CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Acció Sindical

Comunicat CGT-CNT-SO: Cap a la Vaga General

Les organitzacions sindicals CGT, CNT, CSC i SO ens vam reunir el passat 24 de juny a Madrid per valorar les respostes que, davant l’atac sense precedents que treballadors i treballadores estem patint per la política de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats, hem d’oposar en un procés de lluita coordinada des de la unitat d’acció i de classe.

Llegir més »
Acció Sindical

Seguiment majoritari de les aturades a Saint-Gobain Cristalería SL

Des de CGT informem que les aturades realitzades el 25, 27, 28 i 29 de juny a Saint-Gobain Cristalería SL, convocades per CGT, CCOO i UGT, han resultat sense contratemps i la seva incidència ha estat la següent:

Al centre de l’Arboç del Penedès amb la vaga duta a terme es va deixar de produir el 90%. El 10% restant des de CGT considerem que s’ha produït una possible vulneració del dret fonamental a la vaga per part de l’empresa i prendrem les accions legals oportunes, com en ocasions anteriors.

Llegir més »
Retallades no
Acció Sindical

Dijous 30 de juny, 18h. Marxa reivindicativa des de l’Hospital del Mar fins a casa de l’Artur Mas (Tusset/Diagonal)

Dijous 30 de juny, 18 hores. Punt de Concentració: Hospital del Mar, Passeig Marítim 25-29, Barcelona.

Marxa reivindicativa amb Cassolada final a les 20 h. a Diagonal/Tusset.

No a l’acomiadament de 200 treballadors del Parc Salut Mar

No a les retallades en Sanitat

No a les retallades dels nostres drets

El dia 30 es presenta a la Conselleria de Treball l’ERO del Parc Salut Mar.

Llegir més »
Acció Sindical

II Trobada de treballadors i empreses en lluita

Per a organitzar una jornada de lluita a tota Catalunya -amb manifestacions, aturades i altres accions. els pròxims 20 i 21 de juliol, dies en els quals el Parlament té prevista l’aprovació definitiva de les retallades contra la sanitat i l’educació.

Per a organitzar la solidaritat amb tots els treballadors que estan lluitant contra acomiadaments, ERO, tancaments i retallades de salari i condicions de treball. No als acomiadaments en ALSTOM, SHARP, Hospital del Mar i Essa Palau. Contra els tancaments de YAMAHA i DERBI.

Per a organitzar una resposta contra la Reforma laboral, la liquidació dels convenis, per a engegar un pla de lluita i una vaga general fins a tirar-los enrere

Acudeix i difon la convocatòria en la teva empresa, la teva família i les teves amigues i amics…

Carta a les organitzacions combatives i de classe per a la II Trobada de treballadors i empreses en lluita

El passat 11 de juny es va celebrar a Plaça Catalunya la Primera Trobada de treballadors i empreses en lluita. Més de 150 treballadors van participar, venien d’empreses i sectors com Telefònica, TMB, Nissan, Yamaha, el Port, Parcs i Jardins, Telepizza, sanitat, educació…

Va ser un primer pas per a tractar de fer confluir la lluita dels indignats des de les places, barris i carrers, amb la dels treballadors des dels centres de treball. Una confluència que considerem és fonamental per a assolir posar en escac al Govern de ZP i al Govern de Mas, i aconseguir derrotar els seus ajustaments i retallades.

Una de les resolucions d’aquesta primera Trobada va ser promoure la celebració d’una segona més àmplia i participativa, en el qual discutir la preparació d’una jornada de lluita en tota Catalunya amb manifestacions, aturaades, assemblees en els centres de treball…

Els pròxims 20 i 21 de juliol el moviment dels indignats anem a realitzar mobilitzacions contra l’aprovació dels pressupostos prevista per a aquests mateixos dia. Seria molt important que en aquestes jornades la classe treballadora pogués participar amb els seus propis mètodes i organitzacions.

Igualment hi ha diverses empreses i sectors que estan sostenint conflictes contra acomiadaments i altres atacs, com a la sanitat, l’educació, la Sharp o la Alstom. Veiem molt important l’envoltar de solidaritat i suport aquestes lluites, trencar l’aïllament, avançar en la coordinació de les lluites i ajudar així a que obtinguin una victòria.

Per a tot això considerem que aquesta segona Trobada -convocada per al dissabte 2 de juliol a les 18 a la Plaça Catalunya de Barcelona- ha de ser presa també pel conjunt de les organitzacions del moviment obrer que mantenen una perspectiva de combat i de classe.

Volem dirigir-nos als sindicats de l’esquerra sindical, les seccions sindicals i comitès que s’oposen a la linea de pacte social de Toxo i Méndez, els delegats lluitadors… perquè assisteixin i difonguin aquesta convocatòria en els centres de treball on tenen presència, amb la finalitat de que aquesta segona Trobada signifiqui un avanç en l’activació de la participació de la classe treballadora en el moviment del 15M i en la solidaritat i coordinació de les lluites.

La vostra participació és clau per a començar a dur la indignació als centres de treball, posar fi a la pau social i avançar a imposar des de la base un pla de lluita i la vaga general.

Comissió de Vaga i mobilitzacions de la acampadabcn

Llegir més »
Acció Sindical

Avui millor que abans d’ahir

El moviment 15-M –parlo en exclusiva de la meva experiència madrilenya– ha tingut un eco inesperat per diverses raons: l’habilitat dels seus organitzadors, el seu designi de fugir de les sigles, el descontentament general, el caos que Bolonya ha aprofundit en les universitats, l’oportunitat que oferien unes tristes eleccions, l’eco de la revolta àrab –juntament amb l’esdevingut a Grècia, Portugal i Islàndia–, i, en suma, el treball d’anys dels moviments socials crítics.

Agrego una cosa òbvia: el fet que en el seu estadi inicial la iniciativa que va cobrar cos el 15 de maig de 2011 hagués superat totes les expectatives va atreure cap a ell immediatament a moltes persones.

1. El que va sortir de les manifestacions del 15 de maig va ser, d’altra banda, una raresa: en les files del moviment naixent, i almenys en el primer moment, els adults faltaven, com faltaven també, per cert, els adolescents. Generacionalment constrenyit, amb escassa presència obrera i més aviat interclassista, mancava de forma orgullosa de líders, una cosa que no va deixar de posar dels nervis a uns mitjans d’incomunicació de sempre obsessionats amb posar-li cara a les coses.

2. Sobre un fonament sòlid –el de la indignació–, el moviment tenia dues ànimes. Si la primera l’aportaven activistes dels moviments socials crítics, que contesten activament el capitalisme i bé podem descriure, per la seva vocació assembleària, com llibertaris, en la segona s’han instal·lat joves que, infinitament cabrejats i un punt ingenus i meritocràtics, postulen una reforma més o menys radical del sistema i mostren un franc interès per les eleccions i les seves trames.

Sent cert que aquestes dues ànimes no han deixat de vivificar-se mútuament, el seu és assenyalar que encara que en el moment inicial l’hegemonia va correspondre a la primera, amb el pas dels dies es va fer valer un pes creixent de la segona, per ventura facilitat per la pressió que van exercir les autoritats polítiques, judicials i policials. Les coses com fossin, i encara que l’escenari no era paradisíac, seguia sent clarament preferible a la misèria que hem palpat durant decennis. Bastava amb fer una ullada a qualsevol de les assemblees de la Porta del Sol per a veure que ens endinsàvem en un món nou.

3. Si algú es pregunta per què el moviment ha provocat tant temor, respondré que, encara que referent a això hagin pogut influir el creixement inesperat de les protestes i la petjada emocional derivada de la revolta àrab, el realment important era altra cosa: connectava de manera espontània amb moltes de les percepcions populars sobre la crisi i la seva resolució, una cosa poc comú –admetem-lo– en les iniciatives dels nostres moviments socials.

4. Oblidem ara la reacció de la caverna. Una simple ullada a les portades de La Gaceta, La Razón, ABC i El Mundo il·lustra a la perfecció el que tenim entre mans. M’interessa parar esment a una cosa més delicada per menys evident, que retrataré de la mà d’una glossa del que han escrit els todòlegs dels diaris El País i Público. Després d’haver defensat de sempre la infàmia de les polítiques del PSOE, al corral del qual tornaran ràpidament, els primers, elsd’

Llegir més »
Acció Sindical

Noves formes de fer política

La irrupció de les acampades mostra el treball invisibilitzat de nous col·lectius socials. Però lluny de consolidar-los, els exigeix tornar a reinventar-se.

Llegir més »
Acció Sindical

Aquests desbordaments i aquestes creativitats

La realitat de maig ens ha ofert tres ‘espanyes’ diferents:

Una que creu haver ressuscitat: la de la ‘derechona’ amb els seus mitjans de TV, premsa, PP, etc, que senten que manaran més. Numèricament no són més d’un terç de la població del país, i fins i tot en diversos llocs han baixat electoralment.

L’altre terç electoral s’ha desplomat amb el PSOE i IU –que tot just ha recollit una petita part del “no ens fallis” a ZP– i amb els sindicats que signen el que sigui. Aquest terç dona la culpa a la crisi financera i gairebé tot ell no veu altres possibilitats d’acció que les electorals.

Però està l’altre terç de desencantats o d’indignats que ha fet emergència tant en les votacions com en les places. Es veu en les abstencions, vots nuls i en blanc, i en el vot a favor d’algunes formacions unitàries radicals. Té una explicació possible per les mobilitzacions que es venien succeint fins que ja han saltat de les places als mitjans, obertament convertint-se en factor polític.

No convé enganyar-se sobre les possibilitats de transformació de la societat. Estem molt millor que abans de maig, però l’ona mobilitzadora encara ha d’organitzar-se i donar batalles concretes i de fons perquè es mobilitzi la majoria de la societat.

El bo és el que ja anem aprenent col·lectivament: que el camí no és prioritàriament electoral –almenys mentre la llei sigui bipartidisme imperfecte–, que és millor no convocar amb sigles i amb liders, que la indignació s’imposa sobre les discussions de programes –socialdemòcrates, decreixement, etc– i per sobre de les ideologies; la gent reclama ser escoltada “des de baix” sense que li donin la xerrada sobre tal o qual teoria.

Qui optin per tractar de rendibilitzar de forma electoral aquest descontentament en clau de partit sembla que no han entès res. Tret que es creés una opció unitària no partidista per a canviar la llei electoral i per a algun objectiu concret –un referèndum contra les retallades–, no sembla que el camí electoral tingui molt aspecte de canviar.

El camp del que s’està fargant està més a desbordar als moviments socials tradicionals –sindicats, associacions, etc.– per a llançar-se a una acció política unitària i amb noves formes organitzatives. Doncs fins i tot la bona idea-força de Democràcia Real Ja, també ha estat desbordada. Potser s’està construint Democràcia Real des de baix, donant més pes a la forma d’assemblees, comissions i grups de treball, descentralitzats, i amb procediments participatius de pujada i baixada de la informació constants.

Els ‘grups motors’ que ja es venien movent ara han tingut l’ocasió d’autoorganitzar-se en xarxes d’assemblees. Estem sent desbordats i estem aprenent. És un bon indicador de la creativitat social d’aquestes experiències i del lluny que poden arribar. Encara queden reptes, doncs les mobilitzacions estan només començant i el poder social encara ha de quallar amb la seva autoorganització.

Hi ha dues preguntes claus. D’una banda les accions que es promouran i que simbòlicament desbordaran al seu torn a la presa de les places. En les assemblees s’haurien d’estar discutint iniciatives que mostrin qui són els enemics i què és el primer que ens indigna. No solament un programa de punts reivindicatius, sinó com cridar als dos terços de la població per a mostrar la indignació general. I per a això, l’altra pregunta és com coordinar-se totes les ciutats de forma àgil per a la presa de les principals decisions. Les noves formes de ciber-democràcia haurien de poder combinar les assemblees cara a cara i la coordinació sense caps entre localitats.

* Article de Tomás R. Villasante, activista i professor de la UCM, extret del núm. 152 de la revista Diagonal

Llegir més »
Acció Sindical

Eleccions i política

Els multitudinaris actes de desobediència civil i resistència no violenta, els processos massius de participació i decisió directa i horitzontal, les milers de persones discutint assembleàriament, la reconstrucció de llaços de sociabilitat… són alguns dels trets d’aquest nostre actual moviment. Intentem ajudar a situar-lo en la conjuntura, però també en el llarg termini.

Llegir més »
Acció Sindical

El llarg estiu de l’Autonomia

En les últimes setmanes un canvi inesperat ha sacsejat l’escena política. Per primera vegada des de la instauració del règim, la maquinària bipartidista, engranatge clau del projecte neoliberal, ha vist com en les places ha sorgit un cicle de mobilització autònom que demana un canvi de sistema. Ja res serà igual després del 15M.

Què és i què no és cicle de mobilitzacions obert? Iniciat amb les convocatòries de Joventut sense Futur i Democràcia Real Ja, no ha estat organitzat des de les xarxes tradicionals d’activistes, encara que els sectors menys identitaris i doctrinaris d’aquestes –els més atents als canvis socials i a les noves formes de fer política– hagin estat presents des del primer moment, sovint fins i tot com impulsors del procés.

Tampoc es tracta d’una operació preparada des de fosques instàncies com han pretès algunes veus més o menys ‘conspiranoiques’ de l’esquerra més extrema, dogmàtica i intoxicant. El cicle del 15M és, per contra, la ruptura constituent d’un cos social que fins ara estava ordenat pel poder sobirà –un “poble”, al dir de Hobbes–. Per mitjà de la desobediència civil, no obstant això, ha començat a esdevenir “multitud” –al dir de Spinoza–, a configurar-se fora del comandament com un poder constituent capaç de desafiar a les estructures del règim, articulant un procés democràtic en el qual participació, deliberació i decisió tenen lloc entre la plaça pública i el cervell virtual de l’intel·lecte col·lectiu que conformen les xarxes socials.

Hi ha un desplaçament al terreny de l’antagonisme. La divisòria en les passades eleccions del 22-M no ha discorregut entre esquerra i dreta, sinó entre dintre i fora del règim, entre un comandament neoliberal que deconstitueix la democràcia liberal i un cos social multitudinari que reivindica el joc il·limitat, agonístic i directe d’una democràcia absoluta.

El consens legitimador de la representació política que en el seu moment va instituir el parlamentarisme s’ha trencat i no ho ha fet per l’esquerra “més a l’esquerra”, per les seves fallides refundacions, sinó per ‘baix’ i/o ‘fora’.

El fragment de cos social, organitzat en la representació com electorat d’esquerra no s’ha quedat a casa aquesta vegada, ocult darrere de la impotent abstenció o el conformisme tàctic del vot útil. Sinó que, lluny de consentir silenciós i silenciat, el neoturnisme que durant dècades ha imposat el bipartidisme imperfecte, la part productiva, precària i exclosa del cos social ha optat per prendre la plaça, per denunciar el dispositiu pendular bipartidista i marcar l’agenda política per a l’últim any de legislatura.

Més enllà de la partitocràcia, és la política del moviment. En les pròximes setmanes els mitjans pretendran tancar el procés obert amb una tornada ‘a la normalitat’. Una vegada més, la democràcia de partits se’ns presentarà com l’única opció legítima. No obstant això, la restitució del comandament és avui molt més complicada del que es pogués imaginar. L’empoderament que ha tingut lloc en les places no serà fàcil de reduir. El gest s’ha traduït en moviment i aquest és una potència que no serà fàcil dominar.

Amb tot, el risc d’un esgotament primerenc és real: una esquerra més a l’esquerra, satisfeta amb els seus resultats, pot afirmar-se complaent en la via partitocràtica confiant a frenar a la dreta. En les xarxes de l’activisme, la previsible estratègia de la tensió d’una dreta en auge, pot estimular inèrcies ideològiques que aboquin al fracàs. Confiem que la intel·ligència col·lectiva ens condueixi a un llarg estiu de l’Autonomia.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT guanya per majoria absoluta les eleccions sindicals a l’Ajuntament de Sant Celoni

Magnífics resultats dels i les companys/es del sindicat a l’Ajuntament de Sant Celoni (Vallès Oriental). La CGT és presentava per primera vegada en aquest ajuntament, i la bona feina que han realitzat els nostres companys/es ha tingut un resultat espectacular, obtenint la majoria absoluta al comitè:

CGT 10 representants, UGT 3, SFP 1

Més informació al bloc de la secció sindical de CGT:

http://belluguemnos.blogspot.com/

En què creiem, què volem fer i com ho volem fer.

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració a Móra la Nova el 2 de juliol contra la precarització del servei ferroviari a la Ribera d’Ebre

CGT CONVOCA UNA XERRADA-COL·LOQUI I UNA CONCENTRACIÓ DE TREBALLADORS/ES I USUARIS/ES DEL FERROCARRIL CONTRA LES PRECARITZACIÓ DEL SERVEI FERROVIARI A LA COMARCA DE LA RIBERA D´EBRE.

El pròxim dia 28 de Juny a les 18.30 h CGT ha convocat una xerrada-col·loqui a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Móra la Nova, amb l’objecte d’informar dels nefastos efectes que la Llei del Sector Ferroviari té sobre la qualitat del servei públic ferroviari i que s’exemplifiquen de forma clara en la precarització continuada del servei públic ferroviari en la Comarca de la Ribera d’Ebre.

La constant privatització del ferrocarril i la clara aposta que des dels poders públics s’està portant a terme cap al tren d’Alta Velocitat, estan condemnant al ferrocarril convencional a un progressiu abandó que estem pagant els usuaris/es i els/les treballadors/es en forma de mal servei, abocat a rendibilitat econòmica en comptes de rendibilitat social.

CGT porta anys lluitant per un servei públic ferroviari, segur, social, sostenible i de qualitat, denunciant i mobilitzant-se contra mesures que suposin precarització, eliminació o privatització del servei.

Enfront d’aquest model defensem:

* Un ferrocarril públic, orientat a les necessitats de la societat.

Llegir més »
pegatina_guerra_català
Acció Sindical

Nous materials de CGT contra la guerra i contra la precarietat

Continuant amb l’edició de materials genèrics per a l’Organització, tal com vam fer amb la Campanya contra l’energia nuclear, s’han editat aquests materials contra la precarietat i contra la guerra, que s’han distribuit a totes les Federacions Locals de la CGT.

Posem a la vostra disposició el material gràfic per al seu ús lliure per part dels ens de la Confederació.

Adjuntem els dissenysen català.

Llegir més »
Acció Sindical

La CGT guanya una sentència trascendental a Nissan

Els passats 18 de setembre i 2 d’octubre de 2010 la Secció Sindical de CGT a Nissan (Barcelona), va realitzar en solitari dues jornades de vaga que van coincidir amb els primers dissabtes convocats a Nissan, després que la Direcció decidís iniciar una sèrie d’acomiadaments posteriors a un acord signat amb tot el Comitè d’Empresa, el passat 13 d’abril de 2010.

Aquest pacte va establir el compromís per part dels sindicats de no realitzar vaga els dissabtes 17 i 24 d’abril, a canvi de la garantia de consolidació de majors càrregues de treball, així com assegurar els volums de plantilla. Aquest acord, garantia el lloc de treball tots els treballadors, inclosos aquells que havien obtingut la sentència de nul·litat dels seus acomiadaments.

Encara que aquell acord que es va trencar, va ser ratificat per tot el Comitè d’Empresa, únicament la CGT va ser la que va iniciar aquestes mobilitzacions per aquell incompliment. Des de la CGT considerem un èxit el seguiment d’aquelles vagues, però no van tenir l’efecte benvolgut degut al fet que no va existir el compromís de tota la plantilla.

Les represàlies que va prendre l’empresa contra els treballadors que van secundar la vaga va ser realitzar-los uns descomptes en les nòmines d’aquells dies que havien treballat en aquest mateix mes. La Secció Sindical de CGT va instar a aquests treballadors afiliats i no afiliats a presentar una demanda contra aquesta acció unilateral i il·legal portada a terme per la Direcció.

El resultat d’aquesta demanda se’ns va comunicar el 16 de juny i diu: “…El Reial decret-llei 17/1977, de 4 de març, sobre Relacions de Treball, estableix en el seu article 6.2, invocat en demanda, que durant la vaga s’entendrà suspès el contracte de treball i el treballador no tindrà dret al salari. Aquest article, clau en la mecànica del dret a la vaga, allibera al treballador de la seva obligació de prestar serveis durant les jornades de vaga, alhora que exonera a l’empresari de pagar el salari corresponent a tals dies. L’empresa en el present suposat ha vulnerat el precepte citat, estenent la facultat d’excloure l’abonament dels dies no treballats com a conseqüència del dret a la vaga, més enllà d’aquests dies, i descomptant salari als treballadors per dies efectivament treballats…. …havent de rebutjar-se la posició de l’empresa, que ha de ser condemnada al pagament de les quantitats indegudament extretes de la nòmina de cada treballador, reduint els seus havers per treball efectivament prestat”.

Esperem que aquesta sentència, de la qual no cap recurs, faci replantejar-se la política de relacions laborals d’aquesta Direcció que continua imposant els seus criteris sense importar-los les conseqüències legals o no, que impliquin als seus treballadors.

Llegir més »
Acció Sindical

La reforma de la negociació col·lectiva

La reforma de la negociació col·lectiva de recent aprovació configura una agressió directa a moltes de les més importants conquestes històriques de la classe treballadora.

Construïda entorn a la idea que l’única manera d’afrontar la crisi és minorar les condicions de vida de les classes subalternes (i, per tant, fer-la permanent per a elles), la seva arquitectura no és més que el disseny d’una tremenda volta de rosca (altra més) contra els principis fonamentals del Dret del Treball i de l’estructura constitucional bàsica.

Vegem els seus elements essencials:

* En primer lloc, s’estableix tot un elenc de matèries (per altra banda, moltes de les principals o més importants, en el marc de la relació laboral) en les quals el conveni d’empresa tindrà “prioritat aplicativa” sobre el sectorial. Es tracta, en definitiva, d’inaugurar la possibilitat que el conveni inferior pugui empitjorar les condicions del superior. Una cosa que era simplement impensable des de la visió clàssica de la negociació col·lectiva, i que només s’ha tornat possible a de la mà d’un sindicalisme majoritari disposat a totes les cessions i pactes. Només quan els convenis han començat a dedicar-se a empitjorar les condicions dels convenis anteriors o de la lletra de la llei, s’ha pogut plantejar obertament un conveni d’empresa que empitjorés el sectorial.

* A més, s’introdueix amb força l’obligatorietat o semi-obligatorietat dels mecanismes no jurisdiccionals per a solucionar les diferències en el procés negociador i, més concretament, de l’arbitratge. Ja hem indicat el que això implica en altre text (Atents a l’arbitratge, http://www.nodo50.org/trasversales/t21arbi.htm ). Al cap i a la fi, l’arbitratge no és altra cosa que una eficaç “justícia de classe” que tracta d’impedir l’accés als tribunals i substituir-lo per una semi-jurisdicció la independència de la qual no es garanteix de cap manera. L’experiència de l’extensió dels mecanismes arbitrals en el marc dels litigis relacionats amb la inversió estrangera en el Tercer Món, no convida a l’eufòria. A més, el seu ancoratge constitucional és pràcticament nul, ja que es va a imposar a subjectes que no ho havien pactat i per als quals es va a constituir en obligatori.

* Per altra banda, s’inclouen en el contingut mínim del conveni les mesures “per a contribuir a la flexibilitat interna en l’empresa”, i en particular un percentatge màxim i mínim de la jornada que podrà distribuir-se irregularment (excepte pacte, un 5%) i “els procediments i períodes temporals i de referència per a la mobilitat funcional”. És a dir, que l’Estat utilitza la seva possibilitat de legislar només en una direcció. La funció heterònoma del Dret del Treball només es compleix en el que constitueix una agressió als treballadors. Lluny de mantenir la neutralitat, o desaparèixer (com semblaria que reclamen els manuals neoliberals) l’Estat determina continguts mínims del conveni, però no per a limitar el poder omnímode empresarial (com implicaria la tradició iuslaboralista clàssica) sinó per a ampliar-lo, obligant a la contrapart a negociar sense contrapartides. Un bonic intervencionisme estatal que no suscitarà el rebuig dels tertulians detractors de la intervenció de l’Estat en les relacions laborals. El Dret “auxiliar de l’empresa”, en el qual alguns reclamen que es transformi el Dret del Treball, en el seu autèntic desplegament.

* A més, s’obre la caixa de Pandora delsanomenats, en altres latituds, “convenis dinàmics”, a l’habilitar a la Comissió Paritària per a realitzar funcions d’adaptació “o, si escau, modificació del conveni durant la seva vigència”. Delenda est conveni, per tant. La força normativa i estabilitat que se li pressuposava dóna lloc, en la nova legislació, a un escenari de negociació contínua finalitzada, si la resistència de la contrapart obrera es manté, amb un repetit recurs a l’arbitratge. Els pactes no són per a complir-los, com saben bé els funcionaris espanyols. Novament, aquest esquema de convenis sempre mòbils i en qüestió només ha estat pensable i possible en el context d’un sindicalisme majoritari disposat al que sigui, amb la condició de sortir en la foto. Només quan existeix la gairebé seguretat que les modificacions van a ésser a pitjor per als treballadors, i que els seus sindicats ho signaran, s’ha permèsla modificació del conveni vigent.

Llegir més »
Acció Sindical

Democràcia irreal

El 1979, mentre es desenvolupava la revolució iraniana, cap analista o expert internacional entenia allò que succeïa. Tret d’un. El figuerenc Jaume Miravitlles, periodista, escriptor, amic de Dalí i antic comissari de propaganda durant la Guerra Civil entenia aquella estranya situació com el que s’havia esdevingut quaranta-tres anys abans a Catalunya. En les mateixes paraules que l’anarquista reusenc Joan Garcia Oliver, s’havien fet amos del carrer “nosaltres, els qui no teníem nom”. Tot i que la comparació sembla inadequada, aquesta anècdota voldria il·lustrar la confusió actual sobre el moviment de protesta de maig i juny a les ciutats de l’Estat, d’ocupacions espontànies de l’espai públic i de l’expressió generalitzada del malestar social per part d’aquells qui, políticament, no existeixen sinó com a votants i pagadors de la crisi econòmica. Miravitlles, en la seva comparació iraniana, volia explicar que, sota el món oficial de la modernitat de Teheran, darrere la crònica rosa de la cort del xa, un grup de clergues fou capaç de teixir una xarxa paral·lela d’assistència social, de resoldre problemes concrets de milions de persones excloses del glamour, de lliurar la seva lleialtat a qui era capaç d’atorgar-los la ciutadania que l’Estat, de facto, els negava. Així, els qui no tenien nom van ser capaços d’enderrocar la ficció del país oficial, sense que ningú dels qui ignoraven aquella marginada realitat entengués què passava.

Llegir més »
Acció Sindical

19-J: un pas endavant

Davant la convocatòria del passat 19-J, els mitjans afins al règim s’han emprat a fons per criminalitzar, menysprear i dividir el moviment. Després de la repressió de la Plaça de Catalunya, i dels successos del Parc de la Ciutadella, de Barcelona, ​​provocadors infiltrats inclosos, els intents de vincular el conjunt del moviment 15-M amb la violència i deslegitimar-lo, no semblen haver fet efecte entre una ciutadania cada dia més farta de les corrupteles, de les regles de joc trucades i d’una classe política i burocràtica que actuen com titelles al servei del capital especulatiu.

Llegir més »
Acció Sindical

Mobilitzacions a Simon Lighting contra els acomiadaments

Continuant amb la mobilització en defensa dels nostres llocs de treball, per a evitar els 45 acomiadaments que l’Empresa vol realitzar, les accions inicialment previstes per a aquesta setmana del 20 al 24 de Juny són:

* Continuar amb les concentracions diàries a la porta de Simon Lighting, carrer Sant Adrià 93-95 de 08,30 a 14,00 hores.

Llegir més »
Cartell mani 23 juny tall C 32
Acció Sindical

CGT convoca el dijous 23 de juny un tall de l’autopista C-32 contra les retallades a l’Hospital de Viladecans

Després de compartir 24 dies acampant amb els treballadors de l’Hospital de Viladecans en els seus jardins, CGT convoca dijous que ve, 23 de juny, a les 11 hores, una manifestació on, a través del TALL DE L’AUTOPISTA C32 AMB UN ACTE-ESCENIFICACIÓ, pretén reclamar l’atenció de la ciutadania respecte a la nefasta repercussió de la política sanitària dissenyada per la Conselleria de Salut per al que ha estat l’hospital més eficient del ICS i un dels més eficients de tota Catalunya.

Amb la mateixa finalitat, CGT, secundant la iniciativa de la “Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i de la Sanitat Pública”, també convoca a l’habitual MANIFESTACIÓ dels dimecres a les 18 hores, aquesta setmana, que s’iniciarà a l’Hospital, en direcció als carrers de Gavà, per la carretera C-45.

Nota de Premsa de la Secció Sindical de CGT de l’Hospital de Viladecans

Com cada setmana venim explicant, les iniciatives de CGT, dels treballadors de l’Hospital de Viladecans i de la ciutadania de les cinc ciutats afectades conflueixen en el propòsit de protegir i preservar l’Hospital de Viladecans del desmantellament i deterioració a que està exposat a conseqüència del recent menyscapte de la seva autonomia i cridar l’atenció de la ciutadania respecte a l’enorme dany propiciat per les directrius privatitzadores de l’actual Administració.

Pensem que el que ve passant des de fa gairebé tres mesos en el nostre Hospital és fortament indicatiu d’una estratègia de la Conselleria de Salut de la Generalitat que pretén reduir el nombre d’hospitals públics autònoms del Institut Català de la Salut de vuit a set a través de la transformació de l’Hospital de Viladecans en un satèl·lit de l’Hospital de Bellvitge, la qual cosa, per si sola, és capaç d’obstaculitzar en gran manera el ritme de la seva excel·lent trajectòria i perspectiva de futur.

La suposada estratègia paralitzant perpetrada per la Conselleria de Salut a l’Hospital de Viladecans està tirant per terra l’èxit d’un hospital totalment públic que, de forma exemplar, venia destacant per haver estat capaç de fer posar vermells a polítics i gestors. En els últims anys, Viladecans ha estat l’hospital de l’Institut Català de la Salut capaç de demostrar que la tan assenyalada “ineficiència dels serveis públics” pot ser solucionada a través de l’ocupació de determinats valors i capacitats aplicats a la gestió, com poden ser el compromís i la competència.

Dimecres 22 de juny, a les 18 hores, treballadors i usuaris ens manifestarem des de l’Hospital, per la carretera C-245 , cap als carrers de Gavà, convocats per la “Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i de la Sanitat Pública”.

Dijous 23 de juny, a les 11 hores, la CGT convoca a treballadors i usuaris a una manifestació que interromprà el tràfic de l’autopista C-32, a l’altura de la seva sortida “Viladecans”, durant aproximadament 30 minuts. Durant aquest temps, amb la fi de clausurar el període de 24 dies d’acampada en els jardins de l’hospital, els treballadors llegiran un manifest i realitzaran una escenificació que pretén simbolitzar el seu constant seguiment a polítics i gestors respecte a futures decisions que siguin capaces de fer encara més dany a l’Hospital de Viladecans.

Finalment, volem transmetre’ls que, respecte als canvis de caràcter assistencial i altres conseqüències de les retallades pressupostàries al nostre hospital, solament podem oferir-los la mateixa informació que els facilitem la passada setmana. Als representants dels treballadors del nostre hospital tot just arriba informació oficial. El divendres passat, a petició del nostre sindicat, ens reunim amb dos de les persones designades per la gerència territorial per a la seva gestió, qui, malgrat haver-nos rebut amb la màxima deferència, no van poder contestar a la majoria de les nostres preguntes.

Attached documents

nota prensa mobilitzacions

2011.06 OCTAVETA MANIFESTACIO JUNY HV

Llegir més »
Acció Sindical

Treballadors de Joan XXIII de Tarragona s’han encadenat dues hores a l’hospital contra les retallades

Un grup de treballadors de Joan XXIII s’han encadenat durant un parell d’hores el dimarts 21 de juny a l’entrada principal de l’hospital per protestar contra les retallades.

Ho han fet convocats pel sindicat CGT i s’han encadenat al voltant d’un llit, simbolitzant un pacient en llista d’espera.

La protesta s’ha iniciat a les dues del migdia d’aquest dimarts i ha finalitzat a lesquatre de la tarda.

Llegir més »
Acció Sindical

Xantatge de SHARP per a l’acceptació de l’ERO

SHARP, la multinacional japonesa fabricant de televisors, en la seva planta de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació d’extinció per 189 treballadors, fent xantatge a la representació dels treballadors amb la condició que si no s’aconsegueix un acord per a aquest expedient, es reconduïa i es plantejava un expedient d’exclusió per a tota la plantilla actual de SHARP.

L’extorsió que planteja ve donada per l’acord establert amb l’empresa reina del joc a Espanya, CIRSA, que precisa de la tecnologia que SHARP utilitza en les seves pantalles planes, en les màquines escurabutxaques en les quals basa el seu negoci.

Llegir més »
Acció Sindical

La seva postura és usura

Des de la Secció Sindical de CGT a Saint-Gobain Cristalleria S.L. informen que donat el bloqueig en les negociacions del Conveni Col·lectiu, el qual regula les condicions laborals d’uns 1000 treballadores i treballadors, les Organitzacions sindicals presents en la Taula Negociadora, (CGT, CCOO i UGT) han convocat les aturades acordades en les diferents Assemblees. Les aturades estan convocades per a tots els centres de l’Estat Espanyol, Madrid (oficines generals), Avilés (Astúries), Renedo (Cantàbria), Azuqueca (Guadalajara) i L’Arboç (Tarragona).

Llegir més »
Acció Sindical

Vaga i concentració a l’empresa Sharp de Sant Cugat el 21 de juny

S’ha convocat vaga en l’empresa Sharp, multinacional japonesa de fabricació de televisors, en la seva planta de Sant Cugat del Vallès, per al dimarts 21 de juny.

La convocatòria de vaga afectarà a tots els torns. Aquell mateix dia a la 11 h. els treballadors/es de Sharp es concentraran davant el consulat del Japó a Barcelona (Av. Diagonal, 662 -metro Mª Cristina).

L’empresa Sharp ha presentat un ERO d’extinció de contractes que afecta a 189 treballadors, i ha comunicat que ven l’empresa al grup Cirsa. Tenint la poca vergonya de comunicar que si s’arriba a un acord amb els representants dels treballadors reduiria el nombre de treballadors afectats per l’ERO.

Des de la nostra secció sindical es rebutja l’expedient manifestant que a Sharp no sobra ningú, que l’expedient és un xantatge alhora que fan una crida a la lluita per a defensar els llocs de treball.

Des de CGT-Rubí demanem als companys/es que puguin que donin suport la concentració del dia 21davant el consulat del Japó.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT anuncia noves mobilitzacions per als treballadors d’Estacions

Fa un any, els responsables de Estacions de Viatgers es van comprometre a atendre, solucionar i donar resposta a les reivindicacions dels seus treballadors, doncs bé, una vegada més han tornat a faltar a la seva paraula, per tant, nosaltres que si valorem la nostra paraula, informem que tindran un estiu calent quant a mobilitzacions.

CGT ja va denunciar que no eren suficients el nombre de places ofertes en l’Oferta d’Ocupació Pública, sobretot perquè ja sospitàvem que anaven a ser, per a alguns, una excusa per a ocupar altre tipus de places, una rampa de llançament cap a promocions i accions de mobilitat irregulars.

A Madrid Atocha, Chamartín, Barcelona Sants, i altres, es vénen produint absències en els llocs de venda per a on van ser seleccionats, i apareixen en altres llocs, generalment administratius, propers a possibles padrins, i allunyats de vestíbuls i clients.

Aquesta situació és vergonyosa, discriminatòria i denunciable, ja que qualsevol plaça o vacant ha de ser oferta ajustada SEMPRE a normativa. Qui les tolera i no les denúncia és còmplice de les mateixes i ha de respondre davant tots els treballadors que han de tenir les mateixes oportunitats. Si tant valoren la nostra professionalitat, que ho demostrin garantint el nostre futur laboral i les aspiracions que tots duem anys reclamant.

Ja n’hi ha prou d’enganys i reunions estèrils. El pròxim 15 de juliol de 11:30 a 15:30 hs i de 19:30 a 0:45 hs del dia 16; el 31 de juliol des de les 00:00 hs fins a les 00:45 hs del dia 1 d’Agost; i el 15 d’agost des de les 11:30 hs a 15:30 hs i de 19:30 hs a 0:45 hs del dia 16, TOTS els treballadors de EEVV estan cridats a mobilitzar-se. Per un crebant real de moneda, valoració per treballar caps de setmana i festius, un sistema just de primes, i una garantia d’ocupació real.

SFF-CGT

www.s

Llegir més »