L’historiador Xavier Díez proposa una tesi controvertida: l’autèntic fet diferencial català respecte de la resta del món és l’anarquisme.
El seu últim llibre repassa els orígens i la influència d’aquest moviment a Catalunya.
Un total de nou organitzacions de treballadors, empreses, sindicats, científics i usuaris s’han unit per exigir al Govern que mantingui la competència dels serveis socials que actualment ostenten els ajuntaments ja que, segons afirmen, si es priva les entitats locals d’aquesta responsabilitat, 200.000 persones es quedaran sense assistència i finsa 65.000 perdran la feina.
Agustí Guillamón neix a a Barcelona el 1950. Els seus pares eren obrers tèxtils. Fins els 13 anys viu al barri obrer de Poble Nou i després a La Verneda. Va obtenir la llicenciatura d’història contemporània a la Universitat de Barcelona. La seva tesina, dirigida per Muniesa tractava la militància i el pensament polític d’Amadeo Bordiga.
Jean-Marc Rouillan era anarquista durant
el maig del 68 i, més tard, es va convertir
en guerriller fundador del Movimiento
Ibérico de Liberación (MIL), els Grupos de
Acción Revolucionaria Internacionalista
(GARI) i Action Directe. Tolosa, que en
aquell temps era la capital de la segona
Espanya, la dels
rojos
, va ser la seva escola. Durant el maig del 68, es va comprometre amb el moviment revolucionari i va
tenir l’oportunitat de conèixer persones
que havien fet la revolució a Espanya.
Retorna a les seves activitats l’Ateneu 19 de Juliol de la CGT de Girona.
L’Ateneu 19J és un espai virtual que engloba un projecte de formació, agitació i activisme cultural que neix i forma part de la FI de la CGT – Girona.
L’Ateneu 19 de Juliol de la CGT, compromès amb els principis llibertaris i amb els de l’Educació Popular, desenvolupa la seva tasca fonamentalment als locals de la CGT a Girona. Emprèn les seves activitats al febrer de 2011 programant al menys una sessió per mes durant el seus primers dos cursos. Així doncs i després d’un petit parèntesi, el dissabte 27 d’abril de les 10’30h a les 12’30h als locals de la CGT de Girona: Av. Sant Narcís nº28, entresol 2a. l’Ateneu 19J reprèn el seu camí amb la inauguració del que serà el seu 3er. curs.
Ho farà amb una sessió dedicada a la Repressió.
El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs acaba de treure la reedició
corregida i ampliada del llibre “El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui”, que
narra les vivències en primera persona d’un jove al grup guerriller de
Marcel·lí Massana i posteriorment vint anys a la presó.
Li van fer una coronació a mida de les seves necessitats, sense denunciar d’on venia ni on anava, entronitzan-lo com un faraó: rei vitalici, cap de l’Exèrcit i monarquia hereditària. I ara, els dos partits dinàstics turnantes li preparen una abdicació a la carta, blindant els seus poders deposats més enllà del càrrec perquè els tribunals, cas de despertar, no arribin al Borbó del Bribón.
En el matí del 21 d’abril, el Fòrum per la Memòria del País Valencià va organitzar un emotiu i reivindicatiu acte malgrat els obstacles municipals per a recordar als milers de víctimes del règim franquista llençades a les fosses comunes del cementeri. La CGT va estar-hi present
DIA: DIUMENGE 21 D´ABRIL 2013
LLOC: PORTA PRINCIPAL DEL CEMENTIRI GENERAL DE VALÈNCIA
HORA: 12 HORES
Manifest
Veritat. Justícia. Reparació
Un any més som ací per a reivindicar la Veritat, la Justícia i la Reparació que, a 37 anys de mort el genocida Franco, segueix negant-se a les víctimes del extermini per aquesta “democràcia” producte del Pactes de la Transició. Pactes fets per la mateixa Falange Espanyola, l’Església Catòlica i la resta d’organitzacions franquistes, que comptà amb la complicitat del PSOE, PCE i els seus sindicats, CCOO i UGT. Aquesta transició fou extremadament beneficiosa i convenient per als franquistes, ja que blindà la seua impunitat, exhimint-los de pagar pels crims comesos, i consolidà els seus interessos econòmics i que a la resta només ens han portat corrupció, desgràcies i repressió.
Joni D. relata les vivències i el context de la generació que va encapçalar els grups autònoms
Després de publicar ‘Que pagui Pujol. Una crònica punk de la Barcelona dels 80’, Joni D. presenta aquesta “novel·la realista” en paraules de Mateo Seguí. Crònica i trajectòries vitals de tota una generació de joves llibertaris que, des de principis dels 70 fins a la desarticulació total, l’any 1984, van creure en un somni col·lectiu i van intentar assolir-lo a través dels grups autònoms llibertaris armats.
Que lo sepan ellos y no lo olvidemos.
El inverosímil verano del 36 en Cataluña
Miquel Izard
Viruseditorial, 2012, 392 pàg.
La riuada del 25 de setembre de 1962
és un moment històric fonamental per
la formació de la memòria col·lectiva de
la ciutat de Terrassa i un punt d’inflexió
en el seu esdevenir històric. La memòria,
pot ser construïda en forma de mite,
[Dilluns 15 d’abril, 19h] Concentració: El poble unit contra el feixisme
EL POBLE UNIT
CONTRA EL FEIXISME
DILLUNS 15 D’ABRIL DE 2013
CONCENTRACIÓ 19.00h
PLAÇA DE LA VILA – SANTA COLOMA DE GRAMENET
Si formeu part d’algun col·lectiu, organització o entitat i voleu donar suport a la convocatòria, podeu fer-lo arribar a contacte@nullgentdegramenet.cat
Us adjuntem un manifest que repassa totes les anades i
vingudes, tots els mareigs institucionals patits per
l’Ateneu i que confirma la nostra determinació en continuar
lluitant per recuperar allò que li fou expoliat a la classe
obrera d’aquesta país.
Si la Rodri hagués organitzat aquest acte, cosa no descartable coneixent-la, m’hagués dit: “sense collonades, Cortavitarte!”. I jo, com sempre, tractaré de seguir les seves indicacions.
Camillo Berneri diferenciava entre autoritat i autoritarisme. L’Àngels pertanyia a la primera categoria. Com a mínim per a molts de nosaltres, els i les que ja formen les generacions més veteranes de la CGT. Tenia l’autoritat que s’havia guanyat i que nosaltresli havien concedit.
A les 11 del matí d’aquest diumenge 7 d’abril del 2013, s’ha mort l’Àngels Rodríguez, companya i ànima de mil coses dins dels mons anarcosindicalistes aquests que transitem i on vivim algunes i algunes. El càncer contra el que lluitava li ha guanyat la partida.
L’Àngels no era cap cara amable ni una dona suau de tracte a primera vista però sí que es mostrava com una magnífica persona, bona fins a l’extenuació quan la tractaves més, però que no aguantava de cap de les maneres els capellans ni els qui es neguen a pensar i només repeteixen tòpics, més quan aquests es disfressaven de llibertaris. I suposo que per això ens enteníem tan bé en moltes coses, tot i que la nostra relació personal va ser escadussera i concreta, sotmesa majoritàriament a projectes seus en què em feia participar i que jo acceptava per complaença mútua. De fet ens vam conèixer una mica més a partir d’una editorial que jo vaig escriure a un “Catalunya” en què jo l’atacava durament perquè havia llençat una revista a la brossa perquè incloïa la paraula “Nadal” a la portada. El debat i la controvèrsia ens va apropar i ens va fer còmplices en moltes discussions més, tot i que per sort mai no vam estar d’acord en gairebé res. Això sí, coincidíem en pràcticament tot.
Ens vam conèixer a CGT, és clar. Ella era presidenta de la Fundació Salvador Seguí i ho era per convicció i perquè sabia que podia fer-ho. Exigent fins al final, combativa i allunyada dels tòpics, crítica com qui més amb qui només sabia repetir clixés… l’Àngels era molta Àngels. Ho era tanta que preferia un bon enemic que un amic imbècil, sempre. I això a mi m’apassionava. Havia estat secretària de Comunicació de la CNT de Catalunya quan Ramon Barnils dirigia la “Soli” i m’explicava que si Barnils havia acceptat havia estat en part perquè ella li feia d’escut, s’encarregava de dir als vells confederals que no vinguessin a amoïnar i a queixar-se a la redacció de la “Soli” o del “Catalunya”, que fessin alguna cosa, que curressin i que si no era així que callessin, “colla de ganduls”…
Després d’una llarga malaltia la companya de tots nosaltres, militant anarcosindicalista i Presidenta de la Fundació Salvador Seguí ens ha deixat aquest diumenge pel matí.
Els escrits de l’anarcosindicalista tarragoní Josep Alomà, que recull Ramon Gras Alomà en el llibre “La Idea. Negre sobre blanc”, proporcionen una visió imparell del que va ser el període de la guerra civil viscut tant des de la il·lusió de la revolució com des de la voluntat de rectitud moral.
No és el moment d’entrar en l’anàlisi dels nombrosos interrogants, encara sense resoldre, que planteja la guerra, i que van des de les seves causes profundes fins als motius pels quals el franquisme en va sortir com a vencedor.
LLOC: CGT, Via Laietana 18, 9a. Sala Costa i Font
DIA: Dijous, 11 d’abril
HORA: a les 19.30h
GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica:
El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l’execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d’oli. En poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.
Cristina Escrivá, Rafael Mestre, Cultura para todos. El movimiento libertario y la educación, 1936-1939, L’Eixam Edicions, València, 2012, 221 pp.
Quan parlem d’educació llibertària, ràpidament apareixen dos noms; Ferrer i Guàrdia, d’una banda, i el CENU, de l’altra. En el primer cas se sol fer referència a un dels inspiradors de l’ampli arxipèlag d’escoles racionalistes.
En el segon, un exemple aïllat de construcció i col·lectivització catalana d’un sistema educatiu al llarg de la revolució. Tanmateix, Ferrer i Guàrdia no constituí ni el cas únic (ni potser el més rellevant) d’una tradició pedagògica àcrata rica i variada, i, després de llegir el darrer llibre d’Escrivá i Mestre, el CENU ja no hauria de considerar-se únic referent institucional pel que fa a la institucionalització d’una escola revolucionària.
Aragonès, benjamí d’una família de tradició àcrata. Forner i cambrer de professió. Militant des de molt jove en els grups d’acció aragonesos. Al desembre de 1920 va ser empresonat per l’atemptat, comès pel seu germà Domingo, que va costar la vida del periodista del Heraldo de Aragón, que havia denunciat als soldats revoltats al gener en la caserna del Carmen. Va estar dos anys en la presó, sortint amb la salut trencada pels maltractaments. El 1922 va marxar a Barcelona, integrant-se en el grup anarquista Los Solidarios, amb Durruti, García Oliver, Aurelio Fernández, Gregorio Jover, Ricardo Sanz, etcètera.
Va participar en nombroses accions armades i en atemptats. El juny de 1923 va ser detingut i empresonat, aconseguint escapolir-se al desembre del mateix any. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va estar exiliat a París. Al desembre de 1924, juntament amb Durruti, va fer una “gira” per Amèrica, caracteritzada per nombrosos atracaments a bancs en diferents països, amb l’objectiu de recaptar diners per a alliberar a presos anarquistes a Espanya. Al maig de 1926 estava de nou a París, on va ser detingut al juliol, al costat de Jover i Durruti, per preparar un atemptat contra Alfonso XIII, romanent un any a la presó. Van evitar l’extradició a Argentina i Espanya gràcies a una intensa campanya popular a favor del seu alliberament. Va viure clandestinament en diversos països. A principis de 1929 va aconseguir permís de residència a Brussel·les.
Va retornar a Barcelona immediatament després de la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931. Es va integrar en el grup Nosotros (nou nom que va haver d’adoptar l’antic grup Los Solidarios, al conèixer l’existència d’un grup amb el mateix nom) amb Durruti i García Oliver, entre altres. Assidu redactor de Solidaridad Obrera, estava afiliat al Sindicat Tèxtil de Barcelona.
Dissabte 6 d’Abril a les 18:00h: Presentació dels lilbres “CNT. La força obrera de Catalunya” i “Utopia, del somni igualitari al pensament únic”, a càrrec del seu autor, Ferran Aisa.
Dijous 11 d’Abril a les 19:00h: Presentació del llibre “La revolución de los comités: hambre y violencia en la Barcelona revolucionaria. De junio a diciembre de 1936”, a càrrec del seu autor, Agustín Guillamón.
Amics i amigues. Col·laboradors i col·laboradores de www.todoslosnombres.org
En els propers dies complim set anys d’existència. També, per aquests dies, hem superat els 75.000 registres a la base. Un llarg camí recorregut durant el qual hem passat tota mena d’incidències. Unes més agradables, una altra menys. També hem comès errors, dels que pensem hem après, i tingut la satisfacció d’haver tancat algun duel, proporcionat llum en la foscor i establert relacions amb víctimes, familiars i col·laboradors que, de vegades, s’han convertit en relacions inoblidables. Per descomptat que ens quedem amb les satisfaccions i els encerts.
Donem suport als presos que van fer el motí el 2004 al centre penitenciari de 4 camins, que al final sembla que d’alguna manera els encausats li han donat la volta al judici i han aconseguit per primera vegada en la història de la democràcia, portar a judici a funcionaris de presó.
SECRETARIA D’ACCIÓ SOCIAL CGT MARESME
DIA: DIJOUS, 11 D’ABRIL 2013
LLOC: TAVERNA ATZUCAC (C/Carreró, 31)
LOCALITAT: MATARÓ (Maresme)
HORA: 20 HORES
Bombarda Edicions publica el darrer llibre de l’historiador Fèlix Villagrasa amb el títol de Breu Història de Catalunya. El text, de cent-cinquanta planes condensa els esdeveniments d’aquest poble del nord-est de la península ibèrica des de la prehistòria.
El poble català, com altres del mediterrani, és un barreja de races i cultures, des dels ibers fins als grecs, passant pels visigots, els jueus i els sarraïns, amb una important base romana en la llengua, en els costums i en la religió.
La Catalunya contemporània sorgeix durant l’edat mitjana com a frontera sud de l’Imperi carolingi. Seguint el model de monarquia confederal, fou l’embrió que donà lloc a la corona hispànica fins que la noblesa castellana va aconseguir monopolitzar-la. Castellans i francesos van ser utilitzats pel primer rei borbó, Felip V, per convertir la corona confederal en Estat espanyol, unitari i absolutista a inicis del segle XVIII.
Des de llavors la tensió entre la Castella antropocèntrica i la Catalunya centrífuga ha estat constant. La modernització dels sistemes polítics (liberalisme democràtic), econòmics (capitalisme industrial) i socials (obrerisme, anarquisme) sempre eren introduïts a la península per Barcelona, produint una diacronia respecte a la resta de l’Estat, sempre al caire del col·lapse, que sovint ha desembocat en pronunciaments i dictadures militars, fent evident que l’única estructura estatal fiable per als dirigents polítics espanyols era l’exèrcit.
El llibre de Villagrasa repassa els diferents períodes d’aquesta història de vegades comuna, de vegades paral·lela, de Catalunya i Espanya fins els nostres dies, quan es troba en marxa un procés delicat, i no exempt de tensions, que pot tenir com a conseqüència un nou pacte més favorable per a la nació catalana, o la ruptura de la unitat territorial aconseguida a sang i foc, i que avui consagra la Constitució de 1978.
L’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental i el
restaurant-llibreria Anònims organitzem una setmana d’activitats en record
d’Agustin Rueda Sierra.
Amb motiu que aquest mes de Març es recorda el 35è aniversari de la mort del
militant anarquista Agustin Rueda Sierra a la presó de Carabanchel, hem preparat un seguit d’activitats per
recordar-lo, i denunciar, l’assassinat i tortures que va patir a mans dels seus
carcellers.
