El Comitè d’empresa de SABA, on estan els sindicats CCOO, UGT i USO, signen un Pacte molt regressiu per als treballadors que augmenta la desigualtat, la injustícia i la discriminació a l’introduir una quarta escala salarial a la plantilla d’aparcaments ja que amb la mateixa categoria i funcions existeixen unes diferències salarials de 800 euros nets.
El passat 4 de juny Unipost SA, empresa del sector postal dedicada al repartiment de correspondència amb més de 50 centres en tot l’Estat espanyol i una plantilla de 2600 treballadors/es, va presentar un pla de viabilitat que inclou un ERO d’extinció que afecta a 500 treballadors/es, a més d’una rebaixa salarial d’un 10% a partir de juliol de 2013 i durant 2014.
Des de l’any 2010 els treballadors/es d’Unipost han sofert les conseqüències de la que des de CGT creiem ha estat una mala gestió de la Direcció de l’empresa que ha aplicat mesures tals com ERO d’extinció de contracte, reduccions de jornada, i des del 24 de desembre de 2012 un ERTO de suspensions, a més d’acomiadaments objectius, congelacions i rebaixes salarials, fraccionament de pagues, retard en el cobrament de nòmines, incompliments de conveni…
L’empresa dona la culpa dels seus comptes negatius d’una banda a la crisi econòmica que estem vivint, que obliga a les empreses a retallar el nombre d’enviaments, així com les dificultats de pagament dels nostres clients, i d’altra banda a l’actual llei postal que considera perjudica a les empreses privades de repartiment de correspondència enfront del seu principal competidor Correus, del que manifesta porta a terme una política de competència deslleial, llençant els preus molt per sota de cost i amb ofertes molt favorables als clients, el que ha obligat a Unipost a presentar denúncies al Tribunal de Defensa de la Competència.
Des de la secció sindical estatal de CGT-Unipost ja li hem manifestat a l’empresa que estem en contra dels acomiadaments i de la rebaixa salarial que planteja. No creiem que el camí que està seguint l’empresa sigui el més adequat, que està provocant pèrdua de clients a l’haver-se empitjorat la qualitat del servei, a més no veiem claredat en els comptes que presenta, negant-se a facilitar dades econòmiques que creiem importants per a fer-nos una foto real de la situació en la qual es troba l’empresa.
Els treballadors de la DGT de Barcelona i Sabadell, després d’un procés assembleari de diversos mesos, hem decidit convocar aturades indefinides de dues hores des de dimarts 25 de juny. La convocatòria està impulsada per les seccions sindicals provincials de CGT-CAT, CCOO i UGT.
Des de CGT-CAT ens hagués agradat que la mobilització tingués un caràcter estatal. Desgraciadament ha estat impossible per la negativa de les direccions estatals dels tres sindicats presents en la taula delegada (CCOO, UGT i CSIF) a fer un front sindical que planti cara de manera contundent a la política d’imposició de la DGT. De res han servit els requeriments que els hem fet des de CGT-CAT o les més de 600 signatures de treballadors de la DGT demanant unitat per a lluitar. Aquests sindicats, a pesar de la històrica reculada en les nostres condicions de treball, encara consideren que no ha arribat l’hora de mobilitzar-se.
Aquesta és la nostra plataforma reivindicativa:
PLATAFORMA REIVINDICATIVA DE L’ASSEMBLEA DE TREBALLADORS DE LA DGT DE BARCELONA I SABADELL (aprovada el 21 i 22 de maig)
Els treballadors de la Prefectura de Tràfic de Barcelona i Sabadell mostrem el nostre absolut rebuig a la degradació de les nostres condicions de treball. Entenem que aquesta situació només pot millorar implantant una política de Recursos Humans a Barcelona i Sabadell que afavoreixi a l’empleat, no aplicant sistemàticament sempre la cara més restrictiva de la normativa.
Per aquest motiu exigim:
1) Recuperació de l’incentiu per presència efectiva que permeti la realització d’una jornada setmanal de 35 hores.
2) Recuperació de la jornada d’estiu en les condicions en les quals es venia realitzant fins a l’entrada en vigor del present calendari.
3) Personal examinador: reconeixement del dret a la conciliació. Reducció del nombre de proves. Segona pausa al migdia. Realització d’un estudi previ seriós per a adequar el nombre de proves.
4) Recuperació dels dies de vacances i assumptes particulars.
5) Reclassificació de tots els llocs d’operador d’informació al nivell 17.
6) Jornada de 7 a 18 hores. Presència obligada de 9 a 14 hores. Jornada de tarda (dijous) de 15 a 17:30 hores.
7) Separació de l’horari de tarda respecte al general. Per als treballadors amb jornada de matí, atenció al públic entre les 9.00 i les 14.00 hores, igual que en les oficines sense horari continuat. Reconeixement de la conciliació de la vida laboral i familiar.
8) Conversió dels habitatges habilitats en l’edifici de la Prefectura Provincial en “La Casa de l’Empleat de Tràfic”. En aquests habitatges podrien residir empleats de la DGT desplaçats des d’altres províncies i/o amb especials dificultats econòmiques.
9) Habilitar les dependències buides de la 4a planta i altres per a situar serveis socials per als empleats (guarderia, ludoteca…)
10) Justificació de IT sense baixa: trucada telefònica com més aviat millor.
11) Transparència en els concursos interns de prefectures i aplicació de barems estandarditzats.
12) Transparència en la mobilitat de negociats, publicitant les places, perquè el personal pugui decidir si vol o no canviar-se de lloc, aplicar voluntarietat i barems estandarditzats.
El proper 29 de juny Tarragona viurà una marxa solidària pel repartiment del treball i de la riquesa. Passarà per tots els barris de la ciutat i durarà tot el dia. Organitzada per la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Drets Públics, que agrupa tot tipus d’organitzacions, sortirà de Sant Salvador a les 10, a les 11 passarà per Sant Pere i Sant Pau, a la una del migdia serà a la Font del Centenari, a dos quarts de tres dinaran a la llar de jubilats d’Icomar, a les set ja tiraran pel carrer Riu Segre, i a les vuit finalitzarà al barri de Bonavista.
El divendres 14 de juny es va celebrar una reunió entre tots els sindicats amb representació a RENFE i ADIF, de cara a establir una nova fulla de ruta unitària de mobilitzacions per a defensar-nos de les agressions que es sobrevolen sobre el ferrocarril públic i sobre les garanties d’ocupació dels ferroviaris i ferroviàries, i de la qualitat d’aquesta ocupació. En ella, cada sindicat ha posat sobre la taula els seus pensaments, inquietuds i decisions sobre el que estan disposats a fer en el moment actual, a la llum dels esdeveniments que ens afecten.
CGT hem explicat a tots la nostra intenció de començar un procés de mobilitzacions des de ja, doncs creiem que estan totalment en perill les ocupacions i les seves condicions en tot el sector ferroviari, proposant-los a tots els sindicats la necessitat de confluir en accions conjuntes, doncs estem segurs que la unitat d’acció és la nostra principal eina de lluita.
Des de CGT estem molt preocupats amb tot el que estan anunciant en relació amb:
• Els llocs de treball al sector ferroviari
• Els ERO’s anunciats a RENFE i ADIF
• Les retallades a Cremonini
• El futur dels treballadors de les Contrates Ferroviàries, Serveis Auxiliars, Comfersa, etc…
• Les habilitacions per al personal de l’extinta FEVE
• La imminent liberalització del ferrocarril. El dia 31 de Juliol és la data marcada per a la liberalització del transport de viatgers, encara que ja està des de fa temps en marxa la de les Mercaderies.
• Les supressions de trens de mitja distància a partir de la declaració de les OSP (Obligació de Servei Públic) recentment aprovades i posades ja en marxa.
• El tancament de línies anunciades, la dimensió de les quals és una incògnita fins al 23 d’Agost.
• La Fragmentació d’ADIF en dues empreses diferents i RENFE en altres quatre, al llarg d’aquest any.
Des de CGT entenem que cal començar ja a donar clars senyals de que no anem a permetre aquest disbarat, amb mobilitzacions unitàries de tots els sindicats. Aquesta vegada no ha estat possible posar-nos d’acord perquè cada organització analitza els ritmes d’aquesta confrontació amb criteris diferents. Alguns creuen que encara no és el moment i altres que cal negociar abans de mobilitzar-se. Tal vegada en el futur sigui possible la unitat i esperem que no sigui massa tard.
La CGT ha convocat ja una Manifestació estatal a Madrid per al dia 29 de Juny, de tots i totes les ferroviàries que desitgin expressar la seva indignació amb la situació que vivim. Sortirà a les 12,00 hores de Atocha i acabarà en la Puerta del Sol.
Esperem que acudeixin molts ferroviaris i ferroviàries, almenys els que intueixin que està en joc el seu lloc de treball i, per tant, el seu futur, el que és absolutament cert.
A més CGT convocarà vagues durant els mesos de Juliol i Agost, a les quals encara no ha posat dates tancades, amb la finalitat de seguir intentant la unitat d’acció amb tots els altres sindicats, doncs entenem que aquesta és la veritable eina per a afrontar aquesta situació, la qual és la més perillosa per als ferroviaris de tota la seva història.
CONVOCATÒRIA DE MOBILITZACIÓ
Com tots sabeu, ens trobem davant una possible retallada salarial que no és més que el resultat de l’avarícia i la falta d’escrúpols que contínuament demostra la direcció de la nostra empresa, no acceptant la situació de recessió econòmica per la qual travessa el país i, per tant, fent recaure el pes d’una possible reducció dels seus encara suculents ingressos directament sobre les nòmines dels seus treballadors, sense el treball diari dels quals no aconseguirien ni un sol euro.
Dijous 27 de juny: Manifestació del MUCE contra la LOMCE. A les 18h.
Recorregut: Des de la Delegació del govern (c/ Llúria – Mallorca) fins al Consorci (Pl. Urquinaona)
El MUCE us anima a participar en la manifestació convocada a Barcelona per mostrar rebuig a llei Wert. Arrencarà a les 18.00h a la Delegació del Govern fins a la plaça Urquinaona.
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa us anima a sortir al carrer per mostrar oposició a la LOMCE.
CGT Ensenyament, com a component del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), vol aclarir que així com va ser part de la proposta presentada als grups parlamentaris el passat mes de març contra la LOMCE, no comparteix la Proposta de Resolució presentada per aquests el passat 5 de juny.
Mentre que a la presentada pel MUCE es demanava al Parlament “que, fent ús dels instruments democràtics que disposa, rebutgi la LOMCE i actuï per evitar la seva implantació a Catalunya”; a la resolució presentada pels grups parlamentaris –absolutament sobirans – entenem es dona suport a les bases de la LEC quan diu: “Defensar les bases Inclusives del model d’escola catalana definides en el nostre ordenament jurídic”.
A SERVEIS LOGÍSTICS ENS SOBREN ELS MOTIUS PER A LA MOBILITZACIÓ
No cal recordar el camí recorregut per CGT en la defensa dels interessos dels treballadors de Serveis Logístics i sobre el futur de les Instal·lacions Logístiques motivat per les maneres de Gestió que l’empresa està duent a terme. Després de tant reclamar informació dels plans de l’empresa envers les terminals i els seus treballadors, aquesta ens ha transmès la informació que sembla ser la punta d’un gran iceberg on tot passa per l’ajust, la reestructuració i en definitiva, la pèrdua de drets i condicionsde treball.
Aquest pacte, va servir perquè el 22 de Maig de 2012, John Martin i Artur Mas, entre d’altres, tinguessin el “privilegi” de veure “a ple rendiment als treballadors de Nissan”
UGT va utilitzar als treballadors de Nissan, com a ” micos de fira “perquè poguessin ser
vistos, en activitat, per les “personalitats” que van venir aquest dia.
A tots els delegats i delegades de la CGT
A totes les Federacions Territorials
A les Federacions Sectorials
A tota la CGT
Les Companyes i Companys de la Secció Sindical de CGT a Mecaplast (Multinacional dedicada a l’Automoció) seran acusats mitjançant un expedient contradictori que se’ls ha imposat de manera dictatorial, arbitrària i autoritària.
Banc Santander: Acord laboral de fusió. Comencen els acomiadaments
Ja n’hi ha prou d’eufemismes, cridem a les coses pel seu nom: el Banc Santander vol acomiadar, d’una tacada i en menys de 15 Dies, 300 Treballadors i Treballadores. I per això compta amb la vergonyosa col·laboració d’un conglomerat sindical format per CCOO-UGT-FITC-SEB, amb els que el Banc va pactar un Acord Laboral de Fusió, en el què s’hi inclou un Expedient d’Acomiadament Col·lectiu (ERO), que podria afectar tants empleats com l’empresa vulgui.
Pensions: així quedarà la teva jubilació després dels canvis que planeja el Govern
Un cotitzant de 50 anys de base màxima cobrarà 2.498 i li retallaran 277 euros al mes
Si cotitza per base mitjana, li retallen 169 de 1.783, i 61,2 de 645 si cotitza per la mínima
En defensa de les pensions públiques, suficients i dignes per a tothom
La proposta lliurada pels dotze experts als gestors de la Seguretat Social proposa dues modificacions substancials, que se sumen a la darrera reforma del model de pensions, que va entrar en vigor al gener, i que prossegueix la seva aplicació escalonada fins a l’any 2027, en què culmina el retard de l’edat de retir fins als 67 anys.
Si a 31 de març 2013 els sous dels assalariats equivalien a 44,7% del PIB, els beneficis empresarials arribaven ja el 46,3%.
Durant l’últim trimestre de 2012, els beneficis van superar als salaris per primera vegada des que esté notícia.
Dimarts 25 de juny començarà el procés d’acomiadaments col·lectius, un “ERO injustificable” segons el comitè d’empresa, que també ha convocat una gran concentració el proper dimecres.
El comitè d’empresa de Televisió de Catalunya (TVC) va emetre dijous un comunicat en el que anunciava les mesures preses pels treballadors de TV3, Canal 33, 3/24, Esport3 i TV3 internacional contra l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) anunciat per la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que suposarà l’acomiadament de 312 empleats. El comitè, que qualifica l’ERO d’“injustificable” ha anunciat que els treballadors de TVC “a partir de l’inici del període de consultes sobre l’ERO i durant tot el procés, faran vagues diàries de deu minuts en horaris clau alternatius, que permetran la participació del 100% de la plantilla”.
Xerrada sobre el transport públic i la eco-mobilitat, motor de l’economia i competitivitat d’un país: el cas de Suïssa, el 22 de juny al local de la CGT a Rubí:
Amb Carlos Oti (Plataforma pel Transport Públic), dins els actes del 25è aniversari de la Secció Sindical de CGT a FGC.
DIA: 22 DE JUNY
LLOC: PLAÇA CLAVÉ, 4-6, RUBÍ
Més informació:
El dimarts 18 de juny, dia anterior a la reunió dels alcaldes de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans en el Departament de Salut, prevista per a les 9h del matí, on se’ls haurà d’informar respecte al futur de l’Hospital de Viladecans, veïns i treballadors han portat a terme una CONCENTRACIÓ-TANCAMENT a manera de PREGÀRIA, a partir de les 19 hores. Es mantindran tancats fins que, després de la reunió del dimecres 19 de juny, els alcaldes acudeixin a informar-los.
Al març de 2011, el Govern de la Generalitat de Catalunya va retirar l’autonomia de gestió a l’Hospital de Viladecans i ho va transformar en un simple apèndix de l’Hospital de Bellvitge, a més d’abocar-lo a un infrafinançament gairebé insostenible (dels 44 milions d’euros gastats en el 2010, la qual cosa llavors ja era escàs, als 37 milions del 2012).
La penosa evolució que ve provocant el desmantellament de l’Hospital de Viladecans, orquestrada pel Govern, és doblement condemnable:
1) El 2011, la Conselleria de Salut coneixia sobradament que aquest petit Hospital de Viladecans ja venia sent sanejat i optimitzat des de l’any 2007, la qual cosa el va transformar en l’Hospital més eficient del Institut Català de la Salut i en un dels tres més eficients de Catalunya. Així, el sentit comú de qualsevol polític les directrius del qual valoressin la bona gestió de la sanitat pública dictaminaria que a l’Hospital de Viladecans no se li apliquessin restriccions pressupostàries iguals que als altres centres. No obstant això, sabent “de quin peu coixeja”, el Govern de la Generalitat va aplicar, sense rastre de decoro, idèntiques mesures de contenció de despesa que les imposades als altres centres públics del Institut Català de la Salut (aquests, fins a mitjans del 2011, no eren gestionats amb la mateixa austeritat que l’Hospital de Viladecans, pel que disposaven de més marge de maniobra per als ajustaments).
2) Sent Viladecans l’Hospital de referència (segons la Generalitat, “destinat a resoldre pràcticament tots els problemes de salut susceptibles de curació i millora, excepte els que requereixen recursos tecnològics d’alt nivell o una pràctica altament especialitzada”) de les cinc poblacions a ell adscrites, ens xoca molt que el pressupost per càpita per a l’atenció hospitalària fins al nivell II de complexitat dels prop de 150.000 habitants adults de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans sigui de tot just 250 euros/any. Cap recordar que l’escassa despesa sanitari mitjà per càpita a Espanya és de prop de 1203 euros/any.
Així, la falta d’informació i la percepció de canvis negatius en l’Hospital de Viladecans han provocat que, des de fa prop de mes i mig, els treballadors del centre, representats per la Junta de Personal (amb el suport dels sindicats CGT, Metges de Catalunya i CCOO), a més de representants de la ciutadania, ciutadans i alguns partits polítics, vinguin portant a terme dos noves accions que pretenen fer visible i donar a conèixer la inestable situació de l’Hospital de Viladecans: una campanya informativa i de recollida de signatures, i la col·locació de pancartes en balconades i adhesius en els comerços amb el lema “DEFENSEM L’HOSPITAL DE VILADECANS”.
Fins ara, poc més de 8.000 persones han signat, reivindicant al President de la Generalitat que mantingui l’Hospital de Viladecans com Hospital de Referència de les cinc poblacions, a més de demanar que la Generalitat porti a terme el seu projecte d’ampliació, pactat amb la ciutadania en l’any 2008. D’altra banda, les pancartes es vénen multiplicant en les balconades: fins a on sabem, hi ha prop de 1000 distribuïdes.
El Grup de Treball en Defensa de la Salut Pública (CATAC-CTS, CGT, CUP i persones a títol individual) ha aconseguit reunir-se el 17 de juny amb el delegat territorial del CatSalut, el Sr. Josep Mercadé als Serveis Territorials de Salut, mentre una quarantena de persones mostraven el seu suport en defensa d’una sanitat universal pública i universal.
La valoració que n’ha fet el Grup de Treball és negativa ja que ha detectat opacitat en referència al patronat de la Xarxa Santa Tecla i el seu Consell d’Administració, que rep finançament públic. També valora negativament que el Delegat Territorial ignorés el número de persones que actualment treballa a Joan XXIII o la raó per la qual les ambulàncies duguin la majoria de pacients a Sta. Tecla, així com el fet que aquest no s’hagi compromès formalment a defensar els interessos de la sanitat pública i, concretament, l’hospital Joan XXIII.
TRIAS REGALA L’EMPRESA
PÚBLICA B: SM AL SECTOR PRIVAT
Davant la notícia de la privatització parcial per part de l’Ajuntament de Barcelona de la
empresa BSM per a la creació d’una societat mixta privada / publica (60% -40%), el
Comitè d’empresa de BSM, format pels sindicats UGT, CCOO, CGT,
SIAFESIT, USOC i C-SIF, els quals representen més de 1.000 treballadors / es, ens
dirigim a la ciutadania de Barcelona, per plantejar les següents qüestions.
Informe del Gabinet d’Estudis Confederal sobre l’eliminació de la ultraactivitat dels convenis introduïda per la Reforma Laboral del 2012 i els efectes de l’acord sobre ultraactivitat dels convenis col·lectius signat per la patronal i els sindicats institucionals el 23 de Maig de 2013, a través de la Comissió de Seguiment de l’II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012.
Anàlisi de la negociació del Conveni d’Acció Social de Catalunya
Informe del Sector Social de CGT Catalunya:
Al setembre de 2012 la patronal va denunciar el conveni d’Acció Social, iniciant-se així el procés de negociació del nou conveni que ha de substituir al que expirava el 31 de desembre.
No obstant, el conveni segueix vigent el temps que duri la negociació (en virtut del art .5 del mateix) i fins que entri en vigor el nou text.
Des de llavors la taula negociadora, formada per 6 representants per la part dels / les treballadors / es (3 d’UGT i 3 de CCOO) i 6 per part de la patronal (3 de la Confederació i 3 de AESAP), s’han reunint per tal d’exposar els seus plantejaments i acostar postures.
Les propostes de la patronal, detallades a continuació, van enfocades majoritàriament a limitar drets i rebaixar les condicions laborals de tot el sector. AESAP, amb l’empresa Progess al capdavant, ha mantingut una postura rupturista limitant-se a exposar les seves demandes sense deixar cap marge a la negociació. La Confederació ha mantingut una postura una mica més constructiva amb l’objecte de mantenir oberts els canals de negociació, si bé, hi ha dues postures dins de la mateixa, una mica més possibilista i una altra (el cap visible són els representants de la Fundació Mercè Fontanilles) que s’alineen amb les postures de AESAP.
L’objectiu sembla ser traslladar les retallades realitzades per la Generalitat de manera integra els/les treballadors/es, articular mecanismes perquè passi el mateix amb futures retallades i esprémer al màxim les possibilitats que elsofereix la nova reforma laboral.
L’Acord sobre Ultraactivitat dels Convenis Col·lectius del 23 de Maig de 2013, subscrit per CEOE, CEPYME, CC.OO i UGT, a través de la Comissió de Seguiment de l’II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012, 2013 i 2014 (II AENC) és un viatge a cap lloc, que només pretén desmobilitzar a les i els treballadors.
Per a la CGT és fals que l’acord sobre ultraactivitat millori la reforma laboral.
Hem d’informar de l’acord de tots els sindicats presents en el passat Ple del Comitè, de demanar a l’empresa una reunió amb l’objectiu d’aturar l’onada de sancions per motius cada vegada més arbitraris. Ens felicitem que la proposta de la CGT fos ben vista per tots i esperem que la reunió, a la qual s’ha compromès l’empresa, serveixi per aturar aquesta situació.
Els salons de l’automòbil, exponents visuals del capitalisme industrial, reuneixen als accionistes i empresaris més bel·ligerants contra els drets dels treballadors i capdavanters de l’acumulació de beneficis en menys mans.
Aquesta vegada, ha comptat amb l’escenificació d’una cimera dels governs català i espanyol per fer-se la foto amb tots aquests personatges que malbaraten a costa nostra. Mentre a les plantilles ens exigeixen més productivitat, més flexibilitat, més ritmes i més hores extres, al carrer augmenten els aturats fins als 6 milions. Però això els importa molt poc als qui, per dirigir les empreses cobren 2, 3, 7 … o fins a 17 milions d ‘€ l’any! Uns empresaris que fan xantatge a plantilles i governs per treure profit amb milers de milions de subvencions i plusvàlues.
TEPSA S.A. ACOMIADA AL COMPANY AFILIAT I MEMBRE DE LA SECCIÓ SINDICAL DE CGT.
PERSECUCIÓ SINDICAL I VULNERACIÓ DE DRETS FONAMENTALS EN TERMINALS PORTUÀRIES SA TEPSA.
El 6 de juny passat li van comunicar l’acomiadament disciplinari al nostre company i afiliat, Juan José Còrdova Saez que ocupa la secretària d’Acció Sindical per la CGT en aquesta Secció Sindical de CGT TEPSA.
Sense proves i arbitràriament li han ficat un acomiadament disciplinari per una cosa que el company no ha fet.
