CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Acció Social

La CGT de Catalunya edita una versió renovada de la Guia Antirepressiva

Les secretaries de Jurídica i Acció Social de la CGT de Catalunya han editat la versió en català de la “Guia Antirepressiva. Drets i llibertats per la lluita social” editada fa uns mesos per la Secretaria d’Acció Social confederal de la CGT.

L’edició catalana afegeix continguts sobre les penes multa i actualitza alguns aspectes del text original en castellà.

Llegir més »
Cartell 11 desembre
Memòria històrica

Actes a Cornellà l’11 de desembre pel centenari de l’anarcosindicalisme

100 anys d’anarcosindicalisme

Jornada de celebarció: 11 de desembre a Cornellà

16 h. Exposició 100 anys d’anarcosindicalisme

18 h. Xerrada a càrrec de Bernat Muniesa, professor d’Història de la UB

20.30 h. Pica-pica

21.30 h. Actuació del cantautor Pablo Gil

Mural commemoratiu per Manolito Rastaman

Els actes tindran lloc al local de la CGT, Ctra. Esplugues 46, Cornellà

Organitza: Federació Comarcal Baix Llobregat CGT

Adjuntem cartell

Llegir més »
Acció Social

Informe 2009-2010 de Migreurop “EN LES FRONTERES D’EUROPA. Controls, confinaments, expulsions”.

En el seu segon informe anual sobre les fronteres d’Europa, la xarxa Migreurop se centra en tres qüestions claus del combat que porten les autoritats contra les persones candidates a la migració: els obstacles al seu desplaçament, el confinament i l’expulsió.

Sobre la base d’enquestes pròpies en els llocs investigats, l’informe proporciona exemples dramàtics de les conseqüències de la posada en pràctica d’aquesta guerra contra les persones immigrants, que implica una reculada generalitzada dels drets que protegeixen les llibertats i la integritat de les persones.

Denunciant el procés de “externalització” per la Unió Europea de la seva política migratòria, Migreurop mostra com els països tercers es veuen obligats, sota l’amenaça del qüestionament dels acords de cooperació i d’ajuda al desenvolupament, a readmetre en el seu territori a les persones immigrants expulsades d’Europa i a impedir-los reprendre el viatge cap a les seves fronteres.

De la regió de Calais, a França, a les fronteres de Turquia i del mar Adriàtic, dels paratges de Gibraltar al desert sahelo-saharià i als nous països membres a l’est de la Unió Europea, la subcontractació dels controls migratoris s’efectua en cadena, de vegades molt lluny de la Unió Europea però també en el seu interior, molt en particular quan es tracta de reexpedir de país en país a sol·licitants d’asil considerats indesitjables.

Tota una població d’exiliats es troba així sotmesa, des d’ambdós costats de les fronteres d’Europa, sigui a l’empresonament arbitrari, sigui a un continu vagar i a les vexacions permanents d’un entorn hostil.

En el moment que, per primera vegada des de la seva creació, l’agència Frontex desplega els seus equips militaritzats d’intervenció ràpida per a enfrontar l’afluència “massiva” d’immigrants en la frontera grega com si es tractés d’enemics perillosos, l’informe de Migreurop insisteix que el dret, reconegut en els tractats internacionals, a abandonar tot país i a buscar protecció en un altre lloc, queda sense sentit si les persones candidates a l’emigració o a l’asil són confinades o retingudes en el camí.

Migreurop, “En las fronteras de Europa. Controles, confinamientos, expulsiones” Informe 2009-2010 , 144 pàgines.

Llegir més »
Soldats enmig d'una fossa comuna amb presos polítics acusats de comunistes, massacrats en Daejeon amb la complaença dels EUA, juliol de 1950
Memòria històrica

A 60 anys de la Guerra de Corea

La Guerra de Corea

Wayne Price

La Guerra de Corea de 1950-1953 ha estat anomenada la “Guerra Oblidada” o la “Guerra Desconeguda”. A la secció d’Història Militar de la llibreria Barnes & Noble al meu barri, hi ha diversos llibres sobre la Segona Guerra Mundial i la Guerra del Vietnam, fins i tot, hi ha llibres sobre les guerres de l’Iraq i de l’Afganistan, però és impossible trobar res sobre Corea. Això no és estrany.

No obstant això, aquesta guerra va ser un punt d’inflexió en la història universal després de la Segona Guerra Mundial. Consolidar el patró de guerres “perifèriques” de la Guerra Freda, amb les quals s’evitava una Tercera Guerra Mundial. Va servir d’excusa per a la carrera armamentista nord-americana, la qual, entre altres efectes, va ser una de les causes del boom econòmic posterior a la Guerra. Per als coreans, aquesta guerra cristal.litzar la dolorosa divisió de la seva nació ancestral.

La Guerra de Corea, només pot ser entesa com la confluència d’una sèrie de diferents pressions. D’una banda, hi havia el conflicte inter-imperialista entre els EUA i la URSS. Els EUA van emergir de la Segona Guerra Mundial com la potència dominant a nivell mundial en termes militars, polítics i econòmics. La Rússia de Stalin, era molt més feble que els EUA (el que va portar a l’esquerra a fer-se il.lusions sobre el seu caràcter més pacífic). Però ambdues potències controlaven a altres països i tots dos tenien bombes nuclears, les quals es van convertir en una amenaça per l’existència de la humanitat.

Però aquest no era l’únic conflicte. També hi havia la lluita de classes dels obrers i camperols coreans en contra de la classe terratinent i capitalista. També hi havia una guerra civil entre dos estats coreans, cadascú tractant d’unificar la nació sota el seu govern. I també hi havia una lluita d’alliberament nacional del poble coreà, primer en contra dels japonesos i els seus col.laboradors, després en contra dels EUA i els seus col.laboradors.

Una mica d’Història

L’imperi japonès va annexar formalment a Corea el 1910 i el va dominar fins a finals de la Segona Guerra Mundial. Encara en relació a altres règims colonials, va ser un règim brutal i cruel. Milers de coreans van ser desplaçats forçosament per treballar a les fàbriques japoneses a Corea i Japó. Molts més van ser reclutats en l’exèrcit japonès. Les dones coreanes van ser forçades a convertir-se en “dones de plaer” per a l’exèrcit japonès. La llengua coreana va ser prohibida per afavorir la llengua japonesa.

Per descomptat que hi va haver resistència a Corea. I molts van abandonar la península per sumar-se a les enormes comunitats de coreans que vivien a Manxúria i a la Xina nord-oriental (que en alguna època havien pertangut al regne de Corea). Allà van formar exèrcits guerrillers, en aliança amb els comunistes xinesos, per combatre contra els japonesos. De fet, tropes completes de comunistes “xinesos” eren en realitat coreans. Milers de coreans van participar en la guerra civil xinesa subseqüent, per enderrocar a Chiang Kai-shek.

Altres coreans van col.laborar amb els japonesos. Entre aquests trobem les classes de terratinents i capitalistes i aquells que es van convertir en oficials de l’exèrcit i de la policia japonesa.

Amb el final de la Guerra Mundial, centenars de “comitès populars” es van formar en tota Corea. La majoria d’ells eren esquerrans i nacionalistes, conformats per activistes locals, però no dominats pels comunistes del Partit dels Treballadors. Van ser ells els que van començar a crear un govern unificat.

L’exèrcit dels EUA va dividir a Corea al paral·lel 38, una línia imaginària, la qual dividia a Corea després de la rendició japonesa, amb Rússia al nord i els EUA en el sud. Els russos van acceptar aquesta divisió “temporal”. La part que va quedar al nord tenia la majoria de la indústria coreana en aquesta època, la part que va quedar al sud tenia la majoria de la població (almenys dues terceres parts d’ella). S’esperava que eventualment es formaria un govern d’unificació.

Al sud, l’exèrcit dels EUA va suprimir els comitès populars, va prohibir els sindicats obrers i camperols, i reprimir a l’esquerra. En canvi, es va dedicar a consolidar un règim basat en els elements coreans que havien col.laborat amb els japonesos. Perquè això no es veiés malament, va portar a Syngman Rhee, un nacionalista coreà que havia passat diverses dècades en els EUA. Ell va consolidar un Estat autoritari, la República de Corea, amb aparences “democràtiques” (eleccions, etc.), Però en el qual es assassinava a l’oposició i es deixava per fora de la llei a l’esquerra.

Al nord, l’exèrcit rus va portar a una sèrie d’antics combatents de les forces guerrilleres comunistes. El seu comandant era Kim Il Sung. Ells van cooptar els comitès populars, i van instal.lar una dictadura estalinista similar a la de Rússia, la República Democràtica Popular de Corea. Van acabar amb l’antiga classe terratinent i van prendre el control sobre la indústria capitalista. No van portar als obrers i als camperols al poder. En lloc d’això, van crear una nova classe dominant burocràtica i colectivista i van establir a l’Estat com a agent d’acumulació de capital (capitalisme d’Estat).

Stalin tenia menys interès en l’Àsia oriental que a Europa de l’Est, on tenia un control ferri sobre governs titelles. Ell havia intentat detenir a Mao perquè no enderroqués completament al règim de Chiang (alguna cosa que Mao mai va oblidar). Tampoc tenia un control absolut sobre Corea del Nord, que eren líders genuïns d’una lluita d’alliberament nacional, capaços de posar a la Xina contra Rússia.

Entre octubre i novembre de 1946, hi va haver grans aixecaments populars a Corea del Sud, en contra del règim pro-terratinents dels col.laboradors del Japó. Aquestes van ser aixafades amb una enorme repressió, incloent l’ús de l’exèrcit nord-americà. A l’abril de 1948, hi va haver una enorme revolta a l’illa de Cheju, la qual també va ser aixafada. A l’octubre de 1948, hi va haver motins i revoltes al sud, que van desencadenar una guerra de guerrilles en diverses zones de Corea del Sud, la qual va durar en alguns llocs fins que es va desencadenar oficialment la guerra el 1950 (per a més detalls sobre els aixecaments armats i la guerra de guerrilles a Corea del Sud, revisar els llibres de Cumings).

Ambdós règims coreans van expressar la seva intenció d’unificar Corea sota el seu govern. Van formar als seus exèrcits i els van concentrar en el paral·lel 38. Tots dos van creuar la frontera en breus incursions i van cometre provocacions. Els EUA deliberadament van retenir certs estris de l’exèrcit del Sud, per impedir que pogués envair al Nord, segons amenaçava fer el seu govern i el seu exèrcit.

Finalment, va ser el Nord qui va atacar al Sud, al juny de 1950. Això no va succeir per ordre de Stalin, sinó de Kim Il Sung, que aparentment va obtenir al final l’autorització de Stalin, i també va consultar amb els xinesos. Però, ho va fer en benefici del seu Estat. (Quan va ocórrer l’atac, la Unió Soviètica es trobava boicotejant el Consell de Seguretat de l’ONU, per la qual cosa va ser incapaç de vetar el suport de l’ONU a la guerra que va liderar després EUA).

En un començament, l’Exèrcit Popular de Corea (al nord) va arrasar amb les forces armades del Sud (L’Exèrcit de la República de Corea), el qual col·lapsava, fugia, o es rendia. L’exèrcit dels EUA no va tenir millor sort. El Nord va escombrar amb els EUA i amb Corea del Sud fins al port de Pusan al sud-est, quedant-se amb 90% de Corea a l’agost. Mentrestant, es va desenvolupar una reforma agrària a tot arreu on podien fer-ho i van imposar el seu propi govern.

Però els EUA i els seus aliats (particularment els britànics), van respondre de manera immediata. Sota les ordres del president Truman, van arribar en massa a Corea, oficialment sota la bandera de l’ONU (malgrat que els EUA eren la principal força i haurien de fet envaït sense l’autorització de l’ONU). Es van concentrar en l’extrem sud i després, al setembre, van fer un desembarcament amfibi a la península de Inchon, darrere de les línes nord-coreanes. Ara li tocava a les forcesdel Nord batre’s

Llegir més »
jpg_cartell_consum.jpg
Acció Sindical

Conferència de delegats i delegades a Barcelona sobre la vaga de consum del proper 21 de desembre

Conferència de delegats i delegades: “Quina vaga de consum fem?”

Data: Dijous 2 de desembre a les 10h.

Lloc: Edifici confederal, Sala Costa i Font, Via Laietana 18 9a planta, Barcelona

Amb motiu de la proposta del Comitè confederal estatal de la CGT, en relació a una vaga de consum per al proper dia 21 de desembre, i davant dels múltiples dubtes que ha suscitat la iniciativa, el Comitè Confederal de CGT Catalunya convoca, a tots els delegats i delegades, a la conferència que tindrà lloc el proper dia 2 de desembre a la Sala Costa i Font (local CGT) a les10h. del matí.

Llegir més »
Cartell
Memòria històrica

Cornellà, 26 de novembre: acte de presentació de l’exposició sobre l’assassinat de Pedro Álvarez

Acte de presentació de l’exposició sobre l’assassinat de Pedro Álvarez, en ocasió del 18è aniversari del seu assassinat.

Aquest acte se celebrarà el dia 26 de novembre a Cornellà a les 19 h. en la seu de la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT (Ctra. d’Esplugues 46, Cornellà).

Hi haurà l’actuació d’un cantautor i un pica-pica pels assistents.

Llegir més »
jpg_CartellHomenatge.jpg
Memòria històrica

Acte d’homenatge als companys de Quico Sabaté

El proper dissabte dia 27 de novembre a les 12h, al cementiri de Girona es farà un homenatge al lluitadors antifranquistes Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle Guitart i Rogeli Madrigal Torres. Tots ells van formar part de l’últim grup que Quico Sabaté va formar al sud de França.

A finals de desembre de 1959 van creuar la frontera per lluitar contra la Dictadura, el dia 3 de gener van se localitzats per la Guàrdia Civil al mas Clarà, a la Mota (Palol de Reverdit) i, aquella mateixa nit, van ser abatuts a trets.

Llegir més »
Memòria històrica

La CGT organitza un concert de Paco Ibáñez a Barcelona el 26 de novembre

CONCERT DE PACO IBAÑEZ EL 26 DE NOVEMBRE DE 2010. BARCELONA TEATRE MUSICAL (BTM)

En el marc dels actes de commemoració del centenari de l’anarcosindicalisme, la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT organitza un concert del cantautor Paco Ibañez, que se celebrarà el pròxim 26 de novembre a les 22.00 hores, en el Barcelona Teatre Musical (antic Palau dels Esports).

L’assistència al concert és per rigorosa invitació, donat el caràcter gratuït del mateix, gràcies a la generositat del cantant.

Convidem als afiliats i afiliades de la Confederació General del Treball a compartir amb nosaltres un dia tan emotiu i especial.

Per a sol·licitar reserva de localitat, podeu contactar amb el vostre sindicat perquè ens sol·licitin formalment la relació d’invitacionso directament amb la Federació Local de Barcelona al mail flbcn@nullcgtbarcelona.org

Llegir més »
jpg_100anyCNT.jpg
Memòria històrica

Conferències a Reus sobre l’anarcosindicalisme al Baix Camp i al Priorat abans de la Guerra Civil

L’Arxiu de Reus organitza aquest mes de novembre, quan fa cent anys de la fundació de la CNT, dues conferències sobre l’anarcosindicalisme al Baix Camp i al Priorat, abans de la Guerra Civil:

– Dimarts 16 de novembre

Joan Navais, Rere la bandera roja i negre. Obrers i anarcosindicalistes a Reus

– Dimarts 23 de novembre

Pere Audi, Les primeres passes de la CNT al Priorat

Les conferències tindran lloc, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes de l’Arxiu de Reus(C/ St. Antoni M. Claret, 3).

Llegir més »
Cartell campanya abstenció
Acció Social

La CGT de Catalunya presenta la seva campanya d’abstenció activa davant les eleccions al parlament català

Avui 11 de Novembre s’ha portat a terme una roda de premsa per explicar la posició de la CGT davant de les eleccions Catalanes del proper 28 de Novembre.

La Confederació General del Treball de Catalunya engega una campanya amb el lema “La millor elecció? Abstenció!”, que s’enmarca en els acords presos en les darreres plenàries confederalsde Catalunya.

Llegir més »
Cartell 17-D Bcn
Memòria històrica

Barcelona, 17 de Desembre. Acte de Clausura “1910-2010: Cent Anys d’Anarcosindicalisme”

Al costat de l’exposició que es portarà a terme al llarg del gener de 2011, aquest acte tanca les Jornades Confederals de commemoració dels Cent anys de l’Anarcosindicalisme, que es van iniciar a Madrid, van passar per Saragossa, València i Màlaga i que, al costat de la resta d’actes que s’han organitzat paral·lelament en diverses ciutats, volen retre homenatge a totes i tots els que van lluitar i lluiten per la pervivència de La Idea.

– ACTE DE CLAUSURA: “1910-2010 : Cent Anys d’Anarcosindicalisme”

Llegir més »
Acció Sindical

El sindicalisme alternatiu i els moviments socials de València es reuniran dilluns per a preparar noves mobilitzacions després del 29-S

La reunió, convocada per CGT-PV, tindrà lloc el dilluns 8 de novembre a les 19h en els locals sindicals de la Universitat de València (Av. Blasco Ibáñez, 23, al costat del Col·legi Major Luis Vives). Aquesta trobada respon a la necessitat de continuar mobilitzant-se contra la Reforma Laboral en vigor i la reforma prevista del sistema públic de pensions, entre altres retallades de drets laborals i socials

L’èxit del 29-S ha significat un punt d’inflexió en la lluita sindical i social. Mentre el sindicalisme oficial ha optat per seguir el camí de la negociació per a retrocedir en els drets dels treballadors, el sindicalisme alternatiu i els moviments socials estan disposats a unir forces per a aconseguir canvis en les polítiques governamentals i empresarials.

Llegir més »
Acció Social

PxC: les clavegueres del ‘Catalunya, terra d’acollida’

La Plataforma x Catalunya és un clar exponent dels nous partits nacionalpopulistes que han emergit arreu d’Europa. Per mitjà de la representació de la població immigrant com a “pervertidora” de les essències de la comunitat i donant suport al discurs de rebuig a la
corrupció de la classe política, el partit d’Anglada ha aconseguit instal·lar el seu discurs antiimmigració en el debat polític. Alhora, les declaracions de líders de CiU i del PP han contribuït en bona mesura a normalitzar la
xenofòbia. Aquesta ha estat la gran victòria de la PxC: condicionar l’agenda de la resta de partits i haver aconseguit la penetració del rebuig vers la immigració a bona part de la societat catalana.

Llegir més »
Acció Social

Campanya per l’apostasia a Reus i xerrada el 4 de novembre

Campanya per l’Apostasia a Reus

En el marc de la campanya davant la visita del Papa: Jo no t’espero!

Xerrada de presentació
Dijous 4 de novembre, 20 h. a Cal Massó (c.Pròsper de Bofarull 7, Reus)

A càrrec de l’actor tarragoní Oriol Grau (apòstata i activista GLTB) i un membre de la campanya per l’Apostasia

* Apostasia: acte de renunciar a formar part de l’Església, de la religió que hom professa o hi està reconegut o reconeguda.

Llegir més »
Acció Social

“La dona africana és la creadora d’estratègies de supervivència”

Gemma Garcia – Setmanari Directa 197

Remei Sipi va néixer a Rebola, un poble bubi de Guinea Equatorial. La seva infància va estar embolcallada de contes narrats pe les dones de la seva comunitat i que Sipi va rescatar de la seva memòria amb ‘Cuentos africanos’ (Edicions Carena, 2007). Des que va arribar a Catalunya, ara fa 42 anys, ha publicat diversos articles i assaigs sobre dones africanes i migrants. Actualment, presideix –a Barcelona– l’Associació de Dones E’Waiso Ipola, que en llengua bubi significa “dona: aixeca’t, lluita, dignifica’t”.

Llegir més »
Memòria històrica

Campanya per la retirada de la simbologia feixista de Tortosa

La Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa ha presentat el documental per la retirada del monument que hi ha al mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa

– S’inicia una campanya d’enviament de correus electrònics a Ferran Bel, amb qui mantindran una reunió el proper 8 de novembre.

Per a enviar un correu demanant la retirada, veure el text a enviar i saber a quines adreces s’ha d’enviar, aneu a:
http://quinacapital.blogspot.com/2010/10/envia-li-un-correu-ferran-bel-alcalde.html

– Per a més informació sobre el tema i sobre la campanya, aneu al seu web, on també podeu veure el vídeo que s’ha realitzat:

http://quinacapital.blogspot.com/

Persones d’àmbits diferents estan mostrat el seu suport a la campanya: Toni Soler (periodista), Arcadi Oliveres (economista, professor de la UAB i president de Justícia i Pau), Arturo Gaya (periodista i músic), Màrius Serra(escriptor), Neus Miró (sociòloga), Víctor Alexandre (periodista i escriptor), Xavier Garcia (periodista i escriptor), Andreu Carranza (escriptor), Clàudia Pujol (directora de la Revista Sàpiens), Joan Montesó (membre d’Unió de Pagesos), José Juan Moreso (rector de UPF), Matthew Tree (escriptor), Jesús Tibau (escriptor), Xavier Grasset (periodista), Josep M. Terricabras (filòsof), Emigdi Subirats (professor i escriptor), Vitòria Campos (represaliada), Manolo Pérez Bonfill (professor jubilat i escriptor), Susanna Abella (membre de la PDE), Xavi Sarrià (músic, Obrint Pas), Manolo Tomàs (membre de la PDE), Ramon Miravall (historiador), Ignasi Blanch (il·lustrador), Juli Loras (mestre d’escola), Cinta Arasa (politòloga) i Josep Subirats Piñana (polític i escriptor).

Llegir més »
Portada llibre
Memòria històrica

“Què pagui Pujol!”: un llibre sobre la Barcelona punk dels anys 80

“Què pagui Pujol!. Una crònica punk de la Barcelona dels 80” és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d’alt contingut batallant, editat per La Ciutat Invisible i Hace Color. Es tracta d’una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d’una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.

Llegir més »
Acció Social

“Fronteras invisibles”, un curt-documental sobre les redades massives contra immigrants

“Fronteras invisibles” és un curt sobre les redades policials massives contra immigrants que es produeixen quotidianament en els carrers de les ciutats de l’Estat espanyol, de forma especial a Madrid, sense cap cobertura legal, ja que la llei prohibeix les redades indiscriminades i les detencions en comissaria a persones documentades que no han comèscap delicte.

Llegir més »
Memòria històrica

“Magonismo. Utopía y Revolución (1910-1913)”, un llibre dedicat a recordar i analitzar la història del moviment magonista mexicà

Magonismo. Utopía y Revolución (1910-1913)

Rubén Trejo

Aldarull edicions. 2010

Aquest llibre, publicat en el centenari de la revolució mexicana, està dedicat a recordar i analitzar la història del moviment magonista, o més aviat, del Partit Liberal Mexicà (PLM) i el seu imprescindible paper en el començament de la Revolució de 1910.

El PLM, liderat pels germans Flores Magón, es va dedicar incansablement a organitzar vagues i insurreccions a Mèxic en l’etapa final de la dictadura de Porfirio Díaz. Quan, en 1910, el règim va arribar a una decadència generalitzada i es van complir les condicions adequades per a llançar un aixecament a escala nacional, no van dubtar els revolucionaris del PLM a llançar una insurrecció a gran escala. Durant dos anys va estar el PLM i els seus partidaris lluitant per una revolució social llibertària totalment diferent a la proposada per Madero, de caràcter liberal-burgesa, resultant aquesta opció, finalment, triomfadora.

Gairebé desconeguda a l’Estat espanyol, la història d’aquest particular moviment llibertari i socialista d’exiliats mexicans als Estats Units d’Amèrica, que van treballar braç a braç amb els seus col·legues nord-americans. Aquesta obra exhaustiva de Rubén Trejo ens rescata uns fets insurreccionals que després de derrocar un dictador van encendre en tot el país mexicà la flama de la Revolució social. Revolució, que d’haver comptat amb més suports inicials i de no haver hagut d’estar tan pendents de les reaccions del poderós govern ianqui, sens dubte hauria canviat la història, per a bé o per a mal.

Llegir més »
Memòria històrica

[Video] Marxen contra el Dia de l’Hispanitat a Barcelona

Sota el lema “12 d’octubre, res que celebrar” els integrants de diferents moviments socials van marxar aquest dimarts per la ciutat de Barcelona contra l’anomenat “Dia de la Hispanitat, Dia de la Raça o Descobriment d’Amèrica.”

Al voltant de 300 manifestants van iniciar a Plaça Catalunya un recorregut pels cèntrics carrers de la ciutat amb lemes com “Alerta que camina la espada de Bolívar por América Latina”, “12 d’octubre, res que celebrar” o “No és hispanitat, ésgenocidi”.

Llegir més »
Memòria històrica

Violència i utopia anarquista: el cànon autista

No ens ve de nou a ningú. Però no per això deixem de sorprendre’ns cada vegada que ens esmenten. Quan els mitjans parlen d’anarquisme, treuen el garrot. No hi ha vegada que no se’ls vegi el llautó. Tant és val la seva afiliació política. Els de de l’Església perquè cal mantenir viva la sagrada croada contra els descreguts. Els de la dreta per allò de a l’enemic ni aigua. Els de centre per el seu cinisme costumista (ja se sap, tots són iguals, tots van fer de les seves, diuen amb la seva rutinària arrogància). I els d’esquerra … els d’esquerra, res de res. A Espanya no hi ha mitjans de comunicació d’esquerra: els van liquidar a trenc d’alba parents dels que ostenten el poder.

Llegir més »
Memòria històrica

Ofrena floral a Montjuic en commemoració de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia

Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia s’organitza a Barcelona una ofrena floral de commemoració de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, acte que tindrà lloc dimecres 13 d’octubre, a les dotze del migdia, davant el monument a Francesc Ferrer i Guàrdia, a Montjuïc. (Final
de les escales mecàniques d’accès a l’avinguda de l’Estadi)

Des de l’organització de l’acte pretenen un acte senzill de retrobament dels amics de la Fundació i de Ferrer i Guàrdia, i demanen que les persones que vulguin assistir-hi els confirmin la seva assistència, fet que els permetrà vetllar perquè cada entitat sàpiga -per odre alfabètic- el torn de les ofrenes.

Llegir més »