Del 20 al 23 d’abril, el Col·lectiu Llibertari de Sant Boi organitza unes Jornades Culturals en el local de l’Ateneu Santboià, situat a Av. Maria Girona 2 (prop estació FFCC), Sant Boi de Llobregat.
FENT MEMÒRIA.
La matinada del dia 27 d’agost de 2001 un ampli dispositiu de la Guàrdia Civil va detenir a la Laura Riera, de 21 anys, a la seva casa de Terrassa. La Laura era membre activa de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa, afiliada a la Federació Local de CGT i militava en diferents moviments socials de la ciutat.
La detenció es va fer sota la legislació antiterrorista (criticada per múltiples organitzacions, nacionals i internacionals, de defensa dels drets humans i pel Comitè contra la tortura de l’ONU). La Laura va restar 5 dies incomunicada a la comissaria de la Guàrdia Civil de Madrid i va patir tortures i amenaces que la van portar a signar una declaració autoinculpatòria dictada per la mateixa policia. Al cap d’aquests 5 dies, la Laura va ingressar a la presó.
El ple de la sala militar del Tribunal Suprem espanyol no ha acceptat dues noves proves que havia presentat la família de Salvador Puig Antich perquè es tinguessin en compte en la deliberació del tribunal sobre l’autorització de la revisió de la condemna a mort. El Suprem considera insignificants les proves: un testimoni referencial i un estudi dactilogràfic sobre l’autòpisa feta al policia mort en el tiroteig amb els activistesdel MIL.
Donar veu a les dones que van viure la República, la Guerra Civil i la postguerra és la temàtica principal d’alguns dels deu estudis de recerca de les comarques del Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Penedès, que l’any passat van rebre ajuts del Programa per al Memorial Democràtic, que promou el govern de la Generalitat. Dones anònimes, que van viure la duresa de la rereguarda durant el conflicte bèl·lic, i després les penúries, i també les represàlies, del règim franquista, són les protagonistes dels projectes dels ajuntaments de Reus i Calafell presentats al programa, i que ara són a punt de publicar-se. També les dones són part important de la reconstrucció de la història de l’hospital de sang, que va funcionar a Cambrilsdurant la guerra.
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha garantit que abans de l’estiu es constituirà la comissió mixta Generalitat-estat que ha de permetre de completar el retorn dels papers de Salamanca fixat per llei. La comissió haurà d’analitzar dos mil documents d’entitats privades i de particulars. Tresserras ha atribuït el retard a interessos polítics i s’ha mostrat confiat que abans d’acabar l’any els papers seran a casa.
Malauradament l’ecologisme català no ha tingut la seva veu en l’homenatge a Carles Fontserè celebrat al Palau de la Generalitat, però ell es va comprometre a fons amb el combat ecologista
Una vintena d’entitats i particulars signen l’escrit, tramès a la ministra espanyola de Cultura
L’associació es dissol amb un acte multitudinari d’homenatge a l’ajuntament de Barcelona
El Punt – 25/02/2007 – V. GAILLARD. Barcelona .- Àcrates! (Proa) presenta quatre relats que reconstrueixen la història de tres mites de l’entorn anarquista –Durruti, Facerias i Quico Sabaté– i dels maquis. «La història oficial, escrita pels vencedors, deixa molts forats. En el cas dels anarquistes, derrotats doblement.» En un intent de tapar aquests buits, Juli Alandes barreja fets històrics i ficció, tot afegint «el que hi havia allà amb un altre punt de vista».
MANRESA, 23/02/2007 14:46 (EUROPA PRESS)
El periodista i escriptor Agustí Pons acaba de publicar ‘Temps indòcils’ (Angle Editorial), un relat generacional sobre la política, la societat i la cultura catalanes entre el franquisme i la democràcia. A mig camí entre la crònica, el retrat literari i les memòries, en aquest llibre l’autor vol fer una repassada des dels anys seixanta finsal primer govern català elegit democràticament.
El Punt – 21/02/2007 – SÍLVIA BARROSO. Barcelona .- La deliberació del Tribunal Suprem sobre el cas Puig i Antich va tornar a ser ajornada ahir, per estudiar les noves proves aportades pels advocats que demanen la revisió de la condemna a mort del jove llibertari. Els lletrats Sebastià Martínez Ramos i Olga del Cruz van presentar dilluns un recurs de súplica en què es queixaven que no se’ls hagués donat un últim torn de paraula abans de fixar el dia de la deliberació, i proposaven diverses proves noves.
Els magistrats han interrogat un metge que qüestiona l’autòpsia del policia mort en el tiroteig amb l’activista del MIL
Vilaweb – Dimarts, 20/02/2007 – 06:00h .- El ple de la sala militar del Tribunal Suprem espanyol ha de decidir avui si autoritza la revisió de la condemna a mort de Salvador Puig Antich, tal com reclama la família. A més de la prova pericial que reconstrueix el tiroteig entre Puig Antich i la policia espanyola, el Suprem té sobre la taula la declaració del metge Joaquín Latorre, que el 1973 era ajudant del metge que va atendre l’agent mort en la topada.
EL PUNT. Madrid.
El ple de la sala militar del Tribunal Suprem determinarà el dimarts dia 20 si autoritza les germanes de Salvador Puig Antich a presentar un recurs de revisió de la sentència que el va condemnar a mort. Els magistrats decidiran a partir de les proves aportades per la família de l’anarquista. El 31 de gener, el doctor Joaquín Latorre va testificar que el cadàver del subinspector Francisco Anguas tenia com a mínim cinc impactes de bala, i no només els tres que deia l’autòpsia i que van atribuir a Puig Antich.
Luis Andrés Edo ha escrit «La CNT en la encrucijada»
MADRID, 09/02/2007 20:01 (EUROPA PRESS)
El metge forense que el setembre del 1973 va fer l’autòpsia al subinspector Francisco Anguas, per la mort del qual va ser executat l’anarquista català Salvador Puig Antich, no està en condicions de declarar, segons conclou el informe mèdic forense realitzat al facultatiu, a què ha tingut accés Europa Press.
X.C.. Girona.- Tres anys després de la publicació del volum col·lectiu L’exili català del 1936-39. Un balanç, a la col·lecció Quaderns del Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona, publicada amb el patrocini del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació, ara s’edita en la mateixa col·lecció L’exili català del 1936-39. Noves aportacions. Aquest llibre coordinat per l’historiador empordanès Enric Pujol es presenta avui a La Llibreria del carrer Ciutadans de Girona (20.00 h), juntament amb el número 28/29 de la revista de temes contemporanis Idees, dedicat al tema Història, memòria i identitat i també coordinat per Pujol. A més del coordinador de les dues publicacions, avui també hi intervindran l’historiador Xavier Díez i Pere Cornellà, president del Cercle d’Estudis Històrics i Socialsde Girona.
La Secretaria d’Acció Social de la CGT de Catalunya conjuntament amb les Secretaries d’Acció Social de Balears i del País Valencià hem decidit d’editar aquesta guia de l’acció social en la negociació col·lectiva que pretén ser una eina en la lluita contra la precarietat en les negociacions dels convenis col·lectius i amb d’altres acords amb l’empresa.
A començament de la Guerra Civil, a causa de la precarietat de la cartografia de l’època, els exèrcits republicà i franquista es van veure obligats a utilitzar guies de carretera Michelin, com es mostra en una exposició de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
Can Vies i la secció sindical de la CGT d’autobusos de TMB recorden la 70è aniversari de la col·lectivització del transport en la Barcelona
Publicat al gener del 2007, el tercer número dels informes d’economia està dedicat als canvis que han tingut lloc en l’àmbit laboral en los últims anys a l’Estat Espanyol.
