s’estableix la suspensió del cobrament de les prestacions per atur de les i els treballadors que s’absentin del país per un període superior a 15 dies.

Pel que fa a les mesures vinculades als EROs, ERTEs i modificacions del contracte, la reforma redueix els requisits d’aportació de documents per a la validesa dels procediments i estableix un sistema de negociació més controlat, on s’estableixen comissions negociadores que poden acordar acomiadaments col·lectius sense que en les mateixes estiguin representats tots els treballadors i treballadores afectades.

Aquests canvis són una reacció del govern a les sentències judicials que han vingut declarant nuls o improcedents acomiadaments col·lectius per incompliments negociadors i suposen l’enèsima facilitació de l’acomiadament, fent, una vegada més, que la destrucció de llocs de treball sigui una mesura cada vegada més assequible per a la patronal, portant a que siguin les i els treballadors qui suportin tot el pes de la crisi-estafa.

Davant aquest panorama, CGT considera inajornable una mobilització sindical i social general, global, inclusiva, que defensi en el carrer d’una forma continuada, un canvi de rumb en la política econòmica i social, amb nous objectius, una nova partitura, uns nous intèrprets per a una nova simfonia.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Attached documents

Comunicat Sinfonia funebre para la clase trabajadora

09/08/2013 - 13:16:34

Reforma salarial

Salaris més baixos i menys treballadors. Aquests eren els objectius inconfessos d’una reforma laboral que se’ns va imposar airejant unes necessitats i adduint unes pretensions que no tenien res a veure amb la seva verdadera motivació. Mai es va intentar crear ocupació, com tampoc alleujar el suposat excés de rigidesa del marc regulador. No cal dir que la reforma no va tenir mai la voluntat de desactivar la perniciosa dicotomia entre un sector d’assalariats als quals impúdicament es qualificava de sobreprotegits i privilegiats davant la massa desvalguda de treballadors precaritzats. Si alguna cosa es va proposar alterar en aquest àmbit va ser mitjançant l’extensió generalitzada de la precarietat, democratitzant radicalment la desprotecció.

08/08/2013 - 18:51:25

CGT impugnarà la rebaixa salarial del 10% a Unipost

El passat 4 de juny Unipost S.A.U., empresa privada del sector postal dedicada al repartiment de correspondència, amb més de 50 centres en tot l’estat espanyol i una plantilla de 2600 treballadors/es, va presentar un pla de viabilitat que incloïa un ERO d’extincions que afectava a 500 treballadors/es, les indemnitzacions del qual les pagarien els accionistes, a més d’una rebaixa salarial d’un 10% a partir de juliol de 2013 i durant 2014.

El període de negociació que va durar més de mes i mig, ja que el període de consultes es va prorrogar diverses vegades, va acabar SENSE ACORD. La rebaixa salarial va quedar llavors en mans de la CCNCC (Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius) que va delegar en un àrbitre que el seu laude es va conèixer el 31 de juliol de 2013, mentre que la decisió de portar a terme acomiadaments requeia sobre la Direcció de l’empresa i decisió que es va conèixer a les poques hores de conèixer-se el laude arbitral.

La CCNCC finalment ha autoritzat a l’Empresa a reduir les percepcions salarials (salari base, plus de zona, antiguitat, plus d’especialista) dels treballadors/as en un 10% des del 31 de juliol de 2013 fins al 30 d’abril de 2014 ( veure http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/com

L’Empresa en la seva DECISIÓ FINAL comunicava als i representants dels i treballadors / es que va a aplicar el laude de la CCNCC i que la rebaixa de les percepcions salarials es durà a terme a partir l’1 d’agost de 2013, a més va a procedir amb efectes 1 de setembre de 2013 a aplicar una reducció d’un 10% sobre tots els complements personals o millores voluntàries que es percebin per tots i totes els treballadors / es amb caràcter individual o col · lectiu en virtut d’acord individual o col · lectiu i amb caràcter definitiu. Finalment l’Empresa ha decidit desestimar de moment la seva pretensió de fer acomiadaments, tot i que deixa clar voler dur-los a terme en els propers mesos, obrint-se abans d’acabar l’any un nou procés, i mentrestant seguirà aplicant fins al 31 de desembre de 2013 el ERTO de suspensions que va començar a aplicar el 24 de desembre de 2012, això sí que està molt mal administrat com totes mesures que aplica l’empresa, ja que hi ha molts treballadors / es als i les que encara no se’ls ha aplicat i no hi ha aspectes que així hagi de ser, perquè després vingui la direcció de l’Empresa dient que cal fer una reestructuració de plantilla.

08/08/2013 - 11:30:00

La CGT desmenteix les dades de la Generalitat sobre les llistes d’espera a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

A l’Hospital Joan XXIII, fruit de les retallades dels darrers anys, s’ha passat de 393 llits a 140 llits tancats, i amb propaganda pagada amb diners públics volen fer creure que “la cirurgia major s’ha incrementat enguany un 32 %”.

Aquest és el títol aparegut en un publireportatge al Diari de Tarragona el passat divendres 2 d’agost, a la pàgina 6, per explicar dades incongruents i mitges veritats. És per això que la CGT ha emès un comunicat responent i aclarint conceptes. Per exemple, en fer referència a l’activitat d’hemodinàmica cardíaca, “tenen la desvergonya de dir que l’horari d’atenció és de 12 hores al dia durant 7 dies de la setmana, silenciant que aquest horari s’aconseguia gràcies a la lluita de la CGT, amb el recolzament dels ciutadans, i no diuen res sobre les hores que estem desassistits i sense aquest servei a les comarques de Tarragona, un greuge comparatiu en relació a la resta de Catalunya”.

08/08/2013 - 11:09:00

La direcció de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials

Durant els darrers sis mesos, la direcció de TMB ha rebut fins a quatre revessos judicials en processos que han tingut com a part implicada membres de la plantilla de conductors i conductores d’autobusos. Dos d’aquests processos es van iniciar arran de la denúncia de l’empresa contra alguns treballadors amb una trajectòria molt dilatada de lluita sindical, mentre que un altre es dirigia contra una secció sindical i el darrer tenia el seu origen en una demanda interposada per una part de la plantilla contra l’empresa.

07/08/2013 - 01:00:52

Recollida de signatures per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal

Recollida de signatures mitjançant la plataforma Change per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal

Des del sector del transport sanitari estem recollint signatures mitjançant la plataforma Change per tal d’aturar les retallades en ambulàncies, personal i salaris que s’estan aplicant per part de la Generalitat i la patronal, deixant el servei com feia anys no es veia, immers en una precarietat insostenible tant pels treballadors com pels usuaris, que són els que pitjor sortiran parats ja que s’està jugant amb les seves vides.

06/08/2013 - 00:36:09

Qui són els responsables de l’accident ferroviari de Santiago de Compostel·la?

Davant la quantitat d’informacions sobre tràgic accident de tren ocorregut el passat 24 de juliol en els voltants de Santiago de Compostel·la, des de CGT volem manifestar el següent:

Ens sembla del tot indignant el tracte que s’està donant a tots els nivells al treballador que conduïa el tren de l’accident de Santiago de Compostel·la.

Les declaracions dels Presidents de Renfe-Operadora i ADIF sobre els motius de l’accident i culpabilitzant des del principi al treballador evidencien l’escàs coneixement que tenen del ferrocarril i que únicament han estat posats en aquestes presidències pel seu coneixement d’economia, amb la finalitat d’estalviar costos i preparar la divisió de les empreses i la seva futura privatització, una cosa que sempre va en detriment de la seguretat.

Cal recordar que la línia entre La Corunya, Santiago i Ourense, i la de Madrid a Alacant, es van inaugurar com línies d’Alta Velocitat, i només cal anar a les hemeroteques, on estan els polítics que van participar en l’esdeveniment i que tant pressionen perquè es produeixin les inauguracions costi el que costi per a poder sortir en la foto.

Aquestes línies no disposen dels sistemes de seguretat adequats per a circular com la resta de línies AVE.

No estan senyalitzades com les línies convencionals doncs se suposa que els sistemes de seguretat supleixen el sistema de senyalització, sempre que existeixin aquests sistemes de seguretat.

No està prohibit l’ús de telèfon mòbil, és més, és una eina de seguretat de la qual doten als maquinistes, per a avisar-los en cas de perill; per això en els llocs de comandament sempre se sap quin maquinista condueix el tren i quin número de telèfon té.

El treballador és l’última baula en la cadena de seguretat i no l’únic, com ha ocorregut en el tràgic accident del dia 24 de juliol.

Per a la CGT hi ha moltes preguntes a realitzar, a les quals encara ningú ha donat resposta:

• Perquè s’inauguren com vies d’Alta Velocitat quan no estan condicionades perquè així sigui?

• Perquè s’utilitzen vehicles Talgo serie 730 en aquesta línia quan aquest tren no és compatible amb el sistema de seguretat ERTMS?

• Perquè es demana circular sense el sistema de seguretat ERTMS al Talgo serie 730 en aquesta línia i perquè se li permet?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es senyalitza la via com la convencional perquè el maquinista tingui tota la informació?

• Perquè sabent que va sense ERTMS no es va posar una balisa perquè actués el ASFA Digital?

També caldrà demanar responsabilitats als Presidents de les Empreses Renfe-Operadora i ADIF de com han arribat als mitjans de comunicació de forma immediata els enregistraments del vídeo de l’accident pertanyents a ADIF i les converses gravades amb un micròfon d’ambient instal·lat en la cabina del tren, de l’existència del qual els treballadors no tenen coneixement i els representants sindicals es van oposar en el seu moment a aquesta instal·lació.

A la CGT entenem que hi ha moltes responsabilitats que dirimir en el tràgic accident de Santiago de Compostel·la i des de CGT estem disposats a actuar jurídicament fins que així sigui.

Des de CGT creiem que el dividir el transport ferroviari en Renfe-Operadora i ADIF genera males gestions, disfuncions i buits que afecten greument a la seguretat, mai s’hauria d’haver fraccionat l’extinta empresa RENFE per a garantir la coordinació màxima i sobretot el més important, la seguretat.

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
Departament de Comunicació Sector Federal Ferroviari (SFF-CGT)

http://www.rojoynegro.info/articulo/acci%C3%B3n-sindical/sobre-el-accidente-ferroviario-santiago-compostela

Attached documents

Nota de premsa SFF-CGT

05/08/2013 - 02:10:42

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol “per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social”, amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.

El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores “tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.

El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.

En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.

Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.

Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.

La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d’acords col·lectius.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per Carlos Hugo Preciado, magistrat de l’Ordre Social del TSJC:

Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat Especialista Ordre Social del TSJ Catalunya i col·laborador amb el nostre Sindicat, ha elaborat un interessant treball amb les taules del RD-Llei 11/13, que modifica per enèsima vegada el tema dels acomiadaments col·lectius. Així mateix, es modifica la protecció social dels treballadors a temps parcial en compliment (o no) de les sentències del TEDH i del TC sobre la matèria i les prestacions per desocupació.

04/08/2013 - 23:38:08

Cartell Marxa 1

Acció Sindical

1a Marxa per l’educació pública, de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost

El món de l’educació es troba immers en un procés de fragmentació sense precedents. Així doncs, som testimonis de la creixent i implacable precarització, mercantilització i privatització de l’educació pública, i conseqüentment, de la desintegració del sistema educatiu públic en el qual es vertebra. Aquest procés té repercussions molt greus: ens condemna a la ruptura social, segrega a la població, la classifica determinant uns límits que exclouen a les classes treballadores, és a dir, a la majoria de la societat.

No podem oblidar que el sistema educatiu que coneixíem fins ara, tot i tenir les seves mancances i ser molt millorable, és la resposta a una necessitat col·lectiva i a la voluntat de la societat per democratitzar l’educació. Fruit de la lluita i de l’esforç unitari de famílies, professorat, joves i infants, vàrem orientar els nostres centres educatius cap al diàleg, la creació de coneixement crític i la gestió i participació democràtiques. Ara però, amb les darreres reformes legislatives en matèria educativa estem patint la pèrdua de tots els drets que tants anys i esforços ens han costat. Aquell ideal educatiu en el que l’educació ens igualava en drets i oportunitats i que donava resposta a les necessitats socials, està sent substituït per l’ideal d’instrucció del neoliberalisme. L’educació ja no està al servei de la societat, ja ni tan sols es diu educació, ara se’n diu ensenyament, i l’ensenyament està al servei de l’oligarquia i els mercats financers.

El neoliberalisme fa servir el sistema educatiu per atacar la població. Aquests ferotges atacs es fan efectius a través de les reformes legislatives educatives instaurades pels governs autonòmic i central: la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa) i pel Real Decreto-ley 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo, i la seva repercussió en totes i cadascuna de les etapes educatives, les constants retallades en matèria d’educació estan desmantellant el sistema d’educació públic i causant estralls en la totalitat del cicles i les etapes que el conformen.

La privatització del Primer Cicle d’Educació Infantil i de totes les etapes educatives no obligatòries; l’augment de les ràtios fins a un 20%, la desaparició dels òrgans de govern col·legiats; la centralització educativa, les escoles pendents de construcció, les obres de les escoles que s’han aturat i allarguen les estades en llocs provisionals gens adequats, les escoles que necessiten urgentment reformes i un manteniment per no posar en risc infants, joves i professorat, les línies i escoles de primària que han tancat i volen tancar, tenim un 25% de pobresa infantil i supressió d’ajudes per llibres de text i menjadors, la imposició ideològica a les aules (tractament de les llengües pròpies i de la religió, desaparició de matèries i àrees de coneixement que impliquen reflexió crítica sobre la realitat); el paper amb què es releguen matèries com la plàstica i la música, tant importants pel desenvolupament i educació dels alumnes; l’augment del poder de les direccions i els equips de govern de les universitats que volen ser designats per les administracions i els governs; el Decret de Plantilles que categoritza la funció docent en 3 tipologies i que permet a les direccions triar fins al 50% del professorat; la legalització del finançament privat als centres públics i la desviació de fons públics a les fundacions privades, en el cas de les universitats; la legalització del finançament a centres que segreguin per sexe; l’augment desorbitat de les taxes dels Cicles Formatius i dels Graus i Màsters universitaris i que impliquen la negació de l’accés a l’educació superior de les classes treballadores; la precarització i els constants acomiadaments dels treballadors/es de l’àmbit de l’educació, etc., dinamiten l’educació democràtica i donen pas a l’educació precaritzada i mercantilitzada neoliberal.

Nosaltres, -famílies, mestres, treballadors/es, professors/es, infants i joves-, rebutgem totalment les seves lleis. Volem una educació on els infants, els joves i els adults, siguem el centre dels processos educatius, una educació on la col·laboració i la participació de la comunitat educativa i del conjunt de la societat siguin els pilars bàsics, una educació que garanteixi unes condicions de dignitat per a tota la comunitat educativa, una educació laica, lliure, universal, inclusiva, en català, i que garanteixi l’emancipació i el desenvolupament integral de totes les persones. Una educació que prioritzi la cooperació i el suport mutu per poder construir un món nou, sense jerarquies ni sistemes de poder que ens ofeguin.

Per tots aquests motius, volem posar de manifest que amb la Marxa per l’Educació comença una nova etapa en la lluita per l’Educació Pública que no s’aturarà fins a veure aconseguits els nostres propòsits, ja que tenim la convicció que per a construir una nova societat l’educació és el principal camí. Així doncs, fem una crida a la comunitat educativa des de bressol fins a universitats i a tot el conjunt de la societat per assumir les responsabilitats que ens pertoquen, per organitzar-nos i per caminar juntes cap a l’educació que volem.

ETAPES:

· 24/08 Ribes de Freser (sortida 11.30h) – Ripoll 3h 14km

· 25/08 Ripoll-Torelló 6h 25km

· 26/08 Torelló-Vic 6h 26km

· 27/08 Vic-Aiguafreda 4h 19km

· 28/08 Aiguafreda-Granollers 5h 23km (en aquest tram pot haver algun canvi)

· 29/08 Granollers-Cerdanyola 5h 22km

· 30/08 Cerdanyola-Badalona 3h 14km

· 31/08 Badalona- Barcelona 3h 16km

Tindrem cotxes de suport. L’allotjament i els àpats estaran organitzats.

En aquest número de compte 3025 000113 1433495886 pots fer una aportació solidària perquè la marxa per l’educació pública sigui possible. Necessitem algun ingrés pels cotxes de suport, els àpats, l’aigua i l’organització dels actes. El bo d’ajut per quilòmetre és de 3 euros. T’animes a participar-hi? Fem que la marxa per l’educació pública sigui possible entre totes!

02/08/2013 - 11:21:00

Per a la CGT, la seguretat en el ferrocarril és prioritària

Aquest 31 de juliol, CGT havia convocat una jornada de vaga dintre de tot el sector ferroviari davant de les múltiples agressions a les quals està sent sotmès: segregacions, liberalitzacions, privatitzacions, plans de seguretat deficients, etc…; no obstant això i a causa del tràgic accident ferroviari de Santiago de Compostel·la, en un acte de respecte a totes les víctimes i a tots els seus familiars, hem posposat aquestes mobilitzacions previstes, sense que això suposi que ens hàgim plegat a les decisions que tinguin perfilades per a acabar amb el model de ferrocarril públic i social.

Han transcorregut set dies des de la tragèdia, sent moltes les interpretacions sobre la mateixa, incidint en la majoria de les declaracions sobre la culpabilitat, exclusiva, del maquinista del tren sinistrat, defugint, en la majoria dels casos, el debat sobre les deficiències dels sistemes de seguretat, la urgència política per inaugurar noves línies i les responsabilitats que es puguin derivar.

CGT sempre s’ha compromès amb la seguretat, així com amb la formació i la salut, entenent que per a garantir-la és imprescindible que els Plans Anuals de Seguretat estiguin dotats de tots els mitjans necessaris per a això. Precisament per aquesta falta de mitjans, CGT ha estat l’única organització sindical que no ha signat el Pla Anual de Seguretat en la Circulació d’ADIF.

També hem de recordar que quan van aprovar la Llei del Sector Ferroviari, a la qual també ens vam oposar, indicàvem que això suposaria una incidència negativa en la Seguretat per trencar-se el sistema integrat comú a vehicles i infraestructura.

Des de CGT exigim el màxim rigor en les investigacions de les causes de l’accident de Santiago, des de les diferents Comissions de Seguretat en la Circulació (Comissió General‐Comissions Tècniques Sectorials‐Comissions Territorials) exigint que es delimitin les responsabilitats i que s’iniciïn els treballs precisos per a garantir la Seguretat en totes les línies ferroviàries, tant les d’alta velocitat com les de xarxa convencional.

Des de CGT ens hem dirigit als Comitès Generals d’Empresa de ADIF i RENFE OPERADORA, sol·licitant la convocatòria extraordinària d’aquests Comitès, per a l’adopció de quantes mesures sindicals i/o jurídiques es considerin oportunes i s’aclareixin totes les circumstàncies causantsdel tràgic accident.

01/08/2013 - 17:32:37