La dona amb la pota trencada i a casa. Així és com volen veure’ns des del poder. Perquè saben que si ens deixen, podem fer un món molt diferent. Però no volen. Les successives retallades i suspensions de lleis i decrets previstos, fan que la paraula IGUALTAT vagi perdent el sentit poc a poc i demostren que, ficar la tisora en els serveis socials, ens afecta més a totes que a tots.
Dijous 8 de març
CONCENTRACIÓ:
“NO COSIREM LES VOSTRES RETALLADES!
Plantem cara!”
Cada 8 de març sobren els motius per sortir al carrer. Però aquest any, més que mai, hem de commemorar aquesta diada rebutjant les polítiques regressives i les retallades socials de PP i CiU: per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l’atur i l’augment de l’economia submergida i pel recruïment de la violència de gènere, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes, que ens plantegen el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.
DONES EN ACCIÓ, una plataforma mixta, en la qual participen la CGT, H2O, Maulets i Casal Despertaferro, que lluita per la igualtat de drets i de gènere, realitza per 7è any consecutiu un conjunt d’actes al voltant del 8 de març per a commemorar el dia de la Dona Treballadora.
Treballem d’octubre a març autoformant-nos a través de tallers i xerrades obertes a tothom qui hi estigui interessat/da, a banda de preparar els actes del dia 8 a la seu del Casal Despertaferro (c/Martí Napolità 7)
Volem que la igualtat de drets entre homes i dones sigui real, que cada persona pugui decidir com vol ser indepententment de les imposicions de prototip que ens marca la societat capitalista, que, en aquests moments de crisi, corrupció, especulació i frau, encara potencien més aquestes diferències i ens fan viure més atemorides.
El Col·lectiu de dones treballadores, afiliades al Sindicat Nacional Autònom del Personal de l’Administració Pública (Snapap), ha començat una campanya per a denunciar la precarietat en la qual viuen milers de treballadores a Algèria, organitzant una concentració a Alger en el CHU Nafissa Hamoud (exParnet) el passat 22 de febrer. És l’inici d’una sèrie d’accions, programades per al mes de març, destinades a fer escoltar la veu de la dona treballadora algeriana de les quals una gran part lluita per la millora de les seves condicions socials, però que no pot realitzar-se sense la millora de les seves condicions professionals.
Diverses desenes de sindicalistes estaven presents en la concentració, expressant la seva preocupació per les dolentes condicions de vida del dia a dia, que sofreixen també els homes ja que la precarietat afecta a tot el món. Però són les dones les que sofrixen de manera més greu el turment de la precarietat.
Les contractacions massives en el marc dels dispositius de la xarxa social i el ANEM (Agència Nacional d’Ocupació) han generalitzat la situació de precarietat. El personal, en la seva majoria femení, sofreix tota classe de xantatges, d’assetjaments, en particular, moral i administratiu, si volen consolidar el seu treball. Segons el comitè de dones del SNAPAP, “urgeix alliberar a les treballadores i als treballadors d’aquestes pràctiques dignes d’altres temps”.
Per a integrar-se en un lloc fix els empleats, les dones, en particular, suporten tota classe d’humiliacions i pressions morals i administratives. “Certament, no és una situació viscuda solament per les dones, però són elles les més exposades a aquestes pressions”. Hi ha algunes dones amb el títol d’enginyeria emprades com vigilants nocturns interins. Aquestes dones sofreixen fins i tot per a mantenir aquest lloc de treball. Les dificultats per a trobar un lloc de treball en la seva especialitat són enormes. Mentre que en sectors privats es rebutja el treball de dones qualificades amb el pretext que la legislació algeriana prohibeix el recurs al personal femení per al treball de nit, se les contracta en ocupacions escombraria per a treballs nocturns.
La plataforma reivindicativa conté també punts vinculats a l’explotació soferta pels/les treballadores contractades en el marc de la pre-ocupació.
Transcrivim una entrevista a Yamina Maghraoui, presidenta del Comitè de dones treballadores del Snapap
Entrevista a Yamina Maghraoui
– Quin impacte espera tenir amb aquest moviment de protesta?
És la cinquena trobada que el nostre sindicat organitza en el territori nacional. Programem aquesta acció per a sensibilitzar a l’opinió pública sobre el deteriorament que estan provocant les males condicions de treball. Aquest deteriorament tendeix a no tenir-se en compte amb la generalització de la precarietat, en particular, amb les contractacions massives efectuades aquests últims anys, en particular, en el marc de la xarxa social i els dispositius de pre-ocupació. Certament, les preocupacions que exposem es refereixen a tots els funcionaris. Aspirem a dur les autoritats públiques a reaccionar i prendre mesures davant aquest deteriorament.
– Les accions anteriors van tenir l’eco desitjat?
No, de moment. Les autoritats no han donat el menor senyal d’un possible diàleg. Però hi ha resultats relatius al suport d’altres categories de funcionaris que viuen l’infern, a causa del mal seguiment dels dispositius de contractació. La pre-ocupació contemplava objectius positius, però la falta de seguiment ha fet que milers d’explotats joves, sofreixin intimidacions i un assetjament continu! Els treballadors comencen a expressar-se una mica pertot arreu, però és necessari temps per a una millor organització.
– El Comitè de dones treballadores pensa emprendre altres accions per aquesta mateixa causa?
El mes de març estarà carregat. Tracem un programa d’acció per a arribar a més gent. Preparem també una acció de protesta per al 8 de març. La lluita per a la millora de la vida quotidiana dels treballadors està en marxa i la dona no pot romandre fora d’aquestes accions. És part integrant del món del treball. I és amb ella que el canvi vindrà.
* Article publicat al web de CGT Andalusia: www.cgtandalucia.org/Lucha-de-las-mujeres-argelinas
En aquest enllaç també podeu llegir un article del periòdic el Watan sobre la política de pre-ocupació, escrit per Fatima Arab:
La política del pre empleo: La juventud sumergida en la precariedad.
En aquesta anàlisi sobre la relació entre treball negre i divisió sexual del treball, l’autora analitza les xifres sobre economia submergida i la seva relació amb l’asimètrica distribució de tasques en la societat capitalista.
El dia 25 de cada mes, les organitzacions ultracatòliques “Hazte Oir” i “Derecho a la Vida” es concentren a Barcelona davant l’hospital de Sant Pau amb l’objectiu de pressionar als centres mèdics perquè deixin de practicar avortaments, promovent alhora un discurs feixista, lesbo-trans-homòfob, patriarcal, sexista i racista, propi de la dreta més rància. És per això que nosaltres hem decidit fer una contra-concentració per donar suport a la decisió de les dones a interrompre un embaràs no desitjat, i perquè en definitiva nosaLtres ens oposem a tot discurs que posi en perill la nostra llibertat i la nostra capacitat de decidir sobre la nostra vida i el nostre cos.
Més del 15% de dones cobren menys del SMI – congelat- davant un 5,6% d’homes.
La pujada de l’IRPF penalitza aquestes rendes baixes (uns 25 € més anuals per salaris inferiors a 1000 €).
La congelació de les pensions incideix en un 44% de vídues enfront d’un 12% de vidus.
La Secretaria de Gènere de la CGT Catalunya manifesta el seu suport a aquesta mobilització del moviment feminista de divendres a les 19,30h. a plaça St. Jaume de Barcelona.
La Secretaria de Gènere CGT Catalunya manifesta la nostra visió crítica a la Llei de 1985, peró també a la Llei del 2010. Ni una ni altra reconeixen el dret de les dones a decidir vers el seu cos. Ni una ni altra reconeixen el dret de les donesa l’AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT.
Dijous 2 de febrer a les 12 del migdia davant l’Arquebisbat de Tarragona es realitzarà una concentració de rebuig a les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol als Matins de Tv3 en un to clarament homòfob i masclista.
Han estat nombroses les reaccions del teixit social rebutjant en forma de comunicats i accions per Internet aquest fet, però serà aquest dijous quan la gent es trobi cara a cara amb la institució catòlica apostòlica romana que defensa fil per randa el que l’arquebisbe va dir al programa de la televisió autonòmica de la CAC.
JESÚS RODRÍGUEZ | 27/01/2012 – Setmanari Directa
El grup antiavortista Mójate por la Vida va convocar divendres 27 de gener a les vuit de la tarda una concentració davant del Centre Mèdic de Les Corts, ubicat al carrer Nicaragua 128 de Barcelona. L’objectiu de l’acte era assenyalar aquest centre com un lloc on es practiquen avortaments. Van aplegar una quinzena de persones. La protesta davant d’aquest centre no és el primer cop que es fa, i va arrencar ara fa dos anys quan va començar a córrer per internet un vídeo amb una entrevista a una noia que havia avortat en aquesta clínica i després se n’havia penedit, tot i que les defensores de l’avortament assenyalen que l’entrevista probablement és un muntatge.
Per contra, a uns metres de l’acte contrari a la interrupció de l’embaràs, una quarantena de persones es van manifestar en defensa del dret al propi cos i de poder decidir lliurement l’avortament. La contraprotesta va ser convocada per l’Assemblea de Joves de les Corts i el moviment 15-M del barri. Sis furgons d’antiavalots dels mossos d’esquadra es van posicionar al cantó dels antiavortistes, impedint en tot moment que l’altra protesta pogués apropar-se a la clínica. Fins a tal punt que, un home que els hi va recriminar la seva parcialitat, va ser retingut i identificat després de rebre una empenta d’un dels agents. Finalment, ambdues protestes es van disoldre sense més problemes.
Tots els dies 25 de cada mes, diversos grups de descerebrats i feixistes ultracatòlics sota el slogan hipócrita ‘Barcelona es Vida’ dels que maten de fam i roben sense mida, fan una processó des de l’Hospital de Sant Pau fins a la vergonya medieval de la Sagrada Família. Es tracta d’una marxa neolítica enmig del carrer que ocupa durant una bona estona l’avinguda Gaudí. Entre els integrants de la plataforma hi ha entitats feixistes com Cruz de San Andrés, Derecho A Vivir, Asociación de Víctimas del Aborto, Foro Catalán de la Família, Partit Família i Vida o Hazte Oír Catalunya.
Ahir dimecres 25 de gener, però, diverses entitats de la dreta de l’Eixample van convocar una mobilització pel dret a l’avortament contra l’hipocresia dels que prefereixen dones mortes a avortaments ni preservatius, per robar els nadons i fer negoci amb el tràfic de nens.
Document elaborat pel FAGC i L’Observatori contra l’Homofòbia on es marquen les prioritats actuals del moviment LGTB segons la consulta efectuada.
TERMÒMETRE LGTB
El FAGC i L’Observatori contra l’Homofòbia van engegar un procés participatiu per saber quines son actualment les prioritats a nivell de drets i llibertats en el sí del col·lectiu LGTB.
– DIMECRES 25 DE GENER
20.00h CONTRA-CONCENTRACIÓ davant l’Hospital de Sant Pau (al principi de l’Avinguda Gaudí)
20.30h. FEM SOROLL! Vine a boicotejar la seva marxa amb el que se t’acudeixi: cassoles, petards, etc. Des dels carrers i des dels balcons!
Moltes anàlisis han posat en relleu que els costos de la crisi i de les polítiques que vénen aplicant els governs al servei de la banca i de les grans empreses, com a Espanya, recauen principalment sobre les classes treballadores. No obstant això, se sol concedir molta menys importància al fet que ho fan d’una forma molt particular sobre les dones treballadores i sobre les dones en general, estiguin o no ocupades.
En el llibre “
Indomables és l’última producció de ZerikusiA. Amb aquest treball volem portar a primer pla una altra part de la nostra història, la que explica la experiència de Mujeres Libres.
Mujeres Libres / Dones Lliures va ser una organització autònoma, aliena a les estructures de qualsevol òrgan del moviment llibertari. Sense renunciar a les seves arrels anarquistes van practicar un feminisme obrer. Es van marcar com objectiu preparar a les dones per a poder participar en primera persona en la revolució llibertària. És a dir, volien formar a les dones, que sofrien unes taxes d’analfabetisme elevades i atreure-les al moviment llibertari.
Van haver de lluitar contra una cultura de forta arrel catòlica i, el més dolorós, contra la indiferència quan no menyspreu dels seus companys i companyes llibertàries. A pesar d’arribar a comptar amb més 20.000 afiliades només en la zona republicana, mai van ser admeses com part integrant del Consell General del Moviment Llibertari.
Amb aquest documental hem intentat esbrinar què pensaven, quin era el seu plantejament polític i com van desenvolupar la seva tasca. Per a aconseguir-lo ens hem entrevistat amb dos protagonistes directes d’aquesta història, Conchita Liaño i Sara Berenguer. Ambdues van prendre part activa i en primera línia en els gloriosos dies de Juliol del 36. Ambdues amb un bagatge polític i humà considerable.
Per altra banda ens hem entrevistat amb escriptores i historiadores com Laura Vicente que ens han posat en antecedents. També ens hem entrevistat amb Martha Ackersberg professora del Smith College de Massachusetts i autora del llibre Mujeres Libres de España, que ens acosta a la situació política dels primers anys 30 i al cabal humà de Mujeres Libres. Així mateix, hem estat amb un dels grups que mantenen el llegat d’aquelles dones: Dones Lliures d’Alacant, un grup de dones de CGT que es reivindica anarkofeminista. Comptem també amb la presència poètica i compromesa amb el feminisme actual de l’escriptora Llum Quiñonero.
Per a fer més compresible el missatge de les nostres protagonistes hem recreat escenes amb actrius arribant a reproduir un míting en un teatre. A més ens hem portat des d’allà on estigui a l’esperit de Lucia Sánchez Saornil, que ens ajuda a explicar la història.
ZerikusiA, Producció Audiovisual, Antsoain (Euskal Herria)
A l’octubre de 1936 naixia l’Agrupació de Mujeres Libres/Dones Lliures. Anarquista, llibertària i emancipadora, va ser el germen d’un moviment que va arribar a tenir 20.000 afiliades.
Queden poques d’aquelles dones amb vida. Concha Liaño és una d’elles. Té 94 anys i conserva una enorme energia. Viu a Veneçuela des que es va exiliar durant la Guerra Civil. Va formar part de les dones que van iniciar Mujeres Libres/Dones Lliures i recorda la situació de la dona en aquells dies: “Ara no es poden imaginar com era la vida de la dona llavors. L’espòs manava i governava. Acceptaven aquesta submissió. Nosaltres vam entendre que si s’alliberaven econòmicament, ja no haurien de suportar això”.
La idea de la revista Mujeres Libres –de la qual DIAGONAL va publicar un extens reportatge en el seu número 161– va sorgir en la tardor de 1935 de la mà de la militant anarquista Lucía Sánchez Saornil, a la qual després es van unir Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón. Lucía i Mercedes “havien ensenyat en cursos d’instrucció elemental per a obrers i obreres, promoguts per la CNT de Madrid en els anys 30. Van veure la necessitat de realitzar-los específicament per a les dones, donada la misoginia i els prejudicis existents”, indica Eulàlia Vega, autora del llibre Pioneras y revolucionarias.
Mentre la revista es gestava i sortia al carrer a Madrid, a Barcelona s’havia format l’Agrupació Cultural Femenina, en la seva majoria militants de la CNT i d’altres organismes llibertaris com els ateneus i les Joventuts Llibertàries. Coneixien la revista que es feia a Madrid. Mercedes Comaposada es va presentar a Barcelona buscant-les. Duia amb ella els estatuts d’una Federació Nacional. Els va informar que a Madrid i a Guadalajara ja s’havia constituït una agrupació amb els mateixos objectius. Havien anomenat a aquesta organització Federació Nacional de Dones Lliures i va proposar que Catalunya formés part de la mateixa. Les catalanes van acceptar entusiasmades.
Una organització de masses
Van arribar a comptar amb 20.000 afiliades i 170 seccions locals en tot el país sense cobrar cap quota. La Comissió de Solidaritat s’encarregava de gestionar donatius o subvencions amb sindicats, ateneus i altres entitats. Pura Pérez, militant de l’organització, explicava el 1999 que “es gestava una revolució femenina, de la mateixa forma que entre tots es feia una Revolució Social. Obreres, camperoles, infermeres, llicenciades…Totes eren guiades pel desig d’emancipació, la seva obstinació era assolir una societat equitativa i un futur millor”.
Martha Ackelsberg, autora de Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres assenyala que havia dues tendències en les seves activitats: capacitació (classes d’alfabetització, aprenentatge en el treball, informació sobre els seus propis cossos, sensibilització i suport mutu); i captació, amb programes per a animar a les dones a unir-se al moviment llibertari. “Sense la completa participació de les dones, estaven convençudes, la revolució no podria triomfar realment”, explica Ackelsberg.
El que les diferenciava d’altres agrupacions de dones, com les comunistes o antifeixistes, era que “el seu principal objectiu, fins i tot a la meitat de la guerra, era la capacitació de les dones, no només la seva mobilització en les activitats de suport a l’esforç de guerra”, apunta Ackelsberg. “Insistien que la participació de les dones en el mercat laboral, per exemple, no hauria de ser un canvi temporal, a causa de les necessitats de guerra, sinó un canvi més permanent en la forma que les dones eren vistes en els seus rols en la societat”.
A més, segons Eulàlia Vega, “els seus objectius es diferenciaven dels altres grups femenins de l’època, que no tenien en compte les diferències de gènere, com la comunista Agrupació de Dones Antifeixistes (AMA)”.
El 1937 a València s’estableixen els Estatuts de la Federación Nacional de Mujeres Libres amb l’objectiu de capacitar a la dona i emancipar-la de la triple esclavitud a la qual està sotmesa: “Esclavitud d’ignorància, esclavitud de dona i esclavitud productora”. Amb l’inici de la guerra, des de l’Agrupació Dones Lliures, Concha Liaño assenyala que el seu objectiu, a més de la “lluita per l’alliberament femení”, també era “aportar una ajuda ordenada i eficient a la defensa de la nostra República”. “Els homes al capdavant, les dones al treball”, va ser una de les seves consignes. Convidaven a les dones a inscriure’s
Les organitzacions Hazte Oir i Derecho a la Vida, com a promotors, i altres grups dins la Plataforma Catalunya Vida Sí (Foro Catalan de la Familia, E-Cristians, Cruz de S. Andrés, Asociación Víctimas del Aborto), on hi conviuen una àmplia gamma de grups antiavortistes i d’ultradreta, pretenen tornar a organitzar concentracions mensuals. Aquest cop davant l´Hospital de Sant Pau de Barcelona el 25 de cada mes per difondre el seu discurs antiavortista.
Manifest que es llegirà el 26 de novembre a la representació “Quatre històries de violència masclista” que tindrà lloc a l’explanada que es troba a les portes de l’Estadi de Fontajau de Girona.
Que la dona no sigui tractada com un mitjà perquè l’home aconsegueixi les seves finalitats hauria de ser una de les bases de la societat que pot sorgir dels grans esforços que estan fent durant aquests dies moltes persones arreu del món, també en les nostres ciutats. Aquests moviments han de donar lloc a una realitat en la qual es generin dinàmiques de relació on la base no sigui tractar l’altre com una propietat.
Qui escolti això pot pensar que estem parlant d’un problema superat, que ens trobem en una societat que ja ha pres consciència d’aquests perills. El fet, però, és que hem pres consciència de l’aspecte més explícit dels perills que es desprenen d’aquesta manera de relacionar-nos. El nostre imaginari però, està impregnat de trets que fomenten un tractament degradant de la dona i això no sembla estar canviant. De fet, entre les persones més joves de la nostra societat, que tot just inicien les primeres relacions, s’està estenent una visió de les relacions de parella que entén la capacitat de fer mal, d’anul·lar, com un tret característic del romanticisme.
Però la violència no es produeix només en l’interior de les parelles. Les empreses adapten d’acord als seus interessos la Llei d’Igualtat. Els tradicionals problemes de precarietat, la dificultat d’ocupació i l’indestructible sostre de vidre segueixen planant sobre la vida laboral de les dones. Amb la Llei no s’ha vençut la discriminació perquè els empresaris l’han llegit com han volgut i això és l’únic que ens assegura el feminisme de despatx.
Un any més, la xifra de dones assassinades per la violència masclista ha estat esgarrifós: 67 dones i 14 persones relacionades amb elles: fills/es, germans/es, amics/gues … Segurament, quan estiguis llegint això, hi hagi alguna dona més morta. Cap persona està fora de perill quan té lloc aquest tipus d’agressió. Tot i que la violència que mata és escandalosa, considerem que hi ha altres tipus de violència més subtils i, de vegades, completament invisibles als ulls de la societat, que segueixen perpetuant el sistema patriarcal i que impedeixen la nostra evolució com a dones lliures.
Pioneras y revolucionarias.
Mujeres durante la República, la Guerra Civil y el Franquismo
Eulàlia Vega
Icària editorial, 2010
Aquest llibre pretén donar visibilitat a les dones llibertàries que van viure en aquesta època històrica. Gràcies a una metodologia renovadora, que incorpora les fonts orals, s’ha pogut rescatar la memòria d’aquestes protagonistes per a solucionar diverses qüestions encara no resoltes per la historiografia. Com van arribar aquestes dones a les idees anarquistes? Per què van iniciar la seva militància? Quins factors van influir en aquesta decisió? Van ser realment tan marginals en els sindicats com s’ha mantingut? Quin tipus d’activitat van fer de forma majoritària? Quin va ser el seu paper en els anys trenta? Com van viure els llargs anys del Franquisme?
Les protagonistes d’aquest llibre van ser pioneres perquè es van rebel·lar contra el paper subordinat que tenien en l’esfera pública i privada, passant a conquistar espais negats a les joves obreres fins al moment de la República i la Guerra Civil. Van ser també revolucionàries perquè van voler abolir les injustícies del sistema social i polític capitalista i perquè van dirigir la seva militància per a construir un sistema igualitari econòmic, social i de gènere.
A totes les tribus,
El passat mes de febrer d’enguany inauguràvem l’Ateneu 19 de Juliol de la CGT com a espai obert de formació, intercanvi i acció cultural.
Durant aquest 1er. curs vàrem realitzar un total de 7 sessionsentre febrer i juliol de 2011.
“El burca és una excusa per regular l’espai públic”
Antropòloga especialista en el món musulmà i en les dones marroquines, va fer el seu primer treball de camp a Argentona i Mataró. Ha escrit el llibre ‘La trampa del velo’ (Ed. Catarata).
– A què respon el títol ‘La trampa del velo’?
Les Secretaries de la Dona de CGT Girona, Telefónica, Acció Social i Gènere Banca i la de Gènere del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya donen suport a aquesta convocatòria, i fan una crida a tots els sindicats i territorials de la CGT de Catalunya a participar a aquesta gran manifestació del 15-O, així com a participar al Bloc de Feministes Indignades.
El 15-O, quan es compleixen els cinc mesos del 15-M, milions de persones prendrem de nou els carrers per a demostrar la nostra indignació i el nostre rebuig contra les retallades socials i demostrar que no som mercaderies en mans de capitalistes i governants al seu servei.
“Sara, una mujer de temple“. DVD editat per CGT. Produït per Zer Ikusi A, Iruñea, 2010. Durada: 46 minuts.
Sara, una mujer de temple — Sara, a woman of mettle (2010 — Zer Ikusi A) from Stuart Christie on Vimeo.
Butlletí Informatiu nº 132 (Març 2011)
“Negociación de Planes de Igualdad en las empresas”
