Continuen els HOMENATGES ALS MAQUIS, el dissabte 25 de Juliol a BERGA
XII MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS
Dissabte 25 de juliol. Berguedà
8 h. Caminada comentada per les «Canals de Sant Miquel». Sortida des del
Pont de Pedret (Berga).
Manel Ros – Setmanari Directa núm. 146
Falta poc perquè es compleixin cent anys d’una de les setmanes més convulses que s’han viscut a casa nostra i que avui coneixem com la Setmana Tràgica. Durant una setmana, milers de persones es van revoltar contra el reclutament per anar a combatre a la guerra del Marroc. I la revolta va esclatar en forma de crema de convents i esglésies i barricades als carrers. Per aquesta raó volem parlar dels actes que s’han fet i es faran al voltant dels fets de l’estiu de 1909, però també sobre els motius i el context en els quals van succeir.
El dimarts 7 de juliol tenia lloc l’últim acte de les Jornades que s’han portat a terme a Reus entre el 30 de juny i el 7 de juliol, sota la denominació de Jornades de les Dues Ribes, dins una denominació més amplia “Arrels, cultures d’anada i tornada”, sota la qual és previst seguir organitzant activitats.
Memòria de Joan Peiró i Belis.
Retrats d’un sindicalista, ministre de la Segona República
de Pere Gabriel, Josep Puig i Pla i Maria Salicrú-Maltas,
llibre que serà presentat per Ferran Mascarell (vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès), l’editor Joan Maluquer i Ferrer i els autors.
Nou Projecte de Reforma de la Llei d’Estrangeria: AVANÇA LA REPRESSIÓ, RETROCEDEIXEN ELS DRETS
El passat 29 de juny el Consell de Ministres va aprovar la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei Orgànica de reforma de la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, de l’11 de gener de 2000.
Aquesta és ja la quarta reforma que sofreix aquesta normativa, el que de per si mateix mostra a les clares l’ús i l’abús de la immigració per part de l’Estat i les classes polítiques, que des de sempre han concebut la migració com un problema: un mal necessari per al mercat laboral en el millor dels casos, i un tema policial i d’ordre intern gairebé sempre. Aquesta quarta reforma de la Llei suposa la consagració que la migració ha de ser regulada sempre de forma provisional, perquè quedi palesa a qui s’atreveixi a iniciar un projecte migratori en sòl hispà que la seva situació serà una constant carrera d’obstacles, que el seu estatus legal si ho té pot desaparèixer en qualsevol moment, i que els nostres drets –dels autòctons- no seran mai els seus drets.
La indignitat d’aquesta reforma s’assenta en la pretensió d’establir una identificació de cara a l’opinió pública entre l’immigrant irregular i el delinqüent, justificant així tot un aparell de mesures coercitives sens dubte desproporcionades per a una infracció de caràcter administratiu com és no tenir papers.
S’estableix un termini de 60 dies de reclusió en els Centres d’Internaments per a Estrangers (els desgraciadament famosos CIE) per als sense papers amb ordre d’expulsió, l’única falta dels quals, en tot cas de caràcter administratiu i no penal, és no disposar de documentació. Podem imaginar que un/a autòcton/a se li imposessin 2 mesos de presó per una simple falta administrativa?
Igualment vergonyosa i vil és la legalització de la deportació de menors, que autoritza una pràctica fins a ara il·legal encara que no per això poc estesa. Fins a la data, en teoria es prioritzava la protecció de la infància enfront de la regulació de la immigració irregular, autoritzant-se tan sols la deportació de menors en cas que aquests tinguessin garantida una acollida adequada en el seu país d’origen. Amb la reforma, les tornes es canvien i preval la restricció de la circulació de les persones enfront de l’universal dret a la protecció dels menors.
Es restringeix a més el dret a la reagrupació familiar, autoritzant-se només per als ascendents majors de 65 anys. En qualsevol cas, només podran reagrupar aquells que es trobin en situació legal des de fa més de 5 anys, quan encara ara es permet a partir dels 2 anys de residència legal.
Finalment, la mesquinesa de la norma arriba a les xarxes de solidaritat amb les persones immigrants establint-se multes a la solidaritat, per a aquelles persones que empadronin, contreguin matrimoni o col·laborin de diverses maneres amb immigrants no regulars.
Per tot això, des de la CGT cridem: No a la llei d’estrangeria! No a la restricció de drets de les persones immigrants!
Secretaria d’Acció Social – Comitè Confederal CGT
2 de juliol de 2009
José Pellicer. El anarquista íntegro
MIQUEL AMORÓS
Virus editorial, 2009, 384 pàg.
Trobant-nos, reflexionant, actuant, ballant, menjant, cantant… contra la crisi i la refineria.
Des de diferents posicionaments de lluita per la justícia i la solidaritat ambiental, laboral, social, cultural, educativa, etc, una sèrie de persones i col·lectius hem vingut a coincidir en el nostre profund rebuig al projecte de feroç desenvolupament neoliberal que suposa la Unió Europea. Hem constatat que, al llarg de la seva història, la UE està atemptant contra els drets dels pobles i els drets ecològics, socials, culturals i laborals.
PROGRAMA
– Dimarts 30 de juny
Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura (c.Major 15), 19.30 h.
Xerrada-debat sobre l’associacionisme dels immigrants i dels col·lectius que treballen amb la immigració
Pepe Nieto i Mohammed el Bouhali (Sodepau), Hilal Tarkou (Associació Ciutadans per la Convivencia i el Desenvolupament, Reus), Àrea Immigració de CGT i Mohamed Laaouaj (Associació Amazicsde Catalunya).
MAQUIS ’09
6ª OFENSIVA CONTRA L’OBLIT (Comarques de Ponent)
XII Marxa Homenatge als Maquis — Operació Reconquesta de la Memòria
– Diumenge 28 de juny
Vilanova de Meià (La Noguera)
8,30 h matí trobada al Bar Cirera «Escaladors» (Ctra. S. M. Meià), per sortir a les 9h puntuals en cotxes fins al punt de partida de la Ruta Maquis i Guerra Civil comentada per la Serres del Montsec (búnquers Hostal Roig i Base Guerrillera del Pou Gel) de 4 a 5h de durada a peu, fent parada per dinar i presentació XII Marxa Homenatge als Maquis(Cal portar el dinar i el beure).
L’admissió a tràmit, per part del Tribunal Suprem, de la querella contra el jutge Garzón presentada pel grup feixista Manos Limpias (“digues-me del que presumeixes…”), suposa un altre alarmant símptoma de la feble salut democràtica que patim. Com he escoltat dir, és tremend que el primer imputat judicialment en aquesta matèria sigui algú que, més enllà dels seus desvaris estel·lars, i dubtoses i contradictòries actuacions, va intentar obrir unes fosses amb milers de cossos de demòcrates assassinats, mentre que encara no s’ha dut davant els tribunals a cap dels qui van omplir aquestes fosses de cadàvers.
Comunicat-Informe elaborat per CGT, CUP, Casal Despertaferro i ACCD, on denuncien com l’Ajuntament de Reus està incomplint la Llei de Bases de Règim Local i estan fent un ús del Padró municipal totalment diferent al que preveu la LBRL, atemptant d’aquesta manera contra els drets dels ciutadans i ciutadanes.
Aquesta situació es fruit dels criteris per empadronar-se a la ciutat de Reus derivats del Decret 1728 de l’Ajuntament de Reus, i implica que actualment a Reus es dona el cas de persones que no poden accedir als drets i serveis socials que comporta empadronar-se perquè no reuneixen els requisits “il·legals” que l’Ajuntament està imposant als seus ciutadans, autòctons o nouvinguts.
Tenim el plaer de presentar-vos les Jornades sobre el País Valencià que celebrarem a Barcelona entre el 5 i el 21 de juny. Esperem que siguin del vostre interès, i que puguem gaudir de la vostra assistència.
Col·lectiu Negres Tempestes
Com podríem definir l’Objecció Fiscal?
Dit de forma breu i senzilla, l’objecció fiscal és una forma de desobediència civil amb la qual es pretén aconseguir que es respecti el dret individual a l’objecció de consciència a les despeses militars. A nivell tècnic, del que es tracta és de desviar de l’impost sobre la renda una quantitat fixa de diners o el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa d’acord amb els pressupostos de l’Estat cap a un projecte alternatiu i solidari. Entenem que aquests diners que estan pressupostats al Ministeri de Defensa no tenen com a objectiu defensar-nos de ningú ni de res sinó contribuir a augmentar la maquinària de guerra.
Manifest de la Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants (REDI) contra la reforma de la Llei d’Estrangeria, aprovat en l’última assemblea estatal de la REDI, celebrada els dies 25 i 26 d’abril a la ciutat de Barcelona.
CONTRA LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE ESTRANGERIA, DRETS PER A TOTES I TOTS
NI CIEs NI LLEI DE ESTRANGERIA
Ja ha sortit la guia, amb una no desitjada demora, degut sobretot a l’interès perquè sigui un instrument útil i actualitzat, atès que les normatives i les circumstàncies socials han canviat ràpidament en els últims mesos.
La Guia Antirrepresiva de la CGT és un complet dossier amb uns continguts que esperem us siguin aclaridors i d’utilitat davant els difícils temps que vivim i per viure que ens esperen, sobretot davant l’evident criminalització de qualsevol mobilització o acció, sigui sindical o social, en contra del capitalisme institucionalitzat neoliberal que ens pretenen imposar els governs venuts al capital i els seus fidels“s
EXPOSICIÓ
FERRER i GUÀRDIA i l’Escola Moderna – La Setmana Tràgica –
Del 2 al 14 de Juny
LLoc: Residència d’Investigadors, C/Hospital 64, Barcelona
– Dimarts 2 de juny de 2009 a les 18,30 h
Presentació
Conferència Pere Solà, “Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna”
– Dimecres 3 de juny a les 19 h
Eduard Masjuan, “Mateo Morral i l’Escola Moderna”
Manel Aisa, “La Setmana Tràgica”
– Dilluns 8 de juny a les19 h.
Marc Suanes és llicenciat en Història i doctorat en Estudis Culturals Mediterranis per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Des de fa anys, està implicat com a activista en diferents col·lectius i grups d’aquesta ciutat. La seva trajectòria acadèmica i la seva experiència en els moviments socials l’han portat a desenvolupar una nova recerca: la trajectòria dels moviments socials al Tarragonèsentre 1977 i 2008,
L’exposició “Pedagogies Llibertàries”, realitzada a iniciativa de la CGT de Burgos, que està recorrent l’Estat espanyol de la mà de les Federacions Locals de la CGT i dels Sindicats d’Ensenyament, ja conta amb el seu catàleg, el qual també es presenta com un material pedagògic i formatiu per al seu ús en escoles, instituts i centres socials i educatius. A partir d’aquest moment, cada lloc per on passi l’Exposició tindrà èl llibret com expressió del que l’exposició descriu i explica…
L’Exposició consta de 15 panells, en els quals s’oferix un recorregut per les diferents teories llibertàries sobre educació i es recuperen algunes de les nombroses experiències que al llarg de la història s’han portat a terme i se segueixen desenvolupant. D’aquesta forma volem contribuir no només a la recuperació de la memòria històrica pel que concerneix a l’ensenyament llibertari, un dels pilars fonamentals de l’anarquisme, sinó que també volem oferir alternatives pedagògiques a l’educació autoritària, jeràrquica i competitiva que avui dia ens volen tornar a imposar governs i partits polítics. Aquesta exposició la volem difondre per instituts d’ensenyament, centres d’educació permanent, universitats, entitats culturals i, per descomptat, per totes les seus de CGT.
Per a més informació i demanar l’exposició, cal escriure al correu: nadiemasquenadie@nullyahoo.es
Què és una pena-multa?
Dossier informatiu de 30 pàgines editat l’abril de 2009.
– què és una pena de multa?
– insubmissió a les penes-multa
– diferents casos repressius
– orientacions legals
– manual d’insolvència
– dossier jurídic
Una pena de multa és un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal de 1995 i retocat el 2003 que consisteix en una condemna econòmica fruit d’un procés judicial per delictes o faltes que es pot substituir per penes privatives de llibertat al propi domicili o a un centre penitenciari. Amb aquest tipus de condemnes, una persona pot entrar a la presó per impagament d’una multa i la impossibilitat de ser embargada.
Ahir dijous 23 d’abril es va celebrar en els locals de CGT a Barcelona la segona xerrada-debat de les Jornades Ferrer i Guàrdia, organitzades per la Federació Local de CGT de Barcelona, amb motiu dels 100 anys de l’assassinat d’estat del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia.
Amb una bona presència de participants (més de 50 persones), el catedràtic Pere Solà i Gussinyer va exposar magistralment el tema a debatre “FERRER I GUÀRDIA I LA PEDAGONIA RACIONALISTA” i després de la seva intervenció es va donar un intensdebat.
La Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants és un espai de coordinació que agrupa a gairebé un centenar d’organitzacions d’immigrants i pro-immigrants de diferents punts de l’Estat Espanyol que treballen des d’una posició crítica amb les actuals polítiques migratòries implementades per la UE i el Govern Espanyol.
La REDI és a dia d’avui el principal espai de coordinació a nivell estatal en la lluita pels drets dels-as immigrants i ha jugat un paper rellevant en les principals mobilitzacions i campanyes de denúncia que s’han engegat en els últims anys.
Després de l’última Assemblea Estatal celebrada en el marc del Fòrum Social Mundial de les Migracions a Rivas el setembre de 2008, ens disposem a celebrar la V Assemblea Estatal de la REDI, aquesta vegada a Barcelona.
La V Assemblea de la REDI ens troba en un moment delicat en el qual l’actual crisi econòmica està empitjorant de forma realment brutal les condicions de vida i treball dels immigrants a l’Estat espanyol: atur massiu, desnonaments i embargaments d’habitatges, redades policials massives, detencions i deportacions i un clar augment del racisme moltes vegades impulsat per sectors de la classe política i pels mitjans de comunicació.
Al seu torn, el govern ultima una modificació a la Llei d’Estrangeria que donarà un gir encara més repressiu a l’actual llei i retallarà importants drets dels pocs que ja ens corresponien als immigrants. Avui a Espanya segueix havent-hi més de 1 milió d’immigrants sense papers, augmenta el nombre de famílies immigrants que es queden sense treball, sense subsidis ni ajudes, sense habitatge i assistim impotents a com la policia deté a milers de companys simplement per tenir aspecte d’immigrant, fent que la por creixi de forma considerable entre les comunitats migrants.
En definitiva, sobren els motius per a organitzar-nos de forma conjunta i articular una resposta el més massiva possible contra aquests atropellaments i per la defensa dels drets dels immigrants.
Ahir 13 d’abril a les 16 h. ens ha deixat Diego Camacho “Abel Paz”, anarquista de 87 anys, nascut a Almería el 12 d’agost de 1921. Diego va estar en bona part de les lluites socials del segle XX des del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, participant activament en els canvis socials del moment, creant amb els seus companys de les JJLL de la barriada del Clot, el grup “Els Quijotesde l’Ideal”.
Patricia Manrique, Redacció Diagonal
Malgrat que el ministre d’Interior limita l’ordre d’augmentar les detencions a un cas concret a Madrid, col·lectius socials afirmen que és una pràctica comuna.
“Ja portem temps veient un augment de detencions a Barcelona i en altres territoris de Catalunya. No és una acció puntual a Madrid, el que passa és que aquí s’ha descobert el motiu: la circular. Lamentablement moltes qüestions d’Estrangeria funcionen amb circulars internes que no surten a la”llum , assenyala Begoña Sánchez de SOS Racisme Barcelona. Aquesta organització, així com altres nombroses associacions d’immigrants o que treballen amb ells, relacionen l’augment de detencions amb els intents de convertir a la població migrant en boc expiatori de la crisi.
Encara que també la relacionen amb la reforma de la Llei d’Estrangeria: “Es busca fomentar la imatge d’una immigració desordenada per a justificar aquest tipus d’actuacions”, apunta Sánchez. I és que les redades basades en el color de la pell són una realitat quotidiana. Els col·lectius socials no s’han sorprès per l’existència de les quotes de detencions destapades a Madrid. Les consideren part d’una estratègia general per a acoquinar als migrants i criminalitzar-los.
A València, Roberto Villena, secretari autonòmic del Sindicat Unificat de Policia, declarava al febrer que el sistema de treball de Carlos Rubio (Cap Superior de la Policia de Madrid, impulsor dels cupos de detencions) perdura encara que “no amb la mateixa pressió”. Des de la Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants- REDI de València valoren no obstant això que hi ha un “augment excessiu de la repressió, persecució i les redadas”.
Per la seva banda, el 12 de febrer, SOS Racismo Navarra i la plataforma Denontzat presentaven en el Parlament navarrès una denúncia davant el significatiu augment dels expedients d’expulsió entre 2006 i 2008, tant dels iniciats com dels finalment tramitats. Havien aconseguit recopilar aquestes dades malgrat que són de difícil accés. “La resposta va ser que la Constitució protegeix a tots per igual”, assenyala Jon Kepa, de SOS Racismo, “l’ocorregut després a Madrid demostra que no és així”.
L’any 2008, les expulsions van créixer un 12,1% respecte a 2007, segons el Balanç de la Lluita contra la Immigració 2008 presentat pel ministre Rubalcaba al gener. No obstant això, en aquest informe no s’aporten dades sobre el nombre total d’expedients d’expulsió. Segons diverses estimacions, entre un 80% i un 90% dels que s’incoen no s’executen. Els immigrants immersos en un expedient administratiu queden inhabilitats durant cinc anys per a regularitzar els seus papers.
Per a Pilar Quintana, d’Astúries Acoge, l’augment de les detencions “és una estratègia per a espantar amb conseqüències nefastes, perquè una persona amb expedient d’expulsió és pràcticament impossible que accedeixi a la documentació i, amb això, que treballi en situació regular: se’ls aboca a la misèria”. Respecte a Astúries assenyala que, a més d’una pràctica constant de detencions “periòdicament es munten dispositius especials com l’operació batejada per la policia Transport Express, de detenció d’immigrants en estacions d’autobús i tren. Denunciada a l’octubre, es va perllongar mesos. Després vam saber que es va repetir en altres ciutats i que va ser ordenada des de Brussel·les. La ‘cacera’ de l’immigrant està a l’ordre del dia”, afirma.
Redades massives
A Múrcia, a la localitat de Torre Pacheco, el 27 de juny va tenir lloc una ‘cacera’: durant més de sis hores, les forces de seguretat de l’Estat van envoltar el poble i, segons denuncien els immigrants, ho ‘van pentinar’ (van entrar fins i tot en la mesquita a l’hora de ressar) i amb violència van identificar a unes mil persones, i van detenir a 58 d’elles per no tenir papers.
Les organitzacions socials sospiten que també hi ha redades ‘emmascarades’. Jon Kepa, posa un exemple: a la fi de febrer “es va produir una redada, suposadament contra el tràfic de drogues, en una discoteca a Pamplona. Havia unes cent persones llatines. Van resultar expedientades, tres per tinença –ni tan sols per tràfic– i deu persones detingudes per no tenir els papers en regla. Policies d’estrangeria acompanyaven a la policia judicial”.
Extret del número 97 de la revista Diagonal, març de 2009.
Pablo Elorduy / Redacció Diagonal
El Consell Econòmic i Social es mostra ambigu quant a drets de sindicació. El text proposa endurir alguns aspectes de l’avantprojecte de reforma. La reforma es justifica pel “context econòmic”.
Desapercebut, el dictamen del Consell Econòmic i Social (CES) sobre l’avantprojecte de reforma de la Llei d’Estrangeria, va donar el vistiplau, el 11 de gener, a les mesures proposades pel govern, i aprofondia en la concepció utilitarista de la migració, segons denuncien diverses associacions per la defensa dels drets d’immigrants i sense papers.
El CES està formatt per la CEOE, la patronal de les petites i mitjanes empreses (Cepyme), sindicats agraris i regionals, així com les dues grans centrals sindicals: CC OO i UGT. En declaracions a aquest periòdic, Mikel Mazkarian, de SOS Racisme, assenyala que, a pesar de la composició variada del Consell, ambdós sindicats tenen un pes important en el mateix, el que assenyala que les centrals “mostren almenys un cert acord amb el Govern”. Per a Mazkarian, “si bé era previsible que les organitzacions empresarials estiguessin d’acord en els termes en els quals es planteja la reforma, sí preocupa que els sindicats majoritaris hagin donat suport el dictamen en els termes que ha sortit”.
Luis de los Santos, de la societat andalusa de juristes per a la defensa dels drets humans, Grup 17 de març, valora per a DIAGONAL aquesta reforma, a la qual considera “filla de la Directiva europea de Tornada”. Per a aquest advocat, el dictamen no discuteix el monopoli de la violència per part de l’Estat: “No només contra els immigrants sinó contra els col·lectius de suport als mateixos. Hauríem d’estar atents a com s’interpreta l’article 53.2 c) que controla el l’anomenat “empadronament solidari”, ja que pot suposar una volta de rosca a la criminalització de les xarxes de suport a l’immigrant”.
El perquè de la reforma
L’advocada Amanda Romero recorda que, en els últims anys, els sindicats “no s’estan decantant precisament per canvis importants que redundin en benefici dels treballadors immigrants”. No obstant això, considera que en aquest informe s’han assenyalat les dificultats que troben els ‘sense papers’ a l’hora d’exercir el dret d’associació que va reconèixer el Tribunal Constitucional. “El que no té molt sentit és plantejar la llibertat sindical com dret reconegut a persones que no tenen papers i que després es consideri una infracció greu l’estar treballant sense l’autorització preceptiva, perquè amb això es dificulta l’exercici d’aquest dret”, assenyala Romero.
Segons Mazkarian, el CES qüestiona aquest dret en el que concerneix a persones en situació irregular. La redacció del dictamen, que reconeix les dificultats “que en la pràctica pot comportar l’exercici d’aquest dret”, obre un ventall d’interpretacions que els actors que componen el CES no s’han mostrat disposats a clarificar en el text que han fet públic.
En altres punts, no obstant això, el Consell no ha emprat la mateixa cautela. Així, ha pres els criteris més durs de la Directiva europea de Tornada a l’hora de recomanar al Govern que ampliï fins a deu anys el termini d’entrada en territori espanyol als expulsats quan suposin no només un risc d’ordre públic o de seguretat nacional, sinó també “una amenaça per a la salut pública”.
En opinió de Mazkarian, el Govern ha agafat “la interpretació més extrema i dura de la Directiva”. No considera justificat el beneplàcit de CC OO i UGT: “Fent una lectura atenta del dictamen, s’arriba a la conclusió que han passat per la dreta al Govern. Li han indicat els punts en els quals ha de ser més dur”.
Drets progressius
SOS Racisme denuncia que “a la divisió entre persones que estiguin en situació irregular i qui estiguin regularitzats, s’afegix un nou estatus, el de resident de llarga durada, on es concentren els mínims de seguretat que són exigibles”, explica Mazkarian, que afegix que el CES no ha fet objeccions a aquest tipus de ciutadania de segona categoria. Luis de los Santos considera que aquest Consell demana en el seu dictamen que la residència de llarga durada depengui de les situacions fluctuants de l’ocupació: “Aquesta recomanació va més lluny que la llei i està d’acord amb els postulats que defensen CC OO, UGT i CEOE, en el sentit de vincular a l’estranger al lloc de treball”.
L’avantprojecte contempla que només podran optar a habitatges de protecció oficial els residents de llarga durada, una cosa que en la pràctica ja s’ha establert com requisit en els sortejos realitzats per nombrosos Governs locals. Les persones estrangeres que no arribin al permís de llarga durada, segons Mazkarian, “veuran cada vegada més limitats els seus drets i les seves garanties des del punt de vista jurídic, d’accés als drets socials, etc.”. Aquest membre de SOS Racisme considera que l’avantprojecte introdueïx “amb calçador” el debat sobre la bidireccionalitat de les migracions i aposta, en la pràctica, per un model en el qual és responsabilitat de l’estranger adequar-se a les característiques del país.
Per a Mazkarian, “es parteix de la idea d’una immigració ordenada, cosa que en cap país del món existeix o ha existit”. En aquest sentit, el CES no fa sinó constatar l’obstinació dels Governs europeus de tancar portes i acumular “grans masses de sense papers”. Segons les fonts consultades, el dictamen aprovat pels sindicats justifica l’aprovació de la reforma pel “nou context” laboral, el que, segons el parer de Mazkarian, constitueïx un error, ja que els terminis amb que es mesura una crisi econòmica no són tan dilatats com els que han d’usar-se per a ponderar el fenomen migratori.
El silenci amb el qual s’ha aprovat el dictamen contrasta amb les reaccions que els sindicats van fer públiques amb motiu de l’aprovació de la Directiva de Tornada. En aquella ocasió, Comissions Obreres va emetre un comunicat en el qual rebutjava aquesta directiva perquè “criminalitza la immigració i suposa una greu reculada democràtic”.
Un silenci estrepitós
Qualsevol vot negatiu hauria quedat registrat en el text aprovat pel consell. No ha estat així. Tampoc en el punt d’ampliació a 60 dies dels terminis d’estada en els Centres d’Internaments per a Estrangers, punt en el qual es va produir l’anomenat “silenci positiu”. El consens ha arribat a tot l’articulat sancionador, que regula temes com l’empadronament o el canvi d’activitat. Un altre aspecte que no ha provocat objeccions ha estat l’espectacular augment de les sancions econòmiques.
Article publicat al núm. 96 de la revista Diagonal
